徒然草 - 160 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -160- - - -

「門に額かくるを、「うつ」といふはよからぬにや。勘解由小路（かでのこうぢ）二品禪門〔世尊寺行忠、行尹の子〕は、「額かくる」とのたまひき。見物の「棧敷うつ」もよからぬにや。「平張〔日蔽ひのため上に平に張る幕〕うつ」などは常の事なり。棧敷構ふるなどいふべし。「護摩たく」といふもわろし。「修（しう）する」「護摩する」などいふなり。「行法（ぎゃうぼふ）」も、「法」の字を清みていふ、わろし、濁りていふ。」と清閑寺（せいがんじ）僧正〔東山にあり、清閑寺の道我僧正〕仰せられき。常にいふ事にかゝることのみ多し。 - - - No és correcte dir “clavar” (270) per al fet de penjar una placa a una porta. Kanenokôji (271), bonze “zen” de segon rang, deia : - Penjar una placa. Tampoc no és correcte dir : - Clavar una tribuna. És d’usança dir : - Clavar un tendal. - S’hauria de dir : - Aixecar una tribuna. També està malament dir : - Cremar el foc purificador (272). Seria : - Celebrar el ritual. Encendre el foc purificador. L’abat (273) del temple de Seiganji digué : - També quan es parla de “gyôbô” (274) és erroni pronunciar la síl.laba final “hô”. N’hi ha molts d’exemples semblants en la nostra parla habitual. - - - - - - - - - 270 – (274 – 01) De fet, “utsu” (打つ) vol dir, entre altres significats, “picar, donar cops, etc.”. Aquí es pot traduir en el sentit de “clavar”- 271 – (274 – 02) Fujiwara no Tsunemasa (藤原経尹 , ¿-?). L’any 1320 va entrar en religió. 272 – (274 – 06) Foc purificador en el budisme esotèric de la secta Shingon (真言). 273 – (274 – 09) Era Gonsôjô Dôga (1283-1343). Era amic de Kenkô i poeta. 274 - (274 – 08) És un terme que es refereix a exercir, practicar la llei en el budisme, en contraposició a l’ensenyament religiós. També s’aplica a les tasques que el monjo principal realitza en un temple. - - - o0o

徒然草 - 159 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -159- - - -

「みなむすび〔紐の結び方、表袴（＊うへのはかま）袈裟などに用ゐる飾り〕といふは、絲をむすびかさねたるが、蜷（みな）といふ貝に似たればいふ。」と或やんごとなき人、仰せられき。「にな」といふは誤りなり。 - - - Una persona d’alta posició em manifestà : - Es diu “minamusubi” a una corda nuada que s’apila i té la forma de conquilla d’una cargola de riu que es diu “mina”. Dir-ne “ninamusubi” és erroni. - - - o0o

徒然草 - 158 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -158- - - -

「杯の底を捨つることはいかゞ心得たる。」とある人の尋ねさせ給ひしに、「凝當（ぎょうたう）〔凝當と魚道と似た發音なので、兼好が間違へて居たのである〕と申し侍れば、底に凝りたるを捨つるにや候らむ。」と申し侍りしかば、「さにはあらず、魚道（ぎょだう）なり。流れを殘して口のつきたる所をすゝぐなり。」とぞ仰せられし。 - - - Algú em preguntà : - Com expliqueu que es buidi una copa de vi fins a no deixar cap solatge? Jo digué : - Potser a açò es diu “gyodô” (269) perquè es tracta de no deixar res enganxat al fons de la copa? I l’altre contestà : - No, “gyodô” ací significa deixar una mica de líquid per a esbandir el lloc que ha tocat la boca. - - - - - - 269 – (273 – 02) Kenkô no coneix els caràcters per a “gyôdô” i ho interpreta com a 凝當 (endurir-se, eixarreir, entre altres significats), però, de fet, aquí es tracta de 魚道, amb la mateixa pronunciació, i vol dir “el camí dels peixos, per on transiten els peixos al mar”. - -- - o0o

