15 de gener de 2022

堤中納言物語 -24- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 六 貝合わせ EL CONCURS DE PETXINES

 九月の有明の月に誘はれて、藏人の少將、指貫つき〴〵しく引き上げて、たゞ一人小舍人童ばかり具して、やがて朝霧も立ち隱しつべく、隙なげなるに、  「をかしからむ所の空きたらむもがな。」 と言ひて歩み行くに、木立をかしき家に、琴(きん)の聲仄かに聞ゆるに、いみじう嬉しくなりて、  「めぐる門の側(わき)など、崩れやある。」 と見けれど、いみじく築地など全(また)きに、なか〳〵侘しく、「いかなる人のかく彈き居たるならむ。」と、理(わり)なくゆかしけれど、すべきかたも覺えで、例の聲出(いだ)させて隨身にうたはせ給ふ。  行くかたも忘るゝばかり朝ぼらけひきとゞむめる琴の聲かな とうたはせて、「まことに暫し内より人や。」と、心時めきし給へど、さもあらねば、口惜しくて歩み過ぎたれば、いと好ましげなる童四五人許り走り違ひ、小舍人童・男(をのこ)など、をかしげなる小箱やうの物を捧げ、をかしき文、袖の上にうち置きて出で入る家あり。 Temptat per l'alba d'un matí de la novena lluna, el tinent del Cos de la Guàrdia Imperial, una vegada lligats els cordills de la vora de son vestit fins a alçada adient i acompanyat només per un jovenívol patge (1), es passejava per una boirina que ben aviat semblà certament amagar la silueta del tinent a mesura que s'alçava. – Deu haver un bon lloc on ficar-me. I mentre deia açò tot caminant sentí les febles notes d'una cítara des d'una esplèndida casa en una arbreda. Allò el plagué molt i féu una volta. Cercà si hi havia cap tros derruït a la tanca de l'entrada, emperò, la paret era ben sòlida i sencera, allò el desanimà molt.. – Com serà la persona que toca així? Havia de mirar com fos, emperò, no hi havia manera. Féu que un home de l'escorta donés l'avís habitual i que cantés : M'ha fet oblidar cap a on avançava de matinada aturant el meu camí la veu d'una cítara. Delerós digué després d'una estona : – Eixirà algú? El cor li bategava, emperò, no fou així. Continuà caminant tot capcot quan veié quatre o cinc nenes encisadores que corrien amunt i avall, i uns patges i jovencells entraven i sortien portant precioses capsetes i lletres exquisides damunt llurs mànigues. - - - - - - 01 – (396 – 09) El rang de tinent del Cos de la Guàrdia Imperial comportava una escorta de dos homes. En aquest cas, com és un fet evident, no compten com a companyia. o0o

8 de gener de 2022

堤中納言物語 -23- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言

EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA 宰相の君出でて見れど、人もなし。「返り事も聞えてこそ出で給はめ。人に物宣ふなめり。」と思ひて、暫し待ち聞ゆるに、おはせずなりぬれば、「『なか〳〵かひなき事は聞かじ。』など思して、出で給ひにけるなめり。いとほしかりつる御氣色を、我ならば。」とや思ふらむ、あぢきなく打ち詠めて、うちをば思ひ寄らぬぞ心おくれたりける。  宮はさすがに理(わり)なく見え給ふものから、心強くて、明け行く氣色を、中納言も、えぞ荒立ち給はざりける。 「『心のほども思し知れ。』とにや。わびし。」とおぼしたるを、立ち出で給ふべき心地はせねど、「見る人あらば、事あり顔にこそは。」と、人の御ためいとほしくて、  「今より後だに思し知らず顔ならば、心憂くなむ。猶『辛からむ。』とや思しめす。人は斯くしも思ひ侍らじ。」 とて、  怨むべきかたこそなけれ夏衣うすき隔てのつれなきやなぞ. La dama Saishô havia eixit emperò no hi veié ningú i pensà que ell no se n'aniria sens haver una resposta, potser parlava amb algú. Esperà una estona, mes no aparegué. – Potser ha pensat que no volia sentir una resposta desplaent i sembla que se n'ha tornat. Pareixia tan afligit! Si hagués estat jo....... Açò suposà amoïnada amb la mirada perduda, prou apocada com per a no adonar-se d'allò que passava dintre. La princesa, com havia d'ésser, es mantingué ferma. S'encetava l'alba i el conseller del Mig, tot i son excitament, no pogué fer-hi res. Volia que ella s'adonés de la intensitat de son benvoler i era tan abatut que no era decidit a marxar. Emperò, pensà que si algú els veiés es preguntaria segurament quina mena de relació hi havia entre ells, i fent-se'n càrrec de la situació digué : – Si des d'ara m'ignoreu, serà cruel per vostra part, i açò encara m'afligiria més. Ningú no us creurà. I féu : Meu és el blasme mes és molta crueltat quina raó doncs estar separat només pel tel d'un vestit d'estiu? o0o

