徒然草 - 107 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -107- - - -

女の物いひかけたる返り事、とりあへずよき程にする男は、有りがたきものぞとて、龜山院の御時、しれたる女房ども、若き男達（をのこだち）の參らるゝ毎に、「時鳥や聞き給へる。」と問ひて試みられけるに、某の大納言とかやは、「數ならぬ身〔人數に入らぬ賎しい身〕はえ聞き候はず。」と答へられけり。堀河内大臣殿〔源具守、岩倉具實の子〕は、「岩倉〔山城愛宕郡岩倉〕にて聞きて候ひしやらむ。」とおほせられけるを、「これは難なし。數ならぬ身むつかし〔こゝでは、やかましい（大仰の意）と解く所だらう〕。」など定めあはれけり。總て男（をのこ）をば、女に笑はれぬ樣におほしたつべしとぞ、淨土寺の前關白殿〔藤原師教、忠教の子〕は、幼くて安喜門院〔後白河帝の女御、藤原有子、公房の女〕のよく教へまゐらせさせ給ひける故に、御詞（おほんことば）などのよきぞと人の仰せられけるとかや。山階左大臣殿〔藤原實雄〕は、「怪しの下女（げぢょ）の見奉るも、いと恥しく心づかひせらるゝ。」とこそ仰せられけれ。女のなき世なりせば、衣紋も冠もいかにもあれ、ひきつくろふ人も侍らじ。かく人に恥ぢらるゝ女、いかばかりいみじきものぞと思ふに、女の性は皆ひがめり。人我（にんが）の相〔利己的な、人と我とを區別する姿〕ふかく、貪欲甚だしく、物の理を知らず、たゞ迷ひの方に心も早くうつり、詞も巧みに、苦しからぬ事をも問ふ時はいはず、用意あるかと見れば、又あさましき事まで問はずがたりにいひ出す。深くたばかり飾れる事は、男（をのこ）の智慧にも優りたるかと思へば、その事あとより顯はるゝを知らず。質朴（すなほ）ならずして拙きものは女なり。その心に隨ひてよく思はれむことは、心うかるべし。されば何かは女の恥かしからむ。もし賢女あらば、それも物うとく〔近づき難く〕、すさまじかりなむ。たゞ迷ひをあるじとしてかれに隨ふ時、やさしくもおもしろくも覺ゆべきことなり。 - - - Es diu que hi ha pocs homes aptes per a donar una rèplica presta a allò que diu una dona. Durant el regnat de l’emperador Kameyama (180) algunes dones vanes preguntaren als joves que anaven a la cort, a tall de prova: - Heu sentit alguna vegada cantar el cucut? Un cert conseller major contestà : - Una persona insignificant com jo no ha tingut aquest privilegi. El ministre de l’interior Horikawa (181) digué : - Crec haver-lo sentit una vegada a Iwakura. Les dones ho criticaren : - A aquest no se li pot dir res. Emperò, aquella “persona insignificant com jo” és un carrincló. A un home se l’hauria de preparar perquè cap dona se li pogués enriure-se’n. He sentit gent que diu : - El canceller Jôdôji (182) parlava tan bé perquè d’infant havia estat molt ben educat per l’emperadriu Anki (183). El ministre de l’Esquerra Yamashina (184) digué : - Fins i tot quan em mira una pobre serventa em sento incòmode. Si no hi haguessin dones al món els homes no s’amoïnarien en portar de manera adient la roba o els barrets. Crec sorprenent que les dones puguin arribar a intimidar tant els homes. Totes les dones són per naturalesa perverses, pregonament egoistes, vivament cobejoses, inaptes per a raonar, simplement propenses a les quimeres. Manipuladores de mots, res no diuen a una pregunta inofensiva, semblen prudents, emperò, no deixarien de parlar sobre coses que ningú no pregunta i sobre temes estúpids. Disfressen llur gran capacitat d’engalipar tot creient-ho superior a la saviesa dels homes, emperò, no s’adonen que açò se’ls hi nota des del començament. Arteres, matusseres són les dones. És desagradós haver de cedir a llurs desigs perquè ens tinguin en consideració. Cal amoïnar-se per allò que pensen? Si hi fos una dona intel·ligent seria distant i gens cordial. Si un home cedeix a aquesta il·lusió i es deixa seduir pel cor d’una dona la trobarà gentil i fascinant. - - - - - - - - - 180 – (182 – 03) Emperador Kameyama (亀山天皇, 1249-1305). Va regnar des de l’any 1259 al 1274. 181 – (182 – 09) Minamoto no Tomomori (源具守, 1249-1316). 182 – (182 – 14) Kujô no Moronori (九条 師教. 1273-1320). 183 – (182 – 15) Fujiwara no Yûshi (藤原有子, 1207-1286). La consort de l’emperador Go-Horikawa (後堀河天皇, 1212-1234). 184 – (182 – 16) Saionji Saneo (西園寺実雄, 1217/1218-1275). - - - o0o

