西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -155-

雑 / 釈教十首雑十首 Temes diversos / Deu poemes diversos de la sèrie "Deu poemes sobre el budisme". 月をこそながめば心うかれ出でめ闇なる空にただよふやなぞ つきをこそ- ながめばこころ- うかれいでめ- やみなるそらに- ただよふやなぞ Tsuki o koso-nagameba kokoro-ukare ideme-yami naru sora ni-tadayou y nazo Quan la contemplo la lluna l'enteniment se'n va de mi mateix com és que vagareja per un cel de tenebra? Poema no. 1550 Nota : el tercer vers té sis síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -154-

雑 / 釈教十首雑十首 Temes diversos / Deu poemes diversos de la sèrie "Deu poemes sobre el budisme". 山里の心の夢にまどひをれば吹きしらまかす風の音かな やまざとの- こころのゆめに- まどひをれば- ふきしらまかす- かぜのおとかな Yamazato no-kokoro no yume ni-madoi oreba-fuki shiramakasu-kaze no oto kana En el llogaret quan la ment va divagant per aquests somnis meus el so de la ventada em porta cap a la llum Poema no. 1549 Nota : el tercer vers té síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -153-

雑 / 釈教十首：無量義経、三首 Temes diversos / De la sèrie "Deu poemes sobre el budisme" : Tres poemes sobre el sutra dels "Incommensurables significats". 身につきて燃ゆる思の消えましや涼しき風のあふがざりせば みにつきて- もゆるおもひの－きえましや－すすしきかぜの－あふがざりせば Mi ni tsukite-moyuru omoi no-kiemashi ya-susushiki kaze no-augazariseba El foc del pensar que envolta el teu cos serà apagat? Només si fa encontre amb ventades glaçades Poema no. 1538 o0o

おらが春 -12- LA MEVA PRIMAVER 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

おのれ住る郷は、おく信濃黒姫山のたら／＼下りの小隅なれば、雪は夏きへて霜は秋降る物から、橘のからたちとなるのみならで、萬木千草上々國よりうつし植るに、こと％＼く變じざるはなかりけり。 九輪草四五りん草で仕廻けり 一茶 鎮西八郎爲朝人礫うつ所に 時鳥蠅蟲めらもよつく聞け ゝ 鹿の子や横にくはへし萩の花 一茶 老翁岩に腰かけて一軸をさづくる圖に 我汝を待こと久しほとゝぎす ゝ 幽栖 我家に恰好鳥の鳴にけり ゝ 二三遍人をきよくつて行螢 ゝ 飛螢其手はくはぬくはぬとや ゝ 成蹊子こぞの冬つひに不言人と成りしとなん。鶯笠のもとより此ころ申おこせたりしを つの國の何を申も枯木立 ゝ 白笠を少しさますや木下陰 ゝ まかり出たるは此藪の蟇にて候 ゝ 雲を吐く口つきしたり引蟇 ゝ 赤い葉の榮耀にちるや夏木立 ゝ 稻妻や一切づゝに世が直る ゝ 石川はくはらり稻妻さらり哉 ゝ 夕霧や馬の覺えし橋の穴 ゝ 秋風に歩て迯る螢かな ゝ 二番休 乳呑子の風よけに立かゝし哉 ゝ 連にはぐれて 一人通ると壁に書く秋の暮 ゝ 七月七日墓詣 一念佛申だけしく芒かな ゝ 木啄のやめて聞かよ夕木魚 ゝ 木つゝきが目利して居る菴かな ゝ 經堂 蟲の屁を指して笑ひ佛かな ゝ 得手ものゝ片足立や小田の雁 ゝ 山寺や 椽の上なる鹿の聲 ゝ 下手笛によつくきけとやしかの聲 一茶 茸狩のから手でもどる騒かな ゝ さと女三十五日墓 秋風やむしりたがりし赤い花 ゝ さをしかの喰こぼしけり萩の花 ゝ 我やうにどつさり寐たよ菊の花 ゝ のらくらが遊びかげんの夜寒哉 ゝ 露の玉つまんで見たるわらは哉 ゝ El llogaret on visc és un raconet en una suau vessant de la muntanya de Kurohime al fons de la contrada de Shinano. Tot just l'estiu desfà la neu que la tardor hi deixa el gebre. No només les mandarines esdevenen taronges bordes sinó que tots els arbres i plantes de contrades riques s'arrossinen al plantar i no hi ha manera de canviar açò. De la prímula a la fi només quatre o cinc floretes. On Chinzei Hachirô Tametomo atacà amb pedres. (97) Vosaltres cucuts i mosques i insectes escolteu-ho bé. Un jove cérvol té d'una lespedeza flor a la boca. Retrat d'un vell assegut en una pedra amb un rotlle de paper. Durant molt de temps que soc en esperada per tu cuquella. Vida solitària. A casa meva la cuquella ha cantat encertadament. I dos i tres cops se'n fum de la gent i fuig la cuca de llum. No m'agafareu no m'agafareu vola la cuca de llum. Ôryû (98) em féu saber que Seikeishi (99) el passat hivern havia finalment entrat en el gran silenci. Contrada de Tsu i què hi diuen també els arbres marcits? (100) Refredar un xic el meu capell de palla l'ombra d'un arbre. Des d'aquells matolls el gripau es presenta amb modèstia. I amb sa boca un gripau gitaria de fet un núvol. Fulles vermelles cauen esplendoroses dels arbres d'estiu. Lluor i lluor dels llampecs que d'aquest món fan guarició. Un riu de pedres la resplendor d'un llampec durant un instant. Boira del vespre el cavall et recorda rodera del pont. Vent de la tardor fa via i s'escapa la cuca de llum. Segon instant de repòs. Protegeix del vent l'infant que és alletant amb un espantall. La pèrdua d'un company. Fent via tot sol escric en una paret vespre de tardor. Visitant sa tomba el setè jorn de la setena lluna. (101) Faig en silenci tot just un prec sobre jaç fet d'eulàlies. El toc del pigot parat se sent el tambor potser del temple. Un pigot negre esguarda molt la fusta de ma cabana. Lloc on es guarden textos religiosos. El Buda somriu i senyala l'insecte que s'ha fet un pet. Cofoia sobre solament una pota l'oca d'arrosar. Temple d'un turó sobre la galeria la veu d'un cérvol. Escolteu-ho bé una flauta maldestra la veu d'un cérvol. Escandalosos els caçadors de bolets amb les mans buides. Trenta-cinc jorns de l'enterrament de ma filla Sato. El vent de tardor voldria arrabassar les flors vermelles. D'un cérvol mascle de sa boca cauen flors de lespedeza. I com jo mateix són les flors de crisantem ben adormides. Frescor de la nit fins al punt d'esbargir-se tot gandulejant. Fa per agafar les perles de rosada la criatura. - - - - - 97 – Chinzei Hachirô Tatemono (鎮西八郎爲朝), era Minamoto no Tametomo (源 為朝, 1139 –1170). Soldat famós per la seva força. 98 - Ôryû (鶯笠, ¿-1846). Poeta d'Edo. Amic personal d'Issa. 99 – Seikeshi (成蹊子, ¿-?). Poeta d'Edo. 100 – Referència al poema no. 625 del Shinkokinwakashû : 津の国の難波の春は夢なれや葦の枯葉に風わたるなり Autor : Saigyô (西行1118-1190). 101 – Aniversari de la mort de sa filla, la petita Sato. o0o

与謝蕪村 - 142 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

待人の足音遠き落葉哉 So de petjades D’aquell a qui espero Fulles caigudes. 菊は黄に雨疎かに落葉かな Minsa ploguda En el groc dels crisantems Fulles caigudes. 古寺の藤あさましき落葉哉 En un vell temple Glicines malaurades Fulles caigudes. o0o

与謝蕪村 - 141 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

馬の尾にいばらのかゝる枯野哉 Terreny desolat De la cua del cavall Pengen espines. 蕭條として石に日の入枯野かな En la desolació Capvespre a les pedres Terreny desolat. (66) ---------- El primer vers té set síl·labes. o0o

与謝蕪村 - 140 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

狐火の燃へつくばかり枯尾花 I el foc follet Gairebé fa encendre Els secs gineris. 金福寺芭蕉翁墓 La tomba de Bashô al temple de Kinpuku. 我も死して碑に邊せむ枯尾花 I a la meva mort Mon cos vora la llosa Als secs gineris. (65) ------ 65 - El primer vers té sis síl·labes. o0o

与謝蕪村 - 139 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

大とこの糞ひりおはすかれの哉 Monjo eminent En un terreny desolat Hi fa cagada. 子を捨る藪さへなくて枯野哉 Ni un sol matoll On abanadonar un nen Terreny desolat. 草枯て狐の飛脚通りけり Per l’herba seca Una guineu hi passa Fent una cursa. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû UNA CASA A LA MUNTANYA -152- 雑 / 無常十首 Temes diversos / Deu poemes sobre la impermanència. うらうらと死なむずるなと思ひ解けば心のやがてさぞと答ふる うらうらと- しなむずるなと- おもひとけば- こころのやがて- さぞとこたふる Uraura to-shinamuzuru na to-omoi tokeba-kokoro no yagate-sa zo to kotauru

Quan un medita si la mort serà quelcom ple de serenitat el cor ara deslliurat contesta que ho serà Poema no. 1520 Nota : el tercer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -151-

雑 / 無常十首 Temes diversos / Deu poemes sobre la impermanència. みぎは近くひきよせらるゝ大網にいくせのものの命こもれり みぎはちかく- ひきよせらるる- おほあみに- いくせのものの- いのちこもれり Migiwa chikaku-hikiyoseraruru-ooami ni-ikuse no mono no-inochi komoreri L'enorme filada estira i rossega cap al ribatge i quantes coses vivents són allà enganxades? Poema no. 1519 Nota : el primer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -150-

