徒然草 - 114 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -114- - - -

今出川のおほい殿〔菊亭兼季、即ち菊亭の大臣〕、嵯峨へおはしけるに、有栖川のわたりに、水の流れたる所にて、齋王丸御（おん）牛を追ひたりければ、足掻〔前足で地をかく事〕の水前板〔車の前に横たへてある板〕までさゝとかゝりけるを、爲則〔お供をした人の名、姓不詳〕御（み）車の後（しり）に候（さぶら）ひけるが、「希有の童（わらは）かな。斯る所にて御牛をば追ふものか。」といひたりければ、おほい殿、御（おん）氣色あしくなりて、「おのれ車やらむこと、齋王丸に勝りてえ知らじ。希有の男なり。」とて御車に頭をうちあてられにけり。この高名の齋王丸は、太秦殿〔藤原信清、信隆の子〕の男、料の御牛飼〔天皇の御召料たる牛を飼ふ者〕ぞかし。この太秦殿に侍りける女房の名ども、一人は膝幸（ひざさち）、一人は■（牛偏＋孛：じ：：大漢和20044）槌（ことつち）、一人は胞腹（はうはら）、一人は乙牛（おとうし）〔皆牛に縁ある用語らしいが不明〕とつけられけり。 - - - Quan el ministre d’Imadegawa (192) era de camí a Saga, al creuar el riu Arisu, Saiômaru (193) féu passar el carruatge de bous per un indret on corria aigua i esquitxà la part davantera del carruatge. Tamenori que anava al darrera cridà : - Ei, tu, ximplet! Per què fas passar els bous per un lloc com aquest? El ministre, enutjat per allò que havia sentit, exclamà : - Tu no saps portar el carruatge millor que Saiômaru. El ximplet ets tu. I colpejà el cap de Tamenori contra el carruatge. Aquest famós Saiômaru era servent de N’Uzumasa (194) i encarregat dels bous dels carruatges imperials. Les dames que atenien N’Uzumasa tenien els noms de Hizasachi, Kotozuchi, Hôbara i Otoushi (195). - - - - - - - - - 192 – (194 – 01) Era Saionji Kinsuke (西園寺公相, 1223-1267). - - - 193 – (194 – 04) Vaquer al servei de la família durant tres generacions. - - - 194 – (194 – 09) Era Fujiwara no Nobukyo (藤原信清,1158-1216). - - - 195 – (194 – 11) Noms més adients per a vaques que per a persones. - - - o0o

徒然草 - 113 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -113-

四十（よそぢ）にも餘りぬる人の、色めきたる方〔好色らしく見える人〕、自ら忍びてあらむは如何はせむ〔それは如何しよう、詮方がない〕、言にうち出でて、男女（をとこをんな）のこと、人の上をもいひ戲（たは）るゝこそ、似げなく見ぐるしけれ。大かた聞きにくく見ぐるしき事、老人（おいびと）の若き人にまじはりて興あらむと物いひ居たる、數ならぬ身にて、世のおぼえある人を隔てなきさまにいひたる、貧しきところに酒宴このみ、客人（まらうど）に饗應せむときらめきたる。 - - - Si un home, passats els quaranta anys, té relacions amoroses en secret, què s’hi pot fer? Si esbomba o fa broma amb ses relacions amb dones o amb afers d’altri no és adient i és de mal veure. En general, no hi ha res més de mal sentir i de mal veure que un vell barrejant-se amb el jovent, fer-se l’humil i parlar com si no hi hagués cap barrera social, ésser amic de festes i menjades, atendre els hostes de manera regalada en una casa de pobre. - - - o0o

徒然草 - 112 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -112- - - -

明日は遠國（ゑんごく）へ赴くべしと聞かむ人に、心しづかになすべからむわざをば、人いひかけてむや。俄の大事をも營み、切（せち）に歎くこともある人は、他の事を聞き入れず、人のうれへよろこびをも問はず。問はずとてなどやと恨むる人もなし。されば年もやう＼／たけ、病にもまつはれ、況んや世をも遁れたらむ人、亦これに同じかるべし。人間（にんげん）の儀式、いづれの事か去り難からぬ。世俗の默し難きに從ひて、これを必ずとせば、願ひも多く、身も苦しく、心の暇もなく、一生は雜事の小節にさへられて、空しく暮れなむ。日暮れ道遠し〔唐書白居易傳に「日暮而途遠、吾生已に蹉■（足偏＋它：た：：大漢和37452）」〕、吾が生（しゃう）既に蹉■（足偏＋它：た：：大漢和）（さだ－ママ）たり、諸縁を放下（ほうげ）すべき〔世間の俗關係をひきはなし捨つべき〕時なり。信をも守らじ、禮儀をも思はじ。この心を持たざらむ人は、もの狂ひともいへ、現なし、情なしとも思へ、譏るとも苦しまじ、譽むとも聞きいれじ。 - - - Hi hauria algú que sentint que una persona es dirigeix l’endemà cap a un país llunyà li digués de portar a terme ses afers de manera calmada? Una persona que té un afer urgent a resoldre o és molt afligit no escoltarà res ni preguntarà sobre les penes i alegries d’altri, i tot i que no hi faci esment ningú no li ho retraurà. Passa el mateix amb la gent que es fa gran, que pateix una malaltia i encara més aquells que han fugit del món. Res més difícil d’evitar que les convencions socials. Emperò, si no pots defugir tes obligacions i sempre els acompleixes hauràs moltes exigències, problemes físics i seràs en desassossec, passaràs la vida amb petiteses i foteses. “Arriba el capvespre, llarg és el camí i la vida em trontolla...” (191) És hora de trencar els lligams, no compliré mes promeses, no atendré la correcció. Qui no entengui mon cor que em digui foll, que he perdut el seny i em consideri insensible. El blasme no em mortificarà. No faré cas de la lloança. . . . - - - - - - 191 – (191 – 12) Referència a un poema atribuït a Haku Kyoi (白居易, 772-846), en la transcripció fonètica japonesa, també conegut com a Haku Rakuten (白楽天). A occident és més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual. Va ser el poeta preferit de la societat japonesa de l’era Heian. - - - o0o

