20 de juliol de 2019


小林 一茶 -96-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




鳥の音に咲うともせず梅の花
とりのねに さこうともせず うめのはな
Tori no ne ni-sakou to mo sezu-

El cant dels ocells
emperò la prunera
no és florida.


拝上頭に花の雫かな
おがみあぐ かしらにはなの しずくかな
Ogami agu-kashira ni hana no-shizuku kana

Mentre sóc pregant
a la cara alçada
l’hi cauen les flors.

o0o


小林 一茶 -95-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




臭水の井戸の中より梅の花
くさみずの いどのなかより うめのはな
Kusa mizu no-ido no naka yori-ume no hana

De la bocana
d'un pou d'aigua pudenta
flors de prunera.





梅さくやごまめちらばふ猫の墓
うめさくや ごまめちらばう ねこのはか
Ume saku ya-komame chirabau-neko no haka

Flors de prunera
sobre la tomba del gat
sardines seques.

o0o

小林 一茶 -94-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



春ぞとてしぶ~咲し椿哉
はるぞとて しぶしぶさきし つばきかな
Haru zo tote-shibushibu sakishi-tsubaki kana

És primavera
mes desmenjada floreix
la camèlia.




下草も香に匂ひけり梅(の)花
したくさも かににおいけり うめのはな
Shitakusa mo-ka ni nioi keri-ume no hana

Inclús els herbots
sota l'arbre són fragants
flors de prunera.

o0o

13 de juliol de 2019

Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR

いな妻の一網うつやいせのうみ Inazuma no hito ami utsuyashi ise no umi.

Com una xarxa
sobre la cala d'Ise
hi cau un llampec.

いなづまや堅田泊リの宵の空 Inazuma ya katada domari no yooi no sora.

Una llampada
mentre sóc a Katada
al cel del vespre.

稲妻にこぼるゝ音や竹の露 Inazuma ni koboruru oto ya take no tsuyu.

El so d'un llampec
fa caure la rosada
sobre els bambús.
o0o

与謝蕪村 - 86
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


英一蝶が畫に贊望れて Llegenda per a una pintura de Hanabusa Itchô.

四五人に月落かゝるおどり哉 Shi-go-nin ni tsuki ochi kakaru odori kana.

Sota la lluna
unes quantes persones
hi fan ballada. (35)

ひたと犬の啼町越へて躍かな
Hita to inu no naku machi koete odori kana.


El lladruc del gos
passa intens pel poble
mentre es balla.
- - - - - -

35 - Hanabusa Itchô (英一蝶, 1652-1724).
0o0

与謝蕪村 - 85
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


高燈籠滅なんとするあまたゝび Takadourou kienan to suru amatatabi.

Ja massa vegades
s'ha apagat la flama
de les llanternes. (33)


七夕 Tanabata

梶の葉を朗詠集のしほり哉 Kaji no ha wo roueishuu no shiori kana.

Fulles de morer

marcador de pàgines

del poemari. (34)

- - - - - -

33 - Messuru (滅) té també el significat de "mort". El primer vers té sis síl·labes.

34 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei(天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
o0o

6 de juliol de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-96-



Temes diversos

松風のおとあはれなる山里にさびしさそふる日ぐらしのこゑ
まつかぜの-おとあはれなる-やまざとに-さびしさそふる-ひくらしのこゑ
Matsukaze no-oto aware naru-yamazato ni-sabishisa souru-hikurashi no koe



Tristos ressonen
els pins amb la ventada
en la solitud
del poble de muntanya
la veu de la cigala

Poema no. 940
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-95-


雑 Temes diversos

待たれつる入相の鐘の音すなり明日もやあらばきかんとからん
またれつる- いりあひのかねの- おとすなり-あすもやあらば -きかんとからん
Mataretsuru-iriai no kane no-oto su nari-asu mo ya araba-kikan to naran



Les campanades
del capvespre ja repiquen
tot esperades
si també ho fan demà
tornaré a sentir-les

Poema no. 939
Nota : el segon vers té 8 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-94-



Temes diversos

とふ人も思ひたえたる山里のさびしさなくば住みうからまし
とふひとも-おもひたえたる-やまざとの-さびしさなくは-すみうからまし
Tou hito mo-omoi taetaru-yamazato no-sabishisa naku wa-sumi ukaramashi

Si no hi penso
en qui no em visita
trista la vida
sens aquesta solitud
al poble de muntanya

Poema no. 939

29 de juny de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 171

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十一】


いまの左のおとゝ少将にものし給ふける時故式部卿宮につねにまいり給けりかの宮にやまとゝいふ人さふらひけるをものなとのたまひけれはいとわりなくいろこのむ人にて女いとおかしうめてたしと思ひけりされとつねにあふ事かたかりけりやまと
人しれぬ心のうちにもゆる火は煙もたゝてくゆりこそすれ
といひやりけれはかへし
ふしのねの絶ぬおもひも有ものをくゆるはつらき心成けり
とありけりかくて久しう参り給はさりけるころ女いといたうまちわひにけりいかなる心ちしけれはかさるわさはしけむ人にもし らせてくるまにのりて内に参りにけり左衛門のちんにくるまをたててわたる人をよひよせていかて少将の君にものきこえんといひけれはあやしきことかなたれと 聞ゆる人のかゝる事はし給ふそなといひすさひていりぬ又わたれはおなしこといへはいさ殿上なとにやおはしますらむいかてかきこえんなといひていりぬる人も ありうへのきぬきたるものゝいりけるをしゐてよひけれはあやしとおもひてきたりける少将のきみやおはしますとゝひけりおはしますといひけれはいとせちにき こえさすへきこと有て殿より人なんまいりたるときこえ給へと有けれはいとやすきことなりそも/\かくきこえつきたらん人をは忘れ給ふましやいとあはれに夜 ふけて人すくなにてものし給かなといひて入ていと久しかりけれはむこに待たてりけるからうしてこれもいひつかてやいてぬらんいかさまにせんとおもふほとに なんいてきたりけるさていふやう御まへに御あそひなとしたまへるをからうしてなんきこえつれはたかものしたまふならんいとあやしきことたしかにとひ奉りて ことなむの給ひつるといへはしんしちにはしもつかたよりなりみつから聞えんとをきこえたまへといひけれはさなん申すときこえけれはさにやあらんとおもふに いとあやしうもおかしうもおほえ給けりしはしといはせてたち出てひろはたの中納言の侍従にものし給ひける時かゝる事なんあるをいかゝすへきとたはかり給け りさてさゑもんのちんにとのゐ所なりけるひやうふたゝみなともていきてそこになんおろいたまひけるいかてかくはのたまひけれはなにかはいとあさましうも のゝおほゆれは............................
敦慶のみここの家に大和といふ人に、左大臣、
今さらに思もひでじとしのぶを戀ひしきにこそ忘れわびぬれ

En temps que l'actual ministre de l'Esquerra era capità de la Guàrdia (336) visitava sovint el príncep director de Cerimònies. Allà hi servia una dona de nom Yamato, la qual el capità havia festejat, i com era molt enamoradissa l'havia trobat molt plaent amb les dones. Això no obstant, després els hi havia estat difícil de retrobar-se. Yamato li féu arribar :

Desconeguda
és la flama que crema
dintre de mon cor
i encara que sens fums
és del cert cendra viva. (337).

I la resposta :

Amor que crema
sense apagar-se mai
al cim del Fuji
cendra viva covada
és mostra d'un cor feral. (338)

Durant un temps ell no la visità i la dona l'havia esperat amb impaciència. Què li passava amb ses sentiments, quin era el problema? I sens dir res a ningú pujà a son carruatge i se n'anà al palau. S'aturà a la caserna de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra i cridà un home que passava.

-Hauria de parlar amb el senyor capità – digué.

L'home entrà tot rondinant :

-Quina cosa més estranya! Qui s'ha cregut que és per a comportar-se així?
Algú altre passà i ella li demanà el mateix.

-Segurament és a palau, no sé com avisar-lo....

I ell també entrà.

Passà algú que portava un vestit de cort i el cridà porfidiosa i l'home s'hi atansà sorprès.

-Que hi és el senyor capità?
-Sí que hi és.
-Haig de comunicar-li una cosa molt important. Us prego de dir-li que ha vingut algú de palau.
-Res de més fàcil! Bé, ara, que no se n'oblidi de la persona amb aquest assumpte. És una pena que hàgiu vingut tan tard al vespre quan hi ha poca gent.

L'home entrà i triga molt a tornar. Yamato tingué la sensació d'haver esperat una eternitat quan tot pensant que aquell home se n'havia anat sens haver transmès son missatge i preguntant-se què hauria de fer, aquell home aparegué.

-Està actuant per a sa majestat. Gairebé no he pogut parlar amb ell. “De què es tractarà? És molt estrany.... Aneu i informeu-vos-en exactament!” Això se m'ha ordenat.
-En realitat és de part d'una persona de poc rang. Digueu-li que jo mateixa li ho faré saber.

L'home n'informà el capità, qui s'imaginà que seria ella i pensà que tot allò era ben estrany, i divertit féu dir-li que s'esperés una mica. Anà a consultar el conseller del Centre Hirohata (339), llavors camarlenc, què hauria de fer en aquella situació. Féu portar al quarter de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra uns paravents i estores i la hi instal.là.

