28 de gener de 2011

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 04

Kamo no Chômei (鴨長明)


 又、おなじ年の六月(みなづき)の頃、俄に都(みやこ)、遷(うつ)り侍りき。いと、思ひの外なりし事なり。大方、この京のはじめを聞けば、嵯峨天皇の 御時、都と定まりにけるより後、既に數百歳を經たり。ことなる故なくて、たやすく改まるべくもあらねば、これを世の人、やす(安)からず。愁へあへるさ ま、ことわり(理)にも過ぎたり。

されど、とかくいふかひなくて、御門(みかど)より始め奉りて、大臣・公卿、皆ことごとく移りたまひぬ。世に仕(つか)ふるほどの人、誰かひとり、故郷に 殘り居らむ。官・位に思ひをかけ、主君の蔭をたのむ程の人は、「一日なりとも、疾(と)く移らむ」と励む。時を失ひ、世にあまされて、期する所なき者は、 愁へながらとまり居り。

軒を爭ひし人の住居、日を經つゝ荒れ行く。家は毀(こぼ)たれて淀川に浮び、地は目の前に畠となる。人の心、皆あらたまりて、唯(ただ)、馬・鞍をのみ重くす。牛・車を用とする人なし。西南海の所領を願ひ、東北の莊園をば好まず。

 その時、おのづから事の便りありて、津の國の今の京に到れり。所の有樣を見るに、その地、狭く條里を割るに足らず。北は山にそひて高く、南は海に近くて 下れり。波の音、常にかまびすしくて、鹽風(しおかぜ)殊(こと)にはげし。内裏(だいり)は山の中なれば、かの木丸殿(きのまるどの)もかくやと、なか なか樣かはりて、優なるかたも侍りき。

日々にこぼち、川もせ(狭)に、運びくだす家、いづくに作れるにかあらん。なほ空しき地は多く、作れる家は少なし。故郷は既に荒れて、新都はいまだ成ら ず。ありとしある人は、みな浮雲の思いをなせり。もとよりこの處に居たるものは、地を失ひて愁う。今うつり住む人は、土木の煩ひあることを嘆く。道の邊り を見れば、車に乘るべきは馬に乘り、衣冠・布衣(ほい)なるべきは、直垂(ひたたれ)を著たり。都のてぶり、忽ちに改りて、ただ鄙(ひな)びたる武士に異 ならず。



Cap a la sisena lluna de l'any quatre de l'era Jishô es decidí sobtadament de traslladar la capital, fet absolutament inesperat. Si us pregunteu sobre els orígens de la capital, fou durant el regnat de l'emperador Saga (25) qui l'establí fa ja més de quatre-cents anys. Hi havia d'haver algun motiu car no era pas senzill fer aital canvi, així doncs, que hi hagués gent que s'amoïnés molt fou, de fet, raonable. Emperò, tot i així, fou debades.
L'emperador primer, després els ministres i els dignataris s'hi traslladaren. Qui d'aquells que podien ocupar algun càrrec restaria a la vella capital? Aquells que volien una posició i que els hi calgués el suport imperial s'apressaren a traslladar-s'hi sens perdre ni un jorn. Aquells que no podien esperar res del futur hi restaren afligits.
De les mansions que abans havien rivalitzat amb llurs teulades passaren els jorns i s'enrunaren. Les cases desmuntades suraven pel riu Yodo i els terrenys davant dels ulls esdevenien terres de conreu.
La mentalitat de la gent havia canviat; ara només es preuaven els cavalls i els arreus. Ningú ja no en necessitava de bous ni carruatges. Hom volia els territoris de les mars del sud i l'oest, els de l'est i del nord no agradaven a ningú.
Aquell temps, casualment, aní per afers a la província de Settsu on ho havia la nova capital. Viu la disposició del lloc, un terreny estret on no s'hi podien traçar districtes amb avingudes perpendiculars. Al nord l'encerclaven altes muntanyes i al sud es precipitava vora la mar. El soroll era eixordador i el vent salabrós era molt violent.
El palau era al mig de la muntanya, transformat en un altre Kinomarodono (26), superant-lo inclús. On s'alçarien les cases que s'havien desmuntat jorn rere jorn i transportades pel riu atapeït? Hi havia molt de terreny lliure i poques cases construïdes. L'antiga capital era ja desfeta i la nova era encara per fer. La gent que hi era es sentia com núvols a la deriva. Aquells que sempre hi havien viscut eren desolats i aquells que s'hi acabaven de traslladar es planyien de les grans obres que s'hi havien de fer.
Pel camí observí que uns que haurien d'anar en carrossa ara ho feien a cavall, altres que haurien de portar barrets i induments de la cort vestien ara roba vulgar. Els costums de la capital s'havien alterat tot de sobte i ningú no es diferenciava d'un rudimentari guerrer.

