9 de novembre de 2019

与謝蕪村 - 99

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




月天心貧しき町を通りけり
Tsuki tenshin mazushiki machi wo toori keri.

Lluna al zènit
travesso un veïnat
que és empobrit.


名月や雨を溜たる池のうへ
Meigetsu ya ame wo tametaru ike no ue.

La lluna d'agost
la pluja s'acumula
sobre l'estanyol.


月今宵あるじの翁舞出よ
Tsuki koyoi aruji no okina mai ideyo.

Lluna del vespre
i surt el vell nostramo
i fa ballada. (42)

- - - - - -
42 - Referència al capítol no. 08 del Genji Monogatari (源氏物語) : Hana no En (花宴).
o0o

与謝蕪村 - 98

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR






良夜とふかたもなくに、訪來る人もなければ
Ningú per a visitar la nit de lluna i ningú no em visita.


中/\にひとりあればぞ月を友
Nakanaka ni hitori areba zo tsuki o yomo.


Completament sol
doncs faré amb la lluna
bona amistat.


身の闇の頭巾も通る月見かな
Mi no yami no zukin mo tooru tsukimi kana.


Amb la caputxa
i passant amb sa foscor
no veu la lluna.

o0o

与謝蕪村 - 97
Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR




みのむしや秋ひだるしと鳴なめり
Minomushi ya aki hidarushi to nakinameri.

El cuc de bossa
crida que ja és tardor
i que té gana.


小百姓鶉を取老となりにけり
Kohyakushou uzura wo toru rou to narinikeri.

Va el camperol
a fer cacera de guatlles
ara és envellit. (41)

- - - - - -
41 - El segon vers té vuit síl·labes i el tercer sis.

o0o

2 de novembre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-108-



Temes diversos

來ん世にもかかる月をし見るべくば命ををしむ人なからまし

こんよにも-かかるつきをし-みるべくば-いのちををしむ-ひとなからまし

Kon yo ni mo-kakaru tsuki o shi-mirubekuba-inochi o oshimu-hito nakaramashi


Si fóssim ben certs
de veure eixa lluna
en el món proper
qui es complanyeria
d'abandonar la vida?

Poema no. 1040
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-107-



Temes diversos

吉野山やがて出でじとおもふ身を花ちりなばと人や待つらん

よしのやま-やがていでじと-おもふみを-はなちりなばと-ひとやまつらん

Yoshinoyama-yagate ideji to-omou mi o-hana chirinaba to-hito ya matsuran


No crec que deixi
el turó de Yoshino
ara per ara
la gent espera que sí
a l'escampall de les flors

Poema no. 1036
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-106-




Temes diversos

わび人のなみだに似たる櫻かな風身にしめばまづこぼれつつ

わびびとの - なみだににたる-さくらかな-かぜみにしめば-まづこぼれつつ

Wabibito no-namida ni nitaru-sakura kana-kaze mi ni shimeba-mazu koboretsutsu


Són les llàgrimes
del dolençós com les flors
que del cirerer
cauen quan bufa el vent
i deixa mon cos glaçat

Poema no. 1035
o0o

26 d’octubre de 2019

落窪物語 -65-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.



 左衛門の佐「などかく悪しき親を持ちたてまつりけむ。いかで御心善うなるべからむと折りごとは、もろともに言ひ合はせて、大将殿へ聞いたまふ。「かしこまりて承りぬ。ここにも、今は一人をなむ頼もしきものには思ふきこえせすべき。賜はせたる所々の券は、若き人々、昔人の御本意たがはむは、いかでかと、つつみはべるを、御志のかひなきやうにやはとて、ここになむ賜はりとどめつる。この殿の御事は、いと心ばへ深う奉らるめりし所を、あだに物せさせたまはば物しくや、亡き御影にも、と、いとほしくはべるを、券なほ置かせたまひね」とて返したてまつる。
 この券を、この越前の守、取りて立ちければ、北の方、返したちまつるにやあらむと、いとあやしくて、「それは、など持ていく。さ宣へらむものを。持て来、持て来」と呼び返しければ、あなものぐるほし、大事の物を、おろかにも言ふかなと聞きけり。
 大将殿の聞きたまひて、「よそ人のもとへいかばこそ、物しとも思ひたまはめ、北の方の御世の限りはおはして、ほちには、三、四の君に奉りたまはば、同じこと。はや置きたまへれ」とて、皆渡りたまひぬ。女君は、「今またも参り来む。かしこにも渡りたまへ。故殿の御代りには、君達、北の方をこそは見たてまつり仕うまつらめ。何事もおぼつけなからず宣へ。隔てなく思したらむをのみなむ、うれしかるべき」など、あはれに語らひ置きたまひてなむ、おはしにける。

おとどのおはせし時よりも、をかしき物は日ごとに怠らず君達に、まめなる物は北の方にと、夜中、暁にも運びたてまつりたまへば、北の方、げに、わが子ども、男女あれど、男子は、すずろなるに、わがため、たらからのため、する、いとありがたしと、やうやう思ひなるほどに、年返りぬ。
 司召に、左大臣殿、太政大臣に、大将、左大臣になりたまひぬ。次々の御弟も、なりあがりたまへど、一所の御上を書き出だす、あいなければ、書かず。左大臣殿の北の方の御さいはひを、人々も、はらからたちも、めでたううらやむ。
 中の君の御夫の左少弁、身いと貧しとて、受領望まむ、北の方につきて申しければ、美濃に、いたはりなしたまひつ。越前の守、今年なむ代りければ、国のこと、いとよくなしたりければ、引き立てよく、やがて播磨になしつ。衛門の佐は少将になりぬ。誰も誰もこの御徳にと、集まりて、北の方に喜び聞かせ、「これやは御徳見たまはぬ。今よりは、なほ口にまかせて物な宣ひそ」と言へば、「げに、ことわり」と言ひてけり。「このたびの司召は、この御族の喜びなりけり」と、人、世に言ふ。
 かく心にまかせてしたまへば、父おとどの、せむと思すことも、まづ、この殿に宣ひ合はするを、「あしかりなむ、なしたまひそ」とあることは、せまほしと思しながら、えしたまはず。わが御心に否と思すことも、この殿、ニたび三たびと、しきりて申したまふことは、え聞きたまはであらねば、司召したまふにも、数ならぬも、この殿の御徳にてぞ事なりける。帝の御伯父にて、限りなく思したる、御身は、左大臣ばかりにて、御才は限りなくかしこく、おしはりて宣はむことを、言ひかはすべき上達部も、おはせず。父おとど、はた、同じ御子といへば、せめて愛しきあまりひ、かたじけなく、恐ろしきものに思したり。なかなか御子なむ、親の心ばへには見えける。世の人も、かく知りて、「大殿よりは左大臣殿にこそ仕うまつらめ。それをぞ大殿も、よしと思したる」とて、少し物にそみたるは、参り仕うまつらぬ、なければ、皆花やかに出で入りたまふ。
 左の大殿の北の方、馬のはなむけ、さまざま、いかめしうしたまふ。殿人なるうちに、この用意限りなし。馬、鞍、調じ具して賜ひ、「かく、くはしくすることは、ここに宣ふことあればなり。かく、くだりて、あかぬことなく、よく仕うまつれ。おろかなりと聞かば、さらかへりて、見じ」と宣ふ。かしこまり、うれしくて、めでたき女かたなりと思ひて、かうかうなむ宣ふなりと、まかでて語る。「『よく仕うまつれ』と申したまへば、御徳にかかりたる身にこそあれ」と言へば、中の君も、いとうれしと思したり。


– Per què tenim una mare tan malvolenta? - preguntà el Saemon no Suke a son germà – De tota manera, preguem perquè tingui un cor més bonhomiós, la qual cosa també serà important per a nosaltres.

I tots plegats escriviren una resposta al Taishô :

“Us soc molt agraïda. Ara mateix sou l'única persona en qui puc confiar. Referent a les escriptures de les propietats que m'oferiu, mes fills no poden acceptar-les car seria anar contra la voluntat de llur pare. Per a no ofendre vos sentiments en quant a aquesta casa, la voluntat de mon traspassat espòs fou molt clara i no seria propi d’acceptar-la. Així doncs, us en torno les escriptures.”

Quan l'Echizen no Kami era prest a anar-se'n amb les escriptures la Kita no Kata, tement-se que les tornaria, el cridà :

– On vas amb elles? Ell ens les ha donat, porta-me-les, porta-me-les!

El fill pensà que s'havia trastornat, com podia tractar un afer important com aquell amb tanta matusseria? No contestà i marxà.


Quan el Taishô fou informat digué :

– Seria certament una inconveniència si es tractés d'una casa per a algú altre. La Kita no Kata podrà estar-s'hi mentre sigui en vida, i després passarà a la tercera i quarta dames, és el mateix. Torneu-vos-en amb les escriptures.

El Taishô i Ochikubo feren per a tornar-se'n a la residència de Sanjô. Ochikubo els digué :

– Vindré una altra vegada. Veniu a fer-nos visita. Sens el pare jo tindré cura de vosaltres. Per a qualsevulla cosa no us en priveu, jo seré molt contenta.

I amb aquests mots d'afecció marxà.

