28 de desembre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-114


雑 / 三重のたきををかみけるに、ことにたふとくおえて、三業のつみもすすかるるここちしけれは

Temes diversos / Fiu mes pregàries a la cascada de "Les tres capes". En fiu exaltat i sentí que havia de netejar les tres menes de "karma".

身につもることばの罪もあらはれて心すみぬる三かさねの瀧

みにつもる-ことばのつみも-あらはれて-こころすみぬる-みかさねのたき

Mi ni tsumoru-kotoba no tsumi mo-arawarete-kokoro suminuru-mikasane no taki


Piles en mon cos
de pecats de paraula
netejades són
i mon cor purificat
cascada de tres capes.

Poema no. 1118

Nota : Les tres menes de "karma" : els actes del cos, la boca i la ment.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-113-


雑 / たひの歌よみけるに

Temes diversos / Fent poemes de viatge

こえきつる都へだつる山さへにはては霞に消えぬめるかな

こえきつる-みやこへだつる-やまさへに-はてはかすみに-きえぬめるかな

Koe kitsuru-miyako hedatsuru-yama sae ni-hate wa kasumi ni-kienu meru kana


Enrere deixo
la capital travessant
eixes muntanyes
que en la bromallada
també desapareixen.


Poema no. 1100
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-112-


雑 / はりまの書写へまゐるとて、野中のし水をみける事、ひとむかしになりにけり、としへてのち、修行すとてとほりけるに、おなしさまにてかはらさりけれは

Temes diversos / Fa molt de temps, de camí a la muntanya de Shosha, a Harima, riu d'aigua clara en un prat. Anys després passí pel mateix indret durant mes exercicis espirituals i res no havia canviat.

むかし見しのなかのし水かはらねばわがかけをもや思ひ出ずらん

むかしみし-のなかのしみず-かはらねば-わがかげをもや-おもひいずらん

Mukashi mishi-nonaka no shimizu-kawaraneba-waga kage o mo ya-omoi izuran

Inalterable
l'aigua clara que anys fa
viu a la prada
tens encara el record
d'aquesta meva ombra?


Poema no. 1096

o0o

21 de desembre de 2019

– 落窪物語 -67-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 北の方「かうかうのことなむ、かの大納言の宣ふなるを、をこに人の思ほしたりし御身を、いともよきこととなむ、うれしく思ふを、いかが思す」と宣へば、四の君、面赤めて、「いとよきことに侍るなれど、かかる身を知らぬさまにや。なでふさることか侍るべき。人の思せむも、かつは、かの殿の御恥ならむ。いと見苦しからむ。心憂き身なれば、尼になりなむと思へど、おはせむ限りは、例のかなみに見えたてまつるをだに、仕うまつるに思うたまへてなむ、今までだに侍る」とて泣きたまひぬれば、思ひ知りたまへりけりと、あはれに、うち涙ぐみてゐたり。北の方「あなまがまがし。なでふ尼にかなりたまふべき。しばしにても、なほ花やかなる目見たまはむぞ、人も、『かくありけり』と思ふべき。おのが言に従ひたまふと思ひて、このことしたまへ」と宣ふ。少将「御返りは、いかが申さむ」と言へば、「この君は、かくなむ宣へど、ここになむ、いとうれしきことと。ただ、ともかくも御心して思さむ方にしなしたまへ」と宣へば、「を」とて立ちぬ。
 殿に参りて、しかじかなむ、ありつることを申したまへば、北の方、四の君、宣ひけることを、あはれがりて、「さも思すべきことなれど、世にある人は、かかるたぐひ多かなり、と思しなすべく」と宣ふ。殿、聞きたまひて、「北の方だに、さ宣はば、正身、ものしと思すとも、ただしてむ。いとよき人なり。この月、つごもりにくだるべし。『同じくは疾く』と宣ひき。はや四の君、ここに渡したまへ」と少将に宣へば、暦取りにやりて見たまふに、この七日いとよかりけり。何事にかさはらむ、人々の装束は、ここにし置かれたらむ設けの物して、西の対にてせむ、と思ほして、西の対しつらはれたまふ。「四の君、はや渡りたまへ」と聞えたまへば、「はやはや」と急がしたまへど、本意なきことなれば、いとうたて物憂くおぼえて、「今、今」と言ひて、さらに思ひも立たねば、「このことならずとも、『渡りたまへ』と、あはれもあらむは、あほすまじくやあらむ。あなひがひがし」と言ひて、渡したてまつりつ。
 おとな二人、童一人、御供にはありける。御むすめは十一にて、いとをかしげなり。いかめほしと思ひたるを、見苦しからむとて、とどむるを、いと悲しく、うち泣くかれぬ。
 左の大殿、待ち受けたまひて、対面したまひて、あるべきことども申したまへど、なかなか、はじめよりも、はしたなく恥づかしうおぼえて、御いらへも、をさをさ聞えたまはず。この北の方の三つが妹にて、二十五になむおはしける。面白の駒は、十四にて婿取りて、十五にて子生みたまへりける。この北の方は二十八になむおはしける。
 三四日になりて、西の対に、われもろともに渡りたまひぬ。御供の人人、萎えたる、御装束一具づつ賜ふ。人ずくななりとて、わが御人、童一人、大人三人、下仕二人と、渡したまふ。装束ども、しつらひたる儀式、いとめやすし。母北の方、異はらからたち、ただここになむ来ける。暮れゆくままに、出で入り、いそぎたまふ。せうとの少将、かたじけなくうれしと思ふ。
 夜うち更けて、帥いましける。少将、しるべして導き入れつ。四の君、人も、いふかひなくもあらず、この殿も、かく居立ちて、したまへば、かなふまじかりけると思ひなしてなむ、出でたまひける。手あたり、けはひなどのかしげなれば、うれしと思ひけり。聞いたまひけむことは、聞かねば、書かず。明けぬれば、出でたまひぬ。
 北の方、いかに思ふらむと、泣きたまへば、「文たびたびやらねど、心長きたぐひなむある。よもおろかに思はじ。かたげに心あはぬけしきしたるぞ、賢くもあらぬことぞ。まづ君を例の懸想のやうにやはわび焦られきこえし。思ひ出でて時々聞えしかど、見そめたてまつりし後なむ、まほざりにてやみなましかばと悔しかりし。さおぼゆるぞをかしき」など語らひたまひて、ニ所ながら、起きて、こなたにこなたにおはしぬ。
 四の君、まだ帳の内に寝たまへり。北の方「起きたまへ」と起したまふほどに、その文、持て来たり。男君、取りたまひて、「まづ見はべらまほしけれど、隠さむと思すことも書きたらむ、とてなむ。後には必ず、見せたまへ」とて、几帳の内にさし入れたまへば、北の方、取りて奉れたまへど、手ふとしも取りたまはず。「さは、読みきこえむ」とて引きあけたまふ。四の君、かのはじめの面白が書き出だしたりし文を思ふに、また、さもやあらむ、と胸つぶれて思ふに、読みたまふを聞けば、
    「あふことのありその浜のまさごをばけふ君思ふ数にこそ取れ
いつのまに恋の」となむありける。「御返り、はや聞えたまへ」とあれど、いらへもしたまはず。おとど「その文しばし」と、せめて宣へば、「何のゆかしう思すらむ」とて、またさし入れたまふ。「はやはや」と、硯、紙、具して、せめたまふ。四の君、返りごとも、この殿見たまひつべかなりと、いと恥づかしくして、えとみに書きたまはず。「あな見苦し。はやはや」と宣へば、物もおぼえで書く。
    われならぬこひの藻おほみありそうみの浜のまさごは取りつきにけむ
とて、引き結びて、出だしたまへれば、おとど「あなゆかしのわざや、今日の返りごとは。見でやみぬるこそ、くちをしけれ」と、言ひ居たまへるさま、いとをかし。使に物被げさせたまふ。


– Em satisfà molt aquesta venturosa proposició per part del ministre després del malaurat afer amb aquell talòs (104). Què et sembla?

La quarta dama digué tota enrojolada i plorosa :

– És molt venturós, mes com puc acceptar sens que sàpiga res de mi? Si m'hi caso l'avergonyiria a ell i també al ministre, i açò em desplauria molt. En ma dissort he pensat en fer-me monja, emperò mentre una mare és en vida ha de vetllar per els fills i per açò encara soc ací.

Son germà, el Shôshô, adonant-se de son malaurat fat plorà consirós.

– Quina malastrugança! - exclamà la Kita no Kata – Per què t'hauries de fer monja? Aviat podràs tenir una vida esplendorosa i hom pensarà que n'ets de venturosa. Fes-me cas i accepta la proposició.

El Shôshô preguntà quina resposta donaria al ministre.

– Contesta-li que, tot i allò que diu la quarta dama, seria molt venturós per a ella. De totes maneres, fes-ho com tu creguis adient.
– Bé.

Digué el Shôshô i marxà.

Quan el Shôshô arribà a la residència de Sanjô ho explicà tot a Ochikubo, qui sentí pena per allò que havia dit la quarta dama.

– És normal que ella pensi així, mes hi ha molta gent al món que també ha patit molt.

El ministre ho sentí i digué al Shôshô :

– Com la Kita no Kata hi és d'acord, tot i allò que digui la quarta dama, seguirem endavant. El Sochi és una gran persona, Ha de marxar a finals d'aquesta lluna, així doncs, ens hem d'apressar. Digueu a la quarta dama que es traslladi ací, a casa nostra.

Feren portar un calendari i veieren que el jorn setè era benastruc. Per si hi havia qualque inconvenient amb els vestits de les dames de companyia s'emprarien els que hi havia al guarda-roba de la casa i la cerimònia es celebraria a l'ala oest de la residència.

