堤中納言物語 -50- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (04)

侘しき事なれど、露の命絶えぬ限りは食物(くひもの)も用侍る。めうこくからし（＊未詳）の信濃梨（＊信濃国名産の梨）・斑鳩山（＊丹波国何鹿郡の山という。）の枝栗・三方の郡（＊若狭国三方郡）の若狹椎（＊「新猿楽記」にあるという。）・天の橋立の丹後和布(たこめ)（＊「たンごめ」か。若狭湾の海藻。）・出雲の浦の甘海苔（＊海苔の類）・みのはし（＊三(さん)の橋）のかもまがり（＊賀茂の■（米偏＋環の旁：かん：：大漢和27154）（まがり）餅（もちひ）＝米・麦の粉を環状に練って揚げた菓子、という。）・若江の郡（＊河内国若江郡）の河内蕪と、野洲・栗太(くるもと)（＊共に近江国の郡名）の近江餅(もちひ)（＊近江国の名産）・小松が本の伊賀乾瓜(ほしうり)（＊天日に干した塩漬け瓜。伊賀国の名産か。）・掛田が峯(ね)（＊未詳）の松の實・みちくの島（＊未詳）の郁子山女(うべあけび)（＊ムベ＝アケビ）・ひこ山（＊未詳）の柑子橘（＊蜜柑）、これ侍らずは、やもめの邊(わたり)の熬豆(いりまめ)（＊「豆」には女陰の意味があり、寡婦だから熬豆としたという。）などやうの物賜はせよ。 いでや、いるべき物どもいと多く侍る。せめては、たゞ足鍋（＊足のついている鍋）一・なが筵一つら・盥一なむ要るべき。もしこれら貸し給はば、心なからむ人（＊女の許に通い、山寺に籠ると言って諸物を要求した僧を指すか。）にな賜ひそ。ここに仕ふ童、おほそう（＊「おほぞうなり」〔＝いい加減〕を掛けるか。）のかけろ二（＊「かげろふ」という。または、「二」は排行ともいう。）・うみ水のあわといふ二人の童(わらはべ)に賜へ。出で立つ所は、科戸(しなど)の原（＊「科戸の風」の神の宮居という意か。）の上(かみ)の方に、天の川の邊(ほとり)近く、鵲の橋づめ（＊天の川に懸かる烏鵲橋の袂）に侍る。そこに必ず贈らせ給へ。此等侍らずば、え罷りのぼるまじきなめり。世の中に物のあはれ（＊人情の機微）知りたまふらむ人は、これらを求めて賜へ。猶「世を憂し。」と思ひ入りたるを、諸心に（＊ご同心・ご協力を賜って）いそがし（＊せき立てる）給へ。かゝる文など人に見せさせ給ひそ。福つけたりける（＊幸運を身につける、の意か。「ふくづく」〔＝欲張る〕の意か。）ものかなと見る人もぞ侍る。御返りはこゝによ。ゆめゆめ（＊「人にな見せ給ひそ」）。 徒然に侍るまゝに、よしなし事ども（＊題名の由来。）書きつくるなり。（＊噂を）聞く事のありしに、いかにいかにぞや（＊さていかがなものかと）、おぼえしかば、風のおと・鳥のさへづり・蟲の音・浪のうち寄せし聲に、たゞそへ侍りしぞ（＊お耳汚しまで、の意か）。」 Tot i el desconhort, mentre duri questa rosada que és la vida, em calen aliments. Flairoses peres en saó de Shinano, rams de castanyes de la muntanya d’Ikakuga, glans dolços de la demarcació de Mikata, algues Tango d’Amanohasgidate, algues propres de les costes d’Izumo, pastissets d’arròs de Minohashi, naps Kôchi de la demarcació de Wakae, pastissets d’arròs Ômi de Yasu i Kuromoto, meló assecat Iga de Komatsu i Kamoto, pinyons del cim de Kaketa, akebies de Michikunoshima, mandarines de Kotama. Si d’açò no en teniu pas, doneu-me mongetes seques i coses semblants, de les que es troben prop de les vídues (10). Bé, de fet, hi ha moltes coses de les que tindré necessitat. Almenys, una cassola amb peus, una estora llarga i un gibrell de terrissa. Si ho teniu i m’ho podeu deixar, no ho doneu a ningú amb qui no tingueu relació. Doneu açò als dos noiets a mon servei, Ôsô no Kagerô i Umi no Mizu no Araso. Mon punt de sortida és a l’extrem del pont de les garses prop de la Via Làctia (11), sobre la prada d’Aplec de Ventades. Feu, si-us-plau, allò que calgui per a enviar-ho allà. Si no tingués açò, no podria pas pujar-hi. Com a persona que sabeu de les dolences del món, procureu-me aquestes coses. Tot considerant les misèries d’aquest món, amb nos cors a la plegada, afanyem-nos-hi. No mostreu pas aquesta lletra a ningú! La gent que ho llegeixi em creuria cobejós! Poseu vostre resposta al dors. Tingueu-ho present. Quan sóc ensopit gargotejo foteses. Quan sentí d’aquest afer, em preguntí què era tot açò i llavors afegí aquesta nota per a acompanyar la brufada del vent, la piuladissa dels ocells, el xeric dels insectes, la remor de les ones que s’apropen......” - - - - - - 10 – (429 – 55) Ame (豆) té aquí el significat popular dels genitals femenins. 