14 d’abril de 2012

雨月物語 05
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



西行いよゝ恐るゝ色もなく座を すゝみて。君が告せ給ふ所は。人道のことわりをかりて慾塵をのがれ給はず。遠く辰旦をいふまでもあらず。皇朝の昔誉田の天皇。兄の皇子大鷦鷯の王をおき て。李の皇子菟道の王を日嗣の太子となし給ふ。天皇崩御給ひては。兄弟相譲りて位に昇り給はず。三とせをわたりても猶果べくもあらぬを。菟道の王深く憂給 ひて。豈久しく生て天が下を煩しめんやとて。みづから寳算を断せ給ふものから。罷事なくて兄の皇子御位に即せ給ふ。是天業を重んじ孝悌をまもり。忠をつく して人慾なし。尭舜の道といふなるべし。本朝に儒教を尊みて専王道の輔とするは。莵道の王。百済の王仁を召て。斈ばせ給ふをはじめなれば。此兄弟の王の御 心ぞ。即漢土の聖の御心ともいふべし。又周の創。武王一たび怒りて天下の民を安くす。臣として君を弑すといふべからず。仁を賊み義を賊む。一夫の紂を誅す るなりといふ事。孟子という書にありと人の傳へに聞侍る。されば漢土の書は經典史策詩文にいたるまで渡さゞるはなきに。かの孟子の書ばかりいまだ日本に來 らず。此書を積て來たる舩は。必しも暴風にあひて沈没よしをいへり。それをいかなる故ぞととふに。我國は天照すおほん神の開闢しろしめしゝより。日嗣の大 王絶る事なきを。かく口賢しきをしへを傳へなば。末の世に神孫を奪ふて罪なしといふ敵も出べしと。八百よろづの神の惡ませ給ふて。神風を起して舩を覆し給 ふと聞。されば他國の聖の教も。こゝの國土にふさはしからぬことすくなからず。且詩にもいはざるや。兄弟牆に鬩ぐとも外の悔りを禦げよと。さるを骨肉の愛 をわすれ給ひ。あまさへ一院崩御給ひて。殯の宮に肌膚もいまだ寒させたまはぬに。御旗なびかせ弓末ふり立て宝祚をあらそひ給ふは。不孝の罪これより劇しき はあらじ。天下は神器なり。人のわたくしをもて奪ふとも得べからぬことわりなるを。たとへ重仁王の即位は民の仰ぎ望む所なりとも。徳を布和を施し給はで。 道ならぬみわざをもて代を乱し給ふ則は。きのふまで君を慕ひしも。けふは忽怨敵となりて。本意をも遂たまはで。いにしへより例なき刑を得給ひて。かゝる鄙 の國の土とならせ給ふなり。たゞ/\舊き讐をわすれ給ふて。浄土にかへらせ給はんこそ願ましき叡慮なれと。はゞかることなく奏ける

