堤中納言物語 -02- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

一 花櫻折る少將 日ざしあがるほどに起き給ひて、昨夜よべの所に（＊昨晩泊まった女の許に）文書き給ふ。 「いみじう深う（＊夜深く）侍りつるも、道理ことわりなるべき御おん氣色に出で侍りぬるは、辛さも如何ばかり。」 など、青き薄樣に柳につけて、 さらざりし古よりも青柳のいとゞぞ今朝はおもひみだるゝ さらざりし　いにしへよりも　あをやぎの　いとどぞけさは　おもひみだるる とて遣り給へり。 返り事めやすく見ゆ。 かけざりしかたにぞはひし絲なれば解くと見し間にまた亂れつゝ かけざりし　かたにぞはひし　いとなれば　とくとみしまに　またみだれつつ とあるを見給ふほどに、源中將・兵衞佐、小弓持たせておはしたり。 「昨夜よべは何所いづくに隱れ給へりしぞ。内裏に御おん遊びありて召ししかども、見つけ奉らでこそ。」 と宣へば、 「此所にこそ侍りしか。怪しかりけることかな。」 と宣ふ。花の木どもの咲き亂れたる、いと多く散るを見て、 飽かで散る花見る折はひたみちに あかでちる　はなみるをりは　ひたみちに とあれば、佐、 我が身に（＊「我が身も」か。）かつはよわりにしかな わがみにかつは　よわりにしかな とのたまふ。中將の君、 「さらば甲斐なくや。」 とて、 散る花を惜しみ留めても（＊風葉集（1271）〔春下〕詞書「花のちるころ、人のまうできたりけるに」）君なくば誰にか見せむ宿の櫻を ちるはなを　をしみとめても　きみなくば　たれにかみせむ　やどのさくらを とのたまふ。戲たはぶれつゝ諸共に出づ。 Es llevà quan el sol era ben amunt i escriví una lletra al lloc on havia estat la nit passada : – Anar-me'n en la foscor de la nit fou allò que considerí adient, i que dolençós que fou! Açò posà en un paper finíssim color verdós al qual lligà un brot de salze i un poema : Sóc en confusió aquest matí com els fils del salze verdós molt més que no pas abans de fer-vos coneixença. La resposta d'ella fou convencional : Foren aquests fils inesperats cap a mi semblen deslligats emperò són com abans encara ben embullats. Mentre s'ho llegia, el capità Minamoto i l'adjunt a la comandància de la Guàrdia vingueren amb servidors que carregaven amb llurs arcs. -- On us amagàreu anit? Éreu convidat a palau, mes no us trobàrem. -- Era ací. És ben estrany que no em trobéssiu. I tot mirant com s'escampaven les nombroses fulles florides dels cirerers el capità féu : Cauen i cauen i tot mirant les fulles és endebades I l'adjunt : Si pogués canviar-m'hi marciria jo també. --No serviria de massa. - Digué el lloctinent, i féu (5) : Prou de complanta per les fulles caigudes si no hi fossin amb qui compartiria els cirerers de casa? I tot fent plasenteries sortiren plegats. - - - - - - 5 – (369 – 27) Tot i que el text indica que l’autor és el capità (Minamoto) és clar, segons el contingut del poema, que és del lloctinent, l’amo de la casa. o0o