-Què us ha portat ací?
-Bé, res, que no m'he sentit ben tractada per vós........ (340)

A una dona de nom Yamato de la residència del príncep Tsuyoshi, de part del ministre de l'Esquerra :

Pensàreu potser
que ja no us recordo
al dia d'avui
més no puc oblidar-vos
perquè llangueixo d'amor. (341).
- - - - -
336 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970).
337 – Poema no. 850, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).
338 – Poema no. 851, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集). Clàssic joc de paraules entre “omoi/omohi” (思い/思ひ) ; estimació, amor, pensar, etc, i “hi” (火): foc.
339 – Minamoto no Moroakira (源庶明, 903-955).
340 – Aquí hi ha un buit de text.
341 – Poema no. 789, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集).
o0o

24 de juny de 2019

落窪物語 -61-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


巻四



 かくて、やうやう中納言重く悩みたまへば、大将殿、いとほしく思し嘆きて、修法などあまたせさせたまへば、中納言「何かは。今は思ふことも侍らねば、命惜しくもはべらず。わづらはしく何かは折りせさせたまふ」と申したまふ。弱るやうひなりたまへば、「なほ死ぬべきなめり。今しばし生きてあらばやと思ふは、わが年ごろ沈みて、昨日今日の若人どもに多く越えられて、なり劣りつるになむ、恥に思ひける。わが君のかばかり顧みたまふ御世に、命だにあらば、なりぬと思ひぬるに、また、かく死ぬれば、わが身の大納言になるまじき報にてこそありけれど、これのみぞ、あかずおぼゆること。さては、老い果ての面立たしさは、おのれにまさる人、世にあらじ」と宣ふを、大将聞きたまひて、あはれにおぼゆること限りなし。女君「やがて大納言をかな。一人なしたてまつりて、あかむことなしと思はせたてまつらむ」と宣ふを聞きたまひて、げに、させばや、と思せど、員よりほかの大納言になさむことは難し。人の、はた取るべきにあらず、わがを許さむの御心つきて、父おとどの御もとにまうでたまひて、「かくなむ思ひたまへるを、幼き者ども多く侍れど、それが徳を見すべく、行く末あるべきことにもあらぬ代りには、このことをなむ、そはべらむと思ひはべる。御けしき、よろしう定めさせたまへ」と申させたまふ。「何かは。さ思はむを、早うさるべきやうに奏を奉らせよ。大納言はなくても、あしくもあらじ」と、わが心なる世なればと思して宣へば、限りなく喜びたまひて、申したまひて、奏したてまつらせたまひて、中納言、大納言になりたまふ宣旨下したまひつ。これを聞きて、大納言、わづらふ心ちに、泣く泣く喜びたまふさま、親にかく喜ばれたまふに、功徳ならむと見ゆ。
 喜びに起き立ちて願立てさす。「定業の命ものべたまへ」と、心にも願立てさするけにや、少しおこたりて、思ひ強りて起き居て、内裏へ参るべき日見せ、とかくせさすべきこと当て行ふとても、「わが子ども七人あれど、かく現世、後生うれしき目見せつるやありつる。かかりける仏を、少しにてもおろかなりけむは、わが身の不幸なる目を見むとてこそありけれ。子ニ三人、婿取りたれど、今にわれにかかりてこそはありつめれ。あまさへ憂き恥の限りこそ見せつれ。この殿は、塵ばかり仕うまつることのなけれど、御顧みをかくこよなく見る、かへりては、恥づかしき心ちして。われ死なば、代りには、をのこ子にもまれ、をんなにもまれ、君に仕うまつれ」と、いとさかしう言ひいます。かかれば、北の方、憎し、とく死ねかしと思ふ。
 その日になりて、いと清げにさうぞきて、男君、女君一つ所におはするほどにて、拝みたてまつりたまへば、「いとかしこし」と聞えたまへば、「おのれは、おほやけもかしこくもおはしまさず。ただあが君のみこそ、うれすくかたじけなくおぼえたまへ。この世に仕うまつらで死ぬとも、大方守りともなりはべりて、など念じはべる」と申したまふ。それよりまかでたまひて、右の大殿に参りたまひて、また内裏に参りたまふ。人々に禄賜ふことも同じやうにて、猛なることどもなれば、書かず。
 大納言は、その日より臥して、また重く苦しうしたまふ。「今は塵ばかり思ふことなければ、死なむ命も惜しからず」と言ひ臥したまへり。いと弱くなりたまふと聞きたまひて、大将殿の北の方、渡りたまへり。おとど、かたじけなくうれしと思ひたまへり。御むすめ五人つどひて仕うまつり嘆きたまふ。おとど、異御子どもの仕うまつりたまふは物とも思さず、大将殿の北の方、添ひおはするを、うれしと、いみじうめでたきことに思して、ものも参りたまふ。湯漬をなむ参りたまひける。


La malaltia del Chûnagon s'agreujà mica en mica. I el Taishô, condolgut i afligit, comanà que es fessis pregàries i exorcismes per a sa convalescència.

– Per què tot açò? - digué el Chûnagon – Ara ja no tinc cap recança ni temença de deixar la vida. Per què doncs amoïnar-se amb pregàries?

Era molt afeblit.

– La mort m'és propera. Només per una cosa voldria viure una mica més. En aquests anys no he rebut cap promoció. Gent més jove que jo ha estat ja molt promocionada, i aquesta inferioritat m'humilia. Si visqués una mica més, amb l'ajut del Taishô, crec que ho assoliria. Si moro sens rebre l'honor d'esdevenir Dainagon serà cosa del fat. Açò és tot allò que desitjo, a més del que he rebut, en ma vellesa, i amb la mort ben a prop açò seria l'honor més gran que podria rebre.

Quan el Taishô ho sabé fou molt afligit. Ochikubo li digué :

– Voldria tant que fos Dainagon! Faria el que fos perquè n'esdevingués.

El Taishô desitjava poder fer-ho, mes era difícil car no hi havia càrrecs de Dainagon disponibles. No se li podia llevar el títol a ningú per a cedir-lo al Chûnagon. El Taishô decidí que li cediria son càrrec, i anà a la residència de son pare el ministre i li ho comunicà.

– Jo tinc molts fills, mes el Chûnagon no viurà prou per a gaudir-ne, per açò he decidit fer-ho. Voldria vostre vistiplau.
– Per què m`hi hauria d'oposar? Comunica-ho immediatament a l'emperador. Pots molt bé renunciar al càrrec de Dainagon.

Com podia fer allò que volgués sens que ningú no s'hi oposés es sentí molt feliç.

Presentà la petició oficial i el Chûnagon esdevingué Dainagon per decret imperial. Quan ho sabé el Chûnagon plorà de joia tot i sa dolença. Per haver-li procurat tanta joia el Taishô i Ochikubo gaudirien de felicitat en la vida futura.

Ple de joia el nou Dainagon s'alçà del llit i féu pregàries als déus.

– Tot i l'existència condicionada pel fat, allargueu-me una mica més la vida.

Sa creença el féu llevar del llit i demanà que es cerqués un jorn benaurat per a determinar la data de sa visita a la cort.

– Tinc cinc fills, mes qui d'ells ha fet tant per a ma benaurança en aquest món i en el venidor sinó Ochikubo? Ha estat per mon malfat que he menystingut una persona virtuosa. Tinc dos o tres gendres que ara mateix depenen de mi i que a més m'omplen de vergonya. Jo no he fet res per al Taishô i açò em fa sentir vergonya. Quan sigui mort, serviu el Taishô i Ochikubo com si fossin jo mateix.

Ho digué de faiçó molt assenyada, emperò, la Kita no Kata desitjà amb malvolença que morís ben aviat.


El jorn de la visita del nou Dainagon a la cort s'abillà esplèndidament, i primer anà a veure el Taishô i Ochikubo. Un cop allà, es prostrà a llur davant.

– Molt honor ens feu.
– No és la cort a qui haig d'honorar, només vosaltres m'heu honrat amb aquesta benaurança. Moriré i no us podré servir en aquest món, mes pregaré per a vetllar per vosaltres.

D'allà anà a la residència del ministre de la Dreta, i després a la cort. Féu regals a tothom per igual, i encara que tot fou magnífic no ho escriurem.


Des d'aquell jorn el Dainagon s'allità i sa malaltia s'agreujà.

– Ara ja no tinc cap afany ni em reca de morir.

Quan la Kita no Kata del Taishô ho sabé s'hi traslladà. Son pare fou molt content. Ses filles eren totes allà i consiroses l'atengueren, mes ell no parà esment en les altres filles, només era feliç quan Ochikubo era a son costat, I era tan content que fins i tot menjà una mica d'arròs bullit amb aigua calenta.

o0o

15 de juny de 2019

小林 一茶 -93-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





大鶴の大事に歩く菫哉
おおづるの だいじにあるく すみれかな
Oozuru no-daiji ni aruku-sumire kana

Tota pomposa
camina la grua per
les violetes.



菜の花や鼠と遊ぶむら雀
なのはなや ねずみとあそぶ むらすずめ
Na no hana ya-nezumi to asobu-mura suzume

En flors de colza
el pardal joguineja
amb el ratolí.


o0o

小林 一茶 -92-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





ひざの児の頬べたなめる小てふ哉
ひざのこの ほおべたなめる こちょうかな
Hiza no ko no-hoopeta nameru-ko choo kana

Llepes la galta
del nadó a la falda
papalloneta.



籠の鳥蝶をうらやむ目つき哉
かごのとり ちょうをうらやむ めつきかな
Kago no tori-choo o urayamu-metsuki kana

Mira envejós
l'ocell de la gàbia
la papallona.

o0o

小林 一茶 -91-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.





