おらが春 -06-
LA MEVA PRIMAVERA
小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)
信濃の國墨坂といふ所に、中村なにがしといふ醫師ありけり、その父のわざくれに蛇のつるみたるを打殺したりけるが、其夜かくれ所のものづき／＼痛み 出して、つひにくされてころりとおちて死けるとかや。其子、親の業をつぎて三哲といふ。並み／＼より勝れてふとくたくましき松茸のやうなるものもちたりけ り、しかるに妻を迎へて、始て交りせんとする時、棒を立たるやうなるもの、たゞちにめそ／＼と小さく、燈心に等しくふは／＼として、今さらにふつと用立ぬ ものから、耻しくもどかしくいま／＼しく、婦人を替たらましかば又幸あらんと、百人ばかりもとり替へ引かえ、妾をかゝえぬれど、みな／＼前の通りなれば、 狂氣の如くたゞいらちにいらちて、今は獨身にてくらしけり。かゝる事うぢ拾遺物語其外昔双紙などにばかりと思ひ捨侍りけるを、今目の前に見んとは、是かの 蛇の執念に、其家血筋たやすならんと、人々ひそかに噂きけり、されば生とし活るもの、蚤虱にいたるまで、命おしきは人に同じからん、ましてつるみたるを殺 すは罪深きわざなるべし。
魚どもや桶ともしらで門凉み 一茶
とくかすめとく／＼かすめ放ち鳥 ゝ
彼岸の蚊釋迦のまねして喰れけり
大江丸
光俊卿
水ふねにうきてひれふる生け鯉の
命まつ間もせはしなの世や 俊頼卿
ふしつけしおどろが下に住むはへの
心おさなき身をいかにせん
淺間山
晝顏やぽつぽと燃る石ころへ 一茶
俳諧宗雲水に送る
鬼茨も添て見よ／＼一凉み ゝ
古之爲關也將以禦暴今之爲關也將以爲暴
關守りの灸點はやる梅の花 一茶
人聲に子を引かくす女鹿かな ゝ
はつ螢其手はくはぬとびぶりや ゝ
蓮の花少曲るもうき世かな ゝ
隈界のなまけ所や木下闇 ゝ
大沼
萍の花からのらんあの雲へ ゝ
越後
柿崎やしぶ／＼鳴の閑古鳥 ゝ
江戸住居
青草も錢だけそよぐ門凉 ゝ
なでしこに二文が水を浴せけり ゝ
小金原
母馬が番して呑す清水かな ゝ
風あるをもつて尊とし雲の峯 ゝ
疫病神蚤も負せて流しけり ゝ
茂林寺
蝶々のふはりと飛んだ茶釜かな ゝ
櫻までわるくいはする藪蚊かな ゝ
蟻の道雲の峰よりつゞきけん ゝ
En un lloc dit Suzuka, contrada de Shinano, hi havia un cert metge de nom Nakamura (39), el qual per a entretenir-se matà unes serps que eren copulant. Sentí dir que aquella mateixa nit li agafà un dolor en ses parts íntimes que es podriren i caigueren d'un plegat i, finalment, morí.
Son fill, de nom Santetsu, seguí l'ofici del pare. Ses parts gruixudes i fortes com un xampinyó eren fora del normal. El jorn de son casament, quan per primera vegada volgué fer ús de son membre aquest se li alçà i tot prest se li reblaní petit i lleuger com el ble d'un llum i des de llavors li esdevingué inservible. Avergonyit, irritat i vexat provà de canviar de dona amb la intenció d'haver més bona fortuna.. Prengué més de cent concubines, emperò, li passà exactament com abans. Esdevingué com foll i desficiós i des de llavors visqué en celibat. Abans jo no hi feia cas i pensava que aitals coses només passaven als llibres com l'Uji Shûi Monogatari (40) i en altres històries de l'antigor. Ara, però, ho tenia davant dels ulls.
La gent deia d'amagat que la venjança de les serps era d'exterminar el llinatge d'aquella família.
La vida de totes les criatures, àdhuc els polls i les puces, és tan preciosa com per als homes, més encara quan se'ls mata durant la copula, la qual cosa és el pitjor dels crims.
