11 de novembre de 2018

与謝蕪村 - 66
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU


青飯法師にはじめて逢けるに、舊識のごとくかたり合て
Quan coneguí el monjo Seihan fou com si ja fóssim vells coneguts.

水桶にうなづきあふや瓜茄子 Mizuoke ni unazukiau ya uri nasubi.

Al cubell d'aigua
li fa salut al meló
l'albergínia. (24)


酒十駄ゆりもて行や夏こだち Sake juuda yuri mote yuku ya natsu kodachi.

Deu carregades
de sake van trontollant
arbredes d'estiu.

- - - - -

24 - Seihan Hôshi (青飯法師), nom laic : Watanabe (渡邊, ?-?).
o0o

10 de novembre de 2018

与謝蕪村 - 65
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


小田原で合羽買たり皐月雨 Odawara de kappa koutari satsuki ame.

A Odawara
m'he comprat una capa
per l'aigua de maig.


さみだれの大井越たるかしこさよ Samidare no Ooi koshitaru kashikosa yo.

He creuat l'Ooi
durant les pluges de maig
bona pensada.


さつき雨田毎の闇となりにけり Satsuki ame tagoto no yami to narinikeri.

Cada arrossar
durant les pluges de maig
és a les fosques.
o0o

与謝蕪村 - 64
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


路邊の刈藻花さく宵の雨 Michinobe no karu mohana saku yoi no ame.

Vora del camí
algues tallades fan flor
pluja del vespre.


虫のために害はれ落ツ 柿の花 Mushi no tame ni sokonaware otsu kaki no hana.

I les flors dels caquis
macades pels insectes
són abatudes. (22)


浪華の舊國あるじゝて諸國の俳士を集めて、圓山に會莚しける時 Quan Furukuni, de Naniwa, convidà i reuní a casa seva a Maruyama els seus amics poetes.

うき草を吹あつめてや花むしろ
Ukikusa wo fuki atsumete ya hanamushiro.

Llenties d'aigua
que formen aplegades
catifa de flors. (23)
- - - - - -
22 - El primer vers té 6 síl·labes.
23 - Furukuni (舊國) era Ooemaru (大江丸, 1722-1805).

o0o

3 de novembre de 2018

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-75-



雑 /述懐
Temes diversos / Remembrances.

何ごとにとまる心のありければさらにしもまた世の厭はしき
なにごとに-とまるこころの-ありければ-さらにしもまた-よのいとはしき
Nanigotoni-tomaru kokoro no-arikereba-sara ni shimo mata-yo no itowashiki


Mon cor encara
s'inclina cap als afers
d'aquest món d'ara
i quan això em passa
sembla més detestable

Poema no. 729
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-74-



雑 / 世をのかれて伊勢のかたへまかりけるに、すずか山にて
Temes diversos / Quan renuncií al món, camí d'Ise, a la muntanya de Suzuka.


鈴鹿山憂世をよそにふり捨てゝいかになり行く我身なるらむ
すずかやま-うきよをよそに-ふりすてて-いかになりゆく-わがみなるらむ
Suzukayama-uki yo o yoso ni-furi sutete-ika ni nari yuku-waga mi naruramu

Aquest penós món
deixo a la muntanya
de nom Suzuka
cap a on aniré jo
què esdevindrà de mi?

Poema no. 728
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-73-



雑 / はるかなる所にこもりて、みやこなる人のもとへ、月の比つかはしける
Temes diversos / Quan era reclòs en un lloc remot ho envií a algú de la capital en una nit de lluna.

月のみやうはの空なるかたみにておもひもいでば心かよはむ
つきのみや-うはのそらなる-かたみにて-おもひもいでば-こころかよはむ
Tsuki nomi ya-uwa no sora naru-katami nite-omoi mo ideba-kokoro kayowaru

Només la lluna
encimbellada al cel
és memòria
i quan en ella penso
nostres cors seran units.