Esplèndids regals foren lliurats constantment a la tercera i quarta dames, millors encara de quan el pare era en vida, i coses més pràctiques per a la Kita no Kata que, mica en mica, començà a reconèixer allò que el Taishô i sa muller feien per a elles, mentre que els fills es mostraren descurosos vers llur situació.

I s'arribà a l'any nou amb els nomenaments.

El ministre de l'Esquerra fou Dajôdaijin ((96) i el Taishô esdevingué Sadaijin, ministre de l'Esquerra. Ses germans reberen també promocions, emperò, com fer-ne una descripció detallada seria carregós no ho escriurem pas,

La benaurança de la Kita no Kata del nou Sadaijin (97) omplí de joia i enveja alhora ses germanastres i altra gent.

El Sashôben (98), marit de la segona dama, que duia una existència d'escassetat, anà a veure al Sadaijin amb l'esper d'una promoció, i fou nomenat governador de la província de Mino. L'Echizen no Kami acabava son manament aquell any, mes com havia fet una excel·lent tasca amb els afers de la província a son càrrec rebé el govern de la província de Harima. El Saemon no Suke esdevingué Shôshô.

Tots reberen càrrecs degut a la influència del nou Sadaijin, i molts satisfets anaren plegats a veure llur mare, la Kita no Kata.

– No us adoneu encara de sa generositat? Des d'ara no en malparleu més.
– Teniu raó.

La gent digué que aquelles promocions havien complagut tota la família. Amb el poder que tenia ara el Sadaijin, àdhuc son pare, el Dajôdaijin, el consultava abans de prendre cap decisió. Si el fill deia que un afer no estava bé i que no ho fes, el pare, tot i que desitgés portar-lo a cap, no ho feia. Si en algun altre cas no hi era d'acord hi insistia, mes si el fill deia de no fer-ho ell cedia. No s'atorgava cap promoció sens son avinença. Comptava amb tota la confiança de l'emperador, de qui li era oncle. Per son càrrec de Sadaijin i sa gran intel·ligència ningú dels alts oficials de la cort no gosava oposar-se a cap de ses decisions. Son pare, el Dajôdaijin, tot i ésser son fill i estimant-lo molt, li tenia a més gran admiració. Semblava com si el fill tingués la disposició del pare. Com tothom ho sabia, cercaven el favor del fill més que no pas el del pare, car així també complaïen el pare. Quisvulla que tingués el menor desig el visitava, i tot era un anar i venir continu.

La Kita no Kata del Sadaijin féu gran aparell per a la festa de comiat del Mino no Kami, que rebé un cavall amb sella i forniment.

– Tot el vostre adreç és faïment de la mestressa. Feu doncs vostre servei i comptareu amb mon ajut. Si sé de qualsevulla atzagaiada vostra no hi compteu més.

El Mino no Kami, molt satisfet i agraït, marxà i li ho explicà a sa muller, la segona dama:

– El Sadaijin m'ha dit que si mon servei és ben acomplit gaudiré de son valiment.

I ella en fou molt contenta.

- - - - - -

96 – Dajôdaijin (太政大臣) : primer ministre.
97 – 左大臣殿の北の方 : es tracta d'Ochikubo, ara amb el títol social degut a la promoció del seu marit., el nou Sadaijin (左大臣).
98 – Sashôben (左少弁) : Sots-controlador de l'Esquerra. Evidentment hi ha una errada perquè fins ara era Uchûben (右中辧) : Controlador general de la Dreta. Vegeu les notes no. 14 de la narració no. 03 i la no. 94 de la narració no. 64.
o0o


19 d’octubre de 2019

小林 一茶 -105-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




子は鼾親はわらうつ夏の月

こはいびき おやはわらうつ なつのつき

Ko wa ibiki-oya ha warau utsu-natsu no tsuki


L'infantó ronca
els pares baten palla
en lluna d'estiu.




りん~と凧上りけり青田原

りんりんと たこあがりけり あおたはら

Rinrin to-tako agari keri-ootahara


Molt impetuós
sobre els verds arrossars
s'enlaira l'estel.

o0o

小林 一茶 -104-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




痩松も奢がましや夏の月

やせまつも おごりがましや なつのつき

Yase matsu mo-ogori ga mashi ya-natsu no tsuki


Tu també pinet
sembles ben extravagant
en lluna d'estiu.




蝶と成て髪さげ虫も夏の月

ちょうとなって かみさげむしも なつのつき

Choo to natte-kami sage mushi mo-natsu no tsuki


És papallona
la peluda eruga
en lluna d'estiu.

o0o

小林 一茶 -103-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




夕立やおそれ入たり蟾の顔

ゆうだちや おそれいりたり ひきのかお

Yuutachi ya-osoreiritari-hiki no kao


Xàfec del vespre
amb mirada de recel
la faç del gripau.




夕立や枕にしたる貧乏樽

ゆうだちや まくらにしたる びんぼうだる

Yuudachi ya-makura ni shitaru-binboo daru


Xàfec del vespre
de la mísera bóta
te n'has fet un coixí.



Nota : El tercer vers té 6 síl·labes.

o0o

12 d’octubre de 2019


与謝蕪村 - 96
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



虫賣のかごとがましき朝寢哉
Mushiuri no kagoto gamashiki asai kana.

Tot són complantes
el venedor d'insectes
dormit al matí. (39)


むし啼や河内通ひの小でうちん
Mushi naku ya kawachi gayoi no kojouchin.

Crits dels insectes
camí cap a Kawachi
la llanterneta. (40)

- - - - - -
39 - Referència al capítol no. 41 del Genji Monogatari (源氏物語) : Maboroshi (幻).
40 -Referència a la narració no. 23 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) .Podeu veure'n la traducció en aquest mateix blog.
o0o

与謝蕪村 - 95
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



朝霧や村千軒の市の音
Asagiri ya mura sen ken no ichi no oto.

Boira del matí
d'una gran localitat
el so del mercat.


もの焚て花火に遠きかゝり舟
Mono taite hanabi ni tooki kakari fune.

Vaixell amarrat
lluny dels focs d'artifici
hi estan cuinant.


初汐に追れてのぼる小魚哉
Hatsushio ni owarete noboru kouo kana.

La gran onada
els peixets contracorrent
neden perseguits.
o0o

与謝蕪村 - 94
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



朝露やまだ霜しらぬ髪の落
Asatsuyu ya mada shimo shiranu kami no ochi.

El rou del matí
sens conèixer gebrada
cauen els cabells.


葛の棚葉しげく軒端を覆ひければ、晝さへいとくらきに Les fulles de kuzu de l'enreixada són tan denses que àdhuc al migdia és fosc sota els ràfecs.

葛の葉のうらみ貌なる細雨哉
Kuzu no ha no urami gao naru kosame kana.

Fulles de kuzu (1)
amb cares reganyoses
sota el plugim.

(1) 葛 くず - Kudzu (Pueraria lobata), i possiblement altres espècies del gènere Pueraria. És una planta enfiladissa de la família fabàcia nativa del Japó i sud de Xina. El kudzu proporciona un farratge de qualitat usat temporalment. També és una planta medicinal adequada per tractar l'alcoholisme.
El kudzu també conté un gran nombre d'isoflavones útils, algunes antiinflamàtòries i altres antimicrobianes. També pot ser útil pel tractament del càncer i la migranya. Es recomana per a l'al·lèrgia i la diarrea.
La transcripció fonètica en japonès és "kuzu". "Kudzu" és la denominació que figura en els textos de botànica.

o0o

5 d’octubre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-105-



Temes diversos

ませにさく花にむつれてとぶ蝶の羨しきもはかなかりけり

ませにさく-はなにむつれて-とぶてふの-うらやましきも-はかなかりけり

Mase ni saku-hana ni mutsurete-tobu chô no-urayamashiki mo-hakanarikeri


Les papallones
vol amic entre les flors
de la bardissa
bé que els tinc enveja
tot i llur vida fugaç

Poema no. 1026
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-104-




Temes diversos

ふる畑のそばのたつ木に居る鳩の友よぶこゑのすごき夕暮

ふるはたの-そばのたつきに-ゐるはとの-ともよぶこゑに-すごきゆふぐれ

Furuhata no-soba no tatsu ki ni-iru hato no-tomo yobu koe ni-sugoki yuugure


A la garrotxa
dalt de l'arbre d'un camp vell
crida son company
la veu de la coloma
al desolat capvespre

Poema no. 997
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-103-



Temes diversos

川あひやまきのすそやま石たてる杣人いかに涼しかるらん

かはあひや-まきのすそやま-いしたてて-そまびといかに-すすしかるらん

Kawa ai ya-maki no susoyama-ishitatete-somabito ika ni-susushikaruran


Allà al conflent
al peu d'un turó tot verd
dalt d'una roca
palplantat un pescador
estarà transit de fred!

