徒然草 - 194 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -194- - - -

達人〔道理に通達する人、賢達の人〕の人を見る眼（まなこ）は、少しも誤る處あるべからず。たとへば、ある人の、世に虚言を構へ出して、人をはかることあらむに、素直に眞と思ひて、いふ儘にはからるゝ人あり。あまりに深く信をおこして、なほ煩はしく虚言を心得添ふる人あり。また何としも思はで、心をつけぬ人あり。又いさゝかおぼつかなく覺えて、たのむにもあらずたのまずもあらで、案じ居たる人あり。又まことしくは覺えねども、人のいふことなれば、さもあらむとて止みぬる人もあり。又さま＼〃／に推し心得たるよしして、かしこげに打ちうなづき、ほゝゑみて居たれど、つや＼／知らぬ人あり。また推し出して、あはれさるめりと思ひながら、なほ誤りもこそあれと怪しむ人あり。又異なるやうも無かりけりと、手を打ちて笑ふ人あり。また心得たれども、知れりともいはず、おぼつかなからぬは、とかくの事なく、知らぬ人と同じ樣（やう）にて過ぐる人あり。またこの虚言の本意（ほんい）を、初めより心得て、すこしも欺かず、構へいだしたる人とおなじ心になりて、力をあはする人あり。愚者の中のたはぶれだに、知りたる人の前にては、このさま＼〃／の得たる所〔特質〕、詞にても顔にても、かくれなく知られぬべし。ましてあきらかならむ人の、惑へるわれらを見むこと、掌（たなごゝろ）の上のものを見むがごとし。たゞしかやうのおしはかりにて、佛法までをなずらへ言ふべきにはあらず。 - - - Un expert amb capacitat d’observació no s’equivocarà gens. Per exemple, quan algú s’inventa falsedats i les difon per a ensarronar, hi haurà gent que creurà manyac que són veres, enganyats pels mots. Uns en seran plenament convençuts i n’afegiran d’altres per a més confusió. Altres no s’ho creuaran i no en faran atenció. N’hi haurà que en tindran dubtes, s’ho creuran o no s’ho creuran i s’ho repensaran. Altres, tot i que ho trobin inversemblant, mes com la gent ho diu, ho deixaran estar. Altra gent farà diverses suposicions, farà cara de saber-ne la certesa, tot seran somriures, emperò, no han entès res de res. Altres faran llurs suposicions i pensaran “Segur que ha passat açò”, mes dubtaran si per cas són errats. Altres picaran de mans i riuran perquè açò no té res d’especial. Altres també seran certs de la falsedat, emperò, no diran de quina manera saben una cosa o l’altra i faran com si ho ignoressin. Altres sabran des d’un bon començament el fonament de la falsedat, no la desestimaran gens ni mica, seran d’acord amb qui ho difongué i s’hi aliaran. Aquell que reconeix les falsedats entre els estúpids ho esbrinarà amb claredat en llurs mots i expressions. L’home assenyat ho esbrinarà molt més que no pas nosaltres, gent confusa, és com si veiés quelcom en el palmell de la mà. Emperò, no hauríem d’aplicar aquest sistema de deducció quan es tracta dels mitjans de difusió del budisme (323). - - - - - - - - - 323 – (330 – 17) Es refereix a les múltiples formes de predicació per a difondre la religió on hi ha elements que tot i que no siguin veritables no són mentides. - - - o0o

