12 de novembre de 2011

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -15-

三四日吹て、吹き返しよせたり。濱を見れば、播磨の明石の濱也けり。大納言、南海の濱に吹きよせられたるにやあらんと思ひて、いきづき伏し給へり。船 にあるをのこども國に告げたれども、國の司まうでとぶらふにも、え起き上り給はで、舟底に伏し給へり。松原に御莚しきて、下したてまつる。その時にぞ、南 海にあらざりけりと思ひて、からうじて起き上り給へるを見れば、風いと重き人にて、腹いとふくれ、こなたかなたの目には、杏を二つつけたるやう也。これを 見たてまつりてぞ、國の司もほほゑみたる。國に仰せ給て、手輿つくらせ給て、によふによふ擔はれ給て家に入給ひぬるを、いかでか聞きけん、遣はしゝ男ども まゐりて申やう、「龍の頸の玉をえ取らざりしかばなん、殿へもえまゐらざりし。玉の取りがたかりし事を知り給へればなん、勘當あらじとてまゐりつる」と 申。大納言起きゐて宣はく、「汝らよくもて來ずなりぬ。龍は鳴る神の類にこそありけれ。それが玉を取らむとて、そこらの人々の害せられなむとしけり。まし て龍を捕へたらましかば、又、こともなく、我は害せられなまし。よく捕へずなりにけり。かぐや姫てふ大盗人の奴が、人を殺さんとするなりけり。家のあたり だに、いまはとほらじ。男ども、なありきそ」とて、家に少し殘りたりける物どもは、龍の玉を取らぬ者どもにたびつ。これを聞きて、離れ給ひしもとの上は、 腹をきりて笑ひ給。絲を葺かせ造りし屋は、鳶・烏の巣に、みなくひもて往にけり。世界の人の言ひけるは、「大伴の大納言は、龍の頸の玉や取りておはした る」「いな、さもあらず。御眼二に、杏のやうなる玉をぞ添へていましたる」と言ひければ、「あなたへがた」と言ひけるよりぞ、世にあはぬ事をば、「あなた へがと」とは言ひはじめける。


El vent bufà durant tres, quatre jorns, i els tornà al punt des d'on havien salpat. Quan veieren la platja era la d'Akashi, a la província de Harima. El Gran Conseller cregué que el vent els havia portat a una platja de les mars del sud i s'arraulí tot sospirant.
Els membres de la tripulació anaren a comunicar llur arribada a les autoritats locals, emperò, quan el cap dels oficials s'hi presentà de visita el Gran Conseller no podia ni posar-se dret i restà estirat al fons del vaixell. Posaren unes estores en una pineda i l'ajagueren allà. Fou quan ell s'adonà que no eren a les mars del sud com creia i s'alçà amb dificultat. Tenia un aspecte malaltís, el ventre inflat, els ulls li eren com dues prunes. Tot veient-lo així àdhuc l'oficial de la província somrigué. El Gran Conseller li'n donà instruccions, féu fer una llitera i entre gemecs el portaren a casa.
D'alguna manera, els homes que ell havia enviat a la recerca de la joia saberen de l'arribada i li digueren :

-No poguérem prendre la joia del coll del drac i no podíem tornar. Ara que vós mateix n'heu sabut de les dificultats hem tornat amb l'esperança de no ésser punits.

El Gran Conseller s'alçà i digué :

-Heu fet molt bé de no haver-la portat. El drac és de la família del rei del tro. Volent prendre-li la joia he posat en perill la vida de molts homes. A més, si l'haguéreu presa, no cal ni dir-ho, jo seria mort. Ha estat una sort no haver-ho fet. Aquesta Kaguyahime és el dimoni. Volia que ens matessin! No vull ni apropar-me a casa seva ni vosaltres que hi passeu!

I dient això repartí allò que li restava entre els homes que no havien pres la joia del drac.
Quan ho saberen les dones que havia tret de casa esclafiren de riure.

El sostre que havia revestit amb fils fou arrencat pels milans i els corbs per fer-se els nius.
Quan la gent preguntava :

-Prengué el Gran Conseller la joia del coll del drac?

-Certament no! Les joies que ha portat són uns ulls com unes prunes!



D'aquí l'expressió “Ah! És difícil d'empassar-se això!” (20), quan es refereix a quelcom que és una desraó.


- - - - - -

20 – Joc de paraules entre “taegata” (たへがた) : insuportable, i “tabegatashi” : difícil de menjar, etc.

