Japó, llengua i literatura

2012-02-11T12:10:00.003+01:00

雨月物語
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA 02

上田秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

この里ちかき白峰といふ所にこそ。新院の陵ありと聞て。拜みたてまつらばやと。十月はじめつかたかの山に登る。松柏は奥ふかく茂りあひて。青雲の輕靡日すら小雨そぼふるがごとし。児が嶽といふ嶮しき嶽背に聳だちて。千仭の谷底より雲霧おひのぼれば。咫尺をも欝悒こゝ地せらる。木立わづかに間たる所に。土たかく積たるが上に。石を三かさねに畳みなしたるが。荊蕀薜蘿にうづもれてうらがなしきを。これならん御墓にやと心もかきくらまされて。さらに夢現をもわきがたし。現にまのあたりに見奉りしは。紫宸清涼の御座に朝政きこしめさせ給ふを。百の官人は。かく賢き君ぞとて。詔恐みてつかへまつりし。近衞院に禅りましても。藐姑射の山の瓊の林に禁させ給ふを。思ひきや麋鹿のかよふ跡のみ見えて。詣つかふる人もなき深山の荊の下に神がくれ給はんとは。万乗の君にてわたらせ給ふさへ。宿世の業といふものゝおそろしくもそひたてまつりて。罪をのがれさせ給はざりしよと。世のはかなきに思ひつゞけて涙わき出るがごとし。終夜供養したてまつらばやと。御墓の前のたひらなる石の上に座をしめて。經文徐に誦しつゝも。かつ哥よみてたてまつる
松山の浪のけしきはかはらじをかたなく君はなりまさりけり
猶心怠らず供養す。露いかばかり袂にふかヽりけん。

Havent sentit que en un lloc anomenat Shiramide, prop d'aquest poble, hi havia el mausoleu de l'emperador retirat, acabat d'abdicat (10), pensà anar-hi i pregar, i tot just encetar-se la desena lluna (11) pujà aquella muntanya.
Pins i rouredes s'hi aplegaven tan serrats que àdhuc en jorns quan els núvols blaus s'esfilagarsaven pel cel semblà plovisquejar (12). Rere seu s'alçava el cim escarpat del Chigogadake, del fons d'una vall pregona s'enlairava una boirassa fent el lloc irreal davant dels ulls. En una clariana entre els arbres, sobre un munt de terra, hi havia tres pedres apilades colgades per bardisses i meravelles. Consirós es preguntà si allò era la tomba imperial, i amb el cor confús no sabé si era somni o realitat (13). Certament, ell l'havia vist amb ses propis ulls al tron, en els pavellons Shishin i Seiryô (14), curós dels afers d'estat; cent oficials el consideraven un emperador sapient i acceptaven amb respecte ses decrets (15). Havia abdicar a favor de l'emperador Konoe (16) i s'havia retirat a la reclosa magnificència dels boscos de la muntanya de Hakoya (17), impensable que allà on només es veuen les petjades dels cérvols, sota els esbarzers, al cor de la muntanya on ningú no s'hi arriba per manifestar-li respecte, acabaria un emperador, ell, senyor dels deu mil carros (18), l'esglai de ses actes en vides anteriors l'acompanya, no s'ha escapolit pas de ses mancaments, i cogitant sobre la vanitat del món sentí les llàgrimes als ulls.
“Pregaré tota la nit”, es digué, i es posà sobre una pedra plana davant de la tomba, cantussà un sutra i li composà uns versos :

---Inalterable la imatge de les ones a Matsuyama, vós ja no hi sereu més. (19)

La rosada.... com ha mullat ses mànigues!

- - - - - -

10 – Emperador Sutoku (崇徳天皇, 1119-1164)

11 - 神無月 ( Kannazuki, també pronunciat : Kaminazuki o Kaminashizuki) és el desè mes. Literalment significa “el mes sense déus” perquè era quan tots els déus (els vuit mil.lions de déus del xintoisme) s'aplegaven al santuari d'Izumo.

12 – Referència a un poema del Man'yôshû, el no. 3886, del llibre XVI :
弥彦おのれ神さび青雲のたなびく日すら小雨そほ降る.

13 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), no. 69.
14 – Shishinden (紫宸殿), aquí es celebraven cerimònies, recepcions oficials i festivitats.
Seiryôden (清涼殿), la residència privada de l'emperador.

15 - Referència a un poema del Man'yôshû, el no. 3480, del llibre XIV :
大君の命畏み愛し妹が手枕離れ夜立ち来のかも

16 – Emperador Konoe (近衛天皇, 1139.1155).

17 – Referència al 逍遙遊 de Zhuangzi/Chuang Tzu (莊子, segle IV aC), on s'esmenta que a la muntanya de Miao-ku-shê (Hakoya, en japonès) hi vivia un home sant que s'alimentava d'aire i de rosades.
Nom emprat per designar els palaus dels emperadors retirats, i sinònim del lloc on es recloïen els savis taoistes.

18 – Epítet honorífic xinès al Liang Hui Wang (梁惠王) de Mengzi (孟子, les dates són incertes. Potser les més acurades són : 372 – 289 aC, i/o 385 – 303/302 aC. La referència : 萬乘之國弑其君者.........
19 – Poema procedent del Sankawakashû (山家和歌集 ) de Sangyô (西行, 1118-1190): Hi ha una petita variació que no n'altera el sentit :
松山の波のけしきはかはらじをかたなく君はなりましにけり

o0o

2012-02-04T13:13:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 37

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

金沢

卯の花山くりからが谷をこえて金沢は七月中の五日也。爰に大坂よりかよふ商人何處と云者有。それが旅宿をともにす。一笑と云ものは、此道にすける名のほのぼの聞えて、世に知人も侍しに、去年の冬早世したりとて、其兄追善を催すに
塚も動け我泣声は秋の風
ある草庵にいざなはれて
秋涼し手毎にむけや瓜茄子
途中吟
あかあかと日は難面もあきの風

KANAZAWA

Creuàrem la muntanya d'Unonohana, la vall de Kurikara i el quinze de la setena lluna érem a Kanazawa.
Allà hi havia un comerciant d'Ôsaka de nom Kasho (130). Ens hostatjàrem en el mateix alberg.
Isshô (131), un apassionat de la poesia i que s'havia fet una certa anomenada, havia traspassat l'hivern passat, i son germà gran organitzà una vetllada en sa memòria.
---Mou-te sepulcre amb ma veu tota de plor, vent de la tardor.
Tot visitant un hermitatge.
---Fredor de tardor, de melons i albergínies en llevo les pells.
Compost de camí.
---Sol abrusador que cremes implacable, vent de la tardor.
- - - - - -

130 - Kasho (何處, ¿ - 1731).
131 - Isshô (一笑, 1653 – 1688).
o0o

2012-02-04T13:11:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 36

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

那古の浦

くろべ四十八が瀬とかや、数しらぬ川をわたりて、那古と云浦に出。擔篭の藤浪は春ならずとも、初秋の哀とふべきものをと人に尋れば、是より五里いそ伝ひして、むかふの山陰にいり、蜑の苫ぶきかすかなれば、蘆の一夜の宿かすものあるまじといひをどされて、かゞの国に入。
わせの香や分入右は有磯海

KUROBE

Es parla dels quaranta-vuit ràpids de Kurobe i travessàrem innumerables rius arribant a una cala dita Nago. Tot i no essent primavera pagava la pena de veure les glicines de Tako en la melangia de la tardor primerenca, i quan ho preguntàrem la gent ens digué :
- Des d'aquí seguint la platja hi ha cinc llegües; és al peu de la muntanya del davant. Només hi ha unes poques casetes míseres de pescadors i segurament no us hostatjaran ni una nit.
Esporuguits, entràrem a la contrada de Kago.
---Olor d'arrossars penetrant a la dreta, la mar d'Ariso.

o0o

2012-02-04T13:10:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 35

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

一振

今日は親しらず子しらず犬もどり駒返しなど云北国一の難所を越てつかれ侍れば、枕引よせて寝たるに、一間隔て面の方に若き女の声二人計ときこゆ。年老たるおのこの声も交て物語するをきけば、越後の国新潟と云所の遊女成し。伊勢参宮するとて、此関までおのこの送りて、あすは古郷にかへす文したゝめてはかなき言伝などしやる也。白浪のよする汀に身をはふらかし、あまのこの世をあさましう下りて、定めなき契、日〃の業因いかにつたなしと、物云をきくきく寝入て、あした旅立に、我々にむかひて、行衛しらぬ旅路のうさ、あまり覚束なう悲しく侍れば、見えがくれにも御跡をしたひ侍ん。衣の上の御情に大慈のめぐみをたれて結縁せさせ給へと泪を落す。不便の事には侍れども、我々は所〃にてとゞまる方おほし。只人の行にまかせて行べし。神明の加護かならず恙なかるべしと云捨て出つゝ、哀さしばらくやまざりけらし。
一家に遊女もねたり萩と月
曾良にかたれば、書とゞめ侍る。

ICHIBURI

Las de passar avui pels llocs més perillosos de les contrades del nord : Oyashirazu (nens-obliden-pares), Koshirazu /pares-obliden-nens), Inumodori (tornada del gos) i Komagaeshi (retorn del poltre), agafí el coixí per dormir quan de la cambra del costat cap al davant sentí unes veus que semblaven de dues noies joves. Parlaven amb un home gran la qual veu es barrejava amb llurs, i pel que deien entenguí que eren prostitutes de Niigata, de la contrada d'Echigo. Pelegrinaven al santuari d'Ise i l'home les havia acompanyat fins a la barrera d'Ichiburi, i com l'endemà ell se'n tornava a Niigata l'n donaven lletres i encàrrecs.
“Errants com les blanques ones cap a la platja......” (129), filles de pescadors de vida malaurada, de promeses buides, enfonsades en la turpitud nit rere nit, i sentint-les parlar m'adormí.
L'endemà a punt de sortir se'ns adreçaren.

- Sóm espantades de viatjar per camins desconeguts, i ens angoixa molt. Ens permetríeu de seguir-vos, amb dissimul, per no fer-nos veure? Concediu-nos la gràcia i trobar el camí de la salvació. - digueren ploroses.

- És una llàstima, emperò, nosaltres ens aturem a molts llocs. Hauríeu d'ajuntar-vos amb altra gent que faci el camí. Que els déus us protegeixin i tingueu un viatge propici.

Així ens acomiadàrem. Emperò, durant una bona estona em compadí d'elles.

---En aquell hostal dormen també bagasses, herbes i lluna.

Recití i Sora ho escriguí.

- - - - - -

129 – Referència al poema no. 1703 del SKKS :
白浪のよするなぎさによをすぐす. 海人の子なればやどもさだめず
Errants com blanques ones cap a la platja, filles de pescadors sens aixopluc.

També esmentat al “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041). Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa). Tema “Prostitutes” (遊女).

o0o

2012-01-28T12:43:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 120 -

百二十段

昔、おとこ、女のまだ世経ずとおぼえたるが、人の御もとに忍びてもの聞えてのち、ほど経て、

近江なる筑摩の祭とくせなんつれなき人の鍋の数見む

Una vegada, un home pensà que una noia no havia tingut encara experiències amoroses, assabentant-se, emperò, de què mantenia relacions amb un altre home composà poc després :

---Vull que arribi aviat la festa de Tsukuma a Ômi per veure quants pots porta aquesta cruel persona. (1) (2)

- - - - - -

(1) Poema anònim. Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 1219, amb alguna diferència.
(2) Es celebrava una festa el primer de la quarta lluna al temple xintoista de Tsukuma en què tradicionalment les dones d'allà portaven sobre el cap tants pots, o testos, com amants havien tingut.

o0o

2012-01-28T12:42:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 119 -

百十九段

むかし、女の、あだなるおとこの形見とてをきたる物どもを見て、

形見こそ今はあだなれこれなくは忘るゝ時もあらましものを

Una vegada, una dona, tot mirant les coses que un home infidel havia deixat com a record :

---Aquests records em són enemics! Si no hi fossin tindria temps per a oblidar. (1)(2)

- - - - - -

(1) Poema anònim. KKS 746
(2) ......あだ /あた.... (仂).

o0o

2012-01-28T12:40:00.001+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 118 -

百十八段

昔、おとこ、久しくをともせで、「忘るゝ心もなし。まいり来む」といへりければ、

玉かづらはふ木あまたになりぬれば絶えぬ心のうれしげもなし

Una vegada, un home, no havent dit res durant molt de temps, envià (1) “No tinc intenció d'oblidar-vos. Vindré a veure-us”.
La dona contestà (2) :

---Mentre la fina meravella s'enfila per mant arbres no hi ha joia sobre la vostra intenció de continuar. (3) (4) (5)

- - - - - -

(1) A una dona.
(2) Aquesta frase no hi és al text, però, s'interpreta que el poema és la seva resposta.
(3) Poema anònim. KKS no. 709, i KKRJ no. 2606, amb alguna diferència.
(4) Es refereix a què ell visita moltes dones.
(5) Veure narració no. 36, nota no. 3.

o0o

2012-01-28T12:38:00.002+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 117 -

百十七段

むかし、帝、住吉に行幸したまひけり。

我見ても久しくなりぬ住吉の岸の姫松いく代経ぬらん

御神、現形し給て、

むつましと君は白浪瑞垣の久しき世よりいはひそめてき

Una vegada. Un emperador (1) visità Sumiyoshi.

---Molt de temps ha passat des del primer cop que us vaig veure, quantes generacions heu vist formosos pins de la costa de Sumiyoshi? (2) (3)

Un gran déu es manifestà :

---No sabeu del nostre parentiu? Molts anys fa que comencí a celebrar vostre regnat. (4)

- - - - - -

(1) No és clar de quin emperador es tracta. De fet, però, algunes notes antigues parlen de Montoku (文徳天皇, 827-858) o de Heizei (平城天皇, 774-824).
(2) Poema anònim. KKS no. 905, on Sumiyoshi (住吉) és Suminoe (住之江), el nom més antic per Sumiyoshi.
(3) 姫 (hime) com a substantiu és “princesa”, però aquí és emprat com a prefix i significa “petit, bell, formós....”
(4) Poema anònim. SKKS no. 1857.

o0o

2012-01-28T12:37:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 116 -

百十六段

むかし、おとこ、すゞろにみちの国までまどひいにけり。京に、思ふ人にいひやる。

浪間より見ゆる小島の浜びさし久しくなりぬ君にあひ見で

「何事も、みなよくなりにけり」となんいひやりける。

Una vegada, un home vagarejà fins a la província de Michi. Envià a l'estimada de la capital :

---Cabana a la platja d'un illot vist entre les ones, tant de temps sens veure't. (1)

“Tot ha millorat”, escriví i envià. (2)

- - - - - -

(1) “浪間より見ゆる小島の浜びさし.....” La interpretació d'aquesta part del poema no és gens clara i ha donat lloc a comentaris contradictoris.
Aquests versos es troben en el MYS no. 2753 i en el Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 856, sense autoria.
(2) També això ha provocat molts comentaris, però sembla que hi ha unanimitat en el sentit que l'home ja no és procliu a la infidelitat.

o0o

2012-01-21T12:45:00.000+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-19-

翁、喜びて、家に帰りてかぐや姫にかたらふやう、「かくなむ帝の仰せ給へる。なほやは仕うまつり給はぬ」と言へば、かぐや姫答へていはく、「もはら、さやうの宮仕へ仕うまつらじと思ふを、しひて仕うまつらはせ給はば、消え失せなむず。御官冠つかうまつりて、死ぬばかりなり」。翁いらふるやう、「なしたまひそ。官冠も、わが子を見たてまつらでは、何にかはせむ。さはありとも、などか宮仕へをしたまはざらむ。死に給べきやうやあるべき」と言ふ。
「なほ虚言かと、仕うまつらせて、死なずやあると見給へ。あまたの人の、心ざしおろかならざりしを、空しくしなしてこそあれ。昨日今日帝ののたまはんことにつかん、人聞きやさし」と言へば、翁、答ヘていはく、「天下の事は、とありとも、かゝりとも、御（ミ）命の危さこそ、大きなる障りなれば、なほかう、仕うまつるまじき事を、まゐりて申さん」とて、まゐりて申すやう、「仰せのことのかしこさに、かの童を、まゐらせむとて仕うまつれば、『宮仕へに出し立てば死ぬべし』と申す。造麻呂（ミヤツコマロ）が手に生ませたる子にもあらず。昔、山にて見つけたる。かゝれば、心ばせも世の人に似ずぞ侍る」と奏せさす。帝仰せ給はく、「造麻呂が家は、山本近かんなり。御狩行幸（ミユキ）し給はんやうにて、見てんや」と、のたまはす。造麻呂が申すやう、「いとよき事なり。なにか心もなくて侍らんに、ふとみゆきして御覽ぜむに、御覽ぜられなむ」と奏すれば、御門、にはかに日を定めて御狩に出で給ひて、かぐや姫の家に入り給ひて見給ふに、光満ちてけうらにてゐたる人あり。
これならんと思して近く寄らせ給ふに、逃げて入る袖をとらへ給へば、面をふたぎてさぶらへど、はじめて御覧じつれば、類なくめでたくおぼえさせ給ひて、「許さじとす」とて、ゐておはしまさんとするに、かぐや姫答へて奏す、「おのが身は、この国に生まれて侍らばこそ使ひ給はめ。いとゐておはしましがたくや侍らん」と奏す。御門、「などかさあらん。なほゐておはしまさん」とて、御輿を寄せ給ふに、このかぐや姫、きと影になりぬ。はかなく、くちをしと思して、げにたゞ人にはあらざりけりとおぼして、「さらば御ともにはゐて行かじ。もとの御かたちとなり給ひね。それを見てだに帰りなむ」と仰せらるれば、かぐや姫もとのかたちに成ぬ。御門、なほめでたく思しめさるゝ事せき止めがたし。かく見せつる宮つこまろを喜び給ふ。さて仕うまつる。
百官の人々、あるじいかめしう仕うまつる。帝、かぐや姫を止めて帰り給はんことを、あかずくちをしく思しけれど、魂を止めたる心地してなむ帰らせ給ひける。御輿にたてまつりて後に、かぐや姫に、
　　　帰るさの行幸もの憂く思ほえてそむきてとまるかぐや姫ゆゑ
御返事を、
　　　葎（ムグラ）はふ下にも年は経ぬる身の何かは玉のうてなをも見む
これを、帝御覽じて、いかゞ帰り給はん空もなく思さる。御心は、さらにたち帰るべくも思されざりけれど、さりとて夜をあかし給ふべきにあらねば、帰らせ給ひぬ。常に仕うまつる人を見たまふに、かぐや姫の傍に寄るべくだにあらざりけり。こと人よりはけうらなり、と思しける人の、かれに思しあはすれば、人にもあらず。かぐや姫のみ御心にかゝりて、ただ独り住みし給ふ。よしなく御方々にもわたり給はず。かぐや姫の御もとにぞ、御文を書きて通はせ給ふ。御返りさすがに憎からず聞え交し給ひて、おもしろく、木草につけても御歌をよみてつかはす。

El vell, cofoi, tornà a casa i li ho explicà a Kaguyahime :

-I això diu l'emperador. Així què, no entraràs a son servei?

Kaguyahime li respongué :

-No penso entrar a son servei en absolut! Si m'hi forceu, desapareixeré! Tindreu un títol i jo moriré.

El vell digué :

-No facis això! De què em serveixen els títols si no puc veure ma filla? Emperò, per què no vols anar-hi? Un no es mor per això!

-Si ho creieu desassenyat, féu-m'hi anar i veureu si no em moro. He estat el desig de molts homes que no eren pas necis i ha estat endebades. Si ahir o avui obeís les ordres de l'emperador sentiria vergonya que ells se n'assabentessin.

I el vell contestà :

-Tot pot passar sota el cel, emperò, em preocupa més ta vida i si és en perill aniré a dir-li a l'emperador que no desitges ésser a son servei.

I hi anà i digué :

-Amb tot mon respecte per a vos ordres he fet tot allò que he pogut perquè la noia vingués, emperó, ha dit “Si m'envieu a servir a la cort moriré”. No és filla nata de mi, Miyatsukomaro. Fa molt de temps la trobí a les muntanyes, i per això no se sembla a ningú d'aquest món.

L'emperador digué :

-Miyatsukomaro, ta casa és prop del peu de la muntanya, no? Amb el pretext d'una cacera no podria veure-la?

El vell respongué :

-Una magnífica idea! Us presenteu de sobte i aprofitant un moment de desatenció podreu veure-la, de segur.

L'emperador, tot d'un plegat, fixà el jorn i sortí per a la cacera.

Entrà a la casa de Kaguyahime i mirà, hi havia una persona de radiant bellesa. Pensà que seria ella i quan s'hi apropà ella fugí cap a l'interior. L'emperador l'agafà per una màniga i ella es cobrí la cara amb l'altra, emperò, primer pogué veure-la i pensà que era d'una bellesa imparella.

-No us deixaré anar!

Digué i féu per endur-se-la, emperò, Kaguyahime contestà :

-Si mon cos fos d'aquest món, jo, certament, us serviria, emperò, us serà molt difícil d'emportar-me.

L'emperador digué :

-Com és això? Us portaré amb mi!

I mentre ordenava que s'apropés el palanquí Kaguyahime s'esvaí sobtadament.
Decebut, pensà consirós que veritablement no era pas com cap altra persona i digué :

-Si ha d'ésser així, no faré pas que vingueu. Torneu a vostra forma d'abans. Només que us vegi i me'n tornaré.

I Kaguyahime aparegué en sa forma anterior.
L'emperador gairebé no podia controlar l'admiració que sentia. Agraí Miyatsukomaro per haver-li permès de veure-la així, i aquest preparà una fastuosa menjada per a tot son seguici.
L'emperador decebut per haver de deixar Kaguyahime es preparà per tornar-se'n i sentí com si s'hi deixés el cor.
Dintre del palanquí escriví a Kaguyahime :

------Penso llangorós en la tornada i m'aturo i em giro per Kaguyahime que no em fa cas.

Ella contestà :

------Anys he passat sota l'heura, com podria jo contemplar l'esplendor de vostre palau?

Veient això l'emperador hesità de tornar-se'n, emperò, tot i que son cor no era gens disposat a anar-se'n no podia passar-se la nit així, i se'n tornà.

Observà les dones que el servien habitualment i cap ni una no podia comparar-se a Kaguyahime, àdhuc le més bella d'entre elles no s'hi podia pas assemblar. Kaguyahime li tenia el cor pres i visqué en solitud.
No visità més les estances de les dones i escriví lletres que feia arribar a Kaguyahime, i com les respostes d'ella no eren pas desplaents li feia versos que enviava amb flors i branques exquisides.

o0o

2012-01-21T12:42:00.000+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -18-

帝の求婚

さて、かぐや姫、かたちの世に似ずめでたきことを、御門きこしめして、内侍なかとみのふさこにのたまふ、「多くの人の身をいたづらになしてあはざなるかぐや姫は、いかばかりの女ぞと、まかりて見てまゐれ」とのたまふ。ふさこ、うけたまはりてまかれり。竹取の家にかしこまりて請じ入れて、會へり。女に内侍のたまふ、「仰ごとに、かぐや姫のかたち優におはす也、よく見てまゐるべき由のたまはせつるになむ、まゐりつる」と言へば、「さらば、かく申侍らん」と言ひて入りぬ。かぐや姫に、「はや、かの御使に對面し給へ」と言へば、かぐや姫、「よきかたちにもあらず。いかでか見ゆべき」と言へば、「うたても、のたまふかな。御門の御使をば、いかでかおろかにせむ」と言へば、かぐや姫答ふるやう、「御門の召してのたまはん事、かしこしとも思はず」と言ひて、さらに見ゆべくもあらず。産める子のやうにあれど、いと心恥づかしげに、おろそかなるやうに言ひければ、心のまゝにもえ責めず。女、内侍のもとに歸り出て、「くちをしく、このをさなきものは、こはくはべるものにて、對面すまじき」と申す。内侍「必ず見たてまつりてまゐれ、と仰せ事ありつるものを、見たてまつらでは、いかでか歸りまゐらむ。國王の仰ごとを、まさに世に住み給はん人の、うけたまはり給はで有なむや。いはれぬ事なし給ひそ」と、言葉恥づかしく言ひければ、これを聞きて、ましてかぐや姫、聞くべくもあらず。「國王の仰ごとを背かば、はや殺し給ひてよかし」と言ふ。此内侍歸り、このよしを奏す。御門きこしめして、「多くの人殺してける心ぞかし」とのたまて、やみにけれど、猶思しおはしまして、この女のたばかりにや負けむ、と思して、仰せ給、「汝が持ちて侍るかぐや姫たてまつれ。顔かたちよしときこしめして、御使をたびしかど、かひなく見えず成にけり。かくたいだいしくやは習はすべき」と仰せらる。
翁、かしこまりて御返事申すやう、「この女の童は、たえて宮仕へつかうまつるべくもあらず侍るを、もてわづらひ侍り。さりとも、まかりて仰せたまはん」と奏す。これをきこしめして、仰せ給ふ、「などか、翁の手におほし立てたらむものを、心にまかせざらむ。この女もし奉りたるものならば、翁に冠を、などかたまはせざらん」

EL FESTEIG IMPERIAL

I bé, la brama de la bellesa sens parió de Kahuyahime arribà a l'emperador i aquest digué a la dama Nakatomi no Fusako :
-Aneu i veieu quina mena de persona és aquesta Kaguyahime que ha provocat la desgràcia de tants homes i que no vol maridar-se.
Fusako obeí i hi anà.

Fou rebuda cal vell del bambú amb honors i hi entrà.
La dama digué a la vella mestressa :

-Obeint ordres de l'emperador i com sigui que la bellesa de Kaguyahime és excepcional, sóc ací per veure-la.

La vella digué :

-Molt bé, vaig a dir-li-ho.

I entrà a les estances interiors.

Allà digué a Kaguyahime :

-Cuita, vine i rep l'enviada de l'emperador.

Kguyahime digué :

-Emperò, com podria jo, sens cap gràcia, presentar-m'hi?

La vella :

-Bajanades, com pots ésser tan poc considerada amb una enviada de l'emperador?

Kaguyahime replicà :

-No m'importa gens ni mica el que digui l'emperador!

I ni menys es deixà veure.

Tot i que Kaguyahime li era com una filla, la vella es contorbà molt per ses incisives paraules i no gosà reprendre-la.

Tornà a on s'estava la dama i li digué :

-Ho sento moltíssim. La noia és obstinada i refusa veure-us.

La dama digué :

-He rebut ordres imperials i haig de veure-la. Com podria tornar sens fer-ho? Pot haver-hi algú al món que refusi un ordre imperial? Això que dieu és una insensatesa!

Aquestes dures paraules amb ànim humiliant li foren comunicades a Kaguyahime.

A l'assabentar-se'n es negà encara més a escoltar-la.

-Si refuso ordres imperials doncs que em matin ara mateix!

La dama tornà a palau per informar.

L'emperador l'escoltà i digué :

-És la mena de cor que ha matat tants homes?

Sembla que tot s'acabi ací, emperò, l'emperador no podia deixar de pensar-hi i tot dient-se que no es deixaria imposar per aquella dona ordenà al vell :

-Dona'm la Kaguyahime que tens. He sentit de sa bellesa i he enviat una missatgera, emperò, no ha pogut veure-la. No has pas de permetre-li aquestes futileses.

El vell contestà respectuosament :

-Aquesta noia no té cap intenció d'entrar al servei de la cort, i en sóc molt amoïnat. Tanmateix, li transmetré vos ordres.

Sentit això, l'emperador digué :

-L'has criada tu, com no t'ha d'obeir? Si hi ha alguna manera de què ho faci, per què no concedir-te un rang a la cort?

o0o

2012-01-14T12:30:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -175-

たねしあればいはにも松はおひにけり恋をしこひばあはざらめやは

たねしあればーいわにもまつはーおいにけりーこいをしこいばーあわざらめやも

Si fins hi ha llavors sobre les roques on creixen els pins, com és que amb tant d'amor que et tinc no puc trobar-te?

