24 de setembre de 2016


落窪物語 -30-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 北の方は、典薬にあづけつと思ひて、いとありしやうにも遣戸さし固めさせむねば、あこき、うれしと思ふ。暮れゆくままに、いかにせむと思ふ。内ざしにさしこもらむと思ひて、よろづにあくまじきやうに構ふ。翁「あこき、いかにぞ、御心ちは」と言へば、「いみじく悩みたまふ」、「と言ふは、いかにおはせむずらむ」と、我が物がほにうち嘆くを、愛敬なしと見る。「明日の臨時の祭に、三の君に見せ奉らんん、蔵人の少将のわたり給ふを」と、北の方は念じをるを、あこき聞きて、いとうれしき隙あるべかなりと、胸うちつぶれて思ふ。今宵だに逃れたまひなばと思ひて、遣戸のしりさすべき物を求めて、脇にはさみて、歩く。「御殿油参れ」など言ふまぎれにはひ寄りて、遣戸の片の樋に添へて、え探らすまじく、さして去りぬ。内なる君は、いかにせむと思ひて、大きなる杉唐櫃のありけるを、あとをかきて、遣戸口に置きて、とかうして押さへ、わななき居て、「これあけさせたまふな」と願をたつ。
 北の方、鍵を典薬に取らせて、「人の寝静まりたらむ時に入りたまへ」とて寝たまひぬ。
 皆人々静まりぬる折に、典薬、鍵を取りて来て、さしたる戸あく。いかならむと胸つぶる。鎖あけて遣戸あくるに、いと固ければ、立ち居ひろろぐほどに、あこき聞きて、少し遠隠れて、見立てるに、上下探れど、さしたるほどを探り当てず。「あやしあやし。戸、内にさしたるか。翁をかく苦しめたまふにこそありけれ。人も皆許したまへる身なれば、え逃れたまはじものを」と言へど、誰かはいらへむ。打ちたたき、押し引けど、内外につめてければ、揺ぎだにせず。今や今やと、夜更くるまで板の上に居て、冬の夜なれば、身もすくむ心ちす。そのころ、腹そこなひたる上に、衣いと薄し。板の冷え、のぼりて、腹ごほごほと鳴れば、翁、「あなさがな。冷えこそ過ぎにけれ」と言ふに、強ひてごほめきて、ひちひちと聞ゆるは、いかなるにかあらむと疑はし。かい探りて、出でやするとて、尻をかかへて、惑ひ出づる心ちに、鎖をついさして、鍵をば取りて往ぬ。あこき、鍵置かずなりぬるよと、あいなく憎く思へど、あかずなりぬるを、限りなくうれしく、遣戸のもとに寄りて、「ひりかけして往ぬれば、よもまうで来じ。大殿籠りね。曹司に帯刀まうで来たれるを、君の御返りごとも聞えはべらむ」と言ひかけて、下におりぬ。
 帯刀、「など今まではおりたまはぬぞ。世の中いかがあると。いまだ出だしたてまつらずや。いみじくこそおぼつかなけれ。君の思し嘆くこと、いみじくなむ。『夜など、みそかに盗み出でたてまつりむべしや。そのこと、案内して来』と宣はつる」と言へば、「さらにいとどぞいみじき。日に一度なむ御台参りにあけたまふ。かくて構ふるやうは、北の方の御伯父にて、いみじき翁のあるになむ、あはせたてまつらむとて、今宵も『部屋に入れ』とて、鍵を取らせたまへれど、内外にしかじか固めたれば、立ち居、ひろろきあけつるに、冷えて、かうかうして往ぬ。君は、かなこと聞きたまひしより、御胸をなむいみじく病みたまひし」と、泣きつつ言ふ。帯刀、きみじきことにあはせて、ひりかけのほど、え念ぜで笑ふ。「『いつしか盗み出でたてまつりて、この北の方の当せむ』となむ、君は宣ふ」と言へば、「明日、祭見に出でたまひぬべかめり。その隙におはしませ」と言へば、帯刀「いとうれしき隙にもあなるかな。いつしか夜もあけなむ」と、心もとなく言ひ明かす。
 翁は、袴にいと多くしかけてければ、懸想の心ちも忘れて、まづとかくかれ洗ひしほどに、うつぶし臥しにけり。


Com la Kita no Kata pensava que el Tenyaku s'encarregaria d'Ochikubo no tancà la porta com havia fet fins llavors, i Akogi en fou molt contenta. Quan es féu fosc, Ochikubo es desanimà en pensar què podrien fer. Repensà les diverses maneres de com tancar la porta per dintre.

El vell preguntà a Akogi com es trobava la damisel·la.

– És molt malalta.
– Què li pot passar? - i sospirà com si fos a ell que li passés.

Akogi ho trobà menyspreable.