徒然草 - 157 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -157- - - -

筆をとれば物書かれ、樂器（がくき）をとれば音（ね）をたてむと思ふ。杯をとれば酒を思ひ、賽をとれば攤（だ）〔支那で博奕の事を云ふ、攤錢〕うたむ事を思ふ。心は必ず事に觸れて來（きた）る。假にも不善のたはぶれをなすべからず。あからさまに聖教の一句を見れば、何となく前後の文（ふみ）も見ゆ。卒爾（＊ママ）にして多年の非を改むる事もあり。假に今この文をひろげざらましかば、この事を知らむや。これすなはち觸るゝ所の益なり。心更に起らずとも、佛前にありて數珠（ずゞ）を取り經を取らば、怠るうちにも善業（ぜんごふ）〔美果を得べき美しき業因、業は因果の關係の働き〕おのづから修せられ、散亂の心ながらも繩床（じょうしゃう）〔繩を張つた椅子、座禪工夫の座〕に坐せば、おぼえずして禪定〔無我の境に入る事、禪三昧に入る事〕なるべし。事理〔事は外にあらはれた所作、理は心の内の所作、現象と實在〕もとより二つならず、外相（げさう）〔外に現はれたすがた、現象〕若し背かざれば、内證〔心内の妙悟〕かならず熟す。強ひて不信といふべからず。仰（あふ）ぎてこれを尊（たふと）むべし。 - - - Si un agafa un pinzell pensa en escriure, si s’agafa un instrument musical es pensa en fer música. Si s’agafa una copa es pensa en beure, si s’agafem els daus es pensa en el joc. El cor sempre reacciona al contacte amb les coses. Ni per un instant no ens hauríem d’entretenir amb el vici. Encara que només una ullada a una línia d’un llibre sagrat copsem tot d’una el text anterior i el seguent. Podria ésser que de sobte esmenessim les errades de molts anys. Si no haguéssim obert ara aquest llibre sabríem d’aquestes errades? Així doncs, d’aquesta esmena n’haurem tret profit. Encara que no hi hi hagi fe en nos cors, si davant de Buda agafem un rosari i els sutres fem una bona acció, tot i la nostra indolència. Si tot i el cor trasbalsat jaiem en un llit fet amb cordes, sens ni adonar-nos-en serem en meditació. Aparença i realitat no són dues coses separades. Si la forma externa no s’oposa a la realitat hi haurà creixement interior. No hauríem de negar necessàriament la fe, ho hauríem de respectar i preuar. - - - o0o

徒然草 - 156 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -156- - - -

大臣（だいじん）の大饗（だいきゃう）〔任大臣の披露式〕は、さるべき所をまをし受けて行ふ、常のことなり。宇治左大臣殿〔藤原頼長、所謂惡左府、忠實の子、忠通の弟〕は、東三條殿〔二條の南町の西に在る御殿〕にて行はる。内裏にてありけるを申されけるによりて、他所へ行幸ありけり。させる事のよせ〔大した縁續き〕なけれども、女院（にょゐん）〔國母の佛門に入られし尊稱〕の御所など借り申す故實なりとぞ。 - - - És d’usança que el banquet ofert per un ministre per a celebrar son nomenament es faci en un lloc adient. La festa del ministre de l’Esquerra d’Uji (267) fou celebrada al palau Sanjô de l’est. Allà hi havia l’emperador (268) i com el ministre li ho havia demanat l’emperador es traslladà a un altre lloc. Tot que no hi té cap relació, es demana al palau de l’emperadriu vídua. - - - - - - - - - 267 – (269 – 03) Fujiwara no Yorinaga (藤原 頼長, 1120-1156). 268 – (269 – 05) Aquí l’autor (Kenkô) s’equivoca. Quan Yorinaga va organitzar la festa l’emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155) no era en aquest palau. - - - o0o

