NTCJ 28

杜若
Kakitsubata

Els iris
(Iris laevigata. Iris, de la família de les iridàcies).

Autor : No està clara la seva autoria. Algunes fonts l'atribueixen a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).
La seva primera representació està documentada l'any 1464.

Argument : Un monjo és a Mikawa per contemplar els iris d'aigua que han començat a florir a les ribes d'un riu quan, de sobte, es troba amb una dona que li diu que aquell lloc es diu Yatsuhashi i els seus iris són famosos arreu. El monjo li pregunta si hi ha alguna cosa escrita sobre aquest paratge i la dona li explica la història d'Ariwara no Narihira i d'un poema seu (1). Es fa fosc i ella li ofereix la seva cabana per passar la nit. Després la dona surt abillada esplèndidament i confessa que és l'esperit de l'iris d'aigua. Explica que Narihira era l'encarnació del bodhisattva del cant i de la dansa i que els seus poemes tenien el poder de salvar tots els éssers, inclús les plantes. Mentre recita la història d'amor i els poemes de Narihira a l'Ise Monagatari, l'esperit balla. Al final Buda li concedeix la il.luminació i a l'alba desapareix.


(1)“Ise Monogatari” (伊勢物語), capítol no. 9 :

から衣-きつゝなれにし-つましあれ-ばはるばるきぬる-たびをしぞ思
Karakoromo-Kitsutsu narenishi-Tsuma shi areba,-Harubaru kinuru-Tabi o shizo omou.

Com la roba a la qual s'està ben avesar, la muller és a casa, i jo lluny en el meu viatge.

És un poema acròstic. La primera síl.laba de cada vers forma el títol de l'obra : KAKITSUBATA.

Aquest poema és també al “Kokinshû” (古今集), amb el no. 410.

Autor : Ariwara no Narihira Ason. El noble Ariwara no Narihira (在原業平朝臣,825-880)
Coneixem la seva fama però molt poc de la seva vida i la llegenda ha eclipsat els fets que van marcar la seva existència.
Molts dels seus poemes, i també d´altres autors, van ser el model de l´Ise Monogatari, sent-ne el protagonista i el prototipus del personatge principal de l´obra.
Els seus poemes no són nombrosos, però la seva influència va ser molt gran i el seu estil encara és admirat
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen)
També del Kokinshû trobem els poemes següents :
No. 139
さつきまつ花橘のかをかげば昔の人の袖のかぞする
Quan sento la fragància de la flor del taronger tot esperant el cinquè mes recordo les mànigues perfumades de la persona d'antany.
Autor : Anònim.
I el no. 747 , d'Ariwara no Narihira Ason (在原業平朝臣, 825-880)
五条のきさいの宮のにしのたいにすみける人に、ほ いにはあらでものいひわたりけるを、む月のとをかあまりになむほかへかくれにける、 あり所はききけれどえ物もいはで、又のとしのはる、むめの花さかりに月のおもしろか りける夜、こぞをこひてかのにしのたいにいきて、月のかたぶくまであばらなるいたじ きにふせりてよめる

L'autor que tenia relacions amoroses amb una dona amb qui, en principi, no s'hi sentia massa atret acabà per enamorar-se'n i la visitava. Però cap al deu del primer mes ella s'amagà en un altre indret. Tot i saber on s'amagava no era pas un lloc on ell hi pogués anar, i com no pogué altrament s'entristí molt. A primers de l'any següent quan les flors de les pruneres havien florit enyorà aquell amor i tornà al lloc. Mirà i mirà, ara dret, ara assegut, però tot era ja diferent de l'any passat, i estirat sobre l'enfustat (el terra de l'ala occidental del palau) plorà amb desconsol fins que la lluna es pongué tot pensant en l'any passat.


Nota : L'emperadriu Gojô (五条后) era Fujiwara no Junshi (藤原遵子, 809-871), filla de Fujiwara no Fuyutsugu (藤原冬嗣 , 775-826). Esposa de l’emperador Ninmyô (仁明天皇, 810-850).


月やあらぬ春や昔の春ならぬわが身ひとつはもとの身にして

No és aquella la lluna? No és la primavera aquella d'antany? Només jo sóc el d'abans.

Nota : Es troba també a l'Ise Monogatari (伊勢物語), capítol 4, tot i que l'encapçalament és una mica diferent :

むかし、ひむがしの五条に、おほきさいの宮おはしましけるにしのたいに、すむ人ありけり。それをほいにはあらで、心ざしふかゝりける人、ゆきとぶらひけるを、む月の十日許のほどに、ほかにかくれにけり。ありどころはきけど、人のいきかよふべき所にもあらざりければ、なをうしとおもひつゝなむ有ける。又の年のむ月に、むめのはなざかりに、こぞをこひていきて、たちて見、ゐて見ゝれど、こぞにゝるべくもあらず。うちなきて、あばらなるいたじきに月のかたぶくまでふせりて、こぞを思いでゝよめる :

月やあらぬはるやむかしのはるならぬわが身ひとつはもとの身にして



Referències :

“Ise Monogatari” (伊勢物語) n'és la font principal, especialment el capitol no. 9, però també s'esmenten els capitols nos. 4, 7, 8, 45, 60 i 64.

“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.

“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集) : La nova antologia imperial de la poesia japonesa.
Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382).
Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河天皇, 1212-1234) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador.
Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû.
Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.


“MyôKôrengekyô” (妙法蓮華經) : Sutra del Lotus del sublim Dharma, generalment abreujat “ Hôkkekyô” (法華經) : Sutra del Lotus.
En sànscrit : Saddharma Puṇḍarīka Sūtra (सद्धर्मपुण्डरीकसूत्र S), i en xinès : Miàofǎ Liánhuā Jīng (妙法蓮華經 ).

Un petit resum d'aquest sutra sobre el qual hi ha biblioteques senceres dedicades a la seva exegesi.
Probablement va ser compilat durant el primer segle de l'era cristiana, uns 500 anys després del Parinirvana (el darrer nirvana) de Buda, i que no és inclòs en el corpus més antic de les escriptures budistes lligades històricament a la vida de Buda.
El sutra pretén ser un dels discursos fets per Buda cap al final de la seva vida. La tradició diu que una vegada escrit va ser guardat durant 500 anys al reialme dels dracs (Nagas), sent posteriorment introduït en el món dels humans, perquè la humanitat no estava preparada per entendre el text durant la vida de Buda.
La primera traducció del sànscrit al xinès va ser cap a l'any 209 dC sent però la versió feta el 406 la més complerta.
És potser el sutra més conegut i el text està expressat en forma de paràboles, fet que el va popularitzar.

“Hamamatsu Chûgagon Monogatari” (浜松中納言物語)
Obra de l'autora del “Sarashina Nikki” (更級日記) : “la filla de Sugawara Takasue” (菅原孝標女, 1008-?).

El mateix Mishima Yukio (三島由紀夫, 1925-1970) es va inspirar en el Hamamatsu per a la seva novel.la “Neu de primavera” (Haru no yuki : 春の雪), la primera de la seva tetralogia : “El mar de la fertilitat” (Hôjô no umi : 豐饒の海).

o0o


o0o