16 de març de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 166

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百六十六】

在中将物見にいてゝ女のよしあるくるまのもとにたちぬしたすたれのはさまより此女のかほいとよく見てけり物なといひかはしけりこれもかれもかへりてあしたによみてやりける
みすもあらすみもせぬ人の恋しくはあやなくけふやなかめくらさむ
とあれは女かへし
見もみすもたれとしりてか恋らるゝおほつかなみのけふのなかめや
とそいへりけるこれらはものかたりにてよにあることゝもなり

El comandant Zai havia anat a veure un festival i es posà al costat del carruatge d'una dona d'alta condició. Per un plec de la cortineta veié perfectament el rostre de la dona. Bescanviaren alguns comentaris. Cadascú se'n tornà a casa seva. I l'endemà ell li féu arribar aquest poema :

Per qui no he vist
no perquè no hi fora
mes no percebut
haig de llanguir aquest jorn
potser jo endebades? (316)

A això la dona respongué :

Sens apercebre'm
sabeu doncs vós qui sóc jo
per esllanguir-vos
amb tanta incertesa
per haver-me vist avui? (317)

De coses com aquestes n'hi ha d'històries en aquest món.

- - - - - -
316 - Poema no. 476, llibre 11, Kokinshûwakashû (古今和歌集), ia la narració no. 99 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).
317 - Recull de Narihira (業平集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 165
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【百六十五】


水尾のみかとの御時左大弁のむすめへんのみやす所とていますかりけるをみかと御くしおろし給て後にひとりいますかりけるを 在中将しのひてかよひけり中将やまひいとおもくしてわつらひけるをもとのめともゝありこれはいとしのひてあることなれはえいきもとふらひ給はすしのひ/\ になんとふらひける事日々にありけりさるにとはぬ日なん有けるやまひもいとおもりてその日に成にけり中将のもとより
つれ/\といとゝ心のわひしきにけふはとはすてくらしてんとや
とてをこせたりよはく成にたりとていといたくなきさはきて返事なともせんとするほとにしにけりときゝていといみしかりけりしなんとすることいま/\となりてよみたりける
つゐに行道とはかねて聞しかと昨日今日とはおもはさりしを
とよみてなんたえはてにける


En temps de l'emperador de Mizunoe (312) hi havia una Dama de la Cambra dita dama Ben, filla del gran Controlador de l'Esquerra. Després que l'emperador prengués la tonsura (313), ella es trobà sola i el comandant Zai la visità en secret.
El comandant emmalaltí greument i patia molt. Com hi havia ses altres dones a la casa i ell havia portat l'afer amb la dama Ben amb tanta discreció ella no podia anar a veure'l. Li feia arribar lletres cada jorn en secret preguntant per sa salut. Un jorn no ho féu. L'estat del comandant esdevingué molt greu i arribà el darrer jorn. De la casa d'ell li feren arribar aquest poema :

En ma sofrença
aquesta buidor del cor
tan tediosa
aquest jorn deixeu passar
sens preguntar com estic.

Se li digué que era molt afeblit i ella plorà amb desfici.
Quan era a punt de contestar sabé que ell havia mort (314) i en fou molt afligida.
Ell sabent-se morir d'un moment a l'altre composà :

Hi ha un camí
que hom farà a la fi
ans ho he sentit
emperò no pensava
que fora ara mateix. (315)

Això féu i finà.
- - - - - -

312 - Emperador Seiwa (清和天皇, 850-880).
313 – Va entrar en religió l'any 879.
314 – Va morir el 28 de la cinquena lluna de l'any 880.
315 – Poema no. 861, llibre 16, Kokinshûwakashû (古今和歌集), a la narració no. 125 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).

o0o

9 de març de 2019

窪物語 -58-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)


La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.