徒然草 - 111 Tsurezuregusa Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. -111-

「圍棊（ゐご）雙六このみてあかし暮す人は、四重〔殺生、偸盜、邪淫、妄語〕五逆〔殺レ父、殺レ母、殺2阿羅漢1、破2和合僧1、出2佛身血1〕にもまされる惡事とぞ思ふ。」とある聖の申ししこと、耳にとゞまりて、いみじくおぼえ侍る。 Un cert monjo virtuós digué que passar els jorns i les nits jugant al “Go” i al jaquet era pitjor que cometre els quatre grans crims (189) i el cinc pecats capitals (190). Sento encara aquestes paraules que trobo admirables. - - - - - - 189 – (190 – 02) Els quatre grans crims del budisme : matar, robar, la luxúria i la falsedat. (四重 ：　殺生、偸盜、邪淫、妄語). 190 – (190 – 03) Els cinc pecats capitals del budisme : parricidi, matricidi, matar algú que ha arribat a la il·luminació, trencar l’harmonia entre els bonzes i vessar la sang de Buda. ( 五逆 : 殺レ父、殺レ母、殺阿羅漢、破和合僧、出佛身血). o0o

徒然草 - 110 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -110- - - -

雙六（すぐろく）〔黑白十二の駒、盤の目は十二づつ左右にある、賽をふつて早く先方へ駒全體が行き著いた方が勝ち〕の上手といひし人に、その術（てだて）を問ひ侍りしかば、「勝たむとうつべからず、負けじとうつべきなり。いづれの手か疾く負けぬべきと案じて、その手をつかはずして、一目なりとも遲く負くべき手につくべし。」といふ。道を知れるをしへ、身を修め國を保たむ道もまたしかなり。 Una vegada preguntí a un campió de jaquet sobre sa manera de guanyar. - No s’hauria de jugar per a guanyar sinó per a no perdre. Penseu en les jugades que us faríeu perdre de seguida i defugiu-les. Pareu atenció en les jugades que retardin més la desfeta. Lliçons d’un mestre en son art que també són adients en el control d’un mateix i en la manera de governar un país. - - - o0o

徒然草 - 109 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -109- - - -

高名の木のぼり〔有名な木登り、木登りの名人〕といひし男（をのこ）、人を掟てて〔命令して〕、高き木にのぼせて梢をきらせしに、いと危く見えしほどはいふこともなくて、おるゝ時に、軒だけばかりになりて、「あやまちすな。心しておりよ。」と言葉をかけ侍りしを、「かばかりになりては、飛び降るゝ（＊ママ）ともおりなむ。如何にかくいふぞ。」と申し侍りしかば、「その事に候。目くるめき枝危きほどは、おのれがおそれ侍れば申さず。あやまちは安き所になりて、必ず仕ることに候。」といふ。あやしき下臈〔賎しき、身分低い者〕なれども、聖人のいましめにかなへり。鞠もかたき所〔蹴にくい所〕を蹴出して後、やすくおもへば、必ずおつと侍るやらむ。 - - - Un home famós com a enfilador d’arbres instruïa un altre a enfilar-se a un arbre alt. Li digué de tallar-hi la capçada i quan l’expert veié que l’altre era en perill no digué res. Quan l’altre baixà i era a l’alçada dels ràfecs d’una casa llavors l’expert el cridà : - En compte ara! Precaució al baixar! Algú li preguntà : - Des d’on és ara pot baixar d’un salt. Per què li dieu ara açò? - Aquest és el punt. Allà dalt entre les branques era marejat perquè tenia por de caure i per açò no he dit res. Els errors es fan sempre des dels llocs més segurs. Era un home de classe humil, emperò, ses paraules eren d’un savi. En el joc de la pilota passa el mateix. Es diu que després de xutar des d’un lloc difícil un creu que la propera vegada serà més fàcil, i llavors segur que fallarà. - - - o0o

