西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -66-

雑 / 観心をよみ侍ける Temes diversos / Tot exhortant el cor 闇はれて心のそらにすむ月は西の山べやちかくなるらむ やみはれて－こころのそらに－すむつきは－にしのやまべや－ちかくなるらむ Yami harete-kokoro no sora ni-sumu tsuki wa-nishi no yamabe ya-chikaku naruramu Net de tenebres el firmament de mon cor on viu la lluna que tal volta és a prop les muntanyes de l'oest Poema no.1978 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -65-

雑 / Temes diversos たちいらで雲まをわけし月かげは待たぬけしきやそらに見えけむ たちいらで－くもまをわけし－つきかかげ－またぬけしきや－そらにみえけむ Tachi irade-kumoma o wakeshi-tsuki kage wa-matanu keshiki ya-sora ni miekemu Sense penetrar la lluna passa enmig la nuvolada potser has notat al cel el que no esperaves Poema no. 1976 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -64-

雑 / 伊勢の月よみのやしろにまいりて月を見てよめる Temes diversos / Composat al veure la lluna tot anant en pelegrinatge al santuari de Tsukiyomi a Ise. さやかなる鷲の高嶺の雲井よりかげやはらぐる月読のもり さやかなる－わしのたかねの－くもゐより－かげやはらぐる－つきよみのもり Sayakanaru-washi no takane no-kumoi yori-kage yawaraguru-tsukiyomi no mori Brillant des del cel als cims de la carena de les àligues la llum és ablanida al bosc de Tsukiyomi Poema no.1879 o0o

堤中納言物語 -17- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

　五月待ちつけたる花橘の香も、昔の人戀しう、秋の夕に劣らぬ風にうち匂ひたるは、をかしうもあはれにも思ひ知らるゝを、山郭公も里馴れて語らふに、三日 月の影ほのかなるは、折から忍び難くて、例の宮わたりに訪はまほしう思さるれど、「甲斐あらじ。」とうち歎かれて、或るわたりの、猶情あまりなるまでと思 せど、そなたは物憂きなるべし。「如何にせむ。」と眺め給ふほどに、 　「内裏に御遊び始まるを、只今參らせ給へ。」 とて、藏人の少將參り給へり。 　「待たせ給ふを。」 などそゝのかし聞ゆれば、物憂ながら、 　「車さし寄せよ。」 など宣ふを、少將、 　「いみじうふさはぬ御氣色の候ふは、たのめさせ給へる方の、恨み申すべきにや。」 と聞ゆれば、 　「斯許りあやしき身を、怨しきまで思ふ人は、誰か。」 など言ひかはして參り給ひぬ. La fragància de les flors de taronger atardia la florida fins la cinquena lluna (1), com memòries d'amor d'aquella persona d'antany gens inferior als olors que porta l'oratge dels capvespres de la tardor. Allò que l'encisava i emmelangia alhora, el féu adonar de la decandida llum de la lluna amb el cant d'una cuquella de la muntanya (2) prop d'un llogaret, i llavors sentí el desig de visitar una princesa que havia conegut, mes seria endebades. Pensà d'anar a un altre indret on hi hauria abundor d'afecte, emperò allà quelcom l'adolorava i mentre encara ho contemplava, arribà el tinent del Cos de la Guàrdia Imperial i li digué : – És a punt de començar l'entreteniment a palau. Vine de seguida. I apressat per “Sa majestat t'espera”, encara entristit, féu preparar el carruatge. – No se't veu en disposició adient. Diria que algú que compte amb tu aquesta nit te'n farà retret. – Qui pensaria en retreure res a algú tan insignificant com jo? I tot parlant sortiren. - - - - - - 1 – (389 – 02) Referència al poema no.139 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 五月さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖の香ぞする. 2 – (389 – 05) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十六) : 足引のやま時鳥里なれてたそがれどきに名のりすらしも. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -63-

雑 / Temes diversos 神路山月さやかなるちかひありて天の下をばてらすなりけり かみぢやま－つきさやかなる－ちかひありて－あめのしたをば－てらすなりけり Kamiji yama-tsuki sayakanaru-chikai arite-ame no shita woba-terasu narikeri La lluna brilla dalt del puig de Kamiji promesa es va fer d'il·luminar tot allò sota la capa del cel Poema no. 1878 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -62-

雑 / Temes diversos 宮ばしらしたつ岩根にしきたてゝつゆも曇らぬ日のみかけ哉 みやばしら－したついはねに－しきたてて－つゆもくもらぬ－ひのみかげかな Miyabashira-shita tsu iwane ni-shikitatete-tsuyu mo kumoranu-hi no mikage kana Pilars del temple arrelats a les roques amb la rosada cap nuvolada al cel fa una ombra al sol Poema no. 1877 o0o

o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -61-

雑 / Temes diversos なさけありし昔のみ猶しのばれて長らへまうき世にも経るかな なさけありし－むかしのみなほ－しのばれて－ながらへまうき－よにもふるかな Nasake arishi-mukashi nomi nao-shinobarete-nagarae ma uki-yo ni mo furu kana Molt de temps ja passat jo tenia sentiments que tolerava molta vida he tingut en eix món d'aflicció Poema no.1842 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. o0o