- - - - - -

25.- De fet, l’emperador Saga va regnar del 809 al 823 i Heian-Kyô (el nom de Kioto en aquella època) va ser fundada l’any 794, durant el govern de l’emperador Kanmu (桓武天皇, 737-806), el pare de Saga. Kanmu ja havia traslladat la capital a Nara el 784 i deu anys després la va tornar a canviar a Heian-Kyô. No obstant això, sembla que hi ha una teoria segons la qual Kioto potser no va ser la capital oficial fins a l’època de Saga.
26.- Kinomarodono (木丸殿) : Pavelló de troncs d'arbre. Nom d'una residència imperial feta amb troncs d'arbre sense escorçar. Esmentat en molts textos, entre ells el “Ôjôyôshû” (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.

o0o

ELS ESCRITS DE LA CABANA (方丈記) 03

Kamo no Chômei (鴨長明)

 また、治承四年卯月の頃、中御門京極のほどより、大きなる辻風おこりて、六條わたりまで、吹きける事侍りき。

 三四町を吹きまくる間に、こもれる家ども、大きなるも小さきも、一つとして破れざるはなし。さながら、平に倒れたるもあり。桁・柱ばかり、殘れるもあ り。門を吹き放ちて、四・五町が外に置き、又、垣を吹き拂ひて、鄰と一つになせり。いはんや、家の内の寶、數を盡して空にあがり、檜皮(ひはた)・葺板 (ふきいた)の類、冬の木の葉の風に亂るゝがごとし。

塵を煙のごとく吹き立てたれば、すべて目も見えず。おびたゞしくなりとよむほどに、物いふ聲も聞えず。かの地獄の業(ごう)の風なりとも、かばかりにこそ はとぞ覺ゆる。家の損亡せるのみにあらず、これを取り繕ふ間に、身を害(そこな)ひて、かたはづける人、數を知らず。この風、坤(ひつじさる)の方に移り 行きて、多くの人の歎きをなせり。

 「辻風は常に吹くものなれど、かゝることやある。たゞごとにあらず、さるべき物のさとしか」などぞ、疑ひ侍りし。


Una altra vegada, cap a la quarta lluna de l'era Jishô (24), de la banda de Nakamikado i Kyôgoku, una gran turbulència s'alçà i arribà fins a Rokujô. Arrasà tres o quatre blocs i de les cases que hi havia, grans i petites, totes foren destruïdes. Altres s'esfondraren completament. D'altres només en restaren bigues i columnes. Les portes arrencades per la ventada caieren quatre o cinc blocs més enllà, i els terrenys, ara sens les tanques arrabassades per l'oratge, feren del veïnat un sol espai. Els objectes de les cases voleiaren tots pels aires. Les escorces dels xiprers i els joncs de les teulades foren llençats per la tempesta com fulles a l'hivern. La pols com una fumera no deixà veure res. El bramul era tan eixordador que no es sentien les veus. No crec que el vent de l'infern pugui ésser pitjor. No només les cases patiren destrosses, de tota la gent que intentà adobar-les no se'n saben els ferits i els malmesos. El vent es desplaçà cap a l'austre causant la desolació de molta gent.
Sempre n'hi ha hagut de turbulències, emperò, cap com aquella. No seria potser un missatge dels déus?
- - - - - -

24.- Durant aquesta era, l'any 1180, es va produir el trasllat de la capital a Fukuhara, localitat veïna de l’actual ciutat de Kobe, ordenat per Taira no Kiyomori (平清盛, 1118-1181). Kiyomori vivia allà i volia desenvolupar les rutes comercials marítimes per tot el mar interior del Japó i amb la Xina dels Song, per això ja havia ampliat el port de la ciutat i ell s’hi havia fet construir un esplèndid palau. Kamo tenia vint-i-sis anys.
o0o