徒然草 - 106 - - - Tsurezuregusa - -´- Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -106- - - -

高野の證空上人〔數人あるので不明〕京へ上りけるに、細道にて馬に乘りたる女の行きあひたりけるが、口引きける男あしく引きて、聖の馬を堀へ落してけり。聖、いと腹あしく咎めて、「こは希有の狼藉かな。四部の弟子〔四衆とも云ふ、釋迦の弟子の四種〕はよな、比丘よりは比丘尼は劣り、比丘尼より優婆塞〔俗のまゝなる男の佛弟子〕は劣り、優婆塞より優婆夷〔俗のまゝの女の佛弟子〕は劣れり。かくの如くの優婆夷などの身にて、比丘を堀に蹴入れさする、未曾有の惡行なり。」といはれければ、口引きの男、「いかに仰せらるゝやらむ、えこそ聞き知らね。」といふに、上人なほいきまきて、「何といふぞ。非修（ひしゅ）非學の男（をのこ）。」とあらゝかに言ひて、きはまりなき放言しつと思ひける氣色にて、馬引きかへして遁げられにけり。たふとかりける諍論（いさかひ）なるべし。 - - - Una vegada, quan el reverend Shôku (178) del monestir de Kôya anava cap a la capital es trobà una dona a cavall en un punt estret del camí. El palafrener no controlà bé el cavall i féu caure el reverend en una rasa. El reverend li ho retragué molt enutjat. - Açò és un comportament indigne! En els quatre graus dels deixebles de Buda una “bikuni” (179) és inferior a un “biku”, un “abasoku” a una “bikuni” i una “ubai” a un “ubasoku”. És inaudit la vilesa que per a un aital “ubai” hagis fet caure a la rasa un “biku”. El palafrener digué : - Què dèieu, que no us he entès bé? El reverend, més enrabiat que mai, l’escridassà : - Què dius, neci, ignorant! I després d’una estona potser adonant-se d’aquesta rauxa desmesurada féu donar mitja volta al cavall i s’enfugí del lloc. Fou, segur, una venerable batussa. - - - - - - - - 178 – (180 – 01) No hi cap referència d’aquest personatge. 179 – (180 – 07) Quatre graus de les ordes del budisme : Hiku (比丘) : Monjo. Hikuni (比丘尼) : Monja. Ubasoku (優婆塞) : Creient laic. Ubai (優婆夷) : Creient laica. - - - o0o

徒然草 - 105 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -105- - - -

北の家（や）かげに消え殘りたる雪の、いたう凍りたるに、さし寄せたる車の轅も、霜いたくきらめきて、有明の月〔十六夜以後、遲く出る月が空にあつたまゝで夜の明ける時、月をかく云ふ〕さやかなれども、隈なくはあらぬに、人ばなれなる御堂の廊に、なみ＼／にはあらずと見ゆる男（をとこ）、女と長押〔敷居にある横木、下長押の事〕に尻かけて、物語するさまこそ、何事にかあらむ、盡きすまじけれ〔話がつきまい〕。かぶし〔頭を傾けうなだれた樣子〕、かたちなどいとよしと見えて、えもいはぬ匂ひの、さとかをりたるこそをかしけれ。けはひなど、はつれ＼／〔折々〕聞えたるもゆかし。 - - - La neu del costat obac al nord de la casa que no s’havia fos era glaçada i endurida, fins i tot els radis de les rodes d’un carruatge brillaven de gebrada. La lluna a l’alba lluïa migrada. En el passadís d’un santuari desert s’hi podia veure un home distingit assegut al costat d’una dona al llindar de la porta. Fos el que fos que es deien no semblava pas acabar-se mai. Era molt agradable la manera que tenia la dona d’inclinar el cap. Una inefable alenada de perfum que m’arribava de tant en tant era deliciós. Em delia per a escoltar millor allò que ara i adés deien aquelles veus. - - - o0o

