16 de juny de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 149
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十九】





昔やまとのくにかつらきのこほりにすむ男女有けりこの女かほかたちいときよらなりとし比おもひかはしてすむにこの女いとわ ろくなりにけれはおもひわつらひてかきりなく思ひなからめをまうけてけり此今のめはとみたる女になむありけることには思はねといけはいみしういたはり身の さうそくもいときよらにせさせけりかくにきはゝしきところにならひてきたれはこの女いとわろけにてゐてかくほかにありけとさらにねたけにも見えすなとあれ はいとあはれと思けり心ちにもかきりなくねたく心うくおもふを忍ふるになん有けるとゝまりなんとおもふよもなをいねといひけれはわかかくありきするをねた まてことわさするにやあらんさるわさせすはうらむる事も有なんなと心のうちにおもひけりさていてゝいくとみえてせんさいの中にかくれて男やくると見れはは しにいてゐて月のいといみしうおもしろきにかしらかいけつりなとしてをり夜ふくるまてねすいといたううちなけきてなかめけれは人まつなめりと見るにつかふ 人のまへなりけるにいひける
風ふけは沖つしら浪たつた山よはにや君かひとりこゆらん
とよみけれはわかうへを思ふなりけりとおもふにいとかなしう成ぬこのいまのめの家はたつた山こえていく道になんありけるか くてなをみをりけれはこの女うちなきてふしてかなまりに水をいれてむねになんすへたりけるあやしいかにするにかあらんとてなをみるされはこの水あつゆにな りてたきりぬれはゆふてつ又みつをいるみるにいとかなしくてはしりいてゝいかなる心ちしたまへはかくはし給ふそといひてかきいたきてなんねにけるかくてほ かへもさらにいかてつとゐにけりかくて月日おほくへて思ひやるやうつれなきかほなれと女のおもふこといといみしきことなりけるをかくいかぬをいかに思ふら むとおもひいてゝありし女のかりいきたりけり久しくいかさりけれはつゝましくてたてりけりさてかひまめはわれにはよくてみえしかといとあやしきさまなるき ぬをきておほくしをつらくしにさしかけてをり手つからいひもりをりけりいといみしと思ひてきにけるまゝにいかす成にけり此男はおほきみなりけり



Fou una vegada un home i una dona que vivien a la contrada de Yamato, al terme de Katsuragi. La dona era formosa de rostre i parença. Feia anys que les dos s'estimaven quan ella s'empobrí, l'home s'amoïnà i tot i estimant-la molt cercà una altra dona. La nova muller era una dona acabalada. Ell no li tenia un afecte especial, emperò, quan hi anava ella l'atenia amb magnificència i el feia vestir esplèndidament . Acostumat a aquell lloc sumptuós, quan anava a veure la primera muller la trobava miseriosa, i encara que ell anava a altres indrets no mostrà mai cap gelosia, i allò el colpia. Això no obstant, el fons del cor de la dona era a vessar de gelosia i recança que sofria callament. Àdhuc, una nit en què ell pensava restar-hi ella li digué que se'n podia anar, i encara que no era gelosa de ses anades, ell es preguntava que potser tenia algú, altrament hauria d'estar ressentida per tot allò. Féu com si se n'anés i s'amagà al jardí per veure si arribava un altre home. Ella sortí a la galeria i sota una esplèndida lluna es posà a pentinar-se els cabells. Restà allà fins que es féu fosc sospirant, perduda en ses cabòries, semblava esperar algú quan adreçant-se a una serventa que era al davant, composà aquest poema :

Quan bufa el vent
alçant les blanques ones
el puig Tatsuta
a la mitjanit tot sol
vós senyor heu de creuar. (278)

Era ell en qui pensava i en fou commogut. De fet, la casa de la nova muller era en el camí que travessava la muntanya de Tatsuta. Mentre encara la contemplava, la dona s'estirà a terra plorant, agafà un bol de metall, l'omplí d'aigua i se'l posà sobre el pit.

- Que estrany! Per què ho fa?

I continuà mirant. Quan l'aigua començà a bullir la llançà i tornar a posar-hi aigua freda. Dolençós, anà corrents cap a ella.

- Com heu de patir per fer això!