Poema no. 974
o0o

28 de setembre de 2019

落窪物語 -64-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 守、北の方、君達に、「かうかうなむ宣へる」と言へば、北の方、この家は、いと惜しかりつるに、いとうれしく宣へば、なほ、われはと領じ代へらるると見ると思ふに、いとねたければ、「落窪の君の、かくしたまふか。いで、あはうれしのことや」と言ふに、越前の守、ただ腹立ちに腹立ちて、爪弾きをして、「うつし心にはおなせぬか。さきざきは、いとほしく恥をか見、懲ぜられたまひし。ひきかへて、かくねむごろに顧みたまふ御徳をだに、かつ見で、かく宣ふ。まして昔、いかなるさまに。人聞きも、わが身も、物ぐるほしや、落窪、何くぼと宣ふ」と言へば、北の方「何ばかりの徳か、われは見はべる。おとどは父なれば、せしにこそあめれ。取りはづして落窪と言ひたらむ、何かひがみたらむ」と言へば、越前の守「あはれの御心や。物思ひ知りたまはぬじぞかし。徳は見ずと。御心にこそ、さしあたりて、見ずと思すらめ、大夫、左衛門の佐になりたるは、誰がしたまふにか。影純はこの殿の家司になりて加階せしは、誰がせしぞ。今にても見たまへ。また、をのこも人々しくならむことは、ただこの御徳。まづは家も賜はぬに、この家領じたまはましかば、いづこに引き続きておはせまし。まづただ思し合はせよ。目の前なることどもを見れば、うれしくあはれにおぼえたまはずやある。影純らも、国を治めて、徳なきにしあらねど、妻をまづ思ふとて、え奉らず。今にてもえ奉るまじきは、子、志の薄きぞかし。おのが生みたらむ子どもだに、かくおろかにて、仕うまつらぬ。御身は、かくあはれなる御心ばへを、泣く泣くこそ喜びきこえたまはめ」と、とにかくに言ひ知らすれば、げにと思ひて、いらへせず。
 「御返り、いかが聞えむ」と言へば、「いさ、物言へば、ひごみたりと、かしがましう言へば、聞きひくし。よきこと知り、物の心知りたらむ人、推しはかりて申せかし」と言へば、守「人のために申すにもあらず、御身のためのことなり。三、四の君、御前をも、『いかに仕うまつらむ』と大将殿の宣へば、北の方の御心に従ひたまふにこそ。一つはらからの御心だに、かくやはある」とあめれば、「かくこの御方の宣ふこと。まろは、いかに。心憂し。わが得たらむ丹波の荘は、年に米一斗だに出で来べきはらず。今一つは越中にて、たはやすく物もはかるべきにあらず。弁の殿の得たまへるは、三百石の物出で来なり。かく遠くあしきは、影純が選り、くれたるなり」と、いみじくさいなみけれど、誰も誰も、おとどのし置きたまひしを皆見たまひて、「かくやは宣ふべき。ただこれにて思せ。隔てなく、かたみに顧みるべき人だに、かかる心を持たまへる」と言へば、北の方「あはかしがまし。いたくな言ひ沈めそ。誰も誰も皆貧しければ、言ふにこそあらめ」と言ふほどに、左衛門の佐の来あひて、心にもあらずおぼえ、「身貧しけれど、よき人は、方異に、操に、をかしうぞある。まづ、北の方の、ここにおはせしほどは、聞いたてまつりたまへしが、いささか、宣へること聞えざりきかし。かく心苦しき御物言ひも、あはれに従ひて、『心やはらまなり』とこそは、みそかに宣ふめりしか」と宣へば、北の方「いかで、われ死なむ。憎き、あしき者に宣へば、罪もあらむ」と宣ふに、「あなかしこ。よしよし、聞えさせじ」とて、二人ながら、かい続きて立てば、さすがに、「やや、この御返事申せ」と招きたまへば、聞き入れぬやうにて、往ぬ。



Quan L'Echizen no Kami tornà a casa ho explicà a la Kita no Kata i a ses germanes.

– M'hauria sabut molt de greu perdre aquesta casa. Soc molt contenta d'haver-la.

Digué la Kita no Kata, emperò, era enrabiada perquè era Ochikubo qui li havia tornat la propietat que ella considerava com a seva.

– No és deplorable que hagi estat Ochikubo quiens l'ha tornada?

L'Echizen no Kami replicà indignat mentre feia petar els dits :

– Heu perdut el seny? Açò és deshonrós després de la vergonya que hem hagut de patir pels maltractaments que ella rebé de vós. Açò és manera de parlar? Ens voleu la ruïna a tots? Penseu en la infàmia que hem sofert com a càstig, i parleu així quan només ens vol afavorir amb sa generositat després de com l'heu tractada en el passat! És indignant per a tothom que la tracteu com a “Ochikubo” o “no-sé-pas-Kubo”!
– De quina generositat parles? Ho fa perquè el Dainagon era son pare. Se m'ha escapat açò d'Ochikubo..... Per açò m'has de renyar?
– És ben trist. No teniu sentiments – exclamà l'Echizen no Kami – No us adoneu de com són les coses, Dieu que no hem rebut cap favor.... No teniu present qui ha fet que el vostre fill, el Daibu, hagi estat promocionat a Saemon no Suke? Qui m'ha fet nomenar assistent seu? Mireu vostre situació actual. Si nosaltres, gent corrent, hem rebut nous càrrecs és simplement gràcies a ell. Si no haguéssiu aquesta casa que ell us ha tornat, on aniríeu? Primer considereu tot açò que ha fet per a nosaltres, n'hauríeu d'estat ben satisfeta de sa generositat. Jo, Kagesumi, tinc mes rendes com a governador provincial, mes he pensat primer en ma muller, i no he ajudat la mare. He demostrat poca pietat filial al no fer-ho. Per ala manera en què heu estat descurada per vos propis fills hauríeu de vessar llàgrimes de joia per l'atenció que ell us té.

La Kita no Kata sabia que son fill tenia raó, mes res no digué.

– Què hauria de contestar al Taishô?
– No ho sé pas. Qualsevol cosa que sigui m'ho retrauràs. Tu en saps més, ets un home assenyat, doncs digues-li allò que consideris millor.
– Açò que us he dit ha estat per ajudar-vos a vós, ningú altre. El Taishô farà tot allò que pugui per a la tercera i la quarta dames, i per a vós, atenint-se als sentiments de sa muller, ho fa com si de ses pròpies germanes es tractessin.
– Ha dit què faria per a mi? És una pena que de ma propietat de Tanba hagi només un “to” (93) d'arròs a l'any. Àdhuc de la d'Etchû no en trec pràcticament res. La que té l'espòs de la segona dama (94) dona tres-cents “koku” (95). Fores tu, Kagesumi, qui trià aquests llocs tan allunyats i dolents.

Digué la Kita no Kara blasmant-lo, mes tots havien vist com ho havia distribuït llur pare i respongueren :

– No parleu així! Penseu en tot allò que ha fet, i esguardeu com es comporta amb nosaltres sens fer cap mena de diferència.
– Prou, calleu d'una vegada! De què parleu si cap de vosaltres no té res!

Mentre ells parlaven el Saemon no Suke havia arribat, i digué entristit :

– Fins i tot en pobresa la gent com cal es comporta amb honor. Primer quan la Kita no Kata del Taishô era ací, per allò que he sentit dir, no s'havia queixat mai de sa situació. Tot i el que patí us fou obedient i, se m'ha dit en privat, que era de cor gentil.
– Voldria morir-me! - exclamà la Kita no Kata – Em detesteu i parleu malament de mi, per cas no és pecat açò?
– Bé, d'acord, doncs, no en parlem més!

Digueren el Saemon no Suke i l'Echizen no Kami mentre s'alçaven.

– Espereu, Què s'ha de contestar al Taishô?

Els cridà la Kita no Kata, mes ells feren com si no la sentissin i sortiren.

- - - - - -

93 - “To (斗)”, una mesura equivalent a 18,4 litres.
94 - Uchûben (右中辧) : Controlador central de la Dreta. Vegeu la narració no. 03.
95 - “Koku (石)”, una mesura equivalent a uns 180,4 litres.

o0o


21 de setembre de 2019

小林 一茶 -101-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




暑き夜(を)にらみ合たり鬼瓦

あつきよを にらみあいたり おにがわら

Atsuki yo o niramiaitari-onigawara


Nit xafogosa
amb mirada esquerpa
una gàrgola.




うつくしや雲一ツなき土用空

うつくしや くもひとつなき どようぞら

Utsukushi ya-kumo hitotsu naki-doyoozora


És esplendorós
el cel del pic de l'estiu
ni un sol núvol.

o0o


小林 一茶 -102-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




五月雨も中休みぞよ今日は

さみだれも なかやすみぞよ こんにちは

Samidare mo-nakayasumi zo yo-konnichi wa


Inclús la pluja
de la cinquena lluna
fa festa avui.




夕立やかみつくやうな鬼瓦

ゆうだちや かみつくような おにがわら

Yuutachi ya-kamitsuku yoo na-onigawara


Com si mossegués
la ploguda del vespre
una gàrgola.


o0o

小林 一茶 -100-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




夜に入れば遊女袖引く柳哉

よにいれば ゆうじょそでひく やなぎかな

Yo ni ireba-yuujoo sode hiku-yanaki kana


Estiren de nit
mànigues les barjaules
allà als salzes.




短夜の鹿の顔出す垣ね哉

みじかよの しかのかおだす かきねかな

Mijika yo no-shika no kao dasu-kakine kana


Curta nit d'estiu
un cervató treu el cap
per la bardissa.


o0o

14 de setembre de 2019

与謝蕪村 - 93
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



市人の物うちかたる露の中
Ichibito no mono uchitaru tsuyu no naka.