1 de gener de 2022

堤中納言物語 -22- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

 又の日、菖蒲(あやめ)も引き過ぎぬれど、名殘にや、菖蒲(さうぶ)の紙あまた引き重ねて、  昨日こそひきわびにしかあやめ草深きこひぢにおり立ちし間に と聞え給ひつれど、例のかひなきを思し歎くほどに、はかなく五月も過ぎぬ。  地(つち)さへ割れて照る日にも、袖ほすよなく思しくづほるゝ。  十日、宵の月隈なきに、宮にいと忍びておはしたり。宰相の君に消息し給ひつれば、  「恥しげなる御有樣に、いかで聞えさせむ。」 と言へど、  「さりとて、物のほど知らぬやうにや。」 とて、妻戸押し開け對面したり。うち匂ひ給へるに、餘所ながらうつる心地ぞする。なまめかしう、心深げに聞え續け給ふ事どもは、  「奧の夷も思ひ知りぬべし。例のかひなくとも、『斯くと聞きつ。』ばかりの御言の葉をだに。」 と責め給へば、  「いさや。」 と打ち歎きて入るに、やをら續きて入りぬ。臥し給へる所にさし寄りて、  「時々は端つ方にても涼ませ給へかし。餘り埋(うづも)れ居たるも。」 とて、  「例のわりなき事こそ、えも言ひ知らぬ御氣色、常よりもいとほしうこそ見奉り侍れ。唯一言聞え知らせまほしくてなむ。『野にも山にも。』と喞たせ給ふこそ、わりなく侍れ。」 と聞ゆれば、  「如何なるにか、心地の例ならず覺ゆる。」 と宣ふ。  「いかゞ。」 と聞ゆれば、  「『例は宮に教ふる。』とて、動き給ふべうもあらねば、斯くなむ聞えむ。」 とて立ちぬるを、聲をしるべにて尋ねおはしたり。思し惑ひたる樣、心苦しければ、  「身の程知らず、なめげには、よも御覽ぜられじ。唯一言を。」 と言ひもやらず、涙のこぼるゝさまぞ、樣よき人も無かりける。 L'endemà, tot i que l'arrencament dels lliris era ja era passat, potser la pensada encara hi era, apilà un munt de fulles de paper color de lliri i féu : Afanyat ahir tot desarrelant lliris mentre enfangat als aiguamolls pensava en desficis de l'amor. Emperò pensà consirós que d'usança seria endebades i passà fugaç la cinquena lluna. “Àdhuc a l'escalf del sol abrusador que esberla la terra” (11) ses llàgrimes no s'assecaven, pensà llangorós. El dia deu, un vespre resplendent de lluna, anà ben en secret a visitar la princesa. Envià una lletra a la dama Saishô, que digué : – És un home tan atractiu que em sento cohibida. Quan és al davant no sé què dir. I pensà “Mes si no faig potser pensarà que no sé comportar-me”, i obrí una porta lateral per a rebre'l. D'allà estant li arribà la fragància de son vestit. Ell insistí amb tant d'encant i amb tanta delicadesa que fins i tot hauria commogut un bàrbar de les contrades del nord. – Encara que sigui endebades com sempre. Només cal un mot d'ella per a fer-m'ho entendre. Així apressada digué consirosa : – Ah, no ho sé pas. I anà cap a dintre. Ell la seguí en silenci i s'apropà a la cambra on jeia la princesa, – Ma senyora, de tant en tant hauríeu d'eixir a la galeria, allà s'està fresc. Fa massa que som ací enterrades! I continuà : – És la mateixa desraó d'usança. No sé com expressar son tarannà. Sembla més penós que mai! Només vol haver un mot amb vós per a fer-vos saber ses sentiments.“És camp o muntanya!” (12) ha dit queixós. No hi ha manera. – Com podeu veure, per una cosa o altra, em sento malestant. – Què li diem? – Sou vós qui sempre em dieu què haig de fer. Contestà la princesa sens moure's. – Li diré què hi ha. – I s'alçà per a eixir. El conseller seguí les veus de la conversa i arribà a on era la princesa. L'afligí veure-la tan destorbada. – No penseu que sóc desatent i que no sé pas quin és mon lloc. Només un mot........ Veure'l allà, sens acabar de parlar, amb les llàgrimes que li vessaven dels ulls, no hi havia ningú tan esplèndid com ell. - - - - - - 11 – (394 – 02) Referència al poema no. 1995 del Man'yōshū (万葉集) : 12 – (394 – 17) Referència a un poema del monjo Sosei (素性法師, 844-910) : うちたのむ君が心のつらからば野にも山にもゆきかくれなむ. 六月の地さへ裂けて照る日にも我が袖干めや君に逢はずして. o0o

