16 de març de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 166

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百六十六】

在中将物見にいてゝ女のよしあるくるまのもとにたちぬしたすたれのはさまより此女のかほいとよく見てけり物なといひかはしけりこれもかれもかへりてあしたによみてやりける
みすもあらすみもせぬ人の恋しくはあやなくけふやなかめくらさむ
とあれは女かへし
見もみすもたれとしりてか恋らるゝおほつかなみのけふのなかめや
とそいへりけるこれらはものかたりにてよにあることゝもなり

El comandant Zai havia anat a veure un festival i es posà al costat del carruatge d'una dona d'alta condició. Per un plec de la cortineta veié perfectament el rostre de la dona. Bescanviaren alguns comentaris. Cadascú se'n tornà a casa seva. I l'endemà ell li féu arribar aquest poema :

Per qui no he vist
no perquè no hi fora
mes no percebut
haig de llanguir aquest jorn
potser jo endebades? (316)

A això la dona respongué :

Sens apercebre'm
sabeu doncs vós qui sóc jo
per esllanguir-vos
amb tanta incertesa
per haver-me vist avui? (317)

De coses com aquestes n'hi ha d'històries en aquest món.

- - - - - -
316 - Poema no. 476, llibre 11, Kokinshûwakashû (古今和歌集), ia la narració no. 99 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).
317 - Recull de Narihira (業平集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 165
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百六十五】


水尾のみかとの御時左大弁のむすめへんのみやす所とていますかりけるをみかと御くしおろし給て後にひとりいますかりけるを 在中将しのひてかよひけり中将やまひいとおもくしてわつらひけるをもとのめともゝありこれはいとしのひてあることなれはえいきもとふらひ給はすしのひ/\ になんとふらひける事日々にありけりさるにとはぬ日なん有けるやまひもいとおもりてその日に成にけり中将のもとより
つれ/\といとゝ心のわひしきにけふはとはすてくらしてんとや
とてをこせたりよはく成にたりとていといたくなきさはきて返事なともせんとするほとにしにけりときゝていといみしかりけりしなんとすることいま/\となりてよみたりける
つゐに行道とはかねて聞しかと昨日今日とはおもはさりしを
とよみてなんたえはてにける


En temps de l'emperador de Mizunoe (312) hi havia una Dama de la Cambra dita dama Ben, filla del gran Controlador de l'Esquerra. Després que l'emperador prengués la tonsura (313), ella es trobà sola i el comandant Zai la visità en secret.
El comandant emmalaltí greument i patia molt. Com hi havia ses altres dones a la casa i ell havia portat l'afer amb la dama Ben amb tanta discreció ella no podia anar a veure'l. Li feia arribar lletres cada jorn en secret preguntant per sa salut. Un jorn no ho féu. L'estat del comandant esdevingué molt greu i arribà el darrer jorn. De la casa d'ell li feren arribar aquest poema :

En ma sofrença
aquesta buidor del cor
tan tediosa
aquest jorn deixeu passar
sens preguntar com estic.

Se li digué que era molt afeblit i ella plorà amb desfici.
Quan era a punt de contestar sabé que ell havia mort (314) i en fou molt afligida.
Ell sabent-se morir d'un moment a l'altre composà :

Hi ha un camí
que hom farà a la fi
ans ho he sentit
emperò no pensava
que fora ara mateix. (315)

Això féu i finà.
- - - - - -

312 - Emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
313 – Va entrar en religió l'any 879.
314 – Va morir el 28 de la cinquena lluna de l'any 880.
315 – Poema no. 861, llibre 16, Kokinshûwakashû (古今和歌集), a la narració no. 125 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).