雑 / 無常十首 Temes diversos / Deu poemes sobre la impermanència. 現をもうつつとさらに思へねば夢をも夢と何かおもはん うつつをも－うつつとさらに－おもへねば－ゆめをもゆめと－なにかおもはん Utsutsu o mo-utsutsu to sara ni-omoeneba-yume o mo yume to-nanki ka omowan Com que no penso ja en la realitat com realitat hauria de pensar jo que el somni és somni? Poema no. 1515 o0o

おらが春 -11- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

樂しみ極りて愁ひ起るはうき世のならひなれど、いまだたのしびも半ばならざる、千代の小松の二葉ばかりの笑ひ盛なる緑り子を、ね耳に水のおし來るご ときあら／＼しき痘の神に見込れつゝ、いま水膿のさなかなれば、やをら咲ける初花の泥雨にしほれたるに等しく、側に見る目さへくるしげにぞありける。是も 二三日經たれば痘はかせぐちにて、雪解の峽土のほろ／＼落るやうに瘡蓋といふもの取れば、祝ひはやして、さん俵法師といふを作りて、笹湯浴せる眞似かたし て、神は送り出したれど、益々よはりて、きのふよりけふは頼みすくなく、終に六月二十一日の蕣の花と共に、此世をしぼみぬ。母は死顏にすがりてよゝ／＼と 泣もむべなるかな。この期に及んでは、行水のふたゝび歸らず、散る花の梢にもどらぬくひ事などゝ、あきらめ顏しても、思ひ切がたきは恩愛のきづななりけ り。 露の世はつゆの世ながらさりながら 一茶 去四月十六日、みちのくにまからんと、善光寺まで歩みけるを、さはる事ありて止みぬるも、かゝる不幸あらんとて道祖神のとゞめ給ふならん 其引 子におくれたるころ 似た顏もあらば出て見ん一踊 落梧 母におくれたる子の哀さに おさな子やひとり飯くふ秋の暮 尚白 娘を葬りける夜 夜の鶴土に蒲團も着せられず 其角 孫娘におくれて三月三日野外に遊ぶ 宿を出て雛忘れば桃の花 猿雖 娘身まかりけるに 十六夜や我身にしれと月の欠 杉風 猶子母に放れしころ 柄をなめて母尋るやぬり團扇 來山 愛子をうしなひて 春の夢氣の違はぬがうらめしい ゝ 子をうしなひて 蜻蛉釣りけふはどこまで行た事か かゞ千代 やんごとなき人々の歌も心に浮ぶまゝにふとしるし侍りぬ 讀人知らず 哀なり夜半に捨子の泣聲は 母に添寢の夢や見つらん 爲家卿 捨て行く親したふ子の片いざり 世に立かねて音こそなかるれ 兼輔卿 人の親の心は闇にあらねども 子を思ふ道に迷ひぬるかな 頌曰 未擧歩時先己到 未動舌時先説了 直饒著々在機先 更須知有向‐上竅 貰ふよりはやくうしなふ扇かな 一茶 俄川とんで見せけり鹿の親 ゝ 大寺や扇でしれし小僧の名 ゝ 曲者隱れてうかゞふ圖 あはれ蚊のついと古井に忍びけり ゝ 大山詣 四五間の木太刀をかつぐ袷かな ゝ 太郎冠者まがひに通る扇かな ゝ És ensenyament del món efímer que un cop acabat el goig aparegui la dolença. Mon infant que havia de viure mil anys com un tendre pi no en visqué ni la meitat, Son riure fou florida de dues fulles, fou marcada per la deïtat de la terrible verola (80), tal com una gota d'aigua a l'orella d'un dorment. Ara coberta de butllofes semblava una incipient flor tot just florida marcint-se amb el fang i la pluja. Era una sofrença per aquells que a son costat la contemplaven. Dos o tres jorns després les butllofes s'assecaren, com desglaç que s'escola pel gorg, i per a festejar-ho férem un jaç de palla amb una capa de fulles de bambú escaldades per a foragitar la deïtat. Emperò, s'afeblí més i més, nostra esperança s'apagava per moments. Finalment, es marcí en aquest món com flor de meravella el vint-i-un de la sisena lluna. Sa mare s'abraçà a son cos desfeta en plors. I des de llavors com l'aigua que corre i no torna mai (81) ni la flor caiguda a la branca (82), malsofert, difícil de resignar-m'hi pels lligams d'amor Món de rosada és un món de rosada i així, així...... Eixí el sisè jorn de la quarta lluna cap a Michonobu. Arribat al temple de Zenkôjin quelcom m'aturà, potser alguna dissort o el déu dels camins (83). Sobre el mateix tema. L'infant que se n'ha anat abans . Si la mateixa cara ell tingués al ball el cercaria. (Rakugo -84) Tristor de l'infant que ha perdut la mare. L'infantó tot sol es menja l'arròs bullit en nit de tardor. (Shôhaku -85) Nit de l'enterrament d'una filla. Nit de les grues ni esma trinc de posar el jaç a terra. (Kikaku -86) A ma néta, traspassada, el tres de la tercera lluna, jugant al camp. Surto de l'hostal si oblido les nines flors de presseguer. (Ensui -87) A la mort de la filla. Després de plena “resignat-hi” així fa la lluna minvant. (Sanpû -88) Un infant separat de la mare. Llepes el mànec d'aquell ventall de laca on és la mare? (Raizan -89) Havent perdut l'infant estimat. De primavera el somni em faig retret de no enfollir. (Raizan) Havent perdut l'infant. Mentre tot caçant libèl·lules fins a on és anat avui? (Chiyo -90) Com a mostra de respecte, qualques poemes de gentilhomes tal com em venen al cap. Quina tristesa! Plor d'infant abandonat a la mitjanit somniant potser que és al costat de la mare. (Desconegut -91) Aviat infant que sens pare ni mare i tot de genolls no podràs enfrontar-te al món m'arrenca el plor. (El ministre Tameie -92) Tot i que el cor dels pares no estigui en una foscor potser per amor al fill poden perdre el camí. (El ministre Kanesuke -93) Un comentari Zen. Encara ni un pas i ja és arribat. Encara sens bellugar la llengua i ja ha parlat. Tot i abans de moure fitxa ja sap que sempre caldrà un nou moviment. (94) Tan punt l'he hagut que ja l'he extraviat aquest mon ventall. Una riuada li ensenya a saltar el pare cérvol. És un gran temple el nom d'un jove bonze marcat al ventall. Retrat d'un infame amagat. Un malvat mosquit és tot just entaforat en un vell avenc. De pelegrinatge al temple d'Ôyama. Porta estaca més llarga de set metres kimono folrat. Passa un ventall que de Tarô Kaja n'és el viu retrat. (95) Prop del llogaret de Murasaki algú agafà un moixonet negre com una bola de carbó i el tingué engabiat a la porta. Aquell vespre, i tota la nit, es sentí els pares a la teulada de casa com el cridaven, quina tristor! És en la foscor per l'amor per son petit piula i piula i amb la veu plorosa passa la nit la gralla. A un lladre pres i amagat en son poble. Ocell maligne el parany sota xàfec voltes i voltes. Pena per l'ocell que és pres quan menja al camp de cacera del senyor. I quina grua atansada als homes rebrà la fletxa? Sota la fletxa la mare que alleta el seu cervatell. (Risshi -96) Així impressionat un caçador es tallà els cabells i entrà en religió. - - - - - - 80 – En aquell temps es creia que les epidèmies eren provocades pels déus. En el cas de la verola es pensava que havia arribat de Corea i que es transmetia a través del mar i els rius. 81 - : Referència al poema no. 837 del Kokinwakashû (古今和歌集) : 先立たぬ くいのやちたび かなしきは 流るる水の かへり来ぬなり. 藤原忠房がむかしあひしりて侍りける人の身まかり にける時に、とぶらひにつかはすとてよめる Escrit com una nota de condol pel traspàs d'una persona que Fujiwara no Tadafusa havia visitat en el passat. 先立たぬ くいのやちたび かなしきは 流るる水の かへり来ぬなり さきだたぬーくいのやちたびーかなしきはーながるるみずのーかえりどぬなり Tantes vegades he hagut de lamentar de no ésser jo el primer en anar-se'n aigua que fuig no torna. Autor : Kan'in (閑院, finals del IX, principis del X ?). Dama de la cort. 82 – Referència a l'obra de teatre Nô : Shima (八島). Vegeu el meu article sobre aquesta obra a “Notes sobre el teatre clàssic japonès” en aquest mateix “blog”. 83 – Dōsojin (道祖神): Déu del camí dels ancestres. Nom que es donava a déus del xintoisme japonès. La creença era que protegien els viatgers d'epidèmies i mals esperits. 84 - Rakugo (落梧, 1662-1691). El seu nom era Yasuemori o Sukeemori (万屋助右衛門 / 安川助右衛門). Era un ric comerciant de teixits de Gifu. Deixeble de Bashô. 85 – Shôhaku (尚白, ? - 1773). Deixeble de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1604). 86 - Takarai Kikaku ( 宝井其角; 1661–1707). Deixeble de Bashô. També conegut amb el nom d'Enomoto Kikaku. 87 – Kubota Ensui (窪田猿雖, 1640-1704). Era de l'escola de Bashô. 88 – Sugiyama Sanpû(杉山杉風, 1647 – 1732). Deixeble de Bashô. 89 - Konishi Raizan (小西来山,1654-1716). Era de l'escola Rosen (Naitô Rosen 内藤露沾, 1655 – 1733). 90 – Fukuda Chiyo / Kaga no Chiyo (福田千代尼, 1703-1775). Considerada una de les millors poetes del “haiku”. 91 – D'autor desconegut però atribuït a Asukai Masachika (飛鳥井雅親,1417-1490), poeta i cal·lígraf. Segons el Heian Ochiboshû (平安落穂集) és de l'emperador Reigen (霊元天皇,1654 –1732). 92 – Fujiwara no Tameie (藤原為家,1198-1275). Poeta i compilador d'antologies imperials. 93 – Fujiwara no Kanesuke (藤原兼輔, 877 – 933). 94 – Comparació amb un moviment anomenat “kyô” (竅) del tradicional joc japonès Igo (囲碁) o simplement Go. 95 - Tarô Kaja (太郎冠者) és un caràcter còmic del teatre Kyôgen (狂言). 96 – Risshi (立志, ¿-?). Poeta d'Edo. o0o

