徒然草 - 55 - - - Tsurezuregusa - - - . Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -55- - - -

家のつくりやうは夏をむねとすべし。冬はいかなる所にも住まる。暑き頃わろき住居（すまひ）は堪へがたきことなり。深き水は涼しげなし、淺くて流れたる、遙かに涼し。細かなるものを見るに、遣戸〔横に引いてあける戸〕は蔀の間〔格子のはまつた部屋〕よりもあかし。天井の高きは、冬寒く、燈くらし。造作〔家の建具類〕は用なき所をつくりたる、見るもおもしろく、よろづの用にも立ちてよし。」とぞ、人のさだめあひ侍りし。 - - - Quan es construeix una casa s’hauria de tenir present l’estiu. A l’hivern es pot viure en qualsevol lloc. La calor en una casa mal feta és insuportable. - - - L’aigua fonda no dona la sensació de frescor. L’aigua de sobrefaç flueix i és molt més fresca. - - - Per a mirar coses menudes, una porta corredissa és millor que una amb finestrons i frontisses. . . . Un sostre alt dona fred a l’hivern i hi calen llums. - - - Una casa amb espais sens usos determinats és agradosa de veure i hom en pot decidir l’esmerç que desitgi.- - - o0o

徒然草 - 54 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -54- - - -

御室〔仁和寺の事〕にいみじき兒のありけるを、いかで誘ひ出して遊ばむとたくむ法師どもありて、能あるあそび法師〔藝才があり人に興を添へ得る法師〕どもなど語らひ〔仲間にひき入れ〕て、風流の破籠（わりご）やうのもの〔中に隔てがあつて割つてある辨當の類〕、ねんごろに營み出でて、箱風情のものに認め入れて、雙（ならび）の岡〔御室にある丘陵〕の便りよき所〔都合のよい所〕にうづみおきて、紅葉ちらしかけなど、思ひよらぬさまにして、御所へまゐりて、兒をそゝのかし出でにけり。うれしく思ひて、こゝかしこ遊びめぐりて、ありつる〔例の、前に埋めた所を意味する。〕苔の筵に竝みゐて、「いたうこそ困じにたれ。あはれ紅葉を燒（た）かむ人〔白氏文集の「林間暖レ酒燒2紅葉1」の句意を採り、酒を暖めん人〕もがな。しるしあらむ僧たち、いのり試みられよ。」などいひしろひて、埋みつる木のもとに向きて、數珠（ずゝ）おしすり、印〔眞言宗の秘密法、指にて種々の形をして呪法とする。〕こと＼〃／しく結びいでなどして、いらなく〔勿體らしく、大仰に〕ふるまひて、木の葉をかきのけたれど、つや＼／〔とんと〕物も見えず。所の違ひたるにやとて、掘らぬ所もなく山をあされども無かりけり。埋（うづ）みけるを人の見おきて、御所へ參りたる間に盜めるなりけり。法師ども言の葉なくて、聞きにくくいさかひ腹だちて歸りにけり。あまりに興あらむとすることは、必ずあいなき〔面白味がない〕ものなり。 - - - A Omuro (113) hi havia un acòlit molt atractiu i els bonzes no sabien què fer per a temptar-lo perquè es divertís amb ells. - - - Demanaren ajut a altres bonzes més avesats en l’organització de festes, aprestaren una carmanyola molt parençosa amb bones menges i la posaren en una capsa que colgaren en un indret adient de Narabinooka. Ho taparen amb una escampadissa de fulles d’auró perquè ningú no se n’adonés de res, s’entornaren i convidaren al noi que els acompanyés.- - - Els bonzes s’entreteniren alegrois ací i allà, i estengueren una estoreta sobre la molsa del lloc on havien colgat la capsa. - - - - Ah! Estic baldat! - - - - Algú podria fer un foc amb les fulles d’auró (114)! - - - - A veure si fem una predicció amb nostre pregàries....... - - - Es posaren davant de l’arbre sota el qual havien colgat la capsa. Friccionaren llurs rosaris, fent signes màgics cargolant els dits de manera exagerada i escarbotaren entre les fulles caigudes, emperò, no hi trobaren res. Potser s’havien equivocat de lloc i no deixaren d’escarbotar per tota la muntanya, emperò, res de res. Algú els havia vist colgant la capsa i la robà mentre ells tornaven al temple. Els bonzes restaren una estona sens badar paraula, emperò, acabaren dient-se coses molt desagradoses, es barallaren i tornaren tots ben enfadats. - - - Qualsevol ardit massa enginyós acabarà en fallida. - - - - - - - - - 113 – (99 – 01) Omuro (御室) és un altre nom per designar el temple de Ninnaji (仁和寺). - - - 114 – (101 – 13) Referència a Hakushi Monjû (白氏文集) : L'antologia de Haku. Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. Un dels poemes recollits explica que es pot escalfar el vi amb les fulles mortes d’auró. - - - o0o

