18 de març de 2011


竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -02-

 世界の男、貴なるも賤しきも、いかでこのかぐや姫を得てしがな、見てしがなと、をとに 聞きめでゝ、惑ふ。その邊りの墻にも、家のとにも、をる人だにたはやすく見るまじき物を、夜るは安きいも寢ず、闇の夜に出て、穴をくじり、かいばみ、惑ひ あへり。さる時よりなむ「よばひ」とは言いける。人のおともせぬ所に惑ひありけども、なにの驗あるべくも見えず。家の人どもに物をだに言はんとて、言ひ かゝれども、ことゝもせず。あたりを離れぬ君逹、夜をあかし、日をくらす多かり。おろかなる人は、「ようなきありきは、よしなかりけり」とて、来ずなりに けり。その中になほ言ひけるは、色好みといはるゝかぎり五人、思ひやむ時なく夜昼来ける、その名ども、石つくりの御子・くらもちの皇子・右大臣あべのみむ らじ・大納言大伴のみゆき・中納言いそのかみのまろたり、この人々なりけり。世の中に多かる人をだに、すこしもかたちよしと聞きては、見まほしうする人どもなりけ れば、かぐや姫を見まほしうて物も食はず思ひつつ、かの家に行きてたたずみありきけれど、かひあるべくもあらず。文を書きてやれど、返事せず。わび歌など 書きておこすれども、かひなしと思へど、霜月しはすの降り凍り、水無月の照りはたたくにも、障らず来たり。


Homes de tot el país, nobles i humils, desitjaven Kaguyahime, volien veure-la, sentir parlar d'ella els trasbalsava. No era pas fàcil veure-la ni per aquells que n'eren veïns a l'altre costat de la tanca ni per a aquells aliens a la casa, emperò, aquests homes no podien dormir, vagarejaven per la foscor de la nit, feien forats per entrellucar-la desesperats. És d'aquests temps que de festejar se'n diu “yobai” (6). Tot i que els homes anaven pels llocs més impensats era endebades. Encara que volguessin tenir unes paraules amb algú de la casa ningú no els contestava.
Molts d'ells no s'allunyaven de la casa ni al matí ni al vespre. Els menys fervents es digueren :
--És inútil continuar.
I hi deixaren d'anar.
De tots ells només en restaren cinc, coneguts per llurs devoció per les dones, que continuaren anant-hi matí i nit sens deixar de pensar en ella. Eren el príncep Ishitsukuri, el príncep Kuramochi, el Ministre de la Dreta Abe no Mimuraji, el Gran Conseller Ôtomo no Miyuki i el Conseller del Centre Isonokamiu no Marotari. Eren homes que si d'entre les nombroses dones del país en sentien parlar d'una que tingués algun tret de bellesa ja desitjaven veure-la. Volien tant veure Kaguyahime que no menjaven de tant pensar-hi, andarejant per allà, emperò, endebades. Li enviaven lletres que no rebien resposta. Feien i enviaven versos ben sentits tot i pensant que sens resultat. NI gels ni glaçades, ni xafogors ni tronades els feren desistir d'anar-hi.
- - - - - -
6 – Joc de paraules amb “yobu” (呼ぶ) : cridar, avisar, convocar, etc., i “yobai” (夜這い) : esmunyir-se de nit en una casa per veure una dona.

o0o


竹取物語
Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -01-

かぐや姫の生い立ち

いまは昔、竹取の翁といふもの有けり。野山にまじりて竹を取りつゝ、よろづの事に使ひけ り。名をば、さかきの造となむいひける。その竹の中に、もと光る竹なむ一筋ありける。あやしがりて寄りて見るに、筒の中光りたり。それを見れば、三寸ばか りなる人いとうつくしうてゐたり。翁いふやう、「我朝ごと夕ごとに見る竹の中におはするにて、知りぬ。子となり給ふべき人なめり」とて、手にうち入れて家 へ持ちて来ぬ。妻の女にあづけて養はす。うつくしき事かぎりなし。いとをさなければ籠に入れて養ふ。竹取の翁、竹を取るに、この子を見つけて後に竹とる に、節を隔てゝよごとに金ある竹を見つくる事かさなりぬ。かくて翁やうやう豊になり行く。この児、養ふ程に、すくすくと大きになりまさる。三月ばかりにな る程によき程なる人になりぬれば、髪上げなどさうして、髪上げさせ、裳着す。帳のうちよりも出ださず、いつき養ふ。この兒のかたちけうらなる事世になく、 屋のうちは暗き所なく光り滿ちたり。翁、心地あしく苦しき時も,この子を見れば、苦しき事もやみぬ、腹立たしきことも慰みけり。翁、竹を取る事久しくなり ぬ。いきほひ猛の者に成にけり。この子いと大きに成りぬれば、名を、三室戸齋部のあきたをよびて、つけさす。あきた、なよ竹のかぐや姫とつけつ。この程三 日うちあげ遊ぶ。よろづの遊びをぞしける。をとこはうけきらはず呼び集へて、いとかしこく遊ぶ。



Naixença de Kaguyahime

Fou una vegada un vell que tallava bambús. Trafeguejava per camps i muntanyes tallant bambús per a tota mena de coses. Son nom era Sakaki no Miyatsuko (1).
Entre els bambús n'hi havia un que a baix de tot brillava. Com era estrany s'hi apropà per fer-ne una ullada, la brillantor era de dins. Mirà, hi havia una nena que feia unes tres polzades, ben encisadora. Ell vell digué : -
--He sabut de tu perquè ets en els bambús que veig matí i tarda. És clar que vols ésser ma filla.
I posant-se-la en el palmell de la mà la portà a casa. La hi donà a sa vella muller perquè en tingués cura. Son encís era incomparable. Era tan menuda que la posaren en una cistella.
Tot tallant bambús el vell, després d'haver trobat la nena, en veié que eren farcits d'or. Així doncs, mica en mica es feu ric.
Ben cuidada, la nena creixia molt de pressa. Com en tres mesos ja tenia una alçada normal feren els preparatius per lligar-li els cabells, i un cop fet això, la vestiren amb roba de joveneta (2).
No sortia fora de les cortines (3) de tanta cura que en tenien. No hi havia ningú en el món que tingués son aparença, i a la casa no hi havia cap racó fosc, tot era ple de llum. Si el vell era malganós o adolorit només de mirar-la se li esvaïen els fatics i l'enuig.
Durant molt de temps encara el vell tallà bambús i esdevingué ric i poderós.
Quan la nena fou gran feren venir Mimurodo Inbe no Akita (4) per posar-li nom. Akita l'anomenà Nagotake no Kaguyahime (5). La festa durà tres jorns, amb milers de jocs. Hom s'hi aplegà, ningú no en fou exclòs, i tot fou esplendorós.

- - - - - -

1 – El text original porta Sakaki. Molts comentaristes argumenten que hauria de Sanuki, nom que molts traductors han emprat . Com aquesta traducció no és un treball filològic em limito a transcriure l'original.
2 – Era la cerimònia que celebrava l'entrada en l'edat adulta. Es recollien els cabells al clatell i es portava roba de gran.
3 – Les dones de la noblesa de l'època eren sempre rere cortines i paravents, fora de la vista de gent aliena a la casa i a la família.
4 – Eren personatges que oficiaven cerimònies imperials, entre elles, les de posar nom quan s'entrava en l'edat adulta.
5 – Significa : Princesa resplendent del bambú blegadís.

o0o