徒然草 - 104 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -104- - - -

荒れたる宿の人目なきに、女の憚る事あるころにて、つれ＼〃／と籠り居たるを、ある人とぶらひ給はむとて、夕月夜のおぼつかなき程に、忍びて尋ねおはしたるに、犬のこと＼〃／しく〔仰山らしく〕咎むれば、げす女のいでて、「いづくよりぞ。」といふに、やがて案内せさせて入りたまひぬ。心ぼそげなるありさま、いかで過すらむと、いと心ぐるし。あやしき板敷に、しばし立ち給へるを、もてしづめたるけはひ〔物馴れしとやかなる樣子〕の若やかなるして、「こなたへ。」といふ人あれば、たてあけ所せげなる遣戸よりぞ入りたまひぬる。内のさまはいたくすさまじからず、心にくく、灯はかなたにほのかなれど、ものの綺羅など見えて、俄にしもあらぬにほひ〔今急に空薫などしたのでない香〕、いとなつかしう住みなしたり。「門よくさしてよ。雨もぞふる、御車は門の下に、御供（おんとも）の人は其處々々に。」といへば、「今宵ぞやすきいは寢べかめる〔ゆつくり熟睡が出來るであらう。ぬべくあるめる〕。」とうちさゝめくも、忍びたれど、ほどなければほの聞ゆ。さてこの程の事ども、こまやかに聞え給ふに、夜ぶかき鷄（とり）も鳴きぬ。來（こ）しかた行くすゑかけて、まめやかなる御物語に、この度は鷄も花やかなる聲にうちしきれば〔頻りに啼けば〕、明け離るゝにやと聞きたまへど、夜深く急ぐべきところのさまにもあらねば、すこしたゆみ給へる〔ぐづぐづして居られる〕に、隙（ひま）白く〔戸の隙に夜の明けた色が白く〕なれば、忘れ難きことなどいひて、立ち出でたまふに、梢も庭もめづらしく青みわたりたる卯月ばかりのあけぼの、艷にをかしかりしをおぼし出でて、桂の木の大きなるがかくるゝまで、今も見おくり給ふとぞ。 - - - Un home pensà en anar a veure una dona que vivia reclosa, apartada del món, en una casa arrossinada que ningú no visitava. Hi anà en secret una nit a la llum primerenca de la lluna. Quan els gossos de la casa bordaren sortí una serventa i preguntà qui hi havia. El féu passar de seguida i l’home entrà. L’entristí veure allò tant rònec i es preguntà com s’hi podia viure aquella manera. Restà una estona sobre el malgirbat fustam del terra fins que algú amb una veu suau i jovenívola li digué : - Per ací. Passà per una porta corredissa que costava d’obrir. L’interior de la cambra no era pas tan ombriu, tot i que un llum il·luminava tènuement l’estança. Es podia percebre la qualitat de l’endreç i l’encens no l’havien encès expressament per a la visita, tot feia un lloc molt agradable de viure-hi. - Tanqueu bé les portes. Poseu el carruatge sota els ràfecs que pot ploure, i que la seva gent descansi en algun lloc. Digué una veu i algú murmurejà : - Aquesta nit dormirem plàcidament. Tot i que la dona parlà amb veu molt baixa perquè ningú no la sentís el lloc era tan petit que ell se n’adonà del què deia. Passaren la nit parlant en detall de tot allò que havia succeït darrerament fins que cantà el gall. Parlaren de cor de coses del passat i del futur. Després d’una estona el cant del gall fou més porfidiós i es preguntaren si s’encetava el jorn. El lloc no semblava pas un d’aquells en què un n’hagi de fugir a corre-cuita en fosca nit. L’home hi restà una mica més quan la claror s’escolà per les escletxes de la porta. S’aixecà tot dient que no oblidaria pas aquella nit. Era un matí de la quarta lluna quan les capçades dels arbres i el jardí verdejaven esplendorosos. L’home recorda encara l’encant i la bellesa d’aquells moments i quan passa prop de la casa es gira per a contemplar el gran arbre “katsura” (177) fins que desapareix de la vista. - - - - - - - - - 177 – (177 – 00) Arbre Katsura (桂) : Cercidiphyllum japonicum.- - - o0o