11 - (429 – 63) Referència a una llegenda xinesa sobre la trobada de dues estrelles: Altair (Kengyû牽牛) i Vega (織女Shokujô ), també anomenada Orihine (織姫), que estan separades durant la resta de l’any per la Via Làctia (Amanogawa天の河, “riu del cel”). Aquesta llegenda va arribar al Japó al període Nara (奈良时代 - 710-794). A l’època Edo la gent va començar a decorar les plantes de bambú amb paperets de colors on s’hi havien escrit poemes o desitjos que s’havien de realitzar durant l’any. Shokujô era filla del déu del cel, Tentei (天帝), que vivia a l’est de la Via Làctia, i sempre estava teixint. La noia es va enamorar i es va casar amb un pastor, Kengyû, que era de l’altre extrem de la Via Làctia. La noia, però, va descuidar la seva feina de teixidora i el pare va decretar com a càstig que només es podrien veure un cop a l’any, exactament la setena nit del setè mes. Aquella nit el barquer de la lluna porta Shokujô al seu marit, però si ella no ha acabat la feina llavors Tentei farà que plogui i es desbordi el riu, llavors la barca no podrà sortir. Les garses feien un pont perquè els amants es poguessin trobar. 終わり

堤中納言物語 -49- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim.. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 十 よしなしごと FOTESES (03)

まづ要るべき物どもよな。雲の上にひらきのぼらむ料（＊用品）に、天羽衣一、いと料にはべる。求めて給へ。それならでは、袙・衾（＊綿入れの布団。襟・袖のついたものもあった。）、せめてはならば、布の破襖(やれあを)（＊裏地をつけ、綿などを入れた上着。袷。）にても、又は十餘間(けん)の檜皮屋一・廊・寢殿・大殿(おほいどの)（＊大臣の邸）・車宿(くるまやどり)も用(よう)（＊必要）侍れど、遠き程は、所狹かるべし。唯腰に結ひつけて罷るばかりの料に、やかた（＊牛車の車箱〔車体〕）一・疊などや侍る。錦端(にしきばし)・高麗端（＊高麗縁）・繧繝(うげん)（＊繧繝縁）・紫端の疊、それならずは布縁(ぬのべり)さしたらむ破疊(やれだゝみ)にてまれ貸し給へ。瓊江(たまえ)に刈る真菰（＊攝津三島郡にあり、「玉江の眞菰かりにだにとはで程ふる五月雨の空」の歌が新敕撰集にある。）にまれ、逢ふことの交野の原（＊逢ふこと難しをかけてある。）にある菅薦(すがごも)にまれ、唯あらむを貸し給へ。十符(とふ)の菅薦（＊陸奥の名産。）な給ひそ。筵は荒磯海の浦にうつるなる出雲筵（＊「出づ・藻」の連想から「荒磯海の…」を受ける。）にまれ、いきの松原（＊筑前博多の附近にあり。）の邊に出來なる筑紫筵にまれ、みなをが浦（＊上總國君津郡法木村にあり。和名抄に「周匝郡三直郷」とある。）に刈るなる三總(みつふさ)筵（＊未詳）にまれ、底いる入江に刈るなる田竝(たなみ)筵（＊紀伊國西牟婁（＊郡か。）田竝浦より産す。）にまれ、七條のなは筵にまれ、侍らむを貸させ給へ。又それなくば破筵にても貸させ給へ。 屏風も用侍る。唐繪・大和繪・布屏風にても、唐土の黄金を縁に磨きたるにてもあれ、新羅の玉を釘に打ちたるにまれ、これらなくば網代屏風（＊網代を張った屏風）の破れたるにもあれ、貸し給へ。盥や侍る。丸盥(まろだらひ)にまれ、うち盥（＊金属板を槌で打った盥）にもあれ、貸し給へ。それなくば、かけ盥（＊欠け盥）にまれ貸し給へ。けぶりが崎（＊未詳）に鑄るなる能登鼎にてもあれ、待乳河原（＊未詳）に作るなる讚岐釜にもあれ、石上にあなる大和鍋にてもあれ、筑摩(つくま)の祭に重ぬる近江鍋（＊伊勢物語に「近江なる筑摩の祭とくせなむつれなき人の鍋の數見に」などとある。）にてもあれ、楠葉の御牧（＊交野の御料地。「楠葉の御牧の土器(どき)作り、土器は作れど娘の貌ぞよき。あな美しやな。…」〔『梁塵秘抄』巻２・376〕）に作るなる河内(かふち)鍋にまれ、いちかと（＊市門か。）にうつなるまがり（＊「さがり」〔＝吊り下げ釜〕という。）にまれ、とむ（＊地名か。）・片岡に鑄るなる鐵鍋(かななべ)にもあれ、飴鍋（＊飴を煮る鍋）にもあれ、貸し給へ。邑久(おほく)（＊備前国邑久郡）につくるなる火桶・折敷もいるべし。信樂（＊近江国甲賀郡）の大笠、あめのしたの連(つが)り簑（＊背と腰の部分がつながっている簑）もたいせちなり。伊豫手箱（＊新猿樂記「四郎君は」の條に諸國の産物をあげた中に「伊豫手箱」の語がある。）・筑紫皮籠もほしく侍る。せめては浦島の子が皮籠にまれ、そての皮袋にまれ、貸し給へ。 