 明けぬれば、つとめてより車疾く始めたまふ。上達部いと多かり。まして四位、五位、数知らず多かり。「年ごろ、しひまどひたまへる中納言は、いかでかく時の人を婿にて持たりけむ。幸人にてこそありけれ」と、言ひあさむ。婿の大納言、まして、ニ十余にて、いと清げにて、ものものしくて、出で入り、事おこなひありけたまへば、中納言、いと面立たしくうれしくて、老い心ちに涙をうち落して喜びゐたり。御弟の宰相の中将、三の君の夫の中納言、いと清げにさうぞきつつ参りたまへり。三の君、中納言を見るに、絶えたりし昔おもひ出でられて、いと悲しうて、目をつけて見れば、装束よりはじめて、いと清げにしたるを見るに、いと憂くつらし。わが身のさいなひあらましかば、かくうち続きてありきたまはましも、こよなきほどならで、いかによからましと思ふに、わが身のいと心憂くて、人知れずうち泣きて、
    おもひいづやと見れば人はつれなくて心よわきはわが身なりけり
と人知れず言はる。
 事始まりぬ。阿闍梨、律師など、いとやむごとなき人多くて、あはれに尊き経どもをときて、経一部を一日に当てて九部なむ始めたりける。無量義経、阿弥陀経など添ひたる、一日当てたるなりけり。一日に仏一体を供養せむと始めたまへりければ、あはせて仏九体、経九部なむ書かせたまひける。清げなること限りなし。四部には、色々の色紙に金、銀まぜて書かせたまへば、輪には黒うかうばしき沈をして、置口の経箱に一部づつ入れたり。今五部は、紺の紙に金の泥して書きて、軸に水晶して、蒔絵の箱、蒔絵には経文のさるべき所々の心ばへをして、一部づつ入れたり。ただ、この経、仏見るおぼろけの者はいちじと見えたり。朝座、夕座の講師、鈍色の袷の衣ども被けたまふ。すべて心もとなきことなく、し尽さむと思ひたまへり。
 日の経るままに尊さまされば、末ざまには人々も、上達部も参りこむなかに、五の巻の捧物の日は、よろしき人よりはじめ、消息を聞えたまへりければ、所、いとせばげなり。捧物のことも当てたまひければ、袈裟や数珠やうの物は多く持て集まりたるに、取りて奉らむとするほどに、右の大殿の御文、大納言殿にあり。見たまへば、「今日だにとぶらひに物せむと思ひつれども、脚の気配りて、装束することの苦しければなむ。これは、しるしばかり。捧げさせたまへとてなむ」とあり。青き瑠璃の壺に金の橘入れて、青き袋に入れて、五葉の枝につけたり。北の方、女君の御もとに御文あり。「いそぎたまふことありとは承りしかど、宣ふこともなかりしかば。もろ心なるさまも、人見たまはずやありけむ。これは、女はかくまめなる物を引き出でけると、塵を結ぶと聞きえてはべる」とあり。唐の羅の朽葉村濃なる一襲に、いとけうらなる緋の糸五両ばかりづつ、女郎花につけたまへり。数珠の緒と思したるなるべし。御返り聞えたまふほどに、「中納言殿より」とて、中の君の御文あり。見たまへば、「いと尊きこと思し立ちけるを、かくなむとも宣はざりけるは、喜ぶ功徳に入れさせたまはじとにやと、心憂くなむ」とて、金して、開けたる蓮の花を一枚作りて、少し青く色どりなして、銀を大きやかなる露になしたり。
 また、「中宮より」とて、宮の亮、御使にて御文持て参りたり。これは、けいめいして、御使、顕證ならぬ方に据ゑて、越前の守、大夫などいひし、この殿の御給はりにて左衛門の佐になりたるなど、盃さし饗したまふ。御文には、「今日は騒がしきやうに聞けば、何事もおしとどめつ。これは結縁のために」とあり。金の数珠箱に菩提樹のをなむ入れさせたまひたりける。はらからも、人も、見るに、男がたのやむごとなき人も、かく用ひて、われもわれもとしたまふに、こよなきさいはひと見ゆ。中宮の御返り、まづ聞えたまふ。「いともいとも、かしこまりて承りぬ。今日の事は、ただこの仰せをなむ、みづから捧げて。かしこまりて聞えさせはべる。よろづは、この果てて、みづからなむ参りはべりて、またまたかしこまりごと啓すべき」と聞えたまふ。御使には、綾の単襲、袴、朽葉の唐衣、羅の襲の裳、被けたまひつ。



L'endemà en encetar-se el jorn hom s'afanyà amb els aparells. Molt oficials d'alt rang hi foren presents i moltíssims més del quart i cinquè rangs.

– Com s'ho haurà fet aquest Chûnagon revellit per a aconseguir un gendre com aquest? Un home de sort! - es digué la gent ben sorpresa.

El vell Chûnagon esguardava el Dainagon de poc més de vint anys aqueferat amunt i avall amb posat magnífic i es sentia tan cofoi que vessava llàgrimes de goig.

El germà del Dainagon, el Saishô-Chûjô, i el Chûnagon que havia estat espòs de la tercera dama, esplèndidament abillats, també hi eren. La tercera dama al veure'l es sentí molt afligida amb la remembrança del temps passat. El mirà ara amb roba sumptuosa i li féu mal el cor.

– Jo hauria estat feliç amb ell si haguéssim continuat junts, mes no tindria el càrrec que té i no caminaria al costat del Dainagon.

Açò pensà i sens que ningú no la sentís mormolejà :

Quan el contemplo
recordo el temps passat
ell insensible
i només és el meu cor
qui s'ha tornat trencadís.

Començà la cerimònia de la lectura dels nou sutres. S'aplegaren molts mestres en religió i bonzes d'alta jerarquia. Es llegiren els sutres més sagrats, entre ells el sutra del Lotus, el de la Vida Eterna i el d'Amida, amb la lectura d'un sutra al jorn amb l'adoració d'una imatge de Buda cada vegada, tot d'una bellesa indescriptible. Quatre sutres havien estat escrits amb pols d'or i argent sobre papers virolats enrotllats al voltant d'un llistó de fusta negre, molt perfumada, cadascun dintre d'una capsa amb els marges decorats amb or i argent. Els altres cinc eren escrits amb pols d'or sobre paper de color blau intens amb llistons de cristall de roca, dintre de capses lacades i sobre les tapes s'hi havien escrit els fragments més sentits de cada sutra. Només per a veure-ho pagava la pena ésser-hi present. Una roba de color gris fosc fou lliurada a cada bonze que assistia a les lectures del matí i a les del vespre. Res no era prou per a l'avinentesa.

Cada jorn s'escampava l'anomenada de la cerimònia i a la fi tan nobles com plebeus hi anaren i el lloc es féu petit. El cinquè jorn, dedicat a la lectura del cinquè llibre, s'hi feren ofrenes per part de tothom, es reberen molts rosaris i estoles, i a punt de l'ofrena el Dainagon rebé una lletra del ministre de la Dreta, son pare :

– M'hauria agradat d'assistir avui a la cerimònia, mes he hagut un atac de beri-beri, i fins i tot em feia mal vestir-me. Mon ofrena és una minúcia.

