19 d’agost de 2017

与謝蕪村 - 31

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA





みよし野ゝちか道寒し山櫻 Miyoshino no chikamichi samushi yamazakura

A Miyoshino
glaçat és el viarany
cirerer del puig

旅人の鼻まだ寒し初ざくら Tabibito no hana mata samushi hatsu-zakura

També és glaçat
el nas del viatjador
novell cirerer.

海手より日は照つけて山ざくら Umite yori hi wa teritsukete yamazakura

Des de prop del mar
el sol et llumeneja
cirerer del puig.
o0o

与謝蕪村 - 30

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




几巾きのふの空のありどころ Ikanobori kinou sora no aridokoro

Vola un estel
al mateix lloc on era
en el cel d'ahir.

剛力は徒に見過ぬ山ざくら Gouriki wa tada ni misuginu yamazakura

Qui fa de guia
a muntanya ni mira
cirerer del puig.

哥屑の松に吹れて山ざくら Utakuzu no matsu ni fukarete yamazukura

Com en un vell vers
ventada entre els pins
cirerer del puig.
o0o

12 d’agost de 2017

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-40-






秋 / 月歌あまたよみけるに

Tardor / de la sèrie : Molts poemes sobre la lluna.



月を見て心うかれしいにしへの秋にもさらにめぐりあひぬる

つきをみて-こころうかれし-いにしへの-あきにもさらに-めぐりあひぬる

Tsuki o mite-kokoro ukareshi-inishie no-aki ni mo sara ni-meguri ainuru


MIrant la lluna
el meu cor vagareja
altra vegada
i ara m'he retrobat
una tardor del passat


Poema no. 349
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-39-




秋 / 人人秋歌十首よみけるに

Deu poemes sobre la gent a la tardor


庵もる月の影こそさびしけれ山田のひたの音ばかりして

いほにもる-つきのかげこそ-さびしけれ-やまたはひたの-おとばかりして

Io ni moru-tsuki no kage koso-sabishikere-yamada wa hita no-oto bakari shite


Solitària
és l'ombra de la lluna
a la cabana
cops per espantar ocells
als camps de la muntanya


Poema no. 303
o0o

5 d’agost de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 138
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百三十八】





こやくしくしそといひける人あるひとをよはひてをこせたりける
かくれぬの底の下草みかくれてしられぬ恋はくるしかりけり
かへし女
みかくれにかくるはかりの下草はなかゝらしともおもほゆるかな
このこやくしといひける人はたけなんいとみしかゝりける


Un home dit Koyakushi Kuso envià a una persona que festejava :

---Al marjal celat l'herba oculta al fons creix sota l'aigua el meu amor ignorat m'és de gran aflicció. (242)

La resposta de la dona :

---Celada del cert en les aigües ocultes l'herba dessota i és en ma pensada que té poca llargada. (243)

Aquest Koyakushi era certament de curta talla.

- - - - - -

242 – Poema no. 1136, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集), atribuït al
ministre de l'Esquerra Biwa(枇杷左大臣 - Biwa Sadaijin) : Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945). També és a l'Ise Shû (伊勢集), també atribuït al mateix poeta.
243 – Poema no. 1137, llibre 11, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集). També és a l'Ise Shû (伊勢集).
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 137
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百三十七】



しかの山こえのみちにいはえといふ所に故兵部卿宮家をいとおかしうつくり給て時々おはしまりけりいとしのひておはしまして しかにまうつる女ともを見給ふ時もありけりおほかたもいとおもしろう家もいとおかしうなむ有けるとしこしかにまうてけるついてにこのいへにきてめくりつゝ 見てあはれかりめてなとしてかきつけたりける
かりにのみくるきみまつとふりいてつゝなくしか山は秋そかなしき
となんかきつけていにける


Camí del pas de Shiga, en un indret de nom Iwae, el difunt príncep cap d'afers militars s'hi havia fet construir una magnífica casa i on s'hi estava de quan en quan. Hi era en molt secret i en temps de pelegrinatge veia les dones que anaven a Shiga. La vista de l'entorn era esplèndida i la casa magnífica.
Toshiko, durant un pelegrinatge a Shiga, anà a aquesta casa i s'hi passejà pels voltants. En fou encantada i escriví :

---Mentre espera quan només de cacera us hi apropeu pel puig brama el cérvol melangia de tardor. (241)

I se n'anà.
- - - - - -
241 – Poema no. 301, llibre 5, Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集).