La gent del mercat
enmig de la rosada
la xerrameca.


身にしむや横川のきぬをすます時
Mi ni shimu ya yokawa no kinu wo sumasu toki.

Tinc el fred al cos
mentre al riu Yokawa
faig la bugada.


身にしむや亡妻の櫛を閨に踏
Mi ni shimu ya naki tsuma no kushi wo neya ni fumu.

Fred a la cambra
de la dona traspassada
petjo la pinta. (38)
- - - - - -
38 - El segon vers té vuit síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 92
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR



妙義山 Muntanya de Myôgi

立去ル事一里眉毛に秋の峰寒し
Tachisaru koto ichiri mayuge ni aki no mine samushi

Tot marxant una bona llegua
Fred dels cims de la tardor
tinc a les celles. (37)

白露や茨の刺にひとつづゝ
Shira-tsuyu ya ibara no hari ni hitotuzutsu.

Blanca rosada
cada punxa té gota
a les espines.

狩倉の露におもたきうつぼ哉
Karikura no tsuyu ni omotaki utsubo kana.

A la cacera
és molt pesant el buirac
amb la rosada.
- - - - - -
37 - El primer vers té nou síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 91
Yosa Buson (1716-1784)


秋 TARDOR



夜の蘭香にかくれてや花白し
Yoru no ran ka ni kakurete ya hana shiroshi

Nit d'orquídies
amagades per l'olor
les fulles blanques.

しら露やさつ男の胸毛ぬるゝほど
Shiratsuyu ya satsuo no munage nururu hodo.

Blanca rosada
que mulles els pèls del pit
d'aquell caçador.

ものゝふの露はらひ行 かな
Mononofu no tsuyu harai yuku yuhazu kana.

Amb l'extrem de l'arc
neteja la rosada
el soldat marxant.
o0o

7 de setembre de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-102-



Temes diversos

あられにぞものめかしくは聞えける枯れたる楢の柴の落葉は

あられにぞ-ものめかしくは-きこえける-かれたるならの-しばのおちばは

Arare ni zo-monomekashiku wa-kikoekeru-karetaru nara no-shiba no ochi ba wa


Te n'assabentes
que hi són quan ressona
la calamarsa
fulles seques caigudes
de les branques dels roures!

Poema no. 964.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-101-



Temes diversos

尋ね來てこととふ人もなき宿に木の間の月の影ぞさし来る

たつねきて-こととふひとの-なきやどに-このまのつきの-かげぞさしくる

Tasune kite-kototou hito no-naki yado ni-ko no ma no tsuki no-kage zo sashi kuru


En la cabana
on ningú em demana
i ningú no ve
la claror de la lluna
passa per les arbredes

Poema no. 949
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-100-



Temes diversos

鶉ふすかり田のひつじ思ひ出でてほのかにてらす三日月の影

うずらふす-かりたのひつじ-おひいでて-ほのかにてらす-みかずきのかげ

Uzura fusu-karita no hitsuji-oi idete-honoka ni terasu-mikazuki no kage


Les guatlles jeuen
al camp segat on neixen
noves brotades
i que la lluna nova
ombreja esvaïda

Poema no. 845
o0o

31 d’agost de 2019

– 落窪物語 -63-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 大将殿は若君に添ひたまひて、わが御殿におはす。日々に、立ちながらおはしつつ泣きあはれがり、かつは後の御事、あるべきやうの御沙汰も、みづから入り居なむとしたまひけれど、父おとど「新しき帝の居たまひてほどなく、長々とあらむ暇は、いと悪しかるべし」と、せちに宣ふ。女君も「幼き人々、ここに迎へむは、物忌などするに、ゆゆしかし。籠め置きたらむに、殿さへおはせずは、いとうしろめたなし。な居たまひそ」と聞えたまひければ、わが御殿に、習はぬひとり住みにて、君達うちながめ、あそばして、さうざうしく思さる。かくとく亡せたまひぬるを見たまふにつけても、よくぞ思ふことを、いそぎてける、と思す。
 かの殿には、御忌はき日とて、三日といふに、をさめてまつりたまふ。大将殿の御送りに、四位、五位、いと多くあゆみ続きたりける。「げに、宣ひしやうに、死にのさいはひ限りなし」と言ふ。
 御忌のほどは、誰も誰も、君達、例ならぬ屋の短きに、移りたまひて、寝殿には、大徳達、いと多く籠れり。大将殿おはせぬ日なし。立ちながら対面したまひつつ、すべきやうなど聞えたまふ。女君の御服のいと濃きに、精進のけに少し青みたまへるが、あはれに見えたまへば、男君、うち泣きて、
    涙川わがなみたさへ落ち添ひて君がたもとぞふちと見えける
と宣はば、女、
    袖朽たす涙の川の深ければふちの衣といふにぞありける
など聞えたまひつつ、行き還りありきたまふほどに、三十日の御忌、果てぬれば、「今はかしこに渡りたまひね。子ども恋ひ聞ゆ」と宣へば、「今いくばくにもあらず。御四十九日果てて渡らむ」と宣へば、ここになむ夜はおはしける。
 はかなくて御四十九日になりぬ。この殿にてなむ、しける。「こたみこそ果てのことなれば」とて、大将殿いといかめしうおきてたまひけり。子ども、われもわれもと、ほどほどに従ひて、したまひければ、いと猛にきらきらしき法事になむありける。
 事果てて、大将殿「今は、いざたまへ。部屋にもぞ籠むる」と宣へば、「けしからず、今は、かけても、かかることな宣ひそ。忘れざりけると聞きたまはば、思ひつつむこと出で来なむかし。なき人の御代りには、よろしう思させにしがなとこそ思はめ」と宣へば、「さらなること。女君達にも、君こそは問ひたまはめ」と宣ふ。
 越前の守、帰りたまふと聞きて、かの、おとどの「奉れ」とて処分し集めたまひし物ども、所々の荘の券、取り出でて持て参りて、「あやしうはべれども、昔人の言ひ置きたまひしかばなむ」とて奉りたまへば、大将殿、見たまひければ、帯三つ、一つはわが取らせしなり、今一つは、さすがにわろし、荘の券、ここの図となむありける。
 大将殿「けしうはあらぬ所々をこそは領じたまひけれ。この家は、などか君達、北の方の御中には奉りたまはざりし。異所のあるか」と宣へば、女君「さもなし。ここは、かう久しう年ごろ住みたまはれば、得じ。北の方、に奉りてむとなむ思ふ」と宣へば、男君「いとよきこと。これは、君得たまはずとも、おのれあれば、おはしなむ。皆、怨みの心ふぉもあらむ」と、うち語らひたまひて、越前の守近う呼び寄せて、「そこに、そのことどもは知らむ。など、いとここがちには見ゆるぞ。豪家とわづらはしがりてあるか」と、うち笑ひたまへば、守「さらに、さも侍らず。もと、物したまひし時、皆、しおき、預けたてまるなり」と申せば、「さかしうも、そたまひけるかな。『ここに誰も誰も住みつきたまふめるを、何しにかは』と、ここに宣ふめればなむ。北の方、領りたまふべし。この帯二つは、衛門の佐と、そこにと、一つづつ。美濃なる所の券と帯一つ、とどめつる。むげに、さ、し置きたまひけむ御心ばへの、かひなきやうなれば」となむ宣へば、越前の守「いと不便なること。みづからし置きはべらぬことなりとも、殿になむ。しろしめすべし。いはむや、さらに『わが、かく、し置く』など言ひ置きはべるにし違ひては。誰も誰も皆少しづつ分かたれはべるめるものを」とて取らせねば、大将「あやしくも言ふかな。みづからの心、ひがざまひし置かばこそあらめ。かく見たまへば、ここに得たまふ、同じこと。この君は、おのれあらむ限りは、さてものしたまひてむ。うち続き、幼き人々あれば、頼もし。かうて、はやう四の君なむ、思ふ人少なきやうに物したまふなるを、おのれ一向に領りきこえむと思ふ。その君達の得たまはむに添へられよ。今ニ所には、御夫たちになむつけて仕うまつるべき」と宣へば、越前の守、かしこまり喜ぶ。「まづ、かくなむと物しはべらむ」とて立てば、「もし返しなどしたまへむ、取りて物したまふな。むつかし、同じことをのみ言へば」と宣ふ。「帯は、なほ、かくて、人に賜はせ、つかはせたまはむ」と申したまへば、「今用ならむをりは物せむ。うとき人達にしあらねば」とて、しひて取らせたまふ。




i sens entrar-hi, des de la porta estant, el plorava El Taishô restà a sa residència fent companyia a ses fills. Cada jorn es traslladava a la casa del difunt Dainagon mentre feia els arranjaments pel funeral i donava les instruccions adients. Hauria volgut entrar-hi, emperò, son pare, el ministre de la Dreta, l'exhortà a no fer-ho perquè feia molt poc que l'emperador era al tron i una llarga absència de la cort seria molt desconvenient. També Ochikubo li ho demanà :

– Si portessis els nens ací hauríem de fer una cerimònia de purificació i açò seria malestant. Si ells restessin sols a casa de Sanjô mentre tu ets ací ens amoïnaríem molt, resta allà.