NTCJ 02 養老 Kôrô (També apareix sota la seva altra pronunciació “Yôrô”, i significa “Tenir cura de la gent gran”). El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥). L'argument gira al voltant de d'una famosa deu d'aigua miraculosa: 養老の滝. L'emperador Yûryaku envia un missatger per esbrinar els orígens d'aquesta font de l'eterna juventud, Allà el missatger imperial troba un llenyataire i li pregunta sobre l'aigua. Poc després apareixen el déu de la muntanya i una de les trenta-set formes de la deessa Kannon, “la misericordiosa”, i tots fan lloances a l'aigua miraculosa beneïda pels déus. L'emperador en qüestió era Yûryaku Tennô (雄略天皇, 418-479), i les seves ordres de la recerca es troben al : "Zokunihongi " (続日本紀 – 七 - ) : ...................《養 老元年（七一七）十一月癸丑【十七】》○癸丑。天皇臨軒。詔曰。朕以今年九月。到美濃国不破行宮。留連数日。因覧当耆郡多度山美泉。自盥手面。皮膚如滑。 亦洗痛処。無不除愈。在朕之躬。甚有其験。又就而飲浴之者。或白髪反黒。或頽髪更生。或闇目如明。自余痼疾。咸皆平愈。昔聞。後漢光武時。醴泉出。飲之 者。痼疾皆愈。符瑞書曰。醴泉者美泉。可以養老。蓋水之精也。寔惟。美泉即合大瑞。朕雖庸虚。何違天.......... És una continuació del clàssic Nihongi 日本紀), també anomenat Nihonshogi (日本書紀) : Cròniques del Japó (720), i és també de l'època Nara (710-794). i també al : "Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades. Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre. Sobre el tema de deus o fonts d'aigua de l'eterna juventud n'hi ha una munió de llegendes. Entre elles una de xinesa, concretament de les muntanyes de Hunan, i es parla d'una “aigua de crisantem” (菊水), denominació que apareix també en aquesta peça teatral. Sobre la ubicació de 養老 el text ens parla de “.....当耆郡多度山...., però tot i que també hi és així en el Zokunihongi (続日本紀 – 七 - ) esmentat anteriorment, sembla que és una errada. Geogràficament es situa a Motosu (本巣君 - 本巣 és un dels vuit estanys que hi ha al peu del Fuji), a l'actual Gifu. El famós topònim poètic per designar el Japó també el trobem aquí : Akitsushima (秋津島 / 秋津洲) o Tonboshima (蜻蛉島): Illa/País de les libèl.lules. Segons una llegenda el mític i primer emperador del Japó, Jimmu Tennô (神武天皇, va veure des dels cims de les muntanyes del Yamato una terra que tenia la forma d'una libèl.lula, i li atorgar aquest nom: 日本書紀 （巻三） 《神 武天皇三一年（辛卯前六三〇）四月乙酉朔》三十有一年夏四月乙酉朔。皇輿巡幸。因登腋上 間丘。而廻望国状曰。妍哉乎国之獲矣。妍哉。此云 鞅奈珥夜。雖内木錦之真 国。猶如蜻蛉之臀 焉。由是始有秋津洲之号也。昔伊弉諾尊目此国曰。日本者浦安国。細戈千足国。磯輪上秀真国。秀真国。此云袍図莽句爾。復大己貴大神目之曰。玉牆内国。及至饒速日命乗天磐船。而翔行太虚也。睨是郷而降之。故因目之曰虚空見日本国矣。 De fet, però, 秋津島 / 秋津洲 significa “illa/regió de collites”. Va ser posteriorment que els historiadors japonesos es van decantar per 蜻蛉島. Segons ens explica la llegenda del Kojiki (古事記) Jimmu Tennô va néixer el 711 aec i va morir el 585 aec (dates del calendari tradicional japonès). Referències generals i fragments de : - Santaishi (三體詩), una antologia feta pels monjos “Gosan” (五山), textos dels cinc temples de Kioto i de Kamakura, respectivament. Representa als poetes que van inspirar-se en les obres dels escriptors xinesos de l'època T'ang (Du Fu i Li Bai, entre altres). Va ser considerada l'antologia oficial dels “neoconfucianistes” - Kokon Chômonjû (古今著聞集), de Tachibana Narisue (橘成季), de qui es desconeixen dates de la seva vida. Sabem, però, que era un famós interpret de “biwa” (琵琶), una mena de llaüt. La història de la literatura japonesa li reconeix la importància de l'obra esmentada, que és del 1254, i es pot traduir com “Històries escoltades dels escriptors d'antany i d'enguany”, i te unes 726 narracions dividides en trenta parts. - 宴曲集 (Enryokushû), varietat del 歌謡 (kayô), també anomenat 早歌 (sôga). Eren cançons melòdiques molt apreciades per l'aristocràcia, militars i religiosos, i s'interpretaven en festes i celebracions. - 和漢朗詠集 (wakanrôeishû) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Aquí, concretament aquests fragments : 絵本和漢朗詠集　 新撰朗詠集 老人（らうじん）- El vell 老の眠り早く覚めて常に夜を残 す、病の力先づ衰へて年を待たず/老眠早覚常残夜。病力先衰不待年. Un fragment de l'obra ens parla d'un vell va estar per aquelles contrades i es va adormir i quan es va despertar havien passat seixanta anys. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041) Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa. - 閑吟集 (Kanginshû) “Cançons per a les hores de lleure”. És una col.lecció de cançons o poemes melòdics especialment per a ser cantats. Obra atribuida a un poeta anomenat Sôchô, però no hi ha res conclusiu al respecte. Té unes 311 cançons i va tenir molta influència en antologies posteriors, i especialment en el “Kabuki” femení dels orígens , i són per ser interpretades amb shamisen. És del finals del període Muromachi, l'any 1518. Els clàssics xinesos també hi són presents. Aquí, en aquest cas, hi ha una referència del Rongô (論語), “Les Analectes” o “Les Converses de Confuci”. - “Soga monogatari” (曽我物語), on es parla d'un ermità, Hôso (彭祖) que va viure set-cents anys bevent “l'aigua del crisantem” (菊水, kikusui), un altre elixir de la immortalitat : 曽我物語 〔酒の事〕 …………….. 漢書には、「せきそ、みきを えて、天命を助く」と書けり。又、慈童と言ひし者は、七百歳をえて、彭祖（はうそ）と名を返し仙人、菊水とてもて遊びける........ La poesia del Kokinshû (古今和歌集) és un altre clàssic que no podia faltar : No. 343 (anònim) : 我が君は 千代に八千代に さざれ石の 巌となりて 苔のむすまで Que visqui mon Senyor mil vegades vuit mil generacions, fins que els còdols esdevinguin roques colgades de molsa. No. 273 (Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi : 濡れてほす 山路の菊の 露の間に いつか千歳を 我はへにけむ Amarat de la rosada del crisantem pel camí de la muntanya, quan s'eixuga ja han passat mil anys........ No. 002 (Ki no Tsurayuki - 紀貫之, 872-945): 袖ひちて むすびし水の こほれるを 春立つ今日の 風やとくらむ M'he arremangat amb les mans plenes d'aigua glaçada, la descongelarà el vent del primer dia de primavera? El gran Man'yôshû (万葉集) també hi és amb els no. 340 i 3807 : いにしへの七の賢しき人たちも欲りせしものは酒にしあるらし Inclús pels set savis d'antany semblava que el vi era el súmmum del desig. 安積山影さへ見ゆる山の井の浅き心を我が思はなくに És de poca fondària el pou de la muntanya que emmiralla els turons d'Asaka, no ho és però el meu cor. (Dedicat al príncep Kazuraki -葛城皇子, 626-672. Té un comentari que explica el motiu del poema, però com aquí no és el cas només en tradueixo els versos).

