徒然草 - 175 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -175- - - - - -

世には心得ぬ事の多きなり。友あるごとには、まづ酒をすゝめ、強ひ飮ませたるを興とする事、いかなる故とも心得ず。飮む人の顔、いと堪へ難げに眉をひそめ、人目をはかりて〔人目をぬすんで〕捨てむとし、遁げむとするを捕へて、引き留めて、すゞろに〔無暗に〕飮ませつれば、うるはしき人〔謹嚴な人、端然たる人〕も忽ちに狂人となりてをこがましく、息災なる人も目の前に大事の病者（びゃうじゃ）となりて、前後も知らず倒（たふ）れふす。祝ふべき日などはあさましかりぬべし。あくる日まであたまいたく、物食はずによび臥し〔うめき臥し〕、生（しゃう）を隔てたるやうにして〔隔生即忘の意、前世と生れ代つた現世と全く異にした如く〕、昨日のこと覺えず、公私（おほやけわたくし）の大事を缺きて煩ひとなる。人をしてかゝる目を見すること、慈悲もなく、禮儀にもそむけり。かく辛き目にあひたらむ人、ねたく〔恨めしく〕口惜しと思はざらむや。他（ひと）の國にかゝる習ひあなりと、これらになき〔我が日本の國にない〕人事（ひとごと）にて傳へ聞きたらむは、あやしく不思議に覺えぬべし。人の上にて見たるだに、心うし。思ひ入りたるさまに〔思慮深げな樣で〕心にくしと〔奧ゆかしく〕見し人も、思ふ所なく〔分別もなく〕笑ひのゝしり、詞おほく、烏帽子（ゑばうし）ゆがみ、紐はづし、脛高くかゝげて、用意なきけしき、日頃の人とも覺えず。女は額髪はれらかに〔あらはに、むきだしに〕掻きやり、まばゆからず〔恥しい樣もなく〕、顔うちさゝげてうち笑ひ、杯持てる手に取りつき、よからぬ人〔品のない下劣な人〕は、肴とりて口にさしあて〔人の口に押しつけ〕、みづからも食ひたる、さまあし。聲の限り出して、おの＼／謠ひ舞ひ、年老いたる法師召し出されて、黑く穢き身を肩ぬぎて、目もあてられずすぢりたる〔身をひねらせ踊る意〕を、興じ見る人さへうとましく憎し。あるはまた我が身いみじき事ども、傍痛くいひ聞かせ、あるは醉ひ泣きし、下ざまの人はのりあひ〔罵り合ひ〕諍ひて、淺ましく、恐ろしく、はぢがましく、心憂き事のみありて、はては許さぬ物〔手にとつてはならぬと云ふ品物〕どもおし取りて、縁より落ち、馬車（むまくるま）より落ちてあやまちしつ。物にも乘らぬ際は、大路をよろぼひ行きて、築地、門の下などに向きて、えもいはぬ事〔嘔吐放尿などをさす〕ども爲ちらし、年老い袈裟かけたる法師の、小童の肩をおさへて、聞えぬ事〔わけのわからぬ事、こゝでは明かに男色に關するみだらな事〕どもいひつゝよろめきたる、いとかはゆし。かゝる事をしても、この世も後の世も、益あるべき業ならば如何はせむ。この世にては過ち多く、財を失ひ、病をまうく。百藥の長〔漢書に「夫鹽食肴之將、酒百藥之長。」〕とはいへど、萬の病は酒よりこそ起れ。憂へを忘る〔漢書東方朔傳に「鎖憂莫レ若レ酒。」〕といへど、醉ひたる人ぞ、過ぎにし憂さをも思ひ出でて泣くめる。後の世は、人の智惠を失ひ、善根を燒く事火の如くして、惡を増し、萬の戒を破りて、地獄に墮つべし。「酒をとりて人に飮ませたる人、五百生が間手なき者に生る〔梵網經に「自身手遇2酒器1與レ人飮レ酒者五百世無レ手、何況自飮。」〕。」とこそ、佛は説き給ふなれ。かく疎ましと思ふものなれど、おのづから捨て難き折もあるべし。月の夜、雪の朝、花のもとにても、心のどかに物語して、杯いだしたる、萬の興を添ふるわざなり。つれ＼〃／なる日、思ひの外に友の入り來て、取り行ひたるも心慰む。なれ＼／しからぬあたり〔高貴の人〕の御簾のうちより、御菓子（おんくだもの）、御酒（みき）など、よきやうなるけはひしてさし出されたる、いとよし。冬せばき所にて、火にて物いりなどして、隔てなきどちさし向ひて多く飮みたる、いとをかし。旅の假屋、野山などにて、「御肴（みさかな）何。」などいひて、芝の上にて飮みたるもをかし。いたういたむ人〔非常に酒で惱む人、即ち下戸〕の、強ひられて少し飮みたるもいとよし。よき人のとりわきて、「今一つ、上すくなし。」などのたまはせたるも嬉し。近づかまほしき人の上戸にて、ひし＼／と馴れぬる、また嬉し。さはいへど、上戸はをかしく罪許さるゝものなり。醉ひくたびれて朝寐（あさい）したる所を、主人（あるじ）の引きあけたるに、まどひて、ほれたる顔〔ねぼけた顔〕ながら、細き髻（もとゞり）さしいだし、物も著あへず抱きもち、引きしろひて〔ひつ張りひきずつて〕逃ぐるかいどり姿のうしろ手、毛おひたる細脛のほど、をかしくつき＼〃／し。- - - En el món hi ha moltes coses incomprensibles. Que hi hagi gent que de principi aprofiti qualsevol moment per a forçar algú a beure alcohol és incomprensible. La cara del bevedor es contrau en ganyotes insofribles, fa perquè no el vegin i fuig, emperò, l’aturen i el forcen a beure encara més. Ádhuc gent que és correcte es trastoca i esdevé desvergonyida, i també aquell que és de bona salut es comporta com si fos malalt davant de tothom i cau a terra inconscient d’allò que passa a son voltant. Celebrar un jorn de festa d’aquesta faisó és vergonyós. El mal de cap encara li dura l’endemà, incapaç de menjar res mentre jeu tot gemegós sens recordar res d’ahir com si allò hagués passat en una vida anterior. Descura afers importants, tan públics com privats, causant inconvèniencies. Provocar que algú s’exhibeixi així davant dels altres no és noble, és contrari a les bones maneres. No se’n sortirà ressentit i dolgut aquell que ho hagi patit? Si se’ns digués que açò passa en altres països i no pas en el nostre, ho trobaríem estrany i increïble. Àdhuc veure-ho en relació a altres persones és deplorable. Gent que un considerava assenyada i agradosa riu sens mesura, tota xerrameca, amb els barrets oficials guerxats, la roba descordada, arremangada, ensenyant les cames.... una imatge impresentable i que esdevé irreconeixible. Dones que s’estiren els cabells cap enrere alçant els rostres de manera indecorosa i riuen sens mesura mentre agafen