Què em caldria en primer lloc? Proveïments per a enlairar-me per damunt dels núvols : un vestit celestial de plomes, molt esencial. Açò em cal, si no en teniu, roba interior senzilla, un cobrellit o, almenys, un kimono de cotó atrotinat. A més, un habitatge amb teulada de xiprer de divuit o més metres amb passadís, casa principal, una cuina, lloc per a deixar el carruatge, emperò, com vaig lluny segurament seria una nosa. Quelcom senzill com un bres per a dur lligat a la cintura i portar coses. Per a fer d’estora al terra, tindríeu quelcom amb vores de brocat, d’estil coreà, virolades o porpres? Si res d’açò teniu, em podríeu deixar una estora gastada amb vores de cànem. Una estora d’arròs salvatge tallat a la cala de Tamae ja faria o una estora d’herbes de Katano, lloc difícil on trobar-nos (8); senzillament, allò que tingueu. Emperò, no pas una d’herbes de deu nusos! D’estores, una d’Izumo, d’aquelles que es trenen a la badia rocallosa de la mar, deixeu-me-la. Una de Tsukushi, de les que es veuen als voltants d’Ikinomatsubara, faria també. Una de Mitsufusa, de joncs que es tallen a la badia de Mino. Deixeu-me’n una de Tanami, amb els joncs tallats a les cales pregones de la mar. Una de corda de Shichisô, deixeu-me qualque que tinguéssiu, encara que no sencera, faria amb una d’esquinçada. Necessitaria un paravent plegable també, amb pintures de Catai, de Yamato, àdhuc un de tela o un de la Xina, amb vores brunyides amb or, faria. Un amb gemmes de Silla clavades, deixeu-m’ho. Si res d’açò no teniu, podria haver un de vímet amb estrips. Tindríeu una gibrella? Una de rodona o de metall batut també m’aniria. Si no n’hi ha cap, deixeu-me’n una de trencada, que ja faria. Un tupí de Noto, d’aquells que es fonen al cap de Keburigasaki, o també una perola de Sanuki, d’aquells que es fan a Matsuchigahara, o una cassola de Yamato que són d’Isonokami, ja faria. Una cassola d’Ômi, d’aquelles que s’apilen al festival de Tsukuma (9), faria també. Una cassola de Kôchi, de les fetes a la reserva de cria de cavalls del govern a Kusuha, podríeu deixar-me-la. Un pot dels que es pengen forjats a Ichikado, serviria. Una cassola de ferro de les que es fonen a Tomu i Kataoka, també faria, i una cassola per a fer caramel, deixeu-me també, si-us-plau. També em caldria un braser i una plàtera dels fets a Ôku. També seria important una umbrel.la gran i una capa en dues peces per a dur sota la pluja. Voldria també una capsa amb coses d’endreç personal d’Iyo i un cistell de Tsukushi. Almenys, el cistell d’Urashima ja faria, o un de pell de marta grisa, deixeu-m’ho. - - - - - - 08 – (428 – 08) Referència a un poema, llibre 14, del Shûchûshô (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga. Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210). El poema : みちのくのとふのすがものななふには君をし寝してみふにわれ寝む . 09 – (428 – 26) Referència a un poema de l’Ise Monogatari (伊勢物語), narració no. 120 : 近江なる筑摩の祭とくせなむつれなき人の鍋の數見に. Les dones que participaven en aquest festival portaven cassoles al cap, una per cada home de la seva vida. o 0 o