与謝蕪村 - 138 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

鋸の音貧しさよ夜半の冬 So d’una serra En la freda mitjanit És la pobresa. 彈山の質屋とざしぬ夜半の冬 No hi ha préstecs En la freda mitjanit Al puig de Hida. 春夜樓會 Trobada amb Kitô. むさゝびの小鳥はみ居る枯野哉 L’esquirol volant En un terreny desolat Menja un moixó. o0o

与謝蕪村 - 137 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

讃 高松にしばらく旅やどりしけるに、あるじ夫婦の隔なきこゝろざしのうれしさに、けふや其家を立出るとて Fiu breu estada a l’hostal de Takamatsu durant mon viatge. Em sentí molt satisfet per l’acolliment de l’amo i de sa muller, i ara que m’hi acomiado...... 巨燵出て早あしもとの野河哉 Lluny del braseret Tinc de sobte els meus peus A l’aigua d’Aso. o0o

与謝蕪村 - 136 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

うづみ火や終には煮る鍋のもの En cendra viva Finalment la tupina Arrenca el bull. 炭うりに鏡見せたる女かな A qui ven carbó Que es miri al mirall Li fa la dona. (63) 裙に置て心に遠き火桶かな Ben posat als meus peus Però ben lluny del meu cor Hi ha el braser. (64) - - - - - - 63 - Referència a Fuyu no hi (冬の日), obra de Bashô. 64 - El primer vers té sis síl·labes.

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -149-

雑 / 無常十首 Temes diversos / Deu poemes sobre la impermanència. ささがにの糸につらぬく露の玉をかけて飾れる世にこそありけれ ささがにの- いとにつらぬく- つゆのたまを- かけてかざれる-よにこそありけれ Sasagani no-ito ni tsuranuku-tsuyu no tama o-kakete kazareru-yo ni koso arikere Gotes de gebre penetren la filada de la teranyina i d'allà són penjades ornament provat d'aquest món Poema no. 1514 Nota : el tercer vers té 6 síl·labes i el cinquè en té vuit. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -148-

雑 / 述懐十首 Temes diversos / De la sèrie "Cent poemes". いざさらば盛り思ふもほどもあらじはこやが嶺の花にむつれて いざさらば- さかりおもふも- ほどもあらじ- はこやがみねの- はなにむつれし Iza saraba-sakari omou mo-hodo mo araji-hakoya ga mine no-hana ni mutsureshi Hora de l'adéu a l'esplendor de la qual el record s'acaba amic de les flors del cim del turó dels immortals Poema no. 1503 Nota : el tercer vers té sis síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -147-

雑 Temes diversos おもひ出でて誰かはとめてわけも來むいる山道の露の深さを おもひいでて- たれかはとめて- わけもこむ- いるやまみちの- つゆのふかさを Omoi idete-tare ka wa tomete-wake mo komu-iru yamamichi no-tsuyu no fukasa o Qui es recordarà d'aquell que féu per venir demanant per mi pel camí de muntanya fredorós de rosada? Nota : el primer vers té sis síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -146-

雑 Temes diversos 世の中をすてて捨てえぬ心地して都はなれぬ我身なりけり よのなかを－すててすてえぬ－ここちして－みやこはなれぬ－わがみなりけり Yo no naka o-sutete suteenu-kokochi shite-miyako hanareru-waga mi narikeri He deixat el món però hi ha sentiments que no puc deixar incapaç sóc encara d'evitar la capital Poema no. 1417 o0o

おらが春 -10- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

より／＼思ひ寄せたる小兒をも遊び連にもと爰に集ぬ 柳からももんぐあゝあと出る子哉 ゝ 蓬莱になんむ／＼といふ子哉 ゝ 年問へば片手出す子や更衣 一茶 小兒の行末を祝して たのもしやてんつるてんの初袷 ゝ 名月を取てくれろとなく子哉 ゝ 子寶がきやら／＼笑ふ榾火哉 ゝ あこが餅／＼とて並べけり ゝ 妹が子の脊負ふた形りや配餅 ゝ 餅花の木陰にてうちあはゝ哉 ゝ 凉風の吹く木へ縛る我子かな ゝ わんぱくや縛られながらよぶ螢 ゝ 其引 あゝ立たひとり立たることし哉 貞徳 子にあくと申人には花もなし 芭蕉 袴着や子の草履とる親心 子堂 花といへも一ツいへやちいさい子 羅香 春雨や格子より出す童の手 東來 早乙女や子のなく方へ植てゆく 葉捨 折とても花の木の間のせがれ哉 其角 はしとり初たる日 鵙鳴や赤子の頬をすふ時に 同 男にきらはれて親のもとに住みけるに、おのが子の初節句見たくも晝は人目茂ければ 去られたる門を夜見る幟かな よみ女しらず 子を思ふ實情さもと聞へて哀なり。猛きものゝふの心を和らぐるとはかゝる眞心をいふなるべし。いかなる鬼男なりとも、風の便りにもきゝなば、いかでかふたゝび呼び歸さざらめや。 所有畜類是レ世々ノ親族ナリとなん、親をしたひ子を慈む情、何ぞへだてのあるべきや。 人の親の烏追けり雀の子 鬼貫 夏山や子にあらはれて鹿の鳴 五明 負て出て子にも鳴かする蛙哉 東陽 鹿の親笹吹く風にもどりけり 一茶 小夜しぐれなくは子のない鹿にがな ゝ 子をかくす藪の廻りや鳴雲雀 ゝ Un recull casual per a l'infant de mes pensades i per a ses companys de joc. Del salze estant fent l'esquirol que vola xiscla un infant. Davant dels adorns de la festa de cap d'any prega un infant. I tu “Quants anys tens” Ella alça una mà vestida d'estiu. Per a celebrar l'esdevenidor de mon infant. Esperançador que el seu primer vestit ja li sigui curt. “Agafa-me-la aquesta lluna plena” plora un infant. Un tresor d'infant esclafa la rialla prop la foguera. “Meves són meves” i els pastissets d'arròs arranja l'infant. Porta pastissets la noia a l'esquena per a repartir. Sota un arbre decorat amb pastissets bat de mans un nen. Allà a l'arbre on bufa el vent glaçat lligo mon infant. Entremaliat tot i lligat ell crida les cuques de llum. Sobre el mateix tema. Ah! Es posa dret que es posa dret tot sol ja en aquest any. (Teitoku - 69) No hi haurà flors per aquell que diu dolent a criatures. (Bashô) Al Hakamagi posar-li sandàlies amor de pares. (70) (Shidô - 71) I diu flor i flor un cop i un altre cop el petit infant. (Rakô - 72) Durant el xàfec primaverenc treu la mà el nen pel reixat. (Tôrai - 73) Les arrossaires van plantant cap a on ploren els infants. (Yôsha - 74) Fent trencadissa entre els arbres florits hi veig el meu fill. (Kikaku - 75) El primer jorn que fa servir els bastonets. Canta un capsot a la galta del nadó li faig un petó. (Kikaku) Rebutjada pel marit i retornada a casa dels pares una dona volgué veure son fill a la primera festa dels nens. Era migjorn i massa gent podia veure-la. A la porta d'on he estat rebutjada l'ensenya del nen. (Una dona desconeguda - 76) Quanta tristor en aquesta expressió d'amor de mare. Realment, una autèntica manisfestació d'amor per a ablanir el cor endurit d'un home. Per molt cruel que sigui l'home, si li arribés la brama no li demanaria de tornar? Tots els animals són una família en aquest món. Els infants segueixen al pares que alhora estimen llurs fills, hi ha per cas alguna diferència en açò? Un progenitor foragita la gralla d'entre els pardals. ( Onitsura - 77) Estiu al turó apareix el cervatell al crit del cérvol. (Gomei- 78) Amb el seu petit a l'esquena el granot li fa que canti. (Tôyô - 79) Quan bufa el vent als bambús torna al cau el pare cérvol. Sota un xàfec plora en nit de tardor un cérvol sens fills. Volta els matolls on s'amaga la cria canta l'alosa. - - - - - - 69 - Matsunaga Teikoku松永貞徳 (1571-1653). Nascut a Kyoto. 70 - Hakamagi (袴着). Cerimònia celebrada el quinze de l'onzena lluna en que els nens que fan cinc anys porten per primera vegada aquesta peça de roba, uns pantalons de camals molt amples. 71 - Shidô (子堂, ¿-?). Nascut a Edo. Potser ser va ser deixeble de Kikaku (nota no.35). 72 - Rakô (羅香, ¿-?). Nascut a Iga no Ueno. Deixeble de Bashô. 73 - Tôrai (東來, ¿-1713). També com Rakô nascut a Iga no Ueno i deixeble de Bashô. 74 - Yôsha (葉捨, ¿-?). De fet, però, una nota explica que el seu nom hauria de ser Kisha (棄捨). 75 - Takarai Kikaku ( 宝井其角; 1661–1707). Deixeble de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1694). També conegut amb el nom d'Enomoto Kikaku. 76 - Nobori (幟) és una bandera amb noms i inscripcions de múltiples usos. Aquí és per a celebrar el “Tango no Sekku (端午の節句), la tradicional diada dels nens : Kodomo no Hi (子供の日), una festivitat nacional. 77 - Onitsura (鬼貫, ?- 1738). 78 - Gomei (五明, ?-1803). 79 - Tôyô (東陽, ¿-?). Era amic d'Issa. o0o

