徒然草 - 31 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -31- - - -

雪の面白う降りたりし朝、人の許（がり）いふべき事ありて、文をやるとて、雪のことは何ともいはざりし返り事に、「この雪いかゞ見ると、一筆のたまはせぬ程の、ひが＼／しから〔ひがんで居る、趣を解せぬ〕む人の仰せらるゝ事、聞き入るべきかは、かへす＼〃／口惜しき御心なり。」といひたりしこそ、をかしかりしか。今は亡き人なれば、かばかりの事も忘れがたし。- - - Un matí de nevada molt plaent havia de comunicar un afer a una persona i li envií una lletra, emperò, no diguí res de la neu. Sa resposta fou divertida : - - - - Com puc fer cabal d’allò que m’escriu algú que és tan cruel com no fer pas esment de la neu que contemplo? Sóc molt decebut. - - - Aquesta persona és ara morta, mes una cosa tan insignificant em costa d’oblidar. - - - o0o

徒然草 - 30 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -30- - - -

人の亡き跡ばかり悲しきはなし。中陰〔死後の七々四十九日〕の程、山里などに移ろひて、便りあしく狹き所にあまたあひ居て、後のわざども〔死者の冥福を祈る法事など〕營みあへる、心あわたゞし。日數の早く過ぐるほどぞ、ものにも似ぬ。はての日はいと情なう、互にいふ事もなく、我かしこげに物ひきしたため、ちり＼〃／に行きあかれ（＊原文・頭注「あがれ」）ぬ〔離れた〕。もとの住家にかへりてぞ、さらに悲しきことは多かるべき。しか＼〃／の事はあなかしこ、跡のため忌むなる事ぞ〔後に生きて居る人のため忌む意。〕などいへるこそ、かばかりの中に何かはと、人の心はなほうたて覺ゆれ。年月經てもつゆ忘るゝにはあらねど、「去るものは日々に疎し。」〔文選に「去者日已疎、來者日已新。」〕といへる事なれば、さはいへど、その際（きは）ばかりは覺えぬにや、よしなし事いひてうちも笑ひぬ。骸（から）はけうとき〔人けのないさびしい〕山の中にをさめて、さるべき日ばかり詣でつゝ見れば、程なく卒都婆〔梵語、佛に供する五層の高き物、畧せるは木材で製してある。〕も苔むし、木の葉ふり埋みて、夕の嵐、夜の月のみぞ、言問ふよすがなりける。思ひ出でて忍ぶ人あらむほどこそあらめ。そも又ほどなくうせて、聞き傳ふるばかりの末々は、あはれとやは思ふ。さるは跡とふわざも絶えぬれば、いづれの人と名をだに知らず、年々の春の草のみぞ、心あらむ人は哀れと見るべきを、はては嵐にむせびし松も、千年を待たで薪にくだかれ、ふるき墳（つか）はすかれて田となりぬ〔文選に「出2郭門1直視、但見2丘與1レ墳、古墓犂爲レ田、松柏摧爲レ薪。」〕。その形（かた）だになくなりぬるぞ悲しき。 - - - Res no és més trist que el temps després del traspàs d’algú. Durant els jorns de dol (78), la família es trasllada a les muntanyes o a qualsevol altre lloc, amb tots els inconvenients, molta gent en llocs estrets i atrafegats amb les cerimònies religioses dedicades als difunts. És de no creure també com passen de prest els jorns! - - - El darrer jorn, la gent, desconsiderada, sens ni parlar amb ningú, només procura per sí mateixa i se’n va a corre-cuita. Una vegada hom ha tornat a casa, la tristor dels records hi serà de nou i es dirà : - - - - És de mal averany dir açò o allò! Tingueu consideració de la família. - - - Com es pot parlar així enmig d’un dol? Que n’és d’insensible el cor humà! - - - Encara que passin els anys i les llunes, açò no vol dir pas que ens hàgim d’oblidar dels morts, emperò, com es diu : - - - - Cada jorn ens allunya més d’aquells que ja no hi són. (79) - - - Sigui com sigui, allò ja no ens afecta tant com llavors i diem bajanades i també riem. El cos es trasllada a un indret solitari de la muntanya que només es visita en jorns assenyalats, i aviat la molsa creixerà sobre l’estela mortuòria que colgaran les fulles que cauen, i el vent de la vesprada i les nits de lluna seran els únics a recordar-se’n. - - - Tot estarà bé mentre hi hagi gent que els tingui en sa pensada, emperò, aviat desapareixeran i els descendents només en sentiran parlar, quina emoció poden sentir? Una vegada acabades les cerimònies funeràries ningú no sap qui era i no en coneix el nom (80). Només al veure les herbes que hi creixen cada primavera aquells que tinguin cor ho sentiran, emperò, a la fi, també el pi que grinyola sota la tempesta acabarà essent llenya abans que passin mil anys, l’aixada allisarà la tomba i esdevindrà un arrossar. - - - Quina tristor que fins i tot aquest record desaparegui! - - - - - - - - - 78 – (63 – 02) Chûin (中陰) és el període de 49 dies que espera l’ànima dels difunts per a la seva reencarnació, segons el ritus budista. - - - 79 – (64 – 17) Referència al Wen Xuan (文選). Una de les primeres antologies de poesia xinesa. Les obres seleccionades van ser considerades les millors des de les dinasties Qin (秦朝, 221-206 a.e.c) i Han (漢朝, 206-220 d.e.c. ) fins l’any 500 d.e.c. Es va preparar l’any 520 durant la dinastia Liang (梁朝, 502-587). El fill gran de l’emperador Wu de Liang (梁武帝, 464–549) i un grup de literats van fer-ne la compilació. - - - 80 – (64 – 25) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集,: L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - o0o

