堤中納言物語 -08- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三

蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES 　蝶愛づる姫君の住み給ふ傍に、按察使の大納言の御(おん)女、心にくくなべてならぬさまに、親たち侍(かしづ)き給ふ事限りなし。 　この姫君の宣ふ事、 　「人々の、花や蝶やと賞づるこそ、はかなうあやしけれ。人は實あり。本地尋ねたるこそ、心ばへをかしけれ。」 とて、萬の蟲の恐しげなるを取りあつめて、「これが成らむさまを見む。」とて、さま〴〵なる籠・箱どもに入れさせ給ふ。中にも、 　「鳥毛蟲(かはむし)の心深き樣したるこそ心憎けれ。」 とて、明暮は耳挾みをして、掌(て)のうらにそへ伏せてまぼり給ふ。若き人々は怖ぢ惑ひければ、男(を)の童の物怖ぢせず、いふかひなきを召し寄せて、箱の蟲ども取らせ、名を問ひ聞き、今新しきには名をつけて興(けう)じ給ふ。 　「人はすべて粧(つくろ)ふ所あるは惡(わろ)し。」 とて、眉更に拔き給はず。齒黑(はぐろめ)更に「うるさし。穢し。」とてつけ給はず。いと白らかに笑みつゝ、この蟲どもを朝夕(あしたゆふべ)に愛し給ふ。 　人々怖ぢ侘びて逃ぐれば、その御方は、いと怪しくなむ詈りける。かく怖づる人をば、 　「けしからず放俗(はうぞく)なり。」 とて、いと眉黑(まゆくろ)にてなむ睨み給ひけるに、いとゞ心地なむ惑ひける。 　親たちは、「いと怪しく樣異におはするこそ。」と思しけれど、「思し取りたる事ぞあらむや。怪しき事ぞ。」と思ひて、「聞ゆる事は、深くさはらへ給へば、いとぞかしこきや。」と、これをもいと恥しと思したり。 　「さはありとも、音聞きあやしや。人はみめをかしき事をこそ好むなれ、『むくつけげなる鳥毛蟲を興ずなる。』と、世の人の聞かむも、いと怪し。」 と聞え給へば、 　「苦しからず。萬の事どもを尋ねて、末を見ればこそ事はゆゑあれ。いとをさなき事なり。鳥毛蟲の蝶とはなるなり。」 　そのさまのなり出づるを、取り出でて見せ給へり。 　「衣とて人の著るもの、蠶(かひこ)のまだ羽つかぬにしいだし、蝶になりぬれば、いとも袖にて、あだになりぬるをや。」 と宣ふに、言ひ返すべうもあらず、あさまし。 Prop d'on vivia una damisel·la que estimava les papallones hi havia la filla de l'inspector gran conseller, Els pares de la damisel·la l'havien vetllat molt acuradament i ella esdevingué una persona de distinció incomparable. Aquesta damisel·la deia : -- L'estimació de la gent per les flors i les papallones és estranya i incomprensible. Qui vol la veritat i cerca l'origen de les coses és de mentalitat interessant. Ella col·leccionava nombrosos insectes de formes i aparences esglaiadores i les posava en capsetes enreixadaes per a mirar com creixien. -- D'entre tots ells són les erugues les que més m'intriguen. Són fascinants. I des del matí fins al vespre, amb el cabell recollir rere les orelles, les portava a les mans amb tota cura, Com les dones a son servei eren aterrides aplegà un grup d'atrevits noiets plebeus i els feia agafar les capses amb els insectes preguntant-lis llurs noms i de posar-ne a aquells que no li eren familiars, i així s'entretenia. --La gent en general s'empolaina i fa malament. Deia ella i mai no es depilava les celles ni s'ennegria les dents perquè era molest i brut i lluïa ses blanquíssimies dents, tota somrient, amb ses estimats insectes matí, tarda i nit. Quan la gent en fugia aterrida la damisel·la els escridassava amb veu molt estranya i amb la gent així atemorida els deia “Vergonya! Vulgars! “ mentre els fitava des de ses negres celles deixant-los ben esmaperduts. Ses pares pensaven que era ben extravagant i eren afligits. – Què en lluca de tot això? Nosaltres creiem que és estrany i li ho diem, llavors ella ens replica amb vivor i ens fa sentir molt malament. – Tot allò els tenia molt avergonyits. -- Potser és així, emperò, et dona mala reputació. A la gent li abelleixen les coses maques. Si hom sent que t'entretens amb erugues fastigoses els hi semblarà molt estrany. -- Açò no m'amoïna gens. Quan us encerca moltes coses fins al final només llavors se'n troba la raó. Açò és molt infantil perquè de les erugues en surten les papallones. I en tragué algunes que eren en transformació. -- Llur seda vesteix la gent que surt dels cucs quan encara no els hi han sortit ales, i quan han esdevingut papallones són abandonats perque són inútils. No hi tenien resposta i restaven desconcertats. - - - - - - 1 - (376 – 18) Ohaguro (お歯黒). Fins a l'era Meij (明治時代, 1868-1912) era costum entre les famílies aristocràtiques d'ennegrir-se les dents (també n'era tradició al sud-est de la Xina, països del sud-est asiàtic i algunes illes del Pacífic). Era més habitual en dones casades, però en altres èpoques també s'aplicava a menors d'edat o quan s'arribava a l'edat adulta. A vegades també ho feien els homes. o0o