与謝蕪村 - 135 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

老女の火をふき居る畫に En el dibuix d’una velleta tot bufant per a encendre el foc. 小野ゝ炭匂ふ火桶のあなめ哉 El carbó d’Ono Fa fumera al braser Li couen els ulls. われぬべき年もありしを古火桶 Aquest vell braser Creuries que amb els anys Seria trencat. o0o

与謝蕪村 - 134 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

加茂人の火を燧音や小夜鵆 Algú de Kamo So de pedra foguera Corriols de nit. 冬の梅きのふやちりぬ石の上 Prunera d’hivern Tes fulles a les pedres Caigueren ahir? たんぽゝのわすれ花あり路の霜 La dent de lleó En el gebre del camí S’ha deixat les flors. o0o

与謝蕪村 - 133 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

里過て古江に鴛を見付たり Passant pel poble Veig a la vella cala ànecs mandarins. 水鳥や舟に菜を洗ふ女有 Polletes d’aigua Rentant verdures al vaixell Hi ha la dona. (62) ------ 62 - El segon vers té vuit síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -145-

雑 / さぬきのくにへまかりて、みのつと申すつにつきて、月あかくて、ひひのてもかよはぬほとに、とほく見えわたりたりけるに、みつとりのひひのてにつきてとひわたりけるを Temes diversos / Passant cap a la província de Sanuki arribí a un port dit Minotsu i a la claror de la lluna es veien vivers fins a no encabir-ne més, i les aus marines en sobrevolaven les estaques. しき渡す月のこほりをうたがひてひびのてまはるあぢの村鳥 しきわたす－つきのこほりを－うたがひて－ひびのてまはる－あぢのむらどり Shikiwatasu-tsuki no koori o-utagaite-hibi no te mawaru-aji no muradori Escampadissa de lluna que prendries per una glaça banda d'ànecs que volen sobre els pals dels vivers Poema no. 1404 o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -144-

雑 /月のよ、かもにまゐりてよみ侍りける Temes diversos / Escrit en una nit de lluna a Kamo. 月のすむみをやが原に霜さえて千鳥とほだつ聲きこゆなり つきのすむ－みおやがはらに－しもさえて－ちどりとほだつ－こゑきこゆなり Tsuki no sumu-mioyagawara ni-shimo saete-chidori toodatsu-koe kikoyu nari Sota la lluna el llit del riu Mioya gebrada brillant sento crits dels estornells que tot volant s'allunyen Poema no. 1402 o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -143-

雑 / ことりとものうたよみける中に Temes diversos / Poemes sobre moixons. ならび居て友をはなれぬこがらめのねぐらにたのむ椎の下枝 ならびゐて－ともをはなれぬ－こがらめの－ねぐらにたのむ－しひのしたえだ Narabi ite-tomo o hanarenu-kogarameno-negura ni tanomu-shii no shitaeda Totes ben juntes sense deixar llurs companys les mallerengues de la pasania fan llurs niuets a les branques. - - - - - - Poema no. 1401 Nota : 椎 (Shii) ; Pasania edulis (Lithocarpus). o0o

おらが春 -09- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

こぞの夏、竹植る日のころ、うき節茂きうき世に生れたる娘、おろかにしてものにさと かれどて名をさとゝよぶ。ことし誕生日祝ふころほひより、てうち ／＼あはゝ、天窓てん／＼、かぶり／＼ふりながら、おなじ子どもの風車といふものをもてるをしきりにほしがりてむづかれば、とみにとらせけるを、やがてむ しや／＼しやぶつて捨て、露程の執念なく、直に外の物に心うつりて、そこらにある茶碗を打破りつゝ、それもたゞちに倦て、障子のうす紙をめり／＼むしる に、よくした／＼とほむれば、誠と思ひきやら／＼と笑ひて、ひたむしりにむしりぬ。心のうち一點の塵もなく、名月のきら／＼しく清く見ゆれば、迹なき俳優 見るやうに、なか／＼心の皺を伸しぬ。又人の來りてわん／＼はどこにといへば、犬に指し、かあ／＼はと問へば、鳥にゆびさすさま、口もとより爪先まで、愛 敬こぼれてあひらしく、いはゞ春の初草に胡蝶の戲るゝよりもやさしくなん覺え侍る。このおさな佛の守し給ひけん、 夜の夕暮に持佛堂に蝋燭てらして、 打 ならせば、どこに居てもいそがはしく這ひよりて、さわらびのちいさき手を合せて、なんむ／＼と唱ふ聲、しほらしくゆかしくなつかしく殊勝なり、それにつけ てもおのれかしらにはいくらの霜をいたゞき、額にはしば／＼波の寄せ來る齡にて、彌陀たのむすべもしらで、うか／＼月日を費すこそ、二ツ子の手前もはづか しけれと思ふも、其坐を退けばはや地獄の種を蒔て、膝にむらがる蠅をにくみ、膳を巡る蚊をそしりつゝ、剩へ佛のいましめし酒を呑む。折から門に月さしてい と凉しく、外にわらはべの踊の聲のすれば、たゞちに小椀投げ捨て、片いざりにいざり出て、聲を上げ手眞似してうれしげなるを見るにつけつゝ、いつしかかれ をも振分髪のたけになしておどらせて見たらんには、廿五菩薩の管絃よりもはるかまさりて興あるわざならんと、我身につもる老を忘れてうさをなんはらしけ る。かく日すがら、をしかの角のつかの間も、手足をうごかさずといふことなくて、遊びつかれる物から、朝は日のたけるまで眠る、其内ばかり母は正月と思 ひ、飯焚、そこら掃きかたづけて、團扇ひら／＼汗をさまして、閨に泣聲のするを目の覺る相圖とさだめ、手かしこく抱き起して、うらの畠に尿やりて、乳房あ てがへば、すは／＼吸ひながら、むな板のあたりをうちたゝきて、にこ／＼笑ひ顏をつくるに、母は長々胎内のくるしびも、日々襁褓の穢らしきもほと／＼忘れ て、衣のうらの玉を得たるやうになでさすりて、一入よろこぶありさまなりけらし。入よろこぶありさまなりけらし。 蚤の跡かぞへながらに添乳かな 一茶 L'estiu passat (66), quan es planten els bambús, una filla nasqué en aquest món efímer on hi ha tanta tristor com nusos té una canya. Nascuda en la insensatesa l'anomenàrem “Sato” (67) perquè esdevingués intel·ligent. Enguany, quan fou son aniversari, picà de mans tota contenta i bellugant el cap demanà enterca i frisosa d'haver un molinet de vent com els altres nens. Li'n donarem un ràpidament. De seguida se’l posà a la boca, l'esparracà i el llençà. Era tan poc constant com la rosada. Tot seguit son cor la portà d'una cosa a una altra . Trencà una tassa de te que hi havia per allà i també d'això se'n cansà al moment. Arrencà amb espetec el paper de la porta corredissa i pensà de cor que nosaltres li riuríem les gràcies, esclafí de riure i continuà estripant amb afany. Ni un gra de polsim era en son cor pur i brillant com lluna plena. Era com si veiés un actor incomparable i els plecs de mon cor s'allisaren. Quan venia algú i li preguntava com era el bub-bub ella assenyalava el gos, i si se li demanava per qui feia grall-grall ella assenyalava el corb. De cap fins a la punta de les ungles vessava encant i xamor. Es podria dir que era més graciosa que una papallona enjogassada amb les primeres flors de primavera. Era com si el Buda es dignés protegir aquest infant car la vetlla de la cerimònia en record dels difunts, quan havia encens les espelmes de l'altar i havia fet sonar la campaneta, d'on fora ella s'hi atansà gatejant tota atrafegada i ajuntant ses manetes com uns brots de fenc entonà una pregària. Era dolça , encantadora, encisadora, adorable, i jo, amb el cap colrat de tantes glaçades i el front plegat per les ones dels anys, sens saber ja implorar a Amida Buda, que passo les llunes i els sols desmenjat, em sentí avergonyit davant de ma filleta de dos anys. Quan deixo el seient on faig les pregàries faig sembrada de llavors a l'infern. Detesto les mosques que se m'apleguen als genolls, maleeixo els mosquits que envolten la taula i, a més, bec el sake prohibit per Buda. En aquell moment aparegué la lluna a la porta, feia molt de fred. Afora es sentien veus d'infants que ballaven. Llavors mateix la nena llançà son petit bol, anà a rossegons i es posà a cridar imitant els moviments dels nens. Mentre me la mirava embadalit me la imaginava amb el pentinat amb ratlla al mig i ballant. Era molt més plaent que la música dels vint-i-cinc bodhisattves, i en feia oblidar els anys amuntegats de ma vellesa i esvaïa ma tristor. Així només per un instant curt com les banques del cervatell ella deixava de moure cames i peus, i lassa de jugar dormia fins al pic del migdia. En aquells moments, la mare, com si fos la festa de cap d'any, cuinava, endreçava, escombrava i es llevava la suor amb el ventall. Quan la sentia plorar a la cambra era senyal de què s'havia despertat. La prenia destrament en braços, la portava al cap del darrera per a fer pipí i li donava el pit. Mentre xuclava remugant donava copets a la mamella amb la cara il·luminada amb un somriure i llavors la mare oblidava completament el llarg i dolorós embaràs i els bolquers bruts de cada dia. L'acaronava com si hagués trobat una joia en son vestit (68). Sa benaurança era infinita. I mentre compta picades de les puces li dona el pit. - - - - - - 66 – El dia quatre de la cinquena lluna, primer any de l'era Bunsei (文政) : 1818. 67 - Sato : “il.luminada”, del verb “satoru” (悟る) : entendre, percebre, adonar-se, despertar, etc. 68 – Referència al Myōhō Renge Kyō (妙法蓮華経) : Sutra del Lotus de la llei suprema. Vegeu la nota no. 13 o0o