Poema no. 512

Autor : Anònim.
o0o

2012-01-14T12:29:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -174-

涙河何みなかみを尋ねけむ物思ふ時のわが身なりけり

なみだがわーなにみなかみをーたずねけむーものおもうときのーわがみなりけり

Per què preguntar on rau la font del riu de les llàgrimes? És aquí, en mi mateix, capficat en mes pensaments.

Poema no. 511

Autor : Anònim.
o0o

2012-01-14T12:28:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -173-

いせのうみのあまのつりなは打ちはへてくるしとのみや思ひ渡らむ

いせのうみのーあまのつりなわーうちはえてーくるしとのみやーおもいわたらむ

Llarga com la llinya dels pescadors de la mar d'Ise ha d'ésser la pena que em corseca?

Poema no. 510

Autor : Anònim.
o0o

2012-01-14T12:27:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -172-

いで我を人なとがめそおほ舟のゆだのたゆだに物思ふころぞ

いでわれをーひとなとがめそーおうぶねのーゆだのたゆだにーものおもうころぞ

No em blasmeu! Avui com vaixell que balandreja són així mes sentiments.

Nota : En altres edicions :

いで我を人なとがめそおほ舟のゆたのたゆたに物思ふころぞ

Poema no. 508

Autor : Anònim.
o0o

2012-01-14T12:26:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -171-

わがこひを人しるらめや敷妙の枕のみこそしらばしるらめ

わがこいをーひとしるなめやーしきたえのーまくらのみこそーしらばしるらめ

Sap de mon amor aquella persona? No, només el coixí ho sap del cert.

Poema no. 504

Autor : Anònim.
o0o

2012-01-07T12:28:00.003+01:00

雨月物語
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA 01

上田秋成
Ueda Akinari (1734-1809)

CONTES DE PLUJA I LLUNA

序
羅子撰水滸。而三世生唖児。紫媛著源語。而一旦堕悪趣者。蓋為業所偪耳。然而観其文。各々奮奇態。揜哢逼真。低昂宛転。令読者心気洞越也。可見鑑事実于千古焉。余適有鼓腹之閑話。衝口吐出。雉雊竜戦。自以為杜撰。則摘読之者。固当不謂信也。豈可求醜脣平鼻之報哉。明和戊子晩春。雨霽月朦朧之夜。窓下編成。以畀梓氏。題曰雨月物語。云。剪枝畸人書。

巻之一
白峯
あふ坂の関守にゆるされてより。秋こし山の黄葉見過しがたく。濱千鳥の跡ふみつくる鳴海がた。不盡の高嶺の煙。浮嶋がはら。清見が関。大礒小いその浦々。むらさき艶ふ武藏野の原塩竈の和たる朝げしき。象潟の蜑が苫や。佐野の舟梁。木曽の桟橋。心のとゞまらぬかたぞなきに。猶西の國の哥枕見まほしとて。仁安三年の秋は。葭がちる難波を經て。須磨明石の浦ふく風を身にしめつも。行々讃岐の真尾坂の林といふにしばらくつゑを植む。草枕はるけき旅路の勞にもあらで。観念修業の便せし庵なりけり。

PRÒLEG
El mestre Lou (1) composà “Vora l'aigua” (2) i durant tres generacions infantà fills sord-muts, Na Murasaki (3) escriví el Genji i fou, de sobte, enviada a l'avern, i foren punits per llurs fets. Nogensmenys, considereu llurs escrits, tots d'una vigoria insòlita que expressa la veracitat de l'existència humana, la bellesa del to exalta els sentiments de qui ho llegeix, i davant dels ulls s'emmiralla la realitat dels anys passats. Casualment, eixiren de mes llavis unes intranscendents tafaneries : el faisà cridà i el drac lluità (4). Jo mateix les considero unes bajanades; així doncs, qui hi doni una ullada, des del principi no s'ho ha de creure gens. No desitjo pas ésser punit amb llavis de llebre i nas aixafat! L'any cinquè de l'era de Meiwa (5), a finals de primavera, cap a l'hora del Rat (6), quan deixà de ploure i la lluna brillava emboirada, prop de la finestra, ho composí i ho lliurí a l'editor, amb el títol de “Contes de pluja i lluna”.
Senshi Kijin L'esguerrat de dits contrafets (7)

SHIRAMIDE
Amb el permís per passar la barrera d'Ôsaka és difícil de no apercebre els aurons de la muntanya a la tardor, la badia de Narumi on hi ha les petges dels estornells a la platja, la fumera de l'alt cim del Fuji, la plana d'Ukishima, la barrera de Kiyomi i les cales d'Ôiso i de Koiso, l'herba porpra que envernissa les garrigues de Musashino, l'encalmat paratge de la matinada a Shiogama, les cabanes de jonc dels pescadors de Kisagata, el pont de barques de Sano, el pont penjat de Kiso...... tot allò l'havia impressionat, emperò, més desitjós encara de veure les contrades de l'oest cantades pels poetes (8), la tardor de l'any tres de Nin'an (9), passà Naniwa de les canyes caigudes, patí les ventades de les cales de Suma i Akashi, i caminà i caminà, i als boscos de Miozaka, a Sanuki, per un temps hi plantà son bastó. No fou pas pels fatics d'un llarg viatge amb coixins d'herba, sinó perquè hi havia una ermita per a meditar i l'ascetisme.
- - - - - -
01 - Luo Guanzhong (羅貫中, 1330 ? -1400), també Luo Ben i també anomenat Huhai Sanren (湖海散人), que significa : El desvagat dels llacs i les mars.
02 - L'obra esmentada és “Vora l'aigua” (水滸傳 Shuǐhǔ Zhuàn) . També s'ha traduït com “Història dels aiguamolls”.
Normalment en la seva autoria també s'indica el nom de Shi Nai'an (施耐庵, 1296? - 1372). Pràcticament no se'n sap res d'ambdós personatges i algunes fonts precisen que, de fet, van ser-ne l'editor i el compilador respectivament.
03 - Murasaki Shikibu (紫式部; 973 ?–1014/1025), l'autora del Genji Monogatari (源氏物語).
Aquesta llegenda sobre el seu “pecat” per haver escrit aquest llibre és a l'Ima Monogatari (今物語), una col.lecció d'anècdotes budistes i narracions del segle XIII. Podria ser obra de Fujiwara no Nobuzane (藤原信実, 1175 ? - 1266), però no hi ha massa dades que ho confirmin.
També hi ha un Nô (能): el Genji Kuyô (源氏供養), text del segle XV, que recull la condemna de l'Ima Monogatari, però al final de l'obra Murasaki resulta ser la deessa Kannon, la deïtat budista de la compassió, que aparegué en aquest món per escriure el Genji Monogatari.
04 – Referència al Shu Jing / Shu Ching (書經) : El Clàssic de la Història, obra xinesa del segle VII aC. Malgrat el seu títol no es tracta d'un llibre de història. És un recull de documents sobre la història xinesa i llegendes des de l'any 2357 fins al 631 aC, però molts de textos són espuris i de dates molt posteriors.
Mateixa referència a l'I Ching / Yi Jing (易經) : El Llibre dels Canvis. Un dels grans clàssics xinesos. Obra d'entre els segles IV i III aC.
05 - Any 1768
06 - Hora del Rat : de 23 a 01.
07- Un pseudònim d'Ueda. Degut a la verola que va patir als cinc anys el dit del mig de la mà dreta se li va deformar I li va quedar arronsat com el dit petit.

08 – Itinerari i paisatges esmentats en el “Senjûshô” (撰集抄). Recull de narracions del segle XIII. Obra anònima, però havia estat atribuïda a Saigyô (西行, 1118-1190).

09 – Nin'an/Ninnan (仁安) : any 1168.

o0o

2011-12-31T11:59:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 34

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

越後路

酒田の余波日を重て、北陸道の雲に望、遥〃のおもひ胸をいたましめて加賀の府まで百卅里と聞。鼠の関をこゆれば、越後の地に歩行を改て、越中の国一ぶりの関に到る。此間九日、暑湿の労に神をなやまし、病おこりて事をしるさず。
文月や六日も常の夜には似ず
荒海や佐渡によこたふ天河

CAMÍ D'ECHIGO

Passàrem uns jorns planyent-nos del comiat a Sakata, veiérem les nuvolades sobre el camí a Hakuroku, i el pensament d'un altre llarg viatge se'm feia feixuc, es deia que hi havia cent trenta llegües a la capital de Kaga.
Passada la barrera de Nezu seguírem per terra d'Echigo i arribàrem a la barrera d'Ichibuki, a la província d'Etchû. Ho férem en nou jornades, la calor i la humitat m'havien esgotat i tinguí un brot de ma dolença (127).

---És del sisé jorn de la setena lluna, nit sens parangó. (128)

---La maregassa, escampat sobre Sado és el riu del cel.

- - - - - -
127 - Veure nota 51.
128 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

o0o

2011-12-31T11:57:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 33

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

象潟

江山水陸の風光数を尽して今象潟に方寸を責。酒田の湊より東北の方、山を越、礒を伝ひ、いさごをふみて、其際十里、日影やゝかたぶく比、汐風真砂を吹上、雨朦朧として鳥海の山かくる。闇中に莫作して、雨も又奇也とせば、雨後の晴色又頼母敷と、蜑の苫屋に膝をいれて雨の晴を待。其朝、天能霽て、朝日花やかにさし出る程に、象潟に舟をうかぶ。先能因嶋に舟をよせて、三年幽居の跡をとぶらひ、むかふの岸に舟をあがれば、花の上こぐとよまれし桜の老木、西行法師の記念をのこす。江上に御陵あり。神功后宮の御墓と云。寺を干満珠寺と云。比處に行幸ありし事いまだ聞ず。いかなる事にや。此寺の方丈に座して簾を捲ば、風景一眼の中に尽て、南に鳥海天をさゝえ、其陰うつりて江にあり。西はむやむやの関路をかぎり、東に堤を築て秋田にかよふ道遥に、海北にかまえて浪打入る所を汐こしと云。江の縦横一里ばかり、俤松嶋にかよひて又異なり。松嶋は笑ふが如く、象潟はうらむがごとし。寂しさに悲しみをくはえて、地勢魂をなやますに似たり。
象潟や雨に西施がねぶの花
汐越や鶴はぎぬれて海涼し
祭礼
象潟や料理何くふ神祭
曾良
みのゝ国の商人低耳
蜑の家や戸板を敷て夕涼
岩上に雎鳩の巣をみる
波こえぬ契ありてやみさごの巣
曾良

KISAGATA

Després de rius i muntanyes, terra i mar, ara em delia per veure Kisagata. Des del moll de Sakata anàrem nord-est, passàrem muntanyes, seguírem la costa trepitjant la sorra de les platges i després de deu llegües començava a pondre's el sol, la marinada aixecava la sorra i bromada de pluja celava la muntanya de Chôkai. Tot i talpejant en la foscor ben segur que el paratge sota la pluja seria esplendorós, més encara amb el cel esbandit. Ens arraulírem en una caseta de pescadors esperant que escampés.
L'endemà amb el cel net el sol del matí resplendia i embarcàrem cap a Kisagata. Anàrem primer a Nôinjima i visitàrem el lloc on Nôin (122) s'havia reclòs durant tres anys. Quan desembarcàrem a la costa del davant veiérem el vell cirerer en memòria de Saigyô (123) que li dedicà els versos “...bogant sobre tes flors....” A la cala hi havia un mausoleu imperial, es diu que era el de l'emperadriu Jingû (124), i un temple dit Kanmanjuji. No havia sentit mai de cap viatge imperial a aquells paratges. Què hi hauria de cert?
Quan assegut en una cel.la del temple enrotllí la persiana aparegué tot el paisatge davant meu. Al sud la muntanya de Chôkai, alta fins a aguantar el cel, l'ombra reflectida en la cala. La barrera de Muyamuya limitava a l'oest, una escullera a l'est amb la llarga ruta cap a Akita. La mar del nord batia un lloc de nom Shiogoshi. La cala faria un llegua de llargada i d'amplada. Sa forma recordava Matsushima, diferent, emperò. Matsushima sembla riallera, Kisagata ressentida. S'hi afegia una desolada tristor que angoixava.

---Cala de Kisa, sota la pluja Seiji (125), flor de mimosa.

---A Shiogoshi grua amb potes mullades, fredor de la mar.

Al festival (126).

---Cala de Kisa, quina serà la menja dels jorns de festa? (Sora)

---Cau de pescadors, ben ajaguts al llindar al vespre frescós.

Tot veient un niu d'àguiles marines a l'espadat.

---Promesa feien de no passar les ones, niu d'aguilons. (Sora)

- - - - - -
122 - Veure nota 34.
123 - Referència a un poema de Saigyô (西行, 1118-1190) :
象潟の桜は波に埋れて花の上漕ぐ海士の釣り舟
Cirerer de Kisagata, les barques boguen sobre tes flors que colguen les ones.
124 - Emperadriu Jingû (神功天皇, es creu que va viure entre 169-269). No obstant això, els historiadors la consideren un personatge de llegenda.
125 – Xi Shi (西施, +- 506 aC) considerada una de les quatre belleses de la Xina.
Es diu que era tan bella que quan s'atansava a mirar els peixos dels estanys aquests quedaven tan enlluernats per la seva bellesa que s'oblidaven de nedar i s'enfonsaven....
126 - Festival de Kumano (熊野神社祭礼) que celebrava un Gongen (権現) : creença en la manifestació d'una deïtat japonesa que representava l'avatar d'un buda arribat al Japó com a guia i salvador.

o0o

2011-12-31T11:55:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 32

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

酒田

羽黒を立て、鶴が岡の城下、長山氏重行と云物のふの家にむかへられて、誹諧一巻有。左吉も共に送りぬ。川舟に乗て酒田の湊に下る。淵庵不玉と云医師の許を宿とす。
あつみ山や吹浦かけて夕すゞみ
暑き日を海にいれたり最上川

SAKATA

Sortírem de Haguro cap a la ciutat-castell de Tsurugaoka on ens trobàrem amb un samurai de nom Nagayama Shigeyuki (119), i a ca seva férem un seguit de versos. Sakuchi (120) que ens havia acompanyat era amb nós.
Anàrem amb barca fins al moll de Sakata. Ens hostatjàrem cal metge Enan Fugyôku (121).
---Del mont Atsumi a la badia de Fuku fredor de vespre.
---Sol abrusador penetrant cap a la mar, riu de Mogami.

- - - - - -

119 - Nagayama Shigeyuki (長山氏重行. ¿-?) Deixeble de Bashô.
120 - Zushi Sakichi (淵庵不玉). Veure nota 107.
121 - Enan Fugyôku (淵庵不玉, ¿-1698). Metge i deixeble de Bashô.

o0o

2011-12-17T12:03:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 115 -

百十五段

むかし、みちの国にて、おとこ女すみけり。おとこ、「宮こへいなん」といふ。この女いと悲しうて、馬のはなむけをだにせむとて、おきのゐて、都島といふ所にて、酒飲ませてよめる。

をきのゐて身を焼くよりも悲しきは宮こしまべの別れなりけり

Una vegada, un home i una dona convivien a la província de Michi. L'home digué “Hauria d'anar a la capital”. La dona s'entristí molt i digué de fer una festa de comiat, i a Okinoite Miyakojima (1) li serví sake, i composà :

---Més dolorós que abrusar-me el cos amb brases és la separació vora Miyakojima.(2)(3)

- - - - - -

(1) Topònim desconegut.
(2) Poema d'Ono no Komachi (小野小町, 825-900). KKS no. 1104.
(3) Els versos incorporen el topònim esmentat, fent un joc de paraules amb “oki” (をき): brases, i “ite” (ゐて): enganxar.

o0o

2011-12-17T12:00:00.003+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 114 -

百十四段

むかし、仁和の帝、芹河に行幸したまひける時、今はさること似げなく思けれど、もとつきにける事なれば、大鷹の鷹飼にてさぶらはせたまひける。摺狩衣の袂に書きつけける。

翁さび人なとがめそ狩衣けふばかりとぞ鶴も鳴くなる

おほやけの御気色あしかりけり。をのが齢を思けれど、若からぬ人は聞きおひけりとや。

Una vegada, quan l'emperador Ninna (1) visitava Sekikawa, on home gran (2), pensant que el present ja no era adient, el servia com a falconer major, perquè així ho havia fet antany. Sobre la butxaca d'una de les mànigues de son vestit de cacera estampat escriví :

---No blasmeu l'home de vella aparença! Del vestit la grua sembla plorar per l'avui que li resta. (3)

L'emperador en fou desplagut. L'home pensava en ell mateix, però l'emperador es preguntà si es referia a ell (4).

- - - - - -

(1) Era l'emperador Kôkô (光孝天皇, 830-887).
(2) Altres versions de l'Ise porten “生翁" (nama okina) : un home gran ( en contrast de només “okina” que indica un ancià), abans de “今は....” (ima wa).
No és aquest el cas en la versió origen d'aquest treball, per això ho aclareixo.
(3) Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 1076, o no. 1077 en altres edicions. Aquí s'indica que “l'home gran” és Ariwara no Yukihira, i que a la butxaca d'una de les mànigues duia una grua estampada.
(4) L'emperador tenia llavors 57 anys, i moriria poc després.

o0o

2011-12-17T11:59:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 113 -

百十三段

昔、おとこ、やもめにてゐて、

ながからぬ命のほどに忘るゝはいかに短き心なるらん

Una vegada, un home a qui una dona havia deixat (1) :

---Oblidar-me en la brevetat de la vida, no és de poc cor?

- - - - - -

(1) També es podria interpretar que la seva esposa havia traspassat.

o0o

2011-12-17T11:58:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 112 -

百十二段

むかし、おとこ、ねむごろにいひ契りける女の、ことざまなりにければ、

須磨のあまの塩焼く煙風をいたみ思はぬ方にたなびきにけり

Una vegada, un home, quan una dona que li havia compromès el seu amor canvià per un altre afecte :

---El vent rebufa el fum de la sal que cremen els pescadors de Suma i s'escampa per llocs inesperats. (1)

- - - - - -

(1) Poema anònim. KKS no.708.

o0o

2011-12-17T11:56:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 111-

百十一段

昔、おとこ、やむごとなき女のもとに、亡くなりにけるをとぶらふやうにて、いひやりける。

いにしへはありもやしけん今ぞ知るまだ見ぬ人を恋ふるものとは

返し、

下紐のしるしとするも解けなくにかたるがごとは恋ひずぞあるべき

又、返し、

恋しとはさらにもいはじ下紐の解けむを人はそれと知らなん

Una vegada, un home, simulant donar el condol a una dama d'alta condició per una defunció (1), envià :

---Potser ha estat antany, ara sé que es pot estimar a algú no vist abans. (2)

La resposta :

---Com a prova d'amor no s'afluixa el meu cinyell, pla que no m'estimeu com dieu. (3) (4)

Resposta :

---No tornaré a dir que estimo. Voldria que l'estimada sabés que és per això que s'afluixa. (5)

- - - - - -

(1) Podria tractar-se del traspàs d'un familiar o una dona al seu servei.
(2) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 631.
(3) Poema anònim. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 703, o no. 702 en altres edicions, i KKRJ no. 3317.
(4) Veure 37, no. 2
(5) Poema d'Ariwara no Motokata (在原元方, 888-953). Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 702, o no. 781 en altres edicions.

o0o

2011-12-10T12:17:00.001+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS-17-

日暮れぬれば、かの寮におはして見たまふに、まことに燕巣つくれり。くらつまろ申やう、尾浮けてめぐるに、粗籠に人をのぼせて釣りあげさせて、燕の巣に手をさし入させて探るに、「物もなし」と申に、中納言、「惡しく探ればなき也」と腹立ちて、「誰ばかりおぼえんに」とて、「吾上りて探らむ」とのたまうて、籠に乘りて釣られ上りて、窺ひ給へるに、燕、尾をさゝげていたくめぐるに合はせて、手をさゝげて探り給に、手に平める物さはる時に、「われ、物握りたり。いまは下してよ。翁、し得たり」との給。集まりてとく下さんとて、綱を引きすぐして、綱絶ゆるすなはちに、八島の鼎の上に、のけざまに落ち給へり。人々あさましがりて、寄りて抱えたてまつれり。御目は白目にて臥し給へり。人々水をすくひ入たてまつる。からうじて息出給へるに、又、鼎の上より、手取り足取りして、さげ下したてまつる。からうじて、「御心地はいかゞおぼさるゝ」と問へば、息の下にて、「物はすこし覺ゆれども、腰なん動かれぬ。されど子安貝をふと握りもたれば、うれしくおぼゆる也。まづ紙燭さして來。この貝、顔見ん」と、御髪もたげて、御手をひろげ給へるに、燕のまりおけるふる糞を握り給へるなりけり。それを見たまひて、「あな、かひなのわざや」との給けるよりぞ、思ふにたがふ事をば、「かひなし」とは言ひける。貝にもあらずと見給けるに、御心地もたがひて、唐櫃のふたに入れられ給べくもあらず、御腰はをれにけり。中納言は、わらはげたるわざして病むことを、人に聞かせじとし給けれど、それを病にて、いと弱く成たまひにけり。貝をばえ取らずなりにけるよりも、人の聞き笑はんことを、日にそへて思ひ給ひければ、たゞに、病み死ぬるよりも、人聞き恥づかしくおぼえ給なりけり。これをかぐや姫聞きて、とぶらひにやる歌、
　　年をへて浪たちよらぬ住の江の松かひなしときくはまことか
とあるを、よみて聞かす。いとよわき心に、頭もたげて、人に紙を持たせて、苦しき心ちにからうじて書き給、
　　かひはかく有ける物をわびはてゝしぬる命をすくひやはせぬ
と書きはつる、絶え入給ひぬ。これを聞きて、かぐや姫すこしあはれと思しけり。それよりなん、すこしうれしき事をば、「かひある」とは言ひける。

Quan es feu fosc el Conseller anà al Dipòsit i esguardà. Era cert, les orenetes hi feien niu. I com havia dit Kuratsumaro, quan dreçaren la cua i giravoltaren féu hissar un home dintre d'una cistella fins a un niu i quan hi furgava amb la mà l'home digué :
- No hi ha res.
El Conseller digué tot enutjat :
- És perquè no cerques bé!
Pensà que no podia refiar-se de ningú.
- Pujaré jo mateix a cercar-la.
Es ficà en una cistella, s'hi féu hissar i esguardà.
Quan l'oreneta dreçà la cua i giravoltava més allargà la mà per furgar i notant una cosa plana digué :
- La he agafada! Baixeu-me, ara. Vell, la tinc!
S'aplegà la gent i mentre l'abaixaven estiraren tant la corda que es trencà i el Conseller caigué d'esquena damunt d'una de les calderes del Dipòsit.
La gent esparverada s'hi apropà a recollir-lo. Jeia amb els ulls en blanc. Li feren beure un glop d'aigua. Respirava amb dificultat i agafant-lo per les cames i els braços el llevaren de la caldera.
Li preguntaren :
- Com us trobeu?
I ell amb veu feble respongué :
-M'adono d'on sóc, emperò, no puc moure l'esquena. Mes, si tinc la petxina a la mà ja sóc content. Porteu-me un llum. Vull veure-la bé.
Alçà el cap i obrí la mà, emperò, el que havia pres eren excrements secs. Quan ho veié digué :
-Ah, tants d'afanys per no res!
D'aquí l'expressió “no hi ha petxina” per dir “endebades”.
Quan el Conseller veié que no era una petxina restà abatut. Amb l'esquena trencada no el pogueren posar dintre d'una caixa xinesa i el portaren sobre la tapa.
El Conseller no volia que la gent s'assabentés de que s'havia ferit en una acció tant pueril, emperò, allò el feu emmalaltí i s'afeblí molt.
Jorn rere jorn es capficà en que era la riota de la gent a l'assabentar-se del que li havia succeït al no poder prendre la petxina, i la vergonya que això li feia era pitjor que no pas la malaltia o la mort.

Quan Kahuyahime ho sabé li envià aquests versos que algú llegí al Conseller :

---Els anys passen, com els pins de Suminoe on les onades no s'hi apropen, he sentit que no hi ha la petxina esperada, veritat?

Molt afeblit, dreçà el cap, es feu portar un full de paper i, afligit. escriví dificultós :

---No ha estat endebades car m'heu escrit, no salvareu aquesta vida que mor en la pena?

I en acabar el poema traspassà.
Kaguyahime ho sabé i pensà que era una mica trist.
Des d'aleshores ençà d'un xic feliç se'n diu “És una petxina”.

o0o

2011-12-10T12:15:00.000+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -16-

燕の子安貝

中納言いそのかみのまろたりの、家に使はるゝ男どものもとに、「燕の巣くひたらば、告げよ」とのたまふを、うけたまはりて、「何の用にかあらん」と申。答へての給やう、「燕のもたる子安の貝を取らむ料也」とのたまふ。男ども答へて申、「燕をあまた殺して見るだにも、腹に何もなき物也。たゞし、子産む時なん、いかでか出すらむ。はらくかと申。人だに見れば失せぬ」と申。又、人の申やうは、「大炊寮の飯炊く屋の棟に、つくの穴ごとに、燕は巣をくひ侍る。それに、まめならむ男どもをゐてまかりて、あぐらを結ひあげて、窺はせんに、そこらの燕、子産まざらむやは。さてこそ取らしめ給はめ」と申。中納言喜び給て、「をかしき事にもあるかな。もつともえ知らざりつる。興あること申たり」との給て、まめなる男ども廿人ばかりつかはして、あなゝひにあげ据ゑられたり。殿より使ひまなくたまはせて、「子安の貝取りたるか」と問はせ給。燕も、人のあまた上りゐたるにおぢて、巣にも上り來ず。かゝるよしの返事を申たれば聞き給て、いかゞすべきと思し煩ふに、かの寮の官人、くらつまろと申翁申やう、「子安貝取らんと思しめさば、たばかり申さん」とて、御前にまゐりたれば、中納言、額を合せてむかひ給へり。くらつまろが申やう、「此燕の子安貝は、惡しくたばかりて取らせ給なり。さてはえ取らせ給はじ。あなゝひにおどろおどろしく廿人の人の上りて侍れば、あれて寄りまうで來ず。せさせ給べきやうは、このあなゝひをこぼちて、人みな退きて、まめならん人ひとりを粗籠に乘せ据ゑて、綱をかまへて、鳥の、子産まむあひだに、綱をつりあげさせて、ふと子安貝を取らせ給はんなむ、よかるべき」と申。中納言の給やう、「いとよき事也」とて、あなゝひをこぼし、人みな歸りまうで來ぬ。中納言、くらつまろにのたまはく、「燕は、いかなる時にか子産むと知りて、人をばあぐべき」との給。くらつまろ申やう、「燕子産まむとする時は、ををさゝげて七度めぐりてなん、産み落すめる。さて、七度めぐらんをり、引きあげて、そのをり、子安貝は取らせ給へ」と申。中納言喜び給て、よろづの人にも知らせ給はで、みそかに寮にいまして、男どもの中に交じりて、夜るを晝になして取らしめ給。くらつまろかく申を、いといたく喜びて、のたまふ。「こゝに使はるゝ人にもなきに、願を叶ふることのうれしさ」とのたまひて、御衣ぬぎてかづけ給つ。「さらに、夜さりこの寮にまうで來」との賜て、つかはしつ。

“LA PETXINA QUE AJUDA A INFANTAR” DE L'ORENETA

El Conseller del Centre, Isonokami no Marotari, digué a ses servidors :
- Feu-me avinent quan les orenetes facin el niu.
Sentint això li preguntaren :
- Per alguna raó?
I ell respongué :
- Vull prendre “la petxina que ajuda a infantar” que tenen les orenetes!
Els homes li contestaren :
- Encara que matéssiu moltes orenetes no hi trobaríeu res dintre d'elles. Potser, qui sap, quan ponen els ous deixen anar alguna cosa. Quan veuen un ésser humà desapareixen.
Algú altre digué :
- Les orenetes fan els nius als forats dels ràfecs de la cuina del Dipòsit de Gra. Aneu-hi amb gent de fiança, féu una bastida i aguaiteu, no n'hi haurà cap que no pongui ous, llavors podreu certament prendre-ho.
El Conseller, ben cofoi, digué :
- Esplèndid! No ho sabia pas. M'interessa això que dius.
Hi envià uns vint homes, féu fer una bastida, i despatxà missatgers un rere altre preguntant :
- Teniu “la petxina que ajuda a infantar”?

