28 de desembre del 2013

雨月物語 37
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)


彦六にしか/\のよしをかたりければ。 なでふ狐に欺かれしなるべし。心の臆れたるときはかならず迷はし神の魘ふものぞ。足下のごとく虚弱人のかく患に沈みしは。神佛に祈りて心を收めつべし。刀 田の里にたふとき陰陽師のいます。身禊して厭符をも戴き給へと。いざなひて陰陽師の許にゆき。はじめより詳にかたりて此占をもとむ。陰陽師占べ考へてい ふ。災すでに窮りて易からず。さきに女の命をうばひ。怨み猶尽ず。足下の命も旦夕にせまる。此鬼世をさりぬるは七日前なれば。今日より四十二日が間戸を閉 ておもき物斎すべし。我禁しめを守らば九死を出て全からんか。一時を過るともまぬがるべからずと。かたくをしへて。筆をとり。正太郎が背より手足におよぶ まで。てんりうのごとき文字を書。猶朱符あまた紙にしるして与へ。此呪を戸毎に貼て神佛を念ずべし。あやまちして身を亡ぶることなかれと教ふるに。恐れみ かつよろこびて家にかへり。朱符を門に貼。窓に貼て。おもき物斎にこもりける。其夜三更の比おそろしきこゑしてあなにくや。こゝにたふとき符文を設つるよ とつぶやきて復び聲なし。おそろしさのあまりに長き夜をかこつ。程なく夜明ぬるに生出て。急ぎ彦六が方の壁を敲きて夜の事をかたる。彦六もはじめて陰陽師 が詞を奇なりとして。おのれも其夜は寝ずして三更の此を待くれける。松ふく風物を僵すがごとく。雨さへふりて常ならぬ夜のさまに。壁を隔て聲をかけあひ。 既に四更にいたる。下屋の窓の紙にさと赤き光さして。あな悪や。こゝにも貼つるよといふ聲。深き夜にはいとゞ凄しく。髪も生毛もこと/\く聳立て。しばら くは死入たり。


Quan li ho explicà tot a Hikoroku aquest digué :

---Has estat víctima de la maula d'una guineu. Quan un està abatut s'és propens a les escomeses dels esperits fetillers (191). Qui està com tu en aital desesper, per retrobar la serenor ha de pregar als déus i als budes. Al poble de Toda hi ha un endeví molt respectat. Purifica't i ell et donarà un amulet màgic.

Acompanyà Shôtarô a ca l'endeví i li ho explicà tot amb detall i li demanà una que fes una predicció. L'endeví consultà els auguris i digué :

---La maledicció és ja feta i no és gens fàcil. Ha arrabassat ja la vida d'una dona i sa malvolença no s'ha extingit. La vostra vida és encara constantment en perill. Aquest esperit ha deixat aquest món fa set jorns; heu, doncs, des d'avui mateix i durant quaranta-dos jorns (192), de tancar les portes i fer una estricta abstinència. Us exhorto a seguir aquestes indicacions i lliurar-vos així del perill de mort, emperò, la més petita dilació i no us en sortireu.

Amb aquestes severes admonicions l'endeví prengué un pinzell i sobre l'esquena, braços i cames de Shôtarô escriví uns caràcters en l'estil dels segells antics. A més, amb tinta vermella anotà ens uns papers uns encanteris i els hi lliurà.

---Enganxeu aquests conjurs a cadascuna de les portes i pregueu als déus i als budes. Una errada i perdreu la vida!

Esgarrifat i content alhora Shôtarô tornà a casa, enganxà els papers vermells a la porta d'entrada, a les finestres i s'hi reclogué observant una estricta abstinència.
Aquella nit, cap a la tercera vetlla (193), una veu horrible féu :

---Ah! Maleït! Ha posat talismans sagrats!

