14 d’octubre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 140
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百四十】




故兵部卿宮のほるの大納言のむすめにすみ給けるをれいのおはしまし所にはあらてひさしにおまし敷ておほとのこもりなとして かへり給てほとひさしうおはしまさゝりけりかくてのたまへりけるかのひさしにしかれたりし物はさなからありやとりたてやし給てしとのたまへりけれは御返事
敷かへすありしなからに草枕ちりのみそゐる払ふ人なみ
とありけれは御返に
草枕ちりはらひにはからころも袂ゆたかにたつをまてかし
とありけれは又
唐衣たつを待まのほとこそは我敷たへの塵もつもらめ
とありけれはおはしまして又宇治へかりしになんいくとのたまひける御返に
御狩するくりこま山の鹿よりも独ぬる身そわひしかりける


El difunt príncep cap d'afers militars sovintejava la filla del gran conseller Noboru (249).
Un jorn, ella féu estendre el llit en un indret diferent de l'habitual, en una cambra annexa, i ell estigué força temps sens tornar. Ell li escriví això :
- Allò que vàreu estendre en aquella cambra hi és encara o l'heu fet recollir?
Ella li contestà :

El llit és allà
com el vàreu deixar vós
i amb el coixí
tot ell ben colgat de pols
que ningú no ha llevat.

I a això ell contestà :

Per llevar la pols
que colga aquest coixí
d'un vestit xinès
espereu-vos que talli
les folgades mànigues.

Ella, una altra vegada :

Mentre espero
que talleu les mànigues
del vestit xinès
sobre mon llit encara
s'amuntegarà la pols.

Quan tornà a visitar-la, ell, una altra vegada, li comunicà :

- Vaig de cacera a Uji.

La resposta de la dona :

Més que el cérvol
que al mont Kurikoma
aneu a caçar
afligida certament
d'haver de dormir sola.
- - - - - -

249 – Minamoto no Noboru (源昇. 848-918).