El Taishô no era avesat a ésser allà sol. Esguardà els nens, jugà amb ells i es sentí molt sol. Quan pensà en com d'aviat el Dainagon havia traspassat sentí que li hauria agradat fer més coses promptament per ell.

El funeral es celebrà tres jorns després del traspàs car era un jorn malaurat. Molts dignataris del quart i cinquè rang hi foren presents i escortaren el Taishô a la cerimònia. Hom digué que el Dainagon havia hagut una benaurada mort. Per la durada del dol tota la família es traslladà a unes casetes que es dreçaren per aquella ocasió mentre un gran nombre de monjos de molta virtut es reuniren a la residència.

No passava un jorn que el Taishô no hi anés i parlés amb Ochikubo de fora estant sobre els arranjaments que calia fer. Veure-la abillada de fosc amb la pal·lidesa de son rostre pell dejuni l'adoloria.

Eixes llàgrimes
vessades són com un riu
que amb les teves
amaren les mànigues
fins a semblar un estany.

I ella contestà :

Amb les mànigues
al riu de mes llàgrimes
desfetes al fons
és com dir que m'abillo
amb vestit de glicines. (91)


I anant i venint de les dues cases passaren els trenta jorns de purificació.

– Ara ja pots tornar. Els nens t'enyoren.
– No puc encara. Tornaré passats els quaranta-nou jorns de dol.

Així el Taishô anà cada nit allà.

S'arribà al darrer jorn del dol i a la residència del Dainagon es celebrà el servei de difunts arranjat amb tota solemnitat pel Taishô. Fills i filles acompliren perfectament llurs obligances i el servei fou esplèndidament reeixit.

A la cloenda el Taishô digué a Ochikubo :

– Bé, vine ja. Altrament et podrien recloure en una cambra......
– Quina impertinència! No ho tornis a dir açò. Si et sentissin pensarien que no has oblidat tot allò i no voldrien tenir res a veure amb nosaltres. Ara que mon pare no hi és vull demostrar-los mon afecte.
– Tens raó. Ara cal fer costat a tes germanes.

Quan l'Echizen no Kami sentí que se'n tornaven a Sanjô es reuní amb ells i els hi lliurà els objectes i les escriptures que els hi havia deixat son difunt pare.

– Són coses insignificants, mes és l'herència que us ha deixat,

El Taishô ho contemplà. Hi havia tres “obis”, un d'ells era aquell que ell mateix li havia donat i que era el més valuós. Hi havia les escriptures d'unes propietats i el plànol de la residència familiar.

– Són propietats que no són pas malament. Emperò, per què no ha deixat aquesta casa a ses fills i a la Kita no Kata? Teniu un altre lloc?
– No n'hi ha cap altre – digué Ochikubo- Jo no vull aquesta casa on hi han viscut sempre. Penso donar-la a la Kita no Kata.
– Açò està molt bé. Si l'haguéssim mentre ells no en tenen pas, es sentirien agreujats.

Demanaren a l'Echizen no Kami d'acostar-s'hi.

– Vós coneixeu aquest afer en detall. Per què se'ns dona tant? És per la influència de mon càrrec?

Digué el Taishô tot rient.

– No és pròpiament açò. Sa darrera voluntat fou de llegar-vos-ho tot.
– Molt prudent de sa part. Com dia ella, com podria jo haver aquesta casa on sempre hi veu viscut? És la Kita no Kata qui l'hauria d'haver. D'aquests “obis” un és per al Saemon no Suke i un per a vós. Guardaré les escriptures de la casa de la província de Mino i l'altre “obi”, perquè no sembli que no valoro prou son llegat.

L'Echizen no Kami digué refusant :

– Açò és malestant. Encara que no us ho hagués llegat seria només a vós de disposar-ne, i més encara havent estant aquesta sa voluntat. Cadascun de nosaltres ha rebut qualque cosa.
- Se'm fa estrany açò que dieu. Ningú no us retrauria si us quedéssiu la casa. A ella tant li fa haver-la com no. Mentre jo sigui en vida a ella no li mancarà de res. A més, hi ha els fills que tindrien cura d'ella. Així que com la quarta damisel·la (92) no té ningú que vetlli per ella jo faré allò que calgui perquè no tingui cap mancança. També afavoriré els marits de la primera i segona dames.

L'Echizen no Kami en restà molt content i agraït. S'alçà per a anar-se'n.

– Diré açò a ma família.
– Si ho refusen no acceptaré cap retorn. Seria una inconveniència.
– Aquests “obis” podríeu fer-ne present a algú.
– Si en tingués necessitat us els demanaria. Ara tenim una relació.

I insistí perquè els hagués.

- - - - - -

91 – Joc de paraules amb “fuchi” (淵) : llac, estany, aigües profundes, etc. , i “fuji” (藤) : glicina, el qual color era emprat per a la roba de dol.
92 - La nota que acompanya el text esmenta altres versions on hi apareix també la “tercera dama”, com no és el cas en aquesta versió no ho tradueixo.

o0o

24 d’agost de 2019

小林 一茶 -99-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




釣人やいま~しいと夕桜
つりびとや いまいましいと ゆうざくら
Tsuribito ya-imaimashii to-yuuzakura

Per al pescador
una nosa al vespre
flors de cirerer.




桃咲くや犬にまたがる悪太郎
ももさくや いぬにまたがる あくたろう
Momo saku ya-inu ni matagaru-aku taroo

Flors de presseguer
el noi entremaliat
cavalca un gos.


o0o


小林 一茶 -98-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




正直はおれも花より団子哉
しょうじきは おれもはなより だんごかな
Shojiki wa-ore mo hana yori-dango kana

Amb sinceritat
més que flors prefereixo
una panada.




大かたは泥にひつゝく桜哉
おおかたは どろにひっつく さくらかな
Ookata wa-doru ni hittsuku-sakura kana

Al fang sens dubte
restareu enganxades
flors del cirerer.


o0o

小林 一茶 -97-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




ちる花をざぶ~浴る雀哉
ちるはなを ざぶざぶあびる すずめかな
Saru hana o-zabuzabu abiru-suzume kana

Tot fent esquitxos
un pardal fa banyada
en la florida.




花の木にさつと隠るゝ忰哉
はなのきに さっとかくるる せがれかな
Hana no ki ni-satto kakururu-segare kana

I sobtadament
als arbres en florida
s'amaga mon fill.

o0o

17 d’agost de 2019

与謝蕪村 - 90
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


猪の露折かけてをみなへし
Inoshishi no tsuyu ori kakete ominaeshi.

Les patrinies
la rosada trencada
per el porc senglar.

白萩を春わかちとるちぎり哉
Shirahagi wo haru wakachi to suru chigiri kana.

Em comprometo
a tallar el trèvol blanc
en primavera.

澗水湛如藍 Rierol de color virolat de la muntanya.

朝がほや一輪深き淵のいろ
Asagao ya ichirin fukaki fuchi mo iro.

La meravella
una flor amb el color
d'aigua profunda.

o0o

与謝蕪村 - 89
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


山は暮て野は黄昏の薄哉
Yama wa kurete no wa tasokare no susuki kana.

Muntanya fosca
en el camp del capvespre
les eulàlies.

里人はさともおもはじをみなへし
Satobito wa sato mo omowaji ominaeshi.

Les patrinies
el pagès ni hi pensa
que les té al camp.

茨老すゝき痩萩おぼつかな
Ibara oi susuki yase hagi obotsukana.

Espines velles
eulàlies petites
trèvols insegurs.

o0o

与謝蕪村 - 88

Yosa Buson (1716-1784)

秋 TARDOR



遊行柳のもとにて Sota el salze de Yûgyô.


柳散清水涸石處々
Yanagi chiri shimizu kare ishi tokorodokoro.

Fulles disperses
el rierol assecat
les pedres són arreu. (36)


小狐の何にむせけむ小萩はら
Kogitsune no nani ni musekemu kohagi-hara.

Al prat dels trèvols
què li fa esbufegar
la guineueta?
- - - - - -
36 - Referència al poema no. 262 de Saigyô (西行 ,1118-1190) en l'antologia Shinkokinwakashû (新古今和歌集) :
道のべに清水ながるる柳かげしばしとてこそ立ちどまりつれ.

El tercer vers té sis síl·labes.
o0o

10 d’agost de 2019

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-99-




Temes diversos

水のおとはさびしき庵のともなれやみねの嵐のたえまたえまに

みつのおとは- さびしきいほの- ともなれや- みねのあらしの- たえまたえまに

Mizu no oto wa-sabishiki io no-tomo ware ya-mine no arashi no-taema taema ni

El soroll de l'aigua
és al solitari jaç
com si fos amic
i fa barrejadissa
amb la tempesta al cim

Poema no. 944

Nota : el primer vers té sis síl·labes.
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-98-




Temes diversos.

