OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -93-
きりぎりす鳴くや霜夜のさ莚に衣片敷きひとりかも寝む [91]
kirigirisu-naku ya shimo yo no-samushiro ni-koromo katashiki-hitori kamo nemu
En la nit glaçada canta el grill sobre l´estora de palla. Dormiré tot sol sota el meu vestit ?
Nota que encapçala la composició :
百首哥たてまつりし時
Durant la presentació de 100 poemes.
Concurs celebrat l´any 1200 i presidit per l´emperador Gotoba (後鳥羽天皇, 1180-1239) a qui es van dedicar els 100 poemes.
Sembla una variació sobre el poema nº 3 de Kakinomoto no Hitomaru en aquesta mateixa antologia :
あしひきの山鳥の尾のしだり尾のながながし夜をひとりかも寝む
SHINKOKINSHÛ no. 818. Tardor. 新古今集 / 秋
Autor : Go-Kyôgoku no Sesshô Saki no Dajô Daijin / El regent Go-Kyôgoku i antic primer ministre (後京極摂政前太政大臣, 1169-1206).
Era Fujiwara no Yoshitsune (籐原良経 – Altres fonts donen 籐原義經, tot i que té la mateixa pronunciació).
Procedent de l´alta aristocràcia va ocupar càrrecs importants. Molt dotat per la cal·ligrafia, la poesia en xinès i la pintura. La seva millor poesia és la descriptiva, pel seu llenguatge simbòlic i per la bellesa de la llengua.
La seva sobtada mort als trenta-cinc anys va ser una pèrdua molt sentida, tot just quan començava a ser un dels grans poetes del moment.
El seu recull personal: Akishino Gesseishû (秋篠月清集) : Lluna clara a Akishino).
10 d’octubre del 2009
3 d’octubre del 2009
NTCJ 17
巴
Tomoe
Autor : En el llibre de l'any 1524 "能本作者注文" l'obra està encapçalada per aquesta nota :
作者不分明能 但シ大略金春能 か : “Nô d'autoria incerta. Podria ser de Komparu?” (Komparu Zenchiku - 金春禅竹, 1405-1472 -?-).
Algunes fonts li atribueixen a Kanze Kojirô Nobumitsu (観世小次郎信光, 1435 – 1516), però no hi cap evidència que ho provi.
Argument :
Un monjo arriba a les muntanyes de Kiso on va créixer Minamoto Yoshinaka, també conegut com a Kiso Yoshinaka pel fet d'haver-se criat allà. Vol fer-li un servei funerari en record de la seva dramàtica mort lluitant contra els Taira. Allà es troba una dona del poble i després de parlar sobre els esdeveniments d'aquella lluita ella despareix i torna en forma de l'espectre de Tomoe Gonze, la companya sentimental i d'aventures guerreres de Yoshinaka. Li descriu tots els detalls de la l'escomesa amb els seus enemics i el menyspreu de Yoshinaka a l'hora de la mort quan li va dir que se n'anés del seu costat perquè no volia que els Taira malparlessin d'ell dient que tenia una dona al seu costat. Aquell menspreu després de compartir amb ell les viscissututs d'una vida en comú fa que el seu esperit no pugui descansar en pau. Narra amb detall els darrers moments de l'heroi, la seva mort, la dolorosa separació, i li demana al monjo que pregui per ella.
Nota : Tomoe Gozen (巴 御前, 1157?-1247?). E. Papinot a la seva obra “Historical and Geographical Dictionary of Japan” ens dona el seu nom amb uns caràcters diferents : 鞆絵御前.
Tomoe és un dels pocs casos de dones samurais i va lluitar a les guerres Genpei (源平, 1180-1185).
El Heike ens diu :
........巴は色白く髮長く、容顏誠に勝れたり。ありがたき強弓、精兵、馬の上、歩立、打物持ては鬼にも神にも逢うと云ふ一人當千の兵也。究竟の荒馬乘り...........