おらが春 -08- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

昔、大和國立田村にむくつけき女ありて、まゝ子の咽を十日程ほしてより、飯を一椀見せびらかしていふやう、是をあの石地藏のたべたらんには、汝にも とらせんとあるに、まゝ子はひだるさたへがたく、石佛の袖にすがりて、しか％＼ねがひけるに、ふしぎやな、石佛大口明て、むし／＼喰ひ給ふに、さすがの まゝ母の角もほつきり折て、それより我うめる子とへだてなく、はごくみけるとなん、其地藏ぼさち今にありて、折々の供物たへざりけり ぼた餅や藪の佛も春の風 一茶 Antany hi hagué una dona terrible que vivia al poble de Tatsuda, contrada de Yamato, i que durant deu jorns no donà res de menjar a son fillastre. Després fingí de donar-li un bol d'arròs tot dient-li : - Dóna-ho a aquesta estàtua de pedra (65). Si ella s'ho menja te'n donaré un per a tu. El fillastre, famolenc, s'agafà a la màniga de l'estàtua i li suplicà de menjar-s'ho, i llavors, oh, quin portent! l'estàtua obrí la boca i s'ho empassà d'un glop. Fins i tot se li trencaren les banyes de la malesa a la madrastra, i d'ençà d'allò en tingué cura i el crià sens fer cap diferència amb el fill de son ventre. Aquesta estàtua de Jizô encara hi és avui i les ofrenes no li'n manquen pas. Pastissets d'arròs pel Buda de la brossa vent primaverenc. - - - - - - 65 - Jizô (地藏) : deïtat tutelar dels infants. o0o

与謝蕪村 - 132 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

磯ちどり足をぬらして遊びけり En una platja Corriols enjogassats Les potes molles. 打よする浪や千鳥の横ありき On trenca l’ona Els corriols caminen Tots ben de gairell. 水鳥や百姓ながら弓矢取 Polletes d’aigua Agafa el camperol L’arc i les fletxes. o0o

与謝蕪村- 131 Yosa Buson (1716-1784 冬 Hivern

咲べくもおもはであるを石蕗花 Sens adornar-me’n Les capes de la reina Haurien florit. 狐火や髑髏に雨のたまる夜に Nit de foc follet La pluja ha emplenat La calavera. 風雲の夜すがら月の千鳥哉 Amb nuvolada Tota la nit corriols Sota la lluna. o0o

与謝蕪村 - 130 Yosa Buson (1716-1784 冬 Hivern

枇杷の花鳥もすさめず日くれたり Les flors del nesprer Ni als ocells agradem Jorn de capvespre. 茶の花や白にも黄にもおぼつかな Blanques o grogues No n’estic pas gens segur De les flors de te. 茶のはなや石をめぐりて路を取 Quan faig el camí S’envolta en les pedres I les flors de te. o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -142

雑 / ことりとものうたよみける中に Temes diversos / Poemes sobre moixons 聲せずはいろこくなるとおもはまし柳のめはむひはの村鳥 こゑせずば－いろこくなると－おもはまし－やなぎのめはむ－ひはのむらとり Koe sezuba-iro koku naru to-omowamashi-yanagi no me hamu-biwa no muradori Si no cantéssiu us prendria per verdor banda de verdums que us alimenteu tots amb els rebrots dels salzes Poema no. 1389 o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -141-

雑 / おきのかたより風のあしきとて、かつをと申すいをつりけるふねとものかへりけるに Temes diversos / Vingué una ventadaa d'alta mar i les barques que pescaven el bonítol tornaren a port. いらご崎にかつを釣り舟竝び浮きてはがちの浪に浮びつつぞよる いらござきに－かつをつりぶね－ならびうきて－はがちのなみに－うかびつつぞよる Iragozaki ni-katsu o tsuribune-narabi ukite-hagachi no nami ni-unabitsutsu zo yoru Ben arrenglarades les barques del bonítol des del cap d'Irago suren sobre les ones i el mestral les atansa. Poema no. 1388 Nota : el primer vers té 6 síl·labes, el tercer també en té 6 i el cinquè en té 8. o0o

おらが春 -07-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)

高井郡六川郷六かはの里山の神の森にて、栗三ツ拾ひ來りて庭の小隅に埋め置たりしに、つや／＼と芽を出して嬉しげなりけるを、東隣にて家に家をつく り足しぬるからに、月日の惠みとゞかず、雨露の潤ひうとければ、其としやをら一尺ばかり伸びけり、しかるを此國のならひ、冬に成れば東より西より南より北 より、家の大雪をひたおとしに落しこむからに、恰も越の白山一夜に兀と涌出たるにひとしく、其山に薪水を運ぶ道を作るに、愛宕山の石壇のぼるがごとし、漸 く二三月ごろ、おしなべて長閑なるに、隣々の脊戸畠は草木青みわたりて、花もまれ／＼咲けるに、彼山はいまだ眞白妙に風冴えて、嚴寒を欺くけしきにて、 やゝ卯月八日髪さけ蟲の歌を厠に張るころ、山鶯の折しり顏になけば、雪の消え口より見るに、哀なるかな、栗の木末は根際よりほきりと折れて仕まひぬ、人な らば直に無常の烟と立昇るべきを、古根よりそろ／＼青葉吹て、かろうして一尺ばかり伸びけるを、又前のごとく、家の雪を落し込れて、ほきりと折れ、年々折 れ／＼て、ことし七年の星霜を累ぬれど、花咲き實入るちからなく、されど此世の縁盡ざれば、枯も果ずして、生涯一尺程にて生て居るといふばかりなるべし。 我又さの通り、梅の魁に生れながら、茨の遲生へに地をせばめられつゝ、鬼ばゝ山の山おろしに吹折れ／＼て、晴れ／＼しき世界に芽を出す日は一日もなく、こ とし五十七年、露の玉の緒の今まで切れざるもふしぎなり。しかるにおのれが不運を科なき草木に及すことの不便なりけり。

なでしこやまゝはゝ木々の日陰花 一茶
さるべき因縁ならんと思へば苦しみも平生とは成りぬ
朝夕に覆かぶさりし目の上の
辛夷も花の盛りなりけり 一茶
其引
子ばかりの布團に蘆の穗綿かな 山崎宗鑑
竹の雪はらふは風のまゝ子哉 正勝
うつくしきまゝ子の顏の蠅打ん 江雪
なげゝとて蚊さへ寐させぬまゝ子哉 未達
貞享四年卯歌仙
葛の繩目をゆるされし文
まゝ子をもいたはる嫁の名をとけて 芭蕉
祇園拾遺
下部ひそかに首理めける
繼母の又口はしる夜の雨 未達
おく五歌仙
山木かくれて草に血をぬる 芭蕉
わづかなる世をまゝ母に僞られ 風流



小さき土鍋のありけるを我腹の子にとらせて、とらせざりければ、鶯の鳴をきゝてよめるとなん
鶯よなどさはなきそちやほしき
小鍋やほしき母や戀しき 貫之娘



親のない子はどこでも知れる爪を咥へて門に立、と子どもらに唄はるゝも心細く、大かたの人交りもせずして、うらの畠に木萱など積たる片陰に跼りて、長の日をくらしぬ、我身ながらも哀なりけり
我と來て遊べや親のない雀 六才彌太郎



Quan era al bosc del déu de la muntanya que es troba al llogaret dels Sis Rius, contrada de Takai, collí tres castanyes que plantí en un raconet de mon jardí. Llurs brots eren delitosos. Fou quan mon veí (49) reféu la casa de la banda de l'est afegint-hi una altra casa. Les benaurances de la lluna i del sol no hi arribarem pas i la humitat de la pluja i la rosada s'hi allunyaren. Aquell any els castanyers creixeren només un pam i mig.
Segons el costum de la contrada, a l'hivern, quan la neu del nord, del sud, de l'est i l'oest s'apila a les teulades, la gent la fa caure i és com si en una nit s'hagués alçat una acimada muntanya blanca. S'hi fa una drecera per a traginar llenya i aigua, i semblen els graons de pedra de la muntanya d'Atago. Tot just cap a la segona i tercera llunes, en l'habitual calma dels camps veïns, rere les cases, quan herbes i plantes verdegen i algunes flors fan brots, aquesta muntanya roman d'una blancor esclatant i sembla com si fes un vent glaçat i un fred extrem. I aviat, al vuitè jorn de la quarta lluna, s'enganxaran poemes a la comuna per a conjurar les larves dels insectes.
A la muntanya el balder es posa a cantar mostrant que coneix les estacions de l'any i jo contemplo cap a on es desfà la neu, quina tristor!
Les puntes de les branques dels castanyers eren arranades. Si així fos l'home s'enlairaria el fum de sa precària existència. Emperò, de les velles arrels brotaren poc a poc fulles verdes i els arbres creixeren amb prou feina un pam i mig com abans. La neu colgà les teulades, llurs banques trencades com cada any, i així han patit set anys d'estrelles i rosades sens ni forces per a donar flors ni fruits, mes no trenquen llurs lligams amb aquest món, ni s'han assecat ni han mort. Tota llur existència serà d'un pam i mig i així viuran.
Jo, de la mateixa manera, nascut com la primera prunera, sóc escanyat per les espines que han aparegut després i esclafat per les glopades de la muntanya d'una bruixa (50) sens ni un jorn per a la brotada en el món ple de llum.
Enguany faré cinquanta-set anys i em sorprèn que fins avui els fils de les gotes de la rosada de ma vida no s'hagin truncat, i és dolença que ma malaurança arribi a plantes i arbres que no tenen cap culpa.