o0o

7 d’octubre de 2017

落窪物語 -41-

Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 明けぬれば、帯刀に衛門が言ふ、「しかじかのことあるべかなるを、心憂くも言はぬにこそ。つひに隠れあるべきことかは」と言へば、「さらにさること聞かず」と言ふ。「されど、ほかの人さへ聞きて、人々のもとに、いとほしがり、とぶらふものを、知らぬやうはありなむや」と言へば、「あやしきことかな。君の御けしき、今見む」と言ふ。
 中将、殿に参りて見れば、春の庭を見出だしておはす。いとおもしろき梅のありけるを折りて、「これ見たまへ。世の常になむ似ぬ。花の色あひを御覧じて、これに慰みたまへ」と宣へば、女君、ただかく聞えたまふ。
    憂きふしにあひ見ることはなけれども人の心の花はなほ憂し
とてなむ、花につけて返したまへれば、中将、いとあはれにをかしと思す。なほ、あれ異心ありと聞きたるにやと苦しうて、たち返り、「さればよ。思ほし疑ふことこそありけれ。さらに罪なしとなむ、ただ今は思ひたまふるを、まろが心のほどは、まほ見たまへ」とて、
    憂きことに色はかはらぬ梅の花散るばかりなる嵐なりけり
と、「おしはかりたまへ」と宣へれば、女、
   「誘ふなる風に散りなば梅の花われや憂きみになりはてぬべき
とのみぞあはれに」とあるを、いかなることを聞きたるにかあらむ、と思ひたまへるほどに、御乳母、出で来て言ふやう、「かの右の大殿のことは、宣ひしやうに物しはべりしに、『わざとやむごとなき妻に物したまはざりなり。時々通ひて物したまへかし。殿に聞えて、四月となむ思ふ』といそがせたまふなり。さる心したまへ」と聞ゆれば、いと恥づかしげに笑みて、「なでふ、をのこの否と思ふことを強ひてするやうかはある。世の人に似ず、世を見むにもあらねば、さ宣ふ人もあらじ。かかることなまねびたまひそ。かたはなり、わざとの妻にもあらぬを」と宣へば、乳母「あなわりな。もとも、しかと思し立ちて、いそぎたまふものを。よし御覧ぜよ。やむごとなき人の強ひて宣はむことを、いかがはせさせたまはむ。何かは。君達は、花やかに、御妻方のさしあひてもてかしづきたまふこそ、今めかしけれ。思す人あり、さても、それをぼさるものにて、御文など奉りたまへ。かの君も、思ふ時は、上達部のむすめにはあんなれど、落窪の君とつけられて、中の劣りにて、うちはめられてありけるものを、かく類なく思しかしづくこそ、あやしけれ。人は、かたへは父母居立ちてかしづかるるこそ、心にくけれ」と言ふに、中将、面うち赤めて、「古めかしき心なればにやあらむ、今めかしく好もしきことも欲しからず、覚えも欲しからず、父母具したらむをともおぼえず。落窪にもあれ、上り窪にもあれ、忘れじと思はむをば、いかがはせむ。人の言はむことわり、そこにさへ、かく宣ふこそ心憂けれ。ただ御ために志なきに思すとも、今かれも仕うまつるやうありけむ」とて、いと頼もしげなるけしきにて、立ちたまふめるを、帯刀、つくづくと聞きて、爪弾きを、はたはたとして、「なでふかかること申したまふ。君と申したまふ。君と申しながらも、恥づかしげにおはすとは見たてまつらずや。ただ今の御仲は、人放ちげにもあらぬものを。かの宣ひつるやうに、志たがはす花やかなる方にやりたてまつりて、御徳見むと思したるか。あな心憂。少しよろしき人の、さる心持たるやはある。なでふ御名立ての落窪ぞ。老い僻みたまひにけり。これをかのあたりに聞きたまひて、いかが思すべき。今よりかかること宣ふな。君の思したること、いと恥づかしく、いとほし。御妻のいとはり、かうやいと得まほしくおはする。さらずとも惟成ら侍らば、御見一つは仕うまつりてむものを。かやうの御心持たる人は、いと罪深かなり。また聞えたまはば、惟成、法師になりなむと、いといとほし。なほ、人の思ふ仲さくるは、大事にはあらずや」と言へば、おとど「いらへもせさせず言ひなすかな。誰かは、ただ今『去りたまへ』『捨てたまへ』と聞ゆる」、「さて、さはあらずや、妻あはせたてまつりたまふは」、「いで、あなかしがまし。取り出でても、様あしからむか。などあどろおどろしうは言ふべからむ。かたへは妻を思ふなめり」と、いとほしと思ひながら、口んじふたげに言へば、帯刀笑ひて、「よしよし、なほ申しそそのかさむと思し召したり。ただ、惟成、法師になりはべりなむ。御罪いといとほし。親の世をば、いかでか知らざらむ」とて、剃刀、脇にはさみて持たり。「また言ひ出でたまはむ折、ふとかきそらむ」とて立てば、おとど、一人子なりければ、かく言ふを、いといみじと思ひて、「口から、いとゆゆしきことをも聞くかな。はさみたらむ剃刀や、打ちや折らぬと試みよ」と言へば、帯刀、みそかに笑ふ。君は、さらに動じたまふべきにもあらず、わが子のかく言ふ、と思ひて、不用なるよし聞えたてまつらむ、と思ふ。



Al matí Emon li explicà a Tachihaki allò que li havien dit.

– Em sap greu que no me n'hagis parlat. Són coses que a la fi no es poden ocultar.
– Jo no en sabia res.
– Una persona de fora ho ha sentit i s'ha afanyat a venir a dir-m'ho. Com és que tu no en sabies res?
– Açò és molt estrany. Veuré què vol fer el Chûjô.

