NTCJ 02 養老 Kôrô (També apareix sota la seva altra pronunciació “Yôrô”, i significa “Tenir cura de la gent gran”). El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥). L'argument gira al voltant de d'una famosa deu d'aigua miraculosa: 養老の滝. L'emperador Yûryaku envia un missatger per esbrinar els orígens d'aquesta font de l'eterna juventud, Allà el missatger imperial troba un llenyataire i li pregunta sobre l'aigua. Poc després apareixen el déu de la muntanya i una de les trenta-set formes de la deessa Kannon, “la misericordiosa”, i tots fan lloances a l'aigua miraculosa beneïda pels déus. L'emperador en qüestió era Yûryaku Tennô (雄略天皇, 418-479), i les seves ordres de la recerca es troben al : "Zokunihongi " (続日本紀 – 七 - ) : ...................《養 老元年（七一七）十一月癸丑【十七】》○癸丑。天皇臨軒。詔曰。朕以今年九月。到美濃国不破行宮。留連数日。因覧当耆郡多度山美泉。自盥手面。皮膚如滑。 亦洗痛処。無不除愈。在朕之躬。甚有其験。又就而飲浴之者。或白髪反黒。或頽髪更生。或闇目如明。自余痼疾。咸皆平愈。昔聞。後漢光武時。醴泉出。飲之 者。痼疾皆愈。符瑞書曰。醴泉者美泉。可以養老。蓋水之精也。寔惟。美泉即合大瑞。朕雖庸虚。何違天.......... És una continuació del clàssic Nihongi 日本紀), també anomenat Nihonshogi (日本書紀) : Cròniques del Japó (720), i és també de l'època Nara (710-794). i també al : "Jikkinshô", o "Jikkunshô" (十訓抄 – aprox. 1252): “El tractat de les deu regles”. Compilació de principis morals. Segons un manuscrit és obra de Rokuhara Nirozaemon (六波羅二臈左衛門), i del qual no hi ha pràcticament dades. Actualment, però, es creu que l'autor és un altre Rokuhara, en aquest cas, Jirozaemon (六波羅二次郎左衛門), amb la mateixa manca de dades. Una curiositat : D'entre les diverses fonts que van inspirar “El paravent de l'infern” (地獄変 - Jigokuhen) de l'Akutagawa Ryûnosuke (芥川 龍之介, 1892-1927), una és d'aquest llibre. Sobre el tema de deus o fonts d'aigua de l'eterna juventud n'hi ha una munió de llegendes. Entre elles una de xinesa, concretament de les muntanyes de Hunan, i es parla d'una “aigua de crisantem” (菊水), denominació que apareix també en aquesta peça teatral. Sobre la ubicació de 養老 el text ens parla de “.....当耆郡多度山...., però tot i que també hi és així en el Zokunihongi (続日本紀 – 七 - ) esmentat anteriorment, sembla que és una errada. Geogràficament es situa a Motosu (本巣君 - 本巣 és un dels vuit estanys que hi ha al peu del Fuji), a l'actual Gifu. El famós topònim poètic per designar el Japó també el trobem aquí : Akitsushima (秋津島 / 秋津洲) o Tonboshima (蜻蛉島): Illa/País de les libèl.lules. Segons una llegenda el mític i primer emperador del Japó, Jimmu Tennô (神武天皇, va veure des dels cims de les muntanyes del Yamato una terra que tenia la forma d'una libèl.lula, i li atorgar aquest nom: 日本書紀 （巻三） 《神 武天皇三一年（辛卯前六三〇）四月乙酉朔》三十有一年夏四月乙酉朔。皇輿巡幸。因登腋上 間丘。而廻望国状曰。妍哉乎国之獲矣。妍哉。此云 鞅奈珥夜。雖内木錦之真 国。猶如蜻蛉之臀 焉。由是始有秋津洲之号也。昔伊弉諾尊目此国曰。日本者浦安国。細戈千足国。磯輪上秀真国。秀真国。此云袍図莽句爾。復大己貴大神目之曰。玉牆内国。及至饒速日命乗天磐船。而翔行太虚也。睨是郷而降之。故因目之曰虚空見日本国矣。 