la mà d’algú que té una copa de sake i si l’home és bast agafaran menjar d’un plat i li ho posaran a la boca, o bé a la seva, una situació lamentable. Criden fins a esgargamellar-se, tots i cadascú cantant i ballant.... Un vell monjo convidat a una festa es despulla fins a la cintura mostrant la pell fosca i llardosa mentre balla retorçant-se d’una manera que fins i tot aquells que s’ho miren entretinguts ho troben repulsiu, una desgràcia. Hi ha també algú altre que parla de ses grandeses a qui té al costat. Altres llagrimegen embriacs. Gent de baixa condició s’insulta i es barralla de manera mesquina, terrible. Tot és vergonyós, deplorable, i a la fi s’emporta allò que troba sens permís de ningú, cau per la veranda , dels cavalls i dels carruatges, ferint-se ella mateixa. Si no té cavall ni carruatge va trontollant pels carrers fent actes que no s’han d’esmentar al costat de les tàpies o a les portes de les cases. Veure un monjo vell vestint estola arrepenjat a les espatlles d’un novici mentre trontolla i balbuteja incoherències és oprobiós. Si aquests fets fossin també profitosos en aquest món o en el proper serien acceptables, són, emperò, causa de nombroses dissorts en aquest món, portant la ruïna i provocant malaties. Tot i que es diu que l’alcohol és la millor de les medecines, és l’origen de totes les malalties. Fa oblidar les penes, mes quan s’està embriac et fa recordar les penes del passat i acabes plorant. Sobre la vida futura fa perdre a l’home la saviesa i és com foc que consumeix les bones accions, acreix les malvestats, infringeix tots els preceptes i et precipita a l’infern. Buda ensenyà : - Que l’home que pren alcohol i força l’altre a beure’n renaixerà cinc-centes vegades sens mans. (298) Tot i que el considere repulsiu, a vegades hi ha ocasions en què és difícil passar d’ell. Una nit de lluna,, un matí de neu, sota els cirerers florits, una xerrada amb l’esperit assossegat treient les copes que s’afegiran al nostre esbarjo. En jorns de tedi, quan un amic arriba d’improvís ens distraurem trafegant copes. És molt agradós estar amb algú amb qui tenim poca coneixença rere una cortina i ens ofereix dolços i vi, mostra de sa bonhomia. A l’hivern en un lloc petit, torrant alguna menja davant d’algú ben intim i beure moltes copes és molt plaent. Quan de viatge, en un hostal o en una sortida a la muntanya, i algú ens pregunta si volem alguna cosa per a menjar amb la beguda, asseguts a l’herba, és plaent. Està molt bé quan s’insisteix una mica a una persona que no és bevedora a prendre una mica de vi. Em fa content que una persona distingida et digui : - Prengueu una altra copa. Una mica més. També em fa content quan algú amb qui voldria fer amistat sigui bevedor i fer una bona relació. Tot i açò que he dit, un bevedor és divertit i se li pot perdonar aquest pecat. Alguna vegada un convidat que afectat per la beguda s’ha quedat adormit fins tard al matí i l’amo del lloc el desperta obrint les mampares, ell, astorat, amb la cara abaltida, els cabells esbullats, sens parar ni a vestir-se, agafa la roba d’una revolada i fuig arrossegant-la per terra....És divertit i una cloenda adient a una festa un home ensenyant les cames esquifides i peludes mentre s’arremanga el vestit tot fugint....... - - - - - - - - - 298 – (297 – 39) Referència al sutra Bonmôkyô (梵網經): sutra de la xarxa d’Indra. En sànscrit és “Brahmajâla sûtra”. - o0o