o0o

9 de març de 2019

窪物語 -58-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


 明けぬれば、つとめてより車疾く始めたまふ。上達部いと多かり。まして四位、五位、数知らず多かり。「年ごろ、しひまどひたまへる中納言は、いかでかく時の人を婿にて持たりけむ。幸人にてこそありけれ」と、言ひあさむ。婿の大納言、まして、ニ十余にて、いと清げにて、ものものしくて、出で入り、事おこなひありけたまへば、中納言、いと面立たしくうれしくて、老い心ちに涙をうち落して喜びゐたり。御弟の宰相の中将、三の君の夫の中納言、いと清げにさうぞきつつ参りたまへり。三の君、中納言を見るに、絶えたりし昔おもひ出でられて、いと悲しうて、目をつけて見れば、装束よりはじめて、いと清げにしたるを見るに、いと憂くつらし。わが身のさいなひあらましかば、かくうち続きてありきたまはましも、こよなきほどならで、いかによからましと思ふに、わが身のいと心憂くて、人知れずうち泣きて、
    おもひいづやと見れば人はつれなくて心よわきはわが身なりけり
と人知れず言はる。
 事始まりぬ。阿闍梨、律師など、いとやむごとなき人多くて、あはれに尊き経どもをときて、経一部を一日に当てて九部なむ始めたりける。無量義経、阿弥陀経など添ひたる、一日当てたるなりけり。一日に仏一体を供養せむと始めたまへりければ、あはせて仏九体、経九部なむ書かせたまひける。清げなること限りなし。四部には、色々の色紙に金、銀まぜて書かせたまへば、輪には黒うかうばしき沈をして、置口の経箱に一部づつ入れたり。今五部は、紺の紙に金の泥して書きて、軸に水晶して、蒔絵の箱、蒔絵には経文のさるべき所々の心ばへをして、一部づつ入れたり。ただ、この経、仏見るおぼろけの者はいちじと見えたり。朝座、夕座の講師、鈍色の袷の衣ども被けたまふ。すべて心もとなきことなく、し尽さむと思ひたまへり。
 日の経るままに尊さまされば、末ざまには人々も、上達部も参りこむなかに、五の巻の捧物の日は、よろしき人よりはじめ、消息を聞えたまへりければ、所、いとせばげなり。捧物のことも当てたまひければ、袈裟や数珠やうの物は多く持て集まりたるに、取りて奉らむとするほどに、右の大殿の御文、大納言殿にあり。見たまへば、「今日だにとぶらひに物せむと思ひつれども、脚の気配りて、装束することの苦しければなむ。これは、しるしばかり。捧げさせたまへとてなむ」とあり。青き瑠璃の壺に金の橘入れて、青き袋に入れて、五葉の枝につけたり。北の方、女君の御もとに御文あり。「いそぎたまふことありとは承りしかど、宣ふこともなかりしかば。もろ心なるさまも、人見たまはずやありけむ。これは、女はかくまめなる物を引き出でけると、塵を結ぶと聞きえてはべる」とあり。唐の羅の朽葉村濃なる一襲に、いとけうらなる緋の糸五両ばかりづつ、女郎花につけたまへり。数珠の緒と思したるなるべし。御返り聞えたまふほどに、「中納言殿より」とて、中の君の御文あり。見たまへば、「いと尊きこと思し立ちけるを、かくなむとも宣はざりけるは、喜ぶ功徳に入れさせたまはじとにやと、心憂くなむ」とて、金して、開けたる蓮の花を一枚作りて、少し青く色どりなして、銀を大きやかなる露になしたり。
 また、「中宮より」とて、宮の亮、御使にて御文持て参りたり。これは、けいめいして、御使、顕證ならぬ方に据ゑて、越前の守、大夫などいひし、この殿の御給はりにて左衛門の佐になりたるなど、盃さし饗したまふ。御文には、「今日は騒がしきやうに聞けば、何事もおしとどめつ。これは結縁のために」とあり。金の数珠箱に菩提樹のをなむ入れさせたまひたりける。はらからも、人も、見るに、男がたのやむごとなき人も、かく用ひて、われもわれもとしたまふに、こよなきさいはひと見ゆ。中宮の御返り、まづ聞えたまふ。「いともいとも、かしこまりて承りぬ。今日の事は、ただこの仰せをなむ、みづから捧げて。かしこまりて聞えさせはべる。よろづは、この果てて、みづからなむ参りはべりて、またまたかしこまりごと啓すべき」と聞えたまふ。御使には、綾の単襲、袴、朽葉の唐衣、羅の襲の裳、被けたまひつ。



L'endemà en encetar-se el jorn hom s'afanyà amb els aparells. Molt oficials d'alt rang hi foren presents i moltíssims més del quart i cinquè rangs.

– Com s'ho haurà fet aquest Chûnagon revellit per a aconseguir un gendre com aquest? Un home de sort! - es digué la gent ben sorpresa.

El vell Chûnagon esguardava el Dainagon de poc més de vint anys aqueferat amunt i avall amb posat magnífic i es sentia tan cofoi que vessava llàgrimes de goig.

El germà del Dainagon, el Saishô-Chûjô, i el Chûnagon que havia estat espòs de la tercera dama, esplèndidament abillats, també hi eren. La tercera dama al veure'l es sentí molt afligida amb la remembrança del temps passat. El mirà ara amb roba sumptuosa i li féu mal el cor.

– Jo hauria estat feliç amb ell si haguéssim continuat junts, mes no tindria el càrrec que té i no caminaria al costat del Dainagon.

Açò pensà i sens que ningú no la sentís mormolejà :

Quan el contemplo
recordo el temps passat
ell insensible
i només és el meu cor
qui s'ha tornat trencadís.

Començà la cerimònia de la lectura dels nou sutres. S'aplegaren molts mestres en religió i bonzes d'alta jerarquia. Es llegiren els sutres més sagrats, entre ells el sutra del Lotus, el de la Vida Eterna i el d'Amida, amb la lectura d'un sutra al jorn amb l'adoració d'una imatge de Buda cada vegada, tot d'una bellesa indescriptible. Quatre sutres havien estat escrits amb pols d'or i argent sobre papers virolats enrotllats al voltant d'un llistó de fusta negre, molt perfumada, cadascun dintre d'una capsa amb els marges decorats amb or i argent. Els altres cinc eren escrits amb pols d'or sobre paper de color blau intens amb llistons de cristall de roca, dintre de capses lacades i sobre les tapes s'hi havien escrit els fragments més sentits de cada sutra. Només per a veure-ho pagava la pena ésser-hi present. Una roba de color gris fosc fou lliurada a cada bonze que assistia a les lectures del matí i a les del vespre. Res no era prou per a l'avinentesa.