o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -36-

雑 / Temes diversos 世中をお思へばなべて散る花のわが身をさてもいづちかもせむ よのなかを－おもへばなべて－ちるはなの－わがみをさても－いづちかもせむ Yo no naka o-omoeba nabete-chiru hana no-waga mi o sate mo-izuchi ka mo semu Quan hi medito en les coses d'aquest món flor caiguda sóc i a la fi pregunto què serà de mi mateix? Poema no. 1471 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -35-

恋 / Amor うとくなる人をなにとて恨むらむ知られず知らぬおりもありしに うとくなる－ひとをなにとて－うらむらむ－しられずしらぬ－をりもありしに Utokunaru-hito o nani tote-uramuramu-shirarezu shiranu-ori mo arishi ni Distanciada per què s'hauria la gent de retreure res? Temps forem desconeguts tant per un com per l'altre Poema no. 1297 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -34-

恋 / Amor もの思出てながむるころの月の色にいかばかりなる哀そむらむ ものおもいて－ながむるころの－つきのいろに－いかばかりなる－あはれそむらむ Mono omoite-nagamuru koro no-tsuki no iro ni-ika bakari naru-aware somuramu En meditació mentre miro la lluna quan de tot son color no és sinó l'afegit de la meva dolença? Poema no. 1269 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o

堤中納言物語 -07- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.

