堤中納言物 -10-
TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI
HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU
Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14.
La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text.
三
蟲愛づる姫君
LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES
かゝる事世に聞えて、いとうたてある事をいふ中に、ある上達部(かんだちめ)の御壻、うち逸りて物怖ぢせず、愛敬づきたることあり。この姫君のことを聞きて、
「さりとも、これには怖ぢなむ。」
とて、帶の端のいとをかしげなるに、蛇(くちなは)の形(かた)をいみじく似せて、動くべきさまなどしつけて、鱗(いろこ)だちたる懸袋に入れて、結び附けたる文を見れば、
はふ〳〵も君があたりにしたがはむ長き心の限りなき身は
とあるを、何心なく御前に持て參りて、
「袋などあくるだに怪しくおもたきかな。」
とてひき開けたれば、蛇首を擡げたり。人々心惑はして詈るに、君はいと長閑にて、
「なもあみだぶつ、なもあみだぶつ。」
とて、
「生前(さうぜん)の親ならむ。な騷ぎそ。」
とうちわなゝかし、かほゝかやうに、
「生めかしきうちしも、結縁に思はむぞ、怪しき心なるや。」
とうち呟きて、近く引き寄せ給ふも、さすがに恐しく覺え給ひければ、立處居處蝶の如く、せみごゑに宣ふ聲の、いみじうをかしければ、人々逃げ騷ぎて笑ひゐれば、
「しか〴〵。」
と聞ゆ。
「いと淺ましく、むくつけき事をも聞くわざかな。さる物のあるを見る〳〵、皆立ちぬらむ事ぞ怪しきや。」
とて、大臣太刀を提(ひきさ)げもて走りたり。よく見給へば、いみじう能く似せて作り給へりければ、手に取り持ちて、
「いみじう物よくしける人かな。」
と、
「かしこがり、譽め給ふと聞きてしたるなめり。返り事をして、早く遣り給ひてよ。」
とて、渡り給ひぬ。人々、作りたると聞きて、
「けしからぬわざしける人かな。」
と言ひ憎み、
「返り事せずば、覺束ながりなむ。
とて、いとこはくすくよかなる紙に書き給ふ。假字(かな)はまだ書き給はざりければ、片假字(かたかんな)に、
「契りあらばよき極樂に行き逢はむまつはれにくし蟲の姿は
福地の園に。」とある。
右馬の助見給ひて、
「いと珍かに樣異なる文かな。」
と思ひて、
「いかで見てしがな。」
と思ひて、中將と言ひ合せて、怪しき女どもの姿を作りて、按察使の大納言の出で給へるほどにおはして、
姫君の住み給ふ方の、北面の立蔀のもとにて見給へば.....
La gent se n'assabentà i ho trobaren molt desagradable, i d'entre ells un jove que era gendre d'un noble, Era agosarat , xamós i gens tímid. Quan sentí allò de la damisel·la digué :
--Açò sí que l'espantarà.
Afaiçonà l'extrem d'una preciosa faixa de manera que que s'assemblés a una serp i que es bellugués. Ho posà en una bossa de dibuix escatós amb un cordó per a tancar-la i hi lligà una lletra ;
Reptant i reptant
amb obediència
al vostre voltant
i una endurança
sens mena de mesura.
Sens para-hi esment ho portaren a la damisel·la.
-- És pesada de portar aquesta bossa! . Digueren mentre l'obrien.
Llavors la serp alçà el cap. La gent que hi havia cridà esglaiada mes la damisel·la era calmosa i exclamà :
-- Amida Buda sia lloat! Amida Buda sia lloat! Potser és un ancestre reencarnat. Prou d'enrenou!
La veu li tremolava. Apartà la cara i mormolejà :
-- Mentre és així d'encantadora vull haver-hi un lligam amb ella. Sou unes ximpletes!
I s'apropà la bossa Tot i així hi tenia temença, i s'alçava i tornava a asseure's, agitada com una papallona, amb una veu de xerric. La gent, molt divertida, s'escapolí esvalotada esclafint-se de riure.
I allò que passava s'escampà.
-- Allò que he sentit és horrorós, inquietant, i que la deixessin sola davant d'aquella cosa és una desgràcia!
I son pare, el gran conseller, s’apressà a anar-hi, espassa a la mà. Quan s'ho ben mirà veié que era una esplèndida imitació i agafant-ho amb la mà digué :
-- Molt enginyós qui ho ha fet! Sembla que és al cas de tes pretencions d'erudita i de l'admiració que tens per als insectes.
Contesta i fes-li arribar d'immediat.
Quan la gent sabé que allò era artificial digué indignada :
-- Açò és un ultratge!
-- Si no li contesteu estarà expectant.
Així dons, la damisel·la escriví en un paper gruixut i bast. Com no escrivia en cursiva ho féu amb l'escriptura angular (3) :
Sí som lligats pel fat
i en paradís diví
ens hem de trobar
anar amb algú que té
forma de cuc és molt dur.
“En el jardí del goig”.
Quan l'adjunt al director dels estables de la Dreta ho veié pensà “Quina lletra tan peculiar i estranya!”. I quedà amb un capità per a anar-hi i veure-la.
Es disfressaren de dones corrents i aprofitaren que que el gran conseller havia sortit. Miraren per un enreixat de llistons al costat nord on vivia la damisel·la.
- - - - - -
3 – (380 – 15) Els caràcters en cursiva eren els més habituals en l'escriptura femenina. L'altre estil de “kana” és angular i més propi dels homes.
El primer vers del poema té sis síl·labes.
o0o