De fet, però, 秋津島 / 秋津洲 significa “illa/regió de collites”. Va ser posteriorment que els historiadors japonesos es van decantar per 蜻蛉島. Segons ens explica la llegenda del Kojiki (古事記) Jimmu Tennô va néixer el 711 aec i va morir el 585 aec (dates del calendari tradicional japonès). Referències generals i fragments de : - Santaishi (三體詩), una antologia feta pels monjos “Gosan” (五山), textos dels cinc temples de Kioto i de Kamakura, respectivament. Representa als poetes que van inspirar-se en les obres dels escriptors xinesos de l'època T'ang (Du Fu i Li Bai, entre altres). Va ser considerada l'antologia oficial dels “neoconfucianistes” - Kokon Chômonjû (古今著聞集), de Tachibana Narisue (橘成季), de qui es desconeixen dates de la seva vida. Sabem, però, que era un famós interpret de “biwa” (琵琶), una mena de llaüt. La història de la literatura japonesa li reconeix la importància de l'obra esmentada, que és del 1254, i es pot traduir com “Històries escoltades dels escriptors d'antany i d'enguany”, i te unes 726 narracions dividides en trenta parts. - 宴曲集 (Enryokushû), varietat del 歌謡 (kayô), també anomenat 早歌 (sôga). Eren cançons melòdiques molt apreciades per l'aristocràcia, militars i religiosos, i s'interpretaven en festes i celebracions. - 和漢朗詠集 (wakanrôeishû) :"Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar”. Aquí, concretament aquests fragments : 絵本和漢朗詠集　 新撰朗詠集 老人（らうじん）- El vell 老の眠り早く覚めて常に夜を残 す、病の力先づ衰へて年を待たず/老眠早覚常残夜。病力先衰不待年. Un fragment de l'obra ens parla d'un vell va estar per aquelles contrades i es va adormir i quan es va despertar havien passat seixanta anys. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041) Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa. - 閑吟集 (Kanginshû) “Cançons per a les hores de lleure”. És una col.lecció de cançons o poemes melòdics especialment per a ser cantats. Obra atribuida a un poeta anomenat Sôchô, però no hi ha res conclusiu al respecte. Té unes 311 cançons i va tenir molta influència en antologies posteriors, i especialment en el “Kabuki” femení dels orígens , i són per ser interpretades amb shamisen. És del finals del període Muromachi, l'any 1518. Els clàssics xinesos també hi són presents. Aquí, en aquest cas, hi ha una referència del Rongô (論語), “Les Analectes” o “Les Converses de Confuci”. - “Soga monogatari” (曽我物語), on es parla d'un ermità, Hôso (彭祖) que va viure set-cents anys bevent “l'aigua del crisantem” (菊水, kikusui), un altre elixir de la immortalitat : 曽我物語 〔酒の事〕 …………….. 漢書には、「せきそ、みきを えて、天命を助く」と書けり。又、慈童と言ひし者は、七百歳をえて、彭祖（はうそ）と名を返し仙人、菊水とてもて遊びける........ La poesia del Kokinshû (古今和歌集) és un altre clàssic que no podia faltar : No. 343 (anònim) : 我が君は 千代に八千代に さざれ石の 巌となりて 苔のむすまで Que visqui mon Senyor mil vegades vuit mil generacions, fins que els còdols esdevinguin roques colgades de molsa. No. 273 (Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi : 濡れてほす 山路の菊の 露の間に いつか千歳を 我はへにけむ Amarat de la rosada del crisantem pel camí de la muntanya, quan s'eixuga ja han passat mil anys........ No. 002 (Ki no Tsurayuki - 紀貫之, 872-945): 袖ひちて むすびし水の こほれるを 春立つ今日の 風やとくらむ M'he arremangat amb les mans plenes d'aigua glaçada, la descongelarà el vent del primer dia de primavera? El gran Man'yôshû (万葉集) també hi és amb els no. 340 i 3807 : いにしへの七の賢しき人たちも欲りせしものは酒にしあるらし Inclús pels set savis d'antany semblava que el vi era el súmmum del desig. 安積山影さへ見ゆる山の井の浅き心を我が思はなくに És de poca fondària el pou de la muntanya que emmiralla els turons d'Asaka, no ho és però el meu cor. (Dedicat al príncep Kazuraki -葛城皇子, 626-672. Té un comentari que explica el motiu del poema, però com aquí no és el cas només en tradueixo els versos).