寝る蝶にかしておくぞよ膝がしら
ねるちょうに かしておくぞよ ひざがしら
Neru choo ni-kashite oku zo yo-hizagashira

Deixo mon genoll
perquè allà hi dormi
la papallona.




さをしかの角をも遊ぶ小てふ哉
さおしかの つのをもあそぶ こちょうかな
Saoshika no-tsuno o mo asobu-ko choo na

Les banyes del boc
són també per a jugar
papalloneta!

o0o

8 de juny de 2019

与謝蕪村 - 84
秋 TARDOR







秋立や素湯香しき施藥院 Aki tatsu ya sayu koubashiki seyaku-in.

S'alça la tardor
flairosa a l'hospital
l'aigua calenta.

初秋や餘所の灯見ゆる宵のほど Hatsuaki ya yoso no hi miyuru yoi no hodo.

Primers de tardor
es veu el foc d'altres llocs
durant els vespres.

秋夜閑窓のもとに指を屈して、世になき友を算ふ A la finestra en nit de tardor compto amb els dits els amics que ja no hi són.

とうろうを三たびかゝげぬ露ながら
Tourou wo mitabi kakagenu tsuyu nagara.

Per tres vegades
he penjat les llanternes
molles de gebre.
o0o

与謝蕪村 - 83
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR





秋來ぬと合點させたる嚔かな Aki kinu togaten sasetaru kusame kana.

Ja és la tardor
i qui m'ho fa entendre
és un esternut.

秋たつや何におどろく陰陽師 Aki tatsu ya nani ni odoroku onmyouji.

S'alça la tardor
i com és que es sorprèn
l'endevinaire?

貧乏に追つかれけりけさの秋 Binmou ni oitsukare keri kesa no aki.

Amb la pobresa
tu sí que m'has enxampat
matí de tardor.
o0o

与謝蕪村 - 82
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



端居して妻子を避る暑かな Hashi-i shite saishi wo sakuru atsusa kana.

A la balcona
evito per la calor
dona i infants.

o0o

1 de juny de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-93-


雑 / 高野より京なる人につかはしける
Temes diversos / Enviat des de la muntanya de Kôya a algú de la capital.

住むことは所がらぞといひながら高野はもののあはれなるかな
すむことは-ところがらぞと-いひながら-たかのはものの-あはれなるかな
Sumu koto wa-tokorogara zo to-iinagara-takano wa mono no-aware naru kana

Claredat de ment
emana d'on un s'està
això ho dic jo
la muntanya on m'estic
lloc de melanconia

Poema no. 913
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-92-

雑 / 観心
Temes diversos / Reflexió sobre la ment.

やみはれて心のそらにすむ月はにしの山邊やちかくなるらむ
やみはれて-こころのそらに-すむつきは-にしのやまべや-ちかくなるらむ
Yami harete-kokoro no sora ni-sumu tsuki wa-nishi no yamabe ya-chikaku naruramu

La lluna clara
està al cel de la ment
desfent tenebres
cada cop més propera
a muntanyes de l'oest

Poema no. 876

Nota : "Muntanyes de l'oest" és on rau el paradís budista.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-91-


雑 / 暁念仏と云ふ事を
Temes diversos / A l'alba recitant la pregària a Buda.

夢さむる鐘のひびきに打ちそへて十度の御名を唱へつるかな
ゆめさむる-かねのひびきに-うちそへて-とたびのみなを-となへつるかな
Yume samuru-kane no hibiki ni-uchisoete-totabi no mina o-tonaetsuru kana

Les campanades
em desperten del somni
i tot repicant
deu vegades recito
el nom sagrat de Buda

Poema no. 871
o0o

25 de maig de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 170

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十】



これひらのさいしやう中将にものし給ける時故兵部卿宮の別當したまひけれはつねにまいりなれてこたちもかたらひ給けりその 君内よりまかて給けるまゝに風になむあひ給てわつらひ給けるとふらひにくすりの酒さかななとてうして兵衛の命婦なんやり給ひけるそのかへりことにいとうれ しうとひ給へることあさましうかゝる病もつくものになんありけるとて
青柳のいとならねとも春風のふけはかたよる我身成けり
とあれはひやうゑの命婦かへし
いさゝめに吹風にやはなひくへき野分過しゝ君にやはあらぬ


El conseller Korehira (333), quan era comandant de la Guàrdia, anava a la residència del difunt príncep director de cerimònies (334) com a intendent i s'esbargia amb les dones de la cort.
Un jorn quan sortia de palau agafà un cop d'aire i emmalaltí. Hyôe no Myôbu (335) li preparà com a medicament “sake” i unes delicadures i li ho féu arribar. Agraint-li-ho, ell li digué :

- Sóc ben abatut amb aquest refredat que he agafat.

Certament no sóc
verda branca de salze
de primavera
la bufada d'aquest vent
ha ben plegat el meu cos.

A això Hyôe no Myôbu contestà :

Que sigueu plegat
per vent de primavera
de poc esbufec
vós que heu ben resistit
altres oratges més forts?
- - - - - -
333 – Fujiwara no Korehira (藤原伊衡, 876-938).
334 - Príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930, fill de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Va ser un gran music.
335 – Hyôe no Myôbu (兵衛の命婦, ¿-?). Podria tractar-se de Hyôe no kimi (兵衛のきみ, ?-?), filla de Fujiwara no Kaneshige (藤原兼茂, ?-923) de la narració no. 56, nota 104?.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 169

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十九】


むかしうとねりなりける人おほうわのみてくら使にやまとの国にくたりけり井手といふわたりにきよけなる人の家より女共わら はへ出きて此いく人を見るきたなけなき女いとおかしけなる子をいたきてかとのもとにたてり此ちこのかほのいとおかしけなりけれはめをとゝめてそのここちゐ てこといひけれはこの女よりきたりちかく見るにいとおかしけなりけれはゆめことおとこし給ふな我にあひ給へおほきになり給はんほとにまいりこんといひてこ れをかたみにし給へとておひをときてとらせけりさてこの子のしたりけるおひをときとりてもたりけるふみにひきゆひてもたせていぬこの子とし六七はかりに有 けりこの男いろこのみなりける人なれはいふになん有けるこれを此子は忘れすおもひもたりけりかくて七八年はかり有て又おなしつかひに さゝれてやまとへいくとて井手のわたりにやとりてゐてみれはまへに井なむ有けるそれに水くむ女ともあるかいふやう..........


Fou una vegada un oficial de la cort que anà a la contrada de Yamato com a missatger imperial al santuari de Miwa. En un lloc de nom Ide unes dones i uns infants sortiren d'una casa de gent honorable per veure'l passar. Una dona gens desagradable portava una nena preciosa als braços. Era dreta al llindar de la porta.
El bell rostre de la nena féu fixar els ulls al missatger.

- Porteu-me aquesta nena!

Digué, i la dona se li apropà. Vista d'a prop era veritable preciosa.

- Que no sigui per a ningú altre! Doneu-me-la per muller. Quan hagi crescut vindré a cercar-la. Tingueu això com a record.

Es deslligà el cinyell i l'hi donà. Tot seguit féu deslligar el cinyell de la criatura, l'agafà i el lligà a la lletra que portava. La nena tenia llavors sis o set anys.
L'home que havia parlat així era molt festejador.
La nena mai no oblidà allò i en conservà la memòria.
Així passaren set o vuit anys i quan aquell mateix missatger fou enviat altra vegada a Yamato féu estada a Ide i tot mirant veié un pou davant de la casa. HI havia unes dones que pouaven i deien........... (332).
- - - - - -