徒然草 - 29 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -29- - - -

靜かに思へば、よろづ過ぎにしかたの戀しさのみぞせむ方なき。人しづまりて後、永き夜のすさびに、何となき具足〔道具〕とりしたゝめ、殘し置かじと思ふ反古など破りすつる中（うち）に、なき人の、手習ひ、繪かきすさびたる見出でたるこそ、たゞその折の心地すれ。このごろある人の文だに、久しくなりて、いかなるをり、いつの年なりけむと思ふは、あはれなるぞかし。手なれし具足なども、心もなくてかはらず久しき、いとかなし。- - - Quan sóc en silenci no puc defugir de pensar amb enyor en totes les coses passades. - - - Després, quan la gent reposa, per a distreure’m en les llargues nits arranjo en certa manera els fòtils que m’envolten. Llenço a la brossa allò que no vull conservar, i entre les coses que trenco trobo exercicis de cal·ligrafia de gent que ja ha traspassat o dibuixos que algú féu per a entretenir-se, i, llavors, sento l’emoció d’aquell temps. Àdhuc amb lletres d’algú que és viu, i fa molt de temps, penso en l’ocasió i en l’any que foren escrites i m’emociona, i que els objectes d’algú que ja no hi és continuïn inalterables molt després és tristíssim. - - - o0o

徒然草 - 28 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -28- - -

諒闇〔まことにくらしの義、天子の喪。〕の年ばかり哀れなる事はあらじ。倚廬（いろ）〔諒闇の時の假御所、宮中に建つ。〕の御所のさまなど、板敷をさげ、葦の御簾〔平常の簾は竹なのである。〕をかけて、布の帽額（もかう）〔帽額は簾につく飾りの布、それが鈍色を用ゐてあるのを特に布の帽額と稱す。〕あら＼／しく、御調度ども疎かに、みな人の裝束（さうぞく）、太刀、平緒〔太刀の下緒〕まで、異樣なるぞゆゝしき。 - - - Res no és més afligidor que l’any de dol imperial. - - - La mateixa aparença del lloc de retir de l’emperador (77) amb el terra de fusta tocant el sòl, les persianes de jonc, la roba basta de cotó que hi pengen, els estris descurats, els vestits dels servidors, les espases, fins i tot el cordam de les fundes de les espases, tot és diferent, auster. - - - - - - - - - 77 – (61 – 03) Iro (倚廬) era el lloc on l’emperador es recloïa durant els tretze dies de dol oficial.- - - o0o

