22 de desembre de 2017

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 143
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十三】





むかし在中将のみむすこ在次君といふかめなる人なん有ける女は山蔭の中納言のみひめにて五条のことなんいひけるかのさいし きみのいもうとの伊勢のかみのめにていますかりけるかもとにいきてかみのめしうとにてありけるをこのめのせうとのさいし君はしのひてすむになん有けるを我 のみとおもふにこのおとこのはらからなん又あひたるけしきなりけるさりけれは女のもとに
忘なんと思ふ心のかなしさはうきもうからぬ物にそ有ける
となんよみたりけるいまはみなふることになりにたることなり


Fou una vegada una dona que era l'esposa d'un home dit Zaiji-gimi (257), fill del comandant Zai (258). La dona era néta del conseller del Centre Yamakage (259), i anomenada la dama Gojô.
La germana petita de Zaiji-gimi era l'esposa del governador d'Ise (260), i fou en anant-hi que el germà gran de l'esposa del governador començà a festejar en secret aquella dona que era al servei del governador.
Encara que es pensava que ell era l'únic, s'adonà que ses germans (261) altres també la visitaven. Així doncs, composà i envià ca la dona :

---Tota ma tristor per haver d'oblidar-vos que sento al cor fa que altres dolences no siguin certament grans.
- - - - - -
257 – Ariwara no Shigeharu (在原滋春, ?-?). Tercer fill de Narihira.
258 – Ariwara no Narihira (在原 業平, 825-880).
259 – Fujiwara no Yamakage (藤原山陰, 824-888).
260 – Podria tractar-se de Fujiwara no Tsugukage (藤原継蔭, ?-?).
261 - Ariwara no Moronao (在原師尚, ?-?) i Ariwara no Muneyana (在原棟梁, ?-?).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 142
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百四十二】




故御息所の御あねおほいこにあたり給けるなんいとらう/\しくうたよみ給こともをとうとたち御やす所よりもまさりてなむいますかりけるわかきときにめをやはうせ給にけりまゝはゝの手にいますかりけれは心にものゝかなはぬときもありけりさてよみ給ひける
有はてぬ命まつまのほとはかりうきことしけくおもはすもかな
となんよみ給けるさくらの花を折てまた
かゝるかの秋もかはらすにほひせは春恋してふなかめせましや
とよみ給へりけるいとよしつきておかしくいますかりけれはよはふ人もいとおほかりけれと返事もせさりけり女といふものつゐにかくてはて給ふへきにもあらすとき/\はかへりことしたまへとおやもまゝ母もいひけれはせめられてかくなんいひやりける
思へともかひなかるへみ忍ふれはつれなきともや人の見るらむ
とはかりいひやりて物もいはさりけりかくいひける心はへはおやなと男あはせんといひけれと一生におとこせてやみなんといふことをよとゝもにいひけるさいひけるもしるくおとこもせて廿九にてなむうせ給ひにける.



La germana gran (255) de la difunta dama de la Cambra, que havia estat la primera a néixer, era una persona molt apte i ses composicions poètiques sobrepassaven les de ses germanes més joves, àdhuc les de la dama de la Cambra.
Sa mare havia traspassat quan ella era jove. Com s'havia criat amb una mare adoptiva les coses no sempre eren a son lloure. Així, composà :

---Mentre espero el trànsit de la vida tan efímera que poc de l'adversitat em sigui coneguda. (256)

En una altra ocasió, trencant una branca florida de prunera :

---Si de la tardor la seva fragància fos duradora no sentiria de cert enyor de primavera.

Això composà. Com era persona de distinció i formosa molt homes la festejaven, emperò, ella no els contestà mai.
- Una dona no pot restar així tota la vida. Cal que de quan en quan els hi diguis alguna cosa!
Li digueren son pare i la mare adoptiva, i així acuitada envià aquest poema :

---Tot estimant-vos emperò ben en secret és endebades insensible semblaré tal volta als vostres ulls.

Només deia això, res més. Tot veient-hi voluntat els pares li digueren de trobar-se amb l'home, emperò, ella digué :
- No prendré mai espòs!
Ella s'hi mantingué ferma, i com sempre havia dit, sens cap home traspassà als vint-i-nou anys.
- - - - - -

255 –Podria tractar-se de la dama Ise.
256 – Poema no. 965, llibre 18, Kokinshû (古今和歌集), atribuït a Taira no Sadabumi (平貞文, ?-923). El poema és també a l'Ise Shû (伊勢集). Hi ha alguna diferència.

o0o