徒然草 - 193 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -193- - - -

くらき人〔闇愚者〕の、人をはかりて〔忖度して、推量して〕、その智を知れりと思はむ、更に當るべからず。拙き人の、棊うつことばかりに敏（さと）くたくみなるは、賢き人のこの藝におろかなるを見て、おのれが智に及ばずと定めて、萬の道のたくみ、わが道を人の知らざるを見て、おのれ勝れたりと思はむこと、大きなるあやまりなるべし。文字（もんじ）の法師、暗證（あんじょう）の禪師〔學問を主とする法師、即ち教相を習うて實際的の坐禪を知らぬ僧と、坐禪工夫を主として、教理の研究の足らぬ僧と〕、互（たがひ）にはかりて、おのれに如かずと思へる、共にあたらず。己が境界にあらざるものをば、爭ふべからず、是非すべからず。 - - - Quan un home amb pocs coneixements es mesura amb algú i creu conèixer allò que l’altre sap, va molt equivocat. L’estúpid que pel fet de saber jugar al “go” i tenir-ne destresa veu que una persona intel.ligent no arriba a haver sa mateixa capacitat, o quan un especialista en qualsevol art veu que els altres no en saben tant com ell i es considera superior, comet una gran errada. Si un monjo es dedica a l’estudi de les escriptures i un altre practica la meditación zen i cadascú jutja l’altre es creurà que és superior, i ambdós s’equivocaran. Un no hauria de discutir ni criticar allò més enllà de son abast. - - - o0o

徒然草 - 192 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -192- - - -

神佛（かみほとけ）にも、人の詣でぬ日、夜まゐりたる、よし。 - - - És millor visitar els santuaris i els temples els jorns en què no hi va ningú i de nit. - - - o0o

徒然草 - 191 . . . Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -191- - - -

夜に入りて物のはえ〔物の光彩〕無しといふ人、いと口惜し。萬の物のきら、飾り、色ふし〔色あひ〕も、夜のみこそめでたけれ。晝は事そぎ〔省畧する〕、およすげたる（＊ママ）〔ませた、じみな人目につかぬ〕姿にてもありなむ。夜はきらゝかに花やかなる裝束（さうぞく）いとよし。人のけしきも、夜の火影（ほかげ）ぞよきはよく〔よきものはいよ＼／よく〕、物いひたる聲も、暗くて聞きたる、用意ある、心憎し。匂ひも物の音も、たゞ夜ぞひときはめでたき。さして異なる事なき夜、うち更けて參れる人の、清げなる樣したる、いとよし。若きどち心とどめて見る人は、時をも分かぬものなれば、殊にうちとけぬべき折節ぞ、褻晴れなく〔褻と晴となく、ふだん著と晴著との區別なく〕引きつくろはまほしき。よき男（をのこ）の、日くれてゆするし〔■（三水＋甘：かん：：大漢和17289）し、米汁にて髪を洗ふ事、こゝでは髪を洗ひ梳り〕、女も夜更くる程に、すべり〔退出し〕つゝ、鏡とりて顔などつくろひ出づるこそをかしけれ。 - - - És lamentable l’home que diu que de nit no llueixen les coses. És només de nit que resplendeix la bellesa dels vestits, dels ornaments i dels colors. De dia s’hauria de portar roba senzilla i sòbria. De nit fan goig els vestits llampants i esplèndids. També de nit l’aparença de la gent a la llum de les espelmes és molt més agradable. També una veu en la foscor és més discreta. Els perfums i els sons són realçats. És molt agradable que en una nit sens res en particular vingui algú a palau quan ja és ben fosc tot ben empolainat. Els joves, que s’observen entre ells sens parar esment en l’hora del jorn, haurien de vestir llurs millors robes, tant sigui en ocasions formals com informals, quan es senten més elegants. És plaent quan un home atractiu s’endreça els cabells al vespre, o una dona que quan es fa fosc es retira d’on s’està i, mirall en mà, s’adoba el maquillatge abans de tornar al lloc. - - - o0o