徒然草 - 53 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -53- - - -

これも仁和寺の法師、童の法師にならむとする名殘とて、各遊ぶことありけるに、醉ひて興に入るあまり、傍なる足鼎〔足の三本ある鼎〕をとりて頭にかづき〔かぶる〕たれば、つまるやうにするを、鼻をおしひらめて、顔をさし入れて舞ひ出でたるに、滿座興に入ること限りなし。しばし奏でて後、拔かむとするに、大かた拔かれず。酒宴ことさめて、いかゞはせむと惑ひけり。とかくすれば、首のまはり缺けて血垂り、たゞ腫れに腫れみちて、息もつまりければ、うち割らむとすれど、たやすく割れず、響きて堪へがたかりければ、叶はで、すべき樣なくて、三足（さんぞく）なる角の上に帷子をうちかけて、手をひき杖をつかせて、京なる醫師（くすし）の許（がり）率て行きけるに、道すがら人の怪しみ見る事限りなし。醫師の許（もと）にさし入りて、むかひ居たりけむ有樣、さこそ異樣なりけめ。物をいふも、くゞもり聲〔含まれて不明瞭な言葉〕に響きて聞えず。かゝる事は書にも見えず、傳へたる教へもなしといへば、また仁和寺へかへりて、親しきもの、老いたる母など、枕上により居て泣き悲しめども、聞くらむとも覺えず。かゝる程に、或者のいふやう、「たとひ耳鼻こそ切れ失すとも、命ばかりはなどか生きざらむ、たゞ力をたてて引き給へ。」とて、藁の蒂（しべ）〔穂の心（＊ママ）〕をまはりにさし入れて、金を隔てて、首もちぎるばかり引きたるに、耳鼻かけうげ〔缺け穿たれ〕ながら、拔けにけり。からき命まうけて、久しく病み居たりけり. - - - Els religiosos del ja esmentat temple de Ninnaji feren una festa per un acòlit que es feia bonze, i en el divertiment, beguts, un d’ells agafà una olleta de tres peus i se l’encastà al cap. Se li travà al nas, l’empenyé cap avall cobrint-li la cara i es posà a ballar entre els alegrois de tothom. Després d’una estona de divertir-se féu per a treure’s l’olleta, emperò, no hi havia manera de llevar-la. L’alegria s’acabà i no sabien què fer. Ho provaren d’una manera i d’una altra, emperò, només l’esgarrinxaren tot el coll fins a sagnar, s’inflà molt i no podia respirar bé. Intenaren trencar l’atuell a cops, emperò, no era fàcil de fer perquè no podia suportar el retruny dels cops. Com ja no sabien què fer, el taparen amb una roba fina, li posaren un bastó a la mà i el portaren a un metge de la capital. - - - La gent que trobaven de camí els mirava bocabada. A cal metge, assegut davant d’ell era una escena ben estranya. Quan parlava no havia manera d’entendre res del què feia. - Açò no ho he vist mai en cap llibre, i no en sé res. - - - Així doncs, s’entornaren al temple de Ninnaji. - - - La família i la velleta de sa mare només feien que pregar al costat de la capçalera del llit, emperò, ell, segurament, no els podia sentir. - - - En aquella situació, algú digué : - - - - Encara que perdi el nas i les orelles, mes conservarà la vida, estirem tant fort com puguem. - - - Li posaren palla al voltant del coll per a protegir-lo del ferro i estiraren com per a arrencar-li el coll, i l’olleta s’emportà el nas i les orelles. - - - Conservà la vida que havia estat en perill, tot i que estigué malalt molt de temps. - - - o0o

