24 d’abril del 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -21-

離別 / Separació さりともとなを逢ふことをたのむかな死出の山路をこえぬ別れは さりともと-なほあふことを-たのむかな-しでのやまぢを-こえぬわかれは Saritomo to-nao au koto o-tanomu kana-shide no yamaji o-koenu wakare wa És de ben segur que tornarem a veure'ns aconsoleu-vos anant-me'n no petjaré els camins mortals del puig Poema no. 887

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -20-

哀傷 / 無常のこゝろを Aflicció / Sobre la impermanència. いつ歎きいつ思うふべきことなれば後の世しらで人のすむらむ いつなげき-いつおもふべき-ことなれば-のちのよしらで-ひとのすむらむ Itsu nageki-itsu omoubeki-koto nareba-nochi no yo shirade-hito no sumuramu Quan entristir-se quan hauríem de sentir les emocions crec que vivim ignorants del món que ha de venir Poema no. 831 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -19-

冬 / Hivern 昔おもふ庭にうき木をつみをきて見し世にもにぬ年の暮かな むかしおもふ-にはにうきぎを-つみおきて-みしよにもにぬ-としのくれかな Mukashi omou-niwa no ukigi o-tshumiokite-mishi yo ni ninu-toshi no kure kana Recorda el passat el jardí on apilo fusta de la mar res no sembla el cap d'any del món que he conegut Poema no. 697 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. 00o

17 d’abril del 2021

堤中納言物語 -02- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

一 花櫻折る少將 日ざしあがるほどに起き給ひて、昨夜よべの所に(*昨晩泊まった女の許に)文書き給ふ。 「いみじう深う(*夜深く)侍りつるも、道理ことわりなるべき御おん氣色に出で侍りぬるは、辛さも如何ばかり。」 など、青き薄樣に柳につけて、 さらざりし古よりも青柳のいとゞぞ今朝はおもひみだるゝ さらざりし いにしへよりも あをやぎの いとどぞけさは おもひみだるる とて遣り給へり。 返り事めやすく見ゆ。 かけざりしかたにぞはひし絲なれば解くと見し間にまた亂れつゝ かけざりし かたにぞはひし いとなれば とくとみしまに またみだれつつ とあるを見給ふほどに、源中將・兵衞佐、小弓持たせておはしたり。 「昨夜よべは何所いづくに隱れ給へりしぞ。内裏に御おん遊びありて召ししかども、見つけ奉らでこそ。」 と宣へば、 「此所にこそ侍りしか。怪しかりけることかな。」 と宣ふ。花の木どもの咲き亂れたる、いと多く散るを見て、 飽かで散る花見る折はひたみちに あかでちる はなみるをりは ひたみちに とあれば、佐、 我が身に(*「我が身も」か。)かつはよわりにしかな わがみにかつは よわりにしかな とのたまふ。中將の君、 「さらば甲斐なくや。」 とて、 散る花を惜しみ留めても(*風葉集(1271)〔春下〕詞書「花のちるころ、人のまうできたりけるに」)君なくば誰にか見せむ宿の櫻を ちるはなを をしみとめても きみなくば たれにかみせむ やどのさくらを とのたまふ。戲たはぶれつゝ諸共に出づ。 Es llevà quan el sol era ben amunt i escriví una lletra al lloc on havia estat la nit passada : – Anar-me'n en la foscor de la nit fou allò que considerí adient, i que dolençós que fou! Açò posà en un paper finíssim color verdós al qual lligà un brot de salze i un poema : Sóc en confusió aquest matí com els fils del salze verdós molt més que no pas abans de fer-vos coneixença. La resposta d'ella fou convencional : Foren aquests fils inesperats cap a mi semblen deslligats emperò són com abans encara ben embullats. Mentre s'ho llegia, el capità Minamoto i l'adjunt a la comandància de la Guàrdia vingueren amb servidors que carregaven amb llurs arcs. -- On us amagàreu anit? Éreu convidat a palau, mes no us trobàrem. -- Era ací. És ben estrany que no em trobéssiu. I tot mirant com s'escampaven les nombroses fulles florides dels cirerers el capità féu : Cauen i cauen i tot mirant les fulles és endebades I l'adjunt : Si pogués canviar-m'hi marciria jo també. --No serviria de massa. - Digué el lloctinent, i féu (5) : Prou de complanta per les fulles caigudes si no hi fossin amb qui compartiria els cirerers de casa? I tot fent plasenteries sortiren plegats. - - - - - - 5 – (369 – 27) Tot i que el text indica que l’autor és el capità (Minamoto) és clar, segons el contingut del poema, que és del lloctinent, l’amo de la casa. o0o