Quan Akogi sabé que la Kita no Kata era molt desficiosa perquè l'endemà duia la tercera dama a veure el festival extraordinari on hi participava el Kurôdo no Shôshô el cor li saltà d'alegria, era una benaurada ocasió. Només tindrien aquella nit per a fugir. Cercà alguna cosa per a bloquejar la porta, ho trobà i s'ho posar sota el braç.
Amb l'enrenou de l'encesa de llums de la casa Akogi s'apropà a on era Ochikubo i falcà el llindar de la porta de manera que no es veiés. Ochikubo també rumià què hi podia fer. Com hi havia un gran cofre de cedre xinès l'empenyé contra la porta. Tota tremolosa per l'esforç pregà perquè la porta no es pogués obrir.

La Kita no Kata lliurà la clau al Tenyaku tot dient-li :

– Aneu-hi quan hom dormi.

I anà a dormir.

Quan tot era en silenci el Tenyaku hi anà amb la clau i féu per obrir la porta. Ochikubo sens saber què passava era aterrida. El Tenyaku girà la clau emperò li costava obrir, ara s'aixecava, ara s'ajupia. Akogi ho sentí i l'observà mig amagada com cercava debades què impedia obrir la porta.

– Que estrany! Que heu tancat per dintre? Voleu fer patir aquest vell. Tothom sap que m'heu estat confiada, no em podeu defugir.

Emperò, ningú no contestà. Picà i empenyé, mes com era bloquejada per dintre i per fora la porta no es bellugà. Tot esperant que Ochikubo l'obriria d'un moment a l'altre s'assegué al balcó fins que es féu fosc. Era una nit freda i s'arraulí. Aquells jorns havia tingut mal de ventre. Vestia roba prima i amb la fredor de la fusta del terra el ventre li començà a rondinejar.

– Ah, quin mal! Fa massa fred.

I el ventre continuà rondinejant cada vegada més fort, i tement-se el que anava a passar es serrà el cul amb les mans disposat a marxar. Posà el cadenat i s'endugué la clau.
Akogi es sentí decebuda quan veié que s'enduia la clau, mes era molt contenta perquè la porta no s'havia obert. S'apropà a la porta i digué :

– S'ha fet de ventre a sobre i ha hagut d'anar-se'n, no tornarà. Podeu dormir tranquil.la. Tachihaki ja haurà arribat a la cambra. Li donaré vostra resposta al Shôshô.

I marxà.


– Vaja, fins ara! - exclamà Tachihaki - Com està la situació? Encara no ha sortit? És molt preocupant. El Shôshô està molt desficiós. Pregunta si és possible emportar-se-la aquesta nit. Diu que em parlem.
– S'ha complicat molt. Només obren una vegada al jorn per portar-li de menjar, i a més la Kita no Kata ha tramat maridar-la amb un oncle seu que és molt vell. Aquest vespre mateix li ha dit d'entrar a la cambra i li ha donat la clau, mes com havíem tancat fermament per dintre i per fora ha hagut de restar fora anant amunt i avall, i com feia fred ha marxat. Quan la damisel·la ha sabut tot açò li ha sobrevingut un molt fort dolor al pit – digué Akogi plorosa.

Tachihaki tot i indignat esclafí de riure al sentir que el Tenyaku s'havia fet de ventre a sobre i rigué.

– El Shôshô se la vol emportar immediatament, i en quant a la Kita no Kata ja s'hi tornarà.
– Demà aniran a veure el festival, així doncs, serà el moment.
– Una molt bona oportunitat. Tan de bo fos ja matí!

I passaren la nit parlant ansiosos.

El vell amb la roba ben bruta que duia se n'oblidà de son gran amor i tot just rentar-se s'adormí de bocadents.

o0o

17 de setembre de 2016

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 120
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百二十】


おほきおとゝは大臣になり給て年比おはするに枇杷のおとゝはえなり給はてありわたりけるをつゐに大臣になり給にける御よろこひにおほきおとゝ梅をおりてかさし給ふて
をそくとくつゐに咲ける梅花たか植をきし種にかあるらん
とありけりその日の事ともを歌なとにかきてさいくうにたてまつり給とて三条の右の大殿の女御やかてこれにかきつけ給ひける
いかてかく年きりもせぬ種もかな荒ゆく庭の陰とたのまむ
とありけり其御返し斎宮よりありけりわすれにけりかくてねかひ給けるかひありて左のおとゝの中納言わたり住給ひけれはたねみなひろこり給てかけおほく成にけりさりける時に斎宮より
花盛春はみにこん年きりもせすといふたねはおひぬとかきく


Quan el gran ministre (207) fou durant anys ministre, el ministre de Biwa no ho havia pogut assolir i quan, finalment, aconseguí ésser-ho (208), per celebrar l'esdeveniment el gran ministre trencà una branca de prunera i se la posa al cap :

---Tard o aviat finalment ja has florit flor de prunera qui emperò ha plantat ací aquesta llavor? (209)

Havent escrit sobre els fets del jorn i uns poemes ho envià a la sacerdotessa d'Ise (210), i la filla (211) del ministre de la Dreta del Sanjô adés escriví sobre això :

---Tan de bo tingués la semença que els anys no han fet borda i que al jardí macat sigui tornada l'ombra. (212)

Hi hagué resposta de la princesa. Ha estat oblidada.

