26 de novembre de 2011

SENDERA D'OKU (おくの細道) 31
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

羽黒

六月三日、羽黒山に登る。図司左吉 と云者を尋て、別当代会覚阿 闍利に謁す。南谷の別院に 舎して憐愍の情こまやかに あるじせらる。
四日、本坊にをゐて誹諧興行。
有難や雪をかほらす南谷
五日、権現に詣。当山開闢能除 大師はいづれの代の人と云事を しらず。延喜式に羽州里山の神 社と有。書写、黒の字を里山と なせるにや。羽州黒山を中略し て羽黒山と云にや。出羽といへるも 鳥の毛羽を此国の貢に献ると 風土記に侍とやらん。月山湯殿 を合て三山とす。当寺武江東 叡に属して天台止観の月明 らかに、円頓融通の法の灯かゝげ そひて、僧坊棟をならべ、修験 行法を励し、霊山霊地の験 効、人貴且恐る。繁栄長にして めで度御山と謂つべし。
八日、月山にのぼる。木綿しめ身 に引かけ、宝冠に頭を包、強力 と云ものに道ひかれて、雲霧山 気の中に氷雪を踏てのぼる 事八里、更に日月行道の雲関 に入かとあやしまれ、息絶身こゞえて 頂上に□れば、日没て月顕る。 笹を鋪篠を枕として、臥て 明るを待。日出て雲消れば 湯殿に下る。
谷の傍に鍛治小屋と云有。此国の 鍛治、霊水を撰て爰に潔斉 して劔を打、終月山と銘を切 て世に賞せらる。彼龍泉に剣 を淬とかや。干将莫耶のむかしを したふ。道に堪能の執あさからぬ 事しられたり。岩に腰かけて しばしやすらふほど、三尺ばかりなる 桜のつぼみ半ばひらけるあり。ふり 積雪の下に埋て、春を忘れぬ 遅ざくらの花の心わりなし。炎天の 梅花爰にかほるがごとし。行尊 僧正の哥の哀も爰に思ひ出て、 猶まさりて覚ゆ。惣而此山中の 微細、行者の法式として他言する 事を禁ず。仍て筆をとゞめて記さず。 坊に帰れば、阿闍利の需に依て、 三山順礼の句〃短冊に書。
涼しさやほの三か月の羽黒山
雲の峯幾つ崩て月の山
語られぬ湯殿にぬらす袂かな
湯殿山銭ふむ道の泪かな
曾良

LES TRES MUNTANYES DE DEWA

El tres de la sisena lluna pujàrem la muntanya de Haguro.
Visitàrem un home de nom Zushi Sakichi (107) que ens arranjà una audiència amb l'abat Egaku (108). Ens hostatjà en una dependència del temple de Minamidachi i fou molt deferent vers nosaltres.
El quatre ens aplegàrem a la residència principal per a una sessió de versos.
---Amb agraïment, aromatitzat de neu, Minamidachi.
El cinc pregàrem al santuari de Gongen. No se sap quan visqué son fundador, el gran mestre Nôjô (109).
A l'Engeki (110) s'esmenta un santuari amb el nom de la muntanya d'Ushusato. Es podria haver equivocat el copista que posà el caràcter “sato” en lloc del de “kuro”. Potser s'abreujà Ushusato eliminant el caràcter “shu” (contrada, etc.) i restà “Haguro” en la pronunciació japonesa.
Sembla ésser segons el Fudoki (111) que Dewa (112) es diu així perquè des d'allà s'enviaven plomes com a tribut.
Juntament amb Haguro, Gassan i Yudono formen les tres muntanyes de Dewa. Aquest temple està afiliat al de Tôei, a Edo. Aquí la lluna brillant de la doctrina de la secta Tendai (113) és la llum cap a la perfecció i la saviesa.
Les residències dels monjos s'arrengleren una al costat de l'altra i els ascetes fan llurs devocions enfervorits, mostra d'exaltació i respecte vers la muntanya sagrada, etern son renom, terra benaurada.
El vuitè jorn pujàrem la muntanya de Gassan. Amb garlandes de paper al coll i turbants de cotó, amb un guia fornit, pujàrem vuit llegües entre núvols i boirines, petjant glaç i neu, dubtant si travessàvem la porta dels núvols camí del sol i de la lluna. Sens alè i congelats férem cim, el sol post i la lluna apareguda. Fiu un jaç amb fulles de bambú i branquetes per coixí. Jaguí esperant l'albada. Quan el sol traspuntà s'aclariren les nuvolades i baixàrem a Yudono.
Vora la vall hi havia un lloc dit “la cabana del forjador”. Els forjadors del lloc escollien les aigües lustrals per purificar-se, trempar les espases i, finalment, hi gravaven el nom de Gassan per admiració de tothom. Com les fulles trempades en la Font del Drac (114) de la Xina, inspirats per Kanshô i Bakuya (115) d'antany, absolutament dedicats a llur art.
M'asseguí una estona sobre una roca per reposar. Hi havia un cirerer d'uns tres peus d'alçada amb capolls mig oberts. Era commovedor colgat sota la neu, amb ses flors tardanes que no havien oblidat la primavera, com “...el perfum d'aquelles flors de cirerer sota un sol abrusador.” (116). El record també del punyent poema de l'abat Gyôson (117) m'emocionà encara més.
Segons la regla entre els ascetes no és permès de parlar de Yudono a ningú, així doncs, aturaré mon pinzell sens res més.
Torním al temple i a la petició d'Egaku escriguí en unes tires de paper uns versos sobre mon peregrinatge a les tres muntanyes.