Cada jorn s'escampava l'anomenada de la cerimònia i a la fi tan nobles com plebeus hi anaren i el lloc es féu petit. El cinquè jorn, dedicat a la lectura del cinquè llibre, s'hi feren ofrenes per part de tothom, es reberen molts rosaris i estoles, i a punt de l'ofrena el Dainagon rebé una lletra del ministre de la Dreta, son pare :

– M'hauria agradat d'assistir avui a la cerimònia, mes he hagut un atac de beri-beri, i fins i tot em feia mal vestir-me. Mon ofrena és una minúcia.

Amb la lletra hi havia una taronja daurada dintre d'una gerra de lapislàtzuli en una bossa verda lligada a un brancall de pi. Hi hagué una lletra per a Ochikubo de part de la Kita no Kata del ministre de la Dreta :

– No se m'havia informat de la vostra pressa en fer els aparells per a la cerimònia, i no he pogut doncs ajudar-vos. Per què no me n'heu dit res? Us faig arribar una cosa pràctica, amb el desig de la gràcia de Buda.

Era una roba de seda xinesa de tonalitats vermelloses i groguenques, i cinc preciosos fils de color escarlata units a un ram de patrínies per a fer rosaris.

Mentre Ochikubo contestava la lletra n'arribà una de la residència del Chûnagon, l'espòs de la germana petita del Dainagon.

– Potser no ens n'heu dit res de la cerimònia perquè no voleu compartir amb nosaltres la benmereixença de Buda. Em sap molt de greu.

I s'acompanyava amb una flor de lotus oberta feta d'or amb la tija acolorida lleugerament en verd i unes grans gotes de rosada d'argent.

Hi hagué també a més una lletra de l'emperadriu-mare que portà la cap de les dames de companyia de palau, la qual fou rebuda especialment amb molta discreció en una cambra separada. L'Echizen no Kami i son germà, el Daibu, que per la influència del Dainagon havia estat promocionat al càrrec de Saemon no Suke (83), foren delegats per a atendre-la. La lletra deia :

– Seré breu, car deveu ésser molt aqueferats avui. Açò és per a rebre la gràcia de Buda.

L'ofrena era una capsa d'or amb un rosari dintre fet de fusta de la figuera sagrada (84). Els fills del Chûnagon s'adonaren com la família del Dainagon rivalitzaven entre ells per a mostrar llurs desitjos de felicitat a Ochikubo.

La resposta del Dainagon a l'emperadriu-mare :

– Em sento molt honorat per vostra lletra. Avui mateix presentaré personalment vostra ofrena davant de les imatges de Buda. A la cloenda de la cerimònia us en referiré tots els detalls.

La cap de les dames de companyia de palau rebé una roba de domàs, un “hakama”, un vestit xinès i una faldilla de gasa de seda.

- - - - - -
83 – Saemon no Suke (左衛門の佐) : Adjunt a la Guàrdia de l'Esquerra.
84 – Bodaijû (菩提樹) : Ficus religiosa.
o0o

2 de març de 2019

小林 一茶 -84-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




我庵にだまつて泊れ夜の雉
わがいおに だまってとまれ よるのきじ
Waga io ni-damatte tomare-yoru no kiji

Si fas estada
a ma cabana calla
paó de la nit!




雨だれの有明月やかへる雁
あまだれの ありあけづきや かえるかり
Amadare no-ariakezuki ya-kaeru kari

Lluna de l'alba
és penjada als ràfecs
els ànecs se'n van.


o0o

小林 一茶 -83-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




小社や尾を引かけて夕雉
こやしろや おをひっかけて ゆうきぎす
Ko yashiro ya-o o hikkakete-yuu kigisu

Per la capella
arrossegant la cua
paó del vespre.




寝た牛の腹の上にて雉の声
ねたうしの はらのうえにて きじのこえ
Neta ushi no-hara no ue nite-kiji no koe

Sobre la panxa
de vaca ensopida
el cant del paó.

o0o

小林 一茶 -82-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




来よ雲雀子のいる藪が今もゆる
こよひばり このいるやぶが いまもゆる
Ko yo hibari-ko no iru yabu ga-ima mo yaru

Vine alosa!
Cremen també els matolls
de la niuada.




野の雉の隠所の庵哉
ののきじの かくれどころの いおりかな
No no kiji no-kakuredokoro no-iori kana

Lloc d'amagatall
del paó de la prada
és ma cabana.

o0o

23 de febrer de 2019

与謝蕪村 - 75
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



雷に小家は燒れて瓜の花
Kaminari ni koya wa yakarete uni no hana.

Va ser cremada
la caseta per un llamp
meloner en flor.

あだ花は雨にうたれて瓜ばたけ
Adabana wa ame ni utarete uri batake.

Les flors sense fruit
batuda per la pluja
la melonera.

あるかたにて En un retir.

弓取の帶の細さよたかむしろ
Yumitori no obi no hososa yo takamushiro.

I al lledoner
faig repòs al migdia
veus de cigales.
o0o