“........Tomoe era formosa amb la seva pell blanca, els seus cabells llargs i unes faccions agradoses. Era molt destra amb l'arc i l'espasa, tan a cavall com a peu, llesta a lluitar contra dimonis o déus, i ella sola valia com mil soldats. Podia cavalcar els cavalls més fogosos........”
Estava casada amb Minamoto/Kiso Yoshinaka (源 / 木曾義仲, 1154-1184) i el va acompanyar sempre en les seves lluites contra els Taira. Segons unes fonts després de deixar Yoshinaka moribund perquè aquest no volia que la trobessin al seu costat Tomoe va carregar contra uns grup de soldats i després d'abatre'ls va desaparèixer sense deixar rastre. Altres fonts, concretament el “Genpei Josuiki” o “ Genpei Seisuiki” (源平盛衰記) expliquen va ser presa del vencedor de la lluita, Wada Yoshimori (和田義盛, 1147-1213) que la va fer la seva amant i va tenir un fill amb ella. Asahina Yoshihide o Asahina Saburô (朝比奈義秀 / 朝比奈三朗, ¿-?).
Totes les referències a Tomoe provenen del Heike i del Genpei, no hi ha més documentació històrica i algunes fonts apunten que podria ser una figura de ficció, tot i que hi ha una làpida amb el seu nom al temple de Gichû, a Ôtsu, província de Shiga.
Al Heike al costat de Yoshinaka apareixen dues dones : Yamabuki (山吹) i Tomoe, però a la narració del Genpei la dona que acompanya Tomoe es diu Aoi (葵), i aquest és el nom que surt al Nô que estem comentant.
Referències :
Es parla del monjo Gyôkyô (行教和尚 – segle IX) i del qual no hi ha massa dades. Se sap però que després d'estar-se noranta dies pregant al temple de Hachiman (八幡), a Usa (宇佐), se li va aparèixer la deïtat i li va dir que construís un temple prop de la capital (Kyoto), Va ser l'emperador Seiwa ((清和天皇, 850-880) qui ho va fer : el santuari Iwahimizu Hachiman (石清水八幡宮), a Otoko-yama (男山). Hachiman és el déu sintoista de la guerra.
"Heike Monogatari" :
平家物語 卷第六 飛脚到來 L'arribada del correu
平家物語 卷第七 願書 Les peticions
平家物語 卷第七 北國下向 La campanya contra les províncies del nord
平家物語 卷第七 倶利迦羅落 La masacre de Kurikara
平家物語 卷第九 重衡生捕 La captura de Shigehira
“Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (1249-1382) i principis del de Nanboku (1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa Antologia de contes d'antany. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa)
26 de setembre del 2009
19 de setembre del 2009
MAN’YÔSHÛ (万葉集) -64-
天平二年庚午冬十二月大宰帥<大>伴卿向京上道之時作歌五首 (亡妻挽歌)
Compost durant el seu viatge de Dazaifu cap a la capital, a l'hivern, el dotzè mes del segon any de Tenpyô (730).
D'un recull de cinc poemes (sobre la mort de la seva esposa).
礒の上に根延ふむろの木見し人をいづらと問はば語り告げむか
いそのうへに,ねばふむろのき,みしひとを,いづらととはば,かたりつげむか
Ginebre que t'arrapes a les roques de la costa, si et pregunto on és, ella que et va veure, m'ho diries?
Poema no. 448
Autor : Ôtomo no Tabito(大伴旅人, 665-731).
Membre d'una de les nissagues més antigues del Japó que es remunta als anys de la mitologia de la fundació de l'imperi per l'Emperador Jinmu (神武天皇) que segons les cròniques del Kojiki (古事記) va néixer l'any 660 aC I va morir el 585.
Tabito va ser promocionat a Comandant General per combatre una de les tribus més ferotges de Kyushu. L'any 728 va ser Governador General de Dazaifu (太宰府) on hi havia el govern militar de Kyushu, i allà, l'any 729, va morir la seva esposa.
