徒然草 - 183 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -183- - - -

人突く牛をば角を切り、人くふ馬をば耳を切りてそのしるしとす。しるしをつけずして人をやぶらせぬるは、主（ぬし）の科なり。人くふ犬をば養ひ飼ふべからず。これみな科あり、律の禁（いましめ）なり。 - - - A un bou que envesteix gent se li tallen les banyes; a un cavall que mossega se li tallen les orelles, açò són advertiments. Si no es fan i algú n’és ferit el propietari en serà culpable. No s’hauria de conservar un gos que mossegui. Tots aquests greuges són penats per llei. - - - o0o

徒然草 - 182 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -182- - - -

四條大納言隆親卿〔隆衡の子〕、乾鮭〔干鮭〕といふものを供御（ぐご）に參らせられたりけるを、「かく怪しきもの參るやうあらじ。」と人の申しけるを聞きて、大納言、「鮭といふ魚まゐらぬことにてあらむにこそあれ。鮭の素干（しらぼし）なでふことかあらむ。鮎の素干はまゐらぬかは。」と申されけり。- - - En Takachika (314), conseller major de Shiyô, oferí un salmó assecat per a un àpat imperial, i sentí que algú deia : - A ningú no se li ocurriria oferir quelcom tan vulgar. I ell contestà : - Es podria dir açò si a sa majestat no se li hagués ofert mai cap mena de salmó, emperò, per què no salmó assecat? Que per cas no se li ofereix truita assecada? - - - - - - - - - 314 – (310 – 01) Fujiwara no Takachika (藤原隆親, 1203-1079). - - - o0o

徒然草 - 181 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES- - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -181- - - -

降れ＼／粉雪（こゆき）、たんばの粉雪といふ事、米搗き篩（ふる）ひたるに似たれば粉雪といふ。たまれ粉雪といふべきを、誤りて『たんばの』とは言ふなり。垣や木の股にとうたふべし。」と或ものしり申しき。昔よりいひけることにや。鳥羽院（とばのゐん）をさなくおはしまして、雪の降るにかく仰せられけるよし、讚岐典侍が日記〔堀河帝の女房の日記〕に書きたり。 - - - El mot “koyuki” de la cançó : - Fure, fure, koyiki / Cau i cau polsim de neu Tamba no koyuki. / polsim de neu de Tamba. Significa “polsim de neu” perquè la neu cau com el polsim d’arròs quan es garbella. El segon vers hauria de dir “Tamare no koyuki”, no pas “Tamba no koyuki” que és una errada. Algú ben entès ha dit que el vers següent hauria d’ésser : - En el forcall de tanques i arbres..... És una cançò que ve d’antic? L’emperador Toba (312) deia “koyuki” quan era infant referint-se a la neu, i açò és sabut pel diari de Sanuki no Suke (313). - - - - - - - - - 312 – (308 – 05) Emperador Toba (鳥羽天皇, 1103-1156). 313 – (308 – 06) Era Fujiwara no Nagako (藤原長子, 1079-? ). Aquest fragment és del seu diari i és una anotació a partir de l’any 1108. - - - o0o

徒然草 - 180 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -180- - - -

さぎちやう〔三毬打、正月十五日清凉殿の東庭で青竹を燒く惡魔拂ひの儀式〕は、正月（むつき）に打ちたる毬杖（ぎぢゃう）〔毬打、正月毬を打つ兒童の遊戲具、槌に似たもの〕を、真言院〔大内裏、八書院（＊八省院）の北、修法を行ふ道場〕より神泉苑（しんぜんゑん）〔二條の大宮なる池ある庭〕へ出して燒きあぐるなり。法成就〔三毬打の時に唄ふ歌詞〕の池にこそと囃すは、神泉苑の池をいふなり。 - - - Es diu “Sagichô” a la cerimònia de portar els malls usats durant els jocs de cap d’any des del Shingo-in al jardí de Shinsen i cremar-los allà. Els mots de la cançó de la cerimònia : - L’estany de les pregàries escoltades! (311) es refereixen a l’estany del jardí de Shinsen. - - - - - - - - - 311 – (307 – 05) Referència al llibre no. 12 del Taiheiki (太平記) : Crónica de la gran pau. Obra escrita cap a finals del segle catorze i comprèn el període entre els anys 1319-1367. - - - o0o