---En la gelabror subtil la lluna creixent del mont Haguro.
---La nuvolada quants cops és esqueixada, mont de la Lluna?
---Sens poder dir res per Yudono són mes plors, mànigues molles.
---Del mont Yudono petjo diners dels romeus ple de llàgrimes. (118) (Sora).
- - - - - -
107 - Zushi Sakichi (図司左吉,¿-1693), tintorer i poeta que vivia just al peu de la muntanya de Haguro. Kondo (近藤) de cognom. Aquesta muntanya era un centre molt actiu en la pràctica d'austeritats religioses.
108 - Egaku Ajari (会覚阿 闍利, ¿-1707) n'era el prior.
109 - Nôjo (能除, ¿-?), es creu que va ser el tercer fill de l'emperador Sushun (崇峻天皇, ¿-592).
110 - Engekishi (延喜式), compendi de lleis i regles en cinquanta volums. Va ser encarregat l'any 905 per l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930) a Fujiwara no Tokihira (藤原 時平, 871-909), i a la seva mort el seu germà Fujiwara no Tadahira (藤原 忠平, 880-949) va completar l'obra l'any 927. No va ser implementat fins el 967.
En aquesta obra no apareix cap referència a aquest santuari.
111- Fudoki (風土記). Annals de cultura i geografia de les províncies del Japó. És una compilació de registres sobre l'agricultura de tota la geografia japonesa, fets històrics, culturals i mitològics. Es va començar l'any 713 i completada vint anys més tard.
112 Dewa (出羽) textualment : oferir plomes.
113 – Secta Tendai (天台宗) basada principalment en l'anomenat “gran vehicle” del budisme (Mahayana), és a dir, la versió del budisme més popular. Inspirada en l'escola xinesa del sutra del Lotus.
114 - Ryôsen (龍泉) : La font del drac. Segons s'esmenta en l'obra històrica xinesa “Shih Chi” (史記) de Ssu-ma Ch'ien (司馬遷子長, 145/135 – 86 aC), en les seves aigües es trempaven les millors espases.
115 - Kanshô (干将, ¿-?) i Bakuya (莫耶, ¿-?), parella xinesa que van forjar dues famoses espases que van esdevenir llegendàries i van acabar portant els seus noms; en xinès són : Kan Chiang i Mu Yeh. Van viure durant la dinastia Wu (東呉), període que va des de l'any 222 al 280 dC.
116 - Referència a uns versos del poeta xinès Ch'en Yuyi (陳與義,1090-1138).
117 - Gyôson (行尊, 1057-1135). Bashô fa referència a un poema seu al Kin'yowakashû (金葉和歌集), llibre 9 :
(大峯にておもひもかけずさくらの花の咲きたりけるをみてよめる)
(Tot contemplant un cirerer de la muntanya que ha florit sobtadament)
もろともにあはれと思へ山櫻花よりほかにしる人もなし
Compadim-nos, cirerer de la muntanya, puix llevat de tes flors la gent m'ignora.
118 – Referència a les monedes que els visitants escampaven pel camí com a donació.
o0o