Digué tot abraçant-la, i jagueren. I així deixà d'anar al costat de la l'altra.

Passaren moltes llunes i jorns, hi pensà “Sota aquesta calma aparent les dones tenen pensaments terribles. Des que no hi vaig què en deu pensar?”, i anà a ca l'altra dona.
Com feia tant de temps que no hi anava era neguitós i restà dret a l'entrada. Quan esguardà per una escletxa, aquella dona que sempre l'havia rebut ben polida vestia ara de manera estranya, una pinta gran li agafava els cabells del front i ella mateixa s'omplia el bol d'arròs. Ho trobà deplorable, se'n tornà com havia vingut i no hi tornà ami més.

Aquest home era fill d'un príncep.
- - - - - -

278 – Aquesta narració és semblant a la no. 23 de l'Ise Monogatari (伊勢物語), amb el mateix poema, que també es troba al Kokinwakashû (古今和歌集), llibre 17, no. 994.

o0o

9 de juny de 2018

落窪物語 -50-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)






La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


 女君、つくづくと聞き見たまひて、「この渡らむとしたまふ所は、三条にこそありけれ。また、まろと聞えむものを。年ごろ造りて、渡らむとしたまふらむに、妨げたらむには、いかに思すらむ。親の嘆きたまふらむは、罪いと恐ろしく。仕うまつる人だにこそあれ、かくしたまふことを妨げたまへば、嘆かせたてまつるが心憂きこと。衛門がすることぞ」と、いとほしと思したるけしきにて宣へば、「天下の親にて、おのが家おし取らるる人やある。嘆きたまふらむ罪は、のちにもいとよく仕うまつり直したまへ。渡らじと思すとも、まづ子たち具して渡りなむ。かく言ひたちて、とどまりたらむ、いとをこならむ。かの家奉らむと思さば、知られたてまつりてのちに奉りたまへ」と申したまへば、いふかひなくて、またも聞えたまはず。
 越前の守は、帰り来て、殿に申す、「さらに今は不用。取られたてまつりぬるを恥にて、止みぬばかりなめり。大事と思ひて、申すに、事にもあらず思して、いとうつくしげなる子を膝に据ゑてうつくしがりて、申すこと耳にも聞き入れたまはず。さては、かう言ひて入りたまひぬる。右大臣殿は『われは知らず。衛門の督が持たる方こそ強くはすなれ』と宣ふに、さらにかひなく。などかは券をば尋ね取りたまはずはなりにし。今宵渡りたまはむとて、出車のこと、御供の人々のことなど、整は騒ぎつる」と言へば、さらに物もおぼえず、いみじと思ひたまへり。「落窪の君の母の死ぬとて、かの子に取らせおきしを、われも忘れて乞ひ取らざりしほどに、かく失せたるぞ。何か、それが売りたるを買ひて、かくしたるぞ。いみじう人笑はれなるわざかな。公に申すとも、この殿の御世なれば、誰か定めむとする。多くの物を尽して造りてけるが、いみじきこと。時にあひたまはず、物あしき人、いみじきものなりけり」と、空を仰ぎて、ほれてゐたまへり。
 衛門の督の殿には、渡りたまはむとて、女房に装束一具づつして賜へば、ほどなく今めかしう、うれしと思ひけり。中納言殿には、物をだに運び返しに人やりたまへど、「さらに入れだに入れず」など言へば、北の方、手を打ち、ねたがる。「いかばかりの仇敵にて衛門の督あれば、わが肝心も惑はすらむ」と、まどふ。越前の守「今はかひなし。『物だに運び返さむ』と申せば、『早うそれは取られよ』とは、なだらかに宣はど、人々さらに入れねば。いさかふべきことにしあらぬば」。たけきこととは、集まりて、のろふ。


Ochikubo ho havia escoltat amoïnada, i digué consirosa :

– Aquest lloc on vols traslladar-te és certament Sanjô. Quan ho sàpiga mon pare pensarà que és mon faïment, i que després de tant de temps i esforços els hi impedeixo traslladar-s'hi. Fer sofrença als pares és el pitjor dels pecats. Que hi hàgiu enviat homes per a impedir-lis l'entrada és un encrueliment fer-los aquest greuge. Açò és cosa d'Emon!
– Qui en aquest món permetria ésser desposseït de sa casa encara que sigui son pare? Aquest pecat de sofrença el podràs rescabalar més endavant atenent-lo amb tot esguard. Si no vols traslladar-t'hi jo sí que ho faré amb les dames. Si després de tot allò que he dit no ho faig semblaré un estúpid. Si vols oferir-li la casa, que sigui després de fer-li saber amb qui t'estàs.