徒然草 - 27 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -27- - - -

御國ゆづりの節會〔天子御位を皇太子に讓らるゝ儀式〕行はれて、劒（けん）、璽、内侍所〔三種の神器、璽は玉、内侍所は鏡〕わたし奉らるゝほどこそ、かぎりなう心ぼそけれ。新院〔花園院〕のおりゐさせ給ひて〔文保二年二月讓位。〕の春、よませ給ひけるとかや。 - - - 殿守の伴のみやつこ〔伴の御奴、主殿寮の下司で伴氏の者、「主殿の伴の御奴心あらば此の春ばかり朝清めすな」の歌がある。〕よそにしてはらはぬ庭に花ぞ散りしく - - - 今の世のことしげきにまぎれて、院にはまゐる人もなきぞ寂しげなる。かゝるをりにぞ人の心もあらはれぬべき。- - - La cerimònia de traspàs de poders per a l’abdicació, quan es lliuren els Tres Tresors Imperials (74) al nou emperador, és molt corprenedora. - - - Quan el tot just retirat emperador (75) abdicà per la primavera, compongué, crec : - - - Sóc com un estrany - - - pels servidors de palau - - - ningú escombra - - - el meu jardí i les flors - - - són escampades arreu. (76) - - - Quina tristor que hom fos tan enfeinat amb els afers del nou regnat que ningú no vetllés per l’emperador retirat! És en moments com aquests quan es mostra el cor dels homes. - - - - - - - - - 74 - (60 – 02) Els Tres Tresors Sagrats de l’imperi “Sanshu no Jingi/Mikusa no Kandakara (三種の神器). Els quals són : - - - “Yata no kagami” (八咫鏡) – El mirall. - - - “Yasakani no magatama” (八尺瓊曲玉) – La joia. - - - “Kusanagi-no-Tsurugi” (草薙の剣) – L'espasa. Originalment era “Ama-no-Murakumo-no-Tsurugi” (天叢雲剣).- - - Segons el “Heike Monogatari” (平家物語), durant el decurs de la batalla final a Dannoura entre els Minamoto i els Taira els tres tresors van caure a l'aigua i només es van poder recuperar el mirall i la joia. L'espasa no es va trobar mai. - - - L'espasa representa el valor, el mirall la saviesa i le joia la benevolència. - - - La joia és al palau imperial de Tokyo i el mirall al gran santuari d'Ise. - - - 75 – (60 – 04) Era l’emperador Hanazono (花園天皇, 1297-1348). - - - 76 – (60 – 05) Poema semblant a uns versos del llibre 18 del Shûiwakashû (拾遺和歌集卷第十六雜春) : 殿守のともの宮つこ心あらばこの春ばかり朝ぎよめすな. - - - Autor : Minamoto no Kintada (源公忠朝, 889-948). - - - o0o

徒然草 - 26 -- - - Tsurezuregusa - - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -26- - - -

風も吹きあへず移ろふ人の心の花に、馴れにし年月をおもへば、あはれと聞きし言の葉ごとに忘れぬものから、我が世の外になり行くならひこそ、亡き人の別れよりも勝りて悲しきものなれ。されば白き絲の染まむ事を悲しび〔淮南子に「墨子見2練絲1而泣（＊レ）之。」〕、道の衢のわかれむ事を歎く人〔同書に「楊子見2逵路1而哭（＊レ）之。」〕もありけむかし。堀河院（ほりかはのゐん）の百首の歌の中に、 - - - むかし見し妹が垣根は荒れにけり茅花（つばな）まじりの菫のみして〔藤原公實の詠歌〕- - - さびしきけしき、さること侍りけむ。 - - - Com les flors que s’escampen sens que bufi el vent (71) penso de sòlit en els anys i llunes que han passat, en els afectes que s’han capgirat, sento amb emoció els mots que una vegada es digueren i que no puc oblidar, que s’allunyen de mi i és més punyent que el comiat dels difunts. Així hi hagué algú que s’entristí perquè el fil blanc es podia tenyir i perquè els camins tenien cruïlles (72). Com diu un poema del Horikawa no In no Hyaku (73): - - - Tanca malmesa - - - que cercava la casa - - - d’antany l’amada - - - ara només violes - - - barrejades amb herbots. - - - Una imatge ben trista, i que de segur succeí. - - - - - - - - - 71 – (58 – 01) Referència al poema no. 83, llibre 02, del Kokinwakashû (古今和歌集) : - - - さくら花とくちりぬともおもほえず人の心ぞ風も吹きあへぬ. - - - Autor: Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872–945). - - - També referència a un altre poema, en aquest cas el no. 787, llibre 15, del mateix Kokinwakashû: 色見えでうつろふ物は世中の人の心の花にぞ有りける. - - - Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900). - - - 72 – (58 – 04) Referència al Mengqiuji (蒙求集), una curta enciclopèdia xinesa escrita per Li Han 李瀚, ¿-?) a l’època Tang (唐 - 618-907), i traduïda al japonès per Minamoto no Mitsuyuki (源 光行, 1163–1244) amb el títol : Môkyû Waka (蒙求和歌). - - - 73 – (58 – 05) Referència a un poema del Horikawa In Ontoki Hyakushû Waka (堀河院御時百首和歌), recull de cent poemes fet durant el regnat de l’emperador Horikawa (堀河天皇, 1079-1107), quan el seu pare, Shirakawa (白河天皇, 1053 ー1129), havia entrat en religió. El títol abreujat és Horikawa Hyakû Waka (堀河院 百首 和歌) i va ser recopilat per Fujiwara no Kinzane (藤原 公実, 1053ー1107). - - - o0o