SENDERA D'OKU (おくの細道) 30
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

最上川



最上川のらんと、大石田と云所に 日和を待。爰に古き誹諧の種 こぼれて、忘れぬ花のむかしをした ひ、芦角一声の心をやはらげ、 此道にさぐりあしゝて、新古ふた 道にふみまよふといへども、みち しるべする人しなければとわり なき一巻残しぬ。このたびの風流 爰に至れり。
最上川はみちのくより出て、山形 を水上とす。こてんはやぶさなど云 おそろしき難所有。板敷山の北 を流て、果は酒田の海に入。左右山 覆ひ、茂みの中に船を下す。是 に稲つみたるをやいな船といふならし。 白糸の瀧は青葉の隙隙に落て 仙人堂岸に臨て立。水みな ぎつて舟あやうし。
五月雨をあつめて早し最上川
EL RIU MOGAMI

Tot pensant en barquejar pel riu Mogami esperàrem la bonança a un lloc dit Ôishida. Ens digueren que allà s'hi havien sembrat les llavors de l'antiga poesia dels “haikai” (104) dels quals encara s'estima la memòria de les flors del passat, la veu del flautí ablaneix encara els cors, tentinejant per entre el vell i el nou, sens guiatge per trobar el bon camí.
No podia deixar-los així i composí amb ells un reguitzell de poemes
Fins aquí arribaren mes versos en el viatge.
El riu Mogami neix a Michinoku i flueix cap a Yamagata. Goten i Hayagusa són indrets paorosos de passar. Corre al nord de la muntanya d'Itajiki per desembocar finalment al mar a Sakata. Les barques baixen per entre la fronda envoltades de muntanyes. Aquí són dites “barques de l'arròs” (105) per llurs càrregues-
La cascada de Shiraito s'aboca per escletxes de fulles verdejants i davant s'alça sobre les roques el temple de Sennindô (106). El riu era revingut fent perillar les barques.

---Les pluges de maig s'apleguen i fan córrer el riu Mogami.
- - - - - -

104 – Haikai (俳諧) o Haiku (俳句), poema de 17 síl.labes, en tres versos.
105 – Referència a un poema del Manyôshû (万葉集), el no. 1092 :
もがみ河のぼればくだるいな舟のいなにはあらずこの月ばかり
106 – Lloc dedicat a la memòria de Hitachi Bôkaizon (常陸.坊海尊, ¿-?) vassall fidel de Yoshitsune (源 義経, 1159-1189).
o0o

19 de novembre de 2011

Ise Monogatari (伊勢物語)



- 110-

百十段

むかし、おとこ、みそかに通ふ女ありけり。それがもとより、「こよひ夢になん見えたまひつる」といへりければ、おとこ、

思ひあまり出でにし魂のあるならん夜深く見えば魂むすびせよ



Una vegada, un home visitava una dona en secret. D'ella li arribà : M'heu aparegut en somnis aquesta nit.
L'home féu :

---Deu ésser que mon esperit ha sortit de tant d'amor. Si se us apareix en el cor de la nit féu un conjur. (1)



- - - - - -



(1) 魂むすび (....tamamusubi...) lit. : lligar un esperit. Era un encanteri per a calmar els esperits errants.




o0o


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 109-

百九段

むかし、おとこ、友だちの人を失へるがもとにやりける。

花よりも人こそあだになりにけれいづれをさきに恋ひんとか見し




Una vegada, un home féu i envià a un amic que havia perdut l'estimada :

---La vida humana és més efímera que la de les flors; quina hauries pensat que seria la primera? (1)



- - - - - -



(1) Poema de Ki no Mochiyuki (紀茂行, ¿-?). KKS no. 850.

