18 d’agost de 2018

落窪物語 -52-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 中納言殿に来て、おとどに「かうかうなむ宣へる」とて、この包める物を北の方に奉れば、「あやしう、覚えなう」とて引きあけて見るに、おのが箱なり。落窪の君に取らせしにこそあめれと見るに、いかなることならむと思ひ、肝心も騒ぐに、まして底に書けりける物を見るに、むげに落窪の君の手なれば、目も口も、はだかりぬ。この年ごろは、いみじき恥をのみ見せつるは、くやつのするなりけりと思ふに、ねたう、いみじきこと、二つなしとは世の常なり。一殿の内、ゆすり満ちて、ののしる。
 おとど、家取られて、いみじき仇敵と思ひし心ち、わが子のしたるなりけりと思ふに、罪なく、さきざきの恥も思ひ消えて、「子どもの中に、さいはひありけるものを、何しにおろかに思ひけむ。かの家は、この人の母の家にて、ことわりなりけり」と、言ひいます。
 かかれば、北の方、ねたく、いみじくて、けしき我にもあらで、「かの所をこそ、さも領ぜられめ、この年ごろ造りつる草木を、物入れて。それ運び取りたまへ。家買ひたまふ価にこそは渡したまはめ」と言へば、越前の守「こはなでふことぞ。さらむ、よそ人のやうに物したまふかな。おのづから、この族に、はかばかしき人なくて、見つくる人に『面白の駒は、いかにいかに』と笑はるるが、はしたなきに、同じ殿ばらといへど、ただ今の覚えのたぐひなき人にいふ得て、ねんごろになりぬるこそ頼もしくうれしけれ」と言へば、大夫「いでや、それはことか。この君の、懲ぜられたまひし」と問へば、「いかばかりか、うたてありしこと」とて、片端よりつぶつぶと語りて、「いかにあこきなど言ひつらむ。見えたてまつらむにつけてこそ、恥づかしけれ」と言へば、越前の守、爪弾きをして、「あないみじ。おのれは国にのみ侍りて、知らざりけり。あさましきわざをこそは、したまひけれ。この衛門の督は、思ひおきたまひて、かく恥を見するやうに、したまふなりけり。われらを、いかに思ひたまふらむ。すべて交らひもせずやあらまし」と恥ぢまどへば、北の方「あなかしがまし。今は取り返すべきことにもあらず。な言ひそ。憎くおぼえしままに、せしぞかし」と言ふに、かひなし。
 「少納言、侍従なども、かしこにこそありけれ」と言ふを、御達聞きて、「われら、などて今まで参らで、癈ひたる世を見つらむ」とて、うらやましう、いみじうて、「今だに参らむ。御心は、めでたかりしかば、寄せたまひてむ」と、若き者どもは、言ふ。
 はらからの君達、あさましと思ふなかに、三の君は、わが夫取りたる人の類なれば、近うて聞きかよなむを、ねたしと思ふ。四の君は、われをはかりて、かう憂き身になしたる君なれば、異人よりも、見むにつけて、いみじく心憂かるべきを思ふ。かのいつしか孕みし子は三つにて持たり。父にも似ず、いとをかしげなる女君なりけり。わが身、心憂し、尻になりなむ、と思ひけれど、この児の、いと愛しうおぼえければ、ほだしにて、え思ひ離れであるなりけり。少輔は、いと憎き者に思ひしみて、すげなくのみもてなしければ、来わづらひてなむありける。


Quan arribà a casa l'Echizen no Kami li ho explicà tot a son pare i donà el paquet a la Kita no Kata, sa mare, la qual ho trobà estrany mentre es preguntava què podia ésser.
L'obrí i veié una capsa que certament s'assemblava molt a aquella que havia donat a Ochikubo. Què significava allò? Li vingueren palpitacions, a més veié que hi havia un escrit. Sens dubte era de la mà d'Ochikubo. Badà la boca i esbatanà els ulls. Ella era la causa de totes les humiliacions dels darrers anys. Son sentiment d'ira no tingué parió en aquest món i ses esgarips feren tremolar la casa. Llavors quan el Chûnagon comprengué que qui ell considerava son enemic era sa filla no la culpà i son enfuriment inicial desaparegué.

– De tots mes fills ella és la més venturosa, per què l'he hagut de desatendre? La casa era verament de sa mare.

Això enrabià la Kita no Kata.

– No podem impedir que la casa sigui de sa propietat, mes els arbres i les plantes que hi hem plantat i pagat nosaltres que ens ho tornin per a rescabalar-nos de totes les despeses que hi hem fet.

L'Echizen no Kami digué :

– Què voleu dir? Per cas la considereu una estranya? No hi ha ningú a la família que tingui cap influència, som la riota de tothom cada vegada que ens veuen per tenir algú com el “Cavall-cara-blanca”. Tot i sa joventut l'Emon no Kami gaudeix de tota la consideració de l'emperador. Seré ben satisfet d'haver sa confiança.

El tercer fill, el Daibu, digué :

– Això de la casa no és res comparat amb tots els maltractaments que ha hagut de patir Ochikubo. Ha estat horrible.
-
- Què? De quins maltractaments parles?
– De crueltat parlo.

I el Daibu li explicà un seguit de fets.