Amb la lletra hi havia una taronja daurada dintre d'una gerra de lapislàtzuli en una bossa verda lligada a un brancall de pi. Hi hagué una lletra per a Ochikubo de part de la Kita no Kata del ministre de la Dreta :

– No se m'havia informat de la vostra pressa en fer els aparells per a la cerimònia, i no he pogut doncs ajudar-vos. Per què no me n'heu dit res? Us faig arribar una cosa pràctica, amb el desig de la gràcia de Buda.

Era una roba de seda xinesa de tonalitats vermelloses i groguenques, i cinc preciosos fils de color escarlata units a un ram de patrínies per a fer rosaris.

Mentre Ochikubo contestava la lletra n'arribà una de la residència del Chûnagon, l'espòs de la germana petita del Dainagon.

– Potser no ens n'heu dit res de la cerimònia perquè no voleu compartir amb nosaltres la benmereixença de Buda. Em sap molt de greu.

I s'acompanyava amb una flor de lotus oberta feta d'or amb la tija acolorida lleugerament en verd i unes grans gotes de rosada d'argent.

Hi hagué també a més una lletra de l'emperadriu-mare que portà la cap de les dames de companyia de palau, la qual fou rebuda especialment amb molta discreció en una cambra separada. L'Echizen no Kami i son germà, el Daibu, que per la influència del Dainagon havia estat promocionat al càrrec de Saemon no Suke (83), foren delegats per a atendre-la. La lletra deia :

– Seré breu, car deveu ésser molt aqueferats avui. Açò és per a rebre la gràcia de Buda.

L'ofrena era una capsa d'or amb un rosari dintre fet de fusta de la figuera sagrada (84). Els fills del Chûnagon s'adonaren com la família del Dainagon rivalitzaven entre ells per a mostrar llurs desitjos de felicitat a Ochikubo.

La resposta del Dainagon a l'emperadriu-mare :

– Em sento molt honorat per vostra lletra. Avui mateix presentaré personalment vostra ofrena davant de les imatges de Buda. A la cloenda de la cerimònia us en referiré tots els detalls.

La cap de les dames de companyia de palau rebé una roba de domàs, un “hakama”, un vestit xinès i una faldilla de gasa de seda.

- - - - - -
83 – Saemon no Suke (左衛門の佐) : Adjunt a la Guàrdia de l'Esquerra.
84 – Bodaijû (菩提樹) : Ficus religiosa.
o0o

2 de març de 2019

小林 一茶 -84-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




我庵にだまつて泊れ夜の雉
わがいおに だまってとまれ よるのきじ
Waga io ni-damatte tomare-yoru no kiji

Si fas estada
a ma cabana calla
paó de la nit!




雨だれの有明月やかへる雁
あまだれの ありあけづきや かえるかり
Amadare no-ariakezuki ya-kaeru kari

Lluna de l'alba
és penjada als ràfecs
els ànecs se'n van.


o0o

小林 一茶 -83-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




小社や尾を引かけて夕雉
こやしろや おをひっかけて ゆうきぎす
Ko yashiro ya-o o hikkakete-yuu kigisu

Per la capella
arrossegant la cua
paó del vespre.




寝た牛の腹の上にて雉の声
ねたうしの はらのうえにて きじのこえ
Neta ushi no-hara no ue nite-kiji no koe

Sobre la panxa
de vaca ensopida
el cant del paó.

o0o

小林 一茶 -82-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




来よ雲雀子のいる藪が今もゆる
こよひばり このいるやぶが いまもゆる
Ko yo hibari-ko no iru yabu ga-ima mo yaru

Vine alosa!
Cremen també els matolls
de la niuada.




野の雉の隠所の庵哉
ののきじの かくれどころの いおりかな
No no kiji no-kakuredokoro no-iori kana

Lloc d'amagatall
del paó de la prada
és ma cabana.

o0o

23 de febrer de 2019

与謝蕪村 - 75
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU



雷に小家は燒れて瓜の花
Kaminari ni koya wa yakarete uni no hana.

Va ser cremada
la caseta per un llamp
meloner en flor.

あだ花は雨にうたれて瓜ばたけ
Adabana wa ame ni utarete uri batake.

Les flors sense fruit
batuda per la pluja
la melonera.

あるかたにて En un retir.

弓取の帶の細さよたかむしろ
Yumitori no obi no hososa yo takamushiro.

I al lledoner
faig repòs al migdia
veus de cigales.
o0o

与謝蕪村 - 74
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


大粒な雨は祈の奇特かな
Ootsubu na ame wa inori no kidoku kana.

Gotes ben grosses
de pluja és miracle
de pregàries.

夜水とる里人の聲や夏の月
Yomizu toru satobito no koe ya hatsu no tsuki.

En lluna d'estiu
crits agafant aigua de nit
la gent del poble. (29)


堂守の小草ながめつ夏の月
Doumori no ogusa nagametsu natsu no tsuki.

En lluna d'estiu
el guardià del temple
mira la gespa.
- - - - - -
29 - El segon vers té vuit síl·labes.
o0o

与謝蕪村 - 73
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


河骨の二もとさくや雨の中 Kouhone no futamoto saku ya ame no naka.

Nenúfars d'aigua
unes tiges floreixen
entre la pluja.

羅に遮る蓮のにほひ哉 Usumono ni saegiru hasu no nioi kana.

La fina seda
ha estroncat del lotus
la fragància.

夏日三句 De "Tres poemes sobre un jorn d'estiu".