El ministre demanà que la quarta dama es traslladés immediatament. Hom l'apressà per a anar-hi tantost, emperò, tot i que ella deia que ho faria no n'era pas convençuda i no hi anava.

– No pensaràs pas en refusar i no anar-hi! Que n'ets d'entravessada! - exclamà la Kita no Kata.

La quarta dama s'hi traslladà amb dues dames i una donzelleta. Sa filla que tenia ja onze anys i era preciosa volia acompanyar-la, emperò, açò no era escaient, i la quarta dama se'n sentí molt i plorà.

El ministre la rebé i li explicà tots els detalls del casament. Ella era molt trasbalsada i vergonyosa i no pogué dir res. Era tres anys més jove que Ochikubo. Als catorze anys s'havia casat amb el “Cavall-cara-blanca” i als quinze tingué la criatura. Ochikubo tenia vint-i-vuit anys.

Durant els tres o quatre jorns abans de la cerimònia la quarta dama fou atesa amb tota cura. Al setè jorn Ochikubo l'acompanyà a l'ala oest.

Com els vestits de les donzelles de la quarta dama eren vells se'ls hi donà un de nou a cadascuna. Com l'acompanyament li semblà curt Ochikubo hi afegí una donzelleta, dues dames i dues serventes. Tant els vestits com l'agençament de la cerimònia foren esplendorosos. La Kita no Kata, la mare de la quarta dama, i tots els germans arribaren. Es feia fosc i hom s'afanyà. El Shôshô, germà petit d'Ochikubo, era molt content i agraït.

Era ja fosca nit quan arribà el Sochi i el mateix Shôshô l'acompanyà al lloc. La quarta dama, per tot allò que el ministre havia fet amb sa influència i per la personalitat del Sochi no pogué fer altrament que acceptar-ho i sortí a rebre'l. El Sochi la trobà molt agradosa i en fou content. Com allò que li digué a la quarta dama no ho sabem no ho escrivim. A l'alba el Sochi marxà.

Ochikubo era neguitosa pensant en com s'havia sentit la quarta dama. El ministre digué :

– Tot i no haver bescanviat les tradicionals lletres seran una parella de mena fidel. Ell no li tindria mai descurança. La quarta dama no s'hauria d'haver mostrat tan poc disposada al principi. Mon estimació per a tu no era convencional i només t'escrivia quan me'n recordava. Si després de la nostra primera trobada ho hagués deixat ara en seria ben penedit. És curiós que ara en parli així!

Continuaren parlant i al poc es llevaren i anaren a la cambra de la quarta dama on era encara allitada rere una cortina. Mentre Ochikubo li deia de llevar-se arribà una lletra del Sochi. El ministre la prengué.

– M'agradaria llegir-la jo primer, mes hi deu haver escrit coses que són només per a tu. Deixa-me-la veure després.

I passà la lletra per la cortina. Ochikubo l'agafà, emperò, la quarta dama refusa de prendre-la.

– Doncs la llegiré jo – digué Ochikubo i s'enretirà.

La quarta dama pensà en la lletra que el “Cavall-cara-blanca” li havia enviat la primera vegada i se li encongí el cor. Escoltà Ochikubo que llegia :

---Després de veure't aquest mon amor per tu és sens mesura com els granets de sorra de la platja d'Ariso. “Amor inesperat”.

– Contesta immediatament.

Emperò, ella no digué res. El ministre l'acuità amb la lletra.

– Deixa-me-la un moment.
– Per què la vols llegir? - preguntà Ochikubo mentre agafava la lletra.

El ministre digué que no era massa llarga i instà la quarta dama a contestar-la. Mentre la hi tornava demanà tinta i adreç d'escriure. Emperò, com el ministre la llegiria, vergonyosa no escriví res.

– Que en sou de difícil! Vinga, vinga!

I ella recollint-se escriví :

--- Molts altres amors llevat de mi heu tingut de grans de sorra de la platja d'Ariso ja no en deuen restar.

Plegà la lletra i la passà per la cortina.

– Com m'agradaria de llegir-la! - exclamà tot divertit el ministre – Una pena no saber què hi ha escrit.

Es recompensà el missatger i se li lliurà la lletra.

- - - - - -

104 – Nota anterior no. 102.

o0o

14 de desembre de 2019

小林 一茶 -111-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




さらし井に魚ももどるや暮の月
さらしいに うおももどるや くれのつき
Sarashi i ni-uo mo modoru ya-kure no tsuki

Hi torno el peix
al pou tot just escurat
lluna del vespre.




おれが田も唄の序に植りけり
おれがたも うたのついでに うわりけり
Ore ga ta mo-uta no tsuide ni-uwari keri

El meu arrossar
entre cançó i cançó
és també plantat.

o0o

小林 一茶 -110-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




白扇風のおとさへ新らしき
しらおうぎ かぜのおとさえ あたらしき
Shira oogi-kaze no oto sae-atarashiki

En el ventall blanc
inclús el soroll del vent
sembla tot novell.




夕陰のはら~雨に団(扇)哉
ゆうかげの はらはらあめに うちわかな
Yuukage no-harahara ame no-uchiwa kana

Núvols del vespre
la pluja espetega
sobre el ventall.

o0o


小林 一茶 -109-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




皺顔やしかも立派なころもがへ
しわがおや しかもりっぱな ころもがえ
Shiwagao ya-shikamo rippa na-koromogae

És arrugada
la cara però maca
la roba d'estiu.




鹿の背にくす~鳥の昼寝哉
しかのせに くすくすとりの ひるねかな
Shika nose ni-kusukusu tori no-hirune kana

Sobre l'esquena
del cérvol un moixonet
fa la becaina.

o0o

7 de desembre de 2019

与謝蕪村 - 102
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


雨のいのりのむかしをおもひて
Tot pensant en el passat durant les pregàries per la pluja.

名月や神泉苑の魚躍る
Meigetsu ya shinsen-en no uo oduru.

La lluna d'agost
font del jardí de palau
dancen els peixos.


探題 雁字 Sobre ànecs salvatges.

一行の鴈や端山に月を印す
Ikkou no gan ya hayama ni m tsuki wo insu.

Ànecs viatgers
estampats a la lluna
vessant del turó.
o0o

与謝蕪村 - 101
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



かつまたの池は闇也けふの月
Katsumata no ike wa yami nari kyou no tsuki.

És terra fosca
l'estany de Katsumata
en lluna d'avui. (44)


鯉長が醉るや、嵬峨として玉山のまさに崩れんとするがごとし。其俤今なを眼中に在て.
Quan Richô era begut semblava com una muntanya enjoiada que s'enfonsés. Encara avui veig son rostre.

月見ればなみだに碎く千々の玉
Tsuki mireba namida ni kudaku chiji no tama.

Entre llàgrimes
si em miro la lluna
joia trencada. (45)
- - - - - -

44 - Referència al poema no. 3835 , llibre 16, del Man`yôshû (万葉集) :

勝間田の池は我れ知る蓮なししか言ふ君が鬚なきごとし.
かつまたの,いけはわれしる,はちすなし,しかいふきみが,ひげなきごとし.

- Referència al poema no. 193 del Kokinwakashû (古今和歌集):

月見れはちぢに物こそかなしけれわが身ひとつの秋にはあらねど

Autor : Ôe no Chisato (大江千里). Es desconeixes la seva data de naixement, però la seva activitat literària va transcórrer entre els anys 889-923.
45 - Richô (鯉長) era l'actor Nakamura Kumetarô (中村久米太郎, ?-?).
o0o

与謝蕪村 - 100
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR


仲丸の魂祭せむけふの月
Nakamaro no tama matsuri semu kyou no tsuki.

Per Nakamaro
preguem el jorn de difunts
la lluna d'avui. (43)


名月や夜は人住ぬ峰の茶屋
Meigetsu ya yo wa hito sumanu mine no chaya.

La lluna d'agost
la casa de te del cim
no hi ha ningú.
- - - - - -

43 - Abe no Nakamaro (安倍仲麿,701-770). Referència al poema no. 406 del Kokinwakashû (古今和歌集):
天の原ふりさけ見れば春日なる三笠の山に出でし月かも.

Quan tenia setze anys Nakamaro va ser enviat a la Xina per estudiar allà. Va ocupar càrrecs importants al servei de l’emperador Hsüan-tsung (唐玄宗,685-762), i es va relacionar amb els poetes d’aquell temps, especialment amb Li Po i Wang Wei. En el seu viatge de retorn al Japó l’any 753 una gran tempesta a alta mar va enfonsar el vaixell prop de les costes d’Annam, al sud-est asiàtic, i va tornar a la Xina on s’hi va estar fins a la seva mort.
La nit abans de salpar cap al Japó, els seus amics li van fer una festa de comiat a una platja de Mingzhou. Feia una esplèndida lluna aquella nit i després de sopar va escriure aquest poema que reflecteix tota l’enyorança de la seva terra natal.

o0o

30 de novembre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-111-


雑 / はるの月あかかりけるに、花またしきさくらの枝を、かせのゆるかしけるをみて

Temes diversos / A la claror de la lluna brillant de primavera tot mirant les branques del cirerer encara sense flors bressolades pel vent.


月見れば風に櫻のえだなえて花よとつぐるここちこそすれ

つきみれば - かぜにさくらの-えだなえて-はなよとつぐる-ここちこそすれ

Tsuki mireba-kaze ni sakura no-eda naete- hana yo tsuguru-kokochi koso sure


Mirant la lluna
les branques del cirerer
cap brot encara
sota el vent el meu cor
diu que ja són florides

Poema no. 1069
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-110-


雑 / 深夜水声と云ふ事を、高野にて人人よみけるに

Temes diversos / A la muntanya de Kôya escrivint amb altra gent sobre el tema de la veu de l'aigua en fosca nit.