12 de setembre del 2009
OGURA HYAKUNIN ISSHU 小倉百人一首 -92-
見せばやな雄島のあまの袖だにも濡れにぞ濡れし色はかはらず [90]
misebaya na-Ôjima no ama no-sode dani mo-nure ni zo nureshi-iro wa kawarazu
Que les vegi bé! Com les mànigues dels pescadors d´Ôjima sempre amarades però no canvien de color!
Nota : L´illa d´Ôjima és una de les més grans a Matsushima, a prop de Shiogawa.La roba dels homes de la mar sempre està mullada i degut a la sal, quan s´asseca, es descoloreix, però no pas les seves mànigues sempre molles per les llàgrimes.
SENZAISHÛ no.884 . Amor. 千載集 / 恋
Autor : Inpumon In no Tayû / Dama d´honor de la princesa Ryôshi/Inpumon In (殷富門院大輔,¿ – ¿ )
Algunes referències indiquen que va viure entre el 1131 i el 1200, altres confirmen la seva mort cap al 1201.
Va formar part del cercle poètic conegut com “el jardí de la poesia”, iniciat per Shun´e Hôshi (俊恵法師 , ¿ – 1113 ?/1191 ?)). Va participar en molts concursos poètics.
5 de setembre del 2009
NTCJ 16
敦盛
Atsumori
Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥).
Argument : Rensei, un monjo, torna al lloc de la batalla d'Ichi-no-Tani durant la qual va matar Atsumori. Penedit de la seva acció Rensei vol el perdó per la mort del jove guerrer i pregar per la seva ànima.
Tot reflexionant sobre els seus actes de guerrer sent la melodia d'una flauta i pregunta a uns camperols qui toca l'instrument i un d'ells s'identifica. Rensei recorda la flauta que va trobar junt al cadàver d'Atsumori i es pregunta com pot ser que un pagès pugui tocar tan bé aquell instrument. El monjo explica perquè és allà i mostra el seu dolor per la pèrdua del jove Taira. El noi desapareix i torna convertit en el seu espectre. Explica els esdeveniments que van portar a la seva dramàtica mort, perdona Rensei i li demana les seves pregàries per merèixer la pau de Buda.
Taira no Atsumori (平敦盛,1169–1184) va ser un guerrer que va esdevenir famós per la prematura edat de quinze anys. A la batalla d'Ichi no tani (一ノ谷), l'any era el 1184, es va enfrontar a Kumagai Naozane (熊谷次郎直実), un aliat dels Minamoto. Kumagai li va demanar el seu nom, com era preceptiu entre soldats de rang i llinatge però el jove s´hi va negar dient simplement que era prou famós perquè si era vençut el seu cap li valgués una bona recompensa. Després d'una curta lluita va caure sota el ferro de Kumagai.
Aquest Kumagai tenia un fill de la mateixa edat que Atsumori i quan es va adonar de la joventut del seu oponent va sentir un gran remordiment. Segons la llegenda es va penedir tant d'aquella mort que va renunciar al món i es va fer monjo. El Heike Monogatari n'és la font i on es narra que quan a Atsumori li va caure el casc que duia Kumagai va descobrir que era només un noi de quinze o setze anys. Quan li va tallar el cap va cercar un tros de roba per embolicar-lo i llavors es va trobar una flauta dintre d'una bossa de roba.
Referències :
"Heike Monogatari” :
平家物語卷第七主上都落 L'emperador deixa la capital
平家物語卷第九樋口誅罰 L'execució de Higuchi
平家物語卷第九忠度最期 La fi de Tadanori
平家物語卷第九敦盛最期 La fi d'Atsumori
平家物語卷第九三草勢揃 El desplegament de tropes a Mikusa
平家物語卷第一祇王 Giô
平家物語卷第七聖主臨幸 Les sortides de l'emperador
平家物語卷第九落足 La retirada
平家物語卷第十八島院宣 Missatge de l'emperador retirat a Yashima.