徒然草 - 190 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -190- - - -

妻（め）といふものこそ、男（をのこ）の持つまじきものなれ。「いつも獨り住みにて。」など聞くこそ心憎けれ。「たれがしが婿になりぬ。」とも、又、「いかなる女をとりすゑて〔娶つて家に置いて〕相住む。」など聞きつれば、無下に心劣りせらるゝわざなり。「異なることなき〔特長もない、平凡な〕女を、よしと思ひ定めてこそ、添ひ居たらめ。」と、賤しくもおし測られ、よき女ならば、「この男こそらうたくして〔可愛がつて〕、あが佛〔自分の本尊〕と守りゐたらめ。たとへば、さばかりにこそ。」と覺えぬべし。まして家の内を行ひをさめたる女、いと口惜し。子など出できて、かしづき〔大事にし〕愛したる、心憂し。男なくなりて後、尼になりて年よりたる有樣、亡きあとまで淺まし。いかなる女なりとも、明暮そひ見むには、いと心づきなく憎かりなむ。女のためも、半空（なかぞら）〔中途半端、どつちつかず〕にこそならめ。よそながら時々通ひ住まむこそ、年月へても絶えぬなからひともならめ。あからさまに來て、泊り居（ゐ）などせむは、めづらしかりぬべし。 - - - Allò que no hauria d’haver un home és muller. Em plau que algú digui : - Visc sol. Emperò, quan d’algú es diu : - És el gendre de tal família. O : - Ha près per esposa tal dona i viuen plegats. Es sentirà molt menyspreu per ell. Es pensarà d’ell que és estúpid que consideri maridar una dona sens res d’especial. Si la troba atractiva l’adorarà com si fos son Buda particular. Certament aquest és el cas. Sens esmentar la dona que porta la casa agençada i que no té cap rellevància. És enutjós quan arriben els fills, tenir’ne’n cura i estimar-los. Després de la mort de l’home ella es farà monja, envellirà i serà miserable fins després de sa mort. Sigui com sigui la dona, si ell la veu matí i vespre es sentirà desencantat i exasperat. També la dona es trobarà en una situació d’incertesa. Si viuen separats la relació pot durar molt de temps. Ell la pot visitar alguna vegada i estar-se amb ella, i llurs sentiments podrien revifar-se. - - - o0o

徒然草 - 189 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -189- - - -

今日はその事をなさむと思へど、あらぬ急ぎまづ出で來て紛れ暮し、待つ人は障りありて、頼めぬ〔頼みに思はなかつた〕人はきたり、頼みたる方のことはたがひて、思ひよらぬ道ばかりはかなひぬ。煩はしかりつる事はことなくて、安かるべき事はいと心苦し。日々に過ぎゆくさま、かねて思ひつるに似ず。一年（とせ）のこともかくの如し。一生の間もまたしかなり。かねてのあらまし、皆違ひゆくかと思ふに、おのづから違はぬ事もあれば、いよ＼／ものは定めがたし。不定と心得ぬるのみ、誠にて違はず。 - - - A vegades pensem en fer quelcom avui, mes sorgeix una cosa que cal fer primer de tot i ens entreté tot el jorn, o algú que esperem no pot venir o una visita inesperada. Allò en què comptàvem ens falla i allò imprevist succeix. Un afer que semblava un inconvenient no ho és i allò que hauria d’haver estat fàcil esdevé un maldecap. Els esdeveniments dels jorns no s’assemblen gens a allò que havíem previst. I així és tot l’any, àdhuc tota la nostra vida. Si creiem que tot sortirà al contrari de nostres expectatives hi haurà, naturalment, afers que no ens fallaran, i açò fa que tot sigui més i més difícil de determinar. De l’única cosa de la qual podem ésser certs és la realitat de la incertesa. - - - o0o

徒然草 - 188- - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350).- - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. - - - -188- - - -

