堤中納言物語 -05-
TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI
HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU
Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14.
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.
二
– SOBRE AÇÒ......(1)
春の物とて詠めさせ給ふ（＊原注「伊勢物語「起きもせず寢もせで夜を明かしては春のものとてながめくらしつ」によつて「そぼ降る雨」を春の物というたのであらう。」）（＊末尾に「うへ渡らせ給ふ」とあり、女御などを想定していることが分かる。）晝つ方、臺盤所なる人々、
「宰相中將こそ參り給ふなれ。例の御にほひ、いと著しるく。」
などいふ程に、突居ついゐ（＊畏まって座ること。）給ひて、
「よべより殿に候ひし程に、やがて御使になむ（＊「参る」）。東の對の紅梅の下に埋うづませ給ひし薫物、今日の徒然に、試みさせ給ふとてなむ（＊こちらにも持参するようにとの仰せでした）。」
とて、えならぬ枝に、白銀の壺二つ附け給へり。
中納言の君の、御帳の内に參らせ給ひて、御おん火取數多して、若き人々（＊に）、やがて試みさせ給ひて、（＊御帳より）少しさし覗かせ給ひて、御帳の側そばの御座に傍臥かたはらふさせ給へり（＊体を横たえられた）。紅梅の織物の御衣に、たゝなはりたる御髪の裾ばかり見えたるに、これかれそこはかとなき物語、忍びやかにして暫し居給ふ。
中將の君、この御火取の序（＊機会）にあはれと思ひて、
「人の語りし事こそ、思ひ出でられ侍れ。」
と宣へば、大人だつ宰相の君、
「何事にか侍らむ。徒然に思しめされて侍るに、申させ給へ。」
とそゝのかせば、
「さらば、つい（＊続ぎ）給はむとすや。」
とて、
「ある君達（＊姫君）に、忍びて通ふ人やありけむ、いと美しき兒さへ出で來にければ、（＊男は）あはれとは思ひ聞えながら、嚴しき片つ方（＊本妻側の人を指す。）やありけむ、絶間がちにてある程に、（＊子は）思ひも忘れず、いみじう慕ふがうつくしうて、時々はある所に渡しなどするをも、『今（＊すぐに戻してほしい）。』なども言はでありしを、程經て立ち寄りたりしかば、いと寂しげにて、珍しくや思ひけむ、かき撫でつゝ見居たりしを、え立ち留らぬ事ありて出づるを、ならひにければ、例のいたう慕ふがあはれに覺えて、暫時しばし立ちとまりて、『さらば、いざよ。』とて、掻き抱きて出でけるを、（＊女君は）いと心苦しげに見送りて、前なる火取を手まさぐりにして、
子だに（＊「子」に「籠」を掛ける。）かくあくがれ出でば薫物のひとりやいとゞ思ひこがれむ
こだにかく あくがれいでば たきものの ひとりやいとど おもひこがれむ
と忍びやかに言ふを、屏風の後にて聞きて、いみじう哀れに覺えければ、兒を返して、その儘になむ居られにし、と（＊その人は語った）。『如何ばかり哀れと思ふらむ。』と、
『（＊男の女君への愛情は）おぼろげならじ。』
と言ひしかど、誰とも言はで、いみじく笑ひ紛はしてこそ止みにしか。」
Prop de migjorn l'emperadriu contemplava les pluges de primavera (2). D'entre les dames que eren a la cambra de les taules algú exclamà :
-- És el capità conseller que ve! Son perfum tan característic és el de sempre,
I mentre deien açò ell era ja allà. S'agenollà davant de l'estrada de la cortina.
-- Vostre missatge m'arribà anit mentre era a casa de mon pare. Sembla que voleu l'encens que féreu colgar sota la prunera vermella que és a la banda oriental i que avui voleu fer unes provances per a esbargir-vos.
Portava unes gerres d'argent lligades a una branca d'una bellesa indescriptible.
La dama Chûnagon ho prengué i les presentà a l'emperadriu rere la cortina. Promptament unes dones joves començaren a provar l'encens mentre ella s'ho mirava de quan en quan mig incorporada en un costat de la cortina. Només se li veia la punta de ses cabells recollits dalt del cap i sobre una roba feta amb fils color de pruna vermella (3). El capità l'atengué una estona mentre li contava coses amb veu baixa a la quieta.
El capità comentà :
-- Sobre aquest encenser recordo una història que algú m'explicà i que em semblà emocionant.
-- I de què es tracta? Traieu-nos del tedi. Expliqueu-nos-ho.
Demanà la dama Shashô, la de la més edat.
Esperonat, el capità digué :
-- Bé doncs, mes vos continuareu després de mi. Sembla que una certa dama tenia una relació secreta amb un home que la sovintejava i ella infantà una criatura preciosa. Tot i que l'home li tenia estimació, la seva esposa era molt enutjosa i ses visites minvaren. Emperò, l'infant no se n'oblidava de son pare i era emocionant com el seguia a tot arreu. De quan en quan li enviaven el nen a casa perquè s'estigués amb son pare, a la qual cosa no s'hi oposava la mare, En una visita després d'una llarga absència del pare, el nen es trobava molt sol i es sentí molt content quan son pare l'acaronava i el fitava. Com l'home tenia quefers no podia restar massa temps féu per a sortir, mes, encara que n'era habituat, sentia que com sempre l'enyoraria, commogut hi romangué una mica més. “Bé, som-hi” i agafant el nen als braços sortí. La mare mirà afligida com partien i toquejant un encenser féu amb un fil de veu :
Fins i tot el nen
li té tan d'enyorament
a la partença
i sola amb l'encenser
em consumiré d'amor? (4)
Emperò, l'home la sentí rere un paravent i en fou corprès , llavors tornà amb l'infant i restà allà.
-- Se'ls estimava molt!
-- No era pas poca cosa!
Emperò, no es digué pas qui era la persona, i el capità féu una bona rialla evasiva com a cloenda.
- - - - - -
1 – (372 - 01) Vegeu Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 32, “Umegae” (梅枝).
2 – (372 – 02) Referència al poema no. 616 del Kokinwakashû (古今和歌集) : やよひのついたちよりしのびに人にものらいひての ちに、雨のそほふりけるによみてつかはしける.
3 – (372 – 14) Aquest color era usat normalment per dones joves.
4 – (373 – 30) Vegeu Genji Monogatari (源氏物語), capítol no. 31.Makibashira (真木柱). També el Yamato Monogatari (大和物語), narració no. 135.
o0o