徒然草 - 193 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -193- - - -

くらき人〔闇愚者〕の、人をはかりて〔忖度して、推量して〕、その智を知れりと思はむ、更に當るべからず。拙き人の、棊うつことばかりに敏（さと）くたくみなるは、賢き人のこの藝におろかなるを見て、おのれが智に及ばずと定めて、萬の道のたくみ、わが道を人の知らざるを見て、おのれ勝れたりと思はむこと、大きなるあやまりなるべし。文字（もんじ）の法師、暗證（あんじょう）の禪師〔學問を主とする法師、即ち教相を習うて實際的の坐禪を知らぬ僧と、坐禪工夫を主として、教理の研究の足らぬ僧と〕、互（たがひ）にはかりて、おのれに如かずと思へる、共にあたらず。己が境界にあらざるものをば、爭ふべからず、是非すべからず。 - - - Quan un home amb pocs coneixements es mesura amb algú i creu conèixer allò que l’altre sap, va molt equivocat. L’estúpid que pel fet de saber jugar al “go” i tenir-ne destresa veu que una persona intel.ligent no arriba a haver sa mateixa capacitat, o quan un especialista en qualsevol art veu que els altres no en saben tant com ell i es considera superior, comet una gran errada. Si un monjo es dedica a l’estudi de les escriptures i un altre practica la meditación zen i cadascú jutja l’altre es creurà que és superior, i ambdós s’equivocaran. Un no hauria de discutir ni criticar allò més enllà de son abast. - - - o0o

徒然草 - 192 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -192- - - -

神佛（かみほとけ）にも、人の詣でぬ日、夜まゐりたる、よし。 - - - És millor visitar els santuaris i els temples els jorns en què no hi va ningú i de nit. - - - o0o

徒然草 - 191 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -191- - - -

夜に入りて物のはえ〔物の光彩〕無しといふ人、いと口惜し。萬の物のきら、飾り、色ふし〔色あひ〕も、夜のみこそめでたけれ。晝は事そぎ〔省畧する〕、およすげたる（＊ママ）〔ませた、じみな人目につかぬ〕姿にてもありなむ。夜はきらゝかに花やかなる裝束（さうぞく）いとよし。人のけしきも、夜の火影（ほかげ）ぞよきはよく〔よきものはいよ＼／よく〕、物いひたる聲も、暗くて聞きたる、用意ある、心憎し。匂ひも物の音も、たゞ夜ぞひときはめでたき。さして異なる事なき夜、うち更けて參れる人の、清げなる樣したる、いとよし。若きどち心とどめて見る人は、時をも分かぬものなれば、殊にうちとけぬべき折節ぞ、褻晴れなく〔褻と晴となく、ふだん著と晴著との區別なく〕引きつくろはまほしき。よき男（をのこ）の、日くれてゆするし〔■（三水＋甘：かん：：大漢和17289）し、米汁にて髪を洗ふ事、こゝでは髪を洗ひ梳り〕、女も夜更くる程に、すべり〔退出し〕つゝ、鏡とりて顔などつくろひ出づるこそをかしけれ。 - - - És lamentable l’home que diu que de nit no llueixen les coses. És només de nit que resplendeix la bellesa dels vestits, dels ornaments i dels colors. De dia s’hauria de portar roba senzilla i sòbria. De nit fan goig els vestits llampants i esplèndids. També de nit l’aparença de la gent a la llum de les espelmes és molt més agradable. També una veu en la foscor és més discreta. Els perfums i els sons són realçats. És molt agradable que en una nit sens res en particular vingui algú a palau quan ja és ben fosc tot ben empolainat. Els joves, que s’observen entre ells sens parar esment en l’hora del jorn, haurien de vestir llurs millors robes, tant sigui en ocasions formals com informals, quan es senten més elegants. És plaent quan un home atractiu s’endreça els cabells al vespre, o una dona que quan es fa fosc es retira d’on s’està i, mirall en mà, s’adoba el maquillatge abans de tornar al lloc. - - - o0o