Que són al poal
no ho saben els peixos
frescor al llindar.
Cap a la boira
prest prest cap a la boira
ocell lliberat.
Com si fos Buda
jo deixo que el mosquiter
faci picada. -Ôemaru (41)
En cubell d'aigua
La carpa ses aletes
agita febril
el final d'una vida
encara en món convuls. -Mitsutoshi (42)
Com una carpa
que viu sota la brossa
no avesada
així ho fem nosaltres
amb un cor infantívol. -Toshiyori (43)
A la muntanya d'Asama
Les corretjoles
cap a pedres que cremen
hi van fumejant.
Enviat a un monjo itinerant que era interessat en el Haiku
Tot i enganxat
un esbarzer mira-t'hi
fa una fresca.
Antany les barreres eren per a prevenir la violència, enguany són causa de violència
(44).
S'aplica moxa
aquell guardabarrera
flor de prunera.
Sentint veu d'humans
la cérvola s'emporta
el seu cervató.
No s’ha agafat
la primera lluerna
i pren volada.
Un xic torçada
també la flor de lotus
al món efímer.
Al veïnatge
sota l'ombra dels arbres
indret de lleure.
Al llac d'Ônuma
En herbes flotants
allà m'entrecavalco
cap al nuvolat.
A Echigo (45)
A Kakizaki
fa cantada el cucut
ben a contracor.
Vida a Edo
També les herbes
es belluguen per cèntims
fresc a la porta. (46)
Mes clavellines
són regades amb aigua
que val dos cèntims.
A Koganehara
La mare cavall
mentre beu l'aigua clara
està a l'aguait.
Per la ventada
la cresta del nuvolat
esplendorosa.
Una puceta
dalt del déu de les plagues
va surant avall. (47)
Al temple de Morinji
La papallona
vola delicadament
a la tetera. (48)
Fins i tot també
la prunera malparla
del mosquit tigre.
Del cim dels núvols
drecera de formigues
tota seguida.
- - - - - -
39 – Segons una nota, efectivament a Suzuka hi havia un metge amb aquest nom.
40 - Uji Shūi Monogatari (宇治拾遺物語?). Recull de narracions japoneses escrita cap al segle XIII. Anònim. El títol : Històries espigolades de l'Uji. Sembla que està basat en un llibre actualment inexistent anomenat “Històries espigolades de l'Uji Dainagon Monogatari”. El Dainagon d'Uji (宇治大納言) era Minamoto no Takakuni (源 隆国?) (1004–1077). Dainagon significa “Gran Conseller”.
41 – Ôtomo Ôemaru (大友大江丸,1719/1722-1805). Era natural d'Ôsaka.
42 - Fujiwara no Mitsutoshi (藤原光俊, 1203-1276 ). Un dels compiladors de l'antologia poètica Shokukokin Wakashū (続古今和歌集) : Continuació del recull de poemes d'abans i d'ara.
43 - Minamoto no Shunrai, també conegut com Minamoto no Toshiyori (源 俊頼, 1055 –?). Va ser el compilador de l'antologia poètica Kin'yôwakashû (金葉和歌集): Recull de fulles daurades. Té també una antologia personal : Sanboku Kikashû (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil.
44 – Referència a una frase de Menci (孟子, dates probables : 372/385 – 289/302 aec).
45 – El monjo budista Shinran (親鸞, 1173 – 1263) va demanar hostatge a la vila d'Echigo on hi era exiliat, però l'amo de l'hostal ho va fer a contracor, mes quan el va sentir parlar se'n va penedir.
46 – A Edo, la capital, l'aigua es venia pels carrers.
47 - Yakubyôgami (疫病神). Durant les epidèmies la gent feia ninots de palla i barquetes de paper que llençava al riu com un ritual d'exorcisme per a combatre malalties i accidents.
48 – Referència a un conte clàssic japonès. A Edo, un monjo va comprar una tetera. A l'arribar al temple hi va posar aigua a bullir i de sobte a la tetera li van sortir potes i el caparró d'un teixó, el qual, naturalment, va fer un bot i va començar a córrer.
o0o