o0o

29 de juliol de 2017


落窪物語 -39-

Ochikubo Monogatari


– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 北の方、帰りたまひて、中納言に申したまふ。「この大将殿の中将は、おとどをや、悪しくしたまふ」とあれば、「さもあらず。内裏などにても、用意ありてこそ見ゆれ」と宣ふ。「あやしきことかな。しかじかこそありつれ。またなう、ねたくいみじきことこそなかりつれ。出づとて、言ひおこせたりつる消息よ。いかで、これに当せむ」と、もだえたまへば、中納言「われは老い癈ひて、覚えもなくなりうゆく。かの君は、ただ今、大臣になりぬべきいきほひなれば、いとど当しがたし。さべうこそあらめ。名立たしう、わが妻子どもとて、さる恥を見、笑はれけむことよ」とて、爪弾きをして、また弾きたまふ。
 かかるほどに、六月になりぬ。中将せめて言ひそそのかして、蔵人の少将を中の君にあはせたまへば、中納言殿に、聞きて、焦られ、死ぬばかり思ふ。「かくせむとて、われをばすかしおきにこそありけれ」とて、「いかでか、いきすだまにも入りてしがな」とて、手がらみをし入りたまふ。
 二条殿には、思ひかしづきたまひしものを、いかに思すらむ、と思ひやりて、いとほしがる。三日の夜、御装束をば、裳のよくしたまふとて、この殿になむ奉りたまひければ、女君、急ぎ染めさせ、裁ち縫ひしたまふにも、昔思ひ出でられて、あはれなれば、
    着る人のかはらぬ身には唐衣たちはなれにしをりぞ忘れぬ
とぞ言はれたまひける。いと清げに縫ひ重ねて奉らせたまへれば、大殿の北の方、限りなく喜びたまふ。中将も、いと思ふやうにしつと思ひたまふ。さて、少将に会ひて、「いと恐ろしき人持たまへりと、おぢきこえたまへしかど、間近くて聞え語らはむの本意ありてなむ、しひてそそのかしきこえたるを、わりなくとも、ゆめ、もと一つに思すな」と聞えたまへば、少将「あなゆゆし。よし、聞きたまへ。文をだに物しはべりてむや。御用意ありと承りしよりなむ、限りなく頼みきこえし」と宣ひて、げに顧みもしたまふべくもあらず。覚えも、女君も、こよなくまさりたれば、何しにかは通はむ。かかるままに、北の方、焦られ惑ひて、物もやすく食はでなむ嘆きける。
 中将殿に、よき若人ども参り集まりたる、いたはりたまふと聞きて、かの中納言殿の少納言、かく落窪の君とも知らで、弁の君が引きにて参り、女君見たまふ。少納言なれば、あはれにをかしうて、衛門を出だして、「こと人かとこそ思ひつれ。昔はさらに忘れずながら、つつましきことのみ多くて、えかくなむとも物せで、おぼつかなく思ひつるに、いとうれしくもあるかな。早うこなたに物したまへ」と言はせたれば、少納言あさましくなりて、扇さし隠したりつるも、うち置きて、ゐざり出づる心ちもたがひて、「いかなることぞ。誰か宣ふぞ」と言へば、「ただ、かくてさぶらふに、思し出でよ。その世には落窪の御方と聞えしよ。わたくしにも、いとこそうれしけれ。昔見たてまつりし人は、一人もいなくて、変りたる心ちのしはべりけるに」と言へば、少納言「いで、あなうれしや。わが君のおはしますにこそありけれ。よに忘れず恋しくのみおぼえさせたまへるに、仏の導きたまへるにこそありけれ」と喜びながら、御前に参りたり。見るに、かの部屋に居たまへりしほど、まづ思ひ出でらる。君は、まづ、ねびまさりて、いとめれたうて居たまへれば、いみじくさいはひおはしけると、おぼゆ。そよそよとさうぞき、汗衫着たる人、いと若う清げなる、十余人ばかり物語して、いとなまめかしげなり。「いと疾く御前許されたまふ人、いかならむ」「われらこそ、さもなかりしか」と、うらやみあへれば、「さかし。こは、さるべき人ぞかし」と笑ひたまふ様も、いとをかしげなり。かかれば、父母の立ち居かしづきたまひし御はらからどもには、こよなくまさりたまへるぞかしと、人の聞くほどは、うれしきよしを言ひて、人立ちぬるほどには、少納言、中納言殿の物語を、くはしくす。かの典薬がいらへしこと語れば、衛門もいみじく笑ふ。「北の方、このたびの御婿取りの恥ぢがましきことと、腹立ちたまふ。宿世にやおはしけむ、いつしかとやうに孕みたまへれば、心ちよげに見えたまふかし。北の方も思ひまつはれてなむ.四の君の御人は、あやひき事かな。これにはいみじう誉めたまふめるものを。鼻こそ中にをかしげにてあるとこそ、言はるめれ」と宣へば、少納言「嘲弄し聞えさせたまへるなり。御鼻なむ、中にすぐれて見苦しうおはする。鼻うち仰ぎ、いららぎて、穴の大きなることは、左右に対建て、寝殿も造りつべく」など言へば、「いといみじきことかな。げに、いかにいみじうおぼえたまふらむ」など語らひたまふほどに、中将の君、内裏より、いといたう酔ひて、まかでたまへり。いと赤らかに清げにておはす。「御遊びに召されて、これかれに強ひられつるに、いとこそ苦しかりつれ。文仕うまつりて、御衣かづきはべり」とて、持ておはしたり。聴色の、いみじく香ばしきを、「女にうちかづけたてまつる」とて、女君にうち掛けたまへば、「何の禄ならむ」とて笑ひたまふ。少納言を見つけて、「これは、かのわたりに見えし人にはあらずや」、「さなめり」、「いかで参りつるぞ。交野の少将の、艶になまめかしかりこと、残りいかで聞きはべらむ」と宣へば、少納言、言ひしこと忘れて、何事ならむ、あやし、と思ひて、かしこまり居たり。「いと苦し。臥したらむ」とて、御帳の内にニ所ながら入りたまひぬ。少納言、めでたく清げにおはしける君かな、いみじく言ひきこえたまへるにこそあめれ、さいはひある人は、めでたきものなりけり、と思ひゐたり。