徒然草 - 190 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -190- - - -

妻（め）といふものこそ、男（をのこ）の持つまじきものなれ。「いつも獨り住みにて。」など聞くこそ心憎けれ。「たれがしが婿になりぬ。」とも、又、「いかなる女をとりすゑて〔娶つて家に置いて〕相住む。」など聞きつれば、無下に心劣りせらるゝわざなり。「異なることなき〔特長もない、平凡な〕女を、よしと思ひ定めてこそ、添ひ居たらめ。」と、賤しくもおし測られ、よき女ならば、「この男こそらうたくして〔可愛がつて〕、あが佛〔自分の本尊〕と守りゐたらめ。たとへば、さばかりにこそ。」と覺えぬべし。まして家の内を行ひをさめたる女、いと口惜し。子など出できて、かしづき〔大事にし〕愛したる、心憂し。男なくなりて後、尼になりて年よりたる有樣、亡きあとまで淺まし。いかなる女なりとも、明暮そひ見むには、いと心づきなく憎かりなむ。女のためも、半空（なかぞら）〔中途半端、どつちつかず〕にこそならめ。よそながら時々通ひ住まむこそ、年月へても絶えぬなからひともならめ。あからさまに來て、泊り居（ゐ）などせむは、めづらしかりぬべし。 - - - Allò que no hauria d’haver un home és muller. Em plau que algú digui : - Visc sol. Emperò, quan d’algú es diu : - És el gendre de tal família. O : - Ha près per esposa tal dona i viuen plegats. Es sentirà molt menyspreu per ell. Es pensarà d’ell que és estúpid que consideri maridar una dona sens res d’especial. Si la troba atractiva l’adorarà com si fos son Buda particular. Certament aquest és el cas. Sens esmentar la dona que porta la casa agençada i que no té cap rellevància. És enutjós quan arriben els fills, tenir’ne’n cura i estimar-los. Després de la mort de l’home ella es farà monja, envellirà i serà miserable fins després de sa mort. Sigui com sigui la dona, si ell la veu matí i vespre es sentirà desencantat i exasperat. També la dona es trobarà en una situació d’incertesa. Si viuen separats la relació pot durar molt de temps. Ell la pot visitar alguna vegada i estar-se amb ella, i llurs sentiments podrien revifar-se. - - - o0o

徒然草 - 189 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -189- - - -

今日はその事をなさむと思へど、あらぬ急ぎまづ出で來て紛れ暮し、待つ人は障りありて、頼めぬ〔頼みに思はなかつた〕人はきたり、頼みたる方のことはたがひて、思ひよらぬ道ばかりはかなひぬ。煩はしかりつる事はことなくて、安かるべき事はいと心苦し。日々に過ぎゆくさま、かねて思ひつるに似ず。一年（とせ）のこともかくの如し。一生の間もまたしかなり。かねてのあらまし、皆違ひゆくかと思ふに、おのづから違はぬ事もあれば、いよ＼／ものは定めがたし。不定と心得ぬるのみ、誠にて違はず。 - - - A vegades pensem en fer quelcom avui, mes sorgeix una cosa que cal fer primer de tot i ens entreté tot el jorn, o algú que esperem no pot venir o una visita inesperada. Allò en què comptàvem ens falla i allò imprevist succeix. Un afer que semblava un inconvenient no ho és i allò que hauria d’haver estat fàcil esdevé un maldecap. Els esdeveniments dels jorns no s’assemblen gens a allò que havíem previst. I així és tot l’any, àdhuc tota la nostra vida. Si creiem que tot sortirà al contrari de nostres expectatives hi haurà, naturalment, afers que no ens fallaran, i açò fa que tot sigui més i més difícil de determinar. De l’única cosa de la qual podem ésser certs és la realitat de la incertesa. - - - o0o