10 d’abril del 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -18-

冬 / Hivern 津の国 の難波の春は夢なれや蘆のかれ葉に風わたる也 つのくにの-なにはのはるは-ゆめなれや-あしのかれはに-かぜわたるなり Tsu no kuni no-naniwa no haru wa-yume nare ya-ashi no kareba ni-kaze wataru nari La primavera allà Tsu a Naniwa és com un somni les fulles seques dels joncs el vent se les emporta Poema no. 625 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -17-

冬 / Hivern 小倉山ふもとの里に木の葉ちればこずゑにはるる月をみるかな をぐらやな-ふもとのさとに-このはちれば-こずゑにはるる-つきをみるかな Ogurayama-fumoto no sato ni-ko no ha chireba-kozue ni haruru-tsuki o miru kana Fulles caigudes al poblet que és al peu del turó d'Ogura i puc veure la lluna tota brillant als cimalls Poema no. 603 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -16-

冬 / Hivern あきしのや外山の里やしくるらむ生駒のたけに雲のかかれる あきしのや-とやまのさとや-しくるらむ-いこまのたけに-くものかかれる Akishino ya-toyama no sato ya-shigururan-ikoma no take ni-kumo no kakareru Hi haurà xàfecs als poblets que són al peu de l'Akishino? Hi ha molta brufada a la mola d'Ikoma Poema no. 585 o0o