25 de desembre de 2021

堤中納言物語 -21- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

 「無下にかくて止みなむも、名殘つれ〴〵なるべきを、琵琶の音こそ戀しきほどになりにたれ。」 と、中納言、辨をそゝのかし給へば、  「その事となき暇なさに、皆忘れにて侍るものを。」 といへど、遁るべうもあらず宣へば、盤渉調(ばんしきてう)に 掻い調べて、はやりかに掻き鳴らしたるを、中納言堪えず、をかしうや思さるらむ、和琴とり寄せて彈き合せ給へり。この世の事とは聞えず。三位横笛、四位少 將拍子取りて、藏人の少將「伊勢の海」うたひ給ふ。聲まぎれず、うつくし。上は樣々面白く聞かせ給ふ中にも、中納言は、かううち解け、心に入れて彈き給へ る折は少きを、珍しう思し召す。  「明日は御物忌なれば、夜更けぬさきに。」 とて、歸らせ給ふとて、左の根の中に殊に長きを、  「例證(ためし)にも。」 とて持たせ給へり。 中納言罷で給ふとて、  「橋のもとの薔薇(さうび)。」 とうち誦じ給へるを、若き人々は、飽かず慕ひぬべく賞で聞ゆ。かの宮わたりにも、  「覺束なきほどになりにけるを。」 と、訪(おとな)はまほしう思せど、「いたう更けぬらむ。」とてうち臥し給へれど、まどろまれず。  「人はものをや。 とぞ言はれ給ひける。 – En acabar açò d'aquesta manera i acomiadar-nos crec que seria ensopit, no us sembla? Ara és quan es troba a faltar el so del “biwa” (6). Digué el conseller del Mig per a animar el controlador de l'Esquerra a entretenir-los. – Amb aquests afers no tinc temps de lleure i ho he oblidat tot. Emperò, no s'hi podia escapolir i afinà el “biwa” al mode “Banshiki” (7) i tocà una alegre melodia que el conseller del Mig trobà tan delitosa que no pogué fer altrament que agafar una cítara i tocaren plegats, i ho feren d'una manera que no era d'aquest món. El tinent del Tercer Rang prengué una flauta travessera i el del Quart Rang seguí el ritme picant de mans. El tinent del Cos de la Guàrdia Imperial cantà “La mar d'Ise” (8) amb una veu certament preciosa. Sa Majestat que àdhuc ho escoltava amb interès pensà que era cosa nova la placidesa i l'escalf amb què tocava el conseller del Mig puix que eren migrades les ocasions en què ho feia. L'emperador, com l'endemà era un jorn d'abstinència i volia retirar-se abans de què es fes massa de nit, prengué l'arrel més llarga de les del bàndol de l'esquerra i se l'endugué. A punt de marxar, el conseller del Mig recità “La rosa al peu de l'escala” (9), i ho féu tan bé que el jovent d'allà l'hauria seguit fascinat fins a la sortida per a no deixar d'escoltar-lo. S'adonà amoïnat de quina manera havia desatès aquella princesa. Li hauria agradat visitar-la, mes s'havia fet tard i no li plauria, i tot i jeure al llit no podia dormir i murmurejà “...l'home no tindria penes d'amor” (10). - - - - - - 6 – Biwa (琵琶) : instrument musical semblant a un llaüt. 7 – (393 – 23) Banshikchô (盤渉調). “Mode Banshiki” és una successió, en una melodia, de tons i semitons situats d'una manera determinada i que constitueix una escala tipus en l'estil “Gagaku” (雅楽), literalment "música elegant", música clàssica japonesa que s'interpretava en la cort imperial. 8 – (393 – 26) “Ise no umi” (伊勢の海) : “La mar d'Ise”, cançó d'un recull (Saibara :催馬楽) de cançons de la cort del segle vuitè. 9 – (393 – 31) Referència a un poema del poeta xinès Haku Rakuten (白楽天, 772-846), en xinès:: Bai Juyi (白居易),i en l'antiga fonètica xinesa: Po Chü-i : 壅頭ノ竹葉ハ春ヲ経テ熟ス。階底ノ薔薇ハ夏ニ入リテ開ケタリ. Poema de l'antologia poètica Wakan Rôeishû (和漢朗詠集). Recull de poemes japonesos i xinesos compilats per Fujiwara no Kintô (藤原 公任, 966 – 1041) l'any 1013. 10 – (393 – 36) Referència a un altre poema de l'antologia poètica Wakan Rôeishû (和漢朗詠集). Recull de poemes japonesos i xinesos compilats per Fujiwara no Kintô (藤原 公任, 966 – 1041) l'any 1013 . 夏の夜を寝ぬに明けぬと言ひおきし人は物をや思はざりけむ. o0o