徒然草 - 52 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -52- - - -

仁和寺〔山城葛野郡花園村にある寺、眞言宗、俗に御室。〕に、ある法師、年よるまで石清水〔男山八幡宮〕を拜まざりければ、心憂く覺えて、ある時思ひたちて、たゞ一人かちより〔徒歩で〕詣でけり。極樂寺、高良（かうら）〔共に男山の麓にある末寺末社〕などを拜みて、かばかりと心得て歸りにけり。さて傍（かたへ）の人に逢ひて、「年ごろ思ひつる事果たし侍りぬ。聞きしにも過ぎて尊（たふと）くこそおはしけれ。そも參りたる人ごとに山へのぼりしは、何事かありけむ、ゆかしかり〔見たい知りたいと思ふ〕しかど、神へまゐるこそ本意なれと思ひて、山までは見ず。」とぞいひける。すこしの事にも先達（せんだち）〔先輩、案内者〕はあらまほしきことなり。- - - Un religiós del temple de Ninnaji era pesarós perquè no havia anat mai a retre culte al santuari d’Iwashimizu tot i son avançada edat. Llavors, un jorn decidí d’anar-hi en pelegrinatge tot sol i a peu. Féu ses oracions al temple de Gokurakuji i al santuari de Kôra, i convençut de què no hi havia més temples allà s’entornà. - - - De tornada al temple de Ninnaji digué a ses companys : - - - - Per fi, després de tants anys de pensar-hi ho he fet. És molt més impressionant del que havia sentit dir. De fet, hi havia gent que pujava més amunt, que hi ha alguna cosa allà dalt? Jo era encuriosit, emperò, allò més important eren mes pregàries i no mirí res més per la muntanya. - - - Àdhuc per a les coses més insignificants és desitjable tenir una guia. - - - o0o

徒然草 - 51 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -51- - - -

龜山殿〔龜山帝讓位の後山莊を嵯峨龜山に建てられた、その御殿。〕の御池に、大井川の水をまかせられむとて、大井の土民に仰せて、水車（みづぐるま）を作らせられけり。多くの錢（あし）を賜ひて、數日（すじつ）に營み出してかけたりけるに、大方廻らざりければ、とかく直しけれども、終に廻らで、徒らに立てりけり。さて宇治の里人を召してこしらへさせられければ、やすらかに結ひて〔樂々と作り上げて〕參らせたりけるが、思ふやうにめぐりて、水を汲み入るゝ事めでたかりけり。萬にその道を知れるものは、やんごとなきものなり。 - - - L’emperador retirat disposà que es fes afluir aigua del riu Ôi a l’estany del palau de Kameyama (112) i demanà a la gent d’Ôi que hi construïssin una sínia. Hi posà molts diners i en uns jorns fou feta. La muntaren, emperò, com no girava la referen. Seguia sens girar i la sínia s’alçava allà endebades. Es convocà llavors gent del poble d’Uji perquè en fessin una. Fou bastida sens cap problema i com era d’esperar la sínia girà i féu afluir l’aigua perfectament. - - - En tot, quan la gent sap son ofici és extraordinari. - - - - - - - - - 112 – (94 – 01) Kameyamadono (龜山殿), temple construït per l’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272).- - - o0o

徒然草 - 50 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text..- - - -50- - - -

應長〔花園帝の御代、一年だけ。〕のころ、伊勢の國より、女の鬼になりたるを率て上りたりといふ事ありて、その頃二十日ばかり、日ごとに京白川の人、鬼見にとて出で惑ふ。「昨日は西園寺〔當時の藤原實兼の邸〕に參りたりし、今日は院〔上皇の御所、後宇多院〕へまゐるべし。たゞ今はそこ＼／に〔どこそこに〕。」など云ひあへり。まさしく見たりといふ人もなく、虚言（そらごと）といふ人もなし。上下（かみしも）たゞ鬼の事のみいひやまず。その頃東山より、安居院（あぐゐ）〔山城愛宕郡の寺名、比叡山東塔竹林院の里坊であつた。〕の邊へまかり侍りしに、四條より上ざまの人、みな北をさして走る。「一條室町に鬼あり。」とのゝしりあへり、今出川〔一條東洞院邊を北から南へ流れた川〕の邊より見やれば、院の御棧敷〔一條大路に加茂祭御見物のためありし棧敷。〕のあたり、更に通り得べうもあらず立ちこみたり。はやく跡なき〔もとより無根〕事にはあらざんめりとて、人をやりて見するに、大方あへるものなし。暮るゝまでかく立ちさわぎて、はては鬪諍（＊原文「■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）」諍）おこりて、あさましきことどもありけり。そのころおしなべて、二日三日人のわづらふこと侍りしをぞ、「かの鬼の虚言は、この兆（しるし）を示すなりけり。」といふ人も侍りし。 - - Cap a l’era Ôchô (110) s’escampà per la capital el rumor de què des d’Ise s’havia portat una dona posseïda pel dimoni. - - - Durant una vintena de jorns la gent de la capital i de Shirakawa havia anat amunt i avall intentant de veure-la. Es deia : - - - - Ahir anà al temple de Saionji (111) - - - - Avui anirà al palau de l’emperador retirat. - - - - Ara mateix és ací o allà. - - - De fet, ningú tampoc no l’havia vist, ni ningú no deia que el rumor no era cert. Arreu només es parlava del dimoni. - - - Aquell temps, passí a prop d’Agui des de Higashiyama, i viu una gentada que anava de Shijô cap al nord tot bramant que el dimoni era entre Ichijô i Muromachi. Jo esguardí des d’on era. Prop d’Imadegawa hi ha havia una gernació al voltant de l’entarimat des d’on l’emperador retirat contemplava els festivals, i ni s’hi podia passar. Pensí que després de tot potser sí que allò tenia quelcom del cert. Envií algú que esbrinés alguna cosa, emperò, no trobà ningú que hagués vist res. La gent continuà cridant fins a fer-se fosc. Hi hagué batusses i altres situacions desagradoses. - - - Fou llavors que molta gent emmalaltí un o dos jorns, i es digué que allò fou degut a les falòrnies sobre l’afer del dimoni. - - - - - - - - - 110 – (91 - 01) Ôchô (應長). Era que va durar des del 1311 al 1312. - - - 111 – (91 – 05) Temple al nord de Kyoto. - - - o0o