堤中納言物語 -16- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 四 ほど〳〵の懸想

EN L'AMOR SEGONS S'ESCAU かくといふほどに年も返りにけり。君の御方に若くて候ふ男、好ましきにやあらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、 あらむ、定めたる所もなくて、この童にいふ、 　「その通ふらむ所は何處(いづく)ぞ。さりぬべからむや。」 といへば、 　「八條の宮になむ。知りたる者候ふめれども、殊に若人數多候ふまじ。唯、『中將・侍從の君などいふなむ、容貌も好げなり。』と聞き侍る。」 といふ。 　「さらば、そのしるべして傳へさせてよ。」 とて、文とらすれば、 　「儚なの御(おん)懸想かな。」 と言ひて、持て往きて取らすれば、 　「あやしの事や。」 と言ひて、もて上りて、 　「しか〴〵の人。」 とて見す。手も清げなり。 柳につけて、 　「したにのみ思ひ亂るゝ青柳のかたよる風はほのめかさずや 　知らずはいかに。」 とある。 　「御返り事なからむは、いとふるめかしからむか。今やうは、なかなか初めのをぞし給ふなる。」 などぞ笑ひてもどかす。少し今めかしき人にや、 　一筋に思ひもよらぬ青柳は風につけつゝさぞ亂るらむ 　今やうの手の、かどあるに書き亂りたれば、「をかし。」と思ふにや、守りて居たるを、君見給ひて、後より俄に奪(ば)ひ取り給ひつる。 　「誰がぞ。」 と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。と摘み捻り、問ひ給へり。 　「しか〴〵の人の許になむ。等閑にや侍る。」 と聞ゆ 。「我もいかで、然るべからむ便りもがな。」と思すあたりなれば、目とまりて見給ふ。 　「同じくは、懇に言ひ趣けよ。物の便りにもせむ。」 など宣ふ。童を召して、有樣を委しく問はせ給ふ。ありの儘に、心細げなる有樣を語らひ聞ゆれば、「あはれ故宮のおはせましかば。」さるべき折はまうでつゝ見しにも、萬思ひ合せられ給ひて、 　「尋常(よのつね)に。」 など獨言(ひとりご)たれ給ふ。我が御うへも儚なく思ひ續けられ給ふ。いとゞ世もあぢきなく覺え給へど、又「如何なる心の亂れにかあらむ。」とのみ、常に催し給ひつゝ、歌など詠みて問はせ給ふべし。「いかで言ひつきし。」など思しけるとかや。 Mentre passava açò un nou any havia arribat. Un jove que era al servei de la casa del tinent coronel, delerós potser de tenir relacions amoroses, i com encara no havia pres muller, li digué al noi : – Aquella casa que sembla que visites, on és? Serà un lloc adient, no? – El palau del príncep és al districte vuitè. Tot i que conec una persona que hi treballa, no hi ha massa dones joves allà. De les úniques que ho sento dir que són precioses són les dames Chôjô i Jiyû. – Si és així, fes que la persona que hi coneixes passi açò- I li'n donà una lletra. – Poques esperances per a vostre afecte. La prengué i la hi lliurà. – És un afer estrany. Li digué la noia quan rebé la lletra. La portà a les cambres de la mestressa , i l'ensenyà tot dient de qui era. L'escriptura era molt clara i lligat a un branquilló de salze un poema : Secrets pensaments enredats com el salze vinclat per l’oreig tal volta no mostraran allò que sento per vós? “Com no ho sabeu”? (5) – Seria molt antiquat no contestar. Avui s'ha de fer quelcom amb la primera lletra. Llurs rialles la provocaren. Una mica sí en sabia de les coses d'ara, i féu : Pensaments torçats fils dispersos del salze sense trobar-se i arreplegats pel vent embolicats hi resten. Era escrit de manera actual i amb bona mà. El jove ho trobà agradós, i mentre s'ho mirava el tinent coronel ho observà i de sobte des del darrera li ho arrabassà. – De qui és? - preguntà tot grapejant-la. – És d'aquella persona a qui escriví. És segurament una facècia. El tinent coronel pensà que d'una manera o altra allò ho desitjaria per a ell mateix, i s'ho mirà amb tota cura. – Si li escrius, digues-li alguna cosa bona de mi. Jo ho aprofitaria. Cridà al noi i li preguntà all detall de la situació allà. Quan descrigué la vida tan solitària que menaven pensà “Que n'és de trist! Si el príncep fos viu.....” i se li acudí com eren les coses quan ell els visitava constantment i murmurejà : – .....en un món normal .....” (6) I no deixà de pensar en son efímera existència. Tot i que el món li era més feixuc, alhora pensà que de tota manera enderiat a tot hora amb els trastorns del cor, hauria d'haver escrit poemes i visitar-la. Es diu que es preguntava perquè hi havia festejat. - - - - - - 5 - (387 – 28) Referència al poema del Shûîwakashû (拾遺和歌集卷第十二 戀二) : しるや君しらずばいかにつらからむわがかく計思ふ心を. 6 – (388 – 09) – Referència al poema no. 98 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 花のごと世のつねならばすぐしてし昔は又もかへりきなまし . o0o