22 de gener de 2011


SENDERA D'OKU (おくの細道) 06
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

日光

卯月朔日、御山に詣拝す。往昔、 此御山を「二荒山」と書しを空海 大師開基の時「日光」と改給ふ。千 歳未来をさとり給ふにや。今此 御光一天にかゞやきて恩沢八荒 にあふれ、四民安堵の栖穏なり。 猶憚多くて筆をさし置ぬ。
あらたうと青葉若葉の日の光
黒髪山は霞かゝりて、雪いまだ 白し。
剃捨て黒髪山に衣更
曾良
曾良は河合氏にして、惣五郎と云へり 芭蕉の下葉に軒をならべて予が 薪水の労をたすく。このたび 松しま象潟の眺共にせん事を 悦び、且は羈旅の難をいたはらんと 旅立暁髪を剃て墨染にさま をかえ惣五を改て宗悟とす。 仍て黒髪山の句有。「衣更」の二 字力ありてきこゆ。
廿餘丁山を登つて瀧有。岩洞の 頂より飛流して百尺千岩の 碧潭に落たり。岩窟に身を ひそめて入て滝の裏よりみれば、う らみの瀧と申傳え侍る也。
暫時は瀧に篭るや夏の初

NIKKÔ (12)

A primers de la quarta lluna pregàrem al santuari de la muntanya. El nom d'antany de la muntanya fou Nikô (13), i quan el gran mestre Kûkai (14) hi construí (15) un temple li canvià el nom pel de Nikkô. Segurament s'avançà al futur en mil anys puix ara n'és la llum que il.lumina el firmament i sa gràcia arriba a tots els racons de la terra dispensant pau a tothom (16). És tant mon respecte que ho deixo a mon pinzell :
---Oh, excelsitud! Verdes i tendres fulles a la llum del sol.
La boira colgava el mont Kurogami (17), la neu encara blanca.
---Tot just tonsurat sóc al mont Kurogami amb roba nova. (Sora)
El cognom de Sora és Kawai, i de nom Sôgoro. Es féu un sostre a l'ombra de mon plataner, i fou mon desembaràs per llenya i cuina. Gaudí amb mi les vistes de Kashima i Kasakata, a més de compartir els fatics del viatge, es tallà els cabells tot just començar, vestí de negre, i es canvià el nom de Sôgo per un altre de religiós (18). D'aquí son poema sobre el mont Kurogami. La força dels dos darrers caràcters quan es reciten......
A uns dos mil metres de pujada hi havia una cascada que des del cim d'una cavorca es precipitava tres-cents metres per centenars de roques cap a una bassa fosca de verdor. M'introduí a la cova i mirí cap a enfora des de dintre. Per això es s'anomena “La cascada d'Urami” (mirar des de dintre).
---Una estona celat a la cascada, s'enceta l'estiu.

- - - - - -

12 – Nikkô ( 日光) : llum del sol.

13 – Nikô ( 二荒). També es pronuncia “Futara”.

14 – Kûkai (空海, 774-835). El seu nom pòstum és Kōbō-Daishi (弘法大師).

15 – De fet, el fundador del temple va ser Shôdô Shônin (勝道上人, 737-817).

16 – El text indica “四民” (shimin) : les quatre classes/castes, tota la nació. Es refereix a : samurais/guerrers, camperols, artesans i comerciants.

17 – Kurogami (黒髪) : cabell negre.

18 – 宗悟 (Sôgo) : despertar religiós.


o0o


SENDERA D'OKU (おくの細道) 05
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)


仏五左衛門

卅日、日光山の梺に泊る。あるじの 云けるやう、「我名を佛五左衛門と云。 萬正直を旨とする故に人かくは 申侍まゝ、一夜の草の枕も打解て 休み給へ」と云。いかなる仏の濁世塵土に 示現して、かゝる桑門の乞食順礼 ごときの人をたすけ給ふにやと あるじのなす事に心をとゞめて みるに、唯無智無分別にして正 直偏固の者也。剛毅木訥の仁に 近きたぐひ気禀の清質尤 尊ぶべし。


HOTOKE GOZAEMON

El trenta ens hostatjàrem a la muntanya de Nikkô. L'hostaler digué :
-Em dic Hotoke Gozaemon (11). M'han posat aquest nom per ma probitat entera; així doncs, reposeu la nit en pau.
Com si Buda s'hagués aparegut en aquest món d'impureses per ajudar a aquests monjos pidolaires i pelegrins que érem, això em parí a pensar, de tant estricte en sa simplicitat i manca d'egoisme, proper a l'home sant de Confuci per sa voluntat ferma i senzillesa que la natura li havia atorgat.