Les orenetes esporuguides per la gentada allà dalt no tornaren als nius.
Assabentant-se del què passava el Conseller s'amoïnà i no sabia què fer.
Així, un funcionari del Dipòsit, un vell de nom Kuratsumaro, es presentà davant d'ell i li digué :
- Si desitgeu “la petxina que ajuda a infantar” permeteu-me explicar-vos mon pla.
El Conseller acotà el cap per escoltar-lo, i Kuratsumaro digué :
- Vostra manera de voler prendre la petxina d'aquestes orenetes no ha estat adient, i així no l'aconseguireu pas. Vint homes dalt d'una bastida fan molt d'enrenou i les orenetes, espantades, no s'hi acostaran. Allò que heu de fer es desmuntar la bastida, treure-hi la gent, deixar només un home de fiar en una cistella, amb una corda, i quan l'au pongui l'ou l'hisseu i que agafi ràpidament la petxina. Hauríeu de reeixir.
El Conseller digué :
- Com saber quan l'oreneta pon l'ou i hissar l'home?
Kuratsumaro contestà :
- Quan l'oreneta és a punt de pondre dreça la cua, fa set giravoltes i llavors pon. Quan faci les set giravoltes hisseu l'home i que agafi la petxina.
El Conseller molt content i sens que ningú no ho sabés anà d'amagat al Dipòsit i es barrejà amb els homes d'allà jorn i nit per preparar-ho tot i agafar la petxina.
Exultant per allò que li havia dit Kuratsumaro, digué :
- Tu que no ets ni a mon servei has satisfet mon desig, en sóc molt content.
Es tragué la roba que duia i li'n regalà.
- Quan es faci fosc aneu al Dipòsit.
I el féu tornar.

o0o

2011-12-03T12:50:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -170-

あはれてふ事だになくはなにをかは恋のみだれのつかねをにせむ

あわれちょうーことだになくはーなにをかはーこいのみだれのーつかねおにせむ

Si no hi hagués res per expressar mon dolor, com podria controlar el desgavell de mon amor?

Poema no. 502

Autor: Anònim.
o0o

2011-12-03T12:49:00.000+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -169-

恋せじとみたらし河にせしみそぎ神はうけずぞなりにけらしも

こいせじとーみたらしがわにーせしみそぎーかみはうけずぞーなりにけらしも

La cerimònia de purificació que vaig fer amb l'aigua sagrada del riu per no estimar sembla que no ha agradat als déus.

Nota : Aquest poema és també a l'Ise Monogatari (伊勢物語) amb algunes diferències que no alteren, però, el significat del poema :

恋せじとみたらしがはにせしみそぎ神はうけずもなりにけるかな

Poema no. 501

Autor : Anònim.
o0o

2011-12-03T12:48:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -168-

夏なればやどにふすぶるかやり火のいつまでわが身したもえをせむ

なつなればーやどにふすぶるーかやりびのーいつまでわがみーしたもえをせむ

Ara a l'estiu el fum que dispersa els insectes enfosqueix la llar, fins quan hauré d'amagar mon amor?

Poema no. 500

Autor : Anònim.
o0o

2011-12-03T12:47:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -167-

あしひきの山郭公わがごとや君にこひつついねがてにする

あしひきのーやまほととぎすーわがごとやーきみにこいつつーいねがてにする

Tu, cucut de la muntanya, no pots dormir, com jo, per l'amor que sents?

Poema no. 499

Autor : Anònim.
o0o

2011-12-03T12:46:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -166-

秋の野のをばなにまじりさく花のいろにやこひむあふよしをなみ

あきのののーおばなにまじりーさくはなのーいろにやこいむーあうよしをなみ

Com els colors de les flors que floreixen entre les eulàlies als camps de la tardor seràs mon amor que no sé on trobar-te.

Poema no. 497

Autor : Anònim.
o0o

2011-11-26T12:43:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 31
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

羽黒

六月三日、羽黒山に登る。図司左吉と云者を尋て、別当代会覚阿闍利に謁す。南谷の別院に舎して憐愍の情こまやかにあるじせらる。
四日、本坊にをゐて誹諧興行。
有難や雪をかほらす南谷
五日、権現に詣。当山開闢能除大師はいづれの代の人と云事をしらず。延喜式に羽州里山の神社と有。書写、黒の字を里山となせるにや。羽州黒山を中略して羽黒山と云にや。出羽といへるも鳥の毛羽を此国の貢に献ると風土記に侍とやらん。月山湯殿を合て三山とす。当寺武江東叡に属して天台止観の月明らかに、円頓融通の法の灯かゝげそひて、僧坊棟をならべ、修験行法を励し、霊山霊地の験効、人貴且恐る。繁栄長にしてめで度御山と謂つべし。
八日、月山にのぼる。木綿しめ身に引かけ、宝冠に頭を包、強力と云ものに道ひかれて、雲霧山気の中に氷雪を踏てのぼる事八里、更に日月行道の雲関に入かとあやしまれ、息絶身こゞえて頂上に□れば、日没て月顕る。笹を鋪篠を枕として、臥て明るを待。日出て雲消れば湯殿に下る。
谷の傍に鍛治小屋と云有。此国の鍛治、霊水を撰て爰に潔斉して劔を打、終月山と銘を切て世に賞せらる。彼龍泉に剣を淬とかや。干将莫耶のむかしをしたふ。道に堪能の執あさからぬ事しられたり。岩に腰かけてしばしやすらふほど、三尺ばかりなる桜のつぼみ半ばひらけるあり。ふり積雪の下に埋て、春を忘れぬ遅ざくらの花の心わりなし。炎天の梅花爰にかほるがごとし。行尊僧正の哥の哀も爰に思ひ出て、猶まさりて覚ゆ。惣而此山中の微細、行者の法式として他言する事を禁ず。仍て筆をとゞめて記さず。坊に帰れば、阿闍利の需に依て、三山順礼の句〃短冊に書。
涼しさやほの三か月の羽黒山
雲の峯幾つ崩て月の山
語られぬ湯殿にぬらす袂かな
湯殿山銭ふむ道の泪かな
曾良

LES TRES MUNTANYES DE DEWA

El tres de la sisena lluna pujàrem la muntanya de Haguro.
Visitàrem un home de nom Zushi Sakichi (107) que ens arranjà una audiència amb l'abat Egaku (108). Ens hostatjà en una dependència del temple de Minamidachi i fou molt deferent vers nosaltres.
El quatre ens aplegàrem a la residència principal per a una sessió de versos.
---Amb agraïment, aromatitzat de neu, Minamidachi.
El cinc pregàrem al santuari de Gongen. No se sap quan visqué son fundador, el gran mestre Nôjô (109).
A l'Engeki (110) s'esmenta un santuari amb el nom de la muntanya d'Ushusato. Es podria haver equivocat el copista que posà el caràcter “sato” en lloc del de “kuro”. Potser s'abreujà Ushusato eliminant el caràcter “shu” (contrada, etc.) i restà “Haguro” en la pronunciació japonesa.
Sembla ésser segons el Fudoki (111) que Dewa (112) es diu així perquè des d'allà s'enviaven plomes com a tribut.
Juntament amb Haguro, Gassan i Yudono formen les tres muntanyes de Dewa. Aquest temple està afiliat al de Tôei, a Edo. Aquí la lluna brillant de la doctrina de la secta Tendai (113) és la llum cap a la perfecció i la saviesa.
Les residències dels monjos s'arrengleren una al costat de l'altra i els ascetes fan llurs devocions enfervorits, mostra d'exaltació i respecte vers la muntanya sagrada, etern son renom, terra benaurada.
El vuitè jorn pujàrem la muntanya de Gassan. Amb garlandes de paper al coll i turbants de cotó, amb un guia fornit, pujàrem vuit llegües entre núvols i boirines, petjant glaç i neu, dubtant si travessàvem la porta dels núvols camí del sol i de la lluna. Sens alè i congelats férem cim, el sol post i la lluna apareguda. Fiu un jaç amb fulles de bambú i branquetes per coixí. Jaguí esperant l'albada. Quan el sol traspuntà s'aclariren les nuvolades i baixàrem a Yudono.
Vora la vall hi havia un lloc dit “la cabana del forjador”. Els forjadors del lloc escollien les aigües lustrals per purificar-se, trempar les espases i, finalment, hi gravaven el nom de Gassan per admiració de tothom. Com les fulles trempades en la Font del Drac (114) de la Xina, inspirats per Kanshô i Bakuya (115) d'antany, absolutament dedicats a llur art.
M'asseguí una estona sobre una roca per reposar. Hi havia un cirerer d'uns tres peus d'alçada amb capolls mig oberts. Era commovedor colgat sota la neu, amb ses flors tardanes que no havien oblidat la primavera, com “...el perfum d'aquelles flors de cirerer sota un sol abrusador.” (116). El record també del punyent poema de l'abat Gyôson (117) m'emocionà encara més.
Segons la regla entre els ascetes no és permès de parlar de Yudono a ningú, així doncs, aturaré mon pinzell sens res més.
Torním al temple i a la petició d'Egaku escriguí en unes tires de paper uns versos sobre mon peregrinatge a les tres muntanyes.

---En la gelabror subtil la lluna creixent del mont Haguro.
---La nuvolada quants cops és esqueixada, mont de la Lluna?
---Sens poder dir res per Yudono són mes plors, mànigues molles.
---Del mont Yudono petjo diners dels romeus ple de llàgrimes. (118) (Sora).
- - - - - -
107 - Zushi Sakichi (図司左吉,¿-1693), tintorer i poeta que vivia just al peu de la muntanya de Haguro. Kondo (近藤) de cognom. Aquesta muntanya era un centre molt actiu en la pràctica d'austeritats religioses.
108 - Egaku Ajari (会覚阿闍利, ¿-1707) n'era el prior.
109 - Nôjo (能除, ¿-?), es creu que va ser el tercer fill de l'emperador Sushun (崇峻天皇, ¿-592).
110 - Engekishi (延喜式), compendi de lleis i regles en cinquanta volums. Va ser encarregat l'any 905 per l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) a Fujiwara no Tokihira (藤原時平, 871-909), i a la seva mort el seu germà Fujiwara no Tadahira (藤原忠平, 880-949) va completar l'obra l'any 927. No va ser implementat fins el 967.
En aquesta obra no apareix cap referència a aquest santuari.
111- Fudoki (風土記). Annals de cultura i geografia de les províncies del Japó. És una compilació de registres sobre l'agricultura de tota la geografia japonesa, fets històrics, culturals i mitològics. Es va començar l'any 713 i completada vint anys més tard.
112 Dewa (出羽) textualment : oferir plomes.
113 – Secta Tendai (天台宗) basada principalment en l'anomenat “gran vehicle” del budisme (Mahayana), és a dir, la versió del budisme més popular. Inspirada en l'escola xinesa del sutra del Lotus.
114 - Ryôsen (龍泉) : La font del drac. Segons s'esmenta en l'obra històrica xinesa “Shih Chi” (史記) de Ssu-ma Ch'ien (司馬遷子長, 145/135 – 86 aC), en les seves aigües es trempaven les millors espases.
115 - Kanshô (干将, ¿-?) i Bakuya (莫耶, ¿-?), parella xinesa que van forjar dues famoses espases que van esdevenir llegendàries i van acabar portant els seus noms; en xinès són : Kan Chiang i Mu Yeh. Van viure durant la dinastia Wu (東呉), període que va des de l'any 222 al 280 dC.
116 - Referència a uns versos del poeta xinès Ch'en Yuyi (陳與義,1090-1138).
117 - Gyôson (行尊, 1057-1135). Bashô fa referència a un poema seu al Kin'yowakashû (金葉和歌集), llibre 9 :
(大峯にておもひもかけずさくらの花の咲きたりけるをみてよめる)
(Tot contemplant un cirerer de la muntanya que ha florit sobtadament)
もろともにあはれと思へ山櫻花よりほかにしる人もなし
Compadim-nos, cirerer de la muntanya, puix llevat de tes flors la gent m'ignora.
118 – Referència a les monedes que els visitants escampaven pel camí com a donació.
o0o

2011-11-26T12:41:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 30
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

最上川

最上川のらんと、大石田と云所に日和を待。爰に古き誹諧の種こぼれて、忘れぬ花のむかしをしたひ、芦角一声の心をやはらげ、此道にさぐりあしゝて、新古ふた道にふみまよふといへども、みちしるべする人しなければとわりなき一巻残しぬ。このたびの風流爰に至れり。
最上川はみちのくより出て、山形を水上とす。こてんはやぶさなど云おそろしき難所有。板敷山の北を流て、果は酒田の海に入。左右山覆ひ、茂みの中に船を下す。是に稲つみたるをやいな船といふならし。白糸の瀧は青葉の隙隙に落て仙人堂岸に臨て立。水みなぎつて舟あやうし。
五月雨をあつめて早し最上川
EL RIU MOGAMI

Tot pensant en barquejar pel riu Mogami esperàrem la bonança a un lloc dit Ôishida. Ens digueren que allà s'hi havien sembrat les llavors de l'antiga poesia dels “haikai” (104) dels quals encara s'estima la memòria de les flors del passat, la veu del flautí ablaneix encara els cors, tentinejant per entre el vell i el nou, sens guiatge per trobar el bon camí.
No podia deixar-los així i composí amb ells un reguitzell de poemes
Fins aquí arribaren mes versos en el viatge.
El riu Mogami neix a Michinoku i flueix cap a Yamagata. Goten i Hayagusa són indrets paorosos de passar. Corre al nord de la muntanya d'Itajiki per desembocar finalment al mar a Sakata. Les barques baixen per entre la fronda envoltades de muntanyes. Aquí són dites “barques de l'arròs” (105) per llurs càrregues-
La cascada de Shiraito s'aboca per escletxes de fulles verdejants i davant s'alça sobre les roques el temple de Sennindô (106). El riu era revingut fent perillar les barques.

---Les pluges de maig s'apleguen i fan córrer el riu Mogami.
- - - - - -

104 – Haikai (俳諧) o Haiku (俳句), poema de 17 síl.labes, en tres versos.
105 – Referència a un poema del Manyôshû (万葉集), el no. 1092 :
もがみ河のぼればくだるいな舟のいなにはあらずこの月ばかり
106 – Lloc dedicat a la memòria de Hitachi Bôkaizon (常陸.坊海尊, ¿-?) vassall fidel de Yoshitsune (源義経, 1159-1189).
o0o

2011-11-19T12:23:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 110-

百十段

むかし、おとこ、みそかに通ふ女ありけり。それがもとより、「こよひ夢になん見えたまひつる」といへりければ、おとこ、

思ひあまり出でにし魂のあるならん夜深く見えば魂むすびせよ

Una vegada, un home visitava una dona en secret. D'ella li arribà : M'heu aparegut en somnis aquesta nit.
L'home féu :

---Deu ésser que mon esperit ha sortit de tant d'amor. Si se us apareix en el cor de la nit féu un conjur. (1)

- - - - - -

(1) 魂むすび (....tamamusubi...) lit. : lligar un esperit. Era un encanteri per a calmar els esperits errants.

o0o

2011-11-19T12:22:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 109-

百九段

むかし、おとこ、友だちの人を失へるがもとにやりける。

花よりも人こそあだになりにけれいづれをさきに恋ひんとか見し

Una vegada, un home féu i envià a un amic que havia perdut l'estimada :

---La vida humana és més efímera que la de les flors; quina hauries pensat que seria la primera? (1)

- - - - - -

(1) Poema de Ki no Mochiyuki (紀茂行, ¿-?). KKS no. 850.

o0o

2011-11-19T12:20:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 108-

百八段

むかし、女、人の心をうらみて、

風吹けばとはに浪越す岩なれやわが衣手のかはく時なき

と常の言ぐさにいひけるを、聞きおひけるおとこ、

夜ゐごとに蛙のあまた鳴く田には水こそまされ雨は降らねど

Una vegada, una dona, ressentida per la indiferència d'un home :

---Són roques les que s'alcen sobre les ones quan bufa el vent? Mes mànigues no tenen temps d'eixugar-se. (1) (2)

L'home sentí que ella tenia el costum de dir sempre això, i féu :

---Al vespre les nombroses granotes rauquen als camps, l'aigua creix tot i sens pluja. (3)

- - - - - -

(1) Poema de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945). SKKS no. 1040, i l'antologia personal de Tsurayuki (貫之集).
(2) 風吹けば (kaze fukeba....) es refereix a la indiferència de l'home.
(3) 鳴く (naku) té també el significat de “plorar”. S'interpreta que són les llàgrimes de les granotes les que fan pujar l'aigua.

o0o

2011-11-19T12:18:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 107-

百七段

むかし、あてなるおとこありけり。そのおとこのもとなりける人を、内記に有ける藤原の敏行といふ人よばひけり。されど若ければ、文もおさおさしからず、ことばもいひ知らず、いはむや歌はよまざりければ、かのあるじなる人、案を書きて、かゝせてやりけり。めでまどひにけり。さて、おとこのよめる。

つれづれのながめにまさる涙河袖のみひちて逢ふよしもなし

返し、例の、おとこ、女にかはりて、

浅みこそ袖はひつらめ涙河身さへながると聞かばたのまむ

といへりければ、おとこいといたうめでて、今まで、巻きて文箱に入れてありとなんいふなる。

おとこ、文をこせたり。得てのちの事なりけり。「雨の降りぬべきになん見わづらひ侍。身さいはひあらば、この雨は降らじ」といへりければ、例の、おとこ、女にかはりてよみてやらす。

かずかずに思ひ思はず問ひがたみ身をしる雨は降りぞまされる

とよみてやれりければ、蓑も笠もとりあへで、しとゞに濡れてまどひ来にけり。

Fou una vegada un home de la noblesa. Una persona que era al servei d'aquest home era festejada per un home de nom Fujiwara noToshiyuki (1) que era secretari de la cort. Emperò, com ella era jove no sabia ni escriure lletres ni parlar correctament, i ni de bon tros fer versos, i així, l'home a qui servia li féu un esborrany, li féu copiar i li envià. L'home (2) en fou impressionat, i, bé, ell composà :

---Desficiós en el lleure, copiós és el riu de llàgrimes que mulla només les mànigues perquè no us puc veure. (3)

Com a resposta l'home en qüestió, en lloc de la noia :

---Verament poc copiós mulla vos mànigues el riu de llàgrimes, si sentís que us arrossega a vós me'n refiaria. (4)

Això composà, l'home ho admirà molt, i es diu que l'enrotllà i desà en una capseta per a lletres fins avui.
L'home (5) li envià lletres. Després de tenir-hi relacions, passà quelcom. “Miro el cel i em preocupa que pugui ploure. Si tinc sort no plourà pas”. (6).
Com digué això, l'home en qüestió féu i li envià en lloc de la noia :

---M'és difícil de preguntar-vos si m'estimeu molt o no, la pluja que sap del meu destí és més intensa. (7)

Escrit i enviat això, ell sens ni agafar abric ni capell hi anà tot atabalat i tot xop.

- - - - - -

(1) Fujiwara no Toshiyuki (藤原敏行 - ¿ - 900).
(2) Toshiyuki.
(3) Poema de Toshiyuki. KKS no. 617, amb alguna diferència.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 618.
(5) Toshiyuki. Amb tants おとこ.......
(6) És a dir, dubta d'anar a veure-la degut a la pluja.
(7) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 474

o0o

2011-11-12T13:11:00.002+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -15-

三四日吹て、吹き返しよせたり。濱を見れば、播磨の明石の濱也けり。大納言、南海の濱に吹きよせられたるにやあらんと思ひて、いきづき伏し給へり。船にあるをのこども國に告げたれども、國の司まうでとぶらふにも、え起き上り給はで、舟底に伏し給へり。松原に御莚しきて、下したてまつる。その時にぞ、南海にあらざりけりと思ひて、からうじて起き上り給へるを見れば、風いと重き人にて、腹いとふくれ、こなたかなたの目には、杏を二つつけたるやう也。これを見たてまつりてぞ、國の司もほほゑみたる。國に仰せ給て、手輿つくらせ給て、によふによふ擔はれ給て家に入給ひぬるを、いかでか聞きけん、遣はしゝ男どもまゐりて申やう、「龍の頸の玉をえ取らざりしかばなん、殿へもえまゐらざりし。玉の取りがたかりし事を知り給へればなん、勘當あらじとてまゐりつる」と申。大納言起きゐて宣はく、「汝らよくもて來ずなりぬ。龍は鳴る神の類にこそありけれ。それが玉を取らむとて、そこらの人々の害せられなむとしけり。まして龍を捕へたらましかば、又、こともなく、我は害せられなまし。よく捕へずなりにけり。かぐや姫てふ大盗人の奴が、人を殺さんとするなりけり。家のあたりだに、いまはとほらじ。男ども、なありきそ」とて、家に少し殘りたりける物どもは、龍の玉を取らぬ者どもにたびつ。これを聞きて、離れ給ひしもとの上は、腹をきりて笑ひ給。絲を葺かせ造りし屋は、鳶・烏の巣に、みなくひもて往にけり。世界の人の言ひけるは、「大伴の大納言は、龍の頸の玉や取りておはしたる」「いな、さもあらず。御眼二に、杏のやうなる玉をぞ添へていましたる」と言ひければ、「あなたへがた」と言ひけるよりぞ、世にあはぬ事をば、「あなたへがと」とは言ひはじめける。

El vent bufà durant tres, quatre jorns, i els tornà al punt des d'on havien salpat. Quan veieren la platja era la d'Akashi, a la província de Harima. El Gran Conseller cregué que el vent els havia portat a una platja de les mars del sud i s'arraulí tot sospirant.
Els membres de la tripulació anaren a comunicar llur arribada a les autoritats locals, emperò, quan el cap dels oficials s'hi presentà de visita el Gran Conseller no podia ni posar-se dret i restà estirat al fons del vaixell. Posaren unes estores en una pineda i l'ajagueren allà. Fou quan ell s'adonà que no eren a les mars del sud com creia i s'alçà amb dificultat. Tenia un aspecte malaltís, el ventre inflat, els ulls li eren com dues prunes. Tot veient-lo així àdhuc l'oficial de la província somrigué. El Gran Conseller li'n donà instruccions, féu fer una llitera i entre gemecs el portaren a casa.
D'alguna manera, els homes que ell havia enviat a la recerca de la joia saberen de l'arribada i li digueren :

-No poguérem prendre la joia del coll del drac i no podíem tornar. Ara que vós mateix n'heu sabut de les dificultats hem tornat amb l'esperança de no ésser punits.

El Gran Conseller s'alçà i digué :

-Heu fet molt bé de no haver-la portat. El drac és de la família del rei del tro. Volent prendre-li la joia he posat en perill la vida de molts homes. A més, si l'haguéreu presa, no cal ni dir-ho, jo seria mort. Ha estat una sort no haver-ho fet. Aquesta Kaguyahime és el dimoni. Volia que ens matessin! No vull ni apropar-me a casa seva ni vosaltres que hi passeu!

I dient això repartí allò que li restava entre els homes que no havien pres la joia del drac.
Quan ho saberen les dones que havia tret de casa esclafiren de riure.

El sostre que havia revestit amb fils fou arrencat pels milans i els corbs per fer-se els nius.
Quan la gent preguntava :

-Prengué el Gran Conseller la joia del coll del drac?

-Certament no! Les joies que ha portat són uns ulls com unes prunes!

D'aquí l'expressió “Ah! És difícil d'empassar-se això!” (20), quan es refereix a quelcom que és una desraó.

- - - - - -

20 – Joc de paraules entre “taegata” (たへがた) : insuportable, i “tabegatashi” : difícil de menjar, etc.

o0o

2011-11-12T13:00:00.000+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -14-

「かぐや姫すゑんには、例のやうには見にくし」との給て、うるはしき屋を造り給て、漆を塗り、まきゑして、かべし給て、屋の上に絲を染めて色々に葺かせて、内のしつらひには、言ふべくもあらぬ綾おり物に繪をかきて、間毎に張りたり。もとの妻どもは、かぐや姫をかならずあはん設して、ひとり明かし暮し給。遣はしし人は、夜晝待ち給に、年越ゆるまでおともせず。心もとながりて、いと忍びて、たゞ舍人二人召繼として、やつれ給て、難波の邊におはしまして、問ひ給事は、「大伴の大納言殿の人や、舟に乘りて、龍殺して、そが頸の玉取れるとや聞く」と問はするに、船人答へていはく、「あやしき事かな」と笑ひて、「さる業する舟もなし」と答ふるに、「をぢなき事する舟人にもあるかな。え知らでかく言ふ」と思して、「わが弓の力は、龍あらばふと射殺して、頸の玉は取りてん。おそく來る奴ばらを待たじ」との給て、舟に乘りて海ごとにありき賜に、いととほくて、筑紫の方の海に漕ぎ出給ひぬ。いかゞしけん、疾き風吹きて、世界暗がりて、舟を吹もてありく。いづれの方とも知らず、舟を海中にまかり入ぬべく吹きまはして、浪は舟にうちかけつゝ捲き入れ、神は、落ちかゝるやうにひらめく。かゝるに、大納言まとひて、「またかゝるわびしき目見ず。いかならんとするぞ」との給ふ。楫取答へて申、「こゝら舟に乘りてまかりありくに、またかく、わびしき目を見ず。御舟海の底に入らずは、神落ちかゝりぬべし。もし幸に神の救あらば、南の海に吹かれおはしぬべし。うたてある主のみもとに仕うまつりて、すゞろなる死をすべかめるかな」と、楫取泣く。大納言これを聞きて、の給はく、「船に乘りては、楫取の申ことをこそ、高き山と頼め、などかく頼もしげなく申ぞ」と、青反吐をつきての給。楫取答へて申、「神ならねば、なに業を仕うまつらむ。風吹き、浪激しけれども、かみさへ頂に落ちかゝるやうなるは、龍を殺さんと求め給へばあるなり。はやても龍の吹かする也。はや神に祈りたまへ」と言ふ。「よき事也」とて、「楫取の御神、きこしめせ。をどなく、心をさなく龍を殺さむと思ひけり。いまより後は、毛の末一筋をだに動かしたてまつらじ」と、よ事をはなちて起ち居、泣々よばひ給事、千度ばかり申給ふけにやあらん、やうやう神、鳴り止みぬ。すこし光りて、風はなほ疾く吹、楫取のいはく、「これは龍のしわざにこそありけれ。この吹風は、よき方の風なり。あしき方の風にはあらず。よき方に赴きて吹くなり」といへども、大納言は、これを聞き入れ給はず。

El Gran Conseller es digué “Per rebre Kaguyahime ma residència llueix pobre”, i es féu construir una mansió esplèndida. La decorà amb laques i dissenys lacats de colors, revestí el sostre amb fils tintats, l'interior fou ornat amb domassos d'esplendor incomparable estesos entre els pilars. Envià ses mullers (19) fora d'allà i convençut d'haver Kaguyahime féu tots els arrangements per rebre-la i visqué en solitud.
Jorn rere jorn esperà la tornada dels homes que havia enviat, emperò, l'any s'escolà sens tenir noves d'ells. Desficiós, sortí en secret cap a Naniwa acompanyat només de dos servents, i féu preguntar :

-Heu sentit a parlar dels homes del Gran Conseller que s'havien embarcat per matar un drac i prendre-li una joia del coll?

