25 de maig de 2019

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 170

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百七十】



これひらのさいしやう中将にものし給ける時故兵部卿宮の別當したまひけれはつねにまいりなれてこたちもかたらひ給けりその 君内よりまかて給けるまゝに風になむあひ給てわつらひ給けるとふらひにくすりの酒さかななとてうして兵衛の命婦なんやり給ひけるそのかへりことにいとうれ しうとひ給へることあさましうかゝる病もつくものになんありけるとて
青柳のいとならねとも春風のふけはかたよる我身成けり
とあれはひやうゑの命婦かへし
いさゝめに吹風にやはなひくへき野分過しゝ君にやはあらぬ


El conseller Korehira (333), quan era comandant de la Guàrdia, anava a la residència del difunt príncep director de cerimònies (334) com a intendent i s'esbargia amb les dones de la cort.
Un jorn quan sortia de palau agafà un cop d'aire i emmalaltí. Hyôe no Myôbu (335) li preparà com a medicament “sake” i unes delicadures i li ho féu arribar. Agraint-li-ho, ell li digué :

- Sóc ben abatut amb aquest refredat que he agafat.

Certament no sóc
verda branca de salze
de primavera
la bufada d'aquest vent
ha ben plegat el meu cos.

A això Hyôe no Myôbu contestà :

Que sigueu plegat
per vent de primavera
de poc esbufec
vós que heu ben resistit
altres oratges més forts?
- - - - - -
333 – Fujiwara no Korehira (藤原伊衡, 876-938).
334 - Príncep Atsuyoshi (敦慶親王, 887-930, fill de l'emperador Uda (宇多天皇, 867-931). Va ser un gran music.
335 – Hyôe no Myôbu (兵衛の命婦, ¿-?). Podria tractar-se de Hyôe no kimi (兵衛のきみ, ?-?), filla de Fujiwara no Kaneshige (藤原兼茂, ?-923) de la narració no. 56, nota 104?.
o0o

YAMATO MONOGATARI (大和物語) 169

HISTÒRIES DE YAMATO (Obra anònima del segle X)

【百六十九】


むかしうとねりなりける人おほうわのみてくら使にやまとの国にくたりけり井手といふわたりにきよけなる人の家より女共わら はへ出きて此いく人を見るきたなけなき女いとおかしけなる子をいたきてかとのもとにたてり此ちこのかほのいとおかしけなりけれはめをとゝめてそのここちゐ てこといひけれはこの女よりきたりちかく見るにいとおかしけなりけれはゆめことおとこし給ふな我にあひ給へおほきになり給はんほとにまいりこんといひてこ れをかたみにし給へとておひをときてとらせけりさてこの子のしたりけるおひをときとりてもたりけるふみにひきゆひてもたせていぬこの子とし六七はかりに有 けりこの男いろこのみなりける人なれはいふになん有けるこれを此子は忘れすおもひもたりけりかくて七八年はかり有て又おなしつかひに さゝれてやまとへいくとて井手のわたりにやとりてゐてみれはまへに井なむ有けるそれに水くむ女ともあるかいふやう..........


Fou una vegada un oficial de la cort que anà a la contrada de Yamato com a missatger imperial al santuari de Miwa. En un lloc de nom Ide unes dones i uns infants sortiren d'una casa de gent honorable per veure'l passar. Una dona gens desagradable portava una nena preciosa als braços. Era dreta al llindar de la porta.
El bell rostre de la nena féu fixar els ulls al missatger.

- Porteu-me aquesta nena!

Digué, i la dona se li apropà. Vista d'a prop era veritable preciosa.

- Que no sigui per a ningú altre! Doneu-me-la per muller. Quan hagi crescut vindré a cercar-la. Tingueu això com a record.

Es deslligà el cinyell i l'hi donà. Tot seguit féu deslligar el cinyell de la criatura, l'agafà i el lligà a la lletra que portava. La nena tenia llavors sis o set anys.
L'home que havia parlat així era molt festejador.
La nena mai no oblidà allò i en conservà la memòria.
Així passaren set o vuit anys i quan aquell mateix missatger fou enviat altra vegada a Yamato féu estada a Ide i tot mirant veié un pou davant de la casa. HI havia unes dones que pouaven i deien........... (332).
- - - - - -

332 – El text original queda interromput en aquest punt.
o0o