- - - - - -
11 – Hotoke (佛 / 仏) : Buda.


o0o



SENDERA D'OKU (おくの細道) 04
Bashô Matsuo (松尾芭蕉)

室の八島

室の八嶋に詣す。同行曾良が曰、「此 神は木の花さくや姫の神と申て 富士一躰也。無戸室に入て焼給ふ ちかひのみ中に、火〃出見のみこと 生れ給ひしより室の八嶋と申。又 煙を讀習し侍もこの謂也」。将 このしろといふ魚を禁ず。縁記 の旨世に傳ふ事も侍し。

MURO-NO-YASHIMA

Visití el santuari de Muro-no-Yashima. Sora (8), mon company de viatge, explicà :
- La deïtat aquí és Konohana-Sakuya-hime (9), que també ho és del Fuji. Es diu d'ella que es tancà en una cambra sens porta tot jurant que li calaria foc i allà nasquí el príncep Hohodemi-no-mikoto. És costum que els versos compostos sobre aquest lloc incloguin la paraula “fum”.
També és l'origen de la prohibició de menjar un peix de nom “konoshiro” (10).

- - - - - -

8 – Sora (曾良,1649-1710) que també va acompanyar Bashô en altres viatges. A vegades apareix escrit en “kana” : そら.

9 - Kono-hanasakuya-hime, entre altres noms, sent, però, aquest és el més habitual (木の花さくや姫, també 木花之開耶姫).
Es va casar amb Ninigi-no-Mikoto (瓊瓊杵尊). Va quedar prenyada en una sola nit, la qual cosa va fer dubtar Ninigi de la seva paternitat. Enrabiada i avergonyida per l'actitud de Ninigi Konohana es va instal.lar en una cambra sense porta i la hi va calar foc jurant que les flames no tocarien el nou-nat com a prova de la seva fidelitat. Va ser així i, de fet, en va parir tres, el darrer va ser Hohodemi- no mikoto ( 火々出見のみこと)., també conegut com a Hikohohodemi-no-Mikoto, i que esdevindria el primer emperador “oficial”de la història japonesa amb el nom de Jinmu Tennô (神武天皇, aC 711-585). Evidentment, tot això segons la mitologia.
Les fonts principals són el Kojiki (古事記 ) i el Nihon Shoki (日本書紀).

“Muro” (.....no Yashima / “室”の八嶋) significa “hivernacle” i fa referència a la cambra que va incendiar Kono-hanasakuya-hime.
10 – Konoshiro (このしろ), peix de forta olor que quan es fa a la brasa sembla la d'un cos humà incinerat.
Sembla ser que a Muro no Yashima hi vivia una noia de gran bellesa que estava a punt de casar-se amb un home, però tenia relacions sexuals amb el governador de la província. Els pares, amoïnats per la situació, s'empescaren que la noia havia mort i l'havien incinerat i per tal de donar veracitat al fet posaren un “konoshiro” dintre del fèretre. “Konoshiro” significa “en lloc de la filla” (子と代).
o0o

15 de gener de 2011

KOKINSHÛ (古今集) -125-

しがの山ごえにて、いしゐのもとにてものいひける 人のわかれけるをりによめる

Compost tot separant-se d'algú amb qui havia parlat a la vora d'una deu al passar per les muntanyes de Shiga.

むすぶてのしづくににごる山の井のあかでも人にわかれぬるかな

むすぶてのーしずくににごるーやまのいのーあかでもひとにーわかれぬるかな

La deu de la muntanya s'enterboleix amb les gotes que vessen de la ma que s'hi mulla; no en tinc prou ni d'ella ni de tu però me n'haig de separar.

Poema no. 404

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)
Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen)

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -124-

しひて行く人をとどめむ桜花いづれを道と迷ふまでちれ

しいてゆくーひとをとどめむーさくらばなーいずれをみちとーまどうまでちれ

Aturem aquell que se'n va a contracor, flor del cirerer, i escampa't arreu perquè no trobi el camí.

Poema no. 403

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -123-

かきくらしごとはふらなむ春雨にぬれぎぬきせて君をとどめむ

かきくらしーごとはふらなむーはるさめにーぬれぎぬきせてーきみをとどめむ

Si ha de ploure que s'enfosqueixi el cel i donaré la culpa a la pluja de primavera perquè ell resti amb mi.

Nota : “ぬれぎぬきせて" vol dir en sentit figurat “donar la culpa...”, però literalment significa “posant-se/fent posar roba mullada”.

Poema no. 402

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -122-

限なく思ふ涙にそほちぬる袖はかわかじあはむ日までに

かぎりなくーおもうなみだにーそほちぬるーそではかわかじーあわむひまでに

Infinites llàgrimes d'amor han mullat mes mànigues que no s'assecaran fins el jorn en que ens retrobem altra vegada.