入日さす山のあなたは知らねども心をぞかねておくり置きつる

いりひさす-やまのあなたは-しらねとも-こころをかねて-おくりおきつる

Irihi sasu-yama no anata wa-shiranedomo-kokoro o kanete-okuri okitsuru

No sé què hi ha
enllà de la muntanya
amb el capvespre
mes jo hi he enviat
per davant ma pensada

Poema no. 942
Nota : La muntanya al capvespre simbolitza el paradís de Buda. Vegeu també nota del poema 92.
o0o

西行

Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-97-



Temes diversos

谷の間にひとりぞ松はたてりけるわれのみ友はなきと思へば

たにのまに- ひとりぞまつも- たてりける- われのみともは- なきかとおもへば

Tani no ma ni-hitori zo matsu mo-taterikeru-ware no mi tomo wa-naki ka to omoeba

A la clotada
s'hi alçava aquell pi
tot solitari
i jo pensant que només
era jo sens cap amic

Poema no. 941
o0o

3 d’agost de 2019

o0o
YAMATO MONOGATARI (大和物語) 173

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十三】


よしみねのむねさたの少将ものへゆく道に五条わたりにて雨いたうふりけれはあれたるかとに立かくれて見いるれは五間はかり なるひはたやのしもに土やくらなとあれとことにひとなと見えすあゆみ入てみれははしのまに梅いとおかしう咲たり鴬もなく人ありともみえぬみすの内よりうすいろのきぬこききぬのうへにきてたけたちいとよきほとなる人のかみたけはかりならんとみゆなるか
葎おひて荒たる宿を鴬の人くとなくや誰とかまたむ
とひとりこつ少将
きたれ共いひしなれねは鴬のきみに告よとをしへてそなく
とこゑおかしうていへは女おとろきて人もなしと思ひつるに物しきさまをみえぬる事とおもひてものもいはすなりぬ男えんにの ほりてゐぬなとか物ものたまはぬ雨のわりなく侍つれはやむまてはかくてなんといへはおほちよりはもりまさりてなんこゝは中々といらへけり時は正月十日のほ となりけりすのうちよりしとねさしいてたり引よせてゐぬすたれもへりはかはほりにくはれて所々なし内のしつらひ見いるれはむかしおほえてたゝみなとよかり けれとくちおしく成にけり日もやう/\暮ぬれはやをらすへり入てこの人をおくにもいれす女くやしとおもへとせいすへきやうもなくていひかひなし雨は夜ひと よふりあかして又のつとめてそすこしそらはれたる男は女のいらむとするをたゝかくてとていれす日もたかうなれは此女のおや少将にあるしすへきかたのなかり けれはことねりわらははかりとゝめたりけるにかたいしほさかなにしてさけをのませて少将にはひろき庭に生たるなをつみてむし物といふものにしてちやうわん にもりてはしには梅のはなのさかりなるをおりてその花ひらにいとおかしけなる女のてにてかくかけり
君か為衣のすそをぬらしつゝ春のゝに出てつめるわかなそ
男これをみるにいとあはれにおほえて引よせてくふ女わりなうはつかしと思てふしたり少将おきてことねりわらはをはしらせて すなはち車にてまめなる物さま/\にもてきたりむかへに人のあれはいま又も参こんとていてぬそれより後たえすみつからもきとふらひけり万のものくへとも猶 五条にてありしものめつらしうめてたかりきと思出ける年月をへてつかうまつりし君に少将をくれ奉りてかはらん世を見しとおもひて法師に成にけりもとの人の もとにけさあらひにやるとて
霜ゆきのふるやかしたにひとりねのうつふしそめのあさのけさなり
となんありける


El capità Yoshimine no Munesada (344) anava als seus assumptes quan per la Cinquena Avinguda el sorprengué la pluja i s'aixoplugà en un portal ruïnós. Dóna una llambregada a l'interior. Sota una teulada d'escorça de xiprer hi havia una casa d'uns cinc cofats i recambrons fets de terra, mes no hi veié ningú. Hi entrà i copsà al costat d'una escala una prunera florida. També hi cantava un rossinyol. Rere una persiana on semblava no haver-hi ningú veié una dona vestida de color carmesí sobre un fons rosa pàl·lid, de bona talla, amb uns cabells que li arribaven als peus, i que murmurejava :

Ruïnosa llar
Plena d’artemísia
Arriba algú
Em canta el rossinyol
a qui puc jo esperar? (345)

El capità :

Sóc ací vingut
tot i sense dir-vos res
mes el rossinyol
canta anunciant-vos
que jo sóc ja arribat.

Això de plaent digué i la dona, sorpresa de veure's en una situació poc escaient quan creia que no hi havia ningú, restà sens dir res. L'home pujà a la galeria.

-No dieu res? Com feia un bon xàfec m'he aturat ací fins que parés.

-Hi ha més pluja ací dintre per les goteres que no pas al carrer gran – digué ella.

Era cap al desè jorn de la primera lluna. Del darrere de la persiana se li féu lliscar un coixí, ell l'estirà i s'hi assegué. Les vores de la persiana havien estat mossegades dels ratpenats i alguns bocins havien desaparegut. Ullà l'interior. L'endreçament feia imaginar com havia estat antigament, les estores eren de qualitat, mes llastimosament gastades. Mica en mica s'enfosquia el jorn, llavors l'home anà cap a dintre silenciosament i agafà la dona no deixant-la retirar-se a l'interior. Ella en fou vexada, emperò, desvalguda, impotent per a fer altrament restà callada. Plogué tota la nit fins a l'alba tot i que el cel clarejà una mica. La dona féu per retirar-se mes ell no la deixà.
Quan el sol era ben alt, els pares de la dona haurien desitjat oferir al capità un àpat adient, emperò, no tenien mitjans. Oferiren al patge que l'havia acompanyat sake i unes salaons amb sal gruixuda, i per al capità unes herbes que creixien en el gran jardí de la casa amb les que feren un brou presentat en un bol d'arròs i per bastonets uns branquillons de prunera florida. Sobre les fulles una mà femenina molt agradosa havia escrit :

Ha estat per vós
que s'ha mullat la vora
d'aquest mon vestit
quan al camp primaverenc
he collit l'herba tendre. (346)

Quan ho llegí l'home en fou colpit, s'apropà el bol i menjà. La dona contorbada era prostrada. L'home s'alçà i envià el patge perquè portés immediatament del carruatge els articles més imprescindibles. Com s'havia de trobar amb gent, digué que se n'havia d'anar, emperò, que tornaria, i partí. Després d'allò, tingué la volença de fer-hi moltes visites.
Assaborí moltes menges, emperò, sempre recordà la menja que li oferiren a la Cinquena Avinguda, especial i saborosa.
Anys i llunes passaren, traspassà l'emperador (347) a qui havia servit, no volgué contemplar els canvis del món i entrà en religió.
A ca aquella dona d'antany envià una estola per rentar i amb això :

Gebrada i neu
penetren ma vella llar
on dormo tot sol
ací tintada fosca
mon estola de cànem. (348)
- - - - -
344 - Yoshimine no Munesada (良岑宗貞, 816-890).
345 – Aquest poema és força semblant al no. 1011, del llibre 19, Kokinshûwakashû (古今和歌集).
346 – Poema semblant al no. 21, llibre 1, Kokinshûwakashû (古今和歌集). Amb variacions també al no. 24, llibre 1, Shokugoshûiwakashû (続後拾遺和歌集).
347 - Emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).
348 - Poema semblant al no. 1068, llibre 19, Kokinshûwakashû (古今和歌集), amb variacions i nombrosos jocs de paraules.






YAMATO MONOGATARI (大和物語) 172

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十二】


亭子のみかといし山につねにまうて給けり国のつかさたみつかれくにほろひぬへしとなんわふるときこしめしてこと国々のみさ うなとに仰てとの給へりけれはもてはこひて御まうけをつかうまつりてまうて給けり近江のかみいかにきこしめしたるにかあらんとなけきおそれて又むけにさて すくしてんやとてかへらせ給うちいての浜によのつねならすめてたきかりやともをつくりて菊のはなのいとおもしろきをうへて御まうけつかうまつれりけり国の かみはおちおそれて外にかくれをりてたゝくろぬしをなんすへをきたりけるおはしましすくるほとに殿上人くろぬしはなとてさてはさふらふそととひけり院も御 車をさへさせ給てなにしにこゝにはあるそととはせたまひけれは人々とひけるに申ける
さゝら浪まもなく岸をあらふめり渚清くは君とまれとか
とよめりけれはこれにめて給てなんとまりて人々にもの給てかへらせ給ひける


L'emperador retirat del Teiji pelegrinava sovint a Ishiyama. Una vegada sabé que el governador de la província es planyia de què allò era esgotador per a la gent i la ruïna de la contrada. L'emperador ordenà que les despeses fossin a càrrec de les hisendes d'altres contrades i les provisions foren portades d'arreu per al pelegrinatge següent.

El governador d'Omi es preguntà com havia pogut sa majestat assabentar-se de ses planys, i patís neguitós. Féu com si no en sabés res i l'atengué amb tots els honors. A la platja d'Uchiide, per on havia de tornar l'emperador retirat, féu construir per rebre'l una magnífica residència provisional, plantar crisantems esplendorosos i tots els arranjaments adients. El governador era també temorenc i anà a un altre indret a amagar-se deixant només Kuroneshi (342) al lloc. Quan sa majestat arribà la gent de son seguici preguntà :

-Què hi fa ací Kuroneshi?

