徒然草 - 211 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -211- - - -

萬の事は頼むべからず。愚かなる人は、深くものを頼むゆゑに、うらみ怒ることあり。勢ひありとて頼むべからず、こはき者まづ滅ぶ。財多しとて頼むべからず、時の間に失ひやすし。才ありとて頼むべからず、孔子も時に遇はず〔史記に「孔子于2七十餘君1無レ所レ遇。」〕。徳ありとてたのむべからず、顔囘も不幸なりき〔論語に「有2顔囘者1不幸短命死。」〕。君の寵をも頼むべからず、誅をうくる事速かなり。奴したがへりとて頼むべからず、そむき走ることあり。人の志をも頼むべからず、かならず變ず。約をも頼むべからず、信（まこと）あることすくなし。身をも人をも頼まざれば、是なる時はよろこび、非なる時はうらみず、左右（さう）廣ければさはらず、前後遠ければふさがらず、せばき時はひしげくだく〔壓し碎く〕。心を用ゐること少しきにしてきびしき時は、物に逆（さか）ひ爭ひてやぶる。寛（ゆる）くして柔かなるときは、一毛も損ぜず。人は天地の靈なり。天地はかぎるところなし。人の性（しゃう）何ぞ異ならむ。寛大にして窮らざるときは、喜怒これにさはらずして、物のためにわづらはず。 - - - Un no hauria de refiar-se de tot. L’estúpid es refia molt de les coses i açò el fa ressentit i enutjat. Si ets poderós, no te’n refiïs. El fort és el primer a caure. Si tens moltes riqueses, no te’n refiïs, les perdràs en un no-res. Si tens coneixements, no te’n refiïs. Ni Confuci (351) fou considerat en son temps. Si ets virtuós, no te’n refiïs. Àdhuc Gankwai (352) fou malaurat. No te’n refiïs dels favors de ton senyor. El càstig et pot arribar de sobte. Tampoc no te’n refiïs de l’obediència dels servents, et giraran l’esquena i fugiran. No te’n refiïs de la bona voluntat dels altres, canviarà del cert. No te’n refiïs de les promeses, no són allò que diuen. Si no te’n refies de tu mateix ni dels altres, gaudiràs quan les coses vagin bé i no patiràs quan vagin maldades. Si eixamples tes límits sens restriccions, sens impediments davant o darrere, no seràs constret. Quan oprès seràs esclafat i esbotzat. Si ton cor és desatend i estricte hauràs confrontacions i la lluita et trencarà. Si ets distès i flexible no et tocaran ni un pèl. L’ésser humà és la meravella del cel i la terra (353). El cel i la terra no tenen límits. Per què hauria d’ésser diferent la natura humana? Quan s’és generós i sens restriccions, si s’és més enllà del goig i de l’enuig, res no us afectarà. - - - - - - - - - 351 – (351 – 06) Referència al Shiji (史記) : Memòries històriques del gran historiador. Obra de Sima Qian (司馬遷, 145 a.e.c.-85 a.e.c.). 352 - (351 – 07) Era Yan / Yen Hui (顏回, 521?-481 a.e.c.), el principal deixeble de Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.). 353 – (352 – 18) Referència al Shujin (書経). És un dels cinc clàssics de la literatura xinesa. Segons la tradició va ser compilat per Kongzi/Confuci (孔子, 551-479 a.e.c.), però va ser va extensivament revisat cap al segle I a.e.c. Textos que descriuen les formes social, administratives i cerimonials de la dinastia Zhou (周朝, 1046-771 a.e.c.). Els cinc llibres clàssics són : - Llibre de la Poesia : Shijing (詩經). - Llibre de la Història : Shujin (書経). - Llibre dels Ritus : Liji (礼記). - Llibre dels Canvis : Yijing (易經). - Annals de Primavera i Tardor : Chinqui (春秋). o0o . . .