Poema no. 401

Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -121-

あかずしてわかるるそでのしらたまを君がかたみとつつみてぞ行く

あかずしてーわかるるそでのーしらたまをーきみがかたみとーつつみてぞゆく

Les blanques llàgrimes que amaran les mànigues per la tristor de la partença les guardaré i portaré com la memòria de tu.

Poema no. 400

Autor : Anònim

o0o

8 de gener de 2011


Ise Monogatari (伊勢物語)

- 75 -


七十五段

昔、おとこ、「伊勢の国に率て行きてあらむ」といひければ、女、

大淀の浜に生ふてふみるからに心はなぎぬ語らはねども

といひて、ましてつれなかりければ、おとこ、

袖ぬれて海人の刈りほすわたつうみのみるをあふにてやまむとやする

女、

岩間より生ふるみるめしつれなくは潮干潮満ちかひもありなん

又、おとこ、

涙にぞぬれつゝしぼる世の人のつらき心は袖のしづくか

世に逢ふことかたき女になん。



Una vegada, un home digué “Deixa'm que et porti a la província d'Ise i vivim junts”, la dona digué :

Prou com mirar les algues que creixen al port d'Ôyodo, el cor se m'encalma sens més intimitat. (1)

I fou més indiferent que mai, i l'home :

Dieu que no voleu que ens veiem, que n'ha hi ha prou com mirar les algues que el pescador cull i asseca amb mànigues molles. (2)

La dona :

Veiem-nos sens res més com les algues que creixen entre les roques, amb marea alta o baixa hi ha també petxines. (3) (4)

L'home, encara :

De llàgrimes sempre amarades les escorro, són de la sevícia del món les gotes de les mànigues? (5)

Una dona difícil de veure, com hi ha món.



- - - - - -



(1) Joc de paraules amb みる (miru) : 見る : mirar, veure, etc., I el nom d'una varietat d'algues.
(2) Poema d'Ariwara no Narihira. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no. 651.
Mateix joc de paraules que en la nota anterior.
(3) Poema anònim. Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) no 652. Mateix joc de paraules que en la nota (1).
(4) Aquí el joc de paraules és amb かひ (kai) : 買い : petxina, i 甲斐 : resultat, etc.
No obstant això, els mateixos cronistes diuen que el poema no és gens clar.
(5) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokugosenwakashû (続後撰和歌集) no. 699.



o0o


Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 74 -



七十四段

むかし、おとこ、女をいたう恨みて、

岩根ふみ重なる山にあらねども逢はぬ日おほく恋ひわたる哉


Una vegada, un home, agreujat amb una dona :

Tot i que no hi ha muntanyes espadades una sobre l'altra, molts són els jorns sens vos, i encara us estimo. (1) (2)



- - - - - -


(1) Poema anònim. Shûiwakashû (拾遺和歌集) no. 969, amb alguna diferència.
(2) 岩根ふみ重なる山にあらねども.... es refereix a que, de fet, no és gens difícil anar a on ella s'està.



o0o



Ise Monogatari (伊勢物語)

- 73 -


七十三段

むかし、そこにはありと聞けど、消息をだにいふべくもあらぬ女のあたりを思ひける。

目には見て手にはとられぬ月のうちの桂のごとき君にぞありける


Una vegada, havent sentit que en un lloc hi havia una dona amb qui no es podia comunicar, al passar-hi a prop, un home pensà :

Sou com l'arbre de Katsura a la lluna que es pot mirar amb els ulls però no pas tocar amb les mans. (1) (2)


- - - - - -


(1) Poema del príncep Yuhara (湯原親王, segle VIII), segons el MYS no. 632, amb alguna diferència. És anònim en el KKRJ no. 4253, també amb diferències. En el Shinchokusenwakashû (新勅撰和歌集) té les mateixes diferències que el MYS 632.
(2) Segons una llegenda xinesa del segle IX, hi havia un arbre de Katsura a la lluna i un home que li tallava constantment el tronc, però l'arbre es refeia cada vegada i tornava a ser com abans. L'home havia estudiat per ser immortal però hauria comès alguna falta i va ser exiliat i condemnat a estar sempre tallant l'arbre de Katsura.
桂 (katsura) és “Cercidiphyllum Japonicum”, en altres versions “Cinnamomum Cassia”. En algunes traduccions el trobem amb els noms de “figuera” i “llorer”. Molts llibres de botànica actual prefereixen anomenar-lo amb el seu nom en japonès.



o0o




Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 72 -

七十二段

むかし、おとこ、伊勢の国なりける女、又え逢はで、隣の国へ行くとて、いみぢう恨みければ、女、

大淀の松はつらくもあらなくにうらみてのみもかへるなみ哉


Una vegada, un home, en no poder trobar-se amb una dona que era a la província d'Ise, molt vexat, digué que anava a una província veïna, i la dona recità :