徒然草 - 179 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -179- - - -

入宋（にっそう）の沙門道眼上人〔傳不詳〕、一切經を持來（ぢらい）して、六波羅のあたり、燒野といふ所に安置して、殊に首楞嚴經（しゅれうごんきゃう）〔一名中印度那蘭陀大道場經〕を講じて、那蘭陀寺と號す。その聖の申されしは、「那蘭陀寺は大門北むきなりと、江帥（かうそち－ママ）〔太宰權帥大江匡房〕の説とていひ傳へたれど、西域（さいゐき）傳〔玄奘が天竺へ行きし紀行文、大唐西域記〕、法顯（ほふけん－ママ）傳〔法顯の天竺へ行きし紀行文（＊仏国記）〕などにも見えず、更に所見なし。江帥はいかなる才覺にてか申されけむ、おぼつかなし。唐土の西明寺は北向き勿論なり。」と申しき。 - - - El reverend Dôgen (306) que havia estudiat a la Xina tornà amb una col.lecció d’escriptures budistes que consagrà en un indret dit Yakeno, prop de Rokuhara. Predicava en especial sobre el sutra Shûryôgon (307) i anomenà son temple Naranda, . Aquest home sant digué : - Hi ha una tradició que diu que Gôsotsu (308) creia que la portalada del monestir de Nâlanda a’orientava al nord, emperò, ni en el Saiikiden (309) ni en el Hokkenden (310) no hi ha res que ho confirmi. No sé en quines fonts es basa Gôsotsu per a dir açò, és molt incert. El temple de Saimyô, a la Xina, sí que està orientat al nord. - - - - - - - - - 306 – (305 – 01) Bonze zen que va anar a la Xina en temps de la dinastia Song (宋朝, 960-1279) i va tornar al Japó l’any 1309. 307 – (305 – 05) És el Shurankama sûtra del corpus budista. Al temple el va anomenar Naranda en honor del monasteri de Nâlanda a Bihar (Índia), un important centre d’estudis budistes. 308 – (305 – 08) Era Ôe Masafusa (大江 匡房, 1041-1111). 309 – (305 – 09) Xiyu Zhuan (西域傳) : Crónica de las regions occidentals. Obra de Xuan Zang (玄奘, 602-664), monjo budista xinès que narra els seus disset anys de viatge per l’Índia. 310 – (305 – 09a) “Les cròniques de Faxian” (法顯傳), conegut com “Els viatges de Faxian”, escrit pel monjo budista xinès Faxian” (法顯, 347- 422) que va viatjar des de la Xina fins a l’Índia, passant per Nepal I altres llocs, entre els anys 399-412. - - - o0o