雨乞に曇る國司のなみだ哉 Amagoi ni kumoru kokushi no namida kana

Pregant per pluja
les llàgrimes del veguer
rostre de tristor.
o0o

16 de febrer de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-84-


雑 / 院の二位のつねみまかりけるあとに、十首歌人人よみけるに
Temes diversos / De la sèrie : Després del traspàs de la dama de companyia de segon rang escriví aquests deu poemes conjuntament amb altra gent. (vegeu la nota del poema 82).

船岡の裾野のつかのかず添へて昔の人にきみをなしつる
ふなをかの-すそののつかの-かずそへて-むかしのひとに-きみをなしつる

Funaoka no-susono no tsuka no-kazu soete-mukashi no hito ni-kimi o nashitsuru

Seràs una més
al peu de Funaoka
amb altres tombes
i allà esdevindràs
persona del temps passat

Poema no. 820

Nota : Funaoka (船岡), un turó al nord de Kyoto que en aquell temps era emprat com a cementiri.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-83-



雑 / 院の二位のつねみまかりけるあとに、十首歌人人よみけるに

Temes diversos / De la sèrie : Després del traspàs de la dama de companyia de segon rang escriví aquests deu poemes conjuntament amb altra gent. (vegeu la nota del poema 82).

送りおきてかへりし道の朝露を袖にうつすは涙なりけり
おくりおきて- かへりしのべの- あさつゆを -そでにうつすは- なみたなりけり

Okuri okite-kaerishi nobe no-asa tsuyu o-sode ni utsusu wa-namida narikeri

Després del comiat
i tornant per la prada
molles de gebre
mes mànigues semblaven
mes eren de llàgrimes.

Poema n. 819

Nota : el primer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-82-



雑 / 院の二位のつねみまかりけるあとに、十首歌人人よみけるに

Temes diversos / Després del traspàs de la dama de companyia de segon rang escriví aquests deu poemes conjuntament amb altra gent.

ながれゆく水に玉なすうたかたの哀あだなるこの世なりけり
ながれゆく-みずにたまなす-うたかたの-あはれあだなる-このよなりけり

Nagare yuku-mizu ni tama nasu-utakata no-aware ada naru-kono yo narikeri

Damunt de l'aigua
del riu que constant flueix
és una joia
un borboll la tristesa
d'aquest món tan efímer.

Poema no. 817
Nota : Fujiwara no Asako (藤原朝子 - ?-?), esposa de Fujiwara no Michinori (藤原 通憲, 1106 -1160), també conegut com a Shinzei (信西). Va ser dama de companyia de Fujiwara no Sôshi, o Tamako, (藤原璋子1103-1156),
també anomenada Taikenmon-in (待賢門院), consort de l'emperador Toba ( 鳥羽天皇, 1127-1102 ). Asako va ser la mainadera del seu fill, el futur emperador Go-Shirakawa (後白河天皇 ,1127 - 1192).
Asako també era dita Kii no Tsubone (紀伊局) perquè el seu pare era Kii no kuni no kokushi (governador de la província de Kii -紀伊国国司).
o0o

9 de febrer de 2019


YAMATO MONOGATARI (大和物語) 164

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十四】


在中将のもとに人のかさりちまきをこせたりけるかへしにかくいひやりける
あやめかり君は沼にそまとひける我は墅にいてゝかるそわひしき
とてきしをなんやりける


A algú que li envià uns pastissets d'arròs guarnits (310) el comandant Zai li féu arribar com a resposta aquest poema :

Vós per a collir
lliris heu vagarejat
pels humits marjals
mentre jo de cacera
per la prada ben feixuc. (311)

I li envià un faisà.
- - - - - -

310 – Chimaki (ちまき / 粽) : pastissets d'arròs normalment embolicats amb fulles de bambú, en aquest text, però, l'embolcall és amb fulles de lliri. Es fan especialment per a la festa del cinc de maig.
311 - Narració no. 52 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 163

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十三】



在中将にきさいのみやよりきくめしけれはたてまつりけるついてに
うへしうへは秋なき時やさかさらん花こそちらめねさへかれめや
とかいつけてたてまつりける

De part de l'emperadriu se li demanà al comandant Zai uns crisantems que ell envià amb aquest poema :

Un cop són plantats
poden sense la tardor
deixar de florir
i les flors fent assecar
però no pas les arrels. (309)
- - - - - -

309 – Poema no. 268. llibre 5, Kokinshûwakashû (古今和歌集), narració no. 51 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).


o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 162

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十二】



又在中将内にさふらふにみやす所の御かたよりわすれ草をなん是は何とかいふとて給へりけれは中将
忘草おふるのへとはみるらめとこはしのふなりのちもたのまむ
となんありけるおなし草をしのふくさわすれ草といへはそれによりてなんよみたりける


Una altra vegada, el comandant Zai que era de servei a palau rebé de les estances de la Dama de la Cambra unes herbes de l'oblit (307) amb aquests mots “Com en dieu d'això?”, i el comandant Zai féu :

Tot i veient-me
com prada on creix l'herba
dita de l'oblit
esperem sigui després
dita herba del record. (308)

És sobre el fet que la mateixa herba és dita del record i herba de l'oblit que ell ho composà això.
- - - - - -

307 - 忍ぶ草 (shinobu-gusa) és una varietat de la falguera : Davallia Mariesii.
Sobre aquest punt vaig posar-me en contacte amb en Joan Bibiloni
al seu esplèndid blog sobre plantes i flors, (http://jardin-mundani.blogspot.com/), i em va precisar que no li constava cap nom en català per a aquesta falguera que en anglès, en castellà i en francès té el nom de “falguera pota de conill”, traducció literal. En anglès també hi ha “falguera pota d'esquirol”.En Joan suggereix “Davalia japonesa”.
Naturalment, si hi ha algun lector que pugui oferir un nom català més concret, o popular, agrairia molt que me'n fes cinc cèntims.
308 – Aquest poema és també a la narració no. 100 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).
o0o

2 de febrer de 2019

落窪物語 -57-
Ochikubo Monogatari

– Història d'Ochikubo
– (Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.