332 – El text original queda interromput en aquest punt.
o0o

18 de maig de 2019

落窪物語 -60-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

 今年なむ七十になりたまひけると聞きたまひて、大納言の思しける、「行先遠く、またもしてむとおぼゆる人ならばこそ、のどかになども思はめ。人は、しきりたるやうに思ふとも、七十の賀せむ。わがせむと思ひし本意とげむ。懲ずべき限りは、あまたたびしてき。うれしとおぼゆることは、ただ一たびにてやむなむは、いとかひなし。死にての後には、よろづのことすれども、誰か見はやし、うれしと思はむとする。こたみばかりのこと、力の堪へむ限りせむ」と、思ほし立ちて、いそぎたまふ。国々の守どもも、ただ御けしきのままに仕うまつり、いかでいかでと思ひければ、一つづつ物宣へど、いとやすう人々の御前の饗のことをなむ当てたまへりける。衛門の尉は、叙爵得て、三河の守になりにければ、衛門は、ただ七日がほど暇申して、率てくだりけるに、女君、旅の具、銀のかなまり一具、装束よりはじめて、くはしくなむして、くだしたまひける。そがもとにも、「かうかうのいそぎをなむする。絹少し」と召しに、走らせ遣はしたりければ、すなはち守は男君の御もとに百疋奉り、妻は北の方の御もとに茜に染めたる絹二十疋奉れり。舞すべき人の子どものことなど、召仰せなどしたまふ。御調度尽したまふ。金のみなむ多く入りたる。父おとど「など、かくしきりて猛はることはする」とも。物賜はすことあれば、「のちの齢いくばくもあらじ。生ける時、うれしとおぼえよ。ここなる子のことは、力なくとも、われせむ」と宣ひて、もろ心にいそぎたまふ。大将をいみじく愛しくしたまふ御心に入りたまふことなればなりけり。
 十一月十一日になむ、したまひける。こたみは、わが御殿に皆にきいれて、迎へたてまつりたまひてなむ。くはしくは、うるさければ書かず。例の、人のただいといかめしう猛なりけるなりけり。
 屏風の絵、ことども、いと多かれど書かず。しるしばかり、ただ端の枚一枚、
    朝ぼらけ霞みて見ゆる吉野山春や夜のまに越えて来つらむ
二月、桜の散るを仰ぎて立てり。
    桜花散るてふことは今年より忘れてにほへ千代のためしに
三月三日、桃の花咲きたるを、人折れり。
    三千年になるてふ桃の花盛り折りてかさざむ君がたぐひに
四月。
    ほととぎす待ちつる宵の忍びねはまどろまねどもおどろかれけり
五月、菖蒲葺く家に、ほととぎす鳴けり。
    声立てて今日しも鳴くはほととぎすあやめ知るべきつまやなるらむ
六月、祓したり。
    みそぎする川瀬の底の清ければ千とせのかげを映してぞ見る
七月七日、七夕祭れる家あり。
    雲もなく空澄みわたる天の川今やひこぼし舟わらすらむ
八月、嵯峨野に所の衆ども前栽堀りに、
    うちむれて掘るに嵯峨野のをみなへし露も心をおかでひかれよ
九月、白菊多く咲きたる家を見る。
    時ならぬ雪とや人の思ふらむまがきに咲ける白菊の花
十月、もみぢいとおもしろきなかをゆくに、散りかかれば、仰ぎて立てり。
    旅人のここに手向くるぬさなれや秋すぎて散る山のもみぢば
十一月、
                 よろづよを経て君につかへむ
十二月、山に雪いと高く降れる家に、女ながめて居たり。
    雪ふかく積もりてのちは山里にふりはへてくる人のなきかな
御杖の、
    八十坂を越えよと伐れる杖なればつきてをのぼれ位山にも
などなむありけり。
 広くおもしろき池の、鏡のやうなるに、龍頭、楽人ども船に乗りて遊びゐたるは、いみじうおもしろし。上達部、殿上人は、居あまるまで多かり。右の大殿おはしたり。被け物なむ、数知らず入りたり。中宮よりも、大袿十襲、中納言殿より被け物十襲、さまざまに奉りたまへば、宮の御達、蔵人も、皆物見むとて、まかでぬ。中納言、たちまちに御心ちもやみて、までたし。日一日、遊び暮して、事果てて、夜更けて、まかでたまふに、物被けたまはぬなし。やむごとはきには御贈物添へて、したまへり。右の大殿、中納言殿に、いとかしこき馬二つ、世に名高き箏のこと、奉りたまふ。御前の人々に従ひて物被けたまふ。腰差えさせたまふ。越前の守、「このことばかりは、わが思ふやうにせよ」とて、当てたまひてければ、いとめやすくしたり。ニ三日ばかり、とどめたてまつりたまひて、渡したてまつりたまひける。女君、かくしたまふことを、いとうれしと思ひきこえたまふ。大将、いとかひありて思す。



Quan el Dainagon sabé que aquell any el Chûnagon feia setanta anys es digué :

– Si son fat és de llarga vida encara pot haver-hi altres celebracions. Potser no cal amoïnar-se. Tot i que tothom pensi que és acuitat celebrarem son setantè aniversari. Acompliré allò que penso. Com l'he fet patir molt un instant de felicitat seria endebades. Una vegada morts els pares, qui és content i valora allò que ha fet per a ells? Ara quan ho faci serà amb tot allò que pugui.

I s'afanyà amb els aparells.

Els governadors de les contrades s'atengueren a les ordres del Dainagon i les acompliren de grat enviant tot allò que se'ls demanà per als convidats de la celebració.

L'Emon no Jò (86) havia estat promocionat al cinquè rang i nomenat governador de Mikawa. Emon (87) rebé permís per a anar set jorns amb son espòs a Mikawa, i Ochikubo li donà coses per al viatge, un joc de bols d'argent i vestits, tot molt ben agençat. Quan el Dainagon demanà al governador de Mikawa una mica de seda per a la celebració aquest envià immediatament cent rotlles de seda, i Akogi, sa muller, n'envià vint a Ochikubo tenyits de granat. Es convocaren nens per a les danses, es feren fer mobles, i molt or fou emprat.

El ministre de la Dreta preguntà a son fill :

– Per què tant d'afany? El Chûnagon no viurà massa anys. Fes-lo feliç mentre és en vida. Jo faré tot allò a mon abast per a ses fills.

I prengué part en els aparells per tot l'amor que tenia per son fill, el Taishô.

Es fixà la data de l'onzè jorn de l'onzena lluna per a la celebració, aquesta vegada a la residència del Taishô on s'hi traslladà la família del Chûnagon.

Debades seria descriure-ho en detall. Tot fou esplendorós com pertoca d'un Taishô.
Es feren molts paravents amb pintures que no cal descriure, només a tall d'exemple els darrers de la fila :

Primera lluna :

El mont Yoshino
sembla ser a trenc d'alba
colgat de boira
potser la primavera
és arribada de nit?

Segona lluna. Un home contempla com cauen les flors del cirerer :

Flors del cirerer
que enguany heu oblidat
de fer estesa
sigueu potser l'exemple
per mil generacions.

Tercera lluna. Un home trenca una branca de presseguer florit :

D'aquest presseguer
florit cada tres mil anys
trenco la branca
que poso a tes cabells
amb llarga vida l'afany.

Quarta lluna :

A la vesprada
mentre jo esperava
el cant del cucut
m'ha sobtat sa feble veu
quan m'era endormiscat.

Cinquena lluna : Un cucut canta en una casa d'on pengen uns iris.

Avui el cucut
refila a plena veu
perquè ha fitat
els iris que han crescut
i colguen la teulada.

Sisena lluna : Imatge d'una cerimònia de purificació.

El fons del torrent
on en sóc purificat
és tan transparent
que durant mil anys allà
seràs ben emmirallat.

Setena lluna : Una casa amb ornaments de la festa del Tanabata (88).

En el firmament
sense cap nuvolada
completament clar
la barqueta del pastor
travessa el riu del cel.

Vuitena lluna : Molta gent fa per a trasplantar plantes i flors a Sagano.

Hi ha molta gent
a Sagano per haver
les patrínies
permeteu ser collides
sense amoïnar-vos.

Novena lluna : Una casa on han florit molts crisantems blancs.

La gent pensarà
contemplant les floretes
dels blancs crisantems
florides a la tanca
que la neu s'ha avançat.

Desena lluna : Un home que ha anat amb la intenció de veure les fulles d'auró que caigudes s'escampen.

Eixes ofrenes
fetes per els viatgers
a les deïtats
per mil generacions
podran ésser emprades.

Sembla que el poema per a l'onzena lluna era la segona part del poema corresponent a la desena lluna i que cap versió no recull.

Dotzena lluna : Una dona admira des de casa estant les muntanyes curulles de neu.

Amb tota la neu
tan acaramullada
ningú no podrà
fer després cap visita
al poble de muntanya.

El bastó (89) :

Bastó entallat
per a poder travessar
als vuitanta anys
el turó i fer el cim
de moltes més glòries.

Esplèndida la visió d'una barca amb la proa representant un cap de drac amb músics a bord fent música en un ample i preciós llac que lluïa com un mirall. Nobles i oficials s'hi havien aplegat nombrosos. Àdhuc el ministre de la Dreta hi era, i incomptables els regals que féu. També de la cort imperial arribaren deu vestits i deu de part del Chûnagon, l'espòs de la germana petita del Dainagon, entre altres presents. Moltes dames de companyia al servei de la cort hi assistiren. El vell Chûnagon es recuperà immediatament.

La festa acabà de nit i els convidats marxaren, ningú no restà sens cap obsequi. Els nobles reberen un regal afegit. El ministre de la Dreta presentà al vell Chûnagon dos esplèndids cavalls i un parell de “sô no koto” (90) de gran anomenada. Ses vassalls i servidors foren obsequiats amb robes i rotlles de seda. L'Echizen no Kami havia estat encarregat de fer la distribució dels regals a son grat , la qual cosa havia agençat molt bé.

Després d'uns jorns d'estada el vell Chûnagon tornà a sa residència.

Ochikubo fou molt feliç per tot allò que se li havia fet a son pare. El Dainagon en fou molt satisfet.

- - - - - -

86 – Emon no Jô (衛門の尉) : Tachihaki/Korenari.
87 – Emon (衛門) : Akogi.
88 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei(天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
89 – Al text només hi ha 杖 (tsue), amb un prefix honorífic. Es pressuposa que el bastó és un regal al Chûnagon i on hi ha el poema lligat.
90 – 筝の琴 /sô no koto) : instrument musical semblant a un llaüt horitzontal amb tretze cordes.

o0o

11 de maig de 2019

小林 一茶 -90-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




起よ~雀はおどる蝶はまふ
おきよおきよ すずめはおどる ちょうはまう
Oki yo oki yo-suzume wa odoru-choo wa mau

Desperteu-vos pardals
desperteu-vos que ballen
les papallones!

Nota : El primer vers té 6 síl·labes.



茶の淡や蝶は毎日来てくれる
ちゃのあわや ちょうはまいにち きてくれる
Cha no awa ya-choo wa mainichi-kite kureru

Al te aigualit
s'hi atura cada jorn
la papallona.

o0o

小林 一茶 -89-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




我を見てにがひ顔する蛙哉
われをみて にがいかおする かはづかな
Ware o mite-nigai kao suru-kawazu kana

Tot contemplant-me
amb la cara sorruda
una granota.