Les clavellines
flors a l'ombra dels arbres
i les madrastres. (51)

Quan penso en el fat dels humans ma dolença és doncs normal.
Matí i vespre
cobrint-me com ventalla
sobre els meus ulls
també les magnòlies
són ja del tot florides.

Sobre el mateix tema :
L'infantó solet
és sobre jaç de canyes
i d'espigada. (Sôkan - 52)

Escombra la neu
el fill de la madrastra
sobre els bambús. (Masakatsu - 53)

Com fa la mosca
vol picar el bell rostre
del seu fillastre. (Kôsetsu -54)

Plany del fillastre
que fins i tot els mosquits
no deixen dormir. (Mitatsu - 55)

Del recull de Kasen (56) compost l'any quatre de l'Era Jôkyô ( 57) :
Alliberada
dels nusos de la corda
està la lletra. (Bashô - 58)

Ta benvolença
devers el teu fillastre
honora ton nom.

D'històries espigades de Gion (59) :
A la quieta
amb la testa tapada
hi ha un servent. (Mitatsu)

Altra vegada
incongruent madrastra
pluja del vespre.

De l'Oku go kasen (60) ;

Oculta herba amb sang
és als arbres del turó. (Bashô) (61)

Breu és la vida
quan un és ensibornat
per la madrastra. (Fûryû - 62)

Poemes del bol d'arròs (63) :
Una dona donà un bol d'arròs a son propi fill mes no donà res al fillastre. Poema compost al sentir el cant del rossinyol.

Plores rossinyol
perquè vols un xic de llet
o un bol d'arròs
és potser el teu desig
o et manca la mare? (La filla de Ki no Tsurayuki).

Un orfe :
“Hom sap que ets orfe i que davant de la porta et rosegues les ungles”. Açò canten els nens. Amb el cor oprimit no em barrejo amb ells, i passo la llarga jornada arrupit a l'ombra d'un munt de llenya i canyes tallades al camp del darrera, i tot consirós :

Vine pardalet
i jugaràs tu amb mi
que no tens pares. (Yatarô, sis anys - 64)
- - - - - -
49 – Aquest veí es deia Sono Uemon (園右衛問, ¿-?).
50 - Aquí Issa fa referència a la seva madrastra que el va tractar sempre molt malament, fins a tal punt que el seu pare es va veure obligat a enviar-lo d'aprenent a Edo per evitar així que la relació acabés empitjorant. Issa va perdre la mare als tres anys.
51 – Aquest poema fa una referència implícita a la madrastra d'Issa relacionant-la amb les branques d'uns arbres que es tallen per a fer escombres, els quals no tenen cap altre utilitat.
52 - Yamazaki Sōkan (山崎宗鑑, 1465–1553). El seu nom real era Shina Norishige, també anomenat Yasaburô. Poema inspirat en l'obra de teatre Nô “Take no yuki” en que una madrastra, durant l'absència del seu marit, obliga el fillastre a netejar la neu dels bambús fins a la mort. L'autor és Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363 –1443), també anomenat Kanze Motokiyo (観世 元清).
53 - Masakatsu (正勝), ¿-?).
54 - Kôsetsu (江雪, ?-1692).
55 - Nishimura Mitatsu (西村未達, ¿-?).
56 – Kasen (歌仙) es refereix a un recull de “haikus”.
57 - Jôkyô (貞享) : era que correspon als anys 1684 i 1688.
58 - Bashô Matsuo (松尾芭蕉 ,1644 -1694). Aquest poema, però, no és de Bashô, sinó d'un deixeble seu : Hattori Ransetsu (服部嵐雪, 1654-1707).
59 - Gion Shûi Monogatari (祇園拾遺物語). Compilat per Shôhun (?) i imprès l'any 1692.
60 - Oku go kasen (おく五歌仙) : referència a l'obra de Bashô “Sendera d'Oku (おくの細道). Issa va basar-se en l'edició de l'any 1804. Vegeu-ne la meva traducció en aquest mateix “blog”.
61 - “Haiku” irregular de 14 síl·labes (7-7).
62 - Fûryû (風流).
63 - Del recull de poemes “Fukuro Sôshi (袋草紙)” de Fujiwara no Kiyosuke (藤原清輔),1104 – 1177), i de la seva antologia personal “Kiyosuke Ason-shū (清輔朝臣集)”. En una altra antologia : Saikôdanshô (西公談抄) apareix aquest poema atribuït a la filla de vuit anys de Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 – 945). També és al recull de Saigyô (西行,1118-1190) : Saigyô shônin danshô (西行上人談抄), tot indicant que és de la filla de vuit anys de Ki no Tsurayuki.
64 - Yatarô (彌太郎) era el nom d'infant d'Issa.

o0o

与謝蕪村 - 129

Yosa Buson (1716-1784)

冬 Hivern






いばりせしふとんほしたり須磨の里

Poble de Suma
Hi ha un futon pixat
Tot assecant-se.


かしらへやかけん裾へや古衾

Què em taparé
El cap o potser els peus
Vella flassada?


大兵のかり寢あはれむ蒲團哉

Un home ben llarg
Fa una migdiada
Tristor de futon.
o0o

与謝蕪村 - 128

Yosa Buson (1716-1784)

冬 Hivern

冬ごもり壁をこゝろの山に倚

Reclòs a l’hivern
En la muntanya del cor
Repenjat al mur.


勝手まで誰が妻子ぞ冬ごもり

De qui la dona
I el nen a la cuina
Reclòs a l’hivern?


冬ごもり佛にうときこゝろ哉

Reclòs a l’hivern
Del Buda sento mon cor
Que és allunyat.

o0o

与謝蕪村 - 127

Yosa Buson (1716-1784)

冬 Hivern

爐に燒てけぶりを握る紅葉哉

Poso als fogons
Perquè agafi el fum
La branca d’auró.


居眠リて我にかくれん冬ごもり

Una becaina
Mentre reclòs a l’hivern
Amagat en mi.


o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-139-

雑

Temes diversos.

海士人のいそしくかへるひじきものはこにし蛤がうなしただみ.

あまひとの- いそしてかへる- ひじきものは- こにしはまぐり- がうなしただみ.

Amabito no-isoshite kaeru-hijiki mono wa-konishi hamaguri-goona shitadami.


Tornen a casa
els pescadors apressats
sobre un llit d'algues
amb cargoles i xufancs
cloïsses i cargolins


Poema no. 1380

Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-138-

雑
Temes diversos


こだひひく網のうけ繩よりめぐりうきしわざある鹽崎のうら.

こたひひく－あみのうけなは－よりくめり－うき しわざある－しおざきのうら.

Kotai hiku-ami no ukenawa-yorikumeri-uki shiwaza aru-shiozaki no ura.


Cordes que suren
de les xarxes amb el peix
semblen més a prop
trista feinada allà
cala de Shiozaki


Poema no. 1378
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-137-

雑 / うしまとのせとにあまのいていりて、さたえと申すものをとりて、ふねにいれいれしけるをみて.

Tot mirant com els pescadors es capbussen al canal d’Ushimado recollint cargoles i posant-les a les barques.

さだえすむせとの岩つぼ求め出でていそぎし海人のけしきなるかな.

さだえすむ- せとのいはつぼ- もとめいでて- いそぎしあまの -けしきなるかな.