El Chûjô havia tornat a Nijô i veié Ochikubo que contemplava el jardí. Com hi havia una esplèndida prunera en tallà una branca i la hi envià :

– Contempla-les. Són més precioses que mai. Que sa bellesa et sigui de conhort.

Ella li tornà les flors amb aquest poema :

---No ho he patit afligida emperò és ma pensada de què el cor de l'home és efímer com la flor.

El Chûjô el trobà exquisit, l'entristí, emperò, perquè potser algú li havia dit que ell era de cor inconstant, i contestà tot seguit :

– Encara, emperò, dubtes de mi. Creu-me que no he fet cap greuge. Mira dintre de mon cor :

---Les flors del pruner no han mudat de color per la sofrença i si són escampades serà per la tempesta.

Perquè entenguis mes pensaments.

Ella féu :

---Si la tempesta fa escampada de flors de la prunera només per mi hi haurà certament la sofrença.

– Aquesta és només ma pena.

Mentre el Chûjô pensava en què hauria sentit dir d'ell sa dida arribà i li digué :

– Quan li manifestí vostra resposta al ministre de la Dreta, ell em digué que degut al baix rang de la dama de Nijô podríeu visitar-la de quan en quan. Ja ha comunicat a vostre pare la data de la quarta lluna i s'estan afanyant amb els aparells. Estigueu-ne prest.
– Què? - exclamà el Chûjô amb to torbat – Com podeu pensar en obligar un home que faci açò? No sóc una persona que segueixi les normes de la societat, sóc diferent d'altres homes. No hauríeu d'haver dit açò. És improcedent. Què sabeu vós si ella és de baix rang? No és algú de qui es pugui parlar amb menysteniment!
– No sigueu desraonat. El ministre s'està afanyant molt amb tot açò, penseu-vos-ho bé, Refusareu la proposta d'algú tan important? Que no us interessa? És natural avui que els joves de famílies nobles es casin amb dones que tinguin pares que puguin ajudar a promocionar-los. Encara que estimeu algú altre, podeu haver-la, i envieu una lletra a la filla del ministre. Aquesta dona en qui penseu és filla d'un noble, emperò, és dita “la damisel·la de la cambra soterrada”, i sa família la té en poca consideració. És estrany que vós la tingueu en tanta estima. Un patirà si no té també l'amor dels pares.

El Chûjô enrogí.

– Serà que sóc a l'antiga i no em plau el nou i no desitjo pensar així. No vull dependre de ses pares tan si es diu Ochikubo com si es diu Agarikubo (55)! No penso deixar-la. Entenc que l'altra gent digui açò, mes que fins i tot vós he feu em sap molt de greu. Tot i que us sembli que ella no us té voluntat aviat us en tindrà.

Amb aparença de molta convicció s'alçà i sortí.

Tachihaki que ho havia escoltat amb molta atenció li digué a sa mare (56) tot fent petar els dits :

– Per què parles així? Encara que li siguis la dida no li pols fer passar vergonya. Ara ells són tan units que ningú no podria separar-los. Tu vols que canviï de parer i que accepti la filla del ministre, que només penses en ton profit? És lamentable! Diu molt poc de tes sentiments. I gosar pronunciar el nom d'Ochikubo! T'has fet vella. Què vols que pensi de tu quan ella sàpiga tot açò? No en tornis a parlar d'aquest afer. Sento vergonya del què pensarà el Chûjô. Què esperes haver de què prengui esposa? Si açò no és així, em tens a mi, ton fill, que certament tindrà cura de tu. Fa gran pecat qui té cobejança al cor. Si tornes a parlar-ne em faré monjo. És penós. Seria malaurat separar gent que s'estima.
– Has capgirat ma resposta. Qui n'ha parlat de deixar la dama?
– Bé, per cas no ha estat així perquè es casi?
– Prou d'enraonies! Quin mal hi ha en què ho hagi provocat? És horrible que parlis així. Sembla que estiguis pensant en ta pròpia muller.

Emperò, com s'estimava son fill no digué res més. Tachihaki es posà a riure.