Saigyô sens manifestar cap temença tot assegut s'hi atansà.
- Expressant-vos així féu apologia de la Via dels homes, emperò, no us escapoliu del desig. No cal esmentar la Xina llunyana. Antany, a la cort imperial, l'emperador Honda (37), sens considerar el fill gran, el príncep Ôsasagi-no-Kimi, féu de son fill petit, el príncep Uji, l'hereu al tron. Traspassà l'emperador i els dos germans es cediren mútuament el tron, i cap d'ells no hi accedí. Passaren tres anys i la situació es perllongà, llavors el príncep Uji, molt amoïnat, exclamà “Com puc viure tant de temps i perjudicar el país”. I estroncà ses anys, i així sens poder fer altrament el fill gran accedí al tron imperial. Respectà, així, els desigs del cel i honorà la pietat filial i son deute fraternal, amb tota sinceritat i net de cobejança. Això és allò que s'anomena la Via de Yao i de Shun. El príncep Uji que en aquesta terra nostrada reverencià els ensenyaments de Confuci i els féu presents en la Via reial, féu venir Wani (38) de Kudara i de principi en rebé ensenyament; es pot dir que aquests prínceps germans tenien la divina naturalesa dels savis de la Xina. A més, el fundador de la dinastia Zhou, el rei Wei (39), revoltat una vegada portà pau a la gent de l'imperi. No se'l podria considerar com un vassall que hauria matat son sobirà. Condemnà a mort un home, Zhong, que ultratjà la humanitat i ultratjà la justícia. Això és segons diu la tradició en el llibre del dit Menci, així ho he sentit dir. Encara que dels llibres de la Xina, clàssics, històrics i poemes, cap no ha deixat de travessar la mar, aquest d'en Menci és l'únic que encara no ha arribat al Japó. Les naus que el carregaven han patit invariablement tempestes i han sotsobrat, es diu. Per quina raó ha succeït això? Es dirà que és així perquè en el nostre país, després de la fundació per la deessa que il.lumina el sol, el regne dels grans sobirans no ha estat mai interromput, si aquests ensenyaments capciosos es difonguessin vindrà un jorn un malvolent que desposseirà el llinatge de la deessa, i això no seria un crim. Les vuit-centes miríades de déus manifestarien llur abominació i així, es diu, aixecaren els vents divins i feren sotsobrar les naus. Així doncs, d'entre els ensenyaments dels savis d'aquell país és un d'els que no ens és adient. Doncs, no és pas en els poemes (40) que es diu “Germans, encara que portes en dintre us disputeu, rebutgeu els insults de defora”?. Vos heu oblidat, així, vostre afecte (41) als pares i germans, a més, traspassat l'emperador retirat (42), vostre pare, no pas fred encara son cos en la sala provisional de les exèquies, que ja fèieu voleiar banderes i brandàveu arcs, i heu disputat el tron imperial. És el pitjor crim contra la pietat filial! L'imperi és el receptacle dels déus (43). És de justícia que l'egoístic que faci per arrabassar-ho no l'aconseguexi. Encara que l'adveniment del príncep Shigehito hagués respectat els desigs del poble, si no hagués impartit virtut i concòrdia (44), quan actuant contra els principis morals heu contorbat l'imperi aquells que fins ahir us seguiren avui us són de sobte enemics, i lluny d'atènyer vos designis heu sofert un càstig sens precedents des d'antany, i heu esdevingut pols amb la terra d'aital contrada remota. Oblideu absolutament velles rancúnies i tingueu la lucidesa que us farà desitjable el retorn al paradís de Buda.
Així digué amb respecte i determinació.
- - - - - -

37 – Es tracta de l'emperador Ôjin (応神天皇, va regnar entre els anys 270-310.
també conegut com Homutawake o Hondawake (誉田別).

38 – Wani (王仁, ¿-?). Kudara (百済) nom japonès per el regne coreà de Paekche. Referència al Kojiki (古事記) i al Nihon Shoki (日本書紀), respectivament.

39 – Referència als escrits de Menci, veure nota no. 18.

40 – Referència al Shi Jing / Shih Ching (詩經) “El Clàssic de la Poesia”, obra xinesa.

41 – Referència al Li Ch'i / Li Gi o Li Ji (禮記) : El Clàssic dels Rituals, o Annal dels Rituals. És un dels cinc clàssics xinesos del cànon confucià. Recopilació de les cerimònies rituals del govern i sistema social de la dinastia Chou (周朝, 1046-256 aC). Es creu que va ser el mateix Confuci (K'ung-tzu 孔夫子, 551-479 aC) ) qui en va fer la compilació.

42 – 一院 (Ichi-In) és l'emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156), així es esmentat al Hôgen Monogatari” (保元物語). Veure nota no. 25.

43 – Referència al Daodejing, també Tao Te Ching, Tao o Wu Wei (道德經) de Laozi/Lao Tzu/Lao Tse/Lao Tu/Lao Zi (老子, segles IV/V aC). Hi ha molts dubtes històrics sobre ell; per alguns és uns personatge llegendari, una síntesi d'heroi i savi popular, i per altres algú que va viure cap el segle IV/V aC:
將欲取天下而為之,吾見其不得已。天下神器,不可為也,為者敗之,執者失之。故物或行或隨;或歔或吹;或強或羸;或挫或隳。是以聖人去甚,去奢,去泰

o0o