小林 一茶 -40- Kobayashi Issa (1763-1828) Selecció de “haiku”(俳句 ). Composició poètica japonesa que consta de disset síl·labes en la mesura 5-7-5. 隠家は昼時分さす初日哉 かくれがは　ひるじぶんさす　はつひかな Kakurega wa-hiru jibun sasu-hatsu hi kana Al meu aixopluc brilla el sol del migjorn dia de cap d'any. 壁の穴や我初空もうつくしき かべのあなや　わがはつぞらも　うつくしき Kabe no ana ya-waga hatsuzora mo-utsukushiki Pel forat del mur el meu primer cel de l'any és ben preciós. o0o

徒然草 - 210 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -210- - - -

喚子鳥〔古今三鳥の一としてやかましく云ふ鳥、郭公鳥であらうと云ふ。〕は春のものなりと許りいひて、いかなる鳥ともさだかに記せる物なし。ある眞言書の中（うち）に、喚子鳥なくとき招魂の法〔死者の魂を呼び招く秘法〕をば行ふ次第あり。これは鵺（ぬえ）〔梟の類〕なり。萬葉集の長歌（ながうた）に、「霞たつ永き春日（はるび）の〔同卷一、「ぬえこどりうらなけ居れば」云々〕。」など續けたり。鵺鳥も喚子鳥の事樣に通ひて聞ゆ。 - - - Es diu : - Yabukodori, au de primavera...... (348) Emperò, no hi ha cap escrit que indiqui quina mena d’au és. En un determinat texte de la secta Shingon es descriuen els rituals de les invocacions als esperits quan canta un yobukodori. Açò es refereix al “nue” (349). En un poema del Man’yôshû (350) es llegeix : - S’alça la boira Llarg jorn de primavera. Semblaria com si el “nue” i el “yobukodori” s’assemblessin. - - - - - - 348 – (350 – 01) Yabukodori (喚子鳥) : rossinyol, becadell. Referència al poema no. 29 del Kokin Wakashû (古今和歌集) : をちこちのたづきも知らぬ山中におぼつかなくも呼子鳥かな. 349 – (350 – 05) Nue (鵺) : Ocell de nit. Un “Nue” (鵺) és un criatura llegendària dintre del folklore japonès. Se la descriu amb el cap d'un mico, el cos d'un ós rentador, les potes d'un tigre i una serp per cua. Sembla ser que segons la llegenda pot transformar-se en un núvol negre i desplaçar-se pel cel. Se'l considera de mal averany i causant de malalties. El caràcter és un combinat de “nit” (夜) i “ocell” (鳥), tot i que a vegades també està representat amb caràcters diferents : 空 (cel) i 鳥 (ocell), amb la mateixa pronunciació. També n'hi ha un de més peculiar amb els caràcters completament separats, és a dir dos “kanji”, no com els altres que només en formen un de sol : 虎 (tigre) i 鶇 (merla), en aquest cas la pronunciació és “tora tsugumi”. Segons el Heike Monogatari, durant l'estiu de l'any 1153 l'emperador Konoe (近衛天皇, 1139-1155 ) es va posar malalt després de tenir terribles malsons cada nit on un núvol negre se li apareixia cap a les dues de la matinada sobre la teulada del palau de Kioto. Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106-1180) va ser l'escollit per protegir el sobirà. Va pujar a la teulada i va disparar una fletxa al núvol del qual va caure un “nue” mort. Yorimasa en va llençar el cos al mar on es va enfonsar. Hi ha una variant que explica que el “nue” mort va arribar surant fins a una platja i la gent del lloc, temorencs d'una maledicció, el van enterrar allà. Trobem les primeres referències a “Nue” en el Kojiki (古事記 - Annals de fets del passat) i també en parla el Wamyô Ruijushô (倭名類聚抄, llibre 18 – Noms japonesos classificats i anotats), diccionari japonès de caràcters xinesos, obra datada cap l'any 938,. El seu autor és Minamoto no Shitagô (源順, 911-983) que en va començar la compilació l'any 934 d'acord amb les instruccions de la filla de l'emperador Daigo (醍醐天皇, 885-930). Ens han arribat dues edicions : una en vint volums publicada l'any 1617, i un altre de deu de l'any 1883. 350 – (350 – 06) Referència al poema no. 05 del primer volum del Man’yôshû (万葉集　第一巻　雜歌 5) : [題詞]　幸讃岐國安益郡之時軍王見山作歌. [訓読]霞立つ 長き春日の 暮れにける わづきも知らず むらきもの 心を痛み ぬえこ鳥 うら泣け居れば 玉たすき 懸けのよろしく 遠つ神 我が大君の 行幸の 山越す風の ひとり居る 我が衣手に 朝夕に 返らひぬれば 大夫と 思へる我れも 草枕 旅にしあれば 思ひ遣る たづきを知らに 網の浦の 海人娘子らが 焼く塩の 思ひぞ焼くる 我が下心. - - - o0o