まぎれつる窓の嵐のこゑとめてふくるとつぐる水の音かな

まぎれつる-まどのあらしの-こゑとめて-ふくるをつくる-みずのおとかな

Magiretsuru-mado no arashi no-koe tomete-fukuru o tsukuru-mizu no oto kana


Ja és aturat
el clam de la tempesta
a la finestra
és clar el so de l'aigua
i em diu que és ben tard

Poema no. 1049
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-109-


雑 / あひしりたりける人の、みちの国へまかりけるに、別歌よみけるに

Temes diversos / Poema de comiat a un conegut que anava a la província de Michinoku


君いなば月まつとてもながめやらむあづまの方の夕暮の空

きみいなば- つきまつとても- ながめやらむ- あつまのかたの- ゆふぐれのそら

Kimi inaba-tsuki matsu tote mo-nagame yaramu-atsuma no kata no-yuugure no sora

Quan no hi siguis
continuaré mirant
esperant la lluna
cap al cel del capvespre
de la banda de llevant

Poema no. 1046
Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

23 de novembre de 2019

落窪物語 -66-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo

– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 「今は、いかで三、四の君によき人あはせむと、人知れず見るに、さるべき人のなきこそ、くちをしけれ」と宣ひわたる。北の方、三、四の君に、夏冬の御衣、御物など、ゆたかに、故殿の生きて奉りたまひしにもまさりて、いとゆたかに、位のまさるままに、よろづを領りたまふ。心もとなきことなし。
 御子生み、御袴着たまふことどもも、暇なくて書かず。はじめの男君、十二 にて、いと大きにおはすれば、春宮の殿上せさせたまふ。書を読み、聡く、らうらうじく、心がらもいと賢ければ、若うおはしける帝におはしませば、遊びがたきに召し使ひ、をかしきものに思して、笙の笛吹かせ給ふ時、教えさせ給ひければ、父大臣、いとかなしとおぼしたり。祖父大臣の御殿に養はれ給ふ君は、九(つ)になんのはしける。此(の)兄君のの殿上し給ふを羨ましげに思して,「われも内裏に、いかで参らむ」と申すたまへば、おとど、うつくしがりて,「などか今まで言はざりつる」とて、にはかに殿上せさせたまへば、父おとど「いと幼くはべるものを」と申したまへど、「何か。その太郎にはまさりて賢くなむある。弟まさりなり」と宣へば、父おとど笑ひたまひぬ。内裏に参りて奏したまふ、「これなむ、翁の限りなく愛しとおぼえはべる。思し召して顧みせさせたまへ。兄の童に思し増せ。司を得さすとも、兄にはまさらむ」と、「すべて、この子を太郎にはせさせたまへ」と常に宣ひて、御名も弟太郎となむ、つけたまへりける。この御妹の女君は八つにて、いみじうをかしげになむ、おはしければ、今より二つなくかしづきたまふ。その御妹も六つ、男子四つにてなむ、おはしける。また、このころ、生みたまふべし。かかるままに、おろかならず思ひきこえたまへる、ことわりなり。
 太政大臣殿、今年なむ六十になりたまひければ、左の大殿、賀のこと仕うまつりたまふ。事の作法、いとめでたし。ただ思ひやるべし。舞は、このニ所、せさせたてまつりたまふ。劣らずをかしく、ニ所ながら舞ひたまひければ、祖父おとど涙を落してなむ見たてまつりたまひける。かく、奉るべきことは、すごさず、いかめしうしたまへど、御徳は、いやまさりなり。
はかなくて月日過ぎて、女君、服ぬぎたまふ。いづれもいづれも、子ども、あひ栄ゆるほどにて、御果てのことなど、し尽したまひけり。継母、かく子どもの喜びをしけるを、御徳と喜びければ、いとうれしとなむ思しける。
 左のおとど、いかでこの君達によき婿取りせむと思して、見るに、さるべきがなきと思しわたるほどに、おほやけの選びにて、中納言の、筑紫の権帥にてくだるが、にはかに妻うせたりけるを、聞きたまひて、人がらもいとよき人なりと思しきざして、内裏に参りたりたるにも、心とどめて語らひたまひて、さるべきをりに、このことのすぢを、ほのめかしたまひければ、「よきことに侍るなり」と申し契りてけり。左の大殿、北の方に申したまふ、「しかじかの人をなむ、言ひ契りたる。上達部にもあり、人がらもいとよしとなむ思ふ。三の君にやあはすべき、四の君ひやあはすべき。いづれにか」と宣へば、北の方、「いざ、御心に定めたまへ。まろは四の君にとなむ思ふ。いとほしきことありしかば、思ひも直したまふばかり」と宣へば、「このつごもりにくだりぬべかなり。疾くしてむ。北の方に、さ宣へ。よろしう思ひたらば、ここにてあはせむ」と宣へば、「文にては、いかが長々とも書かむ。みづから渡らむとすれば、所せし」、「少将、播磨の守などにくはしく宣へ」など聞えたまふ。
 つとめて、少将を北の方呼びたまひて、みそかに宣ふ、「みづから渡りて聞えむと思へども、見さしたることありてなむ。かうかうのことを宣ふ、いかなるべきことにかあらむ。『心にくくはあれど、ひとりある女には、思ひのほかなることもあり。この人、いとよき人なめり。誰も誰もよろしと思ひたまへることならば、ここに迎はたてまつりて、ともかくもせむ』となむ宣ふめる」と宣へば、少将「いともかしこき仰せにこそ侍るなれ。悪しきことにても、殿のしか宣はせむは、否び聞えさすべきにもあらず。まして、いとめでたきことにこそ侍るなれ。かくなむと物しはべらむ」とて、親の御もとに行きて、「しかじかなむ宣ふ。いみじうよきことなり。いかなる人なりとも、ただ今の時の大臣ばかりの、御むすめのやうにて宣ひあはせむを、おろかには思はじ。面白の駒に、いふかひなく笑はれ、そしられたまひしも、これにて恥隠したまへと、しか思しけるなめり。年は四十余ひなむある。故おとどおはして、はじめてしたまふとも、かばかりのも、えしたまはじ。親にまさりて、あはれに、とざまかうざまに、いたくよろしうなさむと思したる、限りなくうれしきこと。はやう四の君、かの殿に参らせたまへ」と宣へば、北の方「われなからむあとに、かくてのみあるを、うしろめたなし、ただの受領のよからむをがなとこそ思ひつるに、まして上達部にもあなり。いといとうれしきことななり。かくこまかに後見る、あはれなること。女君よりは殿こそ御心ばへあはれなれ」と言へば、「殿も北の方をいみじう思ひこきえたまふあまりの、まろまでは来るぞと聞きえはべる時もあり。『まろを思さば、この腹の君達を、男も女も、思ほせ』とこそ申したまへ。いみじきさいはひおはしける。数はらぬ影政らだに、女は見まほしくなむあるを、この殿は、すべて北の方よりほかに女はなしと思したり。内裏に参りたまひても、后の宮の女房たち、清げなるに、ただぶれに目見入れたまはず。夜中にも暁にも、かきただりてぞまかでたまふ。女の、夫に思はれたまふためしには、この北の方を、したてまつるべし」など言ひて、「いかが宣ふと正身に聞かせたてまつりたまへ」と宣へば、「四の君、渡りたまへ」と呼べば おはしたり。


El Sadaijin digué a Ochikubo :

– Ara ens cal trobar uns bons pretendents per a la tercera i quarta dames. He cercat molt discretament, mes, en sap greu dir-ho, no n'he trobat cap de prou adient.


La Kita no Kata i la tercera i quarta dames foren fornides amb roba escaient per a cada estació de l'any i molts altres regals, tot més agençat que quan el Dainagon fou en vida i amb tanta abundor que no hagueren res a menester.


El Sadaijin i Ochikubo tingueren altres fills i es feren les celebracions de la majoria d'edat, emperò, no hi ha temps per a descriure-ho.

El fill gran tenia dotze anys i com era molt crescut es comportaria encertadament a la cort. Era eixerit i el deixaren estar amb el jove príncep hereu. Estudiava literatura xinesa i com demostrava intel·ligència i capacitat li permeteren ésser company de jocs del príncep que li tenia afecte, i li ensenyà a tocar el “Sô no ue” (99). Son pare, el Sadaijin, n'estava molt d'ell.

El segon fill s'havia criat a la residència de son avi i havia fet ja nou anys. El noi fou molt gelós quan son germà gran fou permès d'entrar a la cort.

– Jo també hi vull anar – digué a son avi, el qual l'estimava molt.
– Per què no m'ho havies dit fins ara?

I anà immediatament a veure son fill.

– És encara massa petit – fou la resposta del Sadaijin.
– Què dius? És més intel·ligent que Tarô. Sembla que sigui ell el fill gran.

El pare somrigué sens contestar. Llavores l'avi anà a demanar-ho a l'emperador.

– És el net que més estimo. Concediu-li la gràcia de vostra valença. Afavorir-lo més que no son germà gran.

A sa residència donà ordres de que fos tractat com si ell fos el fill gran, i li canvià el nom per el d'Otodarô (100).

El següent fill era una preciosa nena de vuit anys, atesa amb resguard sens parió. A continuació una nena de sis i un nen de quatre. A més, Ochikubo n'esperava un altre de fill, i per açò se l'atenia amb tota cura.


