徒然草 - 117 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -117- - - -

友とするに惡（わろ）きもの七つあり。一には高くやんごとなき人、二には若き人、三には病なく身つよき人〔健康者は病弱者に同情がないからだ〕、四には酒をこのむ人、五には武（たけ）く勇める人、六にはそらごとする人、七には慾ふかき人。善き友三つあり。一にはものくるゝ友、二には醫師、三には智惠ある友。〔論語季氏篇にも之に似た益者三友、損者三友がある。〕 - - - Hi ha set classes de persones que són males companyies : - - - Primer : Gent de classe social alta. Segón : Gent jovenívola. Tercer : Gent sana que mai no ha estat malalta. Quart : Gent a qui li agrada l’alcohol. Cinquè : El soldat bel.licós. Sisé : El mentider. Setè : El cobejós. - - - Classes de persones que són bones companyies : - - - Primer : Un amic generós. Segón : Un metge. Tercer : Un amic instruït. - - - o0o

徒然草 - 116 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant les diferències no alteren la interpretració del text. - - - -116- - - -

寺院の號、さらぬ萬の物にも名をつくること、昔の人は少しも求めず、唯ありの侭に安くつけけるなり。この頃は、深く案じ、才覺（さいがく）〔才智、自分のはたらき〕を顯はさむとしたる樣に聞ゆる、いとむつかし〔こゝでは面倒でうるさい〕。人の名も、目馴れぬ文字をつかむとする、益（やく）なき事なり。何事もめづらしき事をもとめ、異説を好むは、淺才の人の必ずあることなりとぞ。 - - - La gent d’antany no s’amoïnava gens en cercar noms fora del normal per a temples i altres coses, simplement posaven els noms que se’ls hi acudia. Avui els noms són motiu de gran pensada perquè quan se sentin mostrin el talent d’aquells que els posen, i açò és fastigós. Utilitzar caràcters als que no som avesats quan es posa un nom a una persona és malaguanyat. Cercar coses insòlites i delir-se per opinions diferents sempre és propi de gent incompetent. - - - o0o

徒然草 - 115 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -115- - - -

宿河原〔攝津と云ふ説と武藏と云ふ説がある〕といふ所にて、ぼろ＼／〔梵論、虚無僧〕おほく集りて、九品の念佛〔九度調子を變へる念佛〕を申しけるに、外より入りくるぼろ＼／の、「もしこの中（うち）に、いろをし坊と申すぼろやおはします。」と尋ねければ、その中より、「いろをしこゝに候。かく宣ふは誰（た）ぞ。」と答ふれば、「しら梵字と申す者なり。おのれが師なにがしと申す人、東國にて、いろをしと申すぼろに殺されけりと承りしかば、その人に逢ひ奉りて、うらみ申さばやとおもひて、尋ね申すなり。」といふ。いろをし、「ゆゝしくも尋ねおはしたり。さる事はべりき。こゝにて對面（たいめん）したてまつらば、道場をけがし侍るべし。前の河原へまゐりあはむ。あなかしこ。わきざしたち、いづ方をも見つぎ給ふな。數多のわづらひにならば、佛事のさまたげに侍るべし。」といひ定めて、二人河原に出であひて、心ゆくばかり〔思ふ存分〕に貫きあひて、共に死にけり。ぼろ＼／といふものは、昔はなかりけるにや。近き世に、梵論字（ぼろんじ）、梵字、漢字などいひける者、そのはじめなりけるとかや。世を捨てたるに似て、我執ふかく、佛道を願ふに似て、■（鬥／亞の上端両辺を鉤の手にした形＋斤／：とう：：大漢和45657）諍（とうじゃう）を事とす。放逸無慚のありさまなれども、死を輕くして少しもなづまざる〔拘泥執著しない〕方のいさぎよく覺えて、人の語りしまゝに書きつけ侍るなり。 - - - En un lloc dit Shukugahara s’havia aplegat una munió de monjos mendicants i cantaven la invocació a Buda en nou graus quan un altre monjo arribà i preguntà : - Hi ha entre vosaltres un monjo de nom Irooshi? Un d’ells contestà : - Jo sóc Irooshi. Qui el demana? - Em dic Shirabonji, i m’han dit que a les contrades de l’est un monjo mendicant dit Irooshi matà mon mestre, una determinada persona, i he vingut per a trobar-lo i fer-ne venjança. Per a açò el demano. Irooshi digué : - El que demanes és admirable. Sí, allò que dius és cert. Si ens enfrontem ací embrutaríem un lloc de devoció. Anem a la llera del riu d’allà davant. Vosaltres, companys, no afavoriu ningú. Si molta gent s’hi barreja torbareu el servei religiós. Una vegada decidit, els dos homes anaren a la llera del riu. Lluitaren a cor què vols, es travessaren amb les espases i ambdós moriren. No sé si aquests monjos mendicants que anomenem “boroboro” existien antigament. Sembla que tenen llur origen més recentment sota els noms de “boronji”, “bonji”, “kanji”, i així. Actuen com si haguessin renunciat al món. Llurs lligams a les coses materials són pregons. Fan com si desitgessin el camí de Buda, emperò, en fan una lluita. Són egòlatres i ferals, emperò, llur menyspreu per la mort i llur indiferència a la vida ho trobo de valents. Escric allò que me’n dit. - - - o0o