徒然草 - 209 - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -209- - - -

人の田を論ずるもの、訟（うた）へにまけて嫉（ねた）さに、その田を刈りて取れとて、人をつかはしけるに、まづ道すがらの田をさへ刈りもて行くを、「これは論じ給ふ所にあらず。いかにかくは。」といひければ、刈るものども、「その所とても刈るべき理なけれども、僻事せむとてまかるものなれば、いづくをか刈らざらむ。」とぞいひける。ことわりいとをかしかりけり。 - - - Un home hagué un plet a causa de l’arrossar d’una altra persona i el perdé. Vexat envià uns homes dient-lis : - Talleu l’arròs d’aquell camp i porteur-me’l. Primer de tot, els homes tallaren també altres arrossars mentre feien camí. Quan algú els digué : - Aquestes parts no són les del plet. Per què les talleu? Els homes contestaren : - No hi ha cap raó per a tallar-les, mes, quan es fa una cosa que no té cap sentit ja no ve d’aquí quins arrossars tallem. Una raó molt singular. -- - - o0o

然草 - 208 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -208- - - -

經文などの紐〔卷物の經文で紐がある。〕を結ふに、上下（うへした）より襷にちがへて〔襷のやうに交叉し〕、二すぢの中（なか）より、わな〔紐の曲つた先を云ふ。〕の頭（かしら）を横ざまにひき出すことは、常のことなり。さやうにしたるをば、華嚴院の弘舜僧正〔傳不詳〕解きて直させけり。「これはこの頃やう〔近代風、當世風〕のことなり。いと見にくし。うるはしくは〔完全なのは〕、たゞくるくると捲きて上より下へ、わなの先を挿（さしはさ）むべし。」と申されけり。ふるき人にて、かやうのこと知れる人になむ侍りける。 - - - Normalment, quan es lliga la cinta d’un rotlle de sutres es passa la cinta de dalt a baix, es fa una llaçada al mig i s’estira l’extrem per sota l’encreuament. L’abat Kôshun (347), del temple de Kegon-in, deslligà una vegada una cinta llaçada i la tornà a lligar tot dient : - Aquesta és la faisó d’ara i no és gens agradable. La faisó elegant de fer-ho és enrotllar la cinta de dalt a baix i subjectar l’extrem per dessota. Era un home d’edat avançada i en sabia d’aquestes coses. - - - - - - 347 – (347 – 03) Kôshun Sôjô (弘舜僧正, ¿-?). No hi ha dades biogràfiques. Cap a l’any 1320 va presidir cerimònies religioses. - - - o0o