 かかるほどに、衛門の督、女君と語らひたまふ、「あはれ、中納言こそ、いたく老いにけれ。世人は、老いたる親のためにする喪こそ、いと孝ありと思ふこと。七十や六十なる年、賀といひて、遊び、楽をして見せたまふ、また若菜参るとて、年の始めにすること、さては八講といひて経、仏かき供養することこそはあめれ。さまざまめづらしきやうにせむ」とて、「いかなることをせむ。生きながら四十九日する人はあれど、子のするにては便なかるべし。これらがなかに、宣へ。せむと思さむこと、せさせたてまつらむ」と申したまへば、女君、いとうれしと思して、「楽は、げにおもしろくをかしきことにこそあれど、後の世まで御身につく益なし。四十九日は、げにゆゆしかるべし。八講なむ、この世もいと尊く、後のためも、めでたくあるべければ、して聞かせたてまるらまほしきこと」と宣へば、男君「いとよく思したり。ここにも、さなむ思ひつる。さらば、年の内にしたまへよ。いと頼もしげなく見えたまふ」とて、明くる日より、いそぎたまふ。八月のほどにせむとて、経書かせ、仏師よそはせて、仏、経、あるべくと、男君、女君、心に入れたまへり。国々の絹、糸、銀、金など求めて、御心に、心もとなしと思すことなし。
 かかるほど、にはかに帝、御心ち悩み重くて、おりたまひて、春宮位につかせたまひぬ。この男君の御妹の女御の御腹の一の宮になむおはしける。その弟のニの宮、坊にゐさせたまひぬ。御母の女御、后に立ちたまひぬ。衛門の督、大納言になりたまひぬ。中納言は三の君の御夫、宰相には大納言の御弟の中将なりたまひぬ。すべてこの御ゆかりの御よろこびしたまへる、いとめでたく、この御代にのむなり果てぬ。大納言の御覚え、いみじく、かかるままに、舅の中納言、いと面立しく、うれしと思へり。
 七月のうちには、おほやけごと、いとあわただし。暇なきうちに、この御八講のこと、たゆみたまはず。八月ニ十日にとなむ定めける.わが御殿にてしたまはむと思せど、継母、君達、たはやすく渡らじと思して、中納言殿に渡りたまふべし、と定めたまふ。中納言殿を、いみじう修理せさせ、砂子敷かせたまふ。新しう御簾、畳など用意せさせたまふ。中の君の御夫の左少弁、越前の守なども皆この殿の家司かけたれば、やがてそれらを行事に指して行はせたまふ。寝殿を払ひ、しつらひて、大納言殿の御局は北の廂かけたり。君達、北の方の御局には塗籠の西の端をしたり。あす事始めむとて、夜さり渡したてまつりたまひつ。「せばからむを」とて、人々はとどめたまひて、車六つ七つして渡りたまひぬ。このたびぞ、北の方、君達などにも対面ありける。濃き綾の袿、をみなへし色の細長着たまへり。色よりはじめて、めでたければ、かの縫ひ物の禄に得たまひし衣のをりを思ひ出づる人あるべし。主の北の方、三、四の君、事の中に物語したまふ。昔、落窪といひし時も、衰へずをかしげなりと見しを、今はものものしく北の方とさへねびて、けはひ異に、すぐれて聞えし君達の着たまへる物、こよなく劣りて見ゆ。北の方、いかがはせむと思ひなりて、物語して、「まだ幼くて、おのがもとに渡りたまひにしかば、わが子となむ思ひきこえし。おのがもとに渡りまひにしかば、わが子となむ思ひきこえし。おのが心本性に立ち腹に侍りて、思ひやりなく物言ふことも成りはべるを、さやうにてもや、もしものそきさまに御覧ぜられけむと、限りなくいとほしくなむ」と言へば、君は、したには少しをかしく思ふことあれど、「何か。さらにものしきことやは侍りける」と、「思ひおくこと侍らず。ただ、いかで思ふさまに志を見えたてまつりにしがなと、思ひおくこととて侍りしことなむ」と宣へば、北の方「うれしくも侍るかな。よからぬ者ども多く侍るなれば、思ふさまにも侍らぬに,かくておはするをなむ.誰も誰も喜び申しはべるめる」と申したまふ。


Mentrestant, l'Emon no Kami parlava amb Ochikubo :

– Ai las, el Chûnagon està molt envellit. Crec que els fills han de demostrar llur amor vers als pares especialment al fer-se vells, i celebrar-ho quan compleixen els seixanta o els setanta anys amb música i danses, oferir-lis les primeries a l'àpat de l'any nou, organitzant la cerimònia de les Vuit Lectures quan es preparen textos i imatges sagrades. Què creus més adient de tot açò? Quins d'ells fer? Hi ha fills que celebren el servei dels “Quaranta-nou jorns” (79) mentre els pares són en vida, tot i que s'hauria de fer després del decés, la qual cosa no crec pertinent. D'aquestes cerimònies, quines vols fer?

Ochikubo fou molt contenta.