Remugà i no es tornà a sentir la veu. Shôtarô, esglaiat, es planyé de la durada de la nit. Poc després, amb la llum de l'alba es revifà. Picà ràpidament al tempanell de la banda de Hikoroku i li contà allò que havia passat a la nit.
Hikoroku per primera vegada s'amoïnà pel que havia dit l'endeví. Ell tampoc no dormí aquella nit i esperà la tercera vetlla. El vent bufava pels pins (194) com si els volgués abatre, inclús plovia en una nit especial. Mentre ells dos es parlaven separats pel tempanell s'arribà a la quarta vetlla (195).
Una llum groguenca travessà de sobte el paper de la finestra del recambró.

---Ah! Maleït! També ací n'ha enganxat!

Digué la veu que en la nit insondable fou encara més esglaiadora. Els cabells i els pèls de llurs cossos es posaren de punta i per un instant restaren com morts.
- - - - - -

191 – Referència a la narració no. 27 del Konjaku Monogatari (今昔物語).
192 - Segons les creences budistes els esperit vagaregen en una mena purgatori durant 49 dies, en aquest cas només en resten 42.
193 – Sankô (三更) : període comprès entre la mitjanit i les dues de la matinada.
194 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
195– Shikô (四更) : període comprès entre les dues i les quatre de la matinada.
o0o

21 de desembre del 2013

KOKINSHÛ (古今集) -259-


今はとてわが身時雨にふりぬれば事のはさへにうつろひにけり

いまはとてーわがみしぐれにーふりぬればーことのはさえにーうつろいにけり

Ara és finit i em sento defallir pluja de tardor inclús les fulles dels mots cauen totes marcides.

Joc de paraules:

降る, furu : ploure (caure la pluja) i fer-se vell.
事の葉, koto no ha : paraula (amb el caràcter per “fulla”)
移ろう, utsurou : canviar i marcir.

Poema no. 782

Autor : Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900).
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857
És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera.
Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber-ho va sentir molt.
La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònims de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -258-



今しはとわびにし物をささがにの衣にかかり我をたのむる

いましはとーわびにしものをーささがにのーころもにかかりーわれをたのむる

Avui em creia abandonat i tot sol una aranya s'aferra a mon vestit i tinc doncs esperança.


Nota : L'aparició d'una aranya es considerava premonitòria de l'arribada de la persona estimada.

Poema no. 773

Autor : Anònim.

o0o

14 de desembre del 2013

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 41
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)


【四十一】

源大納言の君の御もとにとしこはつねにまいりけりそうしゝてすむときもありけりおかしき人にてよろつのことを常にいひかは し給ひにけりつれ/\なる日このおとゝとしこ又このむすめあねにあたるあやつこといひて有けり母にゝて心もおかしかりけり又このおとこのもとによふことい ふ人有けりそれも物の哀しりていと心おかしき人なりけりこれ四人つとひてよろつの物かたりし世中のはかなきことせけんのあはれなることいひ/\てかのお とゝのよみ給ける
いひつゝも世ははかなきをかたみには哀といかて君にみえまし
とよみ給けれはたれ/\も返しはせてあつまりてよゝとなんなきけるあやしかりけるものともにこそはありけれ

Toshiko visitava sovint la residència del gran canceller Minamoto (83), fins i tot hi tenia una cambra. Un jorn d'ensopiment, el canceller, Toshiko, amb sa filla gran, Atsuko, que per son caràcter es semblava a sa mare, i una jove al servei del canceller, de nom Yobuko, ella també assenyada i sensible, eren reunits i parlaven de tot, de la vanitat i la tristesa d'aquest món, i llavors el canceller composà :

---Així que parlem la vida en aquest món és efímera mentre viu vull el record d'aquells que jo m'estimo. (84)

Ningú no pogué respondre a aquest poema, hom plorava. Gent singular, certament!
- - - - - -
83 – Fujiwara no Kiyokage ( (源清蔭, 884–950) i Toshiko (としこ) eren germanastres,
84 – Poema no. 1215, llibre 18, del Shinchokusenwakashu (新勅撰和歌集).