3 d’abril del 2021

堤中納言物語 -01- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 一

花櫻折る少將 EL LLOCTINENT ESQUEIXA UNA BRANCA DE CIRERER 月にはかられて、夜深く(*よぶかく)起きにけるも、思ふらむ所いとほしけれど(*今逢った女の上を思い遣った表現)、立ち歸らむも遠きほどなれば、やう\/行くに、小家などに例音なふものも聞えず。隈なき月に、所々の花の木どもも、偏に混まがひぬべく霞みたり。今少し過ぎて、見つる所よりもおもしろく、過ぎ難き心地して、 そなたへと行きもやられず花櫻匂ふ木陰に立ちよられつゝ そなたへと ゆきもやられず はなざくら にほふこかげに たちよられつつ とうち誦じて、「早くこゝにもの言ひし人あり。」と、思ひ出でて立ち休らふに、築地の崩れより、白き物の、いたう咳しはぶきつゝ出づめり。哀れげに荒れ、人氣ひとげなき處なれば、此所彼所こゝかしこ覗けど咎むる人なし。このありつる者の返る喚びて、 「此所に住み給ひし人はいまだ(*原文「未だ」)おはすや。『山人に物聞えむといふ人あり。』とものせよ。」 といへば、 「その御方おんかたは、此所にもおはしまさず。何とかいふ處になむ住ませ給ふ。」 と聞えつれば、「哀れの事や。尼などにやなりたるらむ。」と後めたくて、 「かのみつとをに逢はじや。」 など、微笑みて宣ふ程に、妻戸をやはら掻放かいはなつ音すなり。 男をのこども少しやりて(*先に行かせて)、透垣のつらなる群薄むらすゝきの繁き下に隱れて見れば、 「少納言の君こそ。明け(*原文「開け」)やしぬらむ。出でて見給へ。」 といふ。よき程なる童(*女の童)の、容態をかしげなる(*が)、いたう萎え過ぎて、宿直姿なる、蘇芳にやあらむ、艷やかなる袙に、うちすきたる髪の裾(*髪の末端)、小袿に映えてなまめかし。月の明き方に、扇をさし隱して、 「月と花とを(*原注「後撰卷二、源信明「あたら夜の月と花とを同じくは心知れらむ人に見せばや」の歌を引く。」)。」 と口誦ずさみて、花の方へ歩み來るに、驚かさまほしけれど、暫し見れば、おとなしき人の、 「すゑみつはなどか今まで起きぬぞ。辨の君こそ、此所なりつる。參り給へ。」 といふは、物へ詣づるなるべし。ありつる童(*今の女の童は)は留るなるべし。 「侘しくこそ覺ゆれ。さはれ、唯御供に參りて、近からむ所に居て、御社みやしろへは參らじ。」 などいへば、 「物ぐるほしや。」 などいふ。皆仕立てて、五六人ぞある。下るゝ程もいと惱しげに、「これぞ主しうなるらむ。」と見ゆるを、よく見れば、衣脱ぎかけたる容態、さゝやかにいみじう子めいたり。物言ひたるも、らうたきものの、優々いう\/しく聞ゆ。「嬉しくも見つるかな。」と思ふに、やう\/明くれば歸り給ひぬ。 Enganyat per la llum de la lluna es llevà que encara era fosca nit. Sentí pena per a deixar la dona que era al llit, mes una vegada llevat ja no hi podia tornar. Féu camí entre cabanes on no se sentien els sorolls quotidians mentre sota la brillant claror de la lluna uns arbrats de cirerers florits desapareixien en la boirina. Tot passant en veié un que li semblà més atraient que els altres cirerers i com li costà deixar-ho passar féu : No puc anar-me´n d'aquests cirerers florits i m'hi atanso cap a l'ombra dels arbres que s'alcen amb llur perfum. De sobte, mentre restava allà una estona recordà algú a qui havia festejat. D'una tàpia enderrocada aparegué una figura vestida de blanc estossegant molt fort. Era de doldre aquell lloc ruïnós que no semblava pas habitat, i tot i que mirà arreu no hi havia ningú que li ho retragués. -- Aquella persona que vivia ací, hi és encara? Havia sentit dir que vivia a la muntanya. -- La senyora ja no hi viu ací. Ha anat a viure a un altre lloc. -- Quina llàstima! Que potser s'ha fet monja? - preguntà reguardós. - Potser es trobareu amb aquesta Mitsutô..... (1) Digué tot somrient quan es sentí lleugerament el soroll d'una porta lateral que s'obria. Envià ses homes una mica endavant i ell s'amagà en uns matolls d'eulàlies que hi havia al costat d'un vergat. -- Na Shôganon! És ja de matinada? Sortiu a mirar. Era segurament una noia de bona posició i bella aparença que feia guàrdia de nit vestida amb roba molt gastada, de color granat, amb uns enagos lluents, i son cabell molt ben pentinat amb les puntes escampades sobre el vestit brillant era encisadora. Es tapava de la llum de la lluna amb un ventall. -- “Lluna i flors...” (2) Murmurejà i s'atansà cap a les flors on era ell, i tot hi volent sobtar-la restà una estona mirant-la quan la veu d'una persona adulta digué : -- Com és que Suemitsu (3) és encara allitat? Damisel·la Ben! Ah, sou ací! Aneu a fer vostres pregàries. Segurament havien d'anar a un temple i aquella noia restaria a casa. -- Quina decepció! Ah, puc anar amb vosaltres i restar en un lloc proper sens entrar a la capella (4). -- Que n'ets de ximpleta! - digué l'altra Hi havia cinc o sis persones preparades per a sortir i semblaven molt amoïnades. Mentre la que segurament era la mestressa de la casa baixava les escales, açò li semblà a ell que se la mirà bé. Era d'aparença infantil, amb la seva mantellina, amb una manera de parlar també molt elegant, pensà que era molt content d'haver-la vist. S'encetava el jorn i tornà a casa. - - - - - - 1 - (367-17) Mitsutoo (みつとを), potser una manera masculina d’adreçar-se a una nena. 2 - (368 - 06) Referència al poema del llibre nº. 03 (春歌卷第三下) : (月の面白かりける夜花を見て)あたら夜の月と花とを同じくば心しれらむ人に見せばや, del Gosenwakashû (後撰和歌集). 3 - (368- 08) Suemitsu (すゑみつ). Es tractaria d’un home que treballa a la casa. 4 – (368 – 12) Potser pel fet de tenir la menstruació o és de dol. o 0 o