Els mariners contestaren tot rient :

-Quina cosa! No hi ha cap vaixell que faci aquestes tasques.
“Quins mariners més brètols! No saben ni de què estic parlant” pensà el Gran Conseller, i digué :
-La força de mon arc traspassarà el drac i li prendré la joia del coll. No puc esperar més aquests tocatardans.

S'embarcà i navegà per moltes mars fins arribar a la llunyana mar de Tsukushi.
Així com així es llevà un vent impetuós, el mon s'enfosquí i el vaixell fou sacsejat pel vent. Sens saber cap a on anaven, giraren i giraren a punt d'ésser engolit per la mar, les onades els colpejaren amb sotracs, llamps rabents semblaven a punt d'abatre'ls. El Gran Conseller, esfereït, exclamà :

-No m'havia vist mai en aital situació! Què serà de nós?

El capità respongué :

-Fa molts anys que navego i mai no m'havia trobat en un estat tan desesperat. Si el vaixell no s'enfonsa ens abatran els llamps. Encara que tinguem fortuna i ens ajudin els déus serem arrossegats fins a les mars del sud. Servir un amo malagradós com vós em porta a una mort malaurada!

I li arrencà el plor.
Sentint això el Gran Conseller digué :

-Quan s'és a bord d'un vaixell s'ha de confiar en la paraula del capità, ferma com una muntanya Per què parleu descoratjadorament?

I començà a vomitar.
El capità respongué :

-No sóc cap déu i no sé què fer. La glopada del vent, la fúria de les onades, àdhuc els llamps, semblen abatre's sobre nos testes, i tot perquè vós voleu matar un drac. La tempesta és l'alè del drac! Pregueu ara mateix als déus!

-Teniu raó. Déu dels navegants, escolteu-me! Mon cor foll havia pensat matar un drac. Des d'ara mateix no li'n tallaré ni la punta d'un pèl!

I pregà tot alçant-se i ajupint-se, repetint una i mil vegades ses invocacions planyívoles, i mica en mica la tronada s'apaivagà. La llum del cel aparegué, emperò, el vent continuà bufant amb força.
El capità exclamà :

-Això es obra del drac. Aquest és el bon vent que ens portarà en la direcció correcta.
Emperò, el Gran Conseller es trobava tan malament que no el sentí.

- - - - - -

19 – El text indica “....妻ども...” : esposes, mullers. Segurament alguna seria una esposa legítima i altres concubines, però no es diu res més.

o0o

2011-11-05T12:38:00.003+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -165-

思ひいづるときはの山のいはつつじいはねばこそあれこひしき物を

おもいいずるーときはのやまのーいわつつじーいわねばこそあれーこいしきものを

Quan et recordo, tot i que no dic res, amagat com l'azalea a la muntanya, em consumeix l'amor per tu.

Poema no. 495

Autor . Anònim.

2011-11-05T12:37:00.000+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -164-

たきつせのなかにもよどはありてふをなどわがこひのふちせともなき

たきつせのーなかにもよどはーありちょうをーなどわがこいのーふちせともなき

Diuen que àdhuc en les torrenteres impetuoses hi ha bassals, per què doncs mon amor em trasbalsa?

Poema no. 493

Autor ; Anònim.

2011-11-05T12:35:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -163-

吉野河いはきりとほし行く水のおとにはたてじこひはしぬとも

よしのがわーいわきりとうしーゆくみずのーおとにはたてじーこいはしぬとも

No faré la remor de l'aigua del riu Yoshino que s'escola entre les roques, encara que d'amor mori per tu..

Nota : おと (音) significa “soroll, so, tonalitat, etc”, i també en sentit de “rumor, brama,
murmuració....”

Poema no. 492

Autor : Anònim.

2011-11-05T12:34:00.003+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -162-

ゆふづく夜さすやをかべの松のはのいつともわかぬこひもするかな

ゆうずくよーさすやおかべのーまつのはのーいつともわかぬーこいもするかな

La lluna del capvespre brilla sobre les branques dels pins als turons, i així d'infinit és mon amor.

Poema no. 490

Autor : Anònim.

2011-11-05T12:34:00.000+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -161-

するがなるたごの浦浪たたぬひはあれども君をこひぬ日ぞなき

するがなるーたごのうらなみーたたぬひはーあれどもきみをーこいぬひはなし

Hi ha jorns a la badia de Tago, a Suruga, que no hi ha ones, però no passa jorn que no senti amor per tu.

Poema no. 489

Autor : Anònim.

2011-10-29T11:58:00.003+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 29
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

立石寺

山形領に立石寺と云山寺あり。慈覚大師の開基にて、殊清閑の地也。一見すべきよし、人〃のすゝむるに依て、尾花沢よりとつて返し、其間七里ばかり也。日いまだ暮ず。梺の坊に宿かり置て、山上の堂にのぼる。岩に巖を重て山とし、松柏年旧土石老て苔滑に、岩上の院〃扉を閉て物の音きこえず。岸をめぐり、岩を這て仏閣を拝し、佳景寂寞として心すみ行のみおぼゆ。
閑さや岩にしみ入蝉の声

EL TEMPLE DE RYÛSHAKUJI

A la contrada de Yamagata hi ha un temple a la muntanya de nom Ryûshakuji. El gran mestre Jikaku (103) en fou el fundador, lloc excepcional per sa quietud.
Seguírem el consell de la gent per veure'l i reférem camí des d'Obanazawa, unes set llegües.
Encara no s'havia post el sol. Emparaulàrem alberg a la conreria al peu de la muntanya i pujàrem al temple del cim. Era una muntanya de roca viva, amb pins i xiprers anyencs, vellutada la molsa sobre la terra i les pedres, obertes les portes del temple sobre les roques, ni una remor. Voltejàrem cingles, pujàrem rocams i pregàrem al santuari budista, l'encalmada bellesa del lloc penetrà mon cor.

---En el silenci la veu de la cigala cala la roca.

- - - - - -

103 - Jikaku Daishi (慈覺大師, 793-864), més conegut com a Ennin (圓仁 o 円仁). Monjo de la secta budista Tendai (天台宗) i fundador del temple l'any 860.

o0o

2011-10-29T11:57:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 28
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

尾花沢

尾花沢にて清風と云者を尋ぬ。かれは富るものなれども、志いやしからず。都にも折〃かよひてさすがに旅の情をも知たれば、日比とゞめて、長途のいたはり、さまざまにもてなし侍る。
涼しさを我宿にしてねまる也
這出よかひやが下のひきの声
まゆはきを俤にして紅粉の花
蠶飼する人は古代のすがた哉
曾良

OBANAZAWA

A Obanazawa visitàrem Seifû (101). Tot i ésser acabalat era persona sensible i gens banal.
Com sovint anava i venia de la capital entenia els fatics dels viatgers i ens retingué uns jorns, rescabalant-nos del llarg viatge, tot miraments.

---De la gelabror en faré acollença, i ben repapat.
---Surt ja dessota on crien els cucs de seda el rauc del gripau. (102)
---Pinzells de celles m'hi feu pensar vosaltres, flors del safrà.
---De l'antigor són criadors de cucs de seda amb llur parença. (Sora)

- - - - - -

101 – Seifu (清風), pseudònim de Suzuki Michiyu (鈴木道祐, 1651-1721). Era comerciant.
102 – Referència a un poema del Manyôshû (万葉集), llibre 10, no. 2265 :
朝霞鹿火屋が下に鳴くかはづ声だに聞かば我れ恋ひめやも

o0o

2011-10-29T11:55:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 27
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

尿前の関

南部道遥にみやりて、岩手の里に泊る。小黒崎みづの小嶋を過て、なるこの湯より、尿前の関にかゝりて、出羽の国に越んとす。此路旅人稀なる所なれば、関守にあやしめられて、漸として関をこす。大山をのぼつて日既暮ければ、封人の家を見かけて舎を求む。三日風雨あれて、よしなき山中に逗留す。
蚤虱馬の尿する枕もと
あるじの云、是より出羽の国に大山を隔て、道さだかならざれば、道しるべの人を頼て越べきよしを申。さらばと云て人を頼侍れば、究境の若者反脇指をよこたえ、樫の杖を携て、我我が先に立て行。けふこそ必あやうきめにもあふべき日なれと、辛き思ひをなして後について行。あるじの云にたがはず、高山森〃として一鳥声きかず、木の下闇茂りあひて夜る行がごとし。雲端につちふる心地して、篠の中踏分踏分、水をわたり岩に蹶て、肌につめたき汗を流して、最上の庄に出づ。かの案内せしおのこの云やう、此みち必不用の事有。恙なうをくりまいらせて、仕合したりと、よろこびてわかれぬ。跡に聞てさへ胸とゞろくのみ也。

LA BARRERA DE SHITOMAE

S'albirava el camí a Nanbu i ens hostatjàrem al poble d'Iwata. Passàrem el cap d'Oguro, l'illeta de Mizu i des de les termes de Narugo férem cap a la barrera de Shitomae per creuar a la contrada de Dewa.
Com és un lloc poc sovintejat per viatgers férem sospitar als guardes, emperò, poc després poguérem passar. Vesprejava tot pujant una gran muntanya, veiérem la casa d'un dels guardes i demanàrem aixopluc . Una tempesta de vent i pluja ens retingué al mig de la muntanya.

---Amb puces i polls i els cavalls tot pixant vora mon coixí.

L'hostaler digué que des d'allà a la contrada de Dewa s'havia de passar per grans muntanyes, i com el camí era atzarós fora millor llogar un guia. Li'n férem cas i el llogàrem, un mosso fornit amb un sabre al cinyell i un bastó de roure i que es posa al capdavant. Pressentia que aquell jorn podia ésser perillós, i el seguírem neguitosos.
Era ben bé com ens havia dit l'hostaler: muntanyes altes i molt arbrades on no s'hi sentia cap ocell. Sota els arbres era tan fosc que semblava fosca nit. “....de la vora dels núvols hi plovia terra......” (100), petjàrem bambús, creuàrem guals, ensopegàrem amb roques, amarats de suor freda, i arribàrem a les terres de Mogami. Ben animat, el guia digué tot acomiadant-se “Aquest camí és sempre riscós. He tingut sort d'escortar-vos sans i estalvis.”
Quan hi penso encara tinc palpitacions.
- - - - - -

100 - Referència a uns versos del poeta xinès Du Fu (杜甫, 712-770).

o0o

2011-10-22T11:51:00.002+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 106-
百六段

昔、おとこ、親王たちの逍遥し給所にまうでて、竜田河のほとりにて、

ちはやぶる神世もきかず竜田河からくれなゐに水くゝるとは

Una vegada, un home, anant al lloc on els prínceps imperials eren d'excursió, vora el riu Tatsuta, féu :

Ni en el temps gloriós dels déus no s'havia sentit que el riu Tatsuta tintés de roig robí ses aigües. (1) (2)

- - - - - -

(1) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 294.
(2) からくれなゐ (karakurenai – 唐紅 / 韓紅). Era un color escarlata molt intens que s'importava de Corea. De fet, el primer caràcter de 韓紅 és el nom de Corea.
Evidentment, el color ho donaven les fulles d'auró sobre l'aigua.

o0o

2011-10-22T11:50:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 105-

百五段

むかし、おとこ、「かくては死ぬべし」といひやりたりければ、女、

白露は消なば消ななん消えずとて玉にぬくべき人もあらじを

といへりければ、いとなめしと思けれど、心ざしはいやまさりけり。

Una vegada, quan un home envià “essent així, moriré d'amor?”, la dona digué :

Si la rosada s'esvaeix, jo m'esvairé, i encara que no s'esvaeixi tampoc no hi haurà ningú per enfilar les perles. (1) (2)

Ell pensà que era una grolleria, però el seu desig fou encara més fort.

- - - - - -

(1) Poema de Chûnagon Yakamochi (中納言家持, 718-785). Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集) no. 317.
(2) 白露 (shiratsuyu /hakuro) es refereix a l'home.

o0o

2011-10-22T11:48:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 104-

百四段

むかし、ことなる事なくて、尼になれる人有けり。かたちをやつしたれど、物やゆかしかりけむ、賀茂の祭見に出でたりけるを、おとこ、歌よみてやる。

世をうみのあまとし人を見るからにめくはせよとも頼まるゝ哉

これは斎宮の物見たまひける車に、かく聞えたりければ、見さして帰り給にけりとなん。

Fou una vegada una persona que es féu monja sense cap motiu aparent. Encara que vestia l'hàbit sobri devia tenir gustos terrenals, car anà a veure el festival de Kamo, i un home composà i li envià :

Quan us veig com a monja cansada del món, us demanaria que us dignéssiu mirar-me. (1)

En el carruatge on la Gran Sacerdotessa contemplava l'espectacle, tot sentint això, ella abandonà el lloc i se'n tornà. (2)

- - - - - -

(1) Jocs de paraules :
うみ (umi) del verb 倦む (umu) : cansat, fart, etc.
うみ (umi) 海 : mar.
尼 (ama) : monja.
海人(ama) : pescador 　
目配せ (mekubase) : fer l'ullet a algú.
藻食わせる /mekuwase) : donar a algú algues per menjar. Que lliga amb 海人.
藻 (me) : algüa. També 海藻 (umimo) : alga.
(2) Això sembla un afegitó posterior.

o0o

2011-10-15T12:16:00.000+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -13-

龍の首の珠

大伴のみゆきの大納言は、わが家にありとある人召し集めて、のたまはく、「龍の頸に、五色にひかる玉あなり。それ取りてたてまつりたらん人には、願はんことを叶へん」とのたまふ。をのこども、仰の事を承はりて申さく、「仰の事はいともたふとし。たゞし、この玉たはやすくえ取らじを。いはむや、龍の頸の玉はいかゞ取らむ」と申あへり。大納言の給、「てんの使といはんものは、命を捨てゝも、おのが君の仰ごとをば叶へんとこそ思ふべけれ。この國になき、天竺・唐の物にもあらず。此國の海山より、龍はおり上る物也。いかに思ひてか、なんぢら、難きものと申べき」。をのこども申やう、「さらばいかゞはせむ。難き事なりとも、仰ごとに從ひて求めにまからむ」と申に、大納言見わらひて、「なむぢらが君の使と、名を流しつ。君の仰ごとをば、いかゞは背くべき」との給て、龍の頸の玉取りにとて、出したて給。この人々の、道の糧食物に、殿内の絹・綿・錢など、あるかぎりとり出でゝ添へて遣はす。「この人々ども歸るまで、いもひをして吾はをらん。この玉取りえでは、家に歸り來な」とのたまはせけり。おのおの仰承はりて、まかり出ぬ。「『龍の頸の玉取りえずは、歸り來な』とのたまへば、いづちもいづちも、足の向きたらん方へいなむず。かゝるすき事をしたまふこと」と、そしりあへり。給はせたる物、おのおの分けつゝ取る。あるいはおのが家に籠りゐ、あるいはおのが行かまほしき所へ往ぬ。「親君と申とも、かくつきなきことを仰給ふこと」ゝ、事ゆかぬ物ゆゑ大納言をそしりあひたり。

LA JOIA AL COLL DEL DRAC

Ôtomo no Miyuki, el Gran Conseller, convocà tots els homes de sa mansió i els hi digué :
-Hi ha una joia amb la lluïssor de cinc colors al coll d'un drac. A qui me la porti li concediré allò que desitgi.
Els homes escoltaren ses paraules i digueren :
-Respectem vos ordres, emperò, no serà gens fàcil de trobar aquesta joia, i encara més difícil de prendre-la del coll d'un drac..
El Gran Conseller digué :
-Qui serveix son senyor àdhuc sa vida arriscaria, obligat a seguir ses ordres. No és pas quelcom que no sigui al nostre país, o a l'Índia o a la Xina. Els dracs surten de les aigües i de les muntanyes del nostre país. Què us fa pensar dir que sigui difícil?
Els homes digueren :
-Que així sigui, doncs, encara que difícil seguírem vos ordres i anirem a cercar-ho.
El Gran Conseller els mirà i rigué :
-És sabut que serviu a un gran senyor, com gosaríeu oposar-vos a sa paraula?
I els ordenà de partir a la recerca de la joia al coll del drac. Els aprovisionà pel viatge i del magatzem els forní amb sedes, cotons, diners, i els féu sortir.
-Fins que no torneu – digué – faré abstinència. Emperò, no torneu pas sens la joia!
I amb aquestes paraules se n'anaren.
Com els havia dit “No torneu sens la joia al coll del drac!” anaren cap a on els portaven els peus. Criticaren el Gran Conseller d'aquella rauxa. Tot allò que havien rebut s'ho repartiren entre ells. Uns tornaren a llurs cases i altres anaren a on els plagué. Tot i ésser llur amo ses ordres eren un despropòsit, i com no progressaven blasmaren el Gran Conseller.

o0o

2011-10-15T12:14:00.001+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -12-

この皮衣いれたる箱を見れば、くさぐさのうるはしき瑠璃を色へてつくれり。皮衣を見れば、金青の色なり。毛の末には、金の光し、さゝきたり。寶と見え、うるはしき事ならぶべき物なし。火に燒けぬ事よりも、けうらなること、ならびなし。「うべ、かぐや姫このもしがり給にこそありけれ」とのたまうて、「あなかしこ」とて、箱にいれ給て、ものゝ枝につけて、御身の化粧いといたくして、「やがて泊りなんものぞ」とおぼして、歌よみ加へて持ちていましたり。その歌は、限なきおもひに燒けぬ皮衣袂かはきてけふこそはきめと言へり。家の門にもていたりて、立てり。竹取出きて、とり入れて、かぐや姫に見す。かぐや姫の、皮衣を見ていはく、「うるはしき皮なめり、わきてまことの皮ならむとも知らず」。竹取答へていはく、「とまれかくまれ、まづ請じ入たてまつらむ。世中に見えぬ皮衣のさまなれば、これをと思ひ給ね。人ないたくわびさせたてまつらせ給そ」と言ひて、呼びすゑたてまつれり。かく呼びすゑて、この度はかならずあはむと、女の心にも思ひをり。この翁は、かぐや姫のやもめなるを歎かしければ、よき人にあはせんと思ひはかれど、切に「いな」といふ事なれば、え強ひねば、ことわり也。かぐや姫、翁にいはく、「この皮衣は、火に燒かんに、燒けずはこそ、まことならめと思ひて、人の言ふことにも負けめ。「世になき物なれば、それをまことと疑ひなく思はん」とのたまふ。猶これを燒きて心みん」と言ふ。翁、「それ、さも言はれたり」と言ひて、大臣に、「かくなん申」と言ふ。大臣答へていはく、「この皮は、唐にもなかりけるを、からうじて求め尋ねえたる也。なにの疑ひあらむ。さは申とも、はや燒きて見給へ」と言へば、火の中にうちくべて燒かせ給に、めらめらと燒けぬ。「さればこそ。異物の皮なりけり」と言ふ。大臣、これを見給ひて、顔は草の葉の色にて居給へり。かぐや姫は、「あなうれし」と、喜びてゐたり。かの詠み給ける歌の返し、箱に入て返す。
　　なごりなく燃ゆとしりせば皮衣思ひの外におきて見ましを
とぞありける。されば、歸りいましにけり。世の人々、「あべの大臣、火ねずみの皮衣もていまして、かぐや姫にすみ給ふとな。こゝにやいます」など問ふ。ある人のいはく、「皮は火にくべて燒きたりしかば、めらめらと燒けにしかば、かぐや姫あひ給はず」と言ひければ、これを聞きてぞ、とげなき物をば、「あへなし」と言ひける。

Mirà la capsa on hi havia la pell, era ornada amb tota tota mena de lapislàtzulis . Contemplà la pell, era de color blau amb reflexos daurats a les puntes dels pèls. Lluïa com un tresor, d'una bellesa única. Més que no pas la resistència al foc era son esplendor imparella. Digué :
-Oh! Això és certament allò que Kaguyahime desitja. És més del que em pensava.
La posà a la capsa, hi fermà una branca, s'empolainà i tot pensant “Segurament hi passaré la nit!” Féu uns versos i els afegí :
Aquest vestit de pell que ni el foc
ni ma passió constant no consumeixen,
la porto certament avui amb mes mànigues eixutes.
Arribà a les portes de la casa amb la pell i hi restà davant. El vell sortí, l'agafà i la mostrà a Kaguyahime. Aquesta tot mirant-la digué :
-És una pell extraordinària, emperò, no sé pas si és autèntica.
El vell contestà :
-De tota manera, no li diguis cap inconveniència.
Cridà al Ministre i l'acomodà.
Àdhuc la vella veient com l'acomodava creguí de tot cor que aquesta vegada Kaguyahime consentiria a casar-se.
El vell patia per si Kaguyahime restava fadrina, i desitjava que es casés amb una bona persona, emperò, si hi era completament en contra, no podia pas obligar-la, i ella ho refusaria.
Kaguyahime li digué :
-Si aquesta pell passa certament la prova del foc admetré que és autèntica i acceptaré sa paraula. Dieu que és una cosa única al món i que no n'haig de dubtar, llavors, provem de cremar-la.
-Fem-ho com dius.
Digué el vell i s'adreçà al Ministre :
-Això és el que diu Kaguyahime.
I el Ministre contestà :
-Aquesta pell no era ni a Morokoshi, i després de moltes dificultats l'he haguda. No n'hi ha dubte. Tal com dieu, cremem-la i ho veurem.
I tot dient això la gità al foc, i les flames la consumiren.
-Després de tot, seria la pell d'un altre animal.... (17)
El Ministre quan ho veié la cara se li tornà de color verd fulla.
Kaguyahime en fou ben cofoia. Com a resposta als versos anteriors del Ministre ella féu un poema que posà a la capsa :
Si hagués sabut que la pell cremaria sens deixar res,
mirar-la només, lluny del foc de ma pensada.
I així se'n tornà el Ministre.
Tothom preguntà :
-El Ministre Abe ha portat el vestit de pell de la Rata de Foc, i havia de viure amb Kaguyahime. Ja hi és?
La gent d'allà digué :
-Quan es gità la pell al foc cremà fins a consumir-se, i amb Kaguyahime no s'ha casat.
S'escampà la brama i al no reixir es deia d'Abe de “no (h)ave(r-la)”.

- - - - - -
17 – No és clar qui diu aquesta frase. Hi ha discrepàncies entre els comentaristes de les diverses versions del text, unes diuen que és el vell i altres Kaguyahime.

o0o

2011-10-08T11:43:00.001+01:00

NTCJ 79

猩々
Shôjô
El buidaampolles

També es troba sota el títol de “Shôjô midare” (猩々乱) : L'enrenou de Shôjô.

“Shôjô” significa “orangutan” i sota aquest aspecte es representat en moltes reproduccions de l'obra. És una mena d'esperit de les aigües del Japó i el trobem amb la cara i els cabells vermells i amb una afició desmesurada per l'alcohol. Ha passat al llenguatge popular com a sinònim de bevedor, embriac, trompa, etc.

Com a curiositat esmentaré la pel.lícula, un “anime” : la princesa Mononoke (もののけ姫 ), de l'any 1997, de Miyazaki Hayao (宮崎駿, 1941), on les criatures amb aspecte de mico que lluiten per protegir el bosc de la destrucció dels humans s'anomenen “shôjô”.

Autor : Desconegut.

Argument : Apareix un tal Kôfû (高風) que viu en un llogaret de la Xina i ens explica que degut al seu comportament de bon fill vers els seus pares va tenir un somni estrany on se li va dir que si preparava vi i el venia al mercat es faria ric, i així ho va fer, i ara és ric. Però el més estrany de tot és que sempre hi trobava el mateix home que anava a beure's el seu vi i que per molt que begués mai no li canviava el color de la cara. Un dia encuriosit li va preguntar el seu nom, i l'home li va respondre que es deia Shôjô, i va agafar una gerra i estrenyent-la contra el seu pit es van endinsar a les aigües del riu.
Kôfû volia trobar-lo altre vegada i el va esperar al lloc habitual amb el vi preparat. Shôjô va aparèixer i li va dir que estava molt content de tornar-lo a veure. Va començar a beure i ballar sobre l'aigua sota la llum dels estels. Després de la dansa va dir-li que el seu amor filial seria recompensat : la gerra de vi que li ha donat no s'acabarà mal.
Kôfu es va despertar. Evidentment la gerra de vi no se li va acabar mai i el seu negoci va ser molt prosper.

Referències :

“Wamyô Ruijûshô” (倭名類聚鈔), escrita entre els anys 931 ? -937, una mena de diccionari enciclopèdic, obra de Minamoto no Shitagô (源順 , 911-983).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 3 : El retorn del capità (少將都歸).

“Kagakushû (下学集) : col·lecció d'afers mundans.
És tracta d'una mena de diccionari de caràcters xinesos escrit l'any 1444 per un monjo. El títol fa referència a unes paraules de Confuci (孔夫子, 551 – 479 aC.) descrivint-se ell mateix en les seves “Analectes “ (論語 – Lu Yu) : Els meus estudis són encoberts i el meu discerniment elevat (下学而上達). Estava adreçat al public en general, i va ser pioner en aquesta tasca divulgativa.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
o0o
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

終

2011-10-08T11:37:00.001+01:00

NTCJ 78

石橋
Shakkyô
El pont de pedra

Autor : Desconegut. Hi ha la data de 1465 com la primera representació.

Argument : Un monjo budista, Jakushô (寂昭), que va en pelegrinatge per la Xina arriba a la muntanya Seiryô i es troba amb un pont de pedra. Quan és a punt de creuar-lo apareix un noiet que li diu que aquell és un indret perillós. El pont no és de la mà dels homes sinó producte de la natura, porta al paradís i només aquells que realment han purgat els seus pecats podran passar-hi. El noi li descriu els riscos de creuar. Molts religiosos abans que ell ho han intentat. Inclús monjos de renom, però només aquells que han portat una vida d'ascetisme ho han assolit. El pont es estret, llarg, colgat de molsa que fa difícil el caminar, cascades d'aigua el mullen, penjat sobre una foscor que potser porta a l'infern...... Només aquells de cor pur en la fe de Buda podran creuar. A l'altre banda, hi ha el paradís de Monju (deïtat budista de la cultura i l'intel·lecte) curull de flors i música. El noi li demana que esperi que segurament apareixerà. Poc després surt Monju que era de fet el noi i balla la dansa del Lleó acompanyat de flautes, arpes i violes, demanant pau i felicitat per a tots els humans.

Referències :

“Kammuryôjukyô” (観無量寿経) : Sutra de la Meditació sobre Buda.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Ryôjin Hishô” (梁麈秘抄) : “Cançons per a fer ballar la pols sobre les bigues” , obra de l'època Heian, de l'any + - 1169, o 1179. Segurament en dues parts, amb deu llibres cadascuna, però de les quals només se n'ha trobat una dècima part. Els textos que hi ha actualment es van trobar el 1911 després d'anys creient que havien desaparegut.
L'origen del seu títol apareix en una nota molt breu al final del llibre no. 1.
Explica que procedeix d'una antiga llegenda xinesa sobre dos cantants molt famosos anomenats Yu Kung i Han Ê. Segons la tradició, les seves extraordinàries veus emocionaven la gent fins a les llàgrimes i el seu ressò feia que “la pols de les bigues” ballés per l'aire durant tres dies abans de tornar a caure.
És un aplec de cançons i poemes sobre tot allò que és humà i diví, i procedeixen de tot arreu del Japó.
Les cançons religioses, força nombroses, són d'origen budista, i d'altres amb elements sincretistes i xintoistes. Va ser molt popular inclús dintre dels cercles de l'aristocràcia.
“Hôbutsushû” (宝物集): Recull de joies.
Narracions curtes en forma de diàleg entre un monjo i un grup de persones. Obra basada en l'ensenyament de la doctrina budista, tot amb un to evidentment didàctic.
L'autor és Taira no Yasuyori (平康頼, dates desconegudes. La seva activitat literaria es va desenvolupar entre el 1190 i 1200). Esmentat al Heike Monogatari.