o0o

竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -14-




「かぐや姫すゑんには、例のやうには見にくし」との給て、うるはしき屋を造り給て、漆を塗 り、まきゑして、かべし給て、屋の上に絲を染めて色々に葺かせて、内のしつらひには、言ふべくもあらぬ綾おり物に繪をかきて、間毎に張りたり。もとの妻ど もは、かぐや姫をかならずあはん設して、ひとり明かし暮し給。遣はしし人は、夜晝待ち給に、年越ゆるまでおともせず。心もとながりて、いと忍びて、たゞ舍 人二人召繼として、やつれ給て、難波の邊におはしまして、問ひ給事は、「大伴の大納言殿の人や、舟に乘りて、龍殺して、そが頸の玉取れるとや聞く」と問は するに、船人答へていはく、「あやしき事かな」と笑ひて、「さる業する舟もなし」と答ふるに、「をぢなき事する舟人にもあるかな。え知らでかく言ふ」と思 して、「わが弓の力は、龍あらばふと射殺して、頸の玉は取りてん。おそく來る奴ばらを待たじ」との給て、舟に乘りて海ごとにありき賜に、いととほくて、筑 紫の方の海に漕ぎ出給ひぬ。いかゞしけん、疾き風吹きて、世界暗がりて、舟を吹もてありく。いづれの方とも知らず、舟を海中にまかり入ぬべく吹きまはし て、浪は舟にうちかけつゝ捲き入れ、神は、落ちかゝるやうにひらめく。かゝるに、大納言まとひて、「またかゝるわびしき目見ず。いかならんとするぞ」との 給ふ。楫取答へて申、「こゝら舟に乘りてまかりありくに、またかく、わびしき目を見ず。御舟海の底に入らずは、神落ちかゝりぬべし。もし幸に神の救あら ば、南の海に吹かれおはしぬべし。うたてある主のみもとに仕うまつりて、すゞろなる死をすべかめるかな」と、楫取泣く。大納言これを聞きて、の給はく、 「船に乘りては、楫取の申ことをこそ、高き山と頼め、などかく頼もしげなく申ぞ」と、青反吐をつきての給。楫取答へて申、「神ならねば、なに業を仕うまつ らむ。風吹き、浪激しけれども、かみさへ頂に落ちかゝるやうなるは、龍を殺さんと求め給へばあるなり。はやても龍の吹かする也。はや神に祈りたまへ」と言 ふ。「よき事也」とて、「楫取の御神、きこしめせ。をどなく、心をさなく龍を殺さむと思ひけり。いまより後は、毛の末一筋をだに動かしたてまつらじ」と、 よ事をはなちて起ち居、泣々よばひ給事、千度ばかり申給ふけにやあらん、やうやう神、鳴り止みぬ。すこし光りて、風はなほ疾く吹、楫取のいはく、「これは 龍のしわざにこそありけれ。この吹風は、よき方の風なり。あしき方の風にはあらず。よき方に赴きて吹くなり」といへども、大納言は、これを聞き入れ給は ず。


El Gran Conseller es digué “Per rebre Kaguyahime ma residència llueix pobre”, i es féu construir una mansió esplèndida. La decorà amb laques i dissenys lacats de colors, revestí el sostre amb fils tintats, l'interior fou ornat amb domassos d'esplendor incomparable estesos entre els pilars. Envià ses mullers (19) fora d'allà i convençut d'haver Kaguyahime féu tots els arrangements per rebre-la i visqué en solitud.
Jorn rere jorn esperà la tornada dels homes que havia enviat, emperò, l'any s'escolà sens tenir noves d'ells. Desficiós, sortí en secret cap a Naniwa acompanyat només de dos servents, i féu preguntar :

-Heu sentit a parlar dels homes del Gran Conseller que s'havien embarcat per matar un drac i prendre-li una joia del coll?

Els mariners contestaren tot rient :

-Quina cosa! No hi ha cap vaixell que faci aquestes tasques.
“Quins mariners més brètols! No saben ni de què estic parlant” pensà el Gran Conseller, i digué :
-La força de mon arc traspassarà el drac i li prendré la joia del coll. No puc esperar més aquests tocatardans.

S'embarcà i navegà per moltes mars fins arribar a la llunyana mar de Tsukushi.
Així com així es llevà un vent impetuós, el mon s'enfosquí i el vaixell fou sacsejat pel vent. Sens saber cap a on anaven, giraren i giraren a punt d'ésser engolit per la mar, les onades els colpejaren amb sotracs, llamps rabents semblaven a punt d'abatre'ls. El Gran Conseller, esfereït, exclamà :

-No m'havia vist mai en aital situació! Què serà de nós?

El capità respongué :

-Fa molts anys que navego i mai no m'havia trobat en un estat tan desesperat. Si el vaixell no s'enfonsa ens abatran els llamps. Encara que tinguem fortuna i ens ajudin els déus serem arrossegats fins a les mars del sud. Servir un amo malagradós com vós em porta a una mort malaurada!

I li arrencà el plor.
Sentint això el Gran Conseller digué :

-Quan s'és a bord d'un vaixell s'ha de confiar en la paraula del capità, ferma com una muntanya Per què parleu descoratjadorament?

I començà a vomitar.
El capità respongué :

-No sóc cap déu i no sé què fer. La glopada del vent, la fúria de les onades, àdhuc els llamps, semblen abatre's sobre nos testes, i tot perquè vós voleu matar un drac. La tempesta és l'alè del drac! Pregueu ara mateix als déus!

-Teniu raó. Déu dels navegants, escolteu-me! Mon cor foll havia pensat matar un drac. Des d'ara mateix no li'n tallaré ni la punta d'un pèl!

I pregà tot alçant-se i ajupint-se, repetint una i mil vegades ses invocacions planyívoles, i mica en mica la tronada s'apaivagà. La llum del cel aparegué, emperò, el vent continuà bufant amb força.
El capità exclamà :

-Això es obra del drac. Aquest és el bon vent que ens portarà en la direcció correcta.
Emperò, el Gran Conseller es trobava tan malament que no el sentí.

- - - - - -

19 – El text indica “....妻ど も...” : esposes, mullers. Segurament alguna seria una esposa legítima i altres concubines, però no es diu res més.

o0o