徒然草 - 207 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -207- - - -

龜山殿〔嵯峨龜山の仙洞御所〕建てられむとて、地を引かれけるに、大きなる蛇（くちなは）數もしらず凝り集りたる塚ありけり。この所の神なりといひて、事の由申しければ、「いかゞあるべき。」と敕問ありけるに、「ふるくよりこの地を占めたるものならば、さうなく掘り捨てられがたし。」とみな人申されけるに、この大臣一人、「王土に居らむ蟲、皇居を建てられむに、何の祟りをかなすべき。鬼神は邪なし。咎むべからず。唯皆掘りすつべし。」と申されたりければ、塚をくづして、蛇をば大井川に流してけり。更にたゝりなかりけり。 Quan s’era anivellant el terreny per a construir el palau de Kameyama (345) trobaren un munt de terra ple de grosses serps totes entortolligades. Hom digué que eren les deïtats del lloc i ho digueren a sa majestat que preguntà què s’hauria de fer. Quan tothom digué : - Aquestes serps són al lloc des d’antic. No se les pot treure de qualsevol manera. El primer ministre (346) digué : - Quina maledicció poden causar unes criatures en terreny imperial on s’ha de fer un palau? Els esperits no són malignes. No maleiran ningú. Simplement s’han de treure d’allà. Desferen el munt de terra i deixaren les serps al riu Ôi. No hi hagué cap maledicció. - - - - - - - - - 345 – (346 – 01) Kameyamadono (龜山殿), temple construït per l’exemperador Go-Saga (後嵯峨天皇, 1220-1272). 346 – (346 – 08) Tokudaiji Sanemoto (徳大寺 実基) era Fujiwara no Sanemoto (藤原実基, 1201-1273). o0o

徒然草 - 206 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -206- - - -

徳大寺右大臣殿〔公孝、後太政大臣〕檢非違使の別當のとき、中門にて使廳の評定行はれけるほどに、官人（くゎんにん）章兼が牛はなれて、廳のうちへ入りて、大理〔同檢非違使別當の唐名〕の座の濱床〔三尺四方、高さ一尺の臺四つを合し上に疊を敷き帳を埀れし貴人席〕の上にのぼりて、にれ〔獸の反芻〕うち噛みて臥したりけり。重き怪異（けい）なりとて、牛を陰陽師のもとへ遣すべきよし、おの＼／申しけるを、父の相國聞きたまひて、「牛に分別なし、足あらばいづくへかのぼらざらむ。■（兀〈尢〉＋王：おう：弱い：大漢和7559）弱（わうじゃく）の官人、たま＼／出仕の微牛をとらるべきやうなし。」とて、牛をば主にかへして、臥したりける疊をばかへられにけり。あへて凶事なかりけるとなむ。怪しみを見て怪しまざる時は、怪しみかへりてやぶる〔千金方に「見レ怪不レ怪、其怪自壞。」〕といへり。 - - - Una vegada, el ministre Tokudaiji (343), quan era intendent de policia, era reunit amb son personal a la Porta del Mig, el bou d’un oficial de nom Akikane s’extravià i entrà on s’estaven. Pujà a la tarima on s’asseia l’intendent i s’hi ajagué tot remugant. Hom pensà que allò erea un portent extraordinari i deciciren enviar el bou a un mestre del Yin-Yang. Quan el primer ministre (344), pare de l’intendent, ho sentí digué : - Un bou no té discerniment. Com té potes no hi ha lloc on no pugui pujar-s’hi. No és assenyat privar un oficial amb pocs recursos del pobre bou per a anar a son servei. Féu tornar el bou a son amo i canvià l’estora on l’animal s’hi havia ajagut. Arran d’açò no hi hagué cap desgràcia. Es diu que si es veu un portent i no se’n fa cas, el portent deixa d’ésser-ho. - - - - - - - - - 343 – (344 – 01) Tokudaiji no Ôki Otodo (徳大寺の太政大臣) era Fujiwara no Kintaka (藤原公孝,1253-1305). 344 – (344 – 12) Tokudaiji Sanemoto (徳大寺 実基) era Fujiwara no Sanemoto (藤原実基, 1201-1273). - - - o0o