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 108-




百八段

むかし、女、人の心をうらみて、

風吹けばとはに浪越す岩なれやわが衣手のかはく時なき

と常の言ぐさにいひけるを、聞きおひけるおとこ、

夜ゐごとに蛙のあまた鳴く田には水こそまされ雨は降らねど


Una vegada, una dona, ressentida per la indiferència d'un home :

---Són roques les que s'alcen sobre les ones quan bufa el vent? Mes mànigues no tenen temps d'eixugar-se. (1) (2)

L'home sentí que ella tenia el costum de dir sempre això, i féu :

---Al vespre les nombroses granotes rauquen als camps, l'aigua creix tot i sens pluja. (3)



- - - - - -


(1) Poema de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945). SKKS no. 1040, i l'antologia personal de Tsurayuki (貫之集).
(2) 風吹けば (kaze fukeba....) es refereix a la indiferència de l'home.
(3) 鳴く (naku) té també el significat de “plorar”. S'interpreta que són les llàgrimes de les granotes les que fan pujar l'aigua.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 107-

百七段

むかし、あてなるおとこありけり。そのおとこのもとなりける人を、内記に有ける藤原の敏行といふ人よばひけり。されど若ければ、文もおさおさしからず、ことばもいひ知らず、いはむや歌はよまざりければ、かのあるじなる人、案を書きて、かゝせてやりけり。めでまどひにけり。さて、おとこのよめる。

つれづれのながめにまさる涙河袖のみひちて逢ふよしもなし

返し、例の、おとこ、女にかはりて、

浅みこそ袖はひつらめ涙河身さへながると聞かばたのまむ

といへりければ、おとこいといたうめでて、今まで、巻きて文箱に入れてありとなんいふなる。

おとこ、文をこせたり。得てのちの事なりけり。「雨の降りぬべきになん見わづらひ侍。身さいはひあらば、この雨は降らじ」といへりければ、例の、おとこ、女にかはりてよみてやらす。

かずかずに思ひ思はず問ひがたみ身をしる雨は降りぞまされる

とよみてやれりければ、蓑も笠もとりあへで、しとゞに濡れてまどひ来にけり。



Fou una vegada un home de la noblesa. Una persona que era al servei d'aquest home era festejada per un home de nom Fujiwara noToshiyuki (1) que era secretari de la cort. Emperò, com ella era jove no sabia ni escriure lletres ni parlar correctament, i ni de bon tros fer versos, i així, l'home a qui servia li féu un esborrany, li féu copiar i li envià. L'home (2) en fou impressionat, i, bé, ell composà :

---Desficiós en el lleure, copiós és el riu de llàgrimes que mulla només les mànigues perquè no us puc veure. (3)

Com a resposta l'home en qüestió, en lloc de la noia :

---Verament poc copiós mulla vos mànigues el riu de llàgrimes, si sentís que us arrossega a vós me'n refiaria. (4)



Això composà, l'home ho admirà molt, i es diu que l'enrotllà i desà en una capseta per a lletres fins avui.
L'home (5) li envià lletres. Després de tenir-hi relacions, passà quelcom. “Miro el cel i em preocupa que pugui ploure. Si tinc sort no plourà pas”. (6).
Com digué això, l'home en qüestió féu i li envià en lloc de la noia :

---Si vostre amor és tan profund o no és no us pregunto, és la pluja que vessa qui sap de mon desfici (7)

Escrit i enviat això, ell sens ni agafar abric ni capell hi anà tot atabalat i tot xop.



- - - - - -


(1)Fujiwara no Toshiyuki (藤原敏行 - ¿ - 900).
(2)Toshiyuki.
(3)Poema de Toshiyuki. KKS no. 617, amb alguna diferència.
(4)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 618.
(5)Toshiyuki. Amb tants おとこ.......
(6)És a dir, dubta d'anar a veure-la degut a la pluja.
(7)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 705