– Fer la festa ho trobo més entretingut, mes res no aporta a la vida futura. La cerimònia dels “Quaranta-nou jorns” no crec que sigui de bon averany. La de les “Vuit Lectures” em sembla molt bé, tan per a aquesta vida com per a la venidora. Voldria fer aquesta.
– Ho trobo molt bé. Ho farem ací dintre de l'any estant. Ton pare sembla molt feble.

L'endemà s'acuitaren a començar a fer els aparells. Ho celebrarien a la vuitena lluna.

Es convocaren els mestres per a copiar els textos i fer les imatges sagrades. L'Emon no Kami i Ochikubo s'hi lliuraran de cor. De les contrades encarregaren sedes i cotons, or i argent, res no era prou per a llur satisfacció. Fou llavors que la salut de l'emperador s'agreujà i abdicà a favor del príncep hereu, el qual era el primogènit de la germana petita de l'Emon no Kami; son fill esdevingué príncep hereu, i ella l'emperadriu-mare. L'Emon no Kami esdevingué Dainagon (80). Qui havia estat marit de la tercera dama, el Kurôdo no Shôshô, fou Chûnagon, i el germà de l'Emon no Kami, el qual abans era Shôshô, fou ara Saishô (81). Tots els membres de la família reberen promocions i hom fou molt satisfet. El Dainagon gaudí de tota la confiança de l'emperador. El pare d'Ochikubo, el Chûnagon, es sentí molt honorat i feliç.

Durant la setena lluna el Dainagon fou molt aqueferat a la cort i en ses estones de lleure s'acuità amb els aparells per a la cerimònia de les Vuit Lectures, per a la qual es fixà la data del vint-i-u de la vuitena lluna. En principi, havia pensat en celebrar-ho a sa residència, emperò, a la madrastra i a les germanes d'Ochikubo no els hi seria avinent de traslladar-s'hi per als ritus. Així doncs, decidí fer la celebració a la residència del Chûnagon. S'hi feren milloraments i s'hi escampà sorra a l'exterior. S'agençaren cortines i “tatamis” nous. L'espòs de la segona dama, l'Ukoben (82) i l'Echizen no Kami foren nomenats oficials adjunts al Dainagon i assumiren prest la cura de l'arranjament de la cerimònia.

La residència del Chûnagon fou habilitada per a l'estada del Dainagon, la qual estança fou a l'ala nord, mentre que la de ses fills i Ochikubo fou a l'extrem del costat oriental, acabada d'estucar. Com la cerimònia començava ben aviat al matí hom s'hi traslladà al vespre del jorn anterior. Com el lloc no era espaiós molts acompanyants no pogueren passar la nit a la residència. El Dainagon hi anà en sis o set carruatges. Fou llavors que Ochiklubo es trobà amb la Kita no Kata i ses germanastres per primera vegada.

Ochikubo portava un vestit de color groc-verdós i dessota una roba de domàs porpra, una combinació del color tan reeixida que a molta gent li vingué al cap aquell vestit que havia rebut com a premi per ses labors de cosidora. Mentre Ochikubo tenia cura dels arranjaments parlava dels vells temps amb ses germanastres. La bellesa d'aquella Ochikubo d'antany no havia minvat gens, i ara havia esdevingut esplendorosa, àdhuc una magnífica Kita no Kata. Els vestits de les germanastres que sempre havien estat esplèndids semblaven ara, en comparació, uns parracs. La Kita no Kata del Chûnagon pensà que res no s'hi podia fer en açò i parlà amb ella.

– Des que de petita fores amb mi, t'esguardí com filla meva. Sóc geniüda de mena i dic coses inconvenients. Sento moltíssim que mes accions t'hagin ofès.

Ochikubo ho trobà divertit.

– Què dieu? No hi ha hagut res malestant. Jo no ho crec pas. Només desitjo demostrar-vos ma volença, és tot allò que vull.
– Doncs em fas molt contenta. Hi ha molta gent a ma família que no ha reeixit en aquest món. De nostre costat tu ets l'única en assolir una posició de benestar.

- - - - - -

79 - Cerimònia que en el budisme Mahayana es celebra cada setmana fins al quaranta-nové dia després del traspàs. Es considera que és molt important car senyala l'estat intermediari entre el naixement i la mort en benefici del difunt durant aquest estat de transmigració.
80 – Dainagon (大納言) : Gran conseller. A partir d'ara aquest serà el seu nom en el text, fins a nous càrrecs i títols.
81 – Saishô (宰相) : canceller.
82 – Ukoben (左少弁) : Controlador de segon grau de l'Esquerra.

o0o

26 de gener de 2019

小林 一茶 -81-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




人は蟻と打ちらかつて鳴雲雀
ひとはありと うちちらかって なくひばり
Hito wa ari to-uchichirakatte-naku hibari

Ben escampada és
com les formigues la gent
l'alosa canta.

El primer vers té sis síl.labes.




子をかくす藪の廻りや鳴雲雀
こをかくす やぶのまわりや なくひばり
Ko o kakusu-yabu no mawari ya-naku hibari

Volta els matolls
on cela sa niuada
l'alosa canta.

o0o

小林 一茶 -80-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.



乙鳥子のけいこにとぶや馬の尻
つばめこの けいこにとぶや うまのしり
Tsubame ko no-keiko ni tobu ya-uma no shiri

Poll d'oreneta
a l'esquena del cavall
aprens a volar.