徒然草 - 108 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -108- - - -

寸陰惜しむ人なし。これよく知れるか、愚かなるか。愚かにして怠る人の爲にいはば、一錢輕しと雖も、これを累ぬれば貧しき人を富める人となす。されば商人（あきびと）の一錢を惜しむ心切なり。刹那覺えずといへども、これを運びてやまざれば、命を終ふる期（ご）忽ちに到る。されば道人〔智度論に「得道者名爲2道人1、餘出家者未得道者亦名2道人1」、佛道に志す人〕は、遠く日月を惜しむべからず、只今の一念空しく過ぐることを惜しむべし。もし人來りて、わが命明日は必ず失はるべしと告げ知らせたらむに、今日の暮るゝ間、何事をか頼み、何事をか營まむ。我等が生ける今日の日、何ぞその時節に異ならむ。一日の中に、飮食（おんじき）、便利〔大小便〕、睡眠、言語（ごんご）、行歩（ぎゃうぶ）、止む事を得ずして、多くの時を失ふ。その餘りの暇、いくばくならぬうちに、無益（むやく）の事をなし、無益の事をいひ、無益の事を思惟（しゆゐ）して、時を移すのみならず、日を消（せう）し月をわたりて、一生をおくる、最も愚かなり。謝靈運〔支那晉代の文學者〕は法華の筆受〔法華經の飜譯者（事實では涅槃經の譯者であつたと云ふ。）〕なりしかども、心常に風雲の思ひ〔自然を愛すること〕を觀ぜしかば、惠遠（ゑをん）〔支那廬山東林寺の僧、東晉の人、釋道安の弟子〕白蓮の交はり〔惠遠を中心として出來た佛教徒の團體、白蓮社〕をゆるさざりき。しばらくもこれなき時は死人におなじ。光陰何のためにか惜しむとならば、内に思慮なく、外に世事なくして、止まむ人は止み、修（しう）せむ人は修せよとなり。 - - - Ningú no escatima un instant, és coneixement o follia? A aquell que és mandrós per estupidesa li diria que el valor d’un cèntim és insignificant, emperò, que si s’amuntega un pobre seria ric. Així el comerciant és delerós d’estalviar un cèntim. Potser no ens adonarem d’un instant, emperò, si els malbaratem constantment prest serem a la fi de nostres vides. Aquells que són en el camí de la virtut no s’haurien de plànyer del ràpid trànsit del temps, no haurien de perdre ni un instant d’ara mateix. Si vingués algú i us comuniqués que moriríeu l’endemà mateix, com desitjaríeu viure el jorn que us resta de vida, què faríeu? Quina diferència hi hauria entre el jorn que esteu vivint ara i el vostre darrer jorn? La majoria del nostre temps la passem de necessitat menjant i bevent, a la comuna, dormint, parlant i caminant. La poca estona que ens resta fem coses inútils, dient coses inútils, també tot seguit pensem coses inútils. Jorns que s’acaben, llunes que passen, i així vivim de la manera més fosca. Sha Reiun (185) edità la traducció del sutra del Lotus, emperò, com sempre cercava sa promoció social (186), Eon (187) li denegà l’accés a l’associació del “Lotus blanc” (188). Qui no valora un instant és com un cadàver. Si un es pregunta perquè hem de valorar el temps, no hauria d’ésser imprudent ni barrejar-se en els afers del món. Que s’aturi quan vulgui aturar-se, que segueixi el camí de la virtut quan vulgui seguir-lo. - - - - - - 185 – (186 – 13) Es tracta del poeta xinès : Xie Lingyun (謝靈運, 385–433). Va traduir diversos textos sànscrits sobre el budisme al xinès. Va col·laborar en l’edició del Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, més conegut amb el nom de Sûtra del Lotus, però no en va ser el traductor, sí, però, va traduir el Mahāyāna Mahāparinirvāṇa Sūtra, basat en una versió literal. Va compilar diverses antologies poètiques oficials, entre altres activitats literàries. - - - 186 (186 – 15) Sobre aquest punt he trobat algunes discrepàncies prou diferenciades. Una nota de la versió emprada per a la meva traducció indica que degut a la seva constant fixació pels temes de la natura per a la seva poesia no va ser acceptat a participar en les reunions del “Lotus blanc” (vegeu nota següent no. 188), però als diccionaris clàssics s’interpreta aquesta frase com a les seves ànsies de promoció social, tot indicant, precisament, aquesta mateixa frase del Tzurezuregusa. Uns traductors han escollit aquesta interpretació i altres s’han inclinat per a la traducció literal del text. Jo he triat la interpretació dels diccionaris clàssics després de llegir sobre la seva vida. 187 – (186 – 16) Es tracta d’un monjo xinès : Huiyuan (惠遠, 336-416). - - - 188 – (186 – 17) Una associació de monjos i laics encapçalada per Huiyuan (vegeu nota anterior) dedicada a l’exaltació de Buda. - - - o0o