Inclús l'emperador retirat féu aturar son carruatge i féu demanar què hi feia allà, i quan se li preguntà Kuroneshi contestà :

Infatigables
les ones esbandeixen
els marges del llac
a la riba tan neta
resteu-hi vós mon senyor. (343)

Això composà i sa majestat complagut hi restà, i després d'atorgar presents a tothom se'n tornà.
- - - - - -

342 – Ôtomo no Kuronushi (大友 黒主, ¿-?), besnét de l'emperador Kôbun (大友皇子,648-672).
343 – Poema no. 1655, llibre 16, Shinsenzaiwakashû (新千載和歌集), amb algunes variacions.
o0o

28 de juliol de 2019

– 落窪物語 -62-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.





 頼もしげなくなり果てたまひて、生ける時、処分してむ、子どもの心見るに、はらから思ひせず、女たちのなかにも疎々しくあめれば、論なう怨みごとども出で来なむとて、越前の守を御前に呼び据ゑて、所々の荘の券、帯など取り出でて、選らせたまふに、少しよろしきは、ただ大将殿の北の方にのみ奉りたまひて、「異子ども、これをうらやましとだに思ふべからず。同じやうに力入り、親に孝したるだに、少し人々しきになむ、よろしき物取らする。いはむや、ここらの年ごろ顧みるを、恩にやと思へ」と、いとさかしう宣ふを、君達は、ことわりと思したり。「この家も古りてこそあめれど、広うよろしき所なり」とて、大将殿の北の方に奉りたまへば、北の方、聞きて泣きぬ。「宣ふことどもは、さも宣ひぬべけれど、またいかがうらやみ聞えざらむ。年ごろ、若うより、あひ添ひたてまつりて、六七十になるまで見たてまつり頼みたてまつりつること、またなかりつる。子ども七人持たり。など、この家を、おのれに賜はらざらむ。子どもをこそ、『われに孝することなけりき』とて思し捨てめ、世の人の親は、もはら、さいはひなきをなむ、なからむ時いかにせむとは思ひなる。大将殿におきたてまつりては、この家は得たまはずとも、いとよくありなむ。男君もいと頼もしう、みつばよつばも設けたまひてむ。三条も、さばかり玉のやうに造りて奉りたり。いとよし、をのこにおきては。夫ある子どもは、はかばかしき家持たるも、なかめる。よし、それは、いひもていけば、とてもかくてもありなむ。おのが身、この二人の子どもは、『ここ立ちね』と懲ぜられむをりは、いづこにかあらむとするぞ。大路に立てとや。いと道理なく物な宣ひそ」と言ひ続けて泣けば、おとど「子どもも、思ひ捨つるにはあらねど、うるはしくこそは、せめてなくとも、よに大路にも立ちたまはじ。年ごろの位には子どもを見たまへたりとも、仕うまつりてむ。越前の守、わが代り取り添へて仕うまつれ。三条の家かは。本性、かの御領なり。大将殿もみたまふに、少しはかばかしき物、い奉らで死なば、いふかひなき者と思すべし。天下に宣ふとの領らぬ。ここは、い奉らじ。今日、明日とも知らぬ身を、な恨みたまひそ。物な言はせたまひそ。いと苦し」と宣へば、北の方、またうち出づれど、子ども集まりて、制して、また言いはせず。
 大将殿の北の方、聞きたまひて、いとあはれに思して、「北の方の聞えたまふこと、いとことわりなり。ここには、ただ何もかも、な賜びそ。君達にあまねく奉らせたまへ。まして、ここに誰も誰も住みつきたまへるに、思はぬ方に侍らむ、いと見苦し。なほ、はや奉らせたまへ」と責め申したまへば、おとど「おのれは、え取らすまじ。おのれ死にはべらむ時、ともかくも心としたまへ」とて、さらに聞きたまはず。よき帯など、たまさかにありけるなども皆大将殿に奉りたまふ。越前の守など、げに少し物しと思へれど、親の御けしき得たまふ人の御ありさま、言ふべきにあらぬば、うちも出でず。あるべきことども、いとよくしたためて、大将殿の北の方、よろづにうれしく、御徳により面目ある目を見はべりつるを、返す返す申したまひて、「はかばかしからぬ女子どもの、いとあまた侍りつる、よくよく顧みたまへ」と申したまふ。「承りぬ。身の堪へむ限りは、いかで仕うまつらざらむ」と宣へば、「いとうれしきこと」と宣ふ。「むすめども、この御言に従へ。君を思ひたてまつれ」など、さかしく宣ふままに、いと弱くなりたまへば、誰も誰もいみじく思し嘆く。
 つひに、七日に消え入りたまひぬ。十一月のことなりけり。いと惜しむ時にあらず、ことわりとは思しながら、御子ども、女、男、集まりて惜しみ泣きたまふさま、いとあはれなり。


El Dainagon es sentia ja a la fi i digué :

– Mentre encara sóc en vida disposaré de mon patrimoni. Miro el cor de mes fills i no fan com germans. Les noies no són afectuoses entre elles i hi haurà greuges.

Demanà que es presentés l'Echizen no Kami i repartí les escriptures de ses propietats i els “obis”. Els millors bens foren per a la Kita no Kata del Taishô.

– No tingueu enveja vosaltres. Tots us heu esforçat per igual en vostre amor filial, és just doncs que qui més s'hi ha esforçat rebí més. Durant tots aquests anys sempre he tingut cura de vosaltres.

I ses fills ho trobaren molt assenyat.

– Aquesta casa és vella mes és espaiosa i magnífica.

I la donà a la Kita no Kata del Taishô. Quan sa muller, la Kita no Katam ho sentí esclatà en plors.

– Està bé açò que dieu, mes com podeu pensar que no en senti enveja? Tots aquests anys, des ben jove, que sóc amb vós. I fins ara, als seixanta i setanta anys, he tingut cura de vós, al vostre servei. Tenim set fills, per què no em deixeu aquesta casa? Segurament la raó és que no us han demostrat amb prou cura llur amor filial. Un altre pare vetllaria i s'amoïnaria per allò que podria passar a llurs fills més malaurats després de sa mort. Al Taishô no li cal aquesta casa, és prou puixant com per a haver tres o quatre cases com aquesta. La residència de Sanjô li van deixar refeta com una joia. Els nois estan molt bé, com les noies casades, tot i que no tenen casa fixa, estant bé ja n'hauran segurament. Emperò, jo i les altres dues filles on anirem a viure si som obligades a deixar aquesta casa? Vagarejarem pels camins? No feu aital desraó, us ho prego.

– No deixo les filles abandonades sinó ben agençades. Tot i no viure ací no vagarejareu pels camins. Per la cura que heu tingut per als fills ells vetllaran per vós. L'Echizen no Kami en tindrà esguard com hauria fet jo mateix. La residència de Sanjô és meva per cas? No, no em pertany. Què en pensarà el Taishô si moro sens deixar-li res de consideració? És decidit, no us deixo aquesta casa. Puc morir en qualsevol moment, no m'ho retragueu. No em feu parlar més, em trobo molt malament.

La Kita no Kata volia dir alguna cosa més emperò els fills reunits no li deixaren.

La Kita no Kata del Taishô ho sentí i se'n planyé.

– Açò que diu la Kita no Kata és raonable. Doneu res, que tot sigui per a ells. Sempre han viscut ací i seria humiliant per a ells anar a un lloc desconegut. Doneu-lis ara mateix aquesta casa.

Digué acuitant-lo.

– No ho faré pas. Una vegada mort fes allò que et plagui.

I no volgué sentir-ne a parlar més.

El Dainagon donà al Taishô els “obis” més valuosos i l'Echizen no Kami fou una mica malcontent, emperò, no digué res contrari als desitjos de son pare.

Després d'haver arranjat el repartiment del patrimoni el Dainagon expressà son agraïment a la Kita no Kata del Taishô.

– Mercès a vostra benvolença he estat honorat – repetia – Totes mes filles són pobres d'esperit, un prego de vetllar per elles.
– Ho faré – contestà Ochikubo – faré tot allò a mon abast per a ajudar-les.
– Em fas molt feliç, i vosaltres, filles, ateniu-vos a allò que us digui ella, i tingueu-li esguard.

Amb aquests mots assenyats el Dainagon s'afeblí molt i hom fou molt afligit.
Finalment, el setè jorn de l'onzena lluna traspassà. Sa mort no comportà un gran trasbals car era ja natural.

o0o

20 de juliol de 2019


小林 一茶 -96-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




鳥の音に咲うともせず梅の花
とりのねに さこうともせず うめのはな
Tori no ne ni-sakou to mo sezu-

El cant dels ocells
emperò la prunera
no és florida.


拝上頭に花の雫かな
おがみあぐ かしらにはなの しずくかな
Ogami agu-kashira ni hana no-shizuku kana

Mentre sóc pregant
a la cara alçada
l’hi cauen les flors.

o0o


小林 一茶 -95-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




臭水の井戸の中より梅の花
くさみずの いどのなかより うめのはな
Kusa mizu no-ido no naka yori-ume no hana

De la bocana
d'un pou d'aigua pudenta
flors de prunera.





梅さくやごまめちらばふ猫の墓
うめさくや ごまめちらばう ねこのはか
Ume saku ya-komame chirabau-neko no haka

Flors de prunera
sobre la tomba del gat
sardines seques.

o0o

小林 一茶 -94-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



春ぞとてしぶ~咲し椿哉
はるぞとて しぶしぶさきし つばきかな
Haru zo tote-shibushibu sakishi-tsubaki kana

És primavera
mes desmenjada floreix
la camèlia.