徒然草 - 25 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - -

-25- - - - 飛鳥川の淵瀬常ならぬ世にしあれば、時うつり事去り、樂しび悲しび行きかひて、花やかなりし邊（あたり）も、人すまぬ野らとなり、變らぬ住家（すみか）は人あらたまりぬ。桃李物いはねば〔「桃李不レ言春幾暮」（菅原時文（＊文時、和漢朗詠集））〕、誰と共にか昔を語らむ。まして見ぬ古のやんごとなかりけむ跡のみぞいとはかなき。京極殿、法成寺（ほふじゃうじ）〔共に藤原道長の住みし所、後者はその晩年。〕など見るこそ、志留まり、事變じにける樣は哀れなれ。御堂殿〔藤原道長〕の作り磨かせ給ひて、莊園（しゃうゑん）多く寄せられ、我が御族（みぞう）のみ、御門の御後見、世のかためにて、行末までとおぼしおきし時、いかならむ世にも、かばかりあせ果てむとはおぼしてむ（＊けむ）や。大門（だいもん）金堂など近くまでありしかど、正和のころ南門は燒けぬ。金堂はその後たふれ伏したるままにて、取りたつるわざもなし。無量壽院ばかりぞ、そのかたとて殘りたる。丈六の佛九體、いと尊くて竝びおはします。行成（ぎゃうぜい）大納言の額、兼行〔大和守藤原兼行、書の名手。〕が書ける扉、あざやかに見ゆるぞあはれなる。法花堂などもいまだ侍るめり。これも亦いつまでかあらむ。かばかりの名殘だになき所々は、おのづから礎ばかり殘るもあれど、さだかに知れる人もなし。されば萬に見ざらむ世までを思ひ掟てむこそ、はかなかるべけれ。- - - Aquest món és tan mutable (61) com els tolls i basses del riu Asuka. El temps passa (62), les coses desapareixen, joia i dolor vénen i van, llocs pròspers han esdevingut erms abandonats, habitacles que no han canviat mes la gent sí que ho ha fet. El presseguer i la prunera res no diuen, emperò, amb qui es podrà parlar del passat? (63). - - - Quan es miren les nobles ruïnes d’antany, un s’adona de la impermanència de les coses. Quan es contemplen el palau de Kyôgoku (64) i el temple de Hôjôji (65) que en conserven el traçat, que n’és de trist com han canviat! Midôdono (66) ho construí en esplendor, hi afegí moltes cases senyorials, considerà que ses descendents vetllarien sempre per l’emperador i conservarien el poder..... com podria haver imaginat la desolació en què ha esdevingut tot? - - - La Portalada i el Saló Daurat que encara s’alçaven fins fa poc, emperò, a l’era Shôwa (67) s’incendià la Porta del Sud, després el Saló Daurat s’esfondrà, i així continua, res no s’ha fet per a restaurar-lo. Només hi resta el Saló Muryôjû (68). Nou imatges de Buda de setze peus s’alcen majestuoses en filera. És emocionant de veure en tota claredat la placa feta pel Gran Conseller Kôzei (69) i la inscripció de Kaneyuki (70) a la porta. Sembla que el Saló Hokke, entre d’altres, encara hi és, emperò, qui sap fins a quan? - - - D’altres no hi ha massa traces, només unes pedres que podrien ésser els fonaments, mes ningú no ho sap del cert. - - - Per tant, en totes les coses, és endebades fer propòsits per a un món que no arribarem a veure . - - - - - - - - 61 – (55 – 01) Referència al poema no.933, llibre 18, del Kokinwakashû (古今和歌集) : 世中はなにかつねなるあすかがはきのふのふちぞけふはせになる. - - - 62 – (55 – 02) Referència al pròleg del Kokinwakashû (古今和歌集). - - - 63 – (55 – 04) Referència a l’antologia Wakan Rôeishû (和漢朗詠集) de poemes xinesos i japonesos. Recull fet cap l’any 1013. - - - 64 – (55 – 06) Era el palau on residia Fujiwara no Michinaga (藤原道長, 966 – 1028). - - - 65 – (55 – 07) Hōjō-ji (法成寺). Un temple budista el qual va arribar a ser un dels més alts del Japó. Va ser construït per Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966 – 1028) l’any 1017. - - - 66 – (55 – 10) Midôdono (御堂殿) era Fujiwara no Michinaga (藤原 道長, 966 – 1028). - - - 67 – (56 – 17) L’era Shôwa (正和) : 1312-1317.- - - 68 – (56 – 20) Era dintre del temple de Hōjō-ji (法成寺). Vegeu la nota no. 65. - - - 69 – (56 – 22) Kôzei Dainagon (行成大納言) era Fujiwara no Yukinari (藤原 行成, 972-1027). Va ser un gran cal·lígraf. - - - 70 – (56 – 23) Minamoto no Kaneyuki (源兼行 1024-1074). Va ser també un gran cal·lígraf. - - - o0o