徒然草 - 114 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -114- - - -

今出川のおほい殿〔菊亭兼季、即ち菊亭の大臣〕、嵯峨へおはしけるに、有栖川のわたりに、水の流れたる所にて、齋王丸御（おん）牛を追ひたりければ、足掻〔前足で地をかく事〕の水前板〔車の前に横たへてある板〕までさゝとかゝりけるを、爲則〔お供をした人の名、姓不詳〕御（み）車の後（しり）に候（さぶら）ひけるが、「希有の童（わらは）かな。斯る所にて御牛をば追ふものか。」といひたりければ、おほい殿、御（おん）氣色あしくなりて、「おのれ車やらむこと、齋王丸に勝りてえ知らじ。希有の男なり。」とて御車に頭をうちあてられにけり。この高名の齋王丸は、太秦殿〔藤原信清、信隆の子〕の男、料の御牛飼〔天皇の御召料たる牛を飼ふ者〕ぞかし。この太秦殿に侍りける女房の名ども、一人は膝幸（ひざさち）、一人は■（牛偏＋孛：じ：：大漢和20044）槌（ことつち）、一人は胞腹（はうはら）、一人は乙牛（おとうし）〔皆牛に縁ある用語らしいが不明〕とつけられけり。 - - - Quan el ministre d’Imadegawa (192) era de camí a Saga, al creuar el riu Arisu, Saiômaru (193) féu passar el carruatge de bous per un indret on corria aigua i esquitxà la part davantera del carruatge. Tamenori que anava al darrera cridà : - Ei, tu, ximplet! Per què fas passar els bous per un lloc com aquest? El ministre, enutjat per allò que havia sentit, exclamà : - Tu no saps portar el carruatge millor que Saiômaru. El ximplet ets tu. I colpejà el cap de Tamenori contra el carruatge. Aquest famós Saiômaru era servent de N’Uzumasa (194) i encarregat dels bous dels carruatges imperials. Les dames que atenien N’Uzumasa tenien els noms de Hizasachi, Kotozuchi, Hôbara i Otoushi (195). - - - - - - - - - 192 – (194 – 01) Era Saionji Kinsuke (西園寺公相, 1223-1267). - - - 193 – (194 – 04) Vaquer al servei de la família durant tres generacions. - - - 194 – (194 – 09) Era Fujiwara no Nobukyo (藤原信清,1158-1216). - - - 195 – (194 – 11) Noms més adients per a vaques que per a persones. - - - o0o