Com ella no tenia ja res a dir no en parlaren més.

Una vegada a casa, L'Echizen no Kami parlà amb son pare.

– Ara ja és debades. És una vergonya, mes al final tot sembla que ens prendran la casa. Aquest afer que per a nosaltres és tan important no ho és pas gens per a l'Emon no Kami. Era molt afectuós amb un nen preciós a la falda i no escoltava res del que jo deia, i ha acabat per retirar-se. El ministre de la Dreta ha dit que ell no en sabia res i que la posició de l'Emon no Kami és molt forta, és ell qui té les escriptures. Així, no hi ha res a fer. Com és que no les heu trobat ? S'hi pensa traslladar aquest mateix vespre, tot disposant-ne els carruatges i els servents afanyant-se.

El Chûnagon, consternat, no sabia què fer.

– Quan la mare d'Ochikubo traspassà, les escriptures li foren donades a ella, i oblidí de demanar-les-hi i prendre-les, i després ella desaparegué. Segurament ha estat ella a vendre-les i l'Emon no Kami les ha comprat. Com se'n riuran de nosaltres! Encara que apel·lem a la cort, tenint en compte tot son poder, qui ens ho adjudicaria? Quina pena, amb tot el que hi hem esmerçat amb les reformes! Ara no és el millor temps per a mi, sóc ben malastruc!

I restà assegut mirant cap al cel, abismat.


A la mansió de l'Emon no Kami es lliurà un vestit a cada dama per al trasllat, i especialment aquelles acabades d'arribar en foren molt contentes. La gent enviada pel Chûnagon a recollir llurs pertinences fou de tornada dient que no els hi havien permès l'entrada. La Kita no Kata picà de mans indignada.

– Per què aquesta hostilitat per part de l'Emon no Kami fins a agreujar-nos? - digué perplexa.

L'Echizen no Kami tornà a ca l'Emon no Kami.

– Ara no hi ha res a fer. Permeteu-nos recollir nostres pertinences.
– Feu-ho de pressa.

Tot i sa resposta deferent ses homes no els deixaren entrar, era debades barallar-s'hi. La gent del Chûnagon només pogué aplegar-se i maleir enfurismats l'Emon no Kami.

o0o

落窪物語 -49-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)






La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.
1.