El primer ministre feia seixanta anys aquell any i son fill, el Sadaijin, arranjà una esplendorosa festa de celebració. Podeu imaginar-vos-ho. Els dos fills grans del Sadaijin executaren unes danses tan magníficament que feren vessar llàgrimes a llur avi, el primer ministre. Tot fou tan brillant que féu acréixer son poder.


Passà el temps i s'acabà el període de dol per la mort del Dainagon. Com tots ses fills havien prosperat la commemoració del traspàs de llur pare es féu amb tota esplendor. La Kita no Kata mostrà son goig per llur prosperitat gràcies a la influència del Sadaijin, la qual cosa feu molt contenta Ochikubo.

Mentrestant, el Sadaijin cercava bons marits per a la tercera i quarta dames. Quan inesperadament sabé del traspàs de l'esposa d'un Chûnagon que havia estat escollit com a sotsgovernador de Tsukushi (101) pensà que seria un molt bon pretendent. Es trobà amb ell a la cort i li ho suggerí i ell s'hi avingué.

El Sadaijin li'n parlà a Ochokubo :

– És noble i persona de molt bon caràcter. Creus que faria per a la tercera dama o per a la quarta?
– No ho sé pas. Fes allò que creguis millor. Penso, emperò, en la quarta dama per tot el que ha patit, i açò la conhortaria una mica.
– Ell marxa cap a Tsukushi quan s'acabi aquesta lluna. Ens hem d'afanyar. Digues-ho a la Kita no Kata. Si li és plaent ho podríem celebrar ací mateix.
– No sé com escriure-ho tot açò, i anar-hi jo seria incòmode. Per què no ho expliques personalment al Shôshô i al Harima no Kami?


Açò no obstant, l'endemà matí Ochikubo féu cridar el Shôshô i li ho explicà en privat.

– Voldria anar-hi jo mateixa, mes tinc coses a fer. D'açò que m'ha explicat, què hauríem de fer? M'ha dit que pot ésser plaent per a una dona continuar sola, mes poden passar coses inesperades. Es tracta d'una molt bona persona, i si tothom s'hi avé ho podríem celebrar ací, a casa.
– Seríem molt honorats. Essent del Sadaijin, encara que no ens abellís, no podríem refusar-ho, i molt menys encara si es tracta d'un afer tan venturós. Ara me'n torno a casa a dir-ho a la família.

Quan hi arribà ho explicà :

– És una gran ocasió. Seria molt desconsiderat refusar-ho quan el Sadaijin pren tant d'esguard per a maridar-la, la tracta com si li fos filla, i amb tanta influència com té ara mateix.... Sembla una manera de compensar el ridícul i la vergonya per l'afer amb el “Cavall-cara-blanca” (102). El Tsukushi no Sochi té quaranta anys. Ni mon difunt pare no hauria reeixit tant en un afer com aquest. Hauríem d'ésser molt agraïts al Sadaijin per totes les mercès que ens fa, més que no faria un familiar. La quarta dama hauria d'anar immediatament a la residència de Sanjô.
– Em preocupava molt allò que li podria passar a la quarta dama quan jo no hi sigui. Havia pensat que àdhuc un simple governador estaria bé per a ella, més encara si és un noble. És un afer de molt bon grat. Soc molt agraïda per sa gentilesa. Ens té més consideració que no pas sa dama.
– És pel gran amor que ell li té que ens tracta d'aquesta faisó. Segurament ella li haurà dit que si verament l'estima hauria de pensar també en ses germanes i germans. Per açò som tant afortunats. Tot i que, jo, Kagemasa (103), desitjo haver moltes dones, el Sadaijin no para esment en ningú altre que no sigui sa muller. Quan va a la cort on hi ha tantes precioses dames al servei de l'emperadriu no se les mira ni fent plasenteries i torna a casa només pensant en ella tan si és de nit com si és de matinada. Un veritable exemple d'amor entre un home i una dona. Ara hauríeu de parlar-ne amb la quarta dama.

La Kita no Kata féu cridar-la i li ho explicà tot.

- - - - - -

102 – És el Hyôbu no Shôyû, l'anomenat “Cavall-cara-blanca”. Vegeu el capítol no. 33.
103 – Kagemasa (影政) és el seu nom propi. Es tracta del “tercer fill”, el Shôshô (少将).

o0o

16 de novembre de 2019

小林 一茶 -108-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




かりぎとも子はしらぬ也更衣

かりぎとも こはしらぬなり ころもがえ

Karigi tomo-ko wa shiranu nari-koromogae


La criatura
no sap que és prestada
la roba d'estiu.




誰か又我死がらで更衣

だれかまた われしにがらで ころもがえ

Dare ka mata-ware shinigara de-koromogae


Quan jo sigui mort
qui portarà altre cop
la roba d'estiu?

o0o

小林 一茶 -107-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




衣がへ替ても旅のしらみ哉

ころもがえ かえてもたびの しらみかな

Koromogae-kaete mo tabi no-shirami kana


També canvien
les puces del viatge
a roba d'estiu.




門並にぼろ~衣替にけり

かどなみに ぼろぼろころも かえにけり

Kadonami ni-boroboro koromo-kae ni keri


Com tots el veïns
canvio els meus parracs
per roba d'estiu.

o0o

小林 一茶 -106-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




蝸牛そろ ~ 登れ富士の山

かたつむり そろそろのぼれ ふじのやま

Katatsumuri-sorosoro nobore-fuji no yama


El caragolet
la muntanya de Fuji
puja a poquet.




はら~と汗の玉ちる稲葉哉

はらはらと あせのたまちる いなばかな

Harahara to-ase no tama chiru-inaba kana


Cauen i cauen
sobre les fulles d'arròs
perles de suor.

o0o

9 de novembre de 2019

与謝蕪村 - 99

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




月天心貧しき町を通りけり
Tsuki tenshin mazushiki machi wo toori keri.

Lluna al zènit
travesso un veïnat
que és empobrit.


名月や雨を溜たる池のうへ
Meigetsu ya ame wo tametaru ike no ue.

La lluna d'agost
la pluja s'acumula
sobre l'estanyol.


月今宵あるじの翁舞出よ
Tsuki koyoi aruji no okina mai ideyo.

Lluna del vespre
i surt el vell nostramo
i fa ballada. (42)

- - - - - -
42 - Referència al capítol no. 08 del Genji Monogatari (源氏物語) : Hana no En (花宴).
o0o

与謝蕪村 - 98

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR






良夜とふかたもなくに、訪來る人もなければ
Ningú per a visitar la nit de lluna i ningú no em visita.


中/\にひとりあればぞ月を友
Nakanaka ni hitori areba zo tsuki o yomo.


Completament sol
doncs faré amb la lluna
bona amistat.


身の闇の頭巾も通る月見かな
Mi no yami no zukin mo tooru tsukimi kana.


Amb la caputxa
i passant amb sa foscor
no veu la lluna.

o0o

与謝蕪村 - 97
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




みのむしや秋ひだるしと鳴なめり
Minomushi ya aki hidarushi to nakinameri.

El cuc de bossa
crida que ja és tardor
i que té gana.


小百姓鶉を取老となりにけり
Kohyakushou uzura wo toru rou to narinikeri.

Va el camperol
a fer cacera de guatlles
ara és envellit. (41)

- - - - - -
41 - El segon vers té vuit síl·labes i el tercer sis.

o0o

2 de novembre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-108-



Temes diversos

來ん世にもかかる月をし見るべくば命ををしむ人なからまし

こんよにも-かかるつきをし-みるべくば-いのちををしむ-ひとなからまし

Kon yo ni mo-kakaru tsuki o shi-mirubekuba-inochi o oshimu-hito nakaramashi


Si fóssim ben certs
de veure eixa lluna
en el món proper
qui es complanyeria
d'abandonar la vida?

Poema no. 1040
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-107-



Temes diversos

吉野山やがて出でじとおもふ身を花ちりなばと人や待つらん

よしのやま-やがていでじと-おもふみを-はなちりなばと-ひとやまつらん

Yoshinoyama-yagate ideji to-omou mi o-hana chirinaba to-hito ya matsuran


No crec que deixi
el turó de Yoshino
ara per ara
la gent espera que sí
a l'escampall de les flors

Poema no. 1036
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-106-




Temes diversos

わび人のなみだに似たる櫻かな風身にしめばまづこぼれつつ

わびびとの - なみだににたる-さくらかな-かぜみにしめば-まづこぼれつつ

Wabibito no-namida ni nitaru-sakura kana-kaze mi ni shimeba-mazu koboretsutsu


Són les llàgrimes
del dolençós com les flors
que del cirerer
cauen quan bufa el vent
i deixa mon cos glaçat

Poema no. 1035
o0o

26 d’octubre de 2019

落窪物語 -65-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 左衛門の佐「などかく悪しき親を持ちたてまつりけむ。いかで御心善うなるべからむと折りごとは、もろともに言ひ合はせて、大将殿へ聞いたまふ。「かしこまりて承りぬ。ここにも、今は一人をなむ頼もしきものには思ふきこえせすべき。賜はせたる所々の券は、若き人々、昔人の御本意たがはむは、いかでかと、つつみはべるを、御志のかひなきやうにやはとて、ここになむ賜はりとどめつる。この殿の御事は、いと心ばへ深う奉らるめりし所を、あだに物せさせたまはば物しくや、亡き御影にも、と、いとほしくはべるを、券なほ置かせたまひね」とて返したてまつる。
 この券を、この越前の守、取りて立ちければ、北の方、返したちまつるにやあらむと、いとあやしくて、「それは、など持ていく。さ宣へらむものを。持て来、持て来」と呼び返しければ、あなものぐるほし、大事の物を、おろかにも言ふかなと聞きけり。
 大将殿の聞きたまひて、「よそ人のもとへいかばこそ、物しとも思ひたまはめ、北の方の御世の限りはおはして、ほちには、三、四の君に奉りたまはば、同じこと。はや置きたまへれ」とて、皆渡りたまひぬ。女君は、「今またも参り来む。かしこにも渡りたまへ。故殿の御代りには、君達、北の方をこそは見たてまつり仕うまつらめ。何事もおぼつけなからず宣へ。隔てなく思したらむをのみなむ、うれしかるべき」など、あはれに語らひ置きたまひてなむ、おはしにける。