"Genji Monogatari” , el capítol “Suma” ( 源氏物語 須磨).
“Wakanrôeishû (和漢朗詠集) : "Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa) :
“Man'yoshû” (万葉集)
“Kin'yôwakashû” (金葉和歌集) : Antologia de fulles daurades de la poesia japonesa.
Recull acabat entre el 1124 i el 1127.
Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Shunrai. És una de les poques col.leccions on no hi van intervenir els Fujiwara.
Està basada en el Kokinshû.
Només té 10 llibres i els seus 716 poemes la converteixen en la segona més curta de totes les antologies oficials.
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.
“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any, ´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Entre altres poemes nio ha no. 962 :
わくらばに 問ふ人あらば 須磨の浦に 藻塩たれつつ わぶと答へよ
Si algú preguntés per mi, respon que a la badia de Suma ple de llàgrimes com l'alga salobre visc afligit.
Autor : Chûnagon Yukihira (El conseller Yukihira, Aiwara no Yukihira (中納言行平,818-893)
Com a poeta està a l´ombra del seu germà més petit, Narihira.
Va estar molt involucrat en el govern arribant inclús a ser Conseller i Cap del Departament d´Afers Civils, entre altres càrrecs.
Va ser exiliat a Suma pels Fujiwara, el clan que pràcticament governava el país en aquell temps.
Es parla d´ell en el capítol Suma (capítol 12) del Genji Monogatari :
須磨の住居 お住まいになる所は、行平中納言が 京の人々へ手紙 だんだんと落ち着いて行くころ、梅雨時期 伊勢の御息所へ手紙 ほんと、そうであった、混雑しているうちに 朧月夜尚侍参内する 尚侍の君は、世間体を恥じてひどく沈みこんでいられるのを…………
També es creu que podria haver estat un dels models pel príncep Genji.
"Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals.
Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades.
Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre.
“Fubokuwakashô” (夫木和歌抄 ) : L'antologia japonesa,
Obra de Fujiwara no Nagakiyo, també anomenat Katsumada (藤原長清 / 勝間田, ¿-?), escrita durant el període Kamakura (1185-1333), i probablement acabada entre els anys 1308 i 1310.
Els caràcters per “Fuboku” procedeixen de 扶桑 que designaven en xinès el lloc on sortia el sol, i que més endavant va esdevenir un altre nom per Japó.
“Genpei Josuiki” , també anomenat “ Genpei Seisuiki”,(源平盛衰記), “Relació de les guerres Genpei”.
Actualment entre els medievalistes del Japó s'utilitza la lectura Jôsuiki com la generalitzada.
Obra anònima del període tardà de Kamakura (1249-1382) i principis del de Nanboku (1336-1392) que narra les lluites entre els Minamoto i els Taira de finals de l'època Heian. Cobreix els anys 1180-1185, i va ser escrita majoritàriament per monjos. És un llibre complementari o alternatiu al Heike Monogatari, tot i que es narren fets que no es troben en l'obra anterior, i sent-ne la figura principal Minamoto Yoritomo (源 頼朝, 1147-1199).
“Honchômonzui" (本朝文粋) : Peces escollides pels poetes nostrats), obra escrita en xinès de Fujiwara no Akihira, també anomenat Mengô, (藤原明衡 , 989-1066). Consta de 14 volums i recull uns 420 poemes de poesia japonesa escrita entre els anys 810 i 1015. Fa un elogi de la vida senzilla lluny de la cort i de la política, enaltint la meditació i l'estudi.
"Aki no yonaga Monogatari (秋乃夜長物語) : Contes de les llargues nits de tardor.
Obra anònima del segle XIII, Narra les aventures d'un monjo anomenat Sensai i i el seu company Umewakagimi.