o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 40
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【四十】

桂のみこに式部卿の宮すみ給ける時その宮にさふらひけるうなゐなんこのおとこ宮をいとめてたしと思ひかけ奉りけるをもえしり給はさりけりほたるのとひありきけるをかれとらへてと此わらはにのたまはせけれはかさみの袖にほたるをとらへてつゝみて御覧せさすとて聞えさせける
つゝめともかくれぬものは夏虫のみよりあまれる思ひ成けり

Quan el príncep cap de cerimònies de la cort sovintejava la princesa de Katsura, una noia al servei d'aquesta princesa fou captivada per l'atractiu del príncep i se n'enamorà, emperò, ell no se n'havia adonat. Una vegada que unes llumenetes volaven per allà, el príncep demanà a la noia d'agafar-les. Ella les guardà dintre d'una màniga per mostrar-les-hi i li digué :

---Tot i celades que siguin amagades com tot el besllum de la cuca de l'estiu mon amor és ben palès. (82)
- - - - - - -

82 – Poema 209, llibre 4, del Gozenwakashû (後撰和歌集). Versos atribuïts a un nen que els oferí a la princesa de Katsura :
桂のみこの螢を捕へてといひ侍りければ童のかざみの袖につゝみて
包めども隱れぬ物は夏虫の身より餘れる思ひなりけり.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 39
 
HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

 
【三十九】

伊勢のかみもろみちのむすめをたゝあきらの中将のきみにあはせたりける時にそこなりけるうなゐを右京のかみよひいてゝかたらひてあしたによみてをこせたりける
置露のほとをもまたぬ朝かほはみすそ中々有へかりける

Quan Moromichi (79), governador d'Ise, maridà sa filla amb el comandant Tadaakira (80), el veguer de la Dreta de la vila (81) havia fet prometença amb una noia d'allà, i al matí li envià aquest poema :

---De meravella la flor no pot esperar l'alba rosada hauria estat millor de no haver-la vist mai.

- - - - - -
79 – El text original posa Fujiwara no Moromichi (藤原諸道, ?-?), però es creu que podria haver una errada en l'últim caràcter del nom : “michi” en lloc de “fuji”, és a dir : Fujiwara no Morofuji (藤原諸藤, ?-?), fill de Fujiwara no Morokuzu (藤原諸葛, ?-?).
80 – Minamoto no Tadaakira (源正明, 893-954).
81 – Era Minamoto no Muneyuki (源宗于, ?-939).
o0o

7 de desembre del 2013

雨月物語 36

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



二丁あまりを來て ほそき徑あり。こゝよりも一丁ばかりをあゆみて。をぐらき林の裏にちいさき草屋あり。竹の扉のわびしきに。七日あまりの月のあかくさし入て。ほどなき庭の 荒たるさへ見ゆ。ほそき燈火の光り窓の紙をもりてうらさびし。こゝに待せ給へとて内に入ぬ。苔むしたる古井のもとに立て見入るに。唐紙すこし明たる間よ り。火影吹あふちて。黒棚のきらめきたるもゆかしく覚ゆ。女出來りて。御訪らひのよし申つるに。入らせ給へ。物隔てかたりまいらせんと端の方へ膝行出給 ふ。彼所に入らせ給へとて。前栽をめぐりて奥の方へともなひ行。二間の客殿を人の入ばかり明て。低き屏風を立。古き衾の端出て。主はこゝにありと見えた り。正太郎かなたに向ひて。はかなくて病にさへそませ給ふよし。おのれもいとをしき妻を亡なひて侍れば。おなじ悲しみをも問かはしまいらせんとて推て詣侍 りぬといふ。あるじの女屏風すこし引あけて。めづらしくもあひ見奉るものかな。つらき報ひの程しらせまいらせんといふに。驚きて見れば。古郷に残せし礒良 なり。顔の色いと青ざめて。たゆき眼すざましく。我を指たる手の青くほそりたる恐しさに。あなやと叫んでたをれ死す。時うつりて生出。眼をほそくひらき見 るに。家と見しはもとありし荒野の三昧堂にて。黒き佛のみぞ立せまします。里遠き犬の聲を力に。家に走りかへりて。