二 – SOBRE AÇÒ...... – 「賢しう、物もきこえざりつるを。」 と言ひながら、 「伯母（＊をば）なる人の、東山ひんがしやまわたりに行ひて侍はんべりしに、暫し慕ひて（＊伯母に従って）侍りしかば、主人あるじの尼君の方に、いたう口惜しからぬ人々の、けはひ數多し侍りしを、『紛はして、人に忍ぶにや。』と見え侍りし、物隔て（＊原文ルビ「隔へだて」。「隔てて」か。）のけはひいと氣高う、凡人たゞびととは覺え侍らざりしに、ゆかしうて、物はかなき障子さうじの紙のあなたへ出でて、覗き侍りしかば、簾に几帳そへて、清げなる法師二三人ばかり、すべていみじくをかしげなりし人、几帳のつらに添ひ臥して、この居たる法師近く喚びて物言ふ。『何事ならむ。』と聞き分くべき程にもあらねど、『「尼にならむ。」と語らふ氣色にや。』と見ゆるに、法師やすらふ氣色なれど、なほ＼／切に言ふめれば、『さらば。』とて、几帳の綻びより、櫛の笥はこの蓋に、長たけに一尺ばかり餘りたるにやと見ゆる、髪のすぢ、すそつきいみじう美しきを、わげ入れて押し出す。傍に今少し若やかなる人の、十四五ばかりにやとぞ見ゆる、髪たけに四五寸ばかり餘りて見ゆる、薄色のこまやかなる一襲、掻練などひき重ねて、顔に袖をおしあてて、いみじうなく。『弟おとゝなるべし。』とぞ推し量られ侍りし。又若き人々二三人ばかり、薄色の裳ひきかけつゝ居たるも、いみじう堰きあへぬ氣色なり。『乳母だつ人などはなきにや。』と、あはれに覺え侍りて、扇のつまにいと小さく、 おぼつかなうき世そむくは誰とだに知らずながらも濡るゝ袖かな おぼつかな　うきよそむくは　たれとだに　しらずながらも　ぬるるそでかな と書きて、幼き人の侍ひ（＊幼い女の童）して遣りて侍りしかば、この弟にやと見えつる人ぞ（＊返しは）書くめる。さて取らせたれば持て來たり。書き樣ゆゑ＼／しう、をかしかりしを見しにこそ、くやしうなりて、」 など言ふほどに、うへ渡らせ給ふ御氣色なれば、紛れて少將の君も隱れにけりとぞ。 -- Jo sóc malapte explicant històries..... Mes, en fi, una vegada, quan mon àvia (5) era als voltants de Higashiyama durant un retir espiritual, jo m'estava amb ella uns jorns. Quan a la cambra de la monja que ens hostatjava semblava haver-hi unes persones de no poca qualitat i copsí que es retiraven per a no ésser vistes. Tot semblava indicar que eren de la noblesa, no pas gent ordinària. Intrigada, fiu un foradet a la mampara de paper i observí. S'hi havia afegit un paravent a la cortina de llistons, i dos o tres monjos de distingida parença seien allà, i una dona d'extraordinària bellesa era ajaguda rere el paravent. Havia cridat als monjos i els hi parlava tot i que no podia sentir allò que deien. Semblaven parlar de son desig de fer-se monja. Els monjos pareixien indecisos, mes ella parlava cada vegada més convençuda, i a la fi, ells no acceptaren. Per una fesa del paravent féu sortir una cabellera que a mes ulls superava amb un pam sa pròpia alçada. Les puntes i el serrell eren preciosos i s'escampaven en rinxols damunt la tapa girada d'una capsa de pintes, A son costat, una noia una mica més jove que ella, potser d'uns catorze o quinze anys, amb uns cabells quatre o cinc polzades més que son alçada. Vestia una camisola de color violeta intens, amb una roba de setí per sobre de color carmesí amb un folre del mateix color i plorava amb desfici mentre es tapava la cara amb les mànigues. Suposí que era sa germana petita. Hi havia a més dues o tres damisel·les que l'atenien amb faldilles de color violeta que no paraven de sanglotar. M´entristí que no semblava haver-hi sa mainadera, i escriví, molt petit, a l'extrem del ventall : Amb incertesa el dolor l'empeny contra aquest món cruel tot i no saber qui és mes mànigues mullades Li fiu arribar per una noieta que em servia. Aquella que jo havia pres per sa germana petita semblà escriure alguna cosa i li'n donà a la noieta que m'ho portà. Veure sa magnífica manera d'escriure m'estristí....... I mentre deia açò, tot semblà indicar que sa majestat s'apropava i en el desori la dama Shôshô es féu fonedissa. - - - - - - 5 – (374 – 12). De fet, hauria de ser l’àvia (祖母) no pas la tieta (伯母) com indica el text. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -33-

恋 / Amor くまもなきおりしも人を思ひ出でて心と月をやつしつるかな くまもなき－をりしもひとを－おもひいでて－こころとつきを－やつしつるかな Kuma mo naki-ori shi mo hito o-omoiidete-kokoro to tsuki o-yatsushitsuru kana Ni una ombra és en l'avinentesa quan penso en ella les meves emocions desfiguren la lluna Poema no. 1268 Nota : El tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -32-

恋 / Amor 身を知れば人のとがとも思はぬに恨みがほにもぬるる袖かな みをしれば－ひとのとがとも－おもはぬに－うらみがほにも－ぬるるそでかな Mi o shireba-hito no toga to wa-omowanu ni-uramigao ni mo-nururu sode kana Com jo em conec no haig pas de blasmar-vos per no estimar de mon rostre consirós són les mànigues molles Poema no. 1231 o0o