“Hosshinshû” (発心集) : Recull de despertars religiosos. Obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155-1216) on narra històries de monjos i sants que han abandonat el món i tots els seus afanys per rebre la gràcia de Buda.

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.

“Eiga Monogatari” (栄花物語) : “Històries de l'esplendor florent”.
Obra èpica que narra els esdeveniments de la vida de Fujiwara no Michinaga (藤原道長, 966-1028), escrita per diversos autors desconeguts. És un panegíric als Fujiwara, en especial, naturalment, a Michinaga.
Està dividida en quaranta parts, trenta de principals més deu d'addicionals. Algunes fonts hi veuen mans femenines en la seva composició o com a mínim la participació de dones en el recull de materials.
Segons una tradició, mantinguda per moltes fonts, l'atribueixen a Akazome Emon (赤染衛門, 956/976?-1041), la qual cosa és molt probable en certa mesura i inclús com a compiladora.

“Makura no Sôshi” (枕草子).

“Hakushi Monjû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Kyôkunshô” (教訓書) : Tractat per a aprenents.
És un mètode musical de l'any 1233, obra de Koma no Chikazane (狛近眞, 1177-1242).
o0o

2011-10-01T11:49:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 26
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

平泉

三代の栄耀一睡の中にして、大門の跡は一里こなたに有。秀衡が跡は田野に成て、金鶏山のみ形を残す。先高館にのぼれば、北上川南部より流るゝ大河也。衣川は和泉が城をめぐりて高館の下にて、大河に落入。康衡等が旧跡は衣が関を隔て南部口をさし堅め、夷をふせぐとみえたり。偖も義臣すぐつて此城にこもり、功名一時の叢となる。国破れて山河あり。城春にして草青みたりと笠打敷て、時のうつるまで泪を落し侍りぬ。
夏草や兵どもが夢の跡
卯の花に兼房みゆる白毛かな
曾良
兼て耳驚したる二堂開帳す。経堂は三将の像をのこし、光堂は三代の棺を納め、三尊の仏を安置す。七宝散うせて、珠の扉風にやぶれ、金の柱霜雪に朽て、既頽廃空虚の叢と成べきを、四面新に囲て、甍を覆て風雨を凌。暫時千歳の記念とはなれり。
五月雨の降のこしてや光堂

HIRAIZUMI

La glòria de tres generacions (88) s'esvaí com un somni, les restes de la portalada eren a una llegua d'allà. La mansió de Hidehira havia esdevingut arrossars, només la forma de la muntanya de Kinkei romania la mateixa.
Primer de tot, quan pujàrem Takadachi veiérem el gran corrent del riu Kitakami fluir cap al sud. El riu Kotomo encerclava el castell d'Izumi i s'abocava a la gran corrent sota Takadachi.
Les ruïnes de la mansió de Yasuhira (89) eren al nord de la barrera de Koromo, com si fos una defensa contra els Ezos (90). Allà s'hi resguardaren Yoshitsune (91) i ses vassalls, llurs gestes ara un munt d'herbots. “El país destruït, resten muntanyes i rius, i el castell en primavera verdeja d'herba” (92). Seguí sobre mon capell i caieren mes llàgrimes sens adonar-me del temps.

---Munt d'herba d'estiu, de tots els grans combatents restes de somni.
---Les flors d'unohana (93) semblen de Kanefusa (94) els seus cabells blancs. (Sora)

M'havien enaltit els dos santuaris. En el de Gyôdô (95) hi restaven les estàtues dels tres generals (96) i en el de Hikaridô (97) s'hi guardaven llurs taüts i imatges de tres Budes (98). Dispersats i perduts els Set Tresors (99), esbocinades pels vents les portes encrostades de gemmes, les columnes daurades podrint-se sota glaçades i neus, tot hauria decaigut i esdevingut un herbei si no fos per un tancat nou i un teulat per resistir pluges i vents. Per un instant protegida la memòria de mil anys.

---De maig les pluges no et poden contorbar, temple de la llum!
- - - - - -

88 – Aquestes “tres generacions” eren :
-Fujiwara no Kiyohira 　　藤原清衡, 1056–1128)
-Fujiwara no motohira　　藤原基衡,　 ¿ - 1157)
-Fujiwara no Hidehira 　　藤原秀衡,1122?–1187)

89 - Fujiwara no Yasuhira 　　藤原泰衡; 1155–1189).

90 - Ezo (夷) : les tribus indígenes del nord del Japó.

91 - Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189).

92 - Referència a uns versos del poeta xinès Du Fu (杜甫, 712-770).

93 - Onohana (卯の花) : Deutzia scabia. Com en tantes notes sobre la flora japonesa, agrairia qualsevol informació sobre un nom en català d'aquesta flor o planta.

94 - Masuo Jurô Kanefusa (増尾十郎兼房, 1127-1189). un dels servents més fidels de Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189) amb qui va lluitar tot i la seva avançada edat.

95 – Gyôdô (経堂) : Biblioteca de les escriptures sagrades (sutres).

96 - De fet, no es tracta de generals en el sentit militar, són :
-Monju Bosatsu (文殊菩薩) : El bodhisattva Manju, també conegut com Monjushuri (文殊師利). Es la deïtat budista de la saviesa.
-El gran rei Uden (優でん大王, ¿-?).
-El minyó Zenzai (善哉童子, ¿-?) que va fer un pelegrinatge a cinquanta-tres llocs i es va trobar amb cinquanta-tres sants, segons s'explica en el Sutra Kegonkyo (華厳経).

97 – Hikaridô (光堂) : Santurari/temple de la Llum.

98 - Amida Nyôrai (阿弥陀如来) la principal deïtat budista de la secta de “La terra pura”.
-Seishi Bosatsu (勢至菩薩) : el bodhisattva Seishi.
-Kanzeon Bosatsu (観世音) : el bodhisattva Kanzeon, més conegut com a Kannon (観音).
Aquestes tres deïtats budistes representen el poder de la saviesa.

99 - “Els set tresors del budisme” (七種の宝). De fet, aquesta llista, com ja he esmentat en un altre escrit, pot variar en altres textos. Hi ha unanimitat en els tres primers, però els altres quatre poden ser diferents. Poso la que és potser la més habitual :
金 Or
銀 Argent
瑠璃 Lapislàtzuli
玻璃 Vidre/Cristall
赤珠 Rubí
瑪瑙 Àgata
しゃこ Nacre (segons els diccionaris és una petxina gegant).

o0o

2011-10-01T11:47:00.002+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 25
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

石の巻
十二日、平和泉と心ざし、あねはの松緒だえの橋など聞傳て、人跡稀に雉兎蒭□の往かふ道、そこともわかず、終に路ふみたがえて石の巻といふ湊に出。こがね花咲とよみて奉たる金花山海上に見わたし、数百の廻船入江につどひ、人家地をあらそひて、竃の煙立つゞけたり。思ひがけず斯る所にも来れる哉と、宿からんとすれど、更に宿かす人なし。漸まどしき小家に一夜をあかして、明れば又しらぬ道まよひ行。袖のわたり尾ぶちの牧まのゝ萱はらなどよそめにみて、遥なる堤を行。心細き長沼にそふて、戸伊摩と云所に一宿して、平泉に到る。其間廿余里ほどゝおぼゆ。

ISHINOMAKI

El dotze férem cap a Hiraizumi i havent sentit del pi d'Oneha i del pont d'Odae seguírem per camins molt poc transitats, llevat dels caçadors i els llenyataries, ens extraviàrem i, finalment, sortírem a un port de nom Ishinomaki. A l'altra banda de la mar s'albirava la muntanya de Kinka que un poema havia evocat “.......florit d'or.....” (87). Centenars de vaixells mercants s'aplegaven a la badia, les cases s'enganxaven unes amb les altres, s'envolava el fum de les cuines. Estupefactes d'haver arribat a aital lloc cercàrem hostatge, emperò, ningú no ens en oferí; així doncs, férem nit en una mísera cabana, i a l'alba altre cop a perdre'ns per viaranys desconeguts.
S'albiraven el gual de Sode, les pastures d'Obuchi i els canyissars de Mano. Seguírem una escullera interminable i vorejàvem un aiguamoll llarg i depriment per hostatjar-nos en un lloc de nom Toima, érem a Hiraizumi, segurament hauríem fet més de vint llegües.
- - - - - -

87 – Referència a un poema de Ôtomo no Yakamochi (大伴家持, 718-785).
Poeta i polític, i el principal compilador del Man’yôshû. La seva contribució a l’antologia és considerable, amb 479 poemes, més del deu per cent del total de l’obra. Va ocupar molts càrrecs polítics tot i que la seva carrera va tenir mols alts-i-baixos. Degut a un crim comès per un familiar seu va ser desposseït a títol pòstum de tots els seus càrrecs.
És un dels “Trenta-sis Poetes Immortals “ (Sanjūrokkasen三十六歌仙).
Els versos són al Manyôshû (万葉集) :
すめろぎの御代さかえむと東なるみちのく山に黄金花咲く
Gloriós regnat imperial, a orient el mont Michinoku s'ha florit d'or.

o0o

2011-10-01T11:46:00.002+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 24
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

瑞岩寺

十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二世の昔、真壁の平四郎出家して、入唐帰朝の後開山す。其後に雲居禅師の徳化に依て、七堂甍改りて、金壁荘厳光を輝、仏土成就の大伽藍とはなれりける。彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。

ZUIGANJI

L'onze de la cinquena lluna visitàrem el temple de Zuiganji. D'una antigor de trenta-dues generacions, Makabe no Heishirô (85) després d'entrar en religió anà a la Xina dels Tang (86) i quan en tornà el fundà. Posteriorment el mestre zen Ungô (87), amb sa eminent virtut, en renovà set sales, relluents d'or llurs murs i els objectes de culte, un gran temple, veritable paradís a la terra.
M'hauria agradat saber quin era el temple de sant Kenbutsu.

- - - - - -

85 – Aquí Bashô s'equivoca de dinastia xinesa. Esmenta la Tang (唐朝 – 618 /907), quan, de fet, és la Sung (宋朝, 960 / 1279), considerant que Makabe no Heishirô (真壁の平四郎, ¿-?) va viure en el període de Kamakura (鎌倉時代, 1185-1333 ).
86 – Kenbutsu (見仏聖, ¿-?). Es va fer un ermitatge a Ojima on s'hi va recloure durant dotze anys dedicat a la meditació i a l'estudi de les escriptures budistes.
Saigyo (西行, 1118-1190) el va visitar i s'hi va quedar dos mesos

o0o

2011-09-24T12:06:00.005+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -160-

ちはやぶるかもの社のゆふだすきひと日も君をかけぬ日はなし

ちはやぶるーかものやしろのーゆうだすきーひとひもきみをーかけぬひはなし

Cada jorn al gran santuari de Kamo es fan servir les cintes rituals, i no passa dia que no pensi en tu.

Nota : Cintes d'un teixit que s'obté d'una varietat de la morera i es fa servir per agafar les mànigues dels monjos en els rituals religiosos.

Poema no. 487

Autor: Anònim.
o0o

2011-09-24T12:06:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -159-

夕ぐれは雲のはたてに物ぞ思ふあまつそらなる人をこふとて

ゆうぐれはーくものはたてにーものぞおもうーあまつそらなるーひとをこうとて

Al capvespre mes pensaments vagaregen pels confins dels núvols, allà, al firmament, amb qui estimo.

Poema no. 484

Autor : Anònim.
o0o

2011-09-24T12:05:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -158-

かたいとをこなたかなたによりかけてあはずはなにをたまのをにせむ

かたいとをーこなたかなたにーよりかけてーあわずはなにをーたまのをにせむ

Si no ens trobem, com dos fils que per molt que es torcin no es lliguen, com podrà ma vida unir-se a la teva?

Poema no. 483

Autor : Anònim.

o0o

2011-09-24T12:04:00.000+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -157-

はつかりのはつかにこゑをききしより中ぞらにのみ物を思ふかな

はつかりのーはつかにこえをーききしよりーなかぞらにのみーものをおもうかな

Després de sentir la seva tènue veu com de les primerenques oques salvatges, els meus pensaments vagaregen per l'aire.

Poema no. 481

Autor : Ôshikôchi no Mitsune (凡河内みつね, act.lit. 898-922).

Va ser governador de Kai, d' Izumi i d' Awaji. Quan va tornar a Kyoto va ser un dels compiladors del Kokinshû. Poeta prolífic té uns 193 poemes en les antologies oficials, a més de la seva col.lecció personal : Mitsune Shû (躬恒集).

o0o

2011-09-24T12:03:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -156-

人の花つみしける所にまかりて、そこなりける人のもとに、のちによみてつかはしける

Compost i enviat a una dona que havia estat en un lloc amb gent recollint flors.

山ざくら霞のまよりほのかにも見てし人こそこひしかりけれ

やまざくらーかすみのまよりーほのかにもーみてしひとこそーこいしかりけれ

Així et vaig veure, com el cirerer de la muntanya a través de la boirina, vagament, i com t'enyoro!

Poema no. 479

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)

o0o

2011-09-17T11:47:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 103-

百三段

むかし、おとこ有けり。いとまめにじちようにて、あだなる心なかりけり。深草の帝になむ仕うまつりける。心あやまりやしたりけむ、親王たちの使ひたまひける人をあひいへりけり。さて、

寝ぬる夜の夢をはかなみまどろめばいやはかなにもなりまさる哉

となんよみてやりける。さる歌のきたなげさよ。

Fou una vegada un home. Era molt honest, sincer i fidel. Era al servei de l'emperador Fukukusa (1).Féu segurament la indiscreció de festejar una dona que servia els prínceps imperials, així (2) :

---Evanescent com un somni la nit que hem dormit junts, ah, és més evanescent encara quan dormisquejo. (3)

féu i envià. Quin poema més pobre! (4).

- - - - - -

(1) Era l'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850). Anomenat Fukukusa (深草) pel lloc on va ser enterrat.
(2) Altres versions inclouen “....l'endemà.....”, especificant així que es tracta del clàssic “poema de l'endemà” que l´home enviava a la dona amb qui havia passat la nit i el poema manifestava la seva satisfacció, confirmant la relació. No enviar-ho equivalia a un rebuig.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS 644.
(4) Aquest comentari no està clar. Podria ser una facècia del poeta, o una expressió de modèstia.

o0o

2011-09-17T11:46:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 102-

百二段

むかし、おとこ有けり。歌はよまざりけれど、世中を思知りたりけり。あてなる女の、尼になりて、世中を思倦んじて、京にもあらず、はるかなる山里に住みけり。もと親族なりければ、よみてやりける。

そむくとて雲には乗らぬ物なれど世の憂きことぞよそになるてふ

となんいひやりける。斎宮の宮也。

Fou una vegada un home. Tot i que no feia versos sabia del món i de la gent.
Una dona d'alta condició s'havia fet monja i malcontenta del món no era ni a ciutat, vivia en un llunyà llogaret de muntanya. Com tenien parentiu, l'home composà i li envià :

---Tot i que dieu que fugiu del món, no cavalqueu els núvols, teniu temença de les penes humanes. (1) (2)

Així féu i envià. Ella havia estat Gran Sacerdotessa (3).

- - - - - -

(1) KKRJ no. 1421.
(2) 雲には乗らぬ (....kumo ni ha noranu...) es refereix a que ella no és una “sennin” (仙人) : esperits de les muntanyes que tenien forma humana i eren immortals.
(3) Això sembla un afegitó posterior.

o0o

2011-09-17T11:44:00.000+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 101-

百一段

むかし、左兵衛督なりける在原の行平といふありけり。その人の家によき酒ありと聞きて、うへにありける左中弁藤原の良近といふをなむ、まらうどざねにて、その日はあるじまうけしたりける。なさけある人にて、瓶に花をさせり。その花のなかに、あやしき藤の花ありけり。花のしなひ、三尺六寸ばかりなむありける。それを題にてよむ。よみはてがたに、あるじのはらからなる、あるじしたまふと聞きて来たりければ、とらへてよませける。もとより歌のことは知らざりければ、すまひけれど、しゐてよませければ、かくなん。

咲く花のしたに隠るゝ人を多みありしにまさる藤のかげかも

「などかくしもよむ」といひければ、「おほきおとゞの栄花の盛りにみまそがりて、藤氏のことに栄ゆるを思ひてよめる」となんいひける。みな人、そしらずなりにけり。

Fou una vegada un home de nom Yukihira (1) que era capità de la Guàrdia de la Divisió de l'Esquerra. Sentint que ca aquell home hi havia bon vi alguns cortesans que serviren a palau hi anaren, amb el Controlador de l'Esquerra, Fujiwara no Masachika, com a convidat d'honor, i Yukihira els oferí un àpat. Com a home refinat havia posat gerros amb flors i unes esplèndides glicines. Els pomells feien més d'un metre d'alçada. Sobre aquest tema feren versos. Quan acabaren el germà (2) de l'hoste, sentint que tenia convidats, s'hi arribà, l'agafaren i el feren composar. En principi digué que no en sabia de versos i refusà, emperò li ho feren fer, i així :

---Molta gent s'amaga sota les flors, l'ombra de la glicina s'ha engrandit més que antany. (3) (4)

Quan li preguntaren el perquè ell digué “Ho he fet pensant en que la glòria del Primer Ministre és al cim, i que els Fujiwara gaudeixen de gran prosperitat”.
Ningú no ho criticà.

- - - - - -

(1) Era Ariwara no Yukihira, germà gran de Nariwara.
(2) Ariwara no Narihira.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. Gyokuyowakashû (玉葉和歌集) no. 1066, amb algunes diferències.
(4) Potser no cal dir que la glicina és el cognom dels Fujiwara (藤原), que, de fet, significa : camp de glicines.

o0o

2011-09-10T11:34:00.002+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -11-

火鼠の皮衣

　右大臣あべのみむらじは、たから豊かに、家ひろき人にぞおはしける。その年きたりける唐船の、わうけいといふ人のもとに、文を書きて、「火鼠の皮といふなる物買ひておこせよ」とて、仕うまつる人の中に心たしかなるを選びて、小野のふさもりといふ人をつけて遣はす。もて到りて、唐にをるわうけいに、金をとらす。わうけい、文をひろげて見て、返事書く。「火鼠の皮衣、此國になき物也。おとには聞けども、いまだ見ぬなり。世にあるものならば、この國にも、もてまうで來なまし。いと難きあきなひなり。しかれども、もし天竺にたまさかにもて渡りなば、長者のあたりにとぶらひ求めむに。なき物ならば、使にそへて、金をば返したてまつらん」と言へり。かの唐船來けり。小野のふさもりまうで來て、まう上るといふ事を聞きて、歩み疾うする馬をもちて走らせむかへさせ給時に、馬に乘りて、筑紫よりたゞ七日に上りまうできたる。文を見るに、いはく、「火鼠の皮衣、からうじて、人を出して求めたてまつる。今の世にも、昔の世にも、此皮は、たはやすくなき物也けり。昔、かしこき天竺の聖、この國にもて渡りてはべりける、西の山寺にありと聞きおよびて、おほやけに申て、からうじて買ひとりてたてまつる。値ひの金少なしと、こくし使に申しかば、わうけいが物加へて買ひたり。いま金五十兩給るべし。舟の歸らむにつけてたび送れ。もし金給はぬ物ならば、かは衣の質返したべ」と言へることを見て、「なに仰す。いま金すこしにこそあなれ。かならずおくるべき物にこそあなれ。嬉しくしておこせたるかな」とて、唐の方に向ひてふし拜み給。

EL VESTIT DE PELL DE LA RATA DE FOC

El Ministre de la Dreta era molt ric i membre d'una important família. Aquell any havia arribat una nau de Morokoshi (15), escriví una lletra a un home de la nau de nom Ô Kei demanant-li que li comprés i enviés la pell de la Rata de Foc. Escollí un home de confiança dit Ono no Fusamori d'entre ses assistents i l'envià amb la lletra.
L'home arribà i la lliurà a l'anomenat Ô Kei amb una quantitat d'or. Ô Kei l'obrí, la llegí i contestà “El vestit de pell de la Rata de Foc no és quelcom que es trobi pas a mon país. Tot i que n'he sentit parlar no l'he vist encara. S'hi ha aital cosa al món es estrany que no hagi arribat a aquest país. Serà molt difícil de mercadejar. Nogensmenys, si per casualitat hagués passat a Tenjiku (16) la cercaré entre la gent rica d'allà. Si no hi és us tornaré els diners amb el vostre missatger”.
La nau arribà de Morokoshi. Havent sabut que Ono no Fusamori havia arribat i anava cap a la capital el Ministre envià gent amb els cavalls més ràpids a trobar-lo, així només li calgueren set dies a Ono no Fusamori per anar de Tsukushi a la capital a cavall.
La lletra d'Ô Kei deia “Amb dificultats i després d'enviar gent arreu he aconseguit el vestit de pell de la Rata de Foc. NI abans ni ara no ha estat fàcil d'haver. Arribí a saber que antany un vell savi de Tenjiku l'havia portat a aquest país i era en un temple de les muntanyes de l'oest. Parlí amb les autoritats locals i tot i les dificultats us ho he comprat. L'oficial del govern digué al meu missatger que no n'havia prou amb els diners que portava per pagar, i jo, Ô Kei, he afegit la resta que hi mancava. Ara m'hauríeu d'enviar cinquanta monedes d'or. Féu-m'ho arribar amb la nau de tornada. Si no sou d'acord en enviar-me els diners, torneu-me la pell lliurada”.
El Ministre llegint això exclamà :
-Què diu aquest? Més or ara no és res. Certament que li ho enviaré, i ben content de fer-ho!
I girant-se en direcció a Morokoshi s'inclinà respectuosament.

- - - - - -

15 – Morokoshi (唐) : la Xina.
16 - Tenjiku (天竺) : l'Índia.

o0o

2011-09-03T13:07:00.000+01:00

NTCJ 76

山姥
Yama-uba
(També anomenada : Yamanba)

La bruixa de la muntanya

Autor : Es considera generalment una obra de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443) tot i que en el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ) s'esmenta el text però no l'autoria. No obstant això, les diverses referències als tractats de la teoria del Nô de Zeami el fan el candidat més que probable.

Argument :
Una cortesana anomenada Hyakuma Yama-uba (百ま山姥) és molt famosa per la seva interpretació d'una dansa amb recitatiu sobre Yama-uba va en pelegrinatge al temple de Zenkôji, a la província de Shinano, amb el seu seguici. Arriben a una cruïlla i quan pregunten a un vilatà per on continuar el camí els hi diu que el millor lloc és el congost d'Agero però que és molt abrupte per passar-hi amb llitera, es diu que és la drecera que fa servir Buda quan baixa a rebre els creients al paradís. Hyakuma respon que com està en pelegrinatge s'hi adiu amb el seu propòsit i decideix fer el camí a peu. El vilatà diu que per aquella via se'ls hi pot fer fosc i que allà no hi ha cap lloc on passar la nit, però ells decideixen continuar. De sobte, de manera sobrenatural, es fa de nit i apareix una dona que els hi ofereix casa seva per dormir.
Un cop a la seva cabana la dona demana a Hyakuma que interpreti per ella la dansa i el recitatiu de Yama-uba. El seguici de la cortesana es sorprenen de la seva demanda i la dona contesta que coneix la fama de Hyakuma i acaba reconeixent que ella és la Yama-uba de la dansa que Hyakuma ha fet famosa i parla de les virtuts de la música i del budisme. Promet que tornarà a ells en la seva veritable forma i desapareix. De cop i volta es fa de dia i troben de nou al vilatà del dia d'abans i després d'explicar-li allò que els ha passat l'home narra la història de Yama-uba, descrivint-la amb l'aspecte d'un dimoni, amb la cara vermella color de teula i faccions de gàrgola, amb cabells com punxes que sobresurten de la neu, vivint de glans i brossa del bosc, sola, lluny de tot i de tothom. Després d'això Hyakuma accepta poruga la petició de la dansa i llavors apareix Yama-uba i tot apressant Hyakuma que balli ella també l'acompanya en la dansa i la cançó tot desitjant que la interpretació de Hyakuma esdevingui un mitjà per a la glorificació de Buda. La dansa i el recitatiu descriuen el retorn de la dona al seu vagarejar per les muntanyes i finalment desapareix.

Nota : Les Yama-uba (també Yamanba) són considerats dintre del folklore japonès com “esperits” o “monstres”.
Normalment tenen l'aparença d'una dona vella i lletja, amb una cabellera llarga i blanca i una roba de color vermell, bruta i esparracada. Se la dibuixa amb una boca tan gran com tota la cara i inclús n'hi ha amb una segona boca dalt del cap. Pot canviar d'aspecte la qual cosa li permet capturar les seves víctimes. N'hi ha que mantenen el seu veritable aspecte i es mostren com pobres velletes desemparades. Poden transformar les seves cabelleres en serps que fan presa de les víctimes i les endrapen amb la boca de dalt del cap. Habiten en cabanes en els boscos amagats de les muntanyes. Les Yama-uba ataquen els viatgers que s'han perdut en els seus boscos sota l'aparença de dones molt atractives i també adoptant les faccions de les persones estimades de les víctimes.
Degut al seu comportament semblant a les “oni” femenines (鬼女 - diablesses) alguns historiadors les emparenten amb elles. No és, però, invencible com les “oni”. Les Yama-uba són habitualment depredadores nocturnes, amb una merma dels seus poders a les hores diürnes, però és mestra en bruixeria, metzines i potingues.
Les Yama-uba no deixen de tenir, per altre banda, una vessant benèvola i així ha estat representada en algunes obres literàries com dolces mares, i altres les descriuen simplement com uns éssers solitaris.
Es diu que el seu origen es troba en les històries de quan les grans fams assolaven el país provocant que els camperols abandonessin la gent gran a les muntanyes per manca de menjar. Un exemple d'això el trobem en l'obra de Fukazawa Shichirô (深沢七郎, 1914-1987) que tracta aquest tema: “Estudi a propòsit de les cançons de Narayama” de l'any 1956, més coneguda amb el nom de “La balada de Narayama” (楢山節考), tot i que la seva màxima popularitat a casa nostra ve de la pel·lícula “La balada de Narayama” del director japonès Imamura Shôhei de l'any 1983, i que va guanyar la Palma d'Or del festival de Cannes. No és aquesta la primera versió cinematogràfica de Narayama, hi ha la de l'any 1958 del director Kinoshita Keisuke.

Referències :

“Sandô” (三道) : Els tres elements.
Text de Zeami sobre la composició d'una obra Nô, escrita l'any 1423.

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta, evidentment, sobre Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre 7 : La llista dels preceptes monàstics (戒文).

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Kakyô” (花鏡) : Mirall de la flor. Un dels tractats sobre l'art del Nô de Zeami, completat l'any 1424. És un text sobre l'estudi per esdevenir un veritable artista i creador.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Heiji Monogatari” (平治物語).
Obra èpica que narra els esdeveniments de la rebel.lió Heiji (1150-1160). Tracta sobre el tema de la successió imperial entre els clans Minamoto i Taira. Tot i que algunes vegades s'ha atribuït la seva autoria de Hamuro Tokinaga ( ¿-?), de fet, però, es considera d'autor desconegut. Està dividida en tres parts amb trenta-sis capítols. Com en la majoria d'obres d'aquestes característiques el text va ser revisat i re-escrit molts vegades en el decurs dels anys.
“Fûshikaden” (風姿花伝) : Notes sobre l'Estil i la Flor (també traduït com “De la transmissió de la Flor de la interpretació). El primer i el més important tractat de Zeami sobre la interpretació del Nô.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol no. 6.
“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista referents a la pràctica poètica del seu temps. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”.
La seva obra poètica es recollida en moltes antologies.