徒然草 - 103 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -103- - - -

大覺寺（だいかくじ）殿にて、近習の人ども、謎々をつくりて解かれけるところへ、醫師（くすし）忠守（＊丹波忠守）參りたりけるに、侍從大納言公明（きんあき）卿、「我が朝のものとも見えぬ忠守かな。」となぞ＼／にせられたりけるを、唐瓶子と解きて笑ひあはれければ、腹立ちてまかでにけり。 - - - Una vegada que els senescals de l’emperador retirat (173) jugaven a fer endevinalles al palau de Daigakuji arribà el metge Tadamori (174). El camarlenc i conseller d’estat Kin’akira (175) proposà una endevinalla : - Una cosa que com Tadamori no sembla japonesa. Algú contestà : - Un gerro xinés. (176) Tothom esclafí de riure i Tadamori marxà molt enfadat. - - - - - - - - - 173 – (174 – 01) Emperador Go-Uda (後宇多天皇,1267-1324) 174 - /174 – 04) Tanba Tadamori (丹波 忠守, 1270?-1344). També era poeta i va fer glosses sobre el Genji Monogatari (源氏物語). Era d’ascendència xinesa. 175 – (174 – 05) Sanjô Kin’akira (三条公明, 1281-1336). 176 – (174 – 07) Karaishi (唐医師) és, de fet, “metge xinès”. Es tracta d’un enrevessat joc de paraules basat en la pronunciació d’uns gerros fets a la província d’Ise, lloc de naixement de Tadamori i el clan dels Taira, i amb el sufix “kara” (Xina) en relació a l’ascendència xinesa d’un altre Tadamori. El significat de la broma és : Kara heiji (唐瓶子) gerro xinès. o0o

徒然草 - 102 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -102- - - -

尹（いんの）大納言光忠入道〔源光忠、尹は彈正臺長官〕、追儺の上卿（しゃうけい）を務められけるに、洞院右大臣殿〔藤原實泰、公守の子〕に次第を申し請けられければ、「又五郎をのこを師とするより外の才覺候はじ。」とぞ宣ひける。かの又五郎は老いたる衞士の、よく公事に馴れたる者にてぞありける。近衞殿（＊未詳）著陣したまひける時、膝突〔敷物、小半疊のうすべり〕をわすれて、外記をめされければ、火たきて候ひけるが、「まづ膝突をめさるべくや候らむ。」と、忍びやかにつぶやきける、いとをかしかりけり。 - - - Una vegada, quan el conseller i cap de l’oficina de censura Mitsutada (169) oficiava la cerimònia d’expulsió dels dimonis (170) demanà al primer ministre Tôin (171) en quin ordre s’havia de seguir la cerimònia. El primer ministre li contestà : - No trobareu millor mestre que Matagorô. Aquest Matagorô era un antic guarda imperial molt entès en usatges de la cort. Quan En Konoe (172) ocupà sa plaça per a la cerimònia, que havia oblidat son estoreta i cridava son secretari, Matagorô, que atenia el foc, li xiuxiuejà furtivament : - Primer de tot, potser podríeu demanar l’estoreta. Molt divertit. - - - - - - - - - 169 – (172 – 01) Minamoto no Mitsutada (源光忠, 1284-1331). - - - 170 – (172 – 02) Tsuina (追儺) : exorcisme per foragitar dimonis que es celebrava a finals de la dotzena lluna. - - - 171 – (172- 04) Tôin Kinkata (洞院公賢, 1291-1360). - - - 172 – (172 – 10) Konoe Tsunetada (近衛 経忠?, 1302 – 1352). - - - o0o

徒然草 - 101 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -101- -

- - ある人、任大臣の節會の内辨〔節會の時、承明門内の諸事を掌る役〕を勤められけるに、内記〔中務省の官吏、詔敕を作り禁中の記事などを録す（＊る）役〕のもちたる宣命〔任大臣の辭令をかいたみことのり〕を取らず堂上してせられにけり。きはまりなき失禮（しちらい）なれども、たちかへり取るべきにもあらず、思ひ煩はれけるに、六位の外記〔太政官の官大小公事の詔書奏文を案じ局中に記録する役〕康綱〔中原康綱〕、衣被の女房をかたらひて、かの宣命をもたせて、しのびやかに奉らせけり。いみじかりけり。 - - - Un home que presidia les cerimònies d’investidura de ministres ascendí a son setial, emperò, sens prendre la proclamació imperial dels cancellers. Açò era una extrema falta de protocol, mes no podia tornar enrere. Mentre tot amoïnat pensava què podia fer, Yasutsusa (168), secretari del sisè grau del primer ministre, lliurà el document a una dama que vestia una mena de casaca perquè li ho portés en secret. Quelcom admirable. - - - - - - - - - 168 – (171 – 06) Nakahara no Yasutsuna (中原康綱, 1290-1339). - - . o0o