o0o





o0o

12 de novembre de 2011

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -15-

三四日吹て、吹き返しよせたり。濱を見れば、播磨の明石の濱也けり。大納言、南海の濱に吹きよせられたるにやあらんと思ひて、いきづき伏し給へり。船 にあるをのこども國に告げたれども、國の司まうでとぶらふにも、え起き上り給はで、舟底に伏し給へり。松原に御莚しきて、下したてまつる。その時にぞ、南 海にあらざりけりと思ひて、からうじて起き上り給へるを見れば、風いと重き人にて、腹いとふくれ、こなたかなたの目には、杏を二つつけたるやう也。これを 見たてまつりてぞ、國の司もほほゑみたる。國に仰せ給て、手輿つくらせ給て、によふによふ擔はれ給て家に入給ひぬるを、いかでか聞きけん、遣はしゝ男ども まゐりて申やう、「龍の頸の玉をえ取らざりしかばなん、殿へもえまゐらざりし。玉の取りがたかりし事を知り給へればなん、勘當あらじとてまゐりつる」と 申。大納言起きゐて宣はく、「汝らよくもて來ずなりぬ。龍は鳴る神の類にこそありけれ。それが玉を取らむとて、そこらの人々の害せられなむとしけり。まし て龍を捕へたらましかば、又、こともなく、我は害せられなまし。よく捕へずなりにけり。かぐや姫てふ大盗人の奴が、人を殺さんとするなりけり。家のあたり だに、いまはとほらじ。男ども、なありきそ」とて、家に少し殘りたりける物どもは、龍の玉を取らぬ者どもにたびつ。これを聞きて、離れ給ひしもとの上は、 腹をきりて笑ひ給。絲を葺かせ造りし屋は、鳶・烏の巣に、みなくひもて往にけり。世界の人の言ひけるは、「大伴の大納言は、龍の頸の玉や取りておはした る」「いな、さもあらず。御眼二に、杏のやうなる玉をぞ添へていましたる」と言ひければ、「あなたへがた」と言ひけるよりぞ、世にあはぬ事をば、「あなた へがと」とは言ひはじめける。


El vent bufà durant tres, quatre jorns, i els tornà al punt des d'on havien salpat. Quan veieren la platja era la d'Akashi, a la província de Harima. El Gran Conseller cregué que el vent els havia portat a una platja de les mars del sud i s'arraulí tot sospirant.
Els membres de la tripulació anaren a comunicar llur arribada a les autoritats locals, emperò, quan el cap dels oficials s'hi presentà de visita el Gran Conseller no podia ni posar-se dret i restà estirat al fons del vaixell. Posaren unes estores en una pineda i l'ajagueren allà. Fou quan ell s'adonà que no eren a les mars del sud com creia i s'alçà amb dificultat. Tenia un aspecte malaltís, el ventre inflat, els ulls li eren com dues prunes. Tot veient-lo així àdhuc l'oficial de la província somrigué. El Gran Conseller li'n donà instruccions, féu fer una llitera i entre gemecs el portaren a casa.
D'alguna manera, els homes que ell havia enviat a la recerca de la joia saberen de l'arribada i li digueren :

-No poguérem prendre la joia del coll del drac i no podíem tornar. Ara que vós mateix n'heu sabut de les dificultats hem tornat amb l'esperança de no ésser punits.

El Gran Conseller s'alçà i digué :

-Heu fet molt bé de no haver-la portat. El drac és de la família del rei del tro. Volent prendre-li la joia he posat en perill la vida de molts homes. A més, si l'haguéreu presa, no cal ni dir-ho, jo seria mort. Ha estat una sort no haver-ho fet. Aquesta Kaguyahime és el dimoni. Volia que ens matessin! No vull ni apropar-me a casa seva ni vosaltres que hi passeu!

I dient això repartí allò que li restava entre els homes que no havien pres la joia del drac.
Quan ho saberen les dones que havia tret de casa esclafiren de riure.

El sostre que havia revestit amb fils fou arrencat pels milans i els corbs per fer-se els nius.
Quan la gent preguntava :

-Prengué el Gran Conseller la joia del coll del drac?

-Certament no! Les joies que ha portat són uns ulls com unes prunes!



D'aquí l'expressió “Ah! És difícil d'empassar-se això!” (20), quan es refereix a quelcom que és una desraó.


