堤中納言物語 -23- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言

EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA 宰相の君出でて見れど、人もなし。「返り事も聞えてこそ出で給はめ。人に物宣ふなめり。」と思ひて、暫し待ち聞ゆるに、おはせずなりぬれば、「『なか〳〵かひなき事は聞かじ。』など思して、出で給ひにけるなめり。いとほしかりつる御氣色を、我ならば。」とや思ふらむ、あぢきなく打ち詠めて、うちをば思ひ寄らぬぞ心おくれたりける。 　宮はさすがに理(わり)なく見え給ふものから、心強くて、明け行く氣色を、中納言も、えぞ荒立ち給はざりける。 「『心のほども思し知れ。』とにや。わびし。」とおぼしたるを、立ち出で給ふべき心地はせねど、「見る人あらば、事あり顔にこそは。」と、人の御ためいとほしくて、 　「今より後だに思し知らず顔ならば、心憂くなむ。猶『辛からむ。』とや思しめす。人は斯くしも思ひ侍らじ。」 とて、 　怨むべきかたこそなけれ夏衣うすき隔てのつれなきやなぞ. La dama Saishô havia eixit emperò no hi veié ningú i pensà que ell no se n'aniria sens haver una resposta, potser parlava amb algú. Esperà una estona, mes no aparegué. – Potser ha pensat que no volia sentir una resposta desplaent i sembla que se n'ha tornat. Pareixia tan afligit! Si hagués estat jo....... Açò suposà amoïnada amb la mirada perduda, prou apocada com per a no adonar-se d'allò que passava dintre. La princesa, com havia d'ésser, es mantingué ferma. S'encetava l'alba i el conseller del Mig, tot i son excitament, no pogué fer-hi res. Volia que ella s'adonés de la intensitat de son benvoler i era tan abatut que no era decidit a marxar. Emperò, pensà que si algú els veiés es preguntaria segurament quina mena de relació hi havia entre ells, i fent-se'n càrrec de la situació digué : – Si des d'ara m'ignoreu, serà cruel per vostra part, i açò encara m'afligiria més. Ningú no us creurà. I féu : Meu és el blasme mes és molta crueltat quina raó doncs estar separat només pel tel d'un vestit d'estiu? o0o