徒然草 - 155 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -155- - - -

世に從はむ人は、まづ機嫌〔時機、都合〕を知るべし。序〔場合〕惡しき事は、人の耳にも逆ひ、心にも違ひて、その事成らず、さやうの折節を心得べきなり。但し病をうけ、子うみ、死ぬる事のみ、機嫌をはからず、ついであしとて止む事なし。生住（しゃうぢう－ママ）（＊しゃうぢゅう）異滅〔生は産、住は居所（＊ママ）、異は病にかゝつて異形になること、滅は死亡〕の移り變るまことの大事は、たけき河の漲り流るゝが如し。しばしも滯らず、直ちに行ひゆくものなり。されば眞俗〔眞諦と俗諦と、眞理と俗世間、修道も俗事にても〕につけて、かならず果し遂げむとおもはむことは、機嫌をいふべからず。とかくの用意なく、足を踏みとゞむまじきなり。春暮れて後夏になり、夏果てて秋の來るにはあらず。 春はやがて夏の氣を催し、夏より既に秋は通ひ、秋は則ち寒くなり、十月（かんなづき）は小春〔陰暦十月頃一時春の如く暖くなる折を云ふ〕の天氣、草も青くなり、梅も莟みぬ。木の葉の落つるも、まづ落ちてめぐむにはあらず、下より萌（きざ）しつはる〔衝張る、芽ぐみきざす〕に堪へずして落つるなり。迎ふる氣下に設けたる〔下で支度してゐる〕故に、待ち取る序〔それを待ち受ける順序〕、甚だ早し。生老（しゃうらう）病死の移り來る事、又これに過ぎたり。四季はなほ定まれる序あり。死期（しご）は序を待たず。死は前よりしも來らず、かねて後（うしろ）に迫れり。人みな死ある事を知りて、待つ事しかも急ならざるに、覺えずして來る。沖の干潟遥かなれども、磯より潮の滿つるが如し。 - - - L’home que s’adapta a la faisó del món ha d’ésser conscient des del començament dels canvis. Expressar quelcom a destemps serà de mal sentir, trasbalsarà el cor i allò que es diu serà endebades. Un s’ha d’adonar del moment adient. Tanmateix, l’home no pot preveure la malaltia, el naixement i la mort; no pot pas aturar els moments adversos. Néixer, viure, emmalaltir i morir, els veritables esdeveniments, són com l’abassegador corrent d’un riu, ni un instant aturat, sempre fluint. No hauríem de parlar de canvis respecte a afers essencialment importants, siguin religiosos o mundanals, els qual, de totes maneres, s’han de portat a terme. Potser no estarem preparats per a una cosa o per l’altra, mes no hem d’aturar el decurs dels fets. No és que després de la primavera arribi l’estiu, ni que després de l’estiu sigui tardor. La primavera aviat porta senyals d’estiu, ja a l’estiu apareix la tardor i a la tardor hi ha llestament l’hivern. La desena lluna té un entretoc de temps primaverenc. Les herbes verdegen i les pruneres tenen brots. També cauen les fulles dels arbres. No és que primer caiguin les fulles i que després sortin els brots, no, és que les fulles no poden resistir la puixança dels brots de dessota. La vigoria rebuda es prepara dessota i els canvis són molt prestos. La transició del naixement a la vellesa i de la malaltia a la mort és encara més ràpida. Les quatre estacions tenen ja un ordre determinat. La mort no en té d’ordre. La mort no arriba pas pel davant, s’apropa per darrere. Hom sap de la mort. Quan un pensa que té temps, la mort arriba sobtadament. És com els bancs de sorra que s’allarguen en la mar i que les onades colguen. - - - o0o

徒然草 - 154 Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -154- - - -

この人、東寺〔今京都下京九條、教王護國寺、朱雀門の東なれば此の名稱がある〕の門に雨宿りせられたりけるに、かたは者ども集り居たるが、手も足もねぢゆがみうち反（かへ）り〔身體のそり反り〕て、いづくも不具に異樣なるを見て、「とり＼〃／に類なきくせ者なり、最も愛するに足れり。」と思ひて、まもり給ひけるほどに、やがてその興つきて、見にくくいぶせく覺えければ、「たゞすなほに珍しからぬものには如かず。」と思ひて、歸りて後、「この間植木を好みて、異樣に曲折あるを求めて目を喜ばしめつるは、かのかたは者を愛するなりけり。」と、興なく覺えければ、鉢に栽（う）ゑられける木ども、みなほり棄てられにけり。さもありぬべきことなり。 - - - Una vegada, En Suketomo (266) s’aixoplugà de la pluja a la portalada del temple de Tôji. Allà s’hi havien aplegat uns esguerrats, amb mans i peus guerxats i torts. Tot mirant aquelles deformitats Suketomo pensà que cadascun d’ells era d’una raresa única, prou intererssant com per a conservar-los. Una estona després son interès minvà i ho trobà fastigós i miserable. Pensà que no hi havia res millor que les coses normals i gens especials. Quan tornà a casa s’adonà que els testos amb plantes que s’estimava tant, son gust per a branques estranyes i recargolades, plaents als ulls, era igual que son afecte pels esguerrats. Son interès minvat, arrencà totes les plantes i les llençà. Era allò que calia fer. - - - - - - - - - 266 – (265 – 05) Hinô Suketomo (日野資朝, 1290-1332). Degut a la seva implicació en un complot contra el regents militars va ser exiliat a l’illa de Sado (佐渡ヶ島 ) l’any 1324 i al 1332 va ser executat. - - - o0o