No és el cruel el pi d'Ôyodo, les ones que revenen només miren ressentides la cala. (1) (2)



- - - - - -


(1) Poema anònim. SKKS 1433, en altres edicions és el no. 1432.
(2) Jocs de paraules :
うら (Ura - 浦) : cala. うらみて (uramite - 浦見て)
うらみて (uramite – 恨みて) : ressentit, rancuniós, etc.
大淀の松 (ôyodo no matsu) : és la dona
なみ (nami – 波) : és l'home.
松 (matsu) és el pi, homofonia amb “esperar”, un clàssic de la poesia
japonesa.



o0o



Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 71 -

七十一段

昔、おとこ、伊勢の斎宮に、内の御使にてまいれりければ、かの宮にすきごと言ひける女、私事にて、

ちはやぶる神の斎垣も越えぬべし大宮人の見まくほしさに

おとこ、

恋しくは来ても見よかしちはやぶる神のいさむる道ならなくに


Una vegada, un home, quan havia anat al santuari d'Ise com a missatger imperial, una dona que en privat tenia un llenguatge libidinós li envià :

Travessaria inclús la bardissa dels déus pel desig de veure el palatí. (1) (2)

I l'home :

Si estimeu vingueu a veure'm, no és pas camí vedat pels déus, emperò.... (3)


- - - - - -


(1) Poema anònim segons MYS 2663, amb diferències, i Shokusenwakashû (Shokusenzaiwakashû” (続千載和歌集) no. 1400, el Shûiwakashû” (拾遺和歌集) no. 924, l'atribueix a Kakinomoto no Hitomaro ((柿本 人麻呂, 662-710).
(2) 斎垣 (igaku / imigaki) és una tanca feta amb bardisses que envolta els santuaris xintoistes per protegir-se de les impureses externes.
斎 (imi) és “purificació religiosa”.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokusenzaiwakashû” (続千載和歌集) no. 1401.


o0o

1 de gener de 2011


NTCJ 58

Kinuta

El bloc de batanatge


Poso l'accepció de “batanatge”, segons l'Enciclopèdia Catalana :
Operació d'acabament a què són sotmesos els teixits de llana o d'estam per tal d'enfeltrar-los i de modificar-ne algunes propietats.

De fet, es tracta d'una peça de fusta, també pot ser de pedra, on es bat la roba amb una pala o maça per estovar-la i donar-li lluïssor.


Autor : Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443).

El “Sarugaku Dangi” (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el Nô, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), indica que Zeami mateix dubtava de l'apreciació que d'aquesta obra tindrien les generacions futures i que per aquest motiu no deixava cap escrit complementari sobre el text.

Argument :
Un senyor feudal d'Ashiya fa tres anys que és a la capital per un litigi i encara no ha tornat a casa seva. L'home hi ebvia una dona del seu servei (Yûgiri). Quan la dona la veu es queixa del seu marit per la seva negligència i l'abandó en que l'ha deixada, i fa un paral.lelisme entre els plaers de la capital i la monotonia del món rural. Mentre es lamenta de la seva dissort sent els cops que algú fa picant roba al “kinuta” i recorda la història de Sobu (1). Ella decideix fer el mateix i juntament amb Yûgiri preparen el “kinuta” i comencen a picar roba perquè el vent faci arribar els seus cops al marit absent i comprengui el dolor de la separació. Quan arriba un missatge de la capital comunicant-li la impossibilitat de la tornada a la data prevista del seu marit la dona emmalalteix de pena, s'allita i ja no s'aixeca més. La seva mort és comunicada al marit que torna immediatament. Desesperat inicia un ritual per tal d'invocar el seu esperit. Apareix l'espectre de la dona morta i es plany dels turments de l'infern on s'ha vist abocada pel seu desig de l'home i el blasma ressentida per l'abandó i la seva insensibilitat. Després de molts retrets, l´home llegeix el sutra del Lotus i el ressentiment de l'espectre s'apaivaga, les paraules de Buda són un bàlsam per l'ànima condemnada i finalment troba la pau i la salvació.