- - - - - -

20 – Joc de paraules entre “taegata” (たへがた) : insuportable, i “tabegatashi” : difícil de menjar, etc.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -14-




「かぐや姫すゑんには、例のやうには見にくし」との給て、うるはしき屋を造り給て、漆を塗 り、まきゑして、かべし給て、屋の上に絲を染めて色々に葺かせて、内のしつらひには、言ふべくもあらぬ綾おり物に繪をかきて、間毎に張りたり。もとの妻ど もは、かぐや姫をかならずあはん設して、ひとり明かし暮し給。遣はしし人は、夜晝待ち給に、年越ゆるまでおともせず。心もとながりて、いと忍びて、たゞ舍 人二人召繼として、やつれ給て、難波の邊におはしまして、問ひ給事は、「大伴の大納言殿の人や、舟に乘りて、龍殺して、そが頸の玉取れるとや聞く」と問は するに、船人答へていはく、「あやしき事かな」と笑ひて、「さる業する舟もなし」と答ふるに、「をぢなき事する舟人にもあるかな。え知らでかく言ふ」と思 して、「わが弓の力は、龍あらばふと射殺して、頸の玉は取りてん。おそく來る奴ばらを待たじ」との給て、舟に乘りて海ごとにありき賜に、いととほくて、筑 紫の方の海に漕ぎ出給ひぬ。いかゞしけん、疾き風吹きて、世界暗がりて、舟を吹もてありく。いづれの方とも知らず、舟を海中にまかり入ぬべく吹きまはし て、浪は舟にうちかけつゝ捲き入れ、神は、落ちかゝるやうにひらめく。かゝるに、大納言まとひて、「またかゝるわびしき目見ず。いかならんとするぞ」との 給ふ。楫取答へて申、「こゝら舟に乘りてまかりありくに、またかく、わびしき目を見ず。御舟海の底に入らずは、神落ちかゝりぬべし。もし幸に神の救あら ば、南の海に吹かれおはしぬべし。うたてある主のみもとに仕うまつりて、すゞろなる死をすべかめるかな」と、楫取泣く。大納言これを聞きて、の給はく、 「船に乘りては、楫取の申ことをこそ、高き山と頼め、などかく頼もしげなく申ぞ」と、青反吐をつきての給。楫取答へて申、「神ならねば、なに業を仕うまつ らむ。風吹き、浪激しけれども、かみさへ頂に落ちかゝるやうなるは、龍を殺さんと求め給へばあるなり。はやても龍の吹かする也。はや神に祈りたまへ」と言 ふ。「よき事也」とて、「楫取の御神、きこしめせ。をどなく、心をさなく龍を殺さむと思ひけり。いまより後は、毛の末一筋をだに動かしたてまつらじ」と、 よ事をはなちて起ち居、泣々よばひ給事、千度ばかり申給ふけにやあらん、やうやう神、鳴り止みぬ。すこし光りて、風はなほ疾く吹、楫取のいはく、「これは 龍のしわざにこそありけれ。この吹風は、よき方の風なり。あしき方の風にはあらず。よき方に赴きて吹くなり」といへども、大納言は、これを聞き入れ給は ず。


El Gran Conseller es digué “Per rebre Kaguyahime ma residència llueix pobre”, i es féu construir una mansió esplèndida. La decorà amb laques i dissenys lacats de colors, revestí el sostre amb fils tintats, l'interior fou ornat amb domassos d'esplendor incomparable estesos entre els pilars. Envià ses mullers (19) fora d'allà i convençut d'haver Kaguyahime féu tots els arrangements per rebre-la i visqué en solitud.
Jorn rere jorn esperà la tornada dels homes que havia enviat, emperò, l'any s'escolà sens tenir noves d'ells. Desficiós, sortí en secret cap a Naniwa acompanyat només de dos servents, i féu preguntar :

-Heu sentit a parlar dels homes del Gran Conseller que s'havien embarcat per matar un drac i prendre-li una joia del coll?

Els mariners contestaren tot rient :

-Quina cosa! No hi ha cap vaixell que faci aquestes tasques.
“Quins mariners més brètols! No saben ni de què estic parlant” pensà el Gran Conseller, i digué :
-La força de mon arc traspassarà el drac i li prendré la joia del coll. No puc esperar més aquests tocatardans.