Sade sumu-seto no iwatsubo-motome idete-isogishi ama no-keshiki naru kana


Allà al canal
on viuen les cargoles
amb eixes imatges
dels pescadors apressats
cercant-les dins les roques

Poema no. 1376

Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

おらが春 -06-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)

信濃の國墨坂といふ所に、中村なにがしといふ醫師ありけり、その父のわざくれに蛇のつるみたるを打殺したりけるが、其夜かくれ所のものづき／＼痛み 出して、つひにくされてころりとおちて死けるとかや。其子、親の業をつぎて三哲といふ。並み／＼より勝れてふとくたくましき松茸のやうなるものもちたりけ り、しかるに妻を迎へて、始て交りせんとする時、棒を立たるやうなるもの、たゞちにめそ／＼と小さく、燈心に等しくふは／＼として、今さらにふつと用立ぬ ものから、耻しくもどかしくいま／＼しく、婦人を替たらましかば又幸あらんと、百人ばかりもとり替へ引かえ、妾をかゝえぬれど、みな／＼前の通りなれば、 狂氣の如くたゞいらちにいらちて、今は獨身にてくらしけり。かゝる事うぢ拾遺物語其外昔双紙などにばかりと思ひ捨侍りけるを、今目の前に見んとは、是かの 蛇の執念に、其家血筋たやすならんと、人々ひそかに噂きけり、されば生とし活るもの、蚤虱にいたるまで、命おしきは人に同じからん、ましてつるみたるを殺 すは罪深きわざなるべし。
魚どもや桶ともしらで門凉み 一茶
とくかすめとく／＼かすめ放ち鳥 ゝ
彼岸の蚊釋迦のまねして喰れけり
大江丸
光俊卿
水ふねにうきてひれふる生け鯉の
命まつ間もせはしなの世や 俊頼卿
ふしつけしおどろが下に住むはへの
心おさなき身をいかにせん
淺間山
晝顏やぽつぽと燃る石ころへ 一茶
俳諧宗雲水に送る
鬼茨も添て見よ／＼一凉み ゝ
古之爲關也將以禦暴今之爲關也將以爲暴
關守りの灸點はやる梅の花 一茶
人聲に子を引かくす女鹿かな ゝ
はつ螢其手はくはぬとびぶりや ゝ
蓮の花少曲るもうき世かな ゝ
隈界のなまけ所や木下闇 ゝ
大沼
萍の花からのらんあの雲へ ゝ
越後
柿崎やしぶ／＼鳴の閑古鳥 ゝ
江戸住居
青草も錢だけそよぐ門凉 ゝ
なでしこに二文が水を浴せけり ゝ
小金原
母馬が番して呑す清水かな ゝ
風あるをもつて尊とし雲の峯 ゝ
疫病神蚤も負せて流しけり ゝ
茂林寺
蝶々のふはりと飛んだ茶釜かな ゝ
櫻までわるくいはする藪蚊かな ゝ
蟻の道雲の峰よりつゞきけん ゝ

En un lloc dit Suzuka, contrada de Shinano, hi havia un cert metge de nom Nakamura (39), el qual per a entretenir-se matà unes serps que eren copulant. Sentí dir que aquella mateixa nit li agafà un dolor en ses parts íntimes que es podriren i caigueren d'un plegat i, finalment, morí.
Son fill, de nom Santetsu, seguí l'ofici del pare. Ses parts gruixudes i fortes com un xampinyó eren fora del normal. El jorn de son casament, quan per primera vegada volgué fer ús de son membre aquest se li alçà i tot prest se li reblaní petit i lleuger com el ble d'un llum i des de llavors li esdevingué inservible. Avergonyit, irritat i vexat provà de canviar de dona amb la intenció d'haver més bona fortuna.. Prengué més de cent concubines, emperò, li passà exactament com abans. Esdevingué com foll i desficiós i des de llavors visqué en celibat. Abans jo no hi feia cas i pensava que aitals coses només passaven als llibres com l'Uji Shûi Monogatari (40) i en altres històries de l'antigor. Ara, però, ho tenia davant dels ulls.
La gent deia d'amagat que la venjança de les serps era d'exterminar el llinatge d'aquella família.
La vida de totes les criatures, àdhuc els polls i les puces, és tan preciosa com per als homes, més encara quan se'ls mata durant la copula, la qual cosa és el pitjor dels crims.


Que són al poal
no ho saben els peixos
frescor al llindar.

Cap a la boira
prest prest cap a la boira
ocell lliberat.

Com si fos Buda
jo deixo que el mosquiter
faci picada. -Ôemaru (41)

En cubell d'aigua
La carpa ses aletes
agita febril
el final d'una vida
encara en món convuls. -Mitsutoshi (42)

Com una carpa
que viu sota la brossa
no avesada
així ho fem nosaltres
amb un cor infantívol. -Toshiyori (43)

A la muntanya d'Asama

Les corretjoles
cap a pedres que cremen
hi van fumejant.

Enviat a un monjo itinerant que era interessat en el Haiku

Tot i enganxat
un esbarzer mira-t'hi
fa una fresca.

Antany les barreres eren per a prevenir la violència, enguany són causa de violència
(44).
S'aplica moxa
aquell guardabarrera
flor de prunera.

Sentint veu d'humans
la cérvola s'emporta
el seu cervató.

No s’ha agafat
la primera lluerna
i pren volada.

Un xic torçada
també la flor de lotus
al món efímer.

Al veïnatge
sota l'ombra dels arbres
indret de lleure.

Al llac d'Ônuma

En herbes flotants
allà m'entrecavalco
cap al nuvolat.

A Echigo (45)

A Kakizaki
fa cantada el cucut
ben a contracor.

Vida a Edo

També les herbes
es belluguen per cèntims
fresc a la porta. (46)

Mes clavellines
són regades amb aigua
que val dos cèntims.

A Koganehara

La mare cavall
mentre beu l'aigua clara
està a l'aguait.

Per la ventada
la cresta del nuvolat
esplendorosa.

Una puceta
dalt del déu de les plagues
va surant avall. (47)

Al temple de Morinji

La papallona
vola delicadament
a la tetera. (48)

Fins i tot també
la prunera malparla
del mosquit tigre.

Del cim dels núvols
drecera de formigues
tota seguida.
- - - - - -
39 – Segons una nota, efectivament a Suzuka hi havia un metge amb aquest nom.
40 - Uji Shūi Monogatari (宇治拾遺物語?). Recull de narracions japoneses escrita cap al segle XIII. Anònim. El títol : Històries espigolades de l'Uji. Sembla que està basat en un llibre actualment inexistent anomenat “Històries espigolades de l'Uji Dainagon Monogatari”. El Dainagon d'Uji (宇治大納言) era Minamoto no Takakuni (源 隆国?) (1004–1077). Dainagon significa “Gran Conseller”.
41 – Ôtomo Ôemaru (大友大江丸,1719/1722-1805). Era natural d'Ôsaka.
42 - Fujiwara no Mitsutoshi (藤原光俊, 1203-1276 ). Un dels compiladors de l'antologia poètica Shokukokin Wakashū (続古今和歌集) : Continuació del recull de poemes d'abans i d'ara.
43 - Minamoto no Shunrai, també conegut com Minamoto no Toshiyori (源 俊頼, 1055 –?). Va ser el compilador de l'antologia poètica Kin'yôwakashû (金葉和歌集): Recull de fulles daurades. Té també una antologia personal : Sanboku Kikashû (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil.
44 – Referència a una frase de Menci (孟子, dates probables : 372/385 – 289/302 aec).
45 – El monjo budista Shinran (親鸞, 1173 – 1263) va demanar hostatge a la vila d'Echigo on hi era exiliat, però l'amo de l'hostal ho va fer a contracor, mes quan el va sentir parlar se'n va penedir.
46 – A Edo, la capital, l'aigua es venia pels carrers.
47 - Yakubyôgami (疫病神). Durant les epidèmies la gent feia ninots de palla i barquetes de paper que llençava al riu com un ritual d'exorcisme per a combatre malalties i accidents.
48 – Referència a un conte clàssic japonès. A Edo, un monjo va comprar una tetera. A l'arribar al temple hi va posar aigua a bullir i de sobte a la tetera li van sortir potes i el caparró d'un teixó, el qual, naturalment, va fer un bot i va començar a córrer.

o0o

与謝蕪村 - 126

Yosa Buson (1716-1784)

冬 Hivern

古傘の婆娑と月夜の時雨哉

És nit de lluna
Rodola vell para-sol
En xàfec d’hivern.


夕時雨蟇ひそみ音に愁ふ哉

Xàfec del vespre
Fa complanta un gripau
Mentre a l’aguait.


人／＼高尾の山ぶみして一枝の丹楓を贈れり。頃は神無月十日まり、老葉霜に堪へず、やがてはら／＼と打ちりたる、ことにあはれふかし.

Uns amics d’excursió per la muntanya de Takao em portaren una branca d’auró. Era cap el desè jorn de la desena lluna. Les fulles envellides no aguantaren la glaçada, es vinclaren i en fui colpit.

o0o

与謝蕪村 - 125

Yosa Buson (1716-1784)

冬 Hivern

初しぐれ眉に烏帽子の雫哉

El primer xàfec
Gotes sobre el barret
Fins a les celles.


楠の根を靜にぬらす時雨哉

Mulla callament
Les arrels del camforer
El xàfec d’hivern.


しぐるゝや鼠のわたる琴の上

El xàfec d’hivern
Per les cordes del koto
Passen rajolins.


o0o

与謝蕪村 - 124

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR

洛東ばせを庵にて A la cabana de Bashô a l'est de Kyoto.


冬ちかし時雨の雲もこゝよりぞ

S'apropa l'hivern
i d'ací són els núvols
que fan ruixada.

o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-136-

雑 / ゆきのふりけるに

Temes diversos / Sobre una nevada.


折しもあれ嬉しく雪のうづむかな來こもりなむと思ふ山路を

をりしもあれ-うれしくゆきの-うづむかな-かきこもりなむと-おもふやまじを

Orishimo are-ureshiki yuki no-uzumu kana-kakikomorinamu to-omou yamaji o



Tota venturosa
la nevada caiguda
colgant els camins
del turó quan jo pensava
venir i encauar-me


Poema no. 1360

Nota : el primer vers té sis síl·labes i el quart en té vuit.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-135-

雑 / ゆきのふりけるに

Temes diversos / Sobre una nevada.


松の下は雪ふるをりのいろなれや皆しろたへに見ゆる山路に

まつのしたは- ゆきふるをりの- いろなれや- みなしろたへに- みゆるやなじに

Matsu no shita wa-yuki furu ori no-iro nare ya-mina shirotae ni-miyuru yamaji ni


Sota la pineda
tot el color de la neu
que és caiguda
són els camins del turó
com una roba blanca


Pôema no. 1360

Nota : el primer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-134-

雑 / 庵の前に、松のたてりけるをみて

Temes diversos / Tot mirant un pi que s'alça davant de la cabana.