Feren unes dues-centes passes i trobaren un caminoi. Marxaren unes cent passes des d'allà i rere un bosc ombrívol hi havia una cabana amb sostre de joncs. Una miseriosa porta de bambú era il.luminada per una lluna vella de set jorns (183) i inclús s'hi veia un jardí escanyat (184) tot descurat. L'esquifida lluor d'una làmpada és colava pel paper de la finestra, una desolació (185).
Espereu-vos ací.
I dient açò la dona entrà.
Dret al costat d'un pou vell ple de molsa esguardà cap a dintre de la casa. Per una esquerda del paper, a la claror d'una flama tremolosa, copsà una sorprenent lleixa negra tot lluenta. La dona tornà.
Quan li he parlat de la raó de vostra visita m'ha demanat de fer-vos entrar. Parlareu separats per un paravent. Ella ha anat de genolls cap a la punta. Passeu cap allà.
Voltejaren les plantes davant del jardí (186). Descorregué, tot just per passar-hi una persona, el tempanell d'una petita sala de recepció (187) on hi havia un paravent baix. Per un extrem s'hi veia la punta d'una flassada vella, i allà semblava ésser-hi la mestressa.
Shôtarô parlà :
--He sabut de vostra dissort i que, a més, sou malalta. Jo també he perdut ma muller estimada, per açò m'he permès de venir pensant que podríem expressar nos penes semblants.
La mestressa enretirà el paravent una mica i digué :
--Quina sorpresa de reveure't! Ara sabràs el càstig per ta crueltat!
Shôtarô la fità estorat. Era Isora, aquella que havia abandonat al poble. El rostre lívid, la mirada somorta (189), enquimerada, sa mà esblanqueïda i afilada l'assenyalava, aterrit féu un crit (190) i caigué com mort.
Es revifà després d'una estona. Amb els ulls mig oberts veié que allò que havia pres per una casa era una capella al mig de la desolada plana, només s'hi alçava una ennegrida imatge budista. Els lladrucs d'un gos del poble distant l'esperonaren i corregué cap a casa.
- - - - - -

183 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
184 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
185 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
186 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
187 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 15 : Yomogiu (蓬生).
188 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 04 : Yûgao (夕顔 ).
189 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 01 : Kiritsubo (桐壷).
190 – Referència a l'Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 06.
o0o

雨月物語 35

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



正太郎今は俯して黄泉をしたへども招魂の法をももとむる方なく。仰ぎて古郷をおもへはかへりて地下よりも遠きこゝちせられ。前に渡りな く。後に途をうしなひ。昼はしみらに打臥て。夕々ごとには壟のもとに詣て見れば。小草はやくも繁りて。虫のこゑすゞろに悲し。此秋のわびしきは我身ひとつ ぞと思ひつゞくるに。天雲のよそにも同じなげきありて。ならびたる新壟あり。こゝに詣る女の。世にも悲しげなる形して。花をたむけ水を潅きたるを見て。あ な哀れ。わかき御許のかく気疎きあら野にさまよひ給ふよといふに。女かへり見て。我身夕々ごとに詣侍るには。殿はかならず前に詣給う。さりがたき御方に別 れ給ふにてやまさん。御心のうちはかりまいらせて悲しと潛然となく。正太郎いふ。さる事に侍り。十日ばかりさきにかなしき婦を亡なひたるが。世に残りて憑 みなく侍れば。こゝに詣ることをこそ心放にものし侍るなれ。御許にもさこそましますなるべし。女いふ。かく詣つかふまつるは。憑みつる君の御迹にて。いつ /\の日こゝに葬り奉る。家に残ります女君のあまりに歎かせ給ひて。此頃はむつかしき病にそませ給ふなれば。かくかはりまいらせて。香花をはこび侍るなり といふ。正太郎云。刀自の君の病給ふもいとことわりなるものを。そも古人は何人にて。家は何地に住せ給ふや。女いふ。憑みつる君は。此國にては由縁ある御 方なりしが。人の讒にあひて領所をも失ひ。今は此野ゝ隈に侘しくて住せ給ふ。女君は國のとなりまでも聞え給ふ美人なるが。此君によりてぞ家所領をも亡し給 ひぬれとかたる。此物がたりに心のうつるとはなくて。さしてもその君のはかなくて住せ給ふはこゝちかきにや。訪らひまいらせて。同じ悲しみをもかたり和さ まん。倶し給へといふ。家は殿の來らせ給ふ道のすこし引入たる方なり。便りなくませば時々訪せ給へ。待侘給はんものをと前に立てあゆむ。