S'embarcà i navegà per moltes mars fins arribar a la llunyana mar de Tsukushi.
Així com així es llevà un vent impetuós, el mon s'enfosquí i el vaixell fou sacsejat pel vent. Sens saber cap a on anaven, giraren i giraren a punt d'ésser engolit per la mar, les onades els colpejaren amb sotracs, llamps rabents semblaven a punt d'abatre'ls. El Gran Conseller, esfereït, exclamà :

-No m'havia vist mai en aital situació! Què serà de nós?

El capità respongué :

-Fa molts anys que navego i mai no m'havia trobat en un estat tan desesperat. Si el vaixell no s'enfonsa ens abatran els llamps. Encara que tinguem fortuna i ens ajudin els déus serem arrossegats fins a les mars del sud. Servir un amo malagradós com vós em porta a una mort malaurada!

I li arrencà el plor.
Sentint això el Gran Conseller digué :

-Quan s'és a bord d'un vaixell s'ha de confiar en la paraula del capità, ferma com una muntanya Per què parleu descoratjadorament?

I començà a vomitar.
El capità respongué :

-No sóc cap déu i no sé què fer. La glopada del vent, la fúria de les onades, àdhuc els llamps, semblen abatre's sobre nos testes, i tot perquè vós voleu matar un drac. La tempesta és l'alè del drac! Pregueu ara mateix als déus!

-Teniu raó. Déu dels navegants, escolteu-me! Mon cor foll havia pensat matar un drac. Des d'ara mateix no li'n tallaré ni la punta d'un pèl!

I pregà tot alçant-se i ajupint-se, repetint una i mil vegades ses invocacions planyívoles, i mica en mica la tronada s'apaivagà. La llum del cel aparegué, emperò, el vent continuà bufant amb força.
El capità exclamà :

-Això es obra del drac. Aquest és el bon vent que ens portarà en la direcció correcta.
Emperò, el Gran Conseller es trobava tan malament que no el sentí.

- - - - - -

19 – El text indica “....妻ど も...” : esposes, mullers. Segurament alguna seria una esposa legítima i altres concubines, però no es diu res més.

o0o

5 de novembre de 2011

KOKINSHÛ (古今集) -165-

思ひいづるときはの山のいはつつじいはねばこそあれこひしき物を

おもいいずるーときはのやまのーいわつつじーいわねばこそあれーこいしきものを

Quan et recordo, tot i que no dic res, amagat com l'azalea a la muntanya, em consumeix l'amor per tu.

Poema no. 495

Autor . Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -164-

たきつせのなかにもよどはありてふをなどわがこひのふちせともなき

たきつせのーなかにもよどはーありちょうをーなどわがこいのーふちせともなき

Diuen que àdhuc en les torrenteres impetuoses hi ha bassals, per què doncs mon amor em trasbalsa?

Poema no. 493

Autor ; Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -163-

吉野河いはきりとほし行く水のおとにはたてじこひはしぬとも

よしのがわーいわきりとうしーゆくみずのーおとにはたてじーこいはしぬとも

No faré la remor de l'aigua del riu Yoshino que s'escola entre les roques, encara que d'amor mori per tu..

Nota : おと (音) significa “soroll, so, tonalitat, etc”, i també en sentit de “rumor, brama,
murmuració....”

Poema no. 492

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -162-

ゆふづく夜さすやをかべの松のはのいつともわかぬこひもするかな

ゆうずくよーさすやおかべのーまつのはのーいつともわかぬーこいもするかな

La lluna del capvespre brilla sobre les branques dels pins als turons, i així d'infinit és mon amor.

Poema no. 490

Autor : Anònim.

KOKINSHÛ (古今集) -161-

するがなるたごの浦浪たたぬひはあれども君をこひぬ日ぞなき

するがなるーたごのうらなみーたたぬひはーあれどもきみをーこいぬひはなし

Hi ha jorns a la badia de Tago, a Suruga, que no hi ha ones, però no passa jorn que no senti amor per tu.

Poema no. 489

Autor : Anònim.