18 de desembre de 2021

堤中納言物語 -20- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言

EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA 方人の殿上人、心々に取りいづる根の有樣、何れも〳〵劣らず見ゆる中にも、左のは、猶なまめかしきけさへ添ひてぞ、中納言のし出で給へる、合せもて行く程に、「持(ぢ)にやならむ。」と見ゆるを、左の終てに取り出でられたる根ども、更に心及ぶべうもあらず。三位中將、言はむ方なく守り居給へり。  「左勝ちぬるなめり。」 と、方人の氣色、したり顔に心地よげなり。 根合せ果てて、歌のをりになりぬ。左の講師(かうじ)左中辨、右のは四位の少將。讀みあぐるほど、小宰相の君など、「いかに心つくすらむ。」と見えたり。  「四位少將、いかに。臆すや。」 と、あいなう、中納言後見給ふほど、妬げなり。  左君が代の長きためしにあやめ草千尋に餘る根をぞひきつる  右  なべてのと誰か見るべき菖蒲草(あやめぐさ)淺香の沼の根にこそありけれ と宣へば、少將、  「更に劣らじものを。」 とて、  何れともいかゞわくべき菖蒲草同じ淀野に生ふる根なれば と宣ふ程に、上聞かせ給ひて、ゆかしう思し召さるれば、忍びやかにて渡らせ給へり。 宮の御覽ずる所に寄らせ給ひて、  「をかしき事の侍りけるを、などか告げさせ給はざりける。中納言・三位など方別るゝは、戲れにはあらざりける事にこそは。」 と宣はすれば、  「心に寄る方のあるにや。別くとはなけれど、さすがに挑ましげにぞ。」 など聞えさせたまふ。  「小宰相・中將が氣色こそいみじかめれ。何れ勝ち、負けたる。さりとも中納言は、負けじ。」 など仰せらるゝや仄聞ゆらむ、少將、御簾の中怨めしげに見遣りたる尻目も、らう〳〵じく、愛敬づき、人より殊に見ゆれど、なまめかしう恥しげなるは、猶類無げなり。 La gent de palau trià les arrels de llur grat, cap d'elles inferior a les altres, emperò, les del bàndol de l'esquerra tenien l'afegit de l'encant aportat pel conseller del Mig. Es compararen les arrels d'ambdós bàndols i semblava que no hi hauria vencedors ni vençuts. Les arrels triades per l'esquerra superaren totes les expectacions. El tinent del Tercer Rang s'ho mirà bocabadat. Semblava que l'esquerra havia guanyat i la gent d'aquest bàndol posà cara de triomf i de satisfacció. Una vegada acabada la competició era el moment de la poesia. El llegidor del bàndol de l'esquerra fou el controlador de l'Esquerra i el de la dreta el tinent del Quart Rang. La dama Kaishô i els altres eren frisosos mentre es llegien els poemes, – Què li passa al tinent del Quart Rang? Està nerviós? Els del bàndol de la dreta eren gelosos del suport que el conseller del Mig havia donat a ses companys. El poema de l'esquerra : Que sigui etern vostre regnat mon Senyor i com a mostra aquests lliris desplantats amb arrels de mil braces. I el de la dreta : Qui pensaria que són de qualsevol lloc tots aquests lliris? Llurs arrels dels aiguamolls d'Asaka són arribades. (5) El tinent digué : – Aquest no serà pas inferior a cap d'altre. – I féu : Qui ho diria quins lliris són els millors? Totes les arrels són crescudes igualment a les terres de Yodo. Mentrestant, l'emperador que n'havia sentit parlar, s'hi passà furtivament encuriosit i s'apropà a l'emperadriu que s'ho mirava. – Per què no m'heu fet saber d'un esdeveniment tan entretingut? Haver el conseller del Mig i el tinent del Tercer Rang competint en bàndols diferents no és cap facècia! – Diria que tenen llurs partidaris, mes qui no els posaria en bàndols contraris? - digué l'emperadriu. – La dama Kosaishô i el tinent semblen força excitats, qui guanya o perd? Sigui com sigui el conseller del Mig no perdrà. – Potser quelcom d'allò que digué l'emperador li arribà al tinent, i la mirada d'esquitllentes que féu amb retret cap a la persiana, rere la qual hi havia l'emperador, era gentil i agradosa. Semblava superior als altres, emperò, son encant i afabilitat havien trobat son parió. - - - - - - 5 – (392) El cinquè vers té vuit síl·labes en lloc de les set prescrites. o0o