"Goshûiwakashû” (後拾遺和歌集) : Recull posterior de la poesia japonesa. col·lecció imperial de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Shirakawa l´any 1078 i completada el 1086. La selecció va ser feta per Fujiwara no Michitoshi, amb un prefaci. Està basada completament en el Kokinshû. Té 1200 poemes distribuïts en 20 llibres.

“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199).

“Hannya-haramittakyô” (般若波羅蜜多經)) : Sūtra de la Saviesa Perfecta.
És la versió japonesa del “Prajñāpāramitā Sūtra”.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Manyôshû” (万葉集).

o0o

2011-09-03T13:05:00.002+01:00

NTCJ 74

鞍馬天狗
Kurama Tengu

Autor : Desconegut. Hi ha fonts que l'atribueixen a Miyamasu (宮増, 1429 ? - 1467 ?).

Argument :
Entra un “yamabushi” (山伏- monjo que viu a les muntanyes, a diferència del monjo tradicional que resideix en comunitat) i diu que vol anar a la festa per veure els cirerers en flor de la muntanya de Kurama que celebren els monjos del lloc. Surt.
Un servent del temple de Nagashidani porta una carta al monjo principal convidant-los amb els vailets que estudien allà a la festa dels cirerers. Ara és el millor moment per contemplar les flors. Tots junts van cap a la muntanya i llavors apareix el “yamabushi” que no és ben rebut i els monjos molestos apleguen els noiets i se'n van, deixant sol el “yamabushi”. Però, de fet, hi ha quedat un noi, Ushiwaka (牛若). El “yamabushi” es plany de l'actitud dels monjos i els hi retreu que tot i que han renunciat al món i preguen al Buda compassiu i misericordiós ells no ho practiquen. El noi li diu que encara que no el coneix bé (es refereix al “yamabushi”) si vol poden anar a veure les flors ells dos junts . El monjo li pregunta com és que els altres l'han deixat sol i Ushiwaka diu que els nois són fills de Taira no Kiyomori (平清盛, 1118-1181) que governa el país, el clan dels Heike, i ell és un Minamoto. El monjo fa un paral·lelisme amb ell i les flors que cauen però que després tornen a néixer. El “yamabushi” porta Ushiwaka per tots els millors llocs per contemplar les flors fins que es fa fosc. Quan Ushiwaka li pregunta el seu nom el “yamabushi” revela la seva veritable identitat : és un “tengu”. Queden per tornar-hi l'endemà i llavors li explicarà el secrets de les arts militars que li permetran derrotar els Heike, i es posa a volar fins a desaparèixer.
Apareix un petit“tengu” que posa a prova Ushiwaka que el supera sense esforç, mentre espera l'arribada del “tengu”. Aquest reapareix i pregunta a Ushiwaka què ha passat amb l'altre “tengu”, diu que no li ha fet mal, que el “tengu” li ho agraeix . Llavors li explica els fets d'un famós guerrer i estratega xinès, i li assegura que Ushiwaka derrotarà els Heike, i que ell el guardarà i protegirà. Ushiwaka intenta retenir-lo agafant-lo de la màniga però el “tengu” desapareix volant.

- - - - -

Nota : “Ushiwaka” , de fet, és “Ushiwakamaru” (牛若丸) : nom d'infant de Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189), un dels personatges històrics més populars del Japó. És impossible destriar els fets històrics de la llegenda al voltant del gran vencedor dels Taira, especialment de la batalla final de Dan-no-ura (壇ノ浦) que precisament marcaria el punt d'inflexió de la seva vida. Després d'aquella fita van començar els problemes amb el seu germà Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199) i que acabarien amb el final luctuós de Yoshitsune arran de la batalla del riu Koromo al ser traït i que va provocar el seu suïcidi.
Arran de la mort del seu pare Ushikawamaru va ser reclòs al temple de Kurama i sota la protecció de Fujiwara no Hidehira (藤原秀衡, 1122 ? - 1187).

“Tengu” (天狗), paraula formada pels caràcters “cel” i “gos / cadell”. Són una mena de criatures sobrenaturals molt característiques del folklore japonès. Podríem traduir-ho com “bubota” o “espantall”. El seu nom procedeix d'un dimoni xinès en forma de gos, “Tiangou”, però tradicionalment s'els descriu amb una barreja d'ésser humà i au de presa. Les primeres representacions visuals dels Tengu portaven bec però amb el temps aquesta imatge s'ha anat “humanitzant” i en el seu lloc ha quedat un nas molt llarg, i aquesta característica és la més representativa de la imaginació popular del personatge.
El budisme va mantenir que els Tengu eren dimonis i vaticinadors de guerres, però aquesta semblança s'ha anat diluint amb el temps i han esdevingut esperits protectors, encara que perillosos, de les muntanyes i els boscos. Són associats a l'ascetisme i per això normalment apareixen sota l'aparença dels “yamabushi”

Referències :

“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps. Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). La seva obra poètica es recollida en moltes antologies. Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret”.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041).
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 3 : El retorn del capità (少將都歸).

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.

Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Gikeiki (義経記), amb la pronunciació alternativa de “Yoshitsune Ki”. Obra en vuit parts, segurament de diversos autors, no hi ha dades al respecte, sembla, però, que algú amb una bona preparació en va fer la versió final.. Es pot considerar com una segona part del Heike. Tracta, evidentment, sobre Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189).
o0o

2011-09-03T13:02:00.000+01:00

NTCJ 75

海人
Ama
La pescadora

Autor : Desconegut.
Alguns textos l'atribueixen a Komparu Gon no Kami 金春権守
(2ª meitat del segle XIV). Pels comentaris de Kan'ami Kiyotsugu (観阿弥清次, 1333-1384), que es troben en el “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), sabem que Komparu Gon no Kami era actor, però mediocre i gens popular.

Argument :
El ministre Fujiwara no Fusazaki (藤原房前, 681-737) va amb els seu seguici a la platja de Shido on va morir la seva mare amb la intenció d'oferir un servei funerari a la seva memòria. Un cop allà troben una pescadora que explica que talla i recull algues del mar per sobreviure. Un servidor de Fusazaki li demana que talli algues i la dona interpreta que tenen gana després del seu viatge i els hi ofereix les algues que ja ha collit, però l'home diu que no es tracta d'això, el seu senyor vol que talli les algues de la superfície per tal de poder contemplar el reflex de la lluna. La pescadora ho fa i mentrestant recorda que fa anys algú va demanar el mateix a una pescadora que capbussant-se va portar una joia meravellosa al palau del Drac al fons de les aigües. El servidor, sorprès, li pregunta qui era aquella pescadora. Ella contesta que una pescadora dels entorns, i diu que l'illa que des d'allà es veu porta el nom de Shinû-Jima, que vol dir “Illa de la joia nova”. Quan li pregunten sobre la joia diu que dintre seu hi ha una imatge de Buda i que des de qualsevol angle que es miri sempre es pot veure el seu rostre, d'aquí el nom de la joia : “Menkô-muhai” (面向不背), “sempre de cara, mai d'esquena”. L'home li pregunta que com és que aital joia de la Xina va arribar al Japó. La història és la següent : la germana petita de Fujiwara no Fuhito (藤原不比等, 659-720), que a l'obra surt amb el seu nom pòstum de “Tankai” (淡海), s'havia casat amb l'emperador de la Xina Koso i qui va oferir tres joies al temple familiar de la seva esposa : dos gongs i una joia. Un drac marí que les desitjava va poder robar la joia i la va portar a Shido. Tankai va anar cap allà a recuperar-les. Allà va tenir un fill amb una pescadora que per ajudar-lo li va posar la condició de que el fill esdevingués el seu hereu i ministre, la qual cosa Tankai va acceptar. Llavors la pescadora es va lligar una corda a la cintura de manera que així la poguessin treure de l'aigua i s'hi va llençar amb una daga. Va arribar al palau del drac i va veure una mena de torre feta amb joies i guardada per vuit dracs i altres monstres. Va pensar que era gairebé impossible recuperar-la però ho va intentar. Va agafar-la i va ser perseguida pels dracs, llavors, com ja havia pensat, es va fer un tall al pit i hi va amagar la joia tot simulant que era morta. El dracs no poden acostar-se a un cadàver, però llavors ella va estirar de la corda, la senyal convinguda per pujar-la. La van treure molt malferida. El ministre es va lamentar de la pèrdua de la dona i de la joia, però ella li demanà que mirés el seu pit i d'allà va sortir l'esplèndida joia, i ella li recordà la seva promesa referent al fill.
La pescadora li revela que per això ell es ministre i que ella és la seva mare, l'esperit d'aquella que va anar al palau del drac. Li diu que llegeixi l'escrit que li dona.. Li demana que pregui per la seva ànima, que tornarà a la nit, i desapareix.
El ministre llegeix la carta de la mare i prega per ella. La mare apareix ara sotala forma d'un drac i balla ara alliberada per les pregàries del fill.

"Ryûin" (龍神)

Referències :

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col·lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol no. 65.
“Genji Monogatari”(源氏物語) capítol no. 12 : Suma (須磨).
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen. Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Tsukubashû” (菟玖波集), antologia poètica de Nijô Yoshimoto (二条良基, 1320-1388).

“Tadamineshû” (忠岑集), recull de versos de Mibu no Tadamine (壬生忠岑
, ¿-? - la seva activitat literària es va desenvolupar entre els anys 898-920).
o0o

2011-08-27T12:01:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 23

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

松島

抑ことふりにたれど、松嶋は扶桑第一の好風にして、凡洞庭西湖を恥ず。東南より海を入て、江の中三里、浙江の湖をたゝふ。嶋嶋の数を尽して、欹ものは天を指、ふすものは波に葡蔔。あるは二重にかさなり三重に畳みて、左にわかれ右につらなる。負るあり抱るあり、児孫愛すがごとし。松の緑こまやかに、枝葉汐風に吹たはめて、屈曲をのづからためたるがごとし。其景色□然として美人の顔を粧ふ。ちはや振神のむかし、大山ずみのなせるわざにや。造化の天工、いづれの人か筆をふるひ詞を尽さむ。
雄嶋が磯は地つゞきて海に出たる嶋也。雲居禅師の別室の跡、坐禅石など有。将松の木陰に世をいとふ人も稀稀見え侍りて、落穂松笠など打けぶりたる草の庵閑に住なし、いかなる人とはしられずながら、先なつかしく立寄ほどに、月海にうつりて昼のながめ又あらたむ。江上に帰りて宿を求れば、窓をひらき二階を作て、風雲の中に旅寝するこそ、あやしきまで妙なる心地はせらるれ。
松嶋や鶴に身をかれほとゝぎす
曾良
予は口をとぢて眠らんとしていねられず。旧庵をわかるゝ時、素堂松嶋の詩あり。原安適松がうらしまの和哥を贈らる。袋を解てこよひの友とす。且杉風濁子が発句あり。
十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二世の昔、真壁の平四郎出家して、入唐帰朝の後開山す。其後に雲居禅師の徳化に依て、七堂甍改りて、金壁荘厳光を輝、仏土成就の大伽藍とはなれりける。彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。

MATSUSHIMA
(Illa del pins)

Bé, s'ha dit fins al cansament , emperò, que Matsushima és el millor paratge de tot el Japó (77), no desmereix gens dels llacs de Dôtei i Sei a la Xina.
Des del sud-est s'endinsa en la mar fent una badia de tres llegües, una plenamar com a Sekkô a la Xina, innumerables ses illes, alçant-se al cel, ajagudes, estirant-se cap a les ones. Unes s'apilen dos cops, altres tres, a la dreta es separen i a l'esquerra s'uneixen, unes semblen carregar-ne d'altres a les espatlles, i algunes com si acollissin amoroses llurs infants. Intensa la verdor dels pins, llurs branques vinclades pel vent de la mar, com si s'haguessin plegat de forma natural. Paratge de gran bellesa com el rostre formós d'una dona. Llur creador hauria estat la deïtat de les muntanyes a l'era dels déus! Qui podria copsar amb pinzell o paraula aquesta meravella de la natura?
La platja d'Oshima s'allarga fins penetrar la mar. Hi ha encara vestigis de l'ermitatge del mestre “zen” Ungô (78) i de la pedra on meditava.
A l'ombra dels arbres s'hi veia gent que havia renunciat al món, vivint en cabanes d'on s'alçava el fum de les branques i les pinyes cremades dels pins. No sabia qui eren, emperò, tot i així m'hi sentí atret, i quan ens hi apropàrem la lluna es reflectí en la mar transformant el cel com si fos migjorn.
Torním a la costa i trobàrem hostatge en una casa de dues plantes amb finestres obertes a la mar; dormir durant el viatge al vent i als núvols era una sensació inexplicable, fins i tot sobrenatural.

---Ah, Matsushima! Et caldrien les plomes de la grua, cucut.

Jaguí en silenci emperò sens dormir. Quan deixí una vella cabana Sodô (79) em féu un poema sobre Matsushima. Hara Anteki (80) em regalà un “waka” (81) sobre Matsu-ga-urashima. Les traguí de la borsa, dos amics per a la nit. Tenia també uns “hokku” (82) de Sanpû (83) i Dakushi (84).

- - - - - -

77 – Aquí Bashô utilitza Fusô (扶桑), nom amb el qual els xinesos coneixien Japó (日本), en lloc del topònim habitual.
78 – Ungo Zenji (雲居禅師, 1582-1659).
79 – Sodô (素堂, 1642-1716), era Yamaguchi Nobutaka (山口信章), un vell amic de Bashô a Edo, molt versat en literatura xinesa i que componia també en aquesta llengüa.
80 – Hara Anteki (原安適, ¿-? ). Metge d'Edo i poeta.
81 – Waka (和歌), també anomenat “tanka”. Literalment vol dir “Poema japonès”. És una composició poètica en cinc versos que fan 31 síl.labes.
82 – Hokku (発句), o Haiku (俳句), poema de 17 síl.labes, en tres versos.
83 – Sanpû. Veure nota no. 4
84 – Dakushi, també pronunciat Jokushi (濁子, ¿-?), de cognom Nakagawa. Deixeble de Bashô.

o0o

2011-08-27T11:53:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 22

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

塩竃

早朝塩がまの明神に詣。国守再興せられて、宮柱ふとしく彩椽きらびやかに石の階、九仭に重り、朝日あけの玉がきをかゞやかす。かゝる道の果塵土の境まで、神霊あらたにましますこそ、吾国の風俗なれどいと貴けれ。神前に古き宝燈有。かねの戸びらの面に文治三年和泉三郎寄進と有。五百年来の俤今目の前にうかびて、そゞろに珍し。渠は勇義忠孝の士也。佳命今に至りて、したはずといふ事なし。誠人能道を勤、義を守べし。名もまた是にしたがふと云り。日既午にちかし。船をかりて松嶋にわたる。其間二里餘、雄嶋の磯につく。

SHIOGAMA MYÔJIN

Ben matí visitàrem el santuari de Myôjin a Shiogama. Restaurat pel governador de la província (74), els pilars s'aixequen gruixuts i solemnes, els ràfecs llueixen acolorits, altíssima l'escalinata de pedra, el sol del matí il.luminava la tanca vermellosa. Miraculós que l'esperit dels déus habiti fins i tot en aquelles remotes contrades, conservant les tradicions nostrades, extraordinari.
Davant del santuari una antiga llanterna sagrada. A la porta de ferro hi posava “Ofrena d'Izumi no Saburô (75), tercer any de Bunji (76)”. Vestigis de cinc-cents anys ara davant dels ulls, insòlit. Fou un guerrer coratjós i lleial. Sa fama ha perdurat fins avui i no hi ha ningú que no l'honori. En veritat es diu “Ton nom acompanyarà tes fets”.
Gairebé migjorn. Llogàrem una barca i passàrem a Matushima. Era a un parell de llegües i desembarcàrem a la platja d'Oshima.

- - - - - -

74 – Date Masamune (伊達政宗, 1567-1636).
75 – Izumi no Saburô (和泉三郎, 1167-1189) era Fujiwara no Tadahira (藤原忠衡).
76 – Any 1187.

o0o

2011-08-27T11:51:00.000+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 21

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)
末の松山

それより野田の玉川沖の石を尋ぬ。末の松山は寺を造りて末松山といふ。松のあひあひ皆墓はらにて、はねをかはし枝をつらぬる契の末も終はかくのごときと悲しさも増りて、塩がまの浦に入相のかねを聞。五月雨の空聊はれて、夕月夜幽に、籬が嶋もほど近し。蜑の小舟こぎつれて、肴わかつ声声に、つなでかなしもとよみけん心もしられて、いとゞ哀也。其夜、目盲法師の琵琶をならして奥上るりと云ものをかたる。平家にもあらず、舞にもあらず。ひなびたる調子うち上て、枕ちかうかしましけれど、さすがに辺土の遺風忘れざるものから、殊勝に覚らる。

SUE-NO-MATSUYAMA

Des d'allà el riu Tama a Noda i visitàrem Oki-no-Ishi (la pedra de l'estany).
A Sue-no-Matsuyama s'hi havia construït un temple amb el nom de Masshôzan (70).
Tot eren tombes a la pineda, la fí de les promeses “de les ales juntes i les branques lligades....” (71), gran ma tristor per la fi de tantes coses,i sentí les campanades de l'horabaixa de la badia de Shiogama.
S'aclarí una mica el cel plujós de la cinquena lluna, a la llum esvaïda del capvespre l'illa de Magakl sembla just a tocar. Bogaven les petites barques dels pescadors, les veus repartint-se el peix, “...les esparcines em commouen....” (72), ara entenc el cor del poeta d'antany que ho composà, molt colpidor.
Aquella nit escoltí un mestre de “biwa” (73) orb que recitava balades segons l'estil dit d'Oku, no eren com les del Heike Monogatari, ni tampoc es ballaven, emperò, tenien un caient campanyol, i essent l'home a prop de mon jaç era sorollós tot i que ho trobí admirable que no s'haguessin oblidat els antics customs, de les terres remotes.

- - - - - -

70 – Masshôzan (末松山) és la pronunciació xinesa de Sue-no matsu (末の松山), en japonès.

71 - はねをかはし枝をつらぬる....... fa referència al poema més famós del poeta xinès
Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat Heian. El poema és “Cant del dolor etern” (長恨歌). La imatge de “les ales juntes” està basada en una llegenda xinesa sobre una parella d'ocells cadascú amb només un ull i una ala i, naturalment, per volar han d'estar junts. El nom japonès és “Hiyoki no tori” (比翼の鳥).
72 - つなでかなしも...... Referència al poema no. 1088 del Kokinwakashû (古今和歌集), d'autor desconegut :
みちのくはいづくはあれどしほがまの浦こぐ舟のつなでかなしも
A Michinoku, tot i que arreu, a la badia de Shiogama voguen les barques, les esparcines em commouen.
73 – Biwa (琵琶). Instrument musical japonès, semblant al llaüt però amb el mànec més curt.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 22
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)
塩竃
早朝塩がまの明神に詣。国守再興せられて、宮柱ふとしく彩椽きらびやかに石の階、九仭に重り、朝日あけの玉がきをかゞやかす。かゝる道の果塵土の境まで、神霊あらたにましますこそ、吾国の風俗なれどいと貴けれ。神前に古き宝燈有。かねの戸びらの面に文治三年和泉三郎寄進と有。五百年来の俤今目の前にうかびて、そゞろに珍し。渠は勇義忠孝の士也。佳命今に至りて、したはずといふ事なし。誠人能道を勤、義を守べし。名もまた是にしたがふと云り。日既午にちかし。船をかりて松嶋にわたる。其間二里餘、雄嶋の磯につく。

SHIOGAMA MYÔJIN

Ben matí visitàrem el santuari de Myôjin a Shiogama. Restaurat pel governador de la província (74), els pilars s'aixequen gruixuts i solemnes, els ràfecs llueixen acolorits, altíssima l'escalinata de pedra, el sol del matí il.luminava la tanca vermellosa. Miraculós que l'esperit dels déus habiti fins i tot en aquelles remotes contrades, conservant les tradicions nostrades, extraordinari.
Davant del santuari una antiga llanterna sagrada. A la porta de ferro hi posava “Ofrena d'Izumi no Saburô (75), tercer any de Bunji (76)”. Vestigis de cinc-cents anys ara davant dels ulls, insòlit. Fou un guerrer coratjós i lleial. Sa fama ha perdurat fins avui i no hi ha ningú que no l'honori. En veritat es diu “Ton nom acompanyarà tes fets”.
Gairebé migjorn. Llogàrem una barca i passàrem a Matushima. Era a un parell de llegües i desembarcàrem a la platja d'Oshima.

- - - - - -

74 – Date Masamune (伊達政宗, 1567-1636).
75 – Izumi no Saburô (和泉三郎, 1167-1189) era Fujiwara no Tadahira (藤原忠衡).
76 – Any 1187.

o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 23
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

松島
抑ことふりにたれど、松嶋は扶桑第一の好風にして、凡洞庭西湖を恥ず。東南より海を入て、江の中三里、浙江の湖をたゝふ。嶋嶋の数を尽して、欹ものは天を指、ふすものは波に葡蔔。あるは二重にかさなり三重に畳みて、左にわかれ右につらなる。負るあり抱るあり、児孫愛すがごとし。松の緑こまやかに、枝葉汐風に吹たはめて、屈曲をのづからためたるがごとし。其景色□然として美人の顔を粧ふ。ちはや振神のむかし、大山ずみのなせるわざにや。造化の天工、いづれの人か筆をふるひ詞を尽さむ。
雄嶋が磯は地つゞきて海に出たる嶋也。雲居禅師の別室の跡、坐禅石など有。将松の木陰に世をいとふ人も稀稀見え侍りて、落穂松笠など打けぶりたる草の庵閑に住なし、いかなる人とはしられずながら、先なつかしく立寄ほどに、月海にうつりて昼のながめ又あらたむ。江上に帰りて宿を求れば、窓をひらき二階を作て、風雲の中に旅寝するこそ、あやしきまで妙なる心地はせらるれ。
松嶋や鶴に身をかれほとゝぎす
曾良
予は口をとぢて眠らんとしていねられず。旧庵をわかるゝ時、素堂松嶋の詩あり。原安適松がうらしまの和哥を贈らる。袋を解てこよひの友とす。且杉風濁子が発句あり。
十一日、瑞岩寺に詣。当寺三十二世の昔、真壁の平四郎出家して、入唐帰朝の後開山す。其後に雲居禅師の徳化に依て、七堂甍改りて、金壁荘厳光を輝、仏土成就の大伽藍とはなれりける。彼見仏聖の寺はいづくにやとしたはる。

MATSUSHIMA
(Illa del pins)

Bé, s'ha dit fins al cansament , emperò, que Matsushima és el millor paratge de tot el Japó (77), no desmereix gens dels llacs de Dôtei i Sei a la Xina.
Des del sud-est s'endinsa en la mar fent una badia de tres llegües, una plenamar com a Sekkô a la Xina, innumerables ses illes, alçant-se al cel, ajagudes, estirant-se cap a les ones. Unes s'apilen dos cops, altres tres, a la dreta es separen i a l'esquerra s'uneixen, unes semblen carregar-ne d'altres a les espatlles, i algunes com si acollissin amoroses llurs infants. Intensa la verdor dels pins, llurs branques vinclades pel vent de la mar, com si s'haguessin plegat de forma natural. Paratge de gran bellesa com el rostre formós d'una dona. Llur creador hauria estat la deïtat de les muntanyes a l'era dels déus! Qui podria copsar amb pinzell o paraula aquesta meravella de la natura?
La platja d'Oshima s'allarga fins penetrar la mar. Hi ha encara vestigis de l'ermitatge del mestre “zen” Ungô (78) i de la pedra on meditava.
A l'ombra dels arbres s'hi veia gent que havia renunciat al món, vivint en cabanes d'on s'alçava el fum de les branques i les pinyes cremades dels pins. No sabia qui eren, emperò, tot i així m'hi sentí atret, i quan ens hi apropàrem la lluna es reflectí en la mar transformant el cel com si fos migjorn.
Torním a la costa i trobàrem hostatge en una casa de dues plantes amb finestres obertes a la mar; dormir durant el viatge al vent i als núvols era una sensació inexplicable, fins i tot sobrenatural.

---Ah, Matsushima! Et caldrien les plomes de la grua, cucut.

Jaguí en silenci emperò sens dormir. Quan deixí una vella cabana Sodô (79) em féu un poema sobre Matsushima. Hara Anteki (80) em regalà un “waka” (81) sobre Matsu-ga-urashima. Les traguí de la borsa, dos amics per a la nit. Tenia també uns “hokku” (82) de Sanpû (83) i Dakushi (84).

- - - - - -

77 – Aquí Bashô utilitza Fusô (扶桑), nom amb el qual els xinesos coneixien Japó (日本), en lloc del topònim habitual.
78 – Ungo Zenji (雲居禅師, 1582-1659).
79 – Sodô (素堂, 1642-1716), era Yamaguchi Nobutaka (山口信章), un vell amic de Bashô a Edo, molt versat en literatura xinesa i que componia també en aquesta llengüa.
80 – Hara Anteki (原安適, ¿-? ). Metge d'Edo i poeta.
81 – Waka (和歌), també anomenat “tanka”. Literalment vol dir “Poema japonès”. És una composició poètica en cinc versos que fan 31 síl.labes.
82 – Hokku (発句), o Haiku (俳句), poema de 17 síl.labes, en tres versos.
83 – Sanpû. Veure nota no. 4
84 – Dakushi, també pronunciat Jokushi (濁子, ¿-?), de cognom Nakagawa. Deixeble de Bashô.

o0o

2011-08-20T12:17:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -155-

かすがのまつりにまかれりける時に、物見にいでたりける女のもとに、家をたづねてつかはせりける

Poema enviat a una dona que havia anat a veure el festival del santuari de Kasuga després d'haver esbrinat on vivia.

かすがののゆきまをわけておひいでくる草のはつかに見えしきみはも

かすがののーゆきまをわけてーおいいでくるーくさのはつかにーみえしきみはも

Als camps de Kasuga l'herba que germina esquinça la capa de neu, i així de breu és ma visió de tu!

Poema no. 478

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920).

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集) .
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

2011-08-20T12:16:00.003+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -154-

白浪のあとなき方に行く舟も風ぞたよりのしるべなりける

しらなみのーあとなきかたにーゆくふねもーかぜぞたよりのーしるべなりける

Tot i que la barca solca les blanques ones sens deixar-hi petja, no puc refiar-me del vent com a guiatge.

Poema no. 472

Autor : Fujiwara no Kachion (藤原勝臣, ? - ?)

Només sabem que va viure a la segona meitat del segle IX i que va ocupar càrrecs menors a la cort.
o0o

2011-08-20T12:16:00.001+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -153-

吉野河いは浪たかく行く水のはやくぞ人を思ひそめてし

よしのがわーいわなみたかくーゆくみずのーはやくぞひとをーおもいそめてし

Com l'aigua del riu Yoshino que s'estavella contra les roques, així d'impetuós és l'amor que et tinc.

Poema no. 471

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?), no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

2011-08-20T12:15:00.000+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -152-

おとにのみきくの白露よるはおきてひるは思ひにあへずけぬべし

おとにのみーきくのしらつゆーよるはおきてーひるはおもいにーあえずけぬべし

Només sento el so de la gebrada blanca del crisantem a la nit, desvetllat, i al pic del migdia, ple de tes pensaments, no pots més i desapareixes, com jo mateix.

Poema no. 470

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890). Veure el poema nº 12.
Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen), com el seu pare.
o0o

2011-08-20T12:14:00.000+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -151-

はをはじめ,るをはてにて,ながめをかけて時のうたよめと人のいひければよみける

Segons la petició de compondre un poema sobre l'estació de l'any, començant amb la síl.laba は, acabant amb るi incorporant ながめ (vista, escena, contemplació).