Shôtarô, ara prostrat, endebades invocava l'esperit de la morta al reialme de les tenebres, aixecà els ulls i quan pensà en son poble li semblà més lluny encara que l'avern. Res no hi havia davant seu i darrere camins perduts, tot el jorn jeia prostrat. Cada vespre anava a la tomba, veia com les herbes hi començaven a créixer, els crits dels insectes l'omplien sovint de melangia. Creia que l'aflicció d'aquella tardor (182) era només per a ell, altres dolences hi havia parells sota el firmament quan una nova tomba aparegué al costat de la de Sode. Tot veient una dona que era allà amb tota l'aflicció del món fent ofrenes de flors i aspergint aigua, li parlà :
Ah! Quina pena! Tan jove i ja vagaregeu en aquesta plana desolada!
Ella es tombà i li digué :
Cada vespre que vinc sempre veig que heu arribat abans que jo. Segurament, heu perdut algú molt estimat. Comprenc vostre cor i m'afligeix.
I plorà amargament.
Shôtarô digué :
--Les coses són així! Fa uns deu jorns que he perdut ma doma estimada, i sóc sol sens ningú ni mitjans, i venir ací és mon únic consol! Sembla que vós sou en la mateixa situació.
--Mes visites són per a les despulles de mon amo que fou nostre suport i que fou enterrat ací fa uns jorns. La mestressa que ha restat sola a casa és contorbada de dolor, i ara ha contret una gran malaltia. Jo vinc en son lloc i hi porto encens i flors.
Entenc molt bé la malaltia de vostra mestressa! Qui era el difunt? On és sa residència?
--Era un persona lleial, aliat dels Yue en aquesta contrada, emperò, degut a maldiences perdé ses terres i hagué de viure en la misèria en un racó d'aquesta garriga. La mestressa és d'aital bellesa que se'n parla fins i tot més enllà de la contrada, i a causa d'açò l'amo perdé casa i terres.
Tot allò no passa desapercebut a Shôtarô i digué :
--En aquest cas, el lloc on viu tan afligida és a prop d'ací? Voldria visitar-la i consolar-la parlant de nostres penes. Porteu-m'hi.
--La casa és una mica apartada del camí per on heu vingut vós. Està desvalguda, vingueu a veure-la adesiara. Ara deu estar amoïnada per ma tardança.
S'alçà i i començà a caminar davant d'ell.
- - - - - -

182 – Referència al poema no. 193 del Kokinwakashû (古今和歌集) :

月見れはちぢに物こそかなしけれわが身ひとつの秋にはあらねど
o0o

雨月物語 34

Ugetsu Monogatari

上田 秋成

Ueda Akinari (1734-1809)



