Notes a l'atzar

Gran problemes, paraules petites

L'articulista d'un diari japonès parlava de la dificultat dels estrangers que viuen al Japó i que encara no tenen prou domini de la llengua per d'entendre les notificacions que fan els mitjans de comunicació en cas de desastres naturals, com els terratrèmols.
L'article diu que actualment hi ha a terres nipones uns 2,1 milions de forans, i que ells són precisament els que es poden veure més afectats pels accidents d'aquesta mena. El govern japonès prefereix en aquests casos fer habitualment les comunicacions en anglès i altres llengües en lloc de fer-ho en japonès senzill, però el problema rau en què les ràdios locals quan avisen de terratrèmols i de llocs o centres d'evacuació ho fan només en japonès.
Un exemple d'això va passar durant el gran terratrèmol de Hanshin el 1995. Hi va haver estrangers que només van poder restar a les seves llars damnificades a esperar que els seus amics els trobessin, i inclús aquells que van fugir cap als parcs un cop allà no sabien què havien de fer ja que no sabien llegir la informació escrita en japonès. En els casos de desastres naturals inclús els japonesos tenen manca d'informació, es pràcticament impossible pel govern o els mitjans de proveir els estrangers amb missatges amb les seves pròpies llengües , i amb l'increment de població estrangera amb la consequent profusió d'idiomes el pais té un problema cara a informació d'emergència.
L'article continua amb una serie d'exemples des d'el punt de vista lingüístic força interessant.
Casualment, aquell mateix vespre vaig veure una pel.lícula japonesa. L'acció passava a les acaballes de la guerra del Pacífic en un poble al sud del Japó. Unes camperoles carregades de queviures passen pel centre de la població i veuen un grup de gent escoltant un missatge pels altaveus connectats a una ràdio. Pregunten què passa i un home els hi diu que qui parla és l'emperador i que creu que parla de la guerra però no acaba de saber de què es tracta. Les noies paren l'orella i tampoc no entenen res, llavors van cap a casa. Un cop allà fan preparatius per evacuar el lloc que uns dies abans havia estat bombardejat i volen anar a les muntanyes per buscar aixopluc. Poc després s'anuncia per tot el poble que la guerra s'ha acabat, l'emperador ha confirmat la rendició incondicional de l'exercit nipó.
Això en va fer recordar que aquest cas no va ser aïllat. Vaig llegir molt del Japó de la postguerra i aquesta era una de les queixes de molts japonesos: el llenguatge arcaic, gairebé críptic de la casa imperial va provocar el desconcert en molts ciutadans. Posteriorment moltes veus van demanar que les comunicacions imperials empressin el llenguatge corrent de la seva gent, no pas unes formes clàssiques periclitades que provocaven l'estupefacció general.