おとどのおはせし時よりも、をかしき物は日ごとに怠らず君達に、まめなる物は北の方にと、夜中、暁にも運びたてまつりたまへば、北の方、げに、わが子ども、男女あれど、男子は、すずろなるに、わがため、たらからのため、する、いとありがたしと、やうやう思ひなるほどに、年返りぬ。
 司召に、左大臣殿、太政大臣に、大将、左大臣になりたまひぬ。次々の御弟も、なりあがりたまへど、一所の御上を書き出だす、あいなければ、書かず。左大臣殿の北の方の御さいはひを、人々も、はらからたちも、めでたううらやむ。
 中の君の御夫の左少弁、身いと貧しとて、受領望まむ、北の方につきて申しければ、美濃に、いたはりなしたまひつ。越前の守、今年なむ代りければ、国のこと、いとよくなしたりければ、引き立てよく、やがて播磨になしつ。衛門の佐は少将になりぬ。誰も誰もこの御徳にと、集まりて、北の方に喜び聞かせ、「これやは御徳見たまはぬ。今よりは、なほ口にまかせて物な宣ひそ」と言へば、「げに、ことわり」と言ひてけり。「このたびの司召は、この御族の喜びなりけり」と、人、世に言ふ。
 かく心にまかせてしたまへば、父おとどの、せむと思すことも、まづ、この殿に宣ひ合はするを、「あしかりなむ、なしたまひそ」とあることは、せまほしと思しながら、えしたまはず。わが御心に否と思すことも、この殿、ニたび三たびと、しきりて申したまふことは、え聞きたまはであらねば、司召したまふにも、数ならぬも、この殿の御徳にてぞ事なりける。帝の御伯父にて、限りなく思したる、御身は、左大臣ばかりにて、御才は限りなくかしこく、おしはりて宣はむことを、言ひかはすべき上達部も、おはせず。父おとど、はた、同じ御子といへば、せめて愛しきあまりひ、かたじけなく、恐ろしきものに思したり。なかなか御子なむ、親の心ばへには見えける。世の人も、かく知りて、「大殿よりは左大臣殿にこそ仕うまつらめ。それをぞ大殿も、よしと思したる」とて、少し物にそみたるは、参り仕うまつらぬ、なければ、皆花やかに出で入りたまふ。
 左の大殿の北の方、馬のはなむけ、さまざま、いかめしうしたまふ。殿人なるうちに、この用意限りなし。馬、鞍、調じ具して賜ひ、「かく、くはしくすることは、ここに宣ふことあればなり。かく、くだりて、あかぬことなく、よく仕うまつれ。おろかなりと聞かば、さらかへりて、見じ」と宣ふ。かしこまり、うれしくて、めでたき女かたなりと思ひて、かうかうなむ宣ふなりと、まかでて語る。「『よく仕うまつれ』と申したまへば、御徳にかかりたる身にこそあれ」と言へば、中の君も、いとうれしと思したり。


– Per què tenim una mare tan malvolenta? - preguntà el Saemon no Suke a son germà – De tota manera, preguem perquè tingui un cor més bonhomiós, la qual cosa també serà important per a nosaltres.

I tots plegats escriviren una resposta al Taishô :

“Us soc molt agraïda. Ara mateix sou l'única persona en qui puc confiar. Referent a les escriptures de les propietats que m'oferiu, mes fills no poden acceptar-les car seria anar contra la voluntat de llur pare. Per a no ofendre vos sentiments en quant a aquesta casa, la voluntat de mon traspassat espòs fou molt clara i no seria propi d’acceptar-la. Així doncs, us en torno les escriptures.”

Quan l'Echizen no Kami era prest a anar-se'n amb les escriptures la Kita no Kata, tement-se que les tornaria, el cridà :

– On vas amb elles? Ell ens les ha donat, porta-me-les, porta-me-les!

El fill pensà que s'havia trastornat, com podia tractar un afer important com aquell amb tanta matusseria? No contestà i marxà.


Quan el Taishô fou informat digué :

– Seria certament una inconveniència si es tractés d'una casa per a algú altre. La Kita no Kata podrà estar-s'hi mentre sigui en vida, i després passarà a la tercera i quarta dames, és el mateix. Torneu-vos-en amb les escriptures.

El Taishô i Ochikubo feren per a tornar-se'n a la residència de Sanjô. Ochikubo els digué :

– Vindré una altra vegada. Veniu a fer-nos visita. Sens el pare jo tindré cura de vosaltres. Per a qualsevulla cosa no us en priveu, jo seré molt contenta.

I amb aquests mots d'afecció marxà.

Esplèndids regals foren lliurats constantment a la tercera i quarta dames, millors encara de quan el pare era en vida, i coses més pràctiques per a la Kita no Kata que, mica en mica, començà a reconèixer allò que el Taishô i sa muller feien per a elles, mentre que els fills es mostraren descurosos vers llur situació.

I s'arribà a l'any nou amb els nomenaments.

El ministre de l'Esquerra fou Dajôdaijin ((96) i el Taishô esdevingué Sadaijin, ministre de l'Esquerra. Ses germans reberen també promocions, emperò, com fer-ne una descripció detallada seria carregós no ho escriurem pas,

La benaurança de la Kita no Kata del nou Sadaijin (97) omplí de joia i enveja alhora ses germanastres i altra gent.

El Sashôben (98), marit de la segona dama, que duia una existència d'escassetat, anà a veure al Sadaijin amb l'esper d'una promoció, i fou nomenat governador de la província de Mino. L'Echizen no Kami acabava son manament aquell any, mes com havia fet una excel·lent tasca amb els afers de la província a son càrrec rebé el govern de la província de Harima. El Saemon no Suke esdevingué Shôshô.

Tots reberen càrrecs degut a la influència del nou Sadaijin, i molts satisfets anaren plegats a veure llur mare, la Kita no Kata.

– No us adoneu encara de sa generositat? Des d'ara no en malparleu més.
– Teniu raó.

La gent digué que aquelles promocions havien complagut tota la família. Amb el poder que tenia ara el Sadaijin, àdhuc son pare, el Dajôdaijin, el consultava abans de prendre cap decisió. Si el fill deia que un afer no estava bé i que no ho fes, el pare, tot i que desitgés portar-lo a cap, no ho feia. Si en algun altre cas no hi era d'acord hi insistia, mes si el fill deia de no fer-ho ell cedia. No s'atorgava cap promoció sens son avinença. Comptava amb tota la confiança de l'emperador, de qui li era oncle. Per son càrrec de Sadaijin i sa gran intel·ligència ningú dels alts oficials de la cort no gosava oposar-se a cap de ses decisions. Son pare, el Dajôdaijin, tot i ésser son fill i estimant-lo molt, li tenia a més gran admiració. Semblava com si el fill tingués la disposició del pare. Com tothom ho sabia, cercaven el favor del fill més que no pas el del pare, car així també complaïen el pare. Quisvulla que tingués el menor desig el visitava, i tot era un anar i venir continu.

La Kita no Kata del Sadaijin féu gran aparell per a la festa de comiat del Mino no Kami, que rebé un cavall amb sella i forniment.

– Tot el vostre adreç és faïment de la mestressa. Feu doncs vostre servei i comptareu amb mon ajut. Si sé de qualsevulla atzagaiada vostra no hi compteu més.

El Mino no Kami, molt satisfet i agraït, marxà i li ho explicà a sa muller, la segona dama:

– El Sadaijin m'ha dit que si mon servei és ben acomplit gaudiré de son valiment.

I ella en fou molt contenta.

- - - - - -

96 – Dajôdaijin (太政大臣) : primer ministre.
97 – 左大臣殿の北の方 : es tracta d'Ochikubo, ara amb el títol social degut a la promoció del seu marit., el nou Sadaijin (左大臣).
98 – Sashôben (左少弁) : Sots-controlador de l'Esquerra. Evidentment hi ha una errada perquè fins ara era Uchûben (右中辧) : Controlador general de la Dreta. Vegeu les notes no. 14 de la narració no. 03 i la no. 94 de la narració no. 64.
o0o


19 d’octubre de 2019

小林 一茶 -105-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




子は鼾親はわらうつ夏の月

こはいびき おやはわらうつ なつのつき

Ko wa ibiki-oya ha warau utsu-natsu no tsuki


L'infantó ronca
els pares baten palla
en lluna d'estiu.




りん~と凧上りけり青田原

りんりんと たこあがりけり あおたはら

Rinrin to-tako agari keri-ootahara


Molt impetuós
sobre els verds arrossars
s'enlaira l'estel.

o0o

小林 一茶 -104-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




痩松も奢がましや夏の月

やせまつも おごりがましや なつのつき

Yase matsu mo-ogori ga mashi ya-natsu no tsuki


Tu també pinet
sembles ben extravagant
en lluna d'estiu.