うつくしや雲雀の鳴し迹の空
うつくしや ひばりのなきし あとのそら
Utsukushi ya-hibari no naki shi-ato no sora

N'és de preciós
el cel després de cantar
una alosa!

o0o

小林 一茶 -79-

Kobayashi Issa (1763-1828)


Selecció de “haiku”(俳句 ).

Composició poètica japonesa que consta
de disset síl·labes en la mesura 5-7-5.




鶯も素通りせぬや窓の前
うぐいすも すどおりせぬや まどのまえ
Uguisu mo-sudoori senu ya-mado no mae

Ep tu rossinyol
no passis ma finestra
sens aturar-t'hi!




乙鳥よ是はそなたが桃の花
つばくらよ ここはそなたが もものはな
Tsubaraku-koko wa sonata ga-momo no hana

Ep orenetes
eixes flors de presseguer
són per vosaltres!

o0o


19 de gener de 2019

与謝蕪村 - 72
Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


律院を覗きて Un cop d'ull al temple de Ritsy-in.

飛石も三ツ四ツ蓮のうき葉哉 Tobiishi mo mitsu yotsu hasu no ukiha kana.

Graons de pedra
en tres o quatre suren
les flors de lotus.

吹殻の浮葉にけぶる蓮見哉 Suigara no uki ha ni keburu hasu mi kana.

Mirant els lotus
fum de cendra de tabac
en fulles surant.

白蓮を切らんとぞおもふ僧のさま Byakuren wo kiran tozo omou sou no sama.

Aquell lotus blanc
el monjo fa parença
de voler tallar.
o0o

与謝蕪村 - 71

Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


石工の鑿冷したる清水かな Ishikiri no nomi samashitaru shimizu kana.

A l'aigua clara
refreda el seu cisell
el mestre d'obres.


我宿にいかに引べきしみづ哉 Waga yado ni ikani hiku beki shimizu kana.

Com portaria
l'aigua de la muntanya
a casa meva?

草いきれ人死居ると札の立 Kusa ikire hito shini iru to fuda no tatsu.

Fumera d'herbes
un rètol assenyala
la mort d'un home.
o0o

与謝蕪村 - 70

Yosa Buson (1716-1784)

夏 ESTIU


老なりし鵜飼ことしは見えぬ哉
Rou narishi ukai kotoshi wa mienu kana.


Enguany no he vist
el pescador envellit
amb els cormorans.


慶子病後不二の夢見けるに申遣す.
Sobre un somni amb el Fuji després de què en Seiji (28) s'hagués recuperat.


降かへて日枝を廿チの化粧かな Furi kaete Hie wo hatachi no kehai kana.


Tornat a nevar
el Fuji és maquillat
vint anys més jove.

- - - - - -
28 - Seiji (慶子) era Nakamura Fujirô (中村富士郎,1719-1786), un actor d'Ôsaka especialitzat en papers femenins, és a dir, un Onnagata (女形).
o0o

12 de gener de 2019

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-81-


雑 / みちのくににまかりたりけるに、野の中につねよりもとおしきつかのみえけるを、人にとひけれは、中将のみはかと申すはこれかことなりと申しけれは、中将とは誰かことそと、又とひけれは、さねかたの御事なりと申しける、いとかなしかりけり、さらぬたにものあはれにおほえけるに、しもかれのすすきほのの見えわたりて、のちにかたらんもことはなきやうにおほえて

Temes diversos / De viatge a la contrada de Michinoku vegí en un camp una tomba extraordinària, preguntí de qui era i em digueren que era d'un tinent coronel. Demaní doncs de quin tinent coronel es tractava i digueren que de Fujiwara no Sanekata, i son record m'entristí molt. Gairebé ni es veien les eulàlies totes marcides per la gebrada, i quan més tard pensí en descriure-ho no tinguí paraules per a fer-ho.

(Fujiwara no Sanekata (藤原実方 , 998?-999?). Els seus poemes són en diverses antologies imperials. Arran d'una discussió amb altres membres de la família Fujiwara va ser enviat a la província de Michinoku com a governador, la qual cosa representava l’exili).


朽ちもせぬその名ばかりを留め置きて枯野の薄形見にぞ見る

くちもせぬ- そのなばかりを- とどめおきて - かれののすすき- かたみにぞみる

Kuchi mo senu-sono na bakari o-todome okite-kareno no susuki-katami ni zo miru

És aquest son nom
que resta amb nosaltres
i no es marcirà
i el camp d'eulàlies
veig com sa memòria

Poema no. 800

Nota : el tercer vers té 6 síl·labes.
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-80-


雑 / 諸行無常の心を

Temes diversos / Sobre la vanitat d'aquest món.

はかなくて行ぎにし方を思ふにもいまもさこそは朝顏の露

はかなくて-すぎにしかたを-おもふにも-いまもさこそは-あさがおのつゆ

Hakanakute-suginishi kata o-omou ni mo-ima mo sa soko wa-asagao no tsuyu


Tot és efímer
quan penso en tot allò
que ja ha passat
com rosada és l'avui
sobre la meravella

Poema no. 777
o0o

西行
Saigyô (1118-1190)

Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû)

UNA CASA A LA MUNTANYA

-79-


雑 /七月十五夜、月あかかりけるに、ふなをかにまかりて

Temes diversos / Sota la llum de la nit del quinze de la setena lluna cap a Fukaoka.


いかでわれこよひの月を身にそへて死出の山路の人を昭さむ

Ikade ware-koyoi no tsuki o-mi ni soete-shide no yamaji no-hito o terasamu

Que eixa lluna
que acompanya mon cos
en aquesta nit
il·lumini el camí
dels que deixem aquest món.


