堤中納言物語 -37- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (3)

小命婦の君、 　「をかしきは皆取られ奉りぬれば、さむばれ、『軒端の山菅』に聞えむ。まことや、まろが見奉る帥の宮のうへをば、芭蕉葉(ばせをば)ときこえむ。」 よめの君、 　「中務の宮のうへをば、『まねく尾花』と聞えむ。」 など聞えおはさうずる程に、日暮れぬれば、燈籠(とうろ)に火ともさせて添ひ臥したるも、「花やかに、めでたくもおはしますものかな。」と、あはれしばしはめでたかりしことぞかし。 　世の中のうきを知らぬと思ひしにこは日に物はなげかしきかな 　命婦の君は、 　「蓮のわたりも、此の御かたちも、『この御方。』など、いづれ勝りて思ひ聞え侍らむ。にくき枝おはせかし。 　はちす葉の心廣さの思ひにはいづれと分かず露ばかりにも」 六の君、はやりかなる聲にて、 　「瞿麥を『床夏におはします。』といふこそうれしけれ。 　とこなつに思ひしげしと皆人はいふなでしこと人は知らなむ」 と宣へば、七の君したりがほにも、 　「刈萱のなまめかしさの姿にはそのなでしこも劣るとぞ聞く」 と宣へば、皆々も笑ふ。 　「まろがきくの御かたこそ、ともかくも人に言はれ給はね。 　植ゑしよりしげりしまゝに菊の花人に劣らで咲きぬべきかな」 とあれば、九の君、 　「羨しくも思すなるかな。 秋の野の亂れて靡く花すゝき思はむかたに靡かざらめや」 Llavors la mestressa de la casa preguntà : - Bé, i què fem amb la verge d’Ise (8)? La petita dama Myôbu féu : - Els noms més interessants ja s’han pres. En tot cas diguem-li jonquina de la muntanya que creix als ràfecs. Certament, aquella a qui serveix l’esposa del director del Dazaifu li direm fulles de plàtan. La jove maridada digué : - L’esposa del ministre de l’Interior seria les incitants espigues de les eulàlies. Amb tot açò s’havia fet fosc. Feren encendre les llums ajagudes plàcidament totes juntes, i el galantejador s’estigué una estona gaudint de llur presència torbat. Creia no saber Del sofriment d’aquest món Ara emperò Amb aquestes llànties Sóc en dolença. La dama Myôbu digué : - La dama de les flors de lotus no sabria amb qui comparar-la i dir qui és més atractiva. No hi ha una branca dolenta en cap d’elles. - Ample és el cor Com fulles de crisantem És la pensada Sens cap diferència Ningú millor ni pitjor. La sisena germana digué amb veu acuitada : - És cosa benaurada parlar de la clavellina que viu en estiu perpetu. L’estiu perpetu Creu que la clavellina És a tot arreu Tota la gent diu açò I tothom hi és d’acord. La setena germana digué superba : És l’aparença De la cortadèria Encisadora Més que no pas sento dir D’aquella clavellina. Totes rigueren. - Bé, de ma dama “crisantem” no se’n pot dir res. Des que és plantat Només creix el crisantem Tot exuberant I la seva florida No és inferior a res. - Noies, sembleu engelosides vosaltres! Digué la novena germana : Als camps de tardor Incitant d’eulàlia Espigues al vent Si algú les estima No s’hi vinclaran allà? - - - - - - 08 – (411 – 04) Saigû (齋宮). Referència a la verge d’Ise. Vegeu la nota 07. o0o