徒然草 - 49 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -49- - - -

老來りて始めて道を行ぜむと待つ事勿れ。古き墳（つか）多くはこれ少年の人なり〔「莫下待2老來1方學上レ道、古墳盡是少年人」と云へる古句〕。はからざるに病をうけて、忽ちにこの世を去らむとする時にこそ、はじめて過ぎぬる方のあやまれる事は知らるれ。あやまりといふは他の事にあらず、速かにすべき事をゆるくし、ゆるくすべきことを急ぎて過ぎにしことのくやしきなり。その時悔ゆとも甲斐あらむや。人はたゞ無常の身に迫りぬる事を心にひしとかけて、つかの間も忘るまじきなり。さらばなどか此の世の濁りもうすく、佛道を勤むる心もまめやかならざらむ。昔ありける聖は、人のきたりて自他の要事をいふとき、答へていはく、「今火急の事ありて、既に朝夕にせまれり。」とて、耳をふたぎて念佛して、終に往生を遂げたりと、禪林の十因〔東山永觀堂を禪林寺と云ふ、その永觀律師の作つた往生十因をいふ。〕にはべり。心戒といひける聖は、餘りにこの世のかりそめなることを思ひて、靜かについゐける事だになく、常はうづくまりてのみぞありける。 - - - No espereu a ésser vells (105) per a practicar el “Dào” (106). Hi ha cossos joves en moltes tombes antigues. - - - Un només s’adona per primera vegada de les errades del passat quan és afectat per una malaltia inesperada i és al caire de deixar aquest món. - - - L’errada rau en fer a poc a poc allò que cal fer-se prest (107), i prest allò que cal fer a poc a poc, i se’n penedeix dels afers del passat. Aquest penediment és debades. - - - Un sempre ha de tenir molt en compte que la mort és a l’aguait i no oblidar-ho ni un instant. Per tant, no seria més lleuger el mantell d’impureses d’aquest món i més sincer nostre cor al servei de Buda? - - - Açò es diu a “Els deu elements per a la salvació” de Zenrin (108) : - - - - Un home virtuós de l’antigor quan algú anà a parlar amb ell sobre un afer important per a ambdós, li contestà “Ara hi ha quelcom que m’acuita i ho haig de fer d’urgència”, i es tapà les orelles i es posà a resar, i finalment arribà a l’alliberament. - - - Un home virtuós dit Shinkai (109) era tan convençut de la brevetat d’aquest món que no s’asseia per a descansar sinó que sempre era ajupit. - - - - - - - - - 105 – (89 – 01) Referència a “Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic. - - - 106 – (89 – 00) Referència al Dào Dé Jîng (道德經), obra atribuïda a Laozi (老子). Personatge més llegendari que històric, es creu que va viure al segle IV a.e.c. - - - 107 – (89 – 03) Vegeu la nota no. 105). - - - 108 – (89 – 09) Zenrin, abreviatura de Zenrinji (禅林寺), un temple de Kyoto. Aquí es refereix a un monjo del temple de nom Yôgan o Eikan (1032-1111), conegut com a Zenrin Yôgan. La referència és de la seva obra Ôjô Jûin (往生拾因). - - - 109 – (89 – 10) Shinkai (心戒, ¿-?) era el fill adoptiu de Taira no Munemori (平 宗盛, 1147-1185). - - - o0o