小林 一茶 -111-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

さらし井に魚ももどるや暮の月
さらしいに　うおももどるや　くれのつき
Sarashi i ni-uo mo modoru ya-kure no tsuki

Hi torno el peix
al pou tot just escurat
lluna del vespre.




おれが田も唄の序に植りけり
おれがたも　うたのついでに　うわりけり
Ore ga ta mo-uta no tsuide ni-uwari keri

El meu arrossar
entre cançó i cançó
és també plantat.

o0o

小林 一茶 -110-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

白扇風のおとさへ新らしき
しらおうぎ　かぜのおとさえ　あたらしき
Shira oogi-kaze no oto sae-atarashiki

En el ventall blanc
inclús el soroll del vent
sembla tot novell.




夕陰のはら～雨に団(扇)哉
ゆうかげの　はらはらあめに　うちわかな
Yuukage no-harahara ame no-uchiwa kana

Núvols del vespre
la pluja espetega
sobre el ventall.

o0o

小林 一茶 -109-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.

皺顔やしかも立派なころもがへ
しわがおや　しかもりっぱな　ころもがえ
Shiwagao ya-shikamo rippa na-koromogae

És arrugada
la cara però maca
la roba d'estiu.




鹿の背にくす～鳥の昼寝哉
しかのせに　くすくすとりの　ひるねかな
Shika nose ni-kusukusu tori no-hirune kana

Sobre l'esquena
del cérvol un moixonet
fa la becaina.

o0o

与謝蕪村 - 102
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR

雨のいのりのむかしをおもひて
Tot pensant en el passat durant les pregàries per la pluja.

名月や神泉苑の魚躍る
Meigetsu ya shinsen-en no uo oduru.

La lluna d'agost
font del jardí de palau
dancen els peixos.


探題　雁字 Sobre ànecs salvatges.

一行の鴈や端山に月を印す
Ikkou no gan ya hayama ni m tsuki wo insu.

Ànecs viatgers
estampats a la lluna
vessant del turó.
o0o

与謝蕪村 - 101
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR

かつまたの池は闇也けふの月
Katsumata no ike wa yami nari kyou no tsuki.

És terra fosca
l'estany de Katsumata
en lluna d'avui. (44)


鯉長が醉るや、嵬峨として玉山のまさに崩れんとするがごとし。其俤今なを眼中に在て.
Quan Richô era begut semblava com una muntanya enjoiada que s'enfonsés. Encara avui veig son rostre.

月見ればなみだに碎く千々の玉
Tsuki mireba namida ni kudaku chiji no tama.

Entre llàgrimes
si em miro la lluna
joia trencada. (45)
- - - - - -

44 - Referència al poema no. 3835 , llibre 16, del Man`yôshû (万葉集) :

勝間田の池は我れ知る蓮なししか言ふ君が鬚なきごとし.
かつまたの,いけはわれしる,はちすなし,しかいふきみが,ひげなきごとし.

- Referència al poema no. 193 del Kokinwakashû (古今和歌集):

月見れはちぢに物こそかなしけれわが身ひとつの秋にはあらねど

Autor : Ôe no Chisato (大江千里). Es desconeixes la seva data de naixement, però la seva activitat literària va transcórrer entre els anys 889-923.
45 - Richô (鯉長) era l'actor Nakamura Kumetarô (中村久米太郎, ?-?).
o0o

与謝蕪村 - 100
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR

仲丸の魂祭せむけふの月
Nakamaro no tama matsuri semu kyou no tsuki.

Per Nakamaro
preguem el jorn de difunts
la lluna d'avui. (43)


名月や夜は人住ぬ峰の茶屋
Meigetsu ya yo wa hito sumanu mine no chaya.

La lluna d'agost
la casa de te del cim
no hi ha ningú.
- - - - - -

43 - Abe no Nakamaro (安倍仲麿,701-770). Referència al poema no. 406 del Kokinwakashû (古今和歌集):
天の原ふりさけ見れば春日なる三笠の山に出でし月かも.

Quan tenia setze anys Nakamaro va ser enviat a la Xina per estudiar allà. Va ocupar càrrecs importants al servei de l’emperador Hsüan-tsung (唐玄宗,685-762), i es va relacionar amb els poetes d’aquell temps, especialment amb Li Po i Wang Wei. En el seu viatge de retorn al Japó l’any 753 una gran tempesta a alta mar va enfonsar el vaixell prop de les costes d’Annam, al sud-est asiàtic, i va tornar a la Xina on s’hi va estar fins a la seva mort.
La nit abans de salpar cap al Japó, els seus amics li van fer una festa de comiat a una platja de Mingzhou. Feia una esplèndida lluna aquella nit i després de sopar va escriure aquest poema que reflecteix tota l’enyorança de la seva terra natal.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-111-

雑 / はるの月あかかりけるに、花またしきさくらの枝を、かせのゆるかしけるをみて

Temes diversos / A la claror de la lluna brillant de primavera tot mirant les branques del cirerer encara sense flors bressolades pel vent.


月見れば風に櫻のえだなえて花よとつぐるここちこそすれ

つきみれば - かぜにさくらの－えだなえて－はなよとつぐる－ここちこそすれ

Tsuki mireba-kaze ni sakura no-eda naete- hana yo tsuguru-kokochi koso sure


Mirant la lluna
les branques del cirerer
cap brot encara
sota el vent el meu cor
diu que ja són florides

Poema no. 1069
o0o