雨月物語 18
Ugetsu Monogatari
CONTES DE PLUJA I LLUNA
上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)
寛正二年。畿内河内の國に畠山が同根の争ひ果さゞ れば。京ぢかくも騒がしきに。春の頃より瘟疫さかんに行はれて。屍は衢に畳。人の心も今や一劫の尽るならんと。はかなきかぎりを悲しみける。勝四郎熟思ふ に。かく落魄てなす事もなき身の何をたのみとて遠き國に逗まり。由縁なき人の恵みをうけて。いつまて生べき命なるぞ。古郷に捨し人の消息をだにしらで。萱 草おひぬる野方に長々しき年月を過しけるは。信なき己が心なりける物を。たとへ泉下の人となりて。ありつる世にはあらずとも。其あとをももとめて壟をも築 べけれと。人々に志を告て。五月雨のはれ間に手をわかちて。十日あまりを經て古郷に帰り着ぬ。此時日ははや西に沈みて。雨雲はおちかゝるばかりに闇けれ ど。舊しく住なれし里なれば迷ふべうもあらじと。夏野わけ行に。いにしへの継橋も川瀬におちたれば。げに駒の足音もせぬに。田畑は荒たきまゝにすさみて舊 の道もわからず。ありつる人居もなし。たま／＼こゝかしこに殘る家に人の住とは見ゆるもあれど。昔には似つゝもあらね。いづれか我住し家ぞと立惑ふに。 こゝ二十歩ばかりを去て。雷に摧れし松の聳えて立るが。雲間の星のひかりに見えたるを。げに我軒の標こそ見えつると。先喜しきこゝちしてあゆむに。家は故 にかはらであり。人も住と見えて。古戸の間より燈火の影もれて輝々とするに。他人や住。
El segon any de Kanshô (119), a Kinai, província de Kawachi, la disputa entre els dos germans Hatakeyama (120) no s'acabava mai i s'escampà a tocar de la mateixa capital. Aquella primavera es propagà una epidèmia que deixà piles de cadàvers als carrers. Hom cregué que era la fí i la gent es planyia de la fragilitat de l'existència humana. Katsushirô pensà molt en son empobriment, desvagat, errant sens esperança en contrades llunyanes, dependent d'una persona que no li era parent, fins quan havia de viure d'aquella manera? Ni res no sabia de qui havia deixat al poble, molt de temps havia passat en terres on “creix l'herba de l'oblit” (121), home de cor infidel! Encara que ella fos un ésser de l'avern, fora d'aquest món, cercaria sa petja i li faria un túmul. Explicà a la gent ses intencions, aprofità un interval de bon temps durant la lluna de les pluges i uns deu jorns després fou arribat al poble.
Era l'hora de ponent, fosc sota uns núvols a punt de vessar de pluja, emperò, era un poble on hi havia viscut molt de temps i no s'hi podia perdre. Mentre avançava pels camps d'estiu el pont que s'havia adobat (122) jeia esfondrat sobre el riu, no hi ressonaven pas les peülles dels cavalls. Els camps abandonats eren erms i no s'hi veien el camins, les cases d'aquells que hi havien estat ja no hi eren. Ací i allà en unes poques cases que havien restat semblaven habitades, emperò, no eren pas com antany (123). Restà palplantat allà, perplex, quina seria la casa on havia viscut? A unes vint passes d'allà veié que s'alçava, esberlat per un llamp, un pi a la claror dels estels que s'escolava pels núvols, signe evident que era la casa (124). Sa primera reacció fou de joia i s'avançà cap allà. No havia canviat gens i semblava viure-hi algú. Per les feses de la vella porta s'entrellucava tremolosa la claror d'un llum, hi viuria un estrany?
- - - - - -
119 – Any 1461.
120 - Hatakeyama Yoshinari (畠山 義就, 1437?-1491) i Hatakeyama Masanaga (畠山 政長, 1442-1493) eren cosins però germans per adopció. Yoshinari era fill de Hatakeyama Mochikuni (畠山懐国, 1398-1455). Es disputaven el títol de governador general de Kyoto.
121 - Referència al poema no.917 del Kokinwakashû (古今和歌集) :
すみよしとあまはつぐともながゐすな人忘草おふといふなり.
122 - Referència al Man'yôshû (万葉集), poema no. 3387, llibre 14 :
足の音せず行かむ駒もが葛飾の真間の継橋やまず通はむ.
123 - Referència al Hôjôki (方丈記) de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/5-1216).
124 - Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Yomogiu (蓬生).
o0o