下草も香に匂ひけり梅(の)花
したくさも かににおいけり うめのはな
Shitakusa mo-ka ni nioi keri-ume no hana

Inclús els herbots
sota l'arbre són fragants
flors de prunera.

o0o

13 de juliol de 2019

Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR

いな妻の一網うつやいせのうみ Inazuma no hito ami utsuyashi ise no umi.

Com una xarxa
sobre la cala d'Ise
hi cau un llampec.

いなづまや堅田泊リの宵の空 Inazuma ya katada domari no yooi no sora.

Una llampada
mentre sóc a Katada
al cel del vespre.

稲妻にこぼるゝ音や竹の露 Inazuma ni koboruru oto ya take no tsuyu.

El so d'un llampec
fa caure la rosada
sobre els bambús.
o0o

与謝蕪村 - 86
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


英一蝶が畫に贊望れて Llegenda per a una pintura de Hanabusa Itchô.

四五人に月落かゝるおどり哉 Shi-go-nin ni tsuki ochi kakaru odori kana.

Sota la lluna
unes quantes persones
hi fan ballada. (35)

ひたと犬の啼町越へて躍かな
Hita to inu no naku machi koete odori kana.


El lladruc del gos
passa intens pel poble
mentre es balla.
- - - - - -

35 - Hanabusa Itchô (英一蝶, 1652-1724).
0o0

与謝蕪村 - 85
Yosa Buson (1716-1784)
秋 TARDOR


高燈籠滅なんとするあまたゝび Takadourou kienan to suru amatatabi.

Ja massa vegades
s'ha apagat la flama
de les llanternes. (33)


七夕 Tanabata

梶の葉を朗詠集のしほり哉 Kaji no ha wo roueishuu no shiori kana.

Fulles de morer

marcador de pàgines

del poemari. (34)

- - - - - -

33 - Messuru (滅) té també el significat de "mort". El primer vers té sis síl·labes.

34 - “Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el set de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei(天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar.
o0o

6 de juliol de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-96-



Temes diversos

松風のおとあはれなる山里にさびしさそふる日ぐらしのこゑ
まつかぜの-おとあはれなる-やまざとに-さびしさそふる-ひくらしのこゑ
Matsukaze no-oto aware naru-yamazato ni-sabishisa souru-hikurashi no koe



Tristos ressonen
els pins amb la ventada
en la solitud
del poble de muntanya
la veu de la cigala

Poema no. 940
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-95-


雑 Temes diversos

待たれつる入相の鐘の音すなり明日もやあらばきかんとからん
またれつる- いりあひのかねの- おとすなり-あすもやあらば -きかんとからん
Mataretsuru-iriai no kane no-oto su nari-asu mo ya araba-kikan to naran



Les campanades
del capvespre ja repiquen
tot esperades
si també ho fan demà
tornaré a sentir-les

Poema no. 939
Nota : el segon vers té 8 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-94-



Temes diversos

とふ人も思ひたえたる山里のさびしさなくば住みうからまし
とふひとも-おもひたえたる-やまざとの-さびしさなくは-すみうからまし
Tou hito mo-omoi taetaru-yamazato no-sabishisa naku wa-sumi ukaramashi

Si no hi penso
en qui no em visita
trista la vida
sens aquesta solitud
al poble de muntanya

Poema no. 939

29 de juny de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 171

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十一】


いまの左のおとゝ少将にものし給ふける時故式部卿宮につねにまいり給けりかの宮にやまとゝいふ人さふらひけるをものなとのたまひけれはいとわりなくいろこのむ人にて女いとおかしうめてたしと思ひけりされとつねにあふ事かたかりけりやまと
人しれぬ心のうちにもゆる火は煙もたゝてくゆりこそすれ
といひやりけれはかへし
ふしのねの絶ぬおもひも有ものをくゆるはつらき心成けり
とありけりかくて久しう参り給はさりけるころ女いといたうまちわひにけりいかなる心ちしけれはかさるわさはしけむ人にもし らせてくるまにのりて内に参りにけり左衛門のちんにくるまをたててわたる人をよひよせていかて少将の君にものきこえんといひけれはあやしきことかなたれと 聞ゆる人のかゝる事はし給ふそなといひすさひていりぬ又わたれはおなしこといへはいさ殿上なとにやおはしますらむいかてかきこえんなといひていりぬる人も ありうへのきぬきたるものゝいりけるをしゐてよひけれはあやしとおもひてきたりける少将のきみやおはしますとゝひけりおはしますといひけれはいとせちにき こえさすへきこと有て殿より人なんまいりたるときこえ給へと有けれはいとやすきことなりそも/\かくきこえつきたらん人をは忘れ給ふましやいとあはれに夜 ふけて人すくなにてものし給かなといひて入ていと久しかりけれはむこに待たてりけるからうしてこれもいひつかてやいてぬらんいかさまにせんとおもふほとに なんいてきたりけるさていふやう御まへに御あそひなとしたまへるをからうしてなんきこえつれはたかものしたまふならんいとあやしきことたしかにとひ奉りて ことなむの給ひつるといへはしんしちにはしもつかたよりなりみつから聞えんとをきこえたまへといひけれはさなん申すときこえけれはさにやあらんとおもふに いとあやしうもおかしうもおほえ給けりしはしといはせてたち出てひろはたの中納言の侍従にものし給ひける時かゝる事なんあるをいかゝすへきとたはかり給け りさてさゑもんのちんにとのゐ所なりけるひやうふたゝみなともていきてそこになんおろいたまひけるいかてかくはのたまひけれはなにかはいとあさましうも のゝおほゆれは............................
敦慶のみここの家に大和といふ人に、左大臣、
今さらに思もひでじとしのぶを戀ひしきにこそ忘れわびぬれ

En temps que l'actual ministre de l'Esquerra era capità de la Guàrdia (336) visitava sovint el príncep director de Cerimònies. Allà hi servia una dona de nom Yamato, la qual el capità havia festejat, i com era molt enamoradissa l'havia trobat molt plaent amb les dones. Això no obstant, després els hi havia estat difícil de retrobar-se. Yamato li féu arribar :

Desconeguda
és la flama que crema
dintre de mon cor
i encara que sens fums
és del cert cendra viva. (337).

I la resposta :

Amor que crema
sense apagar-se mai
al cim del Fuji
cendra viva covada
és mostra d'un cor feral. (338)

Durant un temps ell no la visità i la dona l'havia esperat amb impaciència. Què li passava amb ses sentiments, quin era el problema? I sens dir res a ningú pujà a son carruatge i se n'anà al palau. S'aturà a la caserna de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra i cridà un home que passava.

-Hauria de parlar amb el senyor capità – digué.

L'home entrà tot rondinant :

-Quina cosa més estranya! Qui s'ha cregut que és per a comportar-se així?
Algú altre passà i ella li demanà el mateix.

-Segurament és a palau, no sé com avisar-lo....

I ell també entrà.

Passà algú que portava un vestit de cort i el cridà porfidiosa i l'home s'hi atansà sorprès.

-Que hi és el senyor capità?
-Sí que hi és.
-Haig de comunicar-li una cosa molt important. Us prego de dir-li que ha vingut algú de palau.
-Res de més fàcil! Bé, ara, que no se n'oblidi de la persona amb aquest assumpte. És una pena que hàgiu vingut tan tard al vespre quan hi ha poca gent.

L'home entrà i triga molt a tornar. Yamato tingué la sensació d'haver esperat una eternitat quan tot pensant que aquell home se n'havia anat sens haver transmès son missatge i preguntant-se què hauria de fer, aquell home aparegué.

-Està actuant per a sa majestat. Gairebé no he pogut parlar amb ell. “De què es tractarà? És molt estrany.... Aneu i informeu-vos-en exactament!” Això se m'ha ordenat.
-En realitat és de part d'una persona de poc rang. Digueu-li que jo mateixa li ho faré saber.

L'home n'informà el capità, qui s'imaginà que seria ella i pensà que tot allò era ben estrany, i divertit féu dir-li que s'esperés una mica. Anà a consultar el conseller del Centre Hirohata (339), llavors camarlenc, què hauria de fer en aquella situació. Féu portar al quarter de la Guàrdia de la Porta de l'Esquerra uns paravents i estores i la hi instal.là.

-Què us ha portat ací?
-Bé, res, que no m'he sentit ben tractada per vós........ (340)

A una dona de nom Yamato de la residència del príncep Tsuyoshi, de part del ministre de l'Esquerra :

Pensàreu potser
que ja no us recordo
al dia d'avui
més no puc oblidar-vos
perquè llangueixo d'amor. (341).
- - - - -
336 - Fujiwara no Saneyori (藤原実頼, 900–970).
337 – Poema no. 850, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集).
338 – Poema no. 851, llibre 13, Shokugosenwakashû (続後撰和歌集). Clàssic joc de paraules entre “omoi/omohi” (思い/思ひ) ; estimació, amor, pensar, etc, i “hi” (火): foc.
339 – Minamoto no Moroakira (源庶明, 903-955).
340 – Aquí hi ha un buit de text.
341 – Poema no. 789, llibre 11, Gosenwakashû (後撰和歌集).
o0o