此金 を得て密に家を脱れ出。袖なるものを倶して。京の方へ迯のぼりける。かくまでたばかられしかば。今はひたすらにうらみ嘆きて [2]。 遂に重き病に臥にけり。井沢香央の人々彼を悪み此を哀みて。専醫の験をもとむれども。粥さへ日々にすたりて。よろづにたのみなくぞ見えにけり。こゝに播磨 の國印南郡荒井の里に。彦六といふ男あり。渠は袖とちかき従兄の因あれば。先これを訪らふて。しばらく足を休めける。彦六正太郎にむかひて。京なりとて人 ごとにたのもしくもあらじ。こゝに駐られよ。一飯をわけて。ともに過活のはかりことあらんと。たのみある詞に心おちゐて。こゝに住べきに定めける。彦六我 住となりなる破屋をかりて住しめ。友得たりとて怡びけり。しかるに袖。風のこゝちといひしが。何となく脳み出て。鬼化のやうに狂はしげなれば。こゝに來り て幾日もあらず。此禍に係る悲しさに。みづからも食さへわすれて抱き扶くれども。只音をのみ泣て。胸窮り堪がたげに。さむれば常にかはるともなし。窮鬼と いふものにや。古郷に捨し人のもしやと獨むね苦し。彦六これを諫めて。いかでさる事のあらん。疫といふものゝ脳ましきはあまた見來りぬ。熱き心少しさめた らんには。夢わすれたるやうなるべしと。やすげにいふぞたのみなる。看々露ばかりのしるしもなく。七日にして空しくなりぬ。天を仰ぎ。地を敲きて哭悲し み。ともにもと物狂はしきを。さま%\といひ和さめて。かくてはとて遂に曠野の烟となしはてぬ。骨をひろひ壟を築て塔婆を営み。僧を迎へて菩提のことねん ごろに吊らひける。


Amb els diners Shôtarô sortí de la casa d'amagat i acompanyat de Sode fugí a la capital. Quan Isora sabé que havia estat entabanada d'aquella manera es planyé agreujada i, finalment, s'hagué d'allitar ben malalta. Les famílies Izaka i Karada maleïren Shôtarô i planyeren Isora. L'agombolaren amb tota mena de medecines, emperò, tot i els aliments defallia jorn rere jorn i semblava que no hi havia remei.
A la província de Harima, districte d'Inami, en el poble d'Arai hi havia un home de nom Hikoroku. Ell i Sode eren emparentats i fou primer allà on anaren els fugitius, i descansaren un temps. Hikoroku digué a Shôtarô :
Ni a la capital no et pots refiar de ningú. Resteu ací. Compartirem el menjar i plegats farem per viure.
Aquells mots de deferència els plagueren i hi decidiren romandre. Hikoroku llogà una casa rònega prop de la seva i els hi instal.là, content de tenir companyia.
Amb açò, Sode digué que li semblava haver agafat fred i inesperadament començà a patir, com posseïda per un esperit maligne. Només uns jorns allà i havia de patir aital desgràcia! Shôtarô, oblidant-se de menjar, la tenia en ses braços, emperò, ella no feia més que gemegar, semblava tenir una opressió insuportable al pit, quan era conscient semblava com si res no hagués passat. Shôtarô s'angoixava pensant que podia ésser obra d'allò que s'anomena un esperit venjatiu, potser degut a aquella que havia abandonat al poble. Hikoroku el renyava :
La febre li baixa una mica.... Serà com un somni oblidat!
Deia animós donant-li confiança. Emperò,cada cop era més evident que llur zel no feia cap efecte. I set jorns després tot fou endebades. Shôtarô alçà els ulls cap al cel, colpejà el terra plorant de dolor, deia com trastornat que volia anar-se'n amb ella. Hikoroku feia tot per a consolar-lo. Ja no s'hi podia fer res i, finalment, ella esdevingué fum sobre la gran plana. En recolliren els ossos, aixecaren un túmul, ho marcaren amb una stupa, cridaren un monjo i pregaren ferventment per a sa salvació.
o0o