(1) Sobu (蘇武). Era un general xinès de la dinastia Han (漢朝, 202 aC-220 dC) que va ser enviat a lluitar contra els Huns però va perdre la batalla i va ser capturat. Un nombre determinat de presoners de les tropes xineses van ser mutilats, els hi van tallar una cama, i els van abandonar a la seva sort. La majoria van morir dessagnats i per infeccions, però Sobu va sobreviure. Es va aixoplugar al bosc i es va alimentar amb fruites i arrels. S'hi va passar dinou anys. Tots els animalons del bosc estaven acostumats a la seva presència i un dia se li va ocórrer enviar una nota a l'emperador mitjançà un ànec del riu. Dit i fet, va escriure la nota, la va enganxar al seu plomall i li va dir a l'au que li portés al sobirà. L'ànec, eixerit, va complir la seva missió, l'emperador va aplegar un altre exèrcit, més poderós, i va poder derrotar els “bàrbars del nord” i rescatar al fidel i noble Sobu.
Evidentment, això és una barreja de ficció, llegenda i història i així és recollida. La part de la dona amb el “kinuta” no surt als principals llibres històrics ni a les enciclopèdies. De fet, el mateix “Heike Monogatari” no en diu res i la darrera narració del seu llibre no. 2, que porta el títol de l'heroi xinès, només narra la versió de l'ànec viatger. En els llibres xinesos no es parla del “kinuta”. No obstant això, és evident que la variant del “kinuta” era molt popular a l'època de Zeami.


Referències :

“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.

Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la seva font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集) : La nova antologia imperial de la poesia japonesa.
Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).
Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河天皇, 1212-1234) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador.
Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.
Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.

“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, inclús podria ser d'una dama de la cort, i també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.

“Shin'yôswakashû” (新葉和歌集) : Antologia de les Noves Fulles de la poesia japonesa.
Recull compilat per Munenaga Shinnô (宗良 親王, 1311-1385 ?), segons instruccions de l'emperador Chôkei (長慶天皇, 1343-1394). Té 1420 poemes.


“Kokinwakashû” (古今和歌集), entre d'altres, els poemes no. 315 :
山里は冬ぞさびしさまさりける人めも草もかれぬと思へば
A l'hivern, en el llogaret de la muntanya, m'aclapara la solitud, i sento que el brogit de la gent i l'herba s'han marcit.
Autor : Minamoto Muneyuki no Ason (源源宗于の朝臣, ?-983)
Poques coses sabem de la seva vida. Té una antologia personal : Muneyuki Shû (宗于集). ´És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).


I el no. 827 :

さきだたぬくいのやちたびかなしきはながるる水のかへりこぬなり

Tantes voltes he lamentat no haver-me'n anat jo abans! Aigua que corre no torna mai..........

Autor : Kan'in (閑院, finals del IX, principis del X ?). Dama de la cort.


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

“Shinzen Rôeishû” ((新撰朗詠集) : Nou recull de recitats poètics.
Obra de Fujiwara no Mototoshi (藤原基俊, 1060?-1142/3).

“Heike Monogatari” (平家物語), llibre no. 2 : Sobu (蘇武)

“Tanabata” (七夕), “Festivitat de les estrelles”. Es celebra el 7 de juliol. Es tracta d’una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛)  i Vega (織女Shokujô ) , també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河). Aquesta llegenda va arribar al Japó a l’època Nara. A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb  paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any.
Shokujô era filla del déu del cel, Tentei,(天帝) que vivia a l’est de la Via Làctia i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir.

“Manyôshû” (万葉集).

“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).

“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.

“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.

“Shasekishû” (沙石集) : Sorra i còdols. Obra escrita entre els anys 1279-1283 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). És un recull d'anècdotes del monjos Zen sobre facetes de la vida amb un to didàctic.

“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra, i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).
Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més completa. És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.
“Kanginshû” (閑吟集) : Cançons per a les hores de lleure.
Antologia del 1518. Consta de 311 cançons, molt populars, té un cert paral.lelisme amb “Carmina Burana”. Té dos pròlegs : un en japonès i un altre en xinès.
Va tenir molta influència en el Kabuki femení i els cants per a shamisen.
Segons algunes fonts suggereixen que potser és obra de Sôchô (宗長, 1448-1532), però no hi ha prou elements per adjudicar-li l'autoria.

o0o


NTCJ 57

綾鼓
Aya no tsuzumi

El tambor de domàs

Autor : Desconegut.

Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443) explica en el seu “Sandô” (三道) : Els tres elements en la composició del Nô, també anomenat “Nôsakusho” (能作書), que “Aya no taiko” (綾大鼓 (aquests són els caràcters que esmenta) era abans “Koi no Omoni” (恋重荷 – L'amor és una càrrega feixuga), i es considera que es tracta de l'obra del títol, tot i la diferència en els caràcters que no modifiquen el significat, només la pronunciació : 綾鼓 Aya no tsuzumi
綾大鼓 Aya no taiko

Potser per aquest motiu algunes fonts l'han atribuït a Zeami, però no es considera pas del seu pinzell.