徒然草 - 178 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -178- - - -

ある所の侍（さぶらひ）ども、内侍所〔宮中内侍所、鏡を奉安せる所〕の御（み）神樂を見て人に語るとて、「寶劒〔三種の神器の一なる天叢雲劒〕をばその人ぞ持ち給へる。」などいふを聞きて、内裏なる女房の中に、「別殿の行幸（ぎゃうかう）には、晝御座（ひのござ）の御劒（ぎょけん）にてこそあれ。」と忍びやかにいひたりし、心憎かりき。その人、ふるき典侍なりけるとかや。 - - - Els samurais d’una família noble explicaven una representació de danses “kagura” (304) que havien vist : - .....I aquell home s’emporta l’espasa sagrada (305). D’entre les dames de companyia de palau una ho sentí i digué en veu baixa : - Quan sa majestat va a una altra dependència de palau porta amb ell l’espada del pavelló diürn. Quin bon gust! M’afiguro que aquesta persona era d’antic al servei de palau. - - - - - - 304 – (304 – 01) Danses que es celebraven als temples xintoistes. 305 – (304 – 03) “Sanshu no Jingi” (三種の神器): Els tres tresors sagrats de l'imperi. Són : “Yata no kagami” (八咫鏡) – El mirall “Yasakani no magatama” (八尺瓊曲玉) – La joia “Kusanagi-no-Tsurugi” (草薙の剣) – L'espasa. Originalment era “Ama-no-Murakumo-no-Tsurugi” (天叢雲剣). S'ha de recordar que tot i que es diu que l'espasa és guardada al santuari xintoista d'Atsuta (熱田神宮), ningú no l' ha vist perquè no ho permeten. Fa uns anys un equip de la televisió pública del Japó va anar-hi per fer-ne un reportatge però no els van deixar entrar, ni ensenyar-la, evidentment. Segons el “Heike Monogatari” (平家物語), durant el decurs de la batalla final a Dannoura entre els Minamoto i els Taira els tres tresors van caure a l'aigua i només es van poder recuperar el mirall i la joia. L'espasa no es va trobar mai. L'espasa representa el valor, el mirall la saviesa i le joia la benevolència. La joia és al palau imperial de Tokyo i el mirall al gran santuari d'Ise. Des de l'any 690 la presentació dels tres tresors que fan els monjos a l'emperador és la part central de la cerimònia d'entronització. La cerimònia no és pública i la tradició exigeix que siguin contemplats únicament per l'emperador i algunes personalitats religioses; degut a això no existeixen fotografies ni dibuixos. Si són peces originals ja és una altra cosa. - - - o0o

徒然草 - 177 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -177- - - -

鎌倉の中書王〔一品中務卿宗尊親王、後嵯峨帝の第一皇子、中書王は中務卿の唐名、鎌倉幕府に將軍として居られた〕にて御（おん）鞠ありけるに、雨ふりて後未だ庭の乾かざりければ、いかゞせむと沙汰ありけるに、佐々木隱岐入道〔政義、義清の子〕、鋸の屑を車に積みておほく奉りたりければ、一庭に敷かれて、泥土のわづらひ無かりけり。「とりためけむ用意ありがたし。」と人感じあへりけり。この事をある者の語り出でたりしに、吉田中納言〔藤原藤房〕の、「乾き砂子の用意やはなかりける。」とのたまひたりしかば、恥しかりき〔作者自身も故實を知らなかつた故〕。いみじと思ひける鋸の屑、賤しく異樣のことなり。庭の儀を奉行する人、乾き砂子をまうくるは、故實なりとぞ。 - - - Una vegada, en un joc de pilota cal ministre d’Afers Centrals (301) a Kamakura, el terreny encara no s’havia assecat després de ploure. Es discutí d’allò que calia fer i Sasaki (302), el religiós laic d’Oki, oferí mant carretades de serradures que havia preparat i s’escamparen sobre el terreny, acabant així amb el problema del fang. La gent exclamà impressionada : - És extraordinari haver-ho previst i recollit serradures! Quan algú més tard ho explicà, el conseller del Mig Yoshidaa (303) digué : - Que per cas no s’havia preparat sorra seca? I jo em sentí molt avergonyit. Les serradures que tan m’havien impressionat eren una resolució vulgar i peregrina. Era un costum antic que la gent encarregada de tenir cura dels terrenys tinguessin sempre una provisió de serra seca!.- - - - - - - - - 301 – (302 – 01) Era el príncep Munetaka (宗尊親王, 1242-1274). 302 – (302 – 05) Sasaki Masayoshi (佐々木 政義,1208-1290). 303 – (303 – 08) Podria ser Fujiwara no Sadasuke (藤原定資, 1274-1330), però no hi ha fonts concloents. Hi ha diversos candidats. o0o