Quan la Kita no Kata fou de retorn li preguntà al Chûnagon :

– Aquest fill del Taishô, el Chûjô, té algun greuge contra vós?
– No, cap. Quan ens veiem a la cort és cortès i respectuós.
– Doncs, és molt estrany.

I li explicà allò que havia succeït.

– Ha estat insultant! I allò que m'ha dit abans d'anar-me'n! D'una manera o d'altra m'hi tornaré!
– Jo sóc vell i ja no tinc influència a la cort. Aquest Chûjô aviat serà segurament primer ministre i molt poderós, seria molt difícil d'enfrontar-m'hi. Serà el destí. Alguna cosa hi haurà perquè faci per a escarnir ma família!

I féu petar els dits aclaparat.

Així s'arribà a la sisena lluna. Degut a l'apressant insistència del Chûjô ses pares consentiren al casament del Kurôdo no Shôshô amb llur segona filla, i quan açò es sabé a la residència del Chûnagon la Kita no Kata fou tan irada que sentí morir-se.

– Tot açò ho ha fet per a enganyar-nos, arrabassar-nos el Kurôdo no Shôshô i imposar-nos el Hyôbu no Shôyû. Si pogués transformar-me en un fantasma i assetjar-lo!

I es retorçava les mans plena d'odi.

A la residència de Nijô Ochikubo era molt entristida al pensar com es sentirien per la pèrdua del Kurôdo no Shôshô. Degut a sa destresa en el cosir li demanaren de fer la roba per a la Tercera Nit del casament, i s'acuità en tenyir-la i cosir-la. Mentre ho feia recordà amb pena el temps passat i es digué :

---Persona d'antany qui portarà la roba que estic tallant i no puc pas oblidar la casa que vaig deixar.

Una vegada rebuda la roba esplèndidament cosida i plegada la mare del Chûjô fou exultant, també el Chûjô ho trobà immillorable.

Quan el Chûjô es trobà amb el Kurôdo no Shôshô li digué :

– Ma germana és molt atemorida quan ha sentit de la terrible dona que teníeu, mes com desitja ta relació s'hi ha avingut. Si no és del vostre grat, us prego de no tractar-la igual que la vostra dona anterior.
– Açò seria indigne. Escolteu-me bé. Des del consentiment no he enviat cap lletra a aquella dona. Feu-me plena confiança.

I realment no havia tornat a visitar la tercera dama. Com al palau del Taishô era ben considerat i la noia preciosa, per què hauria de visitar-la? I amb tot açò la Kita no Kata, trasbalsada, no podia ni menjar de tant neguit.