小便の滝を見せうぞ鳴蛙
しょうべんの たきをみせうぞ なくかえる
Shooben no-taki o mishoo zo-naku kaeru

Presta a veure
la cascada del pixat
granota raucant!

o0o

小林 一茶 -88-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




入相は蛙の目にも涙哉
いりあいは かはづのめにも なみだかな
Iriai wa-kawazu no me ni mo-namida kana

Quan al capvespre
també llàgrimes als ulls
té la granota.




蛙とぶ程はふる也草の雨
かはづとぶ ほどはふるなり くさのあめ
Kawazu tobu-hodo wa furu nari-kusa no ame

Com granotetes
saltant sembla la pluja
sobre les herbes.

o0o

4 de maig de 2019

与謝蕪村 - 81
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


居りたる舟に寢てゐる暑かな
Suwaritaru fune ni neteiru atsusa kana.

Jaient adormit
en el vaixell amarrat
i quina calor!


探題 寄扇武者 Ventall i soldat

暑き日の刀にかゆる扇かな
Atsuki hi no katana ni ka yuru oogi kana.

En jorn xafogós
brandarà son espasa
o el seu ventall?


葛を得て清水に遠きうらみ哉
Kuzu wo ete shimizu ni tooki urami kana.

Kuzu per beure
com sento estar tan lluny
de l'aigua clara. (32)
- - - - - -

32 - Kuzu (葛). Kudzu (Pueraria lobata) és una planta enfiladissa dins la família fabàcia nativa del Japó i sud de Xina. Planta medicinal adequada per tractar l'alcoholisme. És eficaç pel tractament del càncer i la migranya. Es recomana per l'al·lèrgia i la diarrea. La transcripció fonètica en japonès és "kuzu". "Kudzu" és la denominació que figura en els textos de botànica.

o0o

与謝蕪村 - 80
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



廿日路の背中にたつや雲峰
Hatsukaji no senaka ni tatsu ya kumo no mine.

Vint jorns de camí
porto a les espatlles
els núvols del cim.


揚州の津も見えそめて雲の峯
Youshuu no tsu mo miesomete kumo no mine.

I el port de Yang
es comença a veure
pels núvols del cim.


雨と成戀はしらじな雲の峯
Ame to naru koi wa shiraji na kumo no mine.

Els núvols del cim
esdevenint la pluja
res saben d'amor.
o0o

与謝蕪村 - 79
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


雙林寺獨吟千句 Recitant tot sol al temple de Sôrin-ji.

ゆふだちや筆もかはかず一千言 Yuudachi ya fude mo kawakazu issengon.

Un xàfec sobtat
sens assecar el pinzell
moltes paraules.


夕だちや草葉をつかむむら雀 Yuudachi ya kusaha wo tsukamu mura suzume.

Un xàfec sobtat
munió de pardalets
agafant herba.

施米 水粉 Donació d'arròs i de blat torrat.

腹あしき僧こぼし行施米哉 Hara ashiki sou koboshi yuku semai kana.

Monjo malcarat
la donació d'arròs
tira per terra.
o0o

27 d’abril de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-90-



雑 / 心性さたまらすと云ふ事を題にて、人人よみけるに
Temes diversos / Escrit amb altra gent sobre el tema de la incertitud de la naturalesa humana.

雲雀たつあら野におふる姫百合のなににつくともなき心かな
ひばりたつ-あらのにおふる-ひめゆりの-なににつくとも-なきこころかな
Hiwari tatsu-arano ni ouru-himeyuri no-nani ni tsuku to mo-naki kokoro kana

Com lliri vermell
que creix a la garriga
s'alça l'alosa
nostre cor inconscient
que no té pas cap lligam.

Poema no. 866
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-89-


雑 / 無常の歌あまたよみける中に
Temes diversos / De la sèrie : Poemes sobre la impermanència.

波高き世こぎこぎて人はみな舟岡山をとまりにぞする
なみたかき-よをこぎこぎて-ひとはみな-ふなをかやまを-とまりにぞする
Nami tataki-yo o kogi kogite-hito wa mina-funaoka yama o-tomari ni zo suru

Vogant i vogant
per les altes onades
d'aquest nostre món
i tots aquí ancorats
turó de Funaoka.

Poema no. 849

Nota : Funaoka (船岡), un turó al nord de Kyoto que en aquell temps era emprat com a cementiri.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-88-




雑 / 無常の歌あまたよみける中に
Temes diversos / De la sèrie : Poemes sobre la impermanència.

なき跡をたれと知らねどと鳥部山おのおのすごきつかの夕暮
なきあとを-たれとしらねど-とりべやま-おのおのすごき-つかのゆふくれ
Naki ato o-tare to shiranedo-toribeyama-onoono sugoki-tsuka no yuugure

De qui les restes
al turó de Toribe
jo ho desconec
basarda cada tomba
a la llum del capvespre.

Poema no. 848

Nota : El turó deToribe (鳥部山) a l'est de Kyoto emprat com a cementiri.
o0o

20 d’abril de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 168

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十八】


ふかくさのみかとゝ申ける御時良少将といふ人いみしきときにて有けりいといろこのみになむありけるしのひて時々あひける女 おなし内に有けりこよひかならすあはんとちきりたるよありけり女いたうけさうして待にをともせすめをさまして夜やふけぬらんと思ふほとにとき申をとのしけ れはきくにうしみつと申けるをきゝておとこのもとにふといひやりける
人こゝろうしみついまはたのましよ
といひやりたりけるにおとろきて
夢に見ゆやとねそすきにける
とそつけてやりけるしはしとおもひてうちやすみけるほとにねすきにたるになん有けるかくて世にもらうあるものにおほえつか うまつるみかとかきりなくおほされてあるほとにこのみかとうせ給ぬ御はうふりのよ御ともにみな人つかうまつりける中にそのよゝり此良少将うせにけりともた ちもめもいかならんとてしはしはこゝかしこもとむれともをとみゝにもきこえすほうしにやなりにけん身をやなけてけんほうしになりたらはさてなんあるともき こえなんなを身をなけたるなるへしとおもふによの中にもいみしうあはれかりめこともはさらにもいはすよるひるさうしいもゐをして世間のかみほとけにくわん をたてまとへとをとにもきこえすめは三人なむ有けるをよろしく思ひけるにはなを世にへしとなん思ふとふたりにはいひけりかきりもなくおもひて子なとあるめ にはちりはかりもさるけしきも見せさりけり此ことをかけてもいはゝ女もいみしと思ふへし我もえかくなるましき心ちのしけれはよりたにこてにはかになんうせ にけるともかくもなれかくなんおもふともいはさりけることのいみしきことをおもひつゝなきいられてはつせの御てらにこのめまうてにけり此少将は法師になり てみのひとつをうちきてせけんせかいを行ひありきてはつせの御寺に行ふほとになん有けるある局ちかうゐて行へは此女導師にいふやう此人かくなくなりにたる をいきて世に有ものならは今一たひ逢みせ給へ身をなけしにたる物ならは其みちなし給へさてなんしにたるともこの人のあらんやうを夢にてもうつゝにてもきゝ みせたまへといひてわかさうそくかみしもおひたちまてみなすきやうにしけりみつからも申もやらすなきけりはしめは何人のまうてたるならんと聞もゐたるにわ かうへをかく申つゝわかさうそくなとをかくすきやうにするをみるに心もきもゝなくかなしき事物にゝすはしりやいてなましと千たひ思ひけれと思ひかへしおも ひかへしゐて夜ひとよなきあかしてあしたにみれはみのもなにも涙のかゝりたる所はちの涙にてなん有けるいみしうなけはちのなみたといふ物は有ものになんあ りけるとそいひけるそのおりなんはしりもいてぬへき心ちせしとそ後にいひけるかゝれとなをえきかす御はてになりて御ふくぬきによろつの殿上人かはらに出た るにわらはのことやうなるなんかしはにかきたる文をもてきたるとりてみれは
皆人は花の衣に成ぬなり苔の袂よかはきたにせよ
とありみれはこの良少将の手にみなしついつらといひてもてこし人をせかいにもとむれとなし法師になん成たるへしとはこれに てなんみな人しりにけるされといつこにかあらむといふことさらにえしらすかくて世中にありけるといふことをきこしめして五條のきさいのみやよりうとねりを 御つかひにて山々たつねさせ給けるこゝにありときゝていけはうせぬかしこにありときゝてたつぬれは又うせぬえあはすからうしてかくれたる所にゆくりもなく いにけりえかくれあへてあひにけり宮より御使になん参りきつるとておほせことにはかうみかともおはしまさすむつましくおほしめしゝ人をかたみと思へきにか く世にうせかくれ給ひにたれはいとなんかなしきなとか山はやしにをこなひ給ともこゝにたにせうそこものたまはぬおほんさとゝ有し所にもをともし給はさなれ はいと哀になんなきわふなるいかなる御心にてかうはものし給らむときこえよとてなん仰られつるこゝかしこ尋ね奉りてなんまいりきつるといふ少将大徳うちな きて仰ことかしこまりてうけ給はりぬみかとかくれ給てかしこき御かけにならひておはしまさぬ世にしはしもありふへきこゝちもし侍らさりしかはかゝる山のす ゑにこもり侍りてしなんをこにてとおもふ給ふるをまたなんかくあやしき事はいきめくらひ侍るいともかしこくとはせ給へるわらはへの侍ることはさらに忘れ侍 る時も侍らすとて
限なき雲井のよそにわかるとも人を心にをくらさむやは
となん申つるとけいし給へといひける此大とくのかほかたちすかたをみるにかなしきこと物にゝすその人にもあらすかけのこと くに成てたゝみのをのみなんきたりける少将にて有し時のさまのいときよけなりしを思ひ出て涙もとまらさりけりかなしとてもかた時人のゐるへくもあらぬ山の おく也けれはなく/\さらはといひてかへりきて此大とくたつねいてゝありつるよしをかんのくたりけいせさせけりきさいの宮もいといたうなき給ふさふらふ 人々もいらなくなんなき哀かりける宮の御返も人々のせうそこもいひつけて又やれりけれはありし所にも又なくなりにけりをのゝこまちといふ人正月にきよみつ にまうてにけりをこなひなとしてきくにあやしうたうときほうしのこゑにてときやうしたらによむこのをのゝこまちあやしかりてつれなきやうにて人をやりてみ せけれはみのひとつをきたるほうしのこしにひうちけなとゆひつけたるなんすみにゐたるといひけりかくて猶きくにこゑいとたうとくめてたうきこゆれはたゝな る人にはよもあらしもし少将大とくにやあらんと思ひにけりいかゝいふとてこのみてらになん侍るいとさむきに御そひとつかしたまへとて
いはのうへのたひねをすれはいとさむし苔の衣をわれにかさなん
といひやりたりける返事に
よをそむく苔の衣はたゝひとへかさねはうとしいさふたりねん
といひたるにさらに少将なりけりとおもひてたゝにもかたらひし中なりけれはあひて物もいはんと思ていきけれはかいけつやう にうせにけりひとてらをもとめさすれとさらににけてうせにけりかくてうせにける大とくなむ僧正まて成て花山といふ御寺に住給ひけるそくにいますかりける時 の子ともありけり太郎は左近将監にて殿上して有けるかくよにいますかりときく時たにとて母もやりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれ もほうしにしてけりかくてなん
折つれはたふさにけかるたてなからみよのほとけにはなたてまつる
といふもそうしやうの御うたになんありける此子をゝしなしたうひける大とくは心にもあらてなりたりけれはおやにもにす京に もかよひてなんしありきけるこの大とくのしそく成ける人のむすめのうちに奉らんとてかしつきけるをみそかにかたらひてけりおや聞つけて男をも女をもすけな くいみしういひてこの大とくをよせすなりにけれは山にはうしてゐてことのかよひもえせさりけりいと久しうありて此さはかれし女のせうとゝもなとなん人のわ さしに山にのほりたりけるこの大とくのすむところにきてものかたりなとしてうちやすみたりけるにきぬのくひにかきつけゝる
白雲のやとる峯にそをくれぬる思ひの外にある世成けり
とかきたりけるを此せうとの兵衛のせうはえしらて京へいぬいもうと見つけてあはれとや思ひけんこれは僧都に成て京極のそうつといひてなんいますかりける.