ここをまた我すみうくてうかれなば松は獨にならんとすらん

ここをまた－われすみうくて－うかれなば－まつはひとりに－ならんとすらん

Koko o mata-ware sumiukute-ukarenaba-matsu wa hitori ni-naran to suran



Si també aquí
la vida em deprimeix
aniré errant
i tu pi restaràs sol
sense cap companyia


Poema no. 1359
o0o

おらが春 -05-
LA MEVA PRIMAVERA

小林 一茶
Kobayashi Issa (1763-1828)

わが友魚淵といふ人の所に、天が下にたぐひなき牡丹咲きたりとて、いひつぎきゝ傳へて、界隈はさらなり、よそ國の人も足を勞して、わざ／＼見に來る もの、日々多かりき。おのれもけふ通りがけに立より侍りけるに、五間ばかりに花園をしつらひ、雨覆ひの蔀など今樣めかしてりゝしく、しろ紅ゐ紫花のさま透 間もなく開き揃ひたり、其中に黒と黄なるはいひしに違はず目をおどろかす程めづらしく妙なるが、心をしづめてふたゝび花のありさまを思ふに、ばさ／＼とし て、何となく見すぼらしく、外の花にたくらぶれば、今を盛りのたをやめの側に、むなしき屍を粧ひ立て竝べおきたるやうにて、さら／＼色つやなし。是主人の わざくれに紙もて作りて、葉がくれにくゝりつけて、人を化すにぞありける、されど腰かけ臺の價をむさぼるためにもあらで、たゞ日々の群集に酒茶つひやして たのしむ主の心おもひやられて、しきりにをかしくなん。

紙屑もぼたん顏ぞよ葉がくれに 一茶

蛙の野邊

爰らの子どもの戯に蛙を生ながら土に埋めて諷ふていはく、ひきどのゝお死なつた、おんばくもつてとぶらひに／＼／＼と、口々にはやして 苡の葉を、彼うづめたる上に打かぶせて歸りぬ。しかるに本草綱目、車前草の異名を蝦蟇衣といふ、此國の俗がいろつ葉とよぶ、おのづからに和漢心をおなじくすといふべし、むかしはかばかりのざれごとさへいはれあるにや
卯の花もほろり／＼や蟇の塚 一茶
此もの、諸越の仙人に飛行自在の術ををしへ、我朝天王寺には大たゝかひにゆゝしき武名を殘しき。それは昔々のことにして、今此治れる御代に隨ひ、と もに和らぎつゝ、夏の夕暮せどに莚を廣げて、福よ／＼と呼べば、やがて隅の藪よりのさ／＼這ひよりて、人と同じく凉む、其つら魂ひ一句いひたげにぞありけ る、さる物から長嘯子の蟲合に、歌の判者にゑらまれしは汝が生涯のほまれなるべし
ゆうぜんとして山を見る蛙哉 一茶
鶯にまかり出たよ引蟾 其角
思ふことだまつて居るか蟾 曲翠
一雫天窓なでけり引かへる 一茶
そんじよそこ爰と青田のひいき哉 ゝ
閨の蚊のぶんとばかりに燒れけり ゝ
鵜の眞似は鵜より上手な子ども哉 ゝ
寐竝んで遠夕立の評義かな ゝ
留守中も釣り放しなる紙帳かな ゝ
山番の爺が祈りし清水かな ゝ
蓮の葉に此世の露は曲りけり ゝ
狗に爰へ來よとや蝉の聲 ゝ
五月二十八日
とらが雨など輕んじて濡れにけり ゝ


Corria la brama que cal meu amic Nabuchi (31) floria sota el cel una varietat incomparable de peònia. El veïnatge certament i gent d'altres contrades s'afanyaven de propòsit per anar a veure-la i cada jorn hi ha havia una gernació. Aquest jorn també jo hi aní car hi passava.
El jardí tenia uns nou metres. Era molt ben agençat, amb un cobert enreixat per a protegir les flors de la pluja. Allà, sens ni un pam no cultivat, florien endreçades peònies blanques, vermelles i violades. Entremig d'elles n'hi havia una extraordinària i rara de color negre i groc que seduí mes ulls. Per a asserenar mon cor l'esguardí una altra vegada. La flor feia un cruix i tenia un no sé què de rònega que comparada amb les altres flors o amb una gentil donzella semblava posada allà com un cadàver maquillat, i era de pobre color. Era una facècia de l'amo, feta amb paper i lligada a les fulles de les altres flors per a decebre ña gent. Emperò, no era pas perquè cobegés cobrar un preu d'entrada. Jo m'imaginava son delit oferint a tothom el sake i te que dispensava cada jorn. Jo en era veritablement admirat.

Cares de paper
sota l'ombra de les flors
les peònies.

CAMPS DE GRANOTES
Els nens d'allà juguen a colgar una granota viva mentre reciten “La senyora granota és morta. Amb plàtans fem-li funeral, amb plàtans fem-li funeral!”. I recitant i recitant la colguen amb fulles de plàtan, ho trepitgen tot i se'n tornen.

En el “Honô Kômoku” (32) aquesta planta que és esmentada en xinès com a “planta davant de les rodes” es diu “pell de granota”, mentre que ací és dita “fulla de granota”. Hi ha, naturalment, una semblança entre la mentalitat japonesa i xinesa, i segurament aquest és el motiu d'el joc des de l'antigor.

Flors de dèutzia
a la tomba del granot
vessen llàgrimes.

Les granotes han après a volar a voluntat cap a un ermità xinès, i durant la batalla de Tennôji (33) deixaren petja de llur fama de guerreres letals. Açò és una història del passat. Ara són sotmeses a la pau del nostre temps i elles mateixes s'han apaivagat.
Els vespres d'estiu estiro l'estoreta al darrera de la casa i les crido desitjant-lis benaurança i elles s'arrosseguen calmosament des dels matolls d'allà al costat per a refrescar-se també com la gent. Tot veient llurs faccions semblen recitar poemes perquè foren escollides jutges per a l'aplec poètic “Concurs de bestioletes” de Chôsôshi (34), el gran honor de llurs vides,

És encalmada
esguardant la muntanya
una granota.

A un rossinyol
li fa una visita
una granota. (Kikaku – 35).

Allò que penses
tu t'ho calles granota
que campes aquí. (Kyôkusui – 136).

S'eixuga el cap
de la gota caiguda
una granota.

Arreu i arreu
els camps d'arròs verdejants
que tant estimo.

Al dormitori
el sorollet del mosquit
al morir cremat.

Com els cormorans
però millor encara
ho fan els infants. (37)

Ajaguts al llit
sobre el xàfec llunyà
fem discussió.

Fins i tot absent
penjada i estesa
la mosquitera.

El vell guardià
de la muntanya prega
per l'aigua pura.

Sobre les fulles
del lotus la rosada
del món es vincla.

Vine cadellet
que escoltaràs el cant
de la cigala.

VINT-I-VUITÈ JORN DE LA CINQUENA LLUNA .

Pluja de Tora
que no m'amoîna pas
mes sóc amarat. (38)
- - - - - -

– 31 – Era Hajime Sasamon (初め猿左門, ? - 1835). Era metge.
– 32 - Honsô Kômoku (本草綱目) ” Característiques essencials dels arbres i de les planyes”. Tractat de botànica xinès compilat cap a l'any 1596. En xinès : Pen-ts'ao Kang mu.
– 33 -Temple de Tennôji (天王寺), a Ôsaka. En l'obra històrica Shoku Nihongi (続日本紀?), s'esmenta que el dia set de la cinquena lluna de l'era Enryaku (延暦 – 782-806), hi va haver un aplec de vint mil granotes.
– 34 - Chôshôshi (長嘯子, 1569-1649). Era vassall de Toyotomi Hideyoshi (豊臣 秀吉, 1536/1537 – 1598).
35 - - Takarai Kikaku ( 宝井其角; 1661–1707). Deixeble de Bashô Matsuo (松尾 芭蕉, 1644-1694). També conegut amb el nom d'Enomoto Kikaku.
36 - Suganuma Kyokusui (菅沼曲翠) , 1659?-1717). També s'escriu “菅沼曲水”, però de fet el seu nom era Suganuma Sadatsune (菅沼定常). Aquest poema és una variant de la fraseおぼしき事言はぬ腹ふくるわざ, que podríem traduir-la com “Si no dius allò que penses rebentes”. La frase es troba al capítol no. 19 del Tsurezuregusa (徒然草 ) de Yoshida Kenkō (吉田 兼好, 1283 – 1350).
37 – Referència la dita popular japonesa “"鵜のまねする烏" : Si el corb imita el cormorà s'ofega.
38 – Segons la llegenda les pluges del dia 28 de la cinquena lluna són les llàgrimes vessades per l'esposa (en altres textos era una prostituta i amant) del germà gran del clan dels Soga (曾我物語: els germans Soga). Ella era Ooiso no Tora (大磯の虎, 1175 - ?) : la dama Tora d' Ooiso. Se l'anomenava Tora (Tigre) perquè era nascuda l'any del Tigre, però sembla ser que, de fet, va néixer l'any del Xai. Les seves llàgrimes eren degudes a la mort dels dos germans Soga, Jûrô Sukenari (十郎祐成 ,1172-93) i Gorô Tokimune (五郎時致, 1174-1793). quan van anar a venjar l'assassinat del seu pare Kôzu Saburô Sukemichi (河津三郎祐道, ¿-?) a mans de Kudou Suketsune (工藤祐経, ¿-?). Jûrô va morir en el decurs de la lluita, i Gorô va ser pres i executat. Tora va plorar tant que des de llavors sempre va ploure aquell dia.
o0o