 衛門の督、内裏より殿にまかでたまへれば、「中納言のいまして、しかじかのこと宣へるは、まことか。きかなることぞ」と申したまへば、「しか。まことにはべり。ここに、年ごろ渡りはべらむとて、さるべき所修理せさせはべらむとて、人つかはしたりしに、『にはかにかの中納言、渡らむとなむしはべる』と聞えはべりつれば、あやしさに、まことかと聞かせに、をのこどもつかはして、案内せさせはべるなり」と聞えたまへば、「かの中納言は、『われよりほかに領ずべき人なき家を、かくすることは、いと非道なること』とこそ宣ふなりしか。そこには、いつより領じたまふぞ。券やある。誰が取らせしぞ」と宣へば、「かしこに侍る人の家にはべり。母方の祖父なりける宮の家なりける、伝はりてはべるを、かの中納言は、ほけて、妻にのみ従ひて、情なくものしき心のみ侍りしかば、憎さに、この家も取らせはべらじとてなむ。券いとたしかに侍り。券領らで造りて、『われよりほかに領る人あらじ』と侍るこそ、をこがましけれ」と宣へば、「さらに言ふべきことにもあらざなり。早くその券見せたまへ。いと嘆かしと思ひたまへり」と聞えたまへば、「今見せはべらむ」とて、二条におはして、明日の御前の人々召し、また、出車は人々に当てさせたまふ。
 中納言、夜一夜嘆き明かして、まだつとめて、太郎越前の守を殿に参らす。「みづから参らむとするを、まかり帰りしままに乱り心ち悪しくてなむ。御けしき賜はりしことは、いかが侍らむ」と申したまへば、「衛門の督に、すなはち言ひしかば、しかじかなむ言ふめりしを、また、あの督に会ひて問へ。ここには知らぬことなれば、定めがたくなむ。さやうに券なくて領じたまふが、をこなるやうになむ」と言ひ出だしたまへれば、衛門の督殿に参りたれば、御直衣ばかり着たまひて、簾のもとに居たまへれば、越前の守は、かしこまりて居たり。女君も御前なれば、見出だしたまひて、あはれと思す。衛門、少納言「いかなりし折、恐ろしと思ひて、御心あやまたじと思ひけむ」と笑ふ。
 越前の守「殿に参りて御けしき賜はりつれば、しかじかなむ仰せられつる。券は、まことにやさぶらふらむ。それをくはしく承り定めむ。また、年ごろ殿領ろしめすと、かけても承らましかば、かくまで誰も誰も仰せられ聞えさせましや。この家造りはべること、二年なり。そのほどまでは音なくはべりて、かく妨げさせたまへば、いと安からずなむ嘆き申したまふ」と申せば、「年ごろは、券のここにあれば、家といふもの、券持たる人よりほかに領る人なきと聞きしかば、おだしう思ひて、わが家とも名のらでありつるは。かうしたまふ時こそ、かかることもありけりとも言はめ。さてもさても券持たまへるか」と、いとなまめかしういらへて、いと白ううつくしげなる子の三つばかりなるを膝に据ゑて、うつくしがりゐたまへれば、大事と思ひて申すに、いと腹立たしくわびしけれど、思ひ静めて、「この家の券失ひはべりて、尋ねさせはべれど、いまだ聞き出ではべらで。もしそれを人の売り申してはべるにやあらむ。ただその疑ひのみ侍る。さて、この家領ずべき人なむ侍らぬ」と申せば、「券を盗みて売りたるを買ひたるにもあらず。道理にまかせて、おのれよりほかに領ずべき人なむなきとおぼゆれば、さるやうこそあらめと、思ひやみたまひねかし。中納言には『今しめやかに、券もみづから見せたてまつらむ』と申したまへ」とて、子かき抱きて入りたまひぬれば、越前の守、いふかひなくて、いたく嘆きて立ちぬ。

Quan l'Emon no Kami tornà de la cort son pare li parlà d'allò que li havia dit el Chûnagon.

– És cert? Què n'has de dir?
– Sí, és cert, he enviat gent per a restaurar-la i, de cop i volta, me n'he assabentat que el Chûnagon s'hi traslladava. M'ha estranyat, i he enviat uns homes per a esbrinar-ho.
– El Chûnagon ha dit que ningú llevat d'ell pot haver-la, altrament no és de justícia. És així? Quant fa que n'ets l'amo? En tens les escriptures? De qui l'has haguda?
– La casa és de la persona amb qui m'estic. Era de son avi matern, un príncep imperial, i l'heretà de sa mare. El Chûnagon repapieja, només fa el que vol sa muller. És de cor insensible i desplaent, i per sa malvolença no permetré que li prengui també la casa. És ben cert que en tinc les escriptures. És molt estúpid dir que llevat d'ell ningú altre no la pot haver.
– Doncs no hi ha res més a dir. Mostra-li les escriptures immediatament. En serà ben apesarat.
– Les hi mostraré tot seguit.

De tornada a Nijô convocà els homes que serien a a l'avançada l'endemà i assignà les dames que anirien en els carruatges.

El Chûnagon passà la nit planyent-se i ben matí envià son fill gran, l'Echizen no Kami, governador de la província d'Echizen, al ministre de la Dreta.

– Mon pare volia venir ell mateix, emperò, ahir tornà sentint-se malament. Quina és vostra disposició?

El ministre li explicà la conversa amb l'Emon no Kami.

– Si en voleu més detalls pregunteu-li directament. Ací no en sabem res d'aquest afer. Així doncs, no és possible prendre cap determinació. Em sembla desassenyat haver-ne pres possessió sens les escriptures.