En el regnat d'aquell que anomenaven l'emperador de Fukakusa (318) hi havia en aquell temps un home dit capità Ryô (319), el qual era de gran influència. Era molt fembrer. Una dona amb qui es veia en secret de quan en quan vivia com ell en el mateix palau.
Una nit ell li prometé d'anar a veure-la sens falta . La dona s'empolainà curosament i l'esperà, mes no es sentí cap soroll. Desperta pensà que devia d'ésser ben tard i llavors sentí que anunciaven l'hora : el tercer quart de l'hora del Bou (320). Llavors, tot d'un plegat li envià això :

Han sonat les tres
en un cor insensible
no puc confiar......

Ell, despertat així de sobte afegí i completà el poema :

...........Veure-us esperava
en somnis mes m'adormí. (321)

S'era ajaçat pensant en reposar una estona i s'havia adormit.
Era considerat un home de talent i l'emperador a qui servia el tenia en gran estima i fou llavors que l'emperador finà. La nit del funeral d'entre tots els dignataris aplegats, des d'aquella nit, el capità Ryô desaparegué.
Ses amics i ses mullers es preguntaren què li havia succeït i durant un temps el cercaren, emperò, no els hi arribà cap nova.

- S'ha fet monjo potser o s'ha llançat a l'aigua? Si s'ha fet monjo ja en sentiren parlar.

Això pensaren i hom se'n lamentà. Ses mullers i infants, sens dir res més, feren actes de purificació i d'abstinència, i pregaren als déus i a Buda, mes sens saber cap nova.
De ses tres mullers, a dues d'elles, per qui sentia només afecte, els hi havia dit que pensava deixar el món, i a aquella que estimava més que ningú i amb qui tenia fills no li havia deixat entreveure res en absolut. Creia que si li ho hagués esmentat ella hauria patit molt i ell no hauria tingut cor per portar-ho a terme, i sens ni tornar a casa, desaparegué tot de sobte. El fet de no haver-li expressat son propòsit la vexà molt, esclatà en plors i anà en pelegrinatge al temple de Hatsuse.
Aquest capità, ara monjo, anava arreu amb son mantell de palla, fent ses pràctiques ascètiques i per això era al temple de Hatsuse. Mentre era allà amb ses pràctiques, sa muller, que era en una cambra al costat, li deia al monjo encarregat del servei religiós :

-Aquest home que ha desaparegut, si viu és al món, voldria veure'l una vegada més, si s'ha ofegat a l'aigua, guieu-lo pel camí de la salvació. Si és mort, que en somni o en realitat pugui veure'l i sentir.

I afegí com almoina perquè es llegissin textos religiosos els vestits, robes de cerimònia, cinyells i fins i tot el sabre de son espòs. Sens poder dir res més esclatà en plors.
L'home que es preguntava des del començament qui podia ésser aquella persona que visitava el temple, ho escoltà, era d'ell qui en parlava i feia almoina de ses pertinences. Se li trencà el cor i la pena l'aclaparà. Mil vegades pensà d’atansar-s’hi mes s'hi repensà, i passà tota la nit plorant. Una i altra vegada sentia les veus de sa muller i ses infants. Es sentia defallir, emperò, féu el cor fort i després de passar la nit plorant, al matí veié que arreu on havia plorat, sobre el mantell de palla i altres coses, les llàgrimes eren de sang. “Es diu que quan es plora tan intensament les llàgrimes poden ésser de sang” això es digué. En aquell moment tingué el sentiment de sortir i córrer cap a ella. Això contà després, Ella no en sabé res més d'ell, i fou quan acabà el dol (322). Per llevar-se l'indument de dol tothom de la cort anà al riu (323), llavors un noiet amb una aparença poc convencional es presentà amb una lletra escrita en una fulla de roure. La prengueren i llegiren :

Quan tota la gent
vesteixi un altre cop
la roba florent
mes mànigues de molsa
poguessin assecar-se (324).

Això hi havia. Se'n reconegué la ma d'aquest capità Ryô. On era aquell noiet? Es preguntaren, el cercaren arreu mes ja no hi era. Allò confirmava que s'havia fet monjo, emperò, no es sabia on devia ésser.
Quan l'emperadriu Nijô (325) s'assabentà que era encara en aquest món envià com a missatger un oficial de la cort perquè el cerqués de muntanya en muntanya. Quan li deien “És ací” hi anava, mes aquell que cercava ja havia desaparegut. Era en un lloc tan amagat que era impensable, mes el trobà. Sens poder fer altrament, el capità el rebé. El missatge de l'emperadriu li digué :

-Sa majestat us fa saber això : “L'emperador ja no hi és, vós hauríeu d'haver pensat que aquells que li eren més propers servarien sa memòria, així, desaparèixer del món i amagar-se m'afligeix molt. Per què, doncs, encara que heu anat als boscos i muntanyes per a fer vida d'asceta no ens heu fet arribar-vos noves? Ni un mot no heu enviat a vostra família que us plora consternada. Demaneu-li quins són ses propòsits?” Això m'ha dit de comunicar-vos. Us he cercat per tot arreu i heu-me ací arribat.

El capità de gran virtut esclatà en plors.

-És amb tot el respecte que escolto els mots de sa majestat. Quan l'emperador traspassà sentí que jo que m'havia avesat a sa gràcia no podia ésser massa temps en un món sens sa presència, i per això m'he ocultat al fons de les muntanyes tot esperant la mort. Així doncs, ben estrany, sóc encara viu. M'honora que sa majestat pregunti per mi. No he oblidat pas un instant que tinc infants!
“Tot i que distants
molt més enllà dels núvols
separat sóc d'ells
com podria jo tenir
qui estimo lluny del cor?” (326)
- Digueu això a sa majestat.

Veient el rostre i l'aparença del monjo de gran virtut, el missatger sentí una pena infinita. Era l'ombra d'ell mateix, sens res d'altre que un mantell de palla. Quan pensà en l'atractiu de son temps com a capità no pogué aturar les llàgrimes. Emperò, com ningú no podia restar massa temps al fons d'una muntanya s'acomiadà tot plorant i tornà a palau,
Informà l'emperadriu d'allò que havia succeït després de trobar-se amb el monjo de gran virtut. L'emperadriu plorà molt i també ho féu consirosa la gent a son servei. Quan el missatger tornà amb la resposta de sa majestat i lletres d'altra gent ell ja no hi era al lloc on havia estat.
Una persona de nom Ono no Komachi (327) anà a primers d'any en pelegrinatge a Kiyomizu. Era fent sens devocions que sentí un monjo que amb veu sorprenentment solemne salmejava i cantussava invocacions màgiques. Aquesta Ono no Komachi, estranyada, envià algú de manera casual per veure qui era.

