KOKINSHÛ (古今集) -286-



きよたきのせぜのしらいとくりためて山わけ衣おりてきましを

きよたきのーせぜのしらいとーくりためてーやまわけごろもーおりてきましを

Jo faig un cabdell amb els fils blancs del torrent que cau a Kiyo i teixiré un vestit d'anar a la muntanya!


Poema no 925


Autor : Shintai (神たい法し, ?-?).

Monjo de la província d'Ômi.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -285-



よしののたきを見てよめる

Compost tot contemplant la cascada de Yoshino.


たがためにひきてさらせるぬのなれや世をへて見れどとる人もなき

たがためにーひきてさらせるーぬのなれやーyoをへてみれどーとるひともなき

Aquesta roba per a qui és estesa i emblanquida? Fa anys que la veig però ningú la recollirà.


Nota : La roba és la metàfora de la cascada.


Poema no. 924


Autor : Sôku - El monjo budista- (承均法師 , Sôku Hôshi, sense dades).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -284-


おきつ浪たかしのはまの浜松の名にこそ君をまちわたりつれ

おきつなみーたかしのはまのーはままつのーなにこそきみをーまちわたりつれ

Són a Takashi ben altes les onades sobre la platja i allà no es cansen tots el pins d'esperar-te.

Nota : Característic joc de paraules amb 浜松 "hamamatsu” : platja dels pins/platja de l'espera, i たかし "takashi” : alt.



Poema no.915


Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari “Tosa Nikki” (土佐日記, 935?) no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o