– Tot això ho sabrà l'Emon no Kami per Akogi, quina vergonya quan el torni a veure!

L'Echizen no Kami exclamà aclaparat de vergonya tot fent petar els dits.

– És terrible! Com era absent jo no en sabia res d'açò. Uns fets deplorables. L'Emon no Kami no ho ha oblidat i per açò ens humilia. Què pensarà de nosaltres? No seria millor tenir-hi tractes?
– Frena la llengua! - cridà la Kita no Kata – Ja no s'hi pot fer res. És debades. No en parlem més! Tot ho he fet perquè la detesto.

I no atenia a més raons.

L'Echizen no Kami digué que Shônagon i Jijû eren també allà. Les joves dames de companyia es preguntaren amb gelosia perquè elles no hi havien anat. La casa on eren no les menava enlloc.

– Podríem anar-hi ara. La damisel·la és de bon cor i en acolliria.

Les germanastres d'Ochikubo foren desolades. La tercera dama, com li havien pres l'home, el Kurôdo no Shôshô, no volia tenir cap relació amb aquella família. La quarta dama, que a causa d'aquella gent menava una vida malastre per l'engany sofert, ella, més que no pas cap altre, era qui menys acceptava haver de relacionar-s'hi. La criatura que havia tingut tan aviat havia complert ja tres anys. No s'assemblava gens a son pare (71) i era una nena encantadora. Per sa desplaença havia pensat en fer-se monja, mes son amor per la petita era massa gran per a separar-se'n. Detestava el Shôyû i com el tractava amb tota indiferència ell havia deixat de visitar-la.

- - - - - -

71 – Hyôbu no Shôyû, l'anomenat “Cavall-cara-blanca”. Vegeu el capítol 33.

o0o

11 d’agost de 2018

小林 一茶 -66-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





雨漏を何とおぼすぞ雛達
あまもれを なんとおぼすぞ ひいなたち
Amamore o-nan to obosu zo-hiinatachi

I què en penseu
del sostre que goteja
vosaltres nines?

Nota : Fa referència al Festival de les Nines que es celebra el tres de març.


大猫も同坐して寝る雛哉
おおねこも どうざしてねる ひいなかな
Ooneko mo-dooza shite neru-hiina kana

Inclús el gatot
adormit al mateix lloc
on és la nina.

Nota : Fa referència al Festival de les Nines que es celebra el tres de març.

o0o

小林 一茶 -65-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





出代やいづくも同じ梅の花
でがわりや いずくもおなじ うめのはな
Degawari ya-izuku mo onajiume no hana

Servents que partiu
mateixes flors del pruner
pertot on aneu.




門雀なくやいつ迄出代ると
かどすずめ なくやいつまで でがわると
Kado suzume-naku ya itsu made-degawaru to

El pardal canta
a la porta “Fins i quan
servent que te'n vas”?

o0o

小林 一茶 -64-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.






苗代の雨を見て居る戸口哉
なわしろの あめをみている とぐちかな
Nawashiro no-ame o mite iru-toguchi kana

Camps plantats d'arròs
tot contemplant la pluja
des de la porta.




出代りや蛙も雁も啼別れ
でがわりや かえるもかりも なきわかれ
Degawari ya-kaeru mo kari mo-naki wakare

Canvi de servents
i granotes i ànecs
ploren l'anada.

o0o

4 d’agost de 2018

与謝蕪村 - 57

Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



うは風に蚊の流れゆく野河哉
Uwakaze ni ka no nagareyuku nogawa kana.

Rierol del camp
els mosquits van onejant
sobre la brisa.

蚊の聲す忍冬の花の散ルたびに
Ka no koe su nindou no hana no chiru tabi ni.

Brunzir de mosquits
quan les flors del xuclamel
són ja caigudes.

諸子比枝の僧房に會す。余はいたつきのために此行にもれぬ.

Els altres anaren de visita al temple de Hie. Jo era malalt i no hi aní.

蚊屋つりて翠微つくらむ家の内
Kaya tsurite suibi tsukuramu ie no uchi.

La mosquitera
una muntanya blava
dintre de casa.

o0o

与謝蕪村 - 56

Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



尼寺や能キ たるゝ宵月夜 Amadera ya yoki kaya taruru yoizukiyo.

Bona cortina
penja en nit de lluna
en un monestir.

あら凉し裾吹蚊屋も根なし草 Ara suzushi suso fuku kaya mo nenashigusa.

Boirina aspre
com herba sense arrels
la mosquitera.

古井戸や蚊に飛ぶ魚の音くらし Furuido ya ka ni tobu uo no oto kurashi.

En un pou antic
salta el peix per mosquits
so en la foscor.
o0o

29 de juliol de 2018

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-66-



恋 /月
Amor / de la sèrie : Lluna

くまもなきをりしも人を思ひいでて心と月をやつしつるかな
くまもなき- をりしもひとを- おもひいてて- こころとつきを -やつしつるかな
Kuma mo naki-orishimo hito o-omoiidete-kokoro to tsuki o-yatsushitsuru kana


Ni una ombra
amb l'esclat de la lluna
quan penso en ella
i les llàgrimes del cor
me la fan ben borrosa

Poema no. 644
Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o