Poema no. 774

Nota : Funaoka (船岡), un turó al nord de Kyoto que en aquell temps era emprat com a cementiri.
o0o

5 de gener de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 161
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十一】


在中将二条のきさいの宮またみかとにもつかうまつり給はてたゝ人におはしましけるよによはひ奉りける時ひしきといふ物をこせてかくなん
思ひあらはむくらのやとにねもしなんひしきものには袖をしつゝも
となんのたまへりける返しを人なんわすれにけるさてきさいのみや春宮の女御と聞えて大原墅にまうて給けり御ともにかんたち め殿上人いとおほくつかうまつり給へり在中将もつかうまつれり御車のあたりなまくらきおりにたてりけりみやしろにて大かたの人々ろく給はりてのちなりけり 御車のしりより奉れる御ひとへの御そをかつけさせ給へりけり在中将たまはるまゝに
大原やをしほの山もけふこそは神代のことも思いつらめ
としのひやかにいひけりむかしをおほしいてゝおかしとおほしけり

En el temps en que el comandant Zai festejava l'emperadriu Nijô (302), la qual no era encara al servei de l'emperador, era llavors una persona del comú, li envià unes algues (303) dites “hijiki” amb un poema :

Si m'estiméssiu
dormiríeu en casa
abandonada
tot i que per flassada
fossin nostres mànigues. (304)

La resposta és oblidada.

Quan fou anomenada concubina imperial (305), mare del príncep hereu, anà de pelegrinatge a la prada d'Ôhara i l'acompanyaren molts dignataris i nobles de la cort i també el comandant Zai . A l'entrefosc ell restà prop del carruatge. I això passà després que tothom hagués rebut una gratificació al santuari. Des de la part del darrera del carruatge es cridà el comandant Zai i ella li féu posar a l'espatlles un vestit sens folre que ella havia portat. El acceptà l'honor i digué xiuxiuejant:

A Oohara
el puig Oshino també
aquest jorn potser tindrà
en record dels déus
els adveniments dels temps. (306)

Ella recordà els temps d'antany i ho féu complaguda.
- - - - - -
302 – L'emperadriu Nijô (二条) era Fujiwara no Takaiko (藤原高子, 842-910), filla de Fujiwara no Nagara (藤原長良, ¿-?). L'emperador era Seiwa (清和天皇, 850-880). Es creu que possiblement va entrar a palau cap a l'any 860.
303 - Una varietat d'alga marina. A l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 3, és amb el nom de “ひじきも" (hijikimo), vegeu-ne la meva traducció en aquest mateix blog.
304 - El vers porta "葎" (mugura) “Llúpol japonès”, herba que creix en llocs en ruïnes, abandonats, per això combinat amb 宿 (yado),”casa”, aquí 葎の宿 (mugura no yado) ho tradueixo per “casa abandonada”. Aquest poema en aquest mateix context és a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 3 (vegeu-ne la meva traducció en aquest mateix blog).
305 – Va esdevenir concubina imperial l'any 866.
306 – Poema no. 871, llibre 17, Kokinshûwakashû (古今和歌集), a la narració no. 76 de l'Ise Monogatari (伊勢物語) i al recull de Narihira (業平集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 160
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十】



おなし内侍に在中将すみける時中将のもとによみてやりける
秋はきを色とる風の吹ぬれは人の心もうたかはれけり
とありけれは返し
秋のゝをいろとる風は吹ぬとも心はかれし草葉ならねは
となんいへりけるかくてすますなりて後中将のもとよりきぬをなんしにをこせたりけるそれにあらはひなとする人なくていとわひしくなんあるなをかならすしてたまへとなん有けれは内侍御心もてあることにこそはあなれ
大ぬさとなりぬる人のかなしきはよるせともなくしかそなくなる
となんいひやりたりける中将
なかるとも何とかみえん手にとりてひきけん人そぬさとしるらん
となむいひける

En temps que el comandant Zai (298) tenia relacions amb aquesta mateixa Naishi ella li envià aquest poema :

Quan bufa el vent
que a la tardor pinta
les lespedezes
em pregunto si també
ho fa al cor de l'home. (299)

La resposta a això :

Quan bufa el vent
que a la tardor pinta
de color els prats
els cors no assecarà
car no són fulles d'herba. (300)

Això digué.

Després d'haver deixat de visitar-la el comandant Zai li envià unes robes per cosir.

- Sóc molt amoïnat perquè no tinc ningú per fer la bugada, que m'ho faríeu vós?

A això Naishi féu i envià :

-No és per cas degut a vostra actitud?

Ah quina tristor
la d'aquell que estira
d'un “nusa” ben gran
sens en qui refiar-se
així es plany el cérvol. (301)

I el comandant Zai :

Tot i que l'aigua
l'arrossega solament
qui ha estirat
amb les seves dues mans
pot conéixer el “nusa”.
- - - - - -

298 - Ariwara no Narihira (在原 業平, 825-880).
299 – Poema no. 223, llibre 5 de Gosenwakashû (後撰和歌集). És també al recull de Narihira (業平集).
300 - Recull de Narihira (業平集), amb alguna diferència.
301 - 大幣 (ônusa) : és una branca a la qual s'hi han lligat cintes de roba o de paper. És emprat en les cerimònies de purificació xintoistes. Al final del ritual els assistents les estiren cap a ells perquè les seves impureses passen a les branques i així en queden ells alliberats. Després les branques són llançades a un riu o rierol.


o0o