蝶と成て髪さげ虫も夏の月

ちょうとなって かみさげむしも なつのつき

Choo to natte-kami sage mushi mo-natsu no tsuki


És papallona
la peluda eruga
en lluna d'estiu.

o0o

小林 一茶 -103-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




夕立やおそれ入たり蟾の顔

ゆうだちや おそれいりたり ひきのかお

Yuutachi ya-osoreiritari-hiki no kao


Xàfec del vespre
amb mirada de recel
la faç del gripau.




夕立や枕にしたる貧乏樽

ゆうだちや まくらにしたる びんぼうだる

Yuudachi ya-makura ni shitaru-binboo daru


Xàfec del vespre
de la mísera bóta
te n'has fet un coixí.



Nota : El tercer vers té 6 síl·labes.

o0o

12 d’octubre de 2019


与謝蕪村 - 96
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



虫賣のかごとがましき朝寢哉
Mushiuri no kagoto gamashiki asai kana.

Tot són complantes
el venedor d'insectes
dormit al matí. (39)


むし啼や河内通ひの小でうちん
Mushi naku ya kawachi gayoi no kojouchin.

Crits dels insectes
camí cap a Kawachi
la llanterneta. (40)

- - - - - -
39 - Referència al capítol no. 41 del Genji Monogatari (源氏物語) : Maboroshi (幻).
40 -Referència a la narració no. 23 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) .Podeu veure'n la traducció en aquest mateix blog.
o0o

与謝蕪村 - 95
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



朝霧や村千軒の市の音
Asagiri ya mura sen ken no ichi no oto.

Boira del matí
d'una gran localitat
el so del mercat.


もの焚て花火に遠きかゝり舟
Mono taite hanabi ni tooki kakari fune.

Vaixell amarrat
lluny dels focs d'artifici
hi estan cuinant.


初汐に追れてのぼる小魚哉
Hatsushio ni owarete noboru kouo kana.

La gran onada
els peixets contracorrent
neden perseguits.
o0o

与謝蕪村 - 94
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



朝露やまだ霜しらぬ髪の落
Asatsuyu ya mada shimo shiranu kami no ochi.

El rou del matí
sens conèixer gebrada
cauen els cabells.


葛の棚葉しげく軒端を覆ひければ、晝さへいとくらきに Les fulles de kuzu de l'enreixada són tan denses que àdhuc al migdia és fosc sota els ràfecs.

葛の葉のうらみ貌なる細雨哉
Kuzu no ha no urami gao naru kosame kana.

Fulles de kuzu (1)
amb cares reganyoses
sota el plugim.

(1) 葛 くず - Kudzu (Pueraria lobata), i possiblement altres espècies del gènere Pueraria. És una planta enfiladissa de la família fabàcia nativa del Japó i sud de Xina. El kudzu proporciona un farratge de qualitat usat temporalment. També és una planta medicinal adequada per tractar l'alcoholisme.
El kudzu també conté un gran nombre d'isoflavones útils, algunes antiinflamàtòries i altres antimicrobianes. També pot ser útil pel tractament del càncer i la migranya. Es recomana per a l'al·lèrgia i la diarrea.
La transcripció fonètica en japonès és "kuzu". "Kudzu" és la denominació que figura en els textos de botànica.

o0o

5 d’octubre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-105-



Temes diversos

ませにさく花にむつれてとぶ蝶の羨しきもはかなかりけり

ませにさく-はなにむつれて-とぶてふの-うらやましきも-はかなかりけり

Mase ni saku-hana ni mutsurete-tobu chô no-urayamashiki mo-hakanarikeri


Les papallones
vol amic entre les flors
de la bardissa
bé que els tinc enveja
tot i llur vida fugaç

Poema no. 1026
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-104-




Temes diversos

ふる畑のそばのたつ木に居る鳩の友よぶこゑのすごき夕暮

ふるはたの-そばのたつきに-ゐるはとの-ともよぶこゑに-すごきゆふぐれ

Furuhata no-soba no tatsu ki ni-iru hato no-tomo yobu koe ni-sugoki yuugure


A la garrotxa
dalt de l'arbre d'un camp vell
crida son company
la veu de la coloma
al desolat capvespre

Poema no. 997
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-103-



Temes diversos

川あひやまきのすそやま石たてる杣人いかに涼しかるらん

かはあひや-まきのすそやま-いしたてて-そまびといかに-すすしかるらん

Kawa ai ya-maki no susoyama-ishitatete-somabito ika ni-susushikaruran


Allà al conflent
al peu d'un turó tot verd
dalt d'una roca
palplantat un pescador
estarà transit de fred!

Poema no. 974
o0o

28 de setembre de 2019

落窪物語 -64-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 守、北の方、君達に、「かうかうなむ宣へる」と言へば、北の方、この家は、いと惜しかりつるに、いとうれしく宣へば、なほ、われはと領じ代へらるると見ると思ふに、いとねたければ、「落窪の君の、かくしたまふか。いで、あはうれしのことや」と言ふに、越前の守、ただ腹立ちに腹立ちて、爪弾きをして、「うつし心にはおなせぬか。さきざきは、いとほしく恥をか見、懲ぜられたまひし。ひきかへて、かくねむごろに顧みたまふ御徳をだに、かつ見で、かく宣ふ。まして昔、いかなるさまに。人聞きも、わが身も、物ぐるほしや、落窪、何くぼと宣ふ」と言へば、北の方「何ばかりの徳か、われは見はべる。おとどは父なれば、せしにこそあめれ。取りはづして落窪と言ひたらむ、何かひがみたらむ」と言へば、越前の守「あはれの御心や。物思ひ知りたまはぬじぞかし。徳は見ずと。御心にこそ、さしあたりて、見ずと思すらめ、大夫、左衛門の佐になりたるは、誰がしたまふにか。影純はこの殿の家司になりて加階せしは、誰がせしぞ。今にても見たまへ。また、をのこも人々しくならむことは、ただこの御徳。まづは家も賜はぬに、この家領じたまはましかば、いづこに引き続きておはせまし。まづただ思し合はせよ。目の前なることどもを見れば、うれしくあはれにおぼえたまはずやある。影純らも、国を治めて、徳なきにしあらねど、妻をまづ思ふとて、え奉らず。今にてもえ奉るまじきは、子、志の薄きぞかし。おのが生みたらむ子どもだに、かくおろかにて、仕うまつらぬ。御身は、かくあはれなる御心ばへを、泣く泣くこそ喜びきこえたまはめ」と、とにかくに言ひ知らすれば、げにと思ひて、いらへせず。
 「御返り、いかが聞えむ」と言へば、「いさ、物言へば、ひごみたりと、かしがましう言へば、聞きひくし。よきこと知り、物の心知りたらむ人、推しはかりて申せかし」と言へば、守「人のために申すにもあらず、御身のためのことなり。三、四の君、御前をも、『いかに仕うまつらむ』と大将殿の宣へば、北の方の御心に従ひたまふにこそ。一つはらからの御心だに、かくやはある」とあめれば、「かくこの御方の宣ふこと。まろは、いかに。心憂し。わが得たらむ丹波の荘は、年に米一斗だに出で来べきはらず。今一つは越中にて、たはやすく物もはかるべきにあらず。弁の殿の得たまへるは、三百石の物出で来なり。かく遠くあしきは、影純が選り、くれたるなり」と、いみじくさいなみけれど、誰も誰も、おとどのし置きたまひしを皆見たまひて、「かくやは宣ふべき。ただこれにて思せ。隔てなく、かたみに顧みるべき人だに、かかる心を持たまへる」と言へば、北の方「あはかしがまし。いたくな言ひ沈めそ。誰も誰も皆貧しければ、言ふにこそあらめ」と言ふほどに、左衛門の佐の来あひて、心にもあらずおぼえ、「身貧しけれど、よき人は、方異に、操に、をかしうぞある。まづ、北の方の、ここにおはせしほどは、聞いたてまつりたまへしが、いささか、宣へること聞えざりきかし。かく心苦しき御物言ひも、あはれに従ひて、『心やはらまなり』とこそは、みそかに宣ふめりしか」と宣へば、北の方「いかで、われ死なむ。憎き、あしき者に宣へば、罪もあらむ」と宣ふに、「あなかしこ。よしよし、聞えさせじ」とて、二人ながら、かい続きて立てば、さすがに、「やや、この御返事申せ」と招きたまへば、聞き入れぬやうにて、往ぬ。



Quan L'Echizen no Kami tornà a casa ho explicà a la Kita no Kata i a ses germanes.

– M'hauria sabut molt de greu perdre aquesta casa. Soc molt contenta d'haver-la.

Digué la Kita no Kata, emperò, era enrabiada perquè era Ochikubo qui li havia tornat la propietat que ella considerava com a seva.

– No és deplorable que hagi estat Ochikubo quiens l'ha tornada?

L'Echizen no Kami replicà indignat mentre feia petar els dits :

– Heu perdut el seny? Açò és deshonrós després de la vergonya que hem hagut de patir pels maltractaments que ella rebé de vós. Açò és manera de parlar? Ens voleu la ruïna a tots? Penseu en la infàmia que hem sofert com a càstig, i parleu així quan només ens vol afavorir amb sa generositat després de com l'heu tractada en el passat! És indignant per a tothom que la tracteu com a “Ochikubo” o “no-sé-pas-Kubo”!
– De quina generositat parles? Ho fa perquè el Dainagon era son pare. Se m'ha escapat açò d'Ochikubo..... Per açò m'has de renyar?
– És ben trist. No teniu sentiments – exclamà l'Echizen no Kami – No us adoneu de com són les coses, Dieu que no hem rebut cap favor.... No teniu present qui ha fet que el vostre fill, el Daibu, hagi estat promocionat a Saemon no Suke? Qui m'ha fet nomenar assistent seu? Mireu vostre situació actual. Si nosaltres, gent corrent, hem rebut nous càrrecs és simplement gràcies a ell. Si no haguéssiu aquesta casa que ell us ha tornat, on aniríeu? Primer considereu tot açò que ha fet per a nosaltres, n'hauríeu d'estat ben satisfeta de sa generositat. Jo, Kagesumi, tinc mes rendes com a governador provincial, mes he pensat primer en ma muller, i no he ajudat la mare. He demostrat poca pietat filial al no fer-ho. Per ala manera en què heu estat descurada per vos propis fills hauríeu de vessar llàgrimes de joia per l'atenció que ell us té.

