堤中納言物語 -04- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 一

花櫻折る少將 夕さり、かの童は、ものいと能くいふものにて、ことよくかたらふ。 「大將殿の常に煩はしく聞え給へば、人の御文傳ふる事だに、伯母上（＊原文ルビなし。「おばうへ」か。祖母上。後出。）いみじく宣ふものを。」 と（＊「語らふ」ことが続くうち）、同じ處にて、めでたからむ事など宣ふ頃、（＊みつすゑが女の童を）殊に責むれば、若き人の思ひ遣り少きにや、 「心（＊「ここら」か。）よき折あらば、今。」 といふ。御文は「殊更に、氣色見せじ。」とて傳へず。みつすゑ參りて、 「言ひ趣けて侍る。今宵ぞよく侍るべき。」 と申せば、喜び給ひて、少し夜更けておはす。みつすゑが車にておはしぬ。わらは（＊諸本「はなは」）、けしき見ありきて入れ奉りつ。火は物の後うしろへ取りやりたれば、ほのかなるに、母屋もやにいとちひさやかにてうつ臥し給へるを、かき抱きて乘せ奉り給ひて、車を急ぎて遣るに、 「こは何ぞ、＼／。」とて、心得ず、あさましう思さる。中將の乳母聞き給ひ、 「伯母上（＊祖母上。前出。）の後めたがり給ひて、臥したまへるになむ。もとより小さくおはしけるを、老い給ひて、法師にさへなり給へば、頭寒くて、御衣おんぞを引き被きて臥し給へるなむ、それと覺えけるも道理なり。」 車寄するほどに、古びたる聲にて、 「いなや、こは誰たれぞ。」と宣ふ。 その後いかが。をこがましうこそ。（＊祖母の尼上の）御容貌はかぎりなかりけれど（＊「法師にさへなりたまひぬれば、今はいかがせむ。」などを補う）。 Una vesprada la noia que sabia expressar-se molt bé digué tot xerrant amb son festejador : --El senyor avi de la damisel·la, el general, és persona irritable, i la senyora àvia és molt severa amb nosaltres, inclús per a passar lletres a la damisel·la. En aquella mateixa casa hi havia molt excitació pel fet de l'entrada a la cort de la damisel·la de la qual se'n parlava molt, i potser apressada per son festejador la jove digué poc després: --Li ho faré saber a la damisel·la si hi ha una bona ocasió. Mes deixà molt clar que no li passaria cap lletra. Mitsusue se'n tornà i informà al lloctinent : --He pogut parlar-ho amb ella. Aquest vespre podria ésser un bon moment. Molt content el lloctinent tan punt es féu nit fosca sortí amb el carruatge de Mitsusue. La noia mirà que no hi hagués ningú al voltant i el féu entrar. Ella havia posat la llàntia rere alguna cosa i era entrefosc. A la cambra principal hi jeia una figura menuda. El lloctinent l'agafà d'una revolada, la portà al carruatge i sortiren apressament. “Què passa! Què passa!” pensaria esglaiada sens entendre res. La mainadera de la damisel·la havia sentit d'aquella conxorxa, i com l'àvia en tenia sospites s'havia aposentat en aquella cambra. Era de complexió petita i a l'envellir s'havia fet monja. Com tenia fred al cap era al llit completament tapada amb la roba i ell l'havia confós amb la damisel·la. Mentre el carruatge arribava a casa del lloctinent una veu ronca de vella exclamà : --Oh! Qui sou vós? Què passa després açò no ho sabem. Seria impudent. Emperò, era d'una bellesa sens parió.......... o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -24-

恋 / Amor 数ならぬ心のとがになしはてじ知らせてこそは身をも恨みめ かずならぬ－こころのとがに－なしはてじ－しらせてこそは－みをもうらみめ Kazu naranu-kokoro no toga ni-nashi hateji-shirasete koso wa-mi o mo uramime Innumerables els defectes del meu cor que no pot deixar i ara fent-ho saber em blasmo a mi mateix Poema no. 1100 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集

-23- 恋 / Amor はるかなる岩のはざまに独りゐて人目おもはで物思はばや はるかなる－いはのはざまに－ひとりゐて－ひとめおもはで－ものおもはばや Harukanaru-iwa no hazama ni-hitori ite-hitome omowade-mono omowaba ya Sóc ben allunyat en l'esquerda d'un cingle lla solitari indolent als ulls d'altri només amb ma pensada Poema no. 1099 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -22-