ある者、子を法師になして、「學問して因果の理〔佛教の一教義、善因に善果、惡因に惡果ある理〕をも知り、説經などして世渡るたづき〔方法手段〕ともせよ。」といひければ、教のまゝに説經師にならむ爲に、まづ馬に乘りならひけり。「輿、車もたぬ身の、導師〔佛事の時主裁（＊ママ）する人、説經師もその一〕に請ぜられむ時、馬など迎へにおこせたらむに、桃尻にて落ちなむは心憂かるべし。」と思ひけり。次に、「佛事の後、酒など勸むることあらむに、法師のむげに能なきは、檀那〔梵語ダンナパテの畧轉、施主、寺の保護者〕すさまじく思ふべし。」とて、早歌（さうか）〔當時流行した小唄の類であらう。〕といふ事をならひけり。二つのわざやう＼／境（さかひ）に入りければ、愈（いよ＼／）よくしたく覺えて嗜みける程に、説經習ふべき暇（ひま）なくて年よりにけり。この法師のみにもあらず、世間の人なべてこの事あり。若きほどは諸事につけて、身をたて、大きなる道をも成し、能をもつき、學問をもせむと、行末久しくあらます事〔豫期する事〕ども、心にはかけながら、世をのどかに思ひてうち怠りつゝ、まづさしあたりたる目の前の事にのみまぎれて月日をおくれば、事毎になすことなくして身は老いぬ。つひにものの上手にもならず、思ひしやうに身をも持たず、悔ゆれどもとり返さるゝ齡ならねば、走りて坂をくだる輪の如くに衰へゆく。されば一生のうち、むねとあらまほしからむこと〔主として最も希望する事〕の中に、いづれか勝ると、よく思ひくらべて、第一の事を案じ定めて、その外は思ひすてて、一事を勵むべし。一日の中（うち）一時のうちにも、數多のことの來らむ中（なか）に、すこしも益のまさらむことを營みて、その外をばうち捨てて、大事をいそぐべきなり。いづかたをも捨てじと心にとりもちては〔絶えず心に思つては、執著しては〕、一事も成るべからず。たとへば棊（ご）をうつ人、一手もいたづらにせず、人にさきだちて、小をすて大につくが如し。それにとりて、三つの石をすてて、十（とを）の石につくことは易し。十をすてて十一につくことは、かたし。一つなりとも勝らむかたへこそつくべきを、十までなりぬれば惜しく覺えて、多くまさらぬ石には換へにくし。これをも捨てず、かれをも取らむと思ふこゝろに、かれをも得ず、これをも失ふべき道なり。京に住む人、急ぎて東山〔京都の東方に連る諸山の總稱〕に用ありて既に行きつきたりとも、西山〔京都の西なる諸山の總稱〕に行きてその益まさるべきを思ひえたらば、門（かど）よりかへりて西山へゆくべきなり。「こゝまで來著（きつ）きぬれば、この事をばまづいひてむ、日をささぬ〔日を指定せぬ、いつと日限をきめぬ〕ことなれば、西山の事はかへりてまたこそ思ひたためと思ふ故に、一時の懈怠（けだい）すなはち一生の懈怠となる。これをおそるべし。一事を必ず成さむと思はば、他の事の破るゝをも痛むべからず。人のあざけりをも恥づべからず。萬事にかへずしては一（いつ）の大事成るべからず。人のあまたありける中にて、あるもの、「ますほの薄まそほの薄〔まは接頭語、そほは赭色、色の赤い穗のすゝき、ますほはまそほの轉訛で意味は同じだが、當時之を秘傳めかして區別したのである。〕などいふことあり。渡邊（わたのべ）のひじり〔攝津渡邊に住んだ聖僧、傳不詳〕、この事を傳へ知りたり。」と語りけるを、登蓮法師〔傳不詳、作歌許りは詞花集以下の勅撰集にある、此の話は鴨長明の無名抄に出た。〕その座に侍りけるが、聞きて、雨の降りけるに、「蓑笠やある、貸したまへ。かの薄のことならひに、渡邊の聖のがり尋ねまからむ。」といひけるを、「あまりに物さわがし。雨やみてこそ。」と人のいひければ、「無下の事をも仰せらるゝものかな。人の命は雨の晴間を待つものかは、我も死に、聖もうせなば、尋ね聞きてむや。」とて、はしり出でて行きつゝ、習ひ侍りにけりと申し傳へたるこそ、ゆゝしくありがたう覺ゆれ。「敏（と）きときは則ち功あり〔論語に「敏則有レ功。」〕。」とぞ、論語といふ文にも侍るなる。この薄をいぶかしく思ひけるやうに、一大事の因縁〔佛法の後世往生の因縁〕をぞ思ふべかりける。 - - - Un home que volia que son fill esdevingués bonze li digué : - Estudia i aprèn els principis de causa i efecte, predica i et guanyaràs la vida. El fill ho féu i la primera cosa que havia de fer per a ésser bonze era muntar a cavall. Pensà que si el cridaven per a un servei segurament li enviarien un cavall puix que ell no tenia ni palanquí ni carruatge, i si es caigués del cavall seria una vergonya. Tot seguit pensà que si després del servei el convidaven a beure vi i no fos capaç d’una relació social adient la gent en seria malcontenta; així doncs, s’aprengué unes cançons populars. Una vegada apreses aquestes dues coses volgué haver-ne’n mestria, i s’hi dedicà tan plenament que no tingué temps per a aprendre a predicar, i envellí. Açò no és cosa només d’aquest bonze sinó de tothom en general. Quan s’és jove es té tota mena de propòsits, es vol tenir una posició, reeixir en grans afers, ésser mestre en algun art, haver cultura, afrontar així un llunyà futur que descurem mentre creiem en una llarga vida, abocats primer de tot al present i distrets per allò que tenim davant dels ulls. Mesos i jorns que passen, res no s’assoleix i així s’envelleix. A la fi en res no es destaca ni s’esdevé allò que un es proposava. Si un s’empenedeix ja no es podrà fer recular els anys i es decandeix com roda camí avall. Així, de totes les coses que un espera assolir en la vida comparem-les i triem la més important; una vegada escollida, deixem tota la resta