Poema no. 727
o0o

27 d’octubre de 2018

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 156

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百五十六】



信濃国さらしなといふ所に男すみけりわかきときにおやはしにけれはをはなんおやのことくにわかくよりあひそひてあるにこの めの心いと心うきことおほくてこのしうとめのおいかゝまりてゐたるをつねにゝくみつゝ男にもこのをはのみ心のさかなくあしきことをいひきかせけれはむかし のことくにもあらすをろかなることおほくこのをはのためになりゆきけりこのをはいといたうおいてふたへにてゐたりこれを猶このよめところせかりていまゝて しなぬことゝおもひてよからぬことをいひつゝもていましてふかき山にすてたふひよとのみせめけれはせめられわひてさしてんとおもふなり月のいとあかき夜を うなともいさたまへ寺にたうときわさすなるみせ奉らんといひけれはかきりなくよろこひておはれにけりたかき山のふもとにすみけれはその山にはる/\といり てたかき山の峯のおりくへくもあらぬにをきてにけてきぬやゝといへといらへもせてにけて家にきておもひをるにいひはらたてけるおりにはらたちてかくしつれ と年比おやのことやしなひつゝあひそひにけれはいとかなしくおほえけりこの山のかひより月もいとかきりなくあかくていてたるをなかめて夜ひとよいもねられ すかなしくおほえけれはかくよみたりける
我心なくさめかねつさらしなやをはすて山にてる月をみて
とよみてなん又いきてむかへもてきにけるそれより後なんをはすて山といひけるなくさめかたしとはこれかよしになんありける.


En un lloc de nom Sarashina, a la contrada de Sinobu, hi vivia un home. Els seus pares havien mort quan ell era molt jove i fou una tieta qui tingué cura d'ell com una mare.
L'esposa que tenia l'home era de mal cor i detestava aquesta sogra que els anys havien vinclat son cos i no parava de plànyer-se de la malvolença de la tieta, i, cosa que no havia fet mai, ell la desatengué moltes vegades. La tieta era tan, tan vella que era plegada en dos. Per a la jove muller era més un destorb que res i pensava que com era que encara no s'havia mort. Només feia que malparlar d'ella i blasmar l'home.
- Emporteu-vos-la i llanceu-la al fons de la muntanya!
L'home, aclaparat, finalment s'hi decidí.
Una nit de lluna brillant digué :
- Som-hi tieta. Us portaré al temple a veure una gran cerimònia.
La tieta s'hi deixà emportar ben cofoia. Com vivien al peu d'una muntanya alta la portà ben lluny dintre de la muntanya i dalt del cim d'on ella no podria pas tornar la deixà i s'enfugí. Ella cridà mes ell no respongué. Un cop a casa reflexionà. Les paraules de l'esposa l'havien enutjat fins a comportar-se d'aquella manera, emperò, com la tieta havia tingut cura d'ell durant molts anys com una mare s'entristí molt. Tot contemplant la lluna de blancor infinita que s'alçava sobre la muntanya passà la nit sens poder dormir i ple de tristor composà aquest poema :

Consolació
no n'hi ha pas en mon cor
a Sarashina
quan veig la lluna brillant
on deixí la tieta. (291)

Se n'hi tornà i la portà a casa.

Després d'això, se li digué “la muntanya de la tieta abandonada”, i quan es parla de desconsol es vol dir això. (292)
- - - - - -

291 – Entre altres antologies i reculls : poema no. 878, llibre 17, Kokinwakashû (古今和歌集), i Goshûiwakashû (後拾遺和歌集), llibre 15.
292 - En l'obra hi ha dues expressions que van de “tieta”, “dona gran” i “àvia”. De fet, és un terme genèric per a gent gran. El nom més emprat és el de “tieta” (をば/oba, en el text). Vegeu sobre aquest tema : NTCJ 34 - 姨捨 Obasute / “La tieta abandonada”, publicat en aquest mateix bloc l'onze de juny del 2010.

o0o