羈旅 / Viatges 月見はと契をきてしふるさとの人もやこよひ袖ぬ つきみばと－ちぎりていてし－ふるさとの－ひともやこよひ－そでぬらすらむ Tsuki miba to-chigiri okite shi-furusato no-hito mo ya koyoi-sode nurasuramu Mirant la lluna férem nostra promesa ella al poble i potser haurà també les mànigues mullades Poema no. 938 o0o

堤中納言物語 -03- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

一 花櫻折る少將 「かの見つる處尋ねばや。」とおぼす。 夕方、殿（＊父大臣の邸）にまうで給ひて、暮れ行くほどの空、いたう霞み罩こめて、花のいとおもしろく散り亂るゝ夕ばえを、御簾捲き上げて眺め出で給へる御おん容貌、言はむかたなく光滿ちて、花の匂ひも無下にけおさるゝ心地ぞする。琵琶を黄鐘調わうしきてうに調べて、いとのどやかに、をかしく彈き給ふ御手つきなど、限りなき女も斯くはえあらじと見ゆ。この方の人々召し出でて、さま＼〃／うち合せつゝ遊び給ふ。みつすゑ（＊前出「すゑみつ」。中将の腹心か。）、 「いかゞ女のめで奉らざらむ。近衞の御門わたりにてこそ、めでたくひく人あれ、（＊わが御方は）何事にもいとゆゑづきてぞ見ゆる。」 と、おのがどち言ふを聞き給ひて、 「いづれ、この櫻多くて、荒れたる宿（＊原文「やと」。近衛の御門＝皇居東面の陽明門の付近の邸宅を指すか）、わらは（＊「われは」か。）いかでか見し。我に聞かせよ。」 と宣へば、 「猶便りありて、罷りたりしになむ。」 と申せば、 「さる所は見しぞ。細かに語れ。」 とのたまふ。（＊「みつすゑ」は）かの見し童に物いふなりけり。 「故源中納言の女になむ。實にをかしげにぞ侍るなる。かの御おん伯父の大將なむ、『迎へて内裏に奉らむ。』と申すなる。」 と申せば、 「さらば、さらぬ先に。猶誑たばかれ。」 と宣ふ。 「さ思ひ侍はんべれど、いかでか。」 とて立ちぬ。 El lloctinent pensava en visitar la casa que havia vist aquell matí. Al vespre anà a la casa pairal. El cel del capvespre era molt emboirat, amb les flors esplèndidament escampades arreu sota la lluna. Quan enrotllà la cortina de llistons i mirà cap a enfora veié una escena a vessar d'una lluor indescriptible i el perfum de les flors l'aclaparà. Temprà el llaüt, ses dits tocaren exquisidament de manera assossegada que semblava inclús fora de l'abast d'una dona. Féu cridar altra gent com ell amb coneixements musicals i plegats s'entretingueren . Sentí Mitsusue (6) que deia : --Com no l'admiraria una dona! Prop de la portalada de la Guàrdia hi ha una dona que toca esplèndidament; de fet, excel·leix en tot allò que fa. --On rau aquesta casa? És mig enderrocada i plena de cirerers? Com l'has trobada? Digues-me. --Hi vaig d'escaiença. --Jo he vist aquest lloc! Explica'm què en saps. I resultà que el jove festejava la noia que era al servei de la damisel·la. --És la filla del fou conseller del Mig Minamoto, tota una bellesa! Es diu que son avi (7), el general, la presentarà segurament ell mateix a la cort. --Arrangeu alguna cosa per a mi abans que açò passi. --Ja voldria, mes com fer-ho? I s'acomiadà. - - - - - - 6 - (370 - 06) Mitsusue (みつすゑ). Es tracta potser d’una altra persona o és la mateixa de la nota no. 03? 7 – (370 – 13) De fet, hauria de ser l’avi (祖父) no pas l’oncle (伯父) com indica el text. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集 -21-

離別 / Separació さりともとなを逢ふことをたのむかな死出の山路をこえぬ別れは さりともと－なほあふことを－たのむかな－しでのやまぢを－こえぬわかれは Saritomo to-nao au koto o-tanomu kana-shide no yamaji o-koenu wakare wa És de ben segur que tornarem a veure'ns aconsoleu-vos anant-me'n no petjaré els camins mortals del puig Poema no. 887

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -20-

哀傷 / 無常のこゝろを Aflicció / Sobre la impermanència. いつ歎きいつ思うふべきことなれば後の世しらで人のすむらむ いつなげき－いつおもふべき－ことなれば－のちのよしらで－ひとのすむらむ Itsu nageki-itsu omoubeki-koto nareba-nochi no yo shirade-hito no sumuramu Quan entristir-se quan hauríem de sentir les emocions crec que vivim ignorants del món que ha de venir Poema no. 831 o0o