11 de desembre de 2021

堤中納言物語 -19- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言 EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA

中納言、さこそ心にいらぬ氣色なりしかど、その日になりて、えも言はぬ根ども引き具して參り給へり。小宰相の局に先づおはして、  「心幼く取り寄せ給ひしが心苦しさに、若々しき心地すれど、淺香の沼を尋ねて侍り。さりとも、まけ給はじ。」 とあるぞ頼もしき。何時の間に思ひ寄りける事にか、言ひ過ぐすべくもあらず。  「右の少將おはしたむなり。何處(いづこ)や。いたう暮れぬ程ぞよからむ。中納言はまだ參らせ給はぬにや。」と、まだきに挑ましげなるを、少將の君、  「あな、をこがまし。御前(おまへ)こそ、御聲のみ高くておぞかめれ。彼は東雲より入り居て、整へさせ給ふめり。」 などいふ程にぞ、かたちより始めて同じ人とも見えず、恥しげにて、  「などとよ。この翁、ないたう挑み給ひそ。身も苦し。」とて、歩み出で給へり。御年の程ぞ、二十に一二ばかり餘り給ふらむ。  「さらば疾くし給へかし。見侍らむ。」 とて、人々參り集ひたり。 Tot i que el conseller del Mig no semblava pas massa interessat, quan arribà el jorn s'hi presentà amb unes arrels impossible de descriure. Primer de tot, anà a la cambra de la dama Kosaishô. – És una llàstima que no hàgiu estat massa entesa en triar-me per al vostre bàndol i he fet la criaturada d'anar als aiguamolls d'Asaka a cercar-ne. Tot i així, no crec que perdeu - i n'era ben convençut. Com se li havia acudit? Res no es podia dir per a expressar-ho millor. El tinent del Tercer Rang ja hi era. – On es fa el concurs? Millor començar abans que sigui massa fosc. No ha arribat encara el conseller del Mig? Digué amb un impulsiu to competitiu. La dama Shôshô contestà : – Oh, sou un descarat! No crideu tant, que sou vós qui sembla arribar tard. Ell és ací des de l'alba, i sembla que ho té tot preparat. Mentre deien açò entrà el conseller amb tan esplèndida presència que no semblava pas la mateixa persona. – Què voleu dir? Si us plau, no imposeu a la gent gran un desafiament massa dur, seria dolençós. Digué el conseller que no tindria un o dos anys més de vint! – Doncs, bé, doneu-vos pressa. Nosaltres us mirarem. I la gent s'hi aplegà. o0o