Amb aquesta resposta l'Echizen no Kami marxà i anà a la mansió de l'Emon no Kami, que vestia de manera informal assegut prop d'una cortina. L'Echizen no Kami s'assegué respectuós. Ochikubo, oculta a l'altre costat, l'observà amb tristor. Emon i Shônagon pensaren tot divertides en el temps en què eren atemorides davant d'ell per qualque malencert.

L'Echizen no Kami explicà sa visita al ministre.

– És cert que en teniu les escriptures? Aclariu-me'n els detalls. Hi hem fet reformes i fins ara ningú no ens n'havia dit res. Hi hem esmerçat dos anys restaurant aquesta casa sens saber res, i és molt lamentable que hi aparegui aquest impediment ara.
– Fa temps que tinc les escriptures. Per tant sabia que ningú llevat de mi les havia. No pensí que calgués dir que en sóc el propietari. És quan he sabut que volíeu traslladar-vos-hi que ho he comunicat. Teniu doncs vós les escriptures?

Així parlà l'Emon no Kami amb tota cortesia, assegut a tot plaer amb un nen molt blanquet i preciós d'uns tres anys a la falda.

L'Echizen no Kami fou indignat i entristit que així es tractés un afer per a ell tan important, mes es contingué.

– Hem perdut les escriptures de la casa; les hem cercat, mes per ara endebades. No us les ha venut qui les tenia? Açò és emperò dubtós, altrament, nosaltres en som els propietaris.
– No he comprat les escriptures que ni han estat robades ni venudes. Siguem raonables. No hi ha ningú llevat de mi que en tingui propietat. El més adient és que no hi penséssiu més. Digueu al Chûnagon que aviat les veurà les escriptures.

I anà cap a dintre amb el nen en braços. L'Echizen no Kami no pogué dir res més i se'n tornà molt entristit.

o0o

2 de juny de 2018

小林 一茶 -60-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.








吹下手の笛もほの~”かすみ哉
ふきべたの ふえもほのぼの かすみかな
Fukibeta no-fue mo honobono-kasumi kana

Una maldestra
flauta sona feblement
en la boirina.




死鐘と聞さへのらのかすみ哉
しにがねと きくさえのらの かすみかな
Shinigane to-kiku sae nora no-kasumi kana

Campanes de mort
també es fan percebre
pels camps de boira.

o0o

小林 一茶 -59-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







雨だれ(の)ぽち~朧月夜哉
あまだれの ぽちぽちおぼろ づきよかな
Amadare no-pochipochi oboru-zuki yo kana

Gota a gota
dels ràfecs durant la nit
lluna mandrosa.




山里の寝顔にかゝるかすみ哉
やまざとの ねがおにかかる かすみかな
Yamazato no-negao ni kakaru-kasumi kana

Colga la cara
adormida del poblet
la bromallada.

o0o

小林 一茶 -58-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





安堵して鼠も寝るよ春の雨
あんどして ねずみもねるよ はるのあめ
Ando shite-nezumi mo neru yo-haru no ame

Ben tranquil també
pluja de primavera
dorm el ratolí.




春の月軒の雫の又おちよ
はるのつき のきのしづくの またおちよ
Haru no tsuki-noki no shizuku no-mata ochi yo

Gota dels ràfecs
lluna de primavera
caus un altre cop.

o0o

26 de maig de 2018

与謝蕪村 - 52

Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU





東都の人を大津の驛に送る Acomiadant algú d'Edo a l'establia d'Ôtsu.

短夜や一つあまりて志賀の松 Mijikayo ya hitotsu amarite Shiga no matsu.

En la curta nit
pi del país de Shiga
t'han deixat ben sol.


卯の花のこぼるゝ蕗の廣葉哉 Unohana no koboruru fuki no hiraha kana.

Flors de dèutzia
sobre tes amples fulles
ruibarbre del llot. (16)


しのゝめや雲見えなくに蓼の雨 Shinonome ya kumo mienaku ni tade no ame.

Sens veure núvols
a l'alba pluja sobre
l'herba dels nusos. (17)
- - - - - -


16 - Fuki (蕗)  - Petasites japonicus.
17 - Nade (蓼) - Polygonaceae / Fallopia.

o0o