花のなかめにあくやとてわけゆけば心ぞともにちりぬべらなる

はなのなかーめにあくやとてーわけゆけばーこころぞともにーちぬべらなる

Tot preguntant-me si els ulls seran assadollats de la visió de les flors, m'hi barrejo i sento com la volença se me'n va mentre cauen.

Nota : Aquest estil de poesia s'anomena “Kotsukamuri”. Aquí la referència és 春/はる.

Poema no. 468

Autor : Sôjô Shôhô (僧正聖宝, ? - 909).
Intendent (別当) del temple de Todaiji l'any 898 i en va ser prelat (僧正) el 902.
o0o

2011-08-06T11:39:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -150-

百和香

Hakuwakô (una varietat d'incens).

花ごとにあかずちらしし風なればいくそばくわがうしとかは思ふ

はなごとにーあかずちらししーかぜなればーいくそばくわがーうしとかはおもう

Tu, vent, que has escampat les flors abans que en fos assadollat, pensa en tot el dolor que m'has causat.......

Poema no. 464

Autor : Anònim.

o0o

2011-08-06T11:38:00.003+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -149-

かつらのみや

Katsura no miya. Topònim pràcticament desconegut.

秋くれば月のかつらのみやはなるひかりを花とちらすばかりを

あきくれどーつきのかつらのーみやはなるーひかりをはなとーちらすばかりを

Quan arriba la tardor el llorer de la lluna no dona fruit, només l'esclat de les flors.

Nota: “Llorer de la lluna” forma de la tradició xinesa.

Poema no. 463

Autor : Minamoto no Hodokosu (源ほどこす, ? - 931). No hi ha dades.

o0o

2011-08-06T11:38:00.000+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -148-

かたの

Katano. A l'època d'aquesta antologia era una reserva de caça de la família imperial, a la província d'Osaka.

夏草のうへはしげれるぬま水のゆくかたのなきわが心かな

なつくさのーうえはしげれるーぬまみずのーゆくかたのなきーわがこころかな

Com l'aiguamoll colgat sota l'espesa herba d'estiu són de tèrbols els meus sentiments.

Poema no. 462

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920)

La seva obra Wakatei Jusshû (Els deu estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine no Shû (忠岑の集)
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

2011-08-06T11:36:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -147-

かみやがは

Riu Kamiya

うばたまのわがくろかみやかはるらむ鏡の影にふれるしらゆき

うばたまのーわがくろかみやーかはるらむーかがみのかげにーふれるしらゆき

Són mes cabells negres que han canviat aquesta blanca neu sobre la imatge del mirall?

Poema no. 460

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

2011-08-06T11:35:00.002+01:00

KOKINSHÛ (古今集) -146-

いかがさき

Cap d'Ikaga

かぢにあたる浪のしづくを春なればいかがさきちる花と見ざらむ

かじにあたるーなみのしずくをーはるなればーいかがさきちるーはなとみざらむ

Com no podeu veure l'espurneig de les ones contra els rems ara que és primavera, com flors que cauen?

Poema no. 457

Autor : Príncep Kanemi (兼覧王, ? - 932)
Fill del príncep Koretaka (惟喬親王, 844-897). Va ser Ministre de la Casa Imperial l'any 925 (宮内卿 – Kunaikyô).
o0o

2011-07-30T11:43:00.003+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 100-

百段

むかし、おとこ、後涼殿のはさまを渡りければ、あるやむごとなき人の御局より、忘れ草を「忍ぶ草とやいふ」とて、出ださせたまへりければ、給はりて、

忘草生ふる野べとは見るらめどこは忍ぶなり後もたのまん

Una vegada, un home, quan passava entre el Kôrôden i el Seiryôden (1), una certa dama d'alta condició li féu arribar des de sa cambra (2): “És l'herba de l'oblit l'herba del secret?” (3). Ell ho acceptà :

---Encara que em veieu com prada on creix l'herba de l'oblit esperem que esdevingui després l'herba del secret. (4)

- - - - - -

(1) Tot i que en el text no s'esmenta el Seiryôden (清涼殿), はさま (hasama) vol dir “passadís, corredor, entre dos llocs”, i que aquí correspon a la distància entre el Kôrôden i el Seiryôden. El Kôrôden era un dels pavellons de palau situat a l'oest del Seiryôden que era la residència habitual de l'emperador.
(2) Altres còpies de l'Ise indiquen que allò que també li féu arribar era una planta : 忍ぶ草 (shinobu-gusa) que és una varietat de la falguera : Davallia Mariesii.
Sobre aquest punt vaig posar-me en contacte amb en Joan Bibiloni
al seu esplèndid blog sobre plantes i flors (http://jardin-mundani.blogspot.com/), i em va precisar que no li constava cap nom en català per a aquesta falguera que en anglès, en castellà i en francès té el nom de “falguera pota de conill”, traducció literal. En anglès també hi ha “falguera pota d'esquirol”.En Joan també suggereix “Davalia japonesa”.
Naturalment, si hi ha algun lector que pugui oferir un nom català més concret, o popular, agrairia molt que me'n fes cinc cèntims.
(3) La dama es refereix a que l'ha oblidada o que potser els seus sentiments no eren certs.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokukokinshû( 続古今和歌集) no. 1270.

o0o

2011-07-30T11:42:00.002+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 99-

九十九段

むかし、右近の馬場のひをりの日、むかひにたてたりけるくるまに、女のかほのしたすだれよりほのかに見えければ、中将なりけるおとこのよみてやりける。
見ずもあらず見もせぬ人のこひしくはあやなくけふやながめくらさむ
返し、
しるしらぬなにかあやなくわきていはむおもひのみこそしるべなりけれ
のちはたれとしりにけり。

Una vegada, un jorn de concurs d'arc a les cavallerisses de la Guàrdia de la Divisió de la Dreta, dintre d'un carruatge instal.lat a l'altra banda es percebí el rostre d'una dona rere la cortineta, i un home que era capità (1) féu un poema i li envià :

---Per qui no veig però percebo llanguiré avui en debades. (2).

I ella contestà :

---Saber o no saber, en debades la diferència, només l'amor és la guia! (3)

Després esbrinà qui era.

- - - - - -

(1) Ariwara no Narihira.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 476
(3) Poema anònim. KKS no. 477

o0o

2011-07-30T11:37:00.002+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 98-

九十八段

昔、おほきおほいうちぎみと聞ゆるおはしけり。仕うまつるおとこ、九月許に、梅のつくり枝に雉をつけて奉るとて、

わがたのむ君がためにとおる花は時しもわかぬ物にぞ有ける

とよみて奉りたりければ、いとかしこくおかしがり給て、使に禄給へりけり。

Fou una vegada un home dit el Primer Ministre. Cap a la novena lluna un home que era al seu servei li oferí un faisà fermat a una branca artificial amb flors de prunera :

---Les flors que he collit per a vós en qui confio són coses que ignoren segur les estacions. (2) (3)

L'oferiment amb els versos li fou plaent i recompensà el missatger.

- - - - - -

(1) Era Fujiwara no Yoshifusa (藤原良房, 804-872).
(2) Poema anònim. KKS no. 866, amb alguna diferència.
(3) 時し (toki shi) : joc de paraules amb 雉 (kiji) : faisà.

o0o

o0o

2011-07-30T11:36:00.001+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 97-

九十七段

むかし、堀河の大臣と申すいまそがりけり。四十の賀、九条の家にてせられける日、中将なりける翁、

桜花散り交ひ曇れ老いらくの来むといふなる道まがふがに

Fou una vegada un ministre de nom Horikawa (1). El jorn de la celebració de son quarantè aniversari a sa residència de Kujô, un ancià que era capità de la Guàrdia Imperial (2) composà :

---Flors del cirerer! Escampades arreu com una nuvolada, que la vellura que diuen arriba no reconegui el camí. (3)

- - - - - -

(1) Era Fujiweara no Mototsune (藤原基経, 836-891). Vivia a Horikawa, i en aquell temps era molt habitual anomenar la gent emprant el topònim del lloc on residien.
(2) Era Ariwara no Narihira.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 349.

o0o

2011-07-30T11:34:00.002+01:00

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 96-
九十六段

むかし、おとこ有けり。女をとかくいふこと月日経にけり。石木にしあらねば、心苦しとや思けん、やうやうあはれと思けり。そのころ、六月の望ばかりなりければ、女、身に瘡一つ二つ出できにけり。女いひをこせたる、「今はなにの心もなし。身に瘡も一つ二つ出でたり。時もいと暑し。すこし秋風吹き立ちなん時、かならず逢はむ」といへりけり。秋まつころをひに、こゝかしこより、その人のもとへいなむずなりとて、口舌出できにけり。さりければ、女の兄人、にはかに迎へに来たり。さればこの女、かえでの初紅葉を拾はせて、歌をよみて、書きつけてをこせたり。

秋かけていひしながらもあらなくに木の葉降りしくえにこそありけれ

と書きをきて、「かしこより人をこせば、これをやれ」とて去ぬ。さて、やがて、後つゐに今日まで知らず。よくてやあらむ、あしくてやあらん、去にし所も知らず。かのおとこは、天の逆手をうちてなむ呪ひをるなる、むくつけきこと。人の呪ひごとは、負ふ物にやあらむ、負はぬ物にやあらん、「いまこそは見め」とぞいふなる

Fou una vegada un home. Durant un temps havia festejat una dona de diverses maneres. Ella no era pas de pedra ni de fusta (1), i planyent-se d'ell, mica en mica, li tingué afecte.
Cap a mitjans de la sisena lluna, a la dona li sortiren un o dos furóncols i li féu arribar una nota : “Avui no em veig en cor de veure-us. M'han sortit un o dos furóncols, i també fa massa calor. Trobem-nos certament quan comenci a bufar el vent de la tardor”.
Mentre esperava la tardor hi hagueren discussions ca la dona pel fet de no voler ella deixar d'anar a veure aquell home. Amb tot això, el germà gran de la dona arribà sobtadament a buscar-la. Ella, llavors, féu recollir les primeres fulles vermelles d'auró, composà uns versos, i ho envià tot a l'home :

---No serà a la tardor com vaig dir; fou certament com una badia colgada per fulles mortes. (2) (3)

Aquest poema el deixà a casa (4) . “Que sigui lliurat quan vingui algú d'allà” (5), i així partí.
Bé, des de llavors i fins avui no se'n ha sabut res més. Estaria bé? Estaria malament? No se sap ni on havia anat. Es diu que aquell home els hi féu (5) una maledicció batent les mans de manera especial (6), quina malesa!
La maledicció humana, l'enduraren o no, i digué “Ara ho veurem”.

- - - - - -

(1) 石木にしあらねば (Iwaki ni shi araneba...) fa referència a un poema de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat Heian.
El fragment és : 人非岩木皆有情 .... (Els homes no són de fusta ni de pedra, tots tenen sentiments).

(2) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 736, amb algunes diferències.
(3) えに(e ni) és : a la badia (江に), joc de paraules que implica 縁ん (en) : relació, lligam.
(4) No hi constància dels versos enviats amb les fulles d'auró.
(5) De part de l'home.
(6) 天の逆手をうちて... (ama no sakate o uchite...). De fet, la primera referència a això es troba al Kojiki (古事記), però no està gens clar de quina manera es pica de mans.

o0o

2011-07-23T10:50:00.002+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -10-

かゝる程に、をのこども六人つらねて庭に出できたり。一人の男、文挾みに文をはさみて申す。「内匠寮の工匠、漢部内麻呂申さく、玉の木を作り仕うまつりし事、五穀断ちて、千余日に力を尽くしたること少なからず。しかるに禄いまだ給はらず。これをたまひて、けこにたまはせん」と言ひて、捧げたり。竹取の翁、この工匠が申すことは「なに事ぞ」と傾きをり。皇子は我にもあらぬ気色にて、肝消えゐ給へり。
これをかぐや姫聞きて、「この奉る文をとれ」と言ひて、見れば、文に申しけるやう、「皇子の君、千日いやしき工匠らともろともに同じ所に隱れゐたまひて、かしこき玉の枝作らせ給ひて、官も給はんとおほせ給き。これをこのごろ案ずるに、『御つかひとおはしますべきかぐや姫の要じ給べきなりけり』と、うけたまはりて、この宮より給はらん」と申して、「給はるべきなり」と言ふを聞きて、かぐや姫の、暮るゝまゝに思ひわびつる心地、わらひさかえて、翁を呼びとりて言ふやう、「まことに蓬莱の木かとこそ思ひつれ。かくあさましき空ごとにてありければ、はやとく返し給へ」と言へば、翁答ふ、「さだかに作らせたる物と聞きつれば、返さむ事いとやすし」と、うなづきてをり。かぐや姫の心ゆきはてゝ、ありつる歌の返し、
　　まことかと聞きて見つれば言のはを飾れる玉の枝にぞありける
と言ひて、玉の枝も返しつ。竹取の翁、さばかり語らひつるが、さすがに覚えて眠りをり。皇子は、立つもはした、居るもはしたにて、ゐ給へり。日の暮れぬれば、すべり出で給ぬ。　かのうれへせし工匠をば、かぐや姫呼びすゑて、「うれしき人どもなり」と言ひて、禄いと多くとらせ給ふ。工匠らいみじく喜びて、「思ひゐつるやうにもあるかな」と言ひて、帰る道にて、くらもちの皇子、血の流るゝまで調ぜさせ給ふ。禄得しかひもなく、皆とり捨てさせ給ひてければ、逃げうせにけり。かくてこの皇子は、「一生の恥、これに過ぐるはあらじ。女を得ずなりぬるのみにあらず、天下の人の見、思はん事の恥づかしき事」とのたまひて、ただ一ところ、深き山へ入り給ひぬ。宮司、候ふ人々、みな手を分かちて求めたてまつれども、御死にもやしたまひけん、え見つけたてまつらずなりぬ。皇子の御供に隠し給はんとて、年頃見え給はざりけるなりけり。これをなむ「たまさかなる」とは言ひはじめける。

Llavors un grup de sis homes entrà al patí. Un d'ells portava una lletra fixada en una branca de bambú (12) i digué :

--Sóc Ayabe no Uchimaro, artesà de l'Obrador Imperial. Aquesta branca enjoiada en la qual elaboració ens hi hem abocat, abstenint-nos dels cinc cereals (13). hi hem esmerçat nos esforços durant no menys de mil jorns, i encara no hem rebut cap remuneració. Us prego de fer-ho i poder així pagar mes companys.

I dient això presentà la lletra.
El vell inclinà el cap confús i preguntà :

--De què està parlant aquest artesà?

El príncep, aclaparat, tenia una expres
sió d'astorament.
Kaguyahime havent-ho sentit demanà :
--Lliureu-me aquesta lletra.

S'hi havia escrit : Durant mil jorns sa altesa el príncep fou reclòs amb aquests humils artesans en el mateix indret., i ens féu fer una esplèndida branca amb joies, amb la prometença de càrrecs oficials.. Fa poc hem sabut que fou Kaguyahime qui ho havia demanat com a condició per a casar-s'hi, i ens ha semblat que venint ací segurament ho cobraríem.Quan Kaguyahime llegí “.......segurament ho cobraríem” son estat d'ànim que havia empitjorat amb el capvespre somrigué plenament, féu cridar el vell i li digué :

--M'havia cregut que era d'un arbre de la muntanya de Hôrai, emperò, és una menyspreable falsificació. Torneu-ho immediatament!

El vell hi consentí :

--Car sabem certament que és artificial, res més fàcil de tornar.

Kaguyahime, ben alleugerida, contestà als versos rebuts amb :
Sentint que era de debò,
he mirat, i la branca enjoiada
és ornada només de paraules.
La branca fou retornada. El vell que fins aleshores s'havia entès amb el príncep era ara pensarós amb ulls clucs.
El príncep no sabia on posar-se i quan es feu fosc es feu fonedís.
Kaguyahime féu cridar els artesans greujosos i digué :

--M'heu fet molt contenta!

I els recompensà a bastament. Els artesans eren cofois i diguérem :

--He estat com desitjàvem.

Camí de retorn foren punits fins a sagnar pel príncep, endebades llurs remuneracions que els hi fórem arrabassades i llençades, i ells fugiren.
El príncep es digué “No només l'he perduda sinó que m'omple de vergonya allò que pensarà tothom quan em vegi,” I s'endinsà per la muntanya més impenetrable.
Ses assistents a la cort i la gent de son servei es dividiren per anar a cercar-lo, emperò, no el trobaren ni viu ni mort. El príncep desitjós d'amagar-se de la gent no aparegué per anys.

D'aquest fet n'és l'expressió “Perdre la joia, perdre l'ànima.” (14)

- - - - - -

12 – Fumihasami (文挾み) : una canya de bambú oberta per un extrem on s'hi fixava una carta o documents. Era la manera de lliurar un escrit a una persona de rang superior.
13 - Gokoku (五穀) són els cinc cereals : arròs, mill, civada, mongeta i el blat de moro. Hi altres llistes, com en molts casos, en que són diferents, per exemple : arròs, blat de moro, mongeta i dues varietat de mill.
14 – Tamasakanaru (たまさかなる) : joc de paraules amb tama (玉) “joia, gemma”, i tama (魂) “ànima”.

o0o

2011-07-23T10:48:00.001+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -09-

その山見るに、さらに登るべきやうなし。その山のそばひらを巡れば、世の中になき花の木どもたてり。黄金・銀・瑠璃色の水、山より流れ出でたり。それには色々の玉の橋渡り。そのあたりに、照り輝く木どもたてり。その中に、このとりてまうできたりしは、いと悪かりしかども、「のたまひしに違はましかば」とて、この花ををりてまうできたるなり。山はかぎりなくおもしろし。世にたとふべきにあらざりしかど、此枝ををりてしかば、さらに心もとなくて、舟に乗りて、追風吹きて、四百余日になむまうで来にし。大願力にや、難波より、昨日なん都にまうで來つる。さらに潮に濡れたる衣をだに脱ぎかへなでなん、こちまうで来つる」とのたまへば、翁聞きて、うちなげきて詠める、
　　　くれ竹のよゝの竹とり野山にもさやはわびしきふしをのみ見し
これを御子聞きて、「こゝらの日ごろ思ひわび侍る心は、今日なん落ちゐぬる」とのたまひて、返し、
　　　わが袂今日乾ければわびしさのちぐさの数も忘られぬべし
とのたまふ。

Esguardant la muntanya voltàrem ses vessants escarpats, semblava impossible d'escalar. Hi havia arbres que no eren d'aquest món. Aigües daurades, argentades, amb el color del lapislàtzuli s'escolaven per la muntanya, cobertes de ponts amb gemmes de tots colors, tot era voltat d'arbres esplendorosos. Entre ells aquell del qual us en porto la branca i que no n'és pas la millor, emperò, com no us podia portar res diferent del que se m'havia demanat he collit aquestes flors. La muntanya era fascinant, res no se li assembla en tot el món, així doncs, arrenquí la branca i desficiós torní al vaixell, i amb el vent favorable i poc més de quatre-cents jorns sóc de retorn. Amb la força de mes pregàries arribí ahir a la capital des de Naniwa. He vingut sens ni canviar-me la roba curulla de salt, i heus-me ací.
El vell, impressionat, recità :

Collint el negre bambú any rere any
per camps i muntanyes, mai no m'he trobat
en aital situació.

El príncep sentint això digué :
--Mon cor que s'ha sentit sol tants jorns és avui serè.
I féu :
Avui que mes mànigues són eixutes
podré oblidar certament tots els fatics.
o0o

2011-07-23T10:46:00.001+01:00

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -08-

翁、皇子に申やう、「いかなる所にか、この木はさぶらひけん、あやしく、うるはしく、めでたき物にも」と申す。皇子答へてのたまはく、「さをととしの、二月の十日ごろに、難波より船に乘りて、海の中に出でて、行かん方も知らず覚えしかど、思ふこと成らでは世の中に生きてなにかせん、と思ひしかば、ただ空しき風にまかせてありく。命死なばいかがはせん、生きてあらむかぎりは、かくありて、蓬莱といふらむ山に逢ふやと、浪に漕ぎただよひありきて、わが国のうちをはなれて、ありきまかりしに、ある時は、浪に荒れつつ海の底にも入りぬべく、ある時は、風につけて知らぬ国に吹き寄せられて、鬼のやうなるもの出で来て殺さんとしき。ある時には、来し方行末も知らず、海にまぎれんとしき。ある時にはかてつきて草の根をくひものとしき。ある時は、言はん方なくむくつけげなるもの来て、食ひかからんとしき。ある時には、海の貝をとりて命をつぐ。旅の空に助け給ふべき人もなき所に、いろいろの病をして、行く方そらもおぼえず。舟の行くにまかせて海にただよひて、五百日といふ辰の時ばかりに、海の中に、はつかに山見ゆ。舟のうちをなむせめて見る。海の上にただよへる山、いと大きにてあり。その山のさま、高くうるはし。これやわが来むる山ならんと思ひて、さすがに恐ろしくおぼえて、山のめぐりをさしめぐらして、二三日ばかり見ありくに、天人の装ひしたる女、山の中より出来て、銀のかなまりを持ちて、水を汲みありく。これを見て、舟より下りて、「山の名を何とか申す」と問ふ。女、答へていはく、「これは蓬來の山なり」と答ふ。これを聞くに、うれしき事かぎりなし。この女、「かくのたまふは誰ぞ」と問ふ、「わが名はうかんるり」と言ひて、ふと山の中に入りぬ。

El vell preguntà al príncep :

--On es pot trobar un arbre com aquest? És un objecte magnífic, esplèndid.
El príncep respongué :

--Vers el desè jorn de la segona lluna de fa tres anys embarquí a Naniwa i sortí a mar oberta, sens saber cap a on anar, emperò, pensí que quin sentit tindria de viure en aquest món sens aconseguir mes propòsits, i em deixí portar pel vent. No m'importava morir, emperò, si vivia no podria potser arribar a la muntanya de Hôrai? Remant, emportat per les ones, allunyant-me de les costes del nostre país, a vegades arrossegat per onades tempestuoses, cert d'ésser engolit fins al fons de la mar.....Una vegada, empès pel vent, m'acostí a una terra desconeguda on criatures com dimonis aparegueren amenaçadores de mort. Un cop, sens saber ni on anava ni d'on venia, errí per la mar sens provisions i mengí arrels. Monstres indescriptibles se m'abraonaren per devorar-me. A vegades mengí cloïsses per sobreviure. En un altre lloc sens ningú per ajudar-me patí moltes malures sens saber ni cap a on anava. Portat pel vaixell a la deriva, a l'hora del Drac (11) del jorn que en feia cinc-cents, entrelluquí al mig de la mar una muntanya. Del vaixell estant mirí intensament. Una muntanya que surava sobre la mar, era immensa, imponent. Pensí que seria la muntanya que cercava, certament inquietant. La costejàrem observant-la durant dos o tres jorns quan una dona abillada com un ésser celestial aparegué de la muntanya amb un atuell d'argent que havia omplert d'aigua. Al veure-la desembarquí i li preguntí :

--Com és diu aquesta muntanya?

Ella respongué :

--És la muntanya de Hôrai.

Quan ho sentí ma joia fou immensa.

--Qui sou vos que dieu això?

--Em dic Hôkanruri.

I desaparegué de sobte per la muntanya.

- - - - - -

11 – L'hora del Drac (辰の時) : període entre les 07-09 hores.

o0o

2011-07-16T12:50:00.000+01:00

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 14

Kamo no Chômei (鴨長明)

　そもそも、一期（いちご）の月影傾きて、餘算（よさん）山の端に近し。忽ちに三途の闇に向はんとす。何のわざをかかこたむとする。佛の人を教へ給ふおもむきは、事にふれて執心なかれとなり。いま草庵を愛するも科（とが）とす。閑寂に著するも、障（さわ）りなるべし。いかゞ用なき樂しみを述べて、あたら時を過さん。

　静かなる曉、この理を思ひつゞけて、みづから心に問ひて曰く、「世を遁れて、山林にまじはるは、心ををさめて、道を行はんがためなり。然るを、汝の姿は聖に似て、心は濁りに染（し）めり。住家は、すなはち淨名居士の跡をけがせりといへども、たもつところは、わづかに周梨槃特（しゅりはんどく）が行ひにだに及ばず。もしこれ貧賤の報いの自らなやますか、はた又、妄心の至りて狂せるか？」

　その時、心さらに答ふることなし。たゞ、傍（かたわら）に舌根（ぜっこん）をやとひて、不請の阿弥陀佛、兩三遍申して止みぬ。

　時に建暦の二年とせ、三月（やよい）の晦日（つごもり）ごろ、桑門（とうもん）の蓮胤（れんいん）、外山の庵にしてこれをしるす。

Bé, la lluna de ma vida ja minva, és a tocar del cim de les muntanyes. El que em resta aviat penetrarà les tenebres de les Tres Vies (55). Per què explicar mes destrets?
L'essència de l'ensenyament de Buda és no lligar-se a res. Estimar ara ma cabana i ma vida retirada és un obstacle per a mon alliberament. Com puc parlar de vans plaers, perdre el temps amb planys?
A l'alba encalmada medito sobre tot això i em pregunto : Si has fugit del món i anat a les muntanyes i als boscos és per dominar ton esperit i practicar la Via. Emperò, si ta aparença és la d'un home sant ton cor és tacat d'impuresa. Ton habitatge reprodueix el de Jômyô-Kôji (56), emperò, en quant a seguir-ne els preceptes no arribes a l'alçada de Shuri Handoku (57). Et mortifica encara aquesta indigència o ton cor encara trasbalsat per les passions et mena a la follia?. El cor no té resposta.
Només puc bellugar la llengua i repetir d'esma unes invocacions a Buda.
Prou.

Segon any de l'era Kenryaku (58) , darrer jorn de la tercera lluna.

Ren'in (59), monjo, a sa cabana de Toyama, ha escrit això.

- - - - - -

55.- Les tres vies del mal (“San'akudô”, 三悪道) són els tres nivells inferiors dels sis que formen el món de les passions. Els reialmes d l'infern, dels esperits famolencs i dels animal.
56. Veure nota no. 1
5¡7.- Nom japonès de Suddhipantaka,deixeble de Buda i considerat un pobre estúpid que va trigar quatre mesos a memoritzar una senzilla pregària però que finalment va arribar a la il.luminació.
58.- Any 1212.
59.- Nom religiós de Kamo no Chômei.