La Kita no Kata sabia que son fill tenia raó, mes res no digué.

– Què hauria de contestar al Taishô?
– No ho sé pas. Qualsevol cosa que sigui m'ho retrauràs. Tu en saps més, ets un home assenyat, doncs digues-li allò que consideris millor.
– Açò que us he dit ha estat per ajudar-vos a vós, ningú altre. El Taishô farà tot allò que pugui per a la tercera i la quarta dames, i per a vós, atenint-se als sentiments de sa muller, ho fa com si de ses pròpies germanes es tractessin.
– Ha dit què faria per a mi? És una pena que de ma propietat de Tanba hagi només un “to” (93) d'arròs a l'any. Àdhuc de la d'Etchû no en trec pràcticament res. La que té l'espòs de la segona dama (94) dona tres-cents “koku” (95). Fores tu, Kagesumi, qui trià aquests llocs tan allunyats i dolents.

Digué la Kita no Kara blasmant-lo, mes tots havien vist com ho havia distribuït llur pare i respongueren :

– No parleu així! Penseu en tot allò que ha fet, i esguardeu com es comporta amb nosaltres sens fer cap mena de diferència.
– Prou, calleu d'una vegada! De què parleu si cap de vosaltres no té res!

Mentre ells parlaven el Saemon no Suke havia arribat, i digué entristit :

– Fins i tot en pobresa la gent com cal es comporta amb honor. Primer quan la Kita no Kata del Taishô era ací, per allò que he sentit dir, no s'havia queixat mai de sa situació. Tot i el que patí us fou obedient i, se m'ha dit en privat, que era de cor gentil.
– Voldria morir-me! - exclamà la Kita no Kata – Em detesteu i parleu malament de mi, per cas no és pecat açò?
– Bé, d'acord, doncs, no en parlem més!

Digueren el Saemon no Suke i l'Echizen no Kami mentre s'alçaven.

– Espereu, Què s'ha de contestar al Taishô?

Els cridà la Kita no Kata, mes ells feren com si no la sentissin i sortiren.

- - - - - -

93 - “To (斗)”, una mesura equivalent a 18,4 litres.
94 - Uchûben (右中辧) : Controlador central de la Dreta. Vegeu la narració no. 03.
95 - “Koku (石)”, una mesura equivalent a uns 180,4 litres.

o0o


21 de setembre de 2019

小林 一茶 -101-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




暑き夜(を)にらみ合たり鬼瓦

あつきよを にらみあいたり おにがわら

Atsuki yo o niramiaitari-onigawara


Nit xafogosa
amb mirada esquerpa
una gàrgola.




うつくしや雲一ツなき土用空

うつくしや くもひとつなき どようぞら

Utsukushi ya-kumo hitotsu naki-doyoozora


És esplendorós
el cel del pic de l'estiu
ni un sol núvol.

o0o


小林 一茶 -102-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




五月雨も中休みぞよ今日は

さみだれも なかやすみぞよ こんにちは

Samidare mo-nakayasumi zo yo-konnichi wa


Inclús la pluja
de la cinquena lluna
fa festa avui.




夕立やかみつくやうな鬼瓦

ゆうだちや かみつくような おにがわら

Yuutachi ya-kamitsuku yoo na-onigawara


Com si mossegués
la ploguda del vespre
una gàrgola.


o0o

小林 一茶 -100-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




夜に入れば遊女袖引く柳哉

よにいれば ゆうじょそでひく やなぎかな

Yo ni ireba-yuujoo sode hiku-yanaki kana


Estiren de nit
mànigues les barjaules
allà als salzes.




短夜の鹿の顔出す垣ね哉

みじかよの しかのかおだす かきねかな

Mijika yo no-shika no kao dasu-kakine kana


Curta nit d'estiu
un cervató treu el cap
per la bardissa.


o0o

14 de setembre de 2019

与謝蕪村 - 93
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



市人の物うちかたる露の中
Ichibito no mono uchitaru tsuyu no naka.

La gent del mercat
enmig de la rosada
la xerrameca.


身にしむや横川のきぬをすます時
Mi ni shimu ya yokawa no kinu wo sumasu toki.

Tinc el fred al cos
mentre al riu Yokawa
faig la bugada.


身にしむや亡妻の櫛を閨に踏
Mi ni shimu ya naki tsuma no kushi wo neya ni fumu.

Fred a la cambra
de la dona traspassada
petjo la pinta. (38)
- - - - - -
38 - El segon vers té vuit síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 92
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



妙義山 Muntanya de Myôgi

立去ル事一里眉毛に秋の峰寒し
Tachisaru koto ichiri mayuge ni aki no mine samushi

Tot marxant una bona llegua
Fred dels cims de la tardor
tinc a les celles. (37)

白露や茨の刺にひとつづゝ
Shira-tsuyu ya ibara no hari ni hitotuzutsu.

Blanca rosada
cada punxa té gota
a les espines.

狩倉の露におもたきうつぼ哉
Karikura no tsuyu ni omotaki utsubo kana.

A la cacera
és molt pesant el buirac
amb la rosada.
- - - - - -
37 - El primer vers té nou síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 91
Yosa Buson (1716-1784)


秋 TARDOR



夜の蘭香にかくれてや花白し
Yoru no ran ka ni kakurete ya hana shiroshi

Nit d'orquídies
amagades per l'olor
les fulles blanques.

しら露やさつ男の胸毛ぬるゝほど
Shiratsuyu ya satsuo no munage nururu hodo.

Blanca rosada
que mulles els pèls del pit
d'aquell caçador.

ものゝふの露はらひ行 かな
Mononofu no tsuyu harai yuku yuhazu kana.

Amb l'extrem de l'arc
neteja la rosada
el soldat marxant.
o0o

7 de setembre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-102-



Temes diversos

あられにぞものめかしくは聞えける枯れたる楢の柴の落葉は

あられにぞ-ものめかしくは-きこえける-かれたるならの-しばのおちばは

Arare ni zo-monomekashiku wa-kikoekeru-karetaru nara no-shiba no ochi ba wa


Te n'assabentes
que hi són quan ressona
la calamarsa
fulles seques caigudes
de les branques dels roures!

Poema no. 964.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-101-



Temes diversos

尋ね來てこととふ人もなき宿に木の間の月の影ぞさし来る

たつねきて-こととふひとの-なきやどに-このまのつきの-かげぞさしくる

Tasune kite-kototou hito no-naki yado ni-ko no ma no tsuki no-kage zo sashi kuru


En la cabana
on ningú em demana
i ningú no ve
la claror de la lluna
passa per les arbredes

Poema no. 949
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-100-



Temes diversos

鶉ふすかり田のひつじ思ひ出でてほのかにてらす三日月の影

うずらふす-かりたのひつじ-おひいでて-ほのかにてらす-みかずきのかげ

Uzura fusu-karita no hitsuji-oi idete-honoka ni terasu-mikazuki no kage


Les guatlles jeuen
al camp segat on neixen
noves brotades
i que la lluna nova
ombreja esvaïda