-És un monjo que vesteix un mantell de palla, amb una capseta d'esca al cinyell, que seu en un racó. - li digueren.

Ella parà l’orella. La veu era realment solemne i agradosa, no podia tractar-se d'una persona corrent. I si fos el capità de gran virtut? Pensà. “A veure si em contesta” es digué, i li féu arribar :

-Faig estada en aquest temple. Fa molt de fred. Podríeu deixar-me vostre vestit?
“Damunt les pedres
on de viatge dormo
hi tinc molt de fred
vostra roba de molsa
que me la deixaríeu?” (328)

I ell contestà :

Lluny ara el món
jo només posseeixo
roba de molsa
és trist no deixar-vos-la
així doncs dormim plegats. (329)

Això li confirmà que es tractava del capità, i com el coneixia d'abans pensà de veure'l i parlar, emperò, quan hi anà ell ja havia desaparegut. El cercà per tot el monestir mes no hi era, havia fugit de nou.
El monjo de gran virtut desaparegut esdevingué més endavat un prelat monacal, amb residència al monestir de Kazan.
Hi havia els fills de quan era laic. El gran (330) havia estat oficial de la guàrdia imperial de l'Esquerra, amb accés a palau. Quan es sabé que ell era viu, sa mare l'envià a trobar-lo i quan fou amb son pare aquest li digué :
-Per a un monjo res millor que son propi fill n'esdevingui de monjo!

I així es féu monjo. També li digué :

Si jo les cullo
les mans seran tacades
vives restaran
i als budes dels tres mons
oferiré jo les flors. (331)

Aquest poema és també del prelat moncal.
Aquest fill fou doncs obligat a fer-se monjo, mes no ho era pas de cor. I al contrari de son pare, sovintejava la capital per afers amorosos. I així, una vegada, seduí en secret la filla d'un familiar que els pares havien educat amb el propòsit de servir a palau. Quan el pare ho sabé es disgustà molt tan amb l'home com amb la dona i quan se li prohibí l'entrada a casa el monjo es féu una cabana a la muntanya i no pogué ni fer-li arribar una lletra a la noia.
Molt després, els germans de la dona de l'afer pujaren a la muntanya per a un obituari. Anaren a on vivia aquest monjo, descansaren i conversaren amb ell, i llavors el monjo escriví això al coll del vestit d'un d'ells :
Dalt dels núvols blancs
sense poder veure-us
hi visc jo ara
és del cert que aquest món
no es allò esperat.

Aquest germà, oficial de la guàrdia de palau, anà a la capital sens haver-se adonat de l'escrit. Sa germana ho descobrí i en fou commoguda.
Aquest monjo esdevingué gran prelat i fou conegut com a gran prelat de Kyôgoku.

- - - - - -
318 – Emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).
319 – Yoshimine no Minesada (良岑宗貞, 815-890).
320 – Hora del Bou : període de temps comprès entre les 01-03 hores.
321 - Primera part del poema no. 1184, llibre 18, Shûiwakashû (拾遺和歌集), i a l'antologia de Henjô (遍昭集). Sôjô Henjô (Arquebisbe Henjô, 僧正遍昭, 816-890). El seu nom laic era Yoshimine no Munesada (良岑宗貞). Vegeu nota 319. Va servir l´emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) com a Capità de la Guàrdia i quan aquest va morir, va fer-se monjo amb el nom de Henjô. Va ser famós i reconegut .Va tenir dos fills que també van ser monjos.
Joc de paraules entre “ushimitsu” : tercer quart de l'hora del Bou (nota anterior) i “ushi” : 憂し (dissort, cruel, etc), i “mitsu” : 見つ (adonar-se, veure, etc.).
322 - L'emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850) va morir el 21 de la tercera lluna de l'any 850 i el dol va durar un any.
323 – Era costum que la gent de la cort anés al riu per a celebrar rituals de purificació quan deixava la roba de dol.
324 – Poema no. 847, llibre 16, Kokinshûwakashû (古今和歌集), i a l'antologia de Henjô (遍昭集).
325 – Fujiwara no Junshi (藤原順子, 809-871). Era la vídua de l'emperador Ninmyô.
326 - Poema no. 367, llibre 8, Kokinshûwakashû (古今和歌集), i a l'antologia de Henjô (遍昭集). Versions amb algunes diferències.
327 - Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una dona sola, abandonada de tothom.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, fallant la que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que va el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
328 – Poema no. 1196, llibre 17, Gosenwakashû (後撰和歌集), antologia de Henjô (遍昭集) i antologia d'Ono no Komachi (小野集).
329 - Poema no. 1197, llibre 17, Gosenwakashû (後撰和歌集), antologia de Henjô (遍昭集) i antologia d'Ono no Komachi (小野集). Hi ha algunes diferències en les versions.
330 – El seu fill gran es deia Yusei (由性, 841-914).
El seu fill petit també va ser monjo amb el nom de Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. Lit. 859-897). Nom laic : Yoshimine no Harutoshi (良岑玄利). Encara que a l´ombra d'Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町) va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per a un poeta del seu temps figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau. És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen), com el seu pare.
331 – Poema no. 123, llibre 3, Gosenwakashû (後撰和歌集) i a l'antologia de Henjô (遍昭集). Els “tres mons“ són : el passat, el present i el futur.

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 167

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十七】


おとこ女のきぬをかりきていまのめのかりいきてさらに見えすこのきぬをみなきやりて返しをこすとてそれにきしかりかもをくはへてをこす人の国にいたつらに見えける物ともなりけりさりける時に女かくいひやりける
いなやきし人にならせるかり衣我身にふれはうきかもそつく

Un home havia manllevat i portat la roba d'una dona, se n'anà ca sa nova muller, i no aparegué més.
Quan la roba fou prou gastada la hi tornà junt amb un faisà, una oca i un ànec salvatges. Aquestes coses no tenen cap valor per a la gent del camp, i llavors la dona li escriví :

No podria pas
portar aquesta roba
usada d'algú
enllardiria mon cos
solament de tocar-me.

o0o

13 d’abril de 2019


– 落窪物語 -59-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



皆事始まりて、上達部、君達、捧げてめぐりたまふ。銀、金の蓮の開けたるをなむ、人々多くしたりける。中納言のみなむ、銀を筆の形に作りて、へいぢくに色どりなして、薄物に透かしたまへりける。袈裟などやうの物は、数も知らで取りて積みてなむ置きたる。薪には蘇枋を割りて、少し色黒めて、組して結ひたりける。日ごろのなかに、今日なむ、いと猛に物入りたらむと見えける。やむごとなき上達部の持ちてめぐりたまふを、見る人々「いみじう老いのさいはひ、面目ありける人かな」と、誉む。「なほ人は、よからむむすめをこそ、神仏に申して持たらめ」と言ひあへり。
かくて、九日、いといといかめしうし出でたまふ。
三の君、中納言今日や今日や、と思ひ出でたまふに、さもあらでやみぬ。いみじう心憂しと思ひ出づる魂や、ゆきてそそのかしけむ、事果てて出でたまふに、しばし立ちどまりて、左衛門の佐のあるを呼びたまひて、「などか疎くは見る」と宣へば、佐「などてかむつまじからむ」と、いらふれば、「昔は忘れにたるか。いかにぞ。おはすや」と宣へば、「誰」と聞ゆれば、「誰とか、われは聞えむ。三の君と聞えしよ」と宣へば、「知らず。侍りやすらむ」といらふれば、「かく聞えよ。
いにしへにたがはぬ君が宿見れば恋しきこともかはらざりけり
とぞ」と言ひて、出でたまへば、佐の、返りごとをだに聞かむと思せかしと、なごりなくもある御心かなと見る。入りて、「かうかう宣ひて、出でたまひぬ」と語れば、三の君、しばし立ちどめりたまへかし、なかなか何しに音づれたまひつらむ、いと心憂し、と思ひて、返し言ふべきにもあらねば、さてやみぬ。
大納言殿、御としみのことなど、いといかめしうしたまひて帰りたまひぬ。されば、「今一ニ日ばかりだにおはしませ」と申したまへど、「せばくて、幼き者ども、人々、むつかしうはべれば、今、これらとどめて参り来む」とて、しひて大納言殿渡したてまつりたまへば、おとど「いと尊くあはれにはべりつることをば、さるものにて、中宮、右大臣殿よりはじめたてまつりて、かしこき御心ばへ見たてまつりつるに、命のびて、老の面目とは、おろかなり。翁のためには、経、仏一巻を供養したまへむなむ、いみじきことにはべるべき。かく猛なることをせさせたまへること」と, 喜びたまへば、大納言も、女君は、さらにもいはず、かひありてうれしと思す。「これ、翁のいとかしこき物と思ひたまへて、誰に伝へ置かむと、年ごろ隠し置きて、中納言殿のいまし通ひし時、求めたまひしかど、取り出ださずなりにしかば、あが君の御料にて物し置きけるにこそありけれ。若君に奉らむ」。いとをかしげなりし、錦の袋に入れて奉りたまへば、若君、知り顔うち笑みて、取りたまひつ。笛いと美しと思す。音もかしこし。さて殿へ夜更けて渡りたまふ。大納言「中納言のいみじくうれしと思ひたまへりしかな。何事をまたして見せたてまつらむ」と宣ふ。
かかるほどに、右の大臣のたまふ、「老いもてゆくままに、衛府司堪へず。若う花やかなる若男の職にてなむ堪へたる」とて、かけたまひつる大将、大納言に譲りたまふ。御心にかなへりける世なりければ、誰かは妨げむ。いと花やぎまさりたまふこと限りなし。中納言、いよいようれしく、喜びたまふ。いと大事にはあらねど、起き臥し悩みたまふを、大将殿の北の方、聞きたまひて、あはれに宣ひしを、今少しつかまつらむと思ふに、今しばしだにおはせなむと念じたまふ。


La cerimònia començà i tots els nobles i oficials passaren i feren llurs ofrenes. La majoria presentaren flors de lotus en or i argent. El Chûnagon, l'abans espòs de la tercera dama, n'oferí una d'argent en forma de pinzell amb la tija color de bambú fumat embolicada amb una fina gasa de seda. Incomptables foren les ofrenes, com sobrepellissos, apilades a un costat. Hi havia feixos de fusta de l'arbre de sapan acolorida de negre.
Aquell jorn fou el més solemne de la cerimònia i s'hi aplegà una gernació desitjant de veure les ofrenes que exclamava amb admiració :

– El Chûnagon es un home venturós a sa vellesa. Hom hauria de pregar als déus i a Buda per a haver una filla tan bona!