El desig fou concedit i quan el ministre de l'Esquerra (213) era llavors conseller del centre anà a viure amb ella, les semences germinaren profuses (214) i donaren grans ombres, llavors, de la princesa :

---Les flors esplendents veuré per primavera puix he sentit dir que no és borda llavor i que germinada és. (215)

- - - - - -
207 - Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949).
208 – Es refereix a Fujiwara no Nakahira (藤原仲平, 875-945). Era cinc anys més gran que el seu germà Tadahira. Va ocupar el càrrec de ministre de la Dreta l'any 933.
209 – Poema no. 1442, llibre 16, Shinkokinshû (新古今集).
210 - Princesa Jûshi (柔子内親王, ?-959), filla de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931).
211 - Fujiwara no Yoshiko (藤原能子, ?-964), en altres fonts el nom能子 és llegeix Nôshi. Filla de Fujiwara no Sadakata (藤原 定方, 873-932).
212 – Poema no. 1110, llibre 15, Gosenwakashû (後撰和歌集).
213 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970). Càrrec que va ocupar des l'any 934 fins al 939.
214 – Es refereix a que Yoshiko i Saneyori van tenir molts fills.
215 – Poema no. 1111, llibre 15, Gosenwakashû (後撰和歌).

o0o

10 de setembre de 2016

与謝蕪村 - 11

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


やぶ入の夢や小豆の煮るうち
Yabuiri no ume ya shouzu no nieru uchi

Servent en festa
son somni curt com el bull
de les mongetes.


秩父入や鉄漿もらひ來る傘の下
Yabuiri ya kane morai kuru kasa no shita

Sota umbrel.la
ja torna la minyona
amb pigment donat. (5)


これきりに徑盡たり芹の中
Kore kiri ni komichi tsukitari seri no naka

Ací arribat
s'ha acabat el camí
entre juliverts.
- - - - - -


05 - Kane (鉄漿), pigment amb el qual s'ennegrien les dents les dones casades d'aquell temps.
o0o


与謝蕪村 - 10

Yosa Buson (1716-1784)

春 PRIMAVERA


早春 Primavera novella


なには女や京を寒がる御忌詣
Naniwa me ya kyou wo samugara gyoki moude

Fred de Kyoto
les dones de Naniwa
al cementiri. (04)


御忌の鐘ひゞくや谷の氷まで
Gyoki no kane hibiku ya tani no koori made

Del cementiri
el campaneig fins al gel
de la clotada. (04)

- - - - - -

04 - Es tracta de les visites a la tomba d'el religiós Hōnen (法然, 1133 –1212) que va ser el fundador de la primera branca independent japonesa de l'escola budista de "La Terra Pura" (Jôdo-shû -浄土宗-).

o0o

3 de setembre de 2016


小林 一茶 -20-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.







我庵や菜の二葉より花の春
わがいおや なのふたばより はなのはる
Waga io ya-na no futaba yori-hana no haru

A ma cabana
primavera florida
fulles de colza.




おのれやれ今や五十の花の春
おのれやれ いまやごじゅうの はなのはる
Onore yare-ima ya gojuu no-hana no haru

Ara jo mateix
de primaveres de flors
en tinc cinquanta.

o 0 o


小林 一茶 -19-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




薮並や貧乏草も花の春
やぶなみや びんぼうぐさも はなのはる
Yabu nami ya-binboogusa mo-hana no haru

Fila de matolls
primavera florida
i pobre d'herba.




朝笑いくらに買か花の春
あさわらい いくらにかうか はなのはる
Asa warai-ikura ni kau ka-hana no haru

Riure de matí
primavera florida
quant costa això?

o 0 o

27 d’agost de 2016

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-20-


春 /花の歌あまたよみけるに

Primavera / De : Un munt de poemes sobre les flors.

ねがはくば花の下にて春死なむそのきさらぎのもち月のころ

ねがはくは-はなのしたにて-はるしなむ-そのきさらぎの-もちずきのころ

Negawaku wa-hana no shita nite-haru shinamu-sono kisaragi no-mochizuki no koro


Són mes ànsies
morir per primavera
sota de les flors
la segona mesada
en temps de lluna plena

Poema no. 77
o0o