A Zeami sí que se li atribueix “Koi no Omoni” (恋重荷).

Mishima Yukio (三島 由紀夫, 1925-1970), pseudònim de Kimitake Hiraoka (平岡 公威), en va fer una versió moderna l'any 1955 en el seu llibre d'adaptacions modernes de peces clàssiques del teatre Nô entre els anys 1951 i 1969, sota el títol de : 近代能楽集 (Recull de Nôs moderns).


Argument :
Un oficial del palau de Kinomaru a Chikuzen explica que és un lloc famós pel seu jardí i pel seu estany on els palatins s'hi passegen i on hi ha vetllades musicals.

Un vell jardiner ha vist la princesa i en queda enamorat. Quan ella ho sap exclama que en qüestions d'amor no hi ha diferències socials i, commosa, li fa dir que si toca el tambor que hi ha a les branques de l'arbre de l'estany i es pot sentir a palau la tornarà a veure.
L'oficial va al jardí a corre-cuita i apressa el vell perquè el toqui. El jardiner explica la seva alegria i al mateix temps la tristor per l'amor al capvespre de la seva vida. Toca el tambor però no en surt cap so i es pregunta si les seves mans de vell no li poder treure cap soroll o és degut a la seva manca d'oïda. Després se n'adona que en lloc de pell el tambor té una peça de domàs. Desconsolat per l'engany es llença a l 'estany i s'ofega.
Se li comunica a la princesa la seva mort i va a l'estany. Allà es plany del que ha passat i es recrimina el seu comportament. De sobte, de les aigües de l'estany apareix l'espectre del jardiner que li mostra la seva rancúnia i li desitja totes les tortures de l'infern. El jardiner incapaç d'oblidar el seu desig per ella s'enfonsa a l'estany condemnat ell mateix a l'amor del malfat.


Referències :
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.


“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳) : Fonaments bàsics de poesia.
Es data la seva publicació cap al 1115. Tractat poètic de Minamoto no Toshiyori Ason / El noble Minamoto no Toshiyori (源俊頼朝臣1055-1129). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps. Autor també de “Sanbokukikashû” (散木奇歌集) : Poemes excèntrics d'un inútil. Té 1622 poemes distribuïts en deu volums.

“Kokinwakashû” (古今和歌集), amb els poemes, entre d'altres :

No. 502, d'autor anònim :

あはれてふ事だになくはなにをかは恋のみだれのつかねをにせむ
Si no hi hagués res per expressar el meu dolor, com podria controlar el desgavell del meu amor?
No. 861
やまひしてよわくなりにける時よめる
Compost afeblit per la malaltia.
つひにゆくみちとはかねてききしかどきのふけふとはおもはざりしを

Ja n'he sentit a parlar del camí al que hi som abocats a la fi, però no pensava pas que fos tan sobtat.

Autor : Ariwara no Narihira no Ason (在原業平朝臣, 825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència. Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra. Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat. ´És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).
“Shinkokinwakashû” (新古今和歌集).
Antologia compilada l'any 1216 per diversos autors, entre ells Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241). És la més extensa de les col.leccions imperials : 1979 poemes.

“Ise Monogatari” (伊勢物語).

"Shikawakashû (詞花和歌集) : “Antologia de flors de paraules de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´era Heian. Encarregada per l´emperador Sutoku l´any 1144 i completada el 1151 per Fujiwara no Arisuke. És la més curta de totes les col.leccions clàssiques : uns magres 411 poemes dividits en 10 parts i representant només vint-i-tres poetes coneguts.

“Sagoromo Monogatari” (狭衣物語) : Història de Sagoromo.
Obra de Rokujô Saiin Baishi Naishinô no Senji (六條斎院禖子内親王宣旨, 1022 ? - 1092), coneguda més breument per Senji. L'autoria se li va concedir més endavant, abans es creia que era un text de la filla de la Murasaki Shikibu (紫式部, 973-1014) : Daini no Sanmi (大弐三位, 999 ? - 1082 ?).

“Tsuma Kagami” (妻鏡) : “Mirall per a dones”.
Obra escrita cap a l'any 1300 pel monjo Mujû Ichinen (無住一円, 1226-1312). De fet el títol original significa “Mirall per a dones casades ( 妻)”, però el llibre està adreçat a la dona en general.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (regnat : 946-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.

“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).

o0o