I així passaren amb gran solemnitat els nou jorns de la cerimònia.

Cadascun d'aquells jorns la tercera dama pensà en l'ara Chûnagon, mes ell no la visità a la cloenda. Potser portat per l'esperit del mal record que li tenia ella el Chûnagon s'aturà un moment i cridà al Saemon no Suke :

– Per què sou tan fred amb mi?
– Hauria d'ésser altrament?
– Heu oblidat el temps passat? Qui és ací?
– Qui?
– Cal que us ho digui? La tercera dama!
– No ho sé. És probable que hi sigui.
– Digueu-li això :

La llar que miro
és com aquella d'antany
sense cap canvi
i mon sentiment d'amor
no ha canviat pas gens.

I se n'anà. El Saemon no Suke entengué que com no n'esperava resposta era perquè ja no li tenia amor a la tercera dama.

El Saemon no Suke ho digué a sa germana i que el Chûnagon ja havia marxat. La tercera dama pensà entristida que hauria d'haver restat una mica, altrament perquè demanà per ella? No hi havia cap raó per a contestar son poema i no li escriví res.


Després d'un gran banquet com a cloenda del dejuni el Dainagon es preparà per a tornar a sa residència, emperò, el Chûnagon li demanà d'estar-s'hi un parell més de jorns.

– El lloc no és espaiós, i els nens estan incòmodes. Ara els portarem a casa i ja tornarem a visitar-vos.

Com se n'havien d'anar el Chûnagon digué molt commogut :

– M'heu fet sentir molt honorat amb aquesta cerimònia, començant per l'augusta atenció dispensada per la cort imperial i el ministre de la Dreta, tant d'honor li allargarà la vida a aquest vell. Amb un sutra i una imatge de Buda n'hi havia prou per a algú com jo. Açò que heu fet ha estat extraordinari!

El Dainagon i Ochikubo restaren sens poder dir res, molt contents de l'esdeveniment.

– Açò és quelcom que valoro molt i que havia pensat de lliurar a algú. Quan l'ara Chûnagon ens visitava ho desitjava, emperò, jo m'hi neguí. Era com si sabés que seria per a vós. L'ofereixo al vostre fill.

I els lliurà una flauta preciosa dintre d'una bossa de brocat que l'infant prengué amb un somrís i amb cara de saber que allò era per a ell. Era preciosa de veres i d'una sonoritat exquisida. I a l'horabaixa tots marxaren. El Dainagon digué :

– Crec que el Chûnagon ha estat ben complagut. Què més li podríem fer?



Cap a aquell temps, el Ministre de la Dreta digué a son fill, el Dainagon :

– M'estic fent vell, i se'm fa feixuga la feina de general de la Guàrdia Imperial de l'Esquerra. Per a aquesta tasca de Taishô cal un jove ple d'energia.

I traspassà el càrrec de Taishô al Dainagon. Açò es pogué fer perquè ningú no podia oposar-s'hi, i amb aquest títol afegit més gran esdevingué son poder. Quan el Chûnagon se n'assabentà fou ple de satisfacció.


Tot i no ésser greument malalt el Chûnagon es trobava prou empiocat com per a estar-se molt al llit. Al saber-ho la Kita no Kata de la residència del Taishô (85) s'afligí molt i pensà que feia poc havia estat tan feliç, i desitjà que continués vivint i poder així mostrar-li sa devoció.

- - - - - -

85 – Taishôden no Kita no Kata (大将殿の北の方) : és a dir, Ochikubo. Taishô : general de la Guàrdia Imperial de l'Esquerra, un altre títol del Dainagon. El sufix “den” significa “residència”, així doncs : la Kita no Kata de la residència del Taishô.


o0o

6 d’abril de 2019

小林 一茶 -87-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




青梅に手をかけて寝る蛙哉
あおうめに てをかけてねる かはづかな
Aoume ni-te o kakete neru-kawazu kana

En un verd pruner
posant-hi les manetes
dorm la granota.




鳴ながら蛙とぶ也草の雨
なきながら かはづとぶなり くさのあめ
Naki nagara-kawazu tobu nari-kusa no ame

Mentre tot raucant
la granoteta salta
a l'herba molla.

o0o

小林 一茶 -86-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




雪の降る拍子に雁の帰りけり
ゆきのふる ひょうしにかりの かえりけり
Yuki no furu-hyooshi ni kari no-kaeru keri

Al ritme seguint
de la nevada que cau
els ànecs se'n van.




雲に鳥人間海にあそぶ日ぞ
くもにとり にんげんうみに あそぶひぞ
Kumo ni tori-ningen umi ni-asobu hi zo

Ocells als núvols
gentada a la platja
dia de festa.

o0o

小林 一茶 -85-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




すつぽんも羽ほしげ也帰(る)雁
すっぽんも はねほしげなり かえるかり
Suppon mo-hane hoshige nari-kaeru kari

I la tortuga
també desitja plomes
els ànecs se'n van.




なくな雁いつも別は同じ事
なくなかり いつもわかれは おなじこと
Naku na kari-itsumo wakare wa-onaji koto

No crideu ànecs
la partença és sempre
mateixa cosa.

o0o

30 de març de 2019

与謝蕪村 - 78
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU

すゞしさや都を竪にながれ川
Suzushisa ya mikado tatsu ninagaregawa.

És molt refrescant
passa creuant la ciutat
la corrent del riu.

凉しさや鐘をはなるゝかねの聲
Suzushisa ya kane o hanaruru kane no koe.

I en la frescor
sortint de la campana
la veu de metall.

月に對す君に唐網の水煙
Tsuki ni taisu kimi ni toami no mizu kemuri.

Mirant la lluna
fan pesca a la xarxa
i ets esquitxat.
o0o

与謝蕪村 - 77
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU


手ずさびの團畫かん草の汁
Tezusabi no uchiwa egakan kusa no shiru.

Com esbargiment
faig un dibuix al ventall
amb aigua d'herbes.

祇園會や眞葛原の風かほる
Gion-e ya makuzugahara no kaze kaoru.

Festa de Gion
la dolça olor del vent
als camps de kuzu. (31)

網打の見へずなり行凉かな
Amiuchi no miezu nari yuku suzumi kana.

Sóc fora al fresc
un pescador a xarxa
no el puc veure.
- - - - - -
31 - Kuzu (葛). Kudzu (Pueraria lobata) és una planta enfiladissa dins la família fabàcia nativa del Japó i sud de Xina. Planta medicinal adequada per tractar l'alcoholisme. És eficaç pel tractament del càncer i la migranya. Es recomana per l'al·lèrgia i la diarrea. La transcripció fonètica en japonès és "kuzu". "Kudzu" és la denominació que figura en els textos de botànica.
o0o

与謝蕪村 - 76
Yosa Buson (1716-1784)
夏 ESTIU


蝉鳴や行者の過る午の刻 Semi naku ya gyouja no suguru uma no koku.

Crits de cigales
travessa un pelegrí
cap al migdia.

蝉啼や僧正坊のゆあみ時 Semi naku ya goujoubou no yuamidoki.

Crits de cigales
hora de prendre el bany
l'abat del temple.

雁宕、久しくおとづれせざりければ
Molt de temps sens cap visita de Gantô.

有と見へて扇の裏繪おぼつかな
Ari to miete ougi no ura-e obotsukana.

Hi miro el dibuix
l'altra cara del ventall
amb incertesa. (30)

- - - - - -
30 - Gantô (雁宕), el seu cognom era Isaoka (砂岡, ?-1774). El primer vers té 6 síl·labes.
o0o

23 de març de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-87-


雑 /無常の歌あまたよみける中に
Temes diversos / De la sèrie : Poemes sobre la impermanència.

風あらきいそにかかれる蜑人はつながぬ舟の心ちこそすれ
かぜあらき-いそにかかれる-あまびとは-つながぬふねの-ここちこそすれ
Kaze araki-iso ni kakaneru-amabito wa-amabito wa-tsunaganu fune no-kokochi koso sure

En costa brava
la barca del pescador
sense amarres
que la ventada esbat
així és nostre estat

Poema no. 826
o0o