– Molt bé, molt bé. Veig que hi penses continuar, així doncs, seré monjo. És una pena que caiguis en pecat. Com pot un fill ignorar els pecats dels pares?

I agafà una navalla.

– Si tornes a parlar-ne m'afaito el cap ara mateix.

I s'alçà. Tachihaki era son únic fill, mes ses mots la feriren.

– És molt malaurat sentir açò de ta boca, Ma volença esberlarà ta navalla.

Tachihaki amagà un somrís.

La dida es digué que el Chûjô no s'hi avindria gens al casament i pensà en allò que digué son fill. Li faria saber al ministre de renunciar-hi.

- - - - - -

55 – Agarikubo (上窪) : l'antònim d'Ochikubo (落窪), és a dir, tan li fa que sigui la de la cambra soterrada com la de la cambra enlairada.
56 – La dida del Chûjô és la mare de Tachihaki.

o0o

30 de setembre de 2017

小林 一茶 -42-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.








初空にならんとすらん茶のけぶり
はつぞらに ならんとすらん ちゃのけぶり
Hatsuzora ni-karan to suran-cha no keburi

I resulta ser
que el primer cel de l'any
és del baf del te.



うす墨の夕ながらもはつ空ぞ
うすずみの ゆうながらも はつぞらぞ
Usu zumi no-yuu nagara mo-hatsuzora zo

Vespre de tinta
aigualada el cel
del jorn de cap d'any.


Nota : El segon vers té 6 síl·labes.

o0o


小林 一茶 -41-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







初空へさし出す獅子の首哉
はつぞらへ さしだすししの かしらかな
Hatsuzora e-sashidasu shishi no-kashira kana

Primer cel de l'any
que el cadell del lleó
presenta son cap.




初空を拵へているけぶり哉
はつぞらを こしらえている けぶりかな
Hatsuzora o-koshiraete iru-keburi kana

És la fumera
la que fa el primer cel
del jorn de cap d'any.

o0o

23 de setembre de 2017

与謝蕪村 - 33

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




玉川に高野ゝ花や流れ去
Tamagawa ni Kouya no hana ya nagaru saru

Puig de Kouya
tes flors pel riu de Tama
arrossegades.


なら道や當皈ばたけの花一本
Nara michi ya toukibatake no hana hitoki

Camí de Nara
les herbes remeieres
prat d'un cirerer.


日暮るゝほど嵐山を出る Deixant la muntanya d'Arashi al capvespre.

嵯峨へ歸る人はいづこの花に暮し
Saga e kaeru hito wa izuko no hana ni kureshi

Ja de tornada
cap a Saga a on són
les flors al vespre?
o0o

与謝蕪村 - 32

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA




花に暮て我家遠き野道かな
Hana ni kurete waga ie tooki nomichi kana

Flors al capvespre
sóc lluny de la meva llar
camí entre camps.


花ちるやおもたき笈のうしろより
Hana chiru ya omotaki oi no ushiro yori

Flors de cirerer
de la motxilla pesant
cauen a terra.


阿古久曾のさしぬきふるふ落花哉
Okokuso no sashinuki furuu rakka kana

I Okokuso
de ses amples pantalons
fa caure les flors. (09)

- - - - - -
09 - Okokuso (阿古久曾) era el nom d'infant de Ki no Tsurayuki (紀 貫之, 872 –945), l'autor del Tosa Nikki (土佐日記).
o0o

16 de setembre de 2017


西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA
-42-




秋 / 旅宿月
Tardor / De viatge la lluna en un hostal.


都にて月をあはれとおもひしは數よりほかのすさびなりけり
みやこにて-つきをあはれと-おもひしは-かずよりほかの-すさびなりけり
Miyako nite-tsuki o aware to-omoishi wa-kazu yori hoka no-susabi narikeri


A la capital
tots pensem en la lluna
com emoció
però no deixa de ser
només un esbargiment

Poema no. 418
o0o