終わり

2011-07-16T12:40:00.000+01:00

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 13

Kamo no Chômei (鴨長明)

　それ、人の友とあるものは、富めるを貴み、ねんごろなるを先とす。かならずしも情（なさけ）あると、素直なるとをば愛せず。ただ、絲竹・花月を友とせんには如かじ。人の奴たるものは、賞罰甚しく、恩顧厚きを重くす。更に育（はぐく）み哀れむと、やすく静（しず）かなるとをば、願はず。たゞ、わが身を奴ひとするには、如かず。

いかが奴婢（ぬひ）とするとならば、もし、なすべきことあれば、すなはち、おのが身をつかふ。たゆからずしもあらねど、人をしたがへ、人をかへりみるよりやすし。もし、歩くべきことあれば、自ら歩む。苦しといへども、馬・鞍・牛・車と心を惱ますには、しかず。今、一身を分ちて、二つの用をなす。手の奴（やつこ）、足の乘物、よくわが心にかなへり。心身のくるしみを知れれば、苦しむ時は休めつ。まめなれば、使ふ。使ふとても、たびたび過ぐさず、ものうしとても心を動かす事なし。いかに況んや、常に働くは、養生なるべし。何ぞ徒（いたず）らに、やすみ居らん。人を惱ますは、また罪業なり。いかゞ他の力をかるべき。

　衣食の類（たぐい）また同じ。藤の衣・麻のふすま、得るに隨ひて、肌（はだえ）をかくし、野邊の茅花（おはぎ）、峯の木の實、わづかに命をつぐばかりなり。人に交はらざれば、姿を恥づる悔いもなし。糧（かて）乏しければ、おろそかなる報をあまくす。
　すべてかやうの樂しみ、富める人に對して言ふにはあらず。たゞわが身一つにとりて、昔と今とを、なぞらふるばかりなり。

　それ三界は、たゞ心一つなり。心もし安からずば、象馬七珍（ぞうめしっちん）も由（よし）なく、宮殿・樓閣も望みなし。今さびしきすまひ、一間の庵（いおり）、みづからこれを愛す。おのづから都に出でて、身の乞がいとなれることを恥づといへども、帰りてこゝに居る時は、他の俗塵（ぞくじん）にはする事をあはれむ。もし人、このいへることを疑はば、魚と鳥との有様（ありさま）を見よ。魚は水に飽かず。魚にあらざれば、その心を知らず。鳥は林を願ふ。鳥にあらざれば、その心を知らず。閑居（かんきょ）の氣味もまた同じ。住まずして、誰か悟（さと）らん。

Aquells que tenen amics valoren qui té riqueses i prefereixen els generosos. No s'aprecia gens qui és sensible i honest. Res millor, doncs, que dels instruments musicals, de les flors i de la lluna escollir-ne els amics.
Aquells que serveixen algú prefereixen qui els té ben remunerats i els hi atorga favors. Així doncs, ni atencions, ni amabilitat, ni viure tranquils ni segurs no desitgen. Millor esdevenir servent d'un mateix. Com ésser-ho, direu, doncs, si cal és mon propi cos que jo utilitzo. Tot i ésser dur, millor que no pas fer-se obeir per altri, amoïnar-se per ells. Si s'ha de caminar, camino jo, és feixuc, emperò, millor que capficar-se amb cavalls i arreus, bous i carruatges. Ara he dividit mon cos en dues meitats per fer dues tasques. Els braços més servidors, les cames mon carruatge, i fan exactament allò que demano, Quan mon cor coneix el patiment del cos el fa reposar, i quan saludable el fa servir, emperò, amb mesura. A vegades és mandrós, no m'amoïna.
Què podria dir encara? L'hàbit de caminar, de bellugar-me, hauria d'ésser de bona salut. Per què doncs mandrós? Amoïnar altri és una mala acció. Com gosaria emprar l'esforç d'altri?
Per vestir i menjar passa el mateix. Un vestit fet de glicines, un jaç de cànem, cobreixo mon cos amb tot allò que trobo, plantes del camp, fruita dels arbres dels cims mon nodriment. Com no em barrejo amb els homes no m'avergonyeix mon aparença. Magres mes aliments, emperò, humils em plauen. Parlar de mon acontentament no és oposar-me als rics. Només comparo ma vida d'abans i d'ara.
Els tres mons (53) són només en el nostre esperit. Si l'esperit no és en pau, res no valen elefants, cavalls, els set tresors (54), ni palaus ni castells són desitjats. Ara tinc ma solitària estança, cabana d'una sola peça que m'estimo.
Si alguna vegada vaig a la capital em torba haver esdevingut mendicant, emperò, quan torno ací sento pena per tots aquells que s'atrafeguen en aquest món. Si algú dubta de mes paraules que miri com són els peixos i els ocells. El peix no es cansa pas de l'aigua. Qui no és peix no en coneix son cor. A l'ocell li cal el bosc. Qui no és ocell no en coneix son cor. Una vida retirada és el mateix. Qui la pot capir si no la viu?

- - - - - -

53.-Terme budista que significa “els tres mons”, és a dir : el món del desig, el món del “color” i el món “sense color”.
El món del desig és l’inferior, per aquelles persones que estan lligades al sexe i a la intemperància. El món del “color” és per aquells que s´han alliberat dels desigs anteriors. El tercer món, “sense color”, és el més elevat i per aquella gent que s’ha alliberat de tots els desigs materials.
54.- Veure la nota no. 23

o0o

2011-07-09T12:07:00.001+01:00

NTCJ 73

船弁慶 /舟弁慶
Funa Benkei

Benkei a bord del vaixell

Autor : Kanze Kojirô Motomasa (観世小次郎信光, 1435-1450?-1516). net de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument : L'obra gira al voltant de la sortida de Yoshitsune, la seva amant Shizuka i el fidel Benkei de la capital.

Degut a les desavinences entre Yoshitsune i el seu germa Yoritomo i a les falses acusacions de deslleialtat a Yoritomo per part de Kajiwara Kagetoki (梶原景時, 1162-1200), Yoshitsune decideix sortir de la capital, Kyoto, i anar a Shikoku. Acompanyat de Shizuka, Benkei i uns deu homes arriben a Daimotsu per embarcar. Mentre negocien el passatge del vaixell Benkei suggereix que Shizuka hauria de tornar a la capital, les circumstàncies ho aconsellen, i Yoshitsune hi està d'acord. Quan Benkei li ho diu a Shizuka la dona s'hi resisteix però davant de la fermesa i els raonaments de Yoshitsune acaba per accedir amb la promesa de retrobar-se. Yoshitsune demana a Benkei que porti vi per acomiadar-se de Shizuka. Hi ha una llarga escena amb la dona ballant i lamentant la separació. Finalment Shizuka tota plorosa retorna a la capital.
Finalment Yoshitsune, Benkei i el seus homes embarquen cap a Shikoku. El capità parla amb Benkei i diu que espera que la relació entre Yoshitsune i Yoritomo que ara està molt deteriorada millori i que quan pugui tornar a la capital li agradaria que
Yoshitsune li concedís el control marítim de la navegació per l'illa de Shikoku pels seus serveis, cosa que Benkei accepta, i quan el capità diu que quan un home és en perill promet qualsevol cosa però quan tot li va bé oblida les promeses fetes en temps de dissort, i que espera que hi faci honor, Benkei contesta que Yoshitsune sempre ha mantingut la seva paraula siguin quines siguin les circumstàncies. Tot navegant i esperant un vent favorable el vaixell és atacat per l'esperit venjatiu d'un guerrer del clan dels Minamoto vençut per Yoshitsune. L'espectre venjatiu s'atansa a Yoshitsune amb la seva espasa però Yoshitsune li fa front amb la seva arma. Benkei sap que no serà amb la força que el podrà vèncer sinó amb les invocacions religioses. La força de les pregàries de Benkei acaba per destruir l'ésser fantasmagòric que desapareix entre les ones.

“Minamoto no Yoshitsune” (源義経, 1159-1189), un dels personatges històrics més populars del Japó. És impossible destriar els fets històrics de la llegenda al voltant del gran vencedor dels Taira, especialment en la batalla final de Dan-no-ura (壇ノ浦) que precisament marcaria el punt d'inflexió de la seva vida. Després d'aquella fita van començar els problemes amb el seu germà Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199) i que acabarien amb el final luctuós de Yoshitsune arran de la batalla del riu Koromo al ser traït i que va provocar el seu suïcidi.

“Benkei”. El seu nom complet és Saito- Musashibo- Benkei 西塔武蔵坊弁慶, 1155 – 1189). Amb ell també la història i la llegenda fan una barreja indestriable. En una es diu que era fill d'un monjo d'un santuari que havia violat la filla d'un ferrer. Una altra que era el fill d'una deïtat, i moltes li confereixen els atributs d'un dimoni o d'un monstre, de fet d'infant se l'anomenava “el nen dimoni”. Al setze ja feia més de dos metres.
Va entrar en religió de jovenet, va viatjar molt per tots els monestirs del país i va convertir-se en un “yamabushi”. Era molt expert amb l'espasa. .Una llegenda diu que una vegada es va posar a l'entrada del pont de Gôjô, a Kyoto, on va desafiar a tothom que portava espasa a lluitar amb ell i si perdien Benkei se'ls hi quedava l'arma que anava destinada a la reconstrucció d'un monestir. N'havia vençut 999 abans d'enfrontar-se al jove general Yoshitsune. Benkei va ser derrotat i va jurar servir tota la seva vida Yoshitsune, esdevenint el seu home més fidel. Van lluitar junts en totes les batalles i en la darrera va contenir ell sol l'assalt final de les tropes de Yoshitomo fins a la mort perquè Yoshitsune pogués preparar el seu “seppuku”
(切腹) de rigor.

Referències :

Aquest Nô està basat gairebé exclusivament en el text del “Gigeiki”, amb aportacions del Heike Monogatari.

“Gigeiki” (義経記) : Crònica de Yoshitsune. Els caràcters també es pronuncien : “Yoshitsuneki” . Una narració sobre els fets guerrers de Minamoto no Yoshitsune (源義経, 1159-1189) i els seus seguidors. Obra en vuit parts d'autor desconegut.

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres nos. :
01 – El monestir de Gion (祇園精舎)
11 - Koshigoe (腰越)
11 - Rems cap enrere (逆櫓)
12 – El prebost surt de la capital (判官都落)

“Azuma Kagami” (吾妻鏡, també s'escriu 東鑑, amb la mateixa pronunciació) : Mirall de l'est.
Autor desconegut. És una crònica medieval de l'època de Kamakura (鎌倉, 1185/1192 – 1333) que cobreix la rebel.lió dels Minamoto contra els Heike entre els anys 1180 i 1266. L'obra també és coneguda com “Hôjôbon” (北条本) perquè el document va estar en possessió de la família d'aquest nom abans de ser lliurat com un regal a Tokugawa Ieyasu (徳川家康, 1543-1616). Consta de 52 parts però manca la no. 45 que es considera perduda. Tot i les seves mancances és l'obra fonamental d'aquest període històric.

“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.
“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.
“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps. Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄 / 奥義抄) : Notes sobre la profunditat poètica.

o0o

2011-07-09T11:59:00.002+01:00

NYCJ 72

紅葉狩
Momijigari

Tot contemplant les fulles d'aurò.

Autor : Kanze Kojirô Motomasa (観世小次郎信光, 1435-1450?-1516). net de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

Argument :

Una dona envoltada de les seves companyes admira les fulles d'auró mentre es plany de la solitud en la que viu i que la tardor li recorda l'efímera existència dels humans. Prop d'allà, Taira no Koremochi (平惟茂) és de cacera i tot perseguint un cérvol veu les dones que s'han arrecerat rere uns paravents i unes teles a mena de tancat i envia un dels seus servents perquè pregunti qui són. Koremochi pensa que es deu tractar d'una dama de la noblesa i com a mostra de respecte desmunta del cavall, es descalça i s'hi apropa. En principi la dona no vol ser destorbada però després de parlar Koremochi és benvingut ii ofereix vi per celebrar la trobada i gaudir també de l'espectacle de les fulles d'auró. La dona no para d'omplir-li la copa fins que Koremochi embriac cau en un sopor i jeu allà mateix. Apareix la deïtat Takeuchi (武内の神) i se'ns narra que, de fet, Koremochi és allà complint ordres de l'emperador que li demana que vagi a la muntanya de Tokakujiyama (戸隠山), a la regió de Shinano (信濃の国), per destruir un dimoni que hi viu. Llavors la deïtat mitjançant un somni avisa a Koremochi que la dona en qüestió no és altre que el terrible dimoni i li deixa una espasa per protegir-se d'ell. Koremochi es desperta i recorda l'advertència de Takeuichi. El cel s'esberla amb llamps i trons que fan feredat i la dona que jeia al seu costat es transforma en la seva veritable forma de monstre que alçant-se com una mola gegantina vol escorxar Koremochi amb les flamarades que expulsen els seus narius de foc. Koremochi ja preparat agafa l'espasa i lluita amb el dimoni fins que aconsegueix abatre'l i destruir-lo.

Referències :

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).

“Konjaku Monogatari shû” (今昔物語集).
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.

“Heike Monogatari” (平家物語), llibres no. 1 : El refús als palanquins sagrats (御輿振), i no. 5 : El palau de Kan.yô (咸陽宮).

“Ise Monogatari” (伊勢物語). Capítol no. 1

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 4 : Yûgao (夕顔).
“Shunrai Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia. Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums. Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps. Té també un altre tractat poètic: “Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
“Ôgisho” (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica. Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177). També s'escriu 奥義抄, amb la mateixa pronunciació i mateix significat.
“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduit com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Genpei Jôsuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura “Jôsuiki” com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (鎌倉,1249-1382) i principis del de Nanboku (南北線, 1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199).
“Kin'yowakashû” (金葉和歌集) : Antologia de fulles daurades de la poesia japonesa.
Recull acabat entre el 1124 i el 1127.
Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Shunrai. És una de les poques col.leccions on no hi van intervenir els Fujiwara.
També està basada en el Kokinshû.
Només té 10 llibres i els seus 716 poemes la converteixen en la segona més curta de totes les antologies oficials.
“Taiheiki” (太平紀) : Annals de la Gran Pau.
Obra històrica en 40 parts amb la participació de diverses mans, anònimes, en diverses etapes, però, evidentment, de monjos que afavorien la dinastia del sud. Sembla ser que la versió final va ser d'un monjo budista anomenat Kojima l'any 1372. Fa referència al període conegut com “Nanbokuchô” (南北朝時代) : Període de les corts del nord i del sud. Les dues dinasties que dominaven el país entre els anys 1336 i 1392 i enfrontades tan ideològicament com militarment., amb el resultat final de l'extinció de la dinastia del sud.

“Shintôshû” (神道集) : Recull del Shintô. Obra en deu parts que aplega cinquanta històries. Sembla que va ser compilada entre 1358-1361 per un o més predicadors del temple de Tendai d'Agui (安居院). A més de recollir històries animistes característiques del xintoïsme també n'hi ha nou de budistes i de no animistes.

o0o

2011-07-09T11:57:00.001+01:00

NTCJ 70

黒塚
Kurozuka

En el repertori de l'escola Kanze aquesta obra té el títol d'Adachigahara : 安達原.
Algunes traduccions porten aquest nom en lloc de 黒塚.

Autor : Desconegut, segons el “Jika Denshô” (自家伝抄), obra anònima de principis del segle XVI sobre la tradició literària del Nô. Està dividida en dues parts. La primera tracta sobre els autors i la segona dels textos literaris.

Argument :

Uns monjos arriben a un lloc anomenat Adachigahara en el decurs del seu pelegrinatge. Com és tard decideixen buscar un lloc on dormir però no en troben cap. Tot caminant un d'ells veu una llumeta i s'hi apropen, és una cabana on una dona tot filant es plany de la decebedora existència dels humans. Truquen la a porta i li demanen permís per passar la nit sota aixopluc. La dona es queixa de la pobresa de la casa però els dona allotjament. Els monjos li pregunten què ès el que està fent i la dona explica que és una filadora amb la qual es guanya la vida ben migradament. A continuació es desenvolupa tota una escena amb el sentit metafòric del fil de l'existència, el lligam al món material, etc. La dona diu que les nits són fredes allà i ha de sortir a buscar llenya, però insisteix diverses vegades que en cap circumstància han de mirar dintre de la cambra amb la porta tancada. El monjo principal, (Tôkô-bô Yûkei) li diu que pot estar tranquil·la que no ho faran i li agraeixen les seves atencions. Un dels altres monjos diu que no calia que els hi ho digués això de no mirar dintre de la seva cambra i ho troba sospitós però Yûkei els hi recorda la seva promesa de comportar-se i els envia a dormir. Insisteixen que la dona no té un aspecte normal tot i que és molt amable, però que no se'n refien, Yûkei es manté ferm i es posen a dormir. Després d'una estona d'estar amb els ulls tancats simulant dormir els altres dos monjos no poden reprimir la seva curiositat i van a la cambra, l'obren i allò que veuen els glaça la sang. Van a despertar Yûkei i li diuen que la cambra és a vessar de sang, cadàvers i ossos que arriben fins al sostre i que allò és el que els hi passarà a ells si no fugen d'allà immediatament. Estan a punt d'escapar d'allà quan veuen un dimoni esfereïdor que s'acosta. És la dona que ha recuperat la seva forma original. Sap que els monjos han vist l'interior de la cambra i amb una barra de ferro a les mans es precipita sobre ells.
Els monjos esmaperduts cauen de genolls i comencen a pregar per lliurar-se d'aquella forma paorosa que està a punt de devorar-los. A mesura que les pregàries comencen a fluir dels llavis dels monjos el cos del dimoni comença a encongir-se fins a desaparèixer amb un crit esgarrifós.

Referències :

“Shinkokinshûwakashû” (新古今和歌集) : Nova antologia de poemes japonesos antics i nous.
Recull encarregat per l´emperador Gotoba l´any 1201 i editat per Fujiwara no Teika, Fujiwara no Ariie, Fujiwara no Ietaka, Minamoto no Michitomo, Jakuren i Fujiwara no Masatsune. Consta de 1978 poemes, la col.lecció més extensa fins aleshores.
L´emperador va tenir un gran interès en aquesta antologia supervisant-la i discrepant obertament amb Teika. Va anar a l´exili amb ella tot preparant-ne una versió més reduïda i adaptada al seu gust.

“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítols nos. 6 i 32.

“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Genji Monogatari”(源氏物語), llibre no. 4 : Yûgao (夕顔).

“Shôryôshû” o “Seireishû” (性霊集), nom abreujat de Henjô Hakki Seireishû (遍照発揮性霊集) : Obres completes de prosa i poesia de Kükai (空海), també conegut com Kôbô Daishi (弘法大師. 774-835)
Obra de compilació feta per un deixeble seu : Shinzei (真済, 800-860).

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

o0o

2011-07-02T11:13:00.001+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 20
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

壺の碑

かの画図にまかせてたどり行ば、おくの細道の山際に十符の菅有。今も年〃十符の菅菰を調て国守に献ずと云り。
壷碑市川村多賀城に有
つぼの石ぶみは高サ六尺餘横三尺計歟。苔を穿て文字幽也。四維国界之数里をしるす。此城、神亀元年、按察使鎮守府将軍大野朝臣東人之所置也。天平宝字六年、参議東海東山節度使、同将軍恵美朝臣獲修造而十二月朔日と有。聖武皇帝の御時に当れり。むかしよりよみ置る哥枕、おほく語傳ふといへども、山崩川落て、跡あらたまり、石は埋て土にかくれ、木は老て若木にかはれば、時移り代変じて、其跡たしかならぬ事のみを、爰に至りて疑なき千歳の記念、今眼前に古人の心を閲す。行脚の一徳、存命の悦び、羈旅の労をわすれて泪も落るばかり也。

TSUBO-NO-ISHIBUMI

Seguírem camí recolzant-nos en els dibuixos de Kaemon, al peu de les muntanyes per on passa la sendera d'Oku hi ha els joncars de Tofu. Es diu que inclús avui la gent d'allà teixeix estores de jonc que ofereix al governador del lloc.
L'estela de Tsubo és al castell de Taga, al poble d'Ishigawa.
L'estela fa uns dis peus d'alt per tres d'ample. Degut a la molsa que la colga gairebé no es veu la inscripció que hi ha. Indica les distàncies entre els quatre punts cardinals del país i a més :
“Castell construït l'any primer de Jinki (65) per Ôno no Azumabito (66), inspector i governador general. Fou reconstruït l'any sis de Tempyô-Hôji (67) per Emi no Asakari (68), conseller i governador del mar de l'est i les muntanyes orientals, dia primer de la dotzena lluna”.
Fou durant el regnat de l'emperador Shômu (69). Des de l'antigor hi ha molts poemes sobre llocs coneguts, emperò, les muntanyes s'han esfondrat els rius han canviat de lleres, els camins són diferents, les pedres són colgades sota terra, els arbres envellits han donat lloc a nous arbrats, el temps passa, les generacions canvien, incertes llurs petjades, heus ací un veritable record de mil anys, i avui amb mes propis ulls he copsat el cor dels homes d'antany, una de les virtuts del viatjar, la joia de viure, i restí fins a les llàgrimes tot oblidant els fatics.

- - - - - -

65 – Any 724.

66 -Ōno no Azumabito (大野東人, ¿-742). L'any 724 va lluitar contra les tribus del nord del Japó. Posteriorment va ser nomenat comandant en cap de la defensa del nord i Inspector.

67 – Any 762.

68 – Emi no Asakari (恵美朝臣獲, ¿-764), fill de Fujiwara no Nakamaro (藤原仲麻呂 706-764) que va rebre el títol d'Emi no Oshikatsu (恵美押勝). L'any 764 va participar en un complot amb l'emperador Junnin (淳仁天皇, 733-765) contra l'emperadriu retirada Kôken (孝謙天皇, 718-770) i el monjo Dôkyô (道鏡 700-772). La conspiració va fracassar i Nakamaro va ser executat juntament amb la seva esposa i fills.

69 – Emperador Shômu (聖武天皇, 701-756).

o0o

2011-07-02T11:12:00.001+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道)19

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

仙台

名取川を渡て仙台に入。あやめふく日也。旅宿をもとめて四五日逗留す。爰に画工加衛門と云ものあり。聊心ある者と聞て知る人になる。この者年比さだかならぬ名ところを考置侍ればとて、一日案内す。宮城野の萩茂りあひて、秋の景色思ひやらるゝ。玉田よこ野つゝじが岡はあせび咲ころ也。日影ももらぬ松の林に入て爰を木の下と云とぞ。昔もかく露ふかければこそ、みさぶらひみかさとはよみたれ。薬師堂天神の御社など拝て、其日はくれぬ。猶、松嶋塩がまの所〃画に書て送る。且、紺の染緒つけたる草鞋二足餞す。さればこそ風流のしれもの、爰に至りて其実を顕す。
あやめ艸足に結ん草鞋の緒

SENDAI
Travessàrem el riu Natori i entràrem a Sendai. El jorn dels ornaments amb lliris (59). Cercàrem un hostal i ens hi quedàrem quatre o cinc jorns (60).
HI havia allà un pintor de nom Kaemon (61). Havia sentit dir d'ell que era una persona de molt bon gust, i fiu per conèixer-lo. Ens digué que es dedicava a cercar indrets famosos però ja desconeguts, i ens féu de guia durant una jornada.
La prada de Miyage era plena de “hagi” (62) i imaginí com seria el paisatge a la tardor. Tamada, Yokono i els turons de Tsutsuji amb les pieris (63) florides. Entràrem en una pineda tan densa que no hi deixava passar la llum del sol, el lloc tenia el nom de Kinoshita (sota els arbres). Antany hi havia tanta rosada que es composà (64) :
---Guerrers, barrets de palla.......
Pregàrem al temple de Yakushi i al santuari de Tenjin, vesprejava.
Kaemon ens féu present d'uns esbossos d'escenes de Matsujima i Shiogama. A més com a comiat ens regalà un parell d'espardenyes amb cordons blau marí. Era persona de molt bon gust i això ho demostrà.
---Les flors del lliri són cordons d'espardenyes llaçades als peus.
- - - - - -
59 – Era el cinc de maig quan es celebrava “La festa de maig”, que és també “la festa dels nois”. Es decoraven els ràfecs de les cases amb lliris per foragitar als mals esperits.

60 – De fet, Bashô hi ha arribar el quatre i se'n va anar el vuit.

61 – Kaemon (加衛門, 1665-1746). Era també escultor.

62 – Hagi (萩) : Lespedeza bicolor. Si algun lector, botànic o no, en sap el nom popular a casa nostra, contacteu-me, s.u.p., us en restaré agraït.

63 – Asebi (馬酔木) : Pieris Japonica. Andromeda. Repeteixo aquí la nota no. 62.

64 - Referència a un poema anònim del Kokinwakashû (古今和歌集), amb el no. 1091 : みさぶらひみかさと申せ宮木ののこのしたつゆはあめにまされり.

o0o

2011-07-02T11:10:00.002+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道)18
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

武隈

武隈の松にこそめ覚る心地はすれ。根は土際より二木にわかれて、昔の姿うしなはずとしらる。先能因法師思ひ出、往昔むつのかみにて下りし人、此木を伐て、名取川の橋杭にせられたる事などあればにや。松は此たび跡もなしとは詠たり。代〃あるは伐、あるひは植継などせしと聞に、今将千歳のかたちとゝのほひて、めでたき松のけしきになん侍し。
武隈の松みせ申せ遅桜と挙白と云ものゝ餞別したりければ、
桜より松は二木を三月越シ

TAKEKUMA
Férem nit a Iwanuma.
Veure el pi de Takekuma i deixondir-se'm el cor (55). Des de l'arrel es divideix en dos troncs i és famós per tenir la mateixa aparença des de l'antigor. Primer de tot em féu recordar el mestre Nôin (56). Antany un home anomenat governador de Mutsu baixà ací i féu tallar el pi per fer-ne pilars pel pont de Natori, això entristí tant Nôin que composà allò de “....I ara del pi no n'hi ha rastre...” (57). Em digueren que generacions i generacions el tallaren i el replantaren, i ara sembla tenir l'aparença de mil anys, pi veritablement esplèndid.
Quan ens acomiadàrem al començar el viatge el poeta Kyohaku (58) féu :
---Mostra-li al mestre el pi de Takekuma, cirerer tardà.
Ma resposta :
---D'aquest cirerer fins al pi de doble tronc tres mesos ja són.

- - - - - -

55 - Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Yoshida Kenkô (吉田兼好, 1283?-1350?) : いづくにもあれ、しばし旅立ちたるこそ、目さむる心地すれ.

56 – Nôin Hôshi (能因法師, 988-1051?/1058?). Va estudiar a la universitat imperial però va ingressar en un orde religiós als vint-i-sis anys i va viatjar molt pel pais fent versos. Té un tractat poètic : Nôin Uta-Makura ( 能因歌枕. Les cançons de capçalera de Nôin).

57 – La referència al poema és al Goshûiwakashû (後拾遺和歌集)), llibre 18 :
みちの國にふたゝび下りて後のたびたけぐまの松も侍りざりければよみ侍りける武隈の松はこの度跡もなしちとせをへてや我はきつらむ

58 – Kyohaku (挙白, ?-1696), un dels deixebles de Bashô a Edo. El seu nom era Kusareba (草壁氏).

o0o

2011-07-02T11:09:00.002+01:00

SENDERA D'OKU (おくの細道) 17

Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

笠島

鐙摺白石の城を過、笠嶋の郡に入れば、藤中将実方の塚はいづくのほどならんと人にとへば、是より遥右に見ゆる山際の里をみのわ笠嶋と云。道祖神の社、かた見の薄今にありと教ゆ。此比の五月雨に道いとあしく、身つかれ侍れば、よそながら眺やりて過るに、蓑輪笠嶋も五月雨の折にふれたりと、
笠嶋はいづこさ月のぬかり道
岩沼に宿る。

KASAJIMA

Passàrem per Abumizuri i el castell de Shiroishi, entràrem a la contrada de Kasajima i preguntàrem on era la tomba de Fujiwara no Sanekata (52). Ens digueren que era lluny, a la dreta, als pobles de Minowa i Kasajima, al peu de la muntanya, on hi havia el santuari del déu del camí, i encara avui hi ha “les eulàlies del record” (53).
Degut a la pluja de la cinquena lluna el camí era dolent, estàvem cansats, férem una llambregada i continuàrem, noms ben adients aquests de Minowa i Kasajima (54) amb aquelles pluges.

---D'on Kasajima de la cinquena lluna el camí mullat?

- - - - - -

52 - Fujiwara no Sanekata (藤原実方朝臣, ¿ - 998). Besnét de Tadahira.
Oficial de la guàrdia de palau. L´any 995 va ser promocionat a governador de Mutsu, on va morir. Es diu que va ser amant de Sei Shônagon (清少納言).

53 – Referència a un poema de Saigyo (西行, 1118-1190), al Shinkokushû (新古今集) amb el no. 793 :
朽ちもせぬその名ばかりをとどめ置きて枯れ野のすすきかたみにぞ見る
Perdurable només son nom, les restes de l'eulàlia al camp erm seran mon record.

54 – Jocs de paraules amb “mino”(蓑輪) que és una capa de palla per a la pluja, i “kasa” (笠嶋) : un barret fet amb vímets.

o0o