5 de desembre de 2021

堤中納言物語 -18- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 五 逢坂越えぬ權中納言

EL CONSELLER ADJUNT DEL MIG NO POGUÉ TRAVESSAR LA LÍNIA 琴・笛など取り散らして、調べまうけて待たせ給ふなりけり。ほどなき月も雲隱れけるを、星の光に遊ばせ給ふ。この方のつきなき殿上人などは、眠たげにうち欠伸つつ、すさまじげなるぞわりなき。  御遊び果てゝ、中納言、中宮の御方にさし覗き給ひつれば、若き人々心地よげにうち笑ひつゝ、  「いみじき方人參らせ給へり。あれをこそ。」 など言へば、  「何事せさせ給ふぞ。」 と宣へば、  「明後日(あさて)根合せし侍るを、何方には寄るらむと思し召す。」 と聞ゆれば、  「あやめも知らぬ身なれども、引きとり給はむ方にこそは。」 と宣へば、  「あやめも知らせ給はざなれば、右には不用にこそは。さらば此方(こなた)に。」 とて、小宰相の君、押し取り聞えさせつれば、  「御心も寄るにや。斯う仰せらるゝ折も侍りけるは。」 とて、憎からずうち笑ひて出で給ひぬるを、  「例のつれなき御氣色こそ侘しけれ。かゝるをりは、うちも亂れ給へかし。」 とぞ見ゆる。右の人、  「さらば此方には、三位の中將を寄せ奉らむ。」 と言ひて、殿上に呼びにやり聞えて、  「かかる事の侍るを、『此方に寄らせ給へ。』と頼み聞ゆる。」 と聞えさすれば、  「ことにも侍らぬ心の思はむ限りこそは。」 と、頼もしう宣ふを、  「さればこそ、この御心は底ひ知らぬこひぢにもおりたち給ひなむ。」 と、互(かたみ)に羨むも、宮はをかしう聞かせ給ふ。 Els musics els esperaven amb “kotos” (3) i flautes arranjats i afinats. Una lluna de poca durada era amagada pels núvols i tocaren a la llum dels estels. Hi havia gent de la cort que no tenia cap afinitat amb la música i badallaven tot ensopits amb una aclaparadora indiferència. Una vegada acabat l'entreteniment el conseller del Mig anà a veure l'emperadriu. Ses joves dames de companyia digueren somrients i complagudes : – Un gran company del nostre bàndol ha vingut. És aquell que ens cal! – Què esteu fent? – Demà passat tenim un concurs d'arrels de lliri(4). Quin bàndol preferiu? – Com no en sé res de lliris, el bàndol que em triï. – Doncs com sembla que no en sabeu res, no sereu de servei al bàndol de la dreta. Veniu, doncs, cap a ací. La dama Kosashô el portà a son costat. Potser ell ho preferia. – Oh! Una ocasió per a parlar-me així, no? Digué complagut amb un somrís i eixí. – Que decebedor! Sempre tant altiu! En moments com aquests podria estar més distés. Açò els hi semblà. La gent de la dreta digué : – Bé, així doncs, haurem el tinent del Tercer Rang. I el feren cridar de palau. – Hi ha aquest concurs, i ens agradaria que fóssiu al nostre bàndol. – Avinent doncs. Ho faré el millor que sàpiga. - digué tot convençut. – Per açò us ho demanem. Amb aquesta actitud us posarem a l'aiguamoll més pregon, i us enfangareu com un acte d'amor, segur. I amb tothom ben engelosit ho sentí l'emperador tot divertit. - - - - - - 3 – (389) Koto (琴) : instrument musical de tretze cordes semblant a una cítara que es toca en posició horitzontal. 4 - /390 – 05) Ayame () : Lliri. Joc que es celebrava el dia cinc de la cinquena lluna. Es reunien dos grups, situats a dreta i a esquerra, i consistia en arrencar lliris d'un jardí o d'un camp, i el grup que treia els exemplars amb les arrels més llargues n'era el guanyador. o0o