KOKINSHÛ (古今集) -192-

ゆふさればいとどひがたきわがそでに秋のつゆさへおきそはりつつ

ゆうさればーいとどひがたきーわがそでにーあきのつゆさえーおきそわりつつ

Costa d'eixugar mes mànigues xopes de plor quan es fosc, ara amb la rosada de la tardor són més molles.

Poema no. 545

Autor : Anònim.
o0o