Havent sentit que a la residència del Chûjô hi servien joves i precioses dames de companyia, Shônagon, que havia servit al palau del Chûnagon, anà a Nijô mitjançà una dama dita Ben sens saber que Ochikubo n'era la mestressa.
Molta fou la sorpresa quan Ochikubo la reconegué, cridà Emon i li féu adreçar aquest missatge :

– He pensat que es tractava d'algú altre! No he oblidat l'afer del passat, ta molta discreció. Em sap molt de greu, mes no podia fer-te saber què havia passat. Sóc molt contenta de que siguis ací. Vine ara mateix!

Shônagon, estupefacta, abaixà el ventall amb el qual es cobria la cara i s'atansà excitada a Emon :

– Què és açò? De qui és?
– Pensa només perquè sóc ací. És d'aquella que abans era anomenada la damisel·la Ochikubo. Jo també sóc molt contenta de veure't. Com no hi ha cap coneixença d'abans en sento desplaçada.
– Que en sóc de contenta! Així que és ací i és ma senyora. Jo mai no la he oblidat i sempre l'he tinguda en estima. És Buda qui m'hi ha portat.

I joiosa anà en sa presència. Tot just veure-la pensà en quan vivia en aquella cambra soterrada. Ara s'havia fet una dona plena d'encant, i pensà que era una persona afortunada.

A la cambra hi havia unes deu dames de companyia, joves i precioses, amb el suau cruix de llurs vestits, parlant, totes elegants.

– Qui serà que tan aviat és rebuda ací? No ha estat així amb nosaltres – digueren, geloses.
– Sí, m'és algú important.

Contestà Ochikubo tota somrient, bellíssima. Shônagon pensà que era molt més feliç que ses germanes sota la cura de llurs pares. Davant de les altres expressà sa satisfacció, i quan totes sortiren Shônagon li parlà en detall sobre la residència del Chûnagon. Quan li digué la resposta del Tenyaku a la Kita no Kata Emon esclatà a riure.

– La Kita no Kata fou molt vexada quan prengueren el nou gendre, com si fos per culpa d'alguna cosa comesa en una vida anterior. I quan la quarta dama quedà embarassada tan aviat, en contra de ses sentiments, la Kita no Kata s'hi ha hagut d'avenir.

Ochikubo digué :

– Açò del marit de la quarta dama és molt estrany. El Chûjô en parla molt bé d'ell, Diu que son nas és esplèndid.
– Ho diu com una facècia. De tot, son nas és una desgràcia. És rebregat cap amunt, els narius tan grans que s'hi podria construir un palau al mig amb les ales a dreta i esquerra.
– Açò és horrible! Em puc imaginar com es sentiran.

Mentre elles conversaven el Chûjô tornà ebri de la cort, son atractiu rostre tot encès.

– M'havien convocat per a un concert. M'han fet beure i ha estat amoïnador. He tocat la flauta i m'han complimentat amb aquest vestit.

Era de color vermellós (52), amb una aroma molt fragant.

– És perquè el portis tu.
– Per què aquesta gratificació? - preguntà Ochikubo amb un somrís.

Fou llavors que el Chûjô s'adonà de la presència de Shônagon.

– No l'he vista a la residència del Chûnagon?
- Sí, així és.
– Per què és vinguda? Com m'agradaria escoltar la continuació de la fascinant història del Katano no Shôshô!

Shônagon restà immòbil com si s'hagués oblidat de parlar, sens entendre-ho, i pensà que allò era estrany (53).

– Em sento fatigat. Allitem-nos.

I anaren rere les cortines.

Per a Shônagon el Chûjô era molt atractiu, s'estimava molt Ochikubo, i pensà que era benaurada la gent que era tan afortunada.

- - - - - -

52 – Yurushiiro ( 許し色) : colors permesos, oposats als kinjiki (禁色) que eren els colors prohibits. Sistema tradicional de colors d'origen xinés, basats en els clàssics cinc elements (fusta, aigua, foc, metall i terra). Els colors prohibits eren només per als càrrecs més alts del govern japonès. Els colors permesos eren per a tots els altres rangs inferiors, generalment una gamma molt extensa de vermells.
53 – Quan ella parla del Katano no Shôshô a Ochikubo Shônagon no sap que el Chûjô, llavors el Shôshô, era allà amagat i per tant ell ho va sentir tot, d'aquí la seva estranyesa.

o0o