Poema no. 845
o0o

31 d’agost de 2019

– 落窪物語 -63-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 大将殿は若君に添ひたまひて、わが御殿におはす。日々に、立ちながらおはしつつ泣きあはれがり、かつは後の御事、あるべきやうの御沙汰も、みづから入り居なむとしたまひけれど、父おとど「新しき帝の居たまひてほどなく、長々とあらむ暇は、いと悪しかるべし」と、せちに宣ふ。女君も「幼き人々、ここに迎へむは、物忌などするに、ゆゆしかし。籠め置きたらむに、殿さへおはせずは、いとうしろめたなし。な居たまひそ」と聞えたまひければ、わが御殿に、習はぬひとり住みにて、君達うちながめ、あそばして、さうざうしく思さる。かくとく亡せたまひぬるを見たまふにつけても、よくぞ思ふことを、いそぎてける、と思す。
 かの殿には、御忌はき日とて、三日といふに、をさめてまつりたまふ。大将殿の御送りに、四位、五位、いと多くあゆみ続きたりける。「げに、宣ひしやうに、死にのさいはひ限りなし」と言ふ。
 御忌のほどは、誰も誰も、君達、例ならぬ屋の短きに、移りたまひて、寝殿には、大徳達、いと多く籠れり。大将殿おはせぬ日なし。立ちながら対面したまひつつ、すべきやうなど聞えたまふ。女君の御服のいと濃きに、精進のけに少し青みたまへるが、あはれに見えたまへば、男君、うち泣きて、
    涙川わがなみたさへ落ち添ひて君がたもとぞふちと見えける
と宣はば、女、
    袖朽たす涙の川の深ければふちの衣といふにぞありける
など聞えたまひつつ、行き還りありきたまふほどに、三十日の御忌、果てぬれば、「今はかしこに渡りたまひね。子ども恋ひ聞ゆ」と宣へば、「今いくばくにもあらず。御四十九日果てて渡らむ」と宣へば、ここになむ夜はおはしける。
 はかなくて御四十九日になりぬ。この殿にてなむ、しける。「こたみこそ果てのことなれば」とて、大将殿いといかめしうおきてたまひけり。子ども、われもわれもと、ほどほどに従ひて、したまひければ、いと猛にきらきらしき法事になむありける。
 事果てて、大将殿「今は、いざたまへ。部屋にもぞ籠むる」と宣へば、「けしからず、今は、かけても、かかることな宣ひそ。忘れざりけると聞きたまはば、思ひつつむこと出で来なむかし。なき人の御代りには、よろしう思させにしがなとこそ思はめ」と宣へば、「さらなること。女君達にも、君こそは問ひたまはめ」と宣ふ。
 越前の守、帰りたまふと聞きて、かの、おとどの「奉れ」とて処分し集めたまひし物ども、所々の荘の券、取り出でて持て参りて、「あやしうはべれども、昔人の言ひ置きたまひしかばなむ」とて奉りたまへば、大将殿、見たまひければ、帯三つ、一つはわが取らせしなり、今一つは、さすがにわろし、荘の券、ここの図となむありける。
 大将殿「けしうはあらぬ所々をこそは領じたまひけれ。この家は、などか君達、北の方の御中には奉りたまはざりし。異所のあるか」と宣へば、女君「さもなし。ここは、かう久しう年ごろ住みたまはれば、得じ。北の方、に奉りてむとなむ思ふ」と宣へば、男君「いとよきこと。これは、君得たまはずとも、おのれあれば、おはしなむ。皆、怨みの心ふぉもあらむ」と、うち語らひたまひて、越前の守近う呼び寄せて、「そこに、そのことどもは知らむ。など、いとここがちには見ゆるぞ。豪家とわづらはしがりてあるか」と、うち笑ひたまへば、守「さらに、さも侍らず。もと、物したまひし時、皆、しおき、預けたてまるなり」と申せば、「さかしうも、そたまひけるかな。『ここに誰も誰も住みつきたまふめるを、何しにかは』と、ここに宣ふめればなむ。北の方、領りたまふべし。この帯二つは、衛門の佐と、そこにと、一つづつ。美濃なる所の券と帯一つ、とどめつる。むげに、さ、し置きたまひけむ御心ばへの、かひなきやうなれば」となむ宣へば、越前の守「いと不便なること。みづからし置きはべらぬことなりとも、殿になむ。しろしめすべし。いはむや、さらに『わが、かく、し置く』など言ひ置きはべるにし違ひては。誰も誰も皆少しづつ分かたれはべるめるものを」とて取らせねば、大将「あやしくも言ふかな。みづからの心、ひがざまひし置かばこそあらめ。かく見たまへば、ここに得たまふ、同じこと。この君は、おのれあらむ限りは、さてものしたまひてむ。うち続き、幼き人々あれば、頼もし。かうて、はやう四の君なむ、思ふ人少なきやうに物したまふなるを、おのれ一向に領りきこえむと思ふ。その君達の得たまはむに添へられよ。今ニ所には、御夫たちになむつけて仕うまつるべき」と宣へば、越前の守、かしこまり喜ぶ。「まづ、かくなむと物しはべらむ」とて立てば、「もし返しなどしたまへむ、取りて物したまふな。むつかし、同じことをのみ言へば」と宣ふ。「帯は、なほ、かくて、人に賜はせ、つかはせたまはむ」と申したまへば、「今用ならむをりは物せむ。うとき人達にしあらねば」とて、しひて取らせたまふ。




i sens entrar-hi, des de la porta estant, el plorava El Taishô restà a sa residència fent companyia a ses fills. Cada jorn es traslladava a la casa del difunt Dainagon mentre feia els arranjaments pel funeral i donava les instruccions adients. Hauria volgut entrar-hi, emperò, son pare, el ministre de la Dreta, l'exhortà a no fer-ho perquè feia molt poc que l'emperador era al tron i una llarga absència de la cort seria molt desconvenient. També Ochikubo li ho demanà :

– Si portessis els nens ací hauríem de fer una cerimònia de purificació i açò seria malestant. Si ells restessin sols a casa de Sanjô mentre tu ets ací ens amoïnaríem molt, resta allà.

El Taishô no era avesat a ésser allà sol. Esguardà els nens, jugà amb ells i es sentí molt sol. Quan pensà en com d'aviat el Dainagon havia traspassat sentí que li hauria agradat fer més coses promptament per ell.

El funeral es celebrà tres jorns després del traspàs car era un jorn malaurat. Molts dignataris del quart i cinquè rang hi foren presents i escortaren el Taishô a la cerimònia. Hom digué que el Dainagon havia hagut una benaurada mort. Per la durada del dol tota la família es traslladà a unes casetes que es dreçaren per aquella ocasió mentre un gran nombre de monjos de molta virtut es reuniren a la residència.

No passava un jorn que el Taishô no hi anés i parlés amb Ochikubo de fora estant sobre els arranjaments que calia fer. Veure-la abillada de fosc amb la pal·lidesa de son rostre pell dejuni l'adoloria.

Eixes llàgrimes
vessades són com un riu
que amb les teves
amaren les mànigues
fins a semblar un estany.

I ella contestà :

Amb les mànigues
al riu de mes llàgrimes
desfetes al fons
és com dir que m'abillo
amb vestit de glicines. (91)


I anant i venint de les dues cases passaren els trenta jorns de purificació.

– Ara ja pots tornar. Els nens t'enyoren.
– No puc encara. Tornaré passats els quaranta-nou jorns de dol.

Així el Taishô anà cada nit allà.

S'arribà al darrer jorn del dol i a la residència del Dainagon es celebrà el servei de difunts arranjat amb tota solemnitat pel Taishô. Fills i filles acompliren perfectament llurs obligances i el servei fou esplèndidament reeixit.

A la cloenda el Taishô digué a Ochikubo :

– Bé, vine ja. Altrament et podrien recloure en una cambra......
– Quina impertinència! No ho tornis a dir açò. Si et sentissin pensarien que no has oblidat tot allò i no voldrien tenir res a veure amb nosaltres. Ara que mon pare no hi és vull demostrar-los mon afecte.
– Tens raó. Ara cal fer costat a tes germanes.

Quan l'Echizen no Kami sentí que se'n tornaven a Sanjô es reuní amb ells i els hi lliurà els objectes i les escriptures que els hi havia deixat son difunt pare.

– Són coses insignificants, mes és l'herència que us ha deixat,

El Taishô ho contemplà. Hi havia tres “obis”, un d'ells era aquell que ell mateix li havia donat i que era el més valuós. Hi havia les escriptures d'unes propietats i el plànol de la residència familiar.

– Són propietats que no són pas malament. Emperò, per què no ha deixat aquesta casa a ses fills i a la Kita no Kata? Teniu un altre lloc?
– No n'hi ha cap altre – digué Ochikubo- Jo no vull aquesta casa on hi han viscut sempre. Penso donar-la a la Kita no Kata.
– Açò està molt bé. Si l'haguéssim mentre ells no en tenen pas, es sentirien agreujats.

Demanaren a l'Echizen no Kami d'acostar-s'hi.

– Vós coneixeu aquest afer en detall. Per què se'ns dona tant? És per la influència de mon càrrec?

Digué el Taishô tot rient.

– No és pròpiament açò. Sa darrera voluntat fou de llegar-vos-ho tot.
– Molt prudent de sa part. Com dia ella, com podria jo haver aquesta casa on sempre hi veu viscut? És la Kita no Kata qui l'hauria d'haver. D'aquests “obis” un és per al Saemon no Suke i un per a vós. Guardaré les escriptures de la casa de la província de Mino i l'altre “obi”, perquè no sembli que no valoro prou son llegat.

L'Echizen no Kami digué refusant :

– Açò és malestant. Encara que no us ho hagués llegat seria només a vós de disposar-ne, i més encara havent estant aquesta sa voluntat. Cadascun de nosaltres ha rebut qualque cosa.
- Se'm fa estrany açò que dieu. Ningú no us retrauria si us quedéssiu la casa. A ella tant li fa haver-la com no. Mentre jo sigui en vida a ella no li mancarà de res. A més, hi ha els fills que tindrien cura d'ella. Així que com la quarta damisel·la (92) no té ningú que vetlli per ella jo faré allò que calgui perquè no tingui cap mancança. També afavoriré els marits de la primera i segona dames.

L'Echizen no Kami en restà molt content i agraït. S'alçà per a anar-se'n.

– Diré açò a ma família.
– Si ho refusen no acceptaré cap retorn. Seria una inconveniència.
– Aquests “obis” podríeu fer-ne present a algú.
– Si en tingués necessitat us els demanaria. Ara tenim una relació.

I insistí perquè els hagués.

- - - - - -

91 – Joc de paraules amb “fuchi” (淵) : llac, estany, aigües profundes, etc. , i “fuji” (藤) : glicina, el qual color era emprat per a la roba de dol.
92 - La nota que acompanya el text esmenta altres versions on hi apareix també la “tercera dama”, com no és el cas en aquesta versió no ho tradueixo.

o0o

24 d’agost de 2019

小林 一茶 -99-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




釣人やいま~しいと夕桜
つりびとや いまいましいと ゆうざくら
Tsuribito ya-imaimashii to-yuuzakura

Per al pescador
una nosa al vespre
flors de cirerer.




桃咲くや犬にまたがる悪太郎
ももさくや いぬにまたがる あくたろう
Momo saku ya-inu ni matagaru-aku taroo

Flors de presseguer
el noi entremaliat
cavalca un gos.


o0o