i dediquem-nos a una sola cosa. Moltes coses succeiran en el decurs d’un jorn, àdhuc en una hora, acomplim aquelles que ens ofereixin un profit per minso que sigui, renunciem a les altres i afanyem-nos en allò que és important. Si ens hi vinclem sens deixar-les no reeixirem en res. A tall d’exemple, és com el jugador de “go” que no fa cap jugada debades, s’anticipa a l’oponent i perd poc per a guanyar molt. Així doncs, és fàcil perdre tres peces per a guanyar-ne’n deu. Perdre’n deu per a guanyar-ne’n onze és difícil. S’hauria de continuar amb la faisó d’ésser superior encara que només d’una peça, emperò, et desplaurà de perdre’n fins a deu perquè és difícil fer un intercanvi de peces sens guanyar-ne’n moltes. Si no som disposats a perdre’n, només amb l’afany d’agafar les de l’altre, aquesta és la manera de no haver les d’ell i de perdre les nostres. Un home que viu a la capital té un afer urgent a les rodalies de l’est, i quan ja hi ha arribat pensa que si va a les de l’oest pot haver més guanys, i per a açò hauria de tornar enrere i començar per les de l’oest. I pensa : - Ja que he arribat fins ací, faré primer mes afers. Com no hi ha cap jorn fixat per a les rodalies de l’oest, hi aniré qualsevulla altre jorn quan torni. La mandra d’un moment esdevé mandra tota la vida. I açò és de témer. Si estàs decidit de debò a assolir una cosa no t’ha d’amoïnar si les altres no són reeixides. No t’avergonyeixis si els altres se’n riuen de tu. Per a reeixir en un afer important s’ha de renunciar en tots els altres. Entre una munió de persones algú digué : - Hi ha gent que diu “masuho no susuki” (320) i altres “masoho no susuki”. L’home sant de Watanobe sap què diu la tradició. El bonze Tôren (321), que era allà, ho sentí, i com plovia, digué : - Algú té una capa per l’aigua o un paraigües per a deixar-me? Aniria a preguntar-ho a l’home sant de Watanobe. La gent li digué : - No tingueu tanta pressa, espereu que deixi de ploure. - Açò és una estupidesa. La vida d’un home s’aturarà fins que deixi de ploure? Si jo morís o el sant desaparegués, li ho podria preguntar? I s’apressà a sortir per a aprendre allò que deia la tradició sobre aquella qüestió. Crec que és molt d’admirar. Com es diu en les Analectes (322) : - Qui és prest reeixirà. De la mateixa manera que Tôren volia aclarir el dubte sobre “susuki” hauríem de refleccionar sobre la gran importància del fat. - - - - - - - - - 320 – (319 – 27) És tracta de l’eulàlia (Miscanthus sinensis). Sembla ser que “masuho” és una corrupció per “masoho”. “Ma” és un prefix eufemístic i “soho”, com s’indica en el Man’yôshû (万葉集), significa “terra vermella”. Així doncs, es tractaria d’una varietat en què l’espiga és vermellosa. Aquest dubte ja és plantejat en l’obra de Kamo no Chômei (鴨長明, 1153/1155 – 1216) “Mumyôshô” (無名抄). Obra escrita entre 1209 i 1210. El seu títol significa “Tractat sense nom”. Està dividida en vuitanta paràgrafs independents i parla de poesia i d’anècdotes referents a poetes tan antics com contemporanis de Chômei; també descriu els seus pensaments sobre l’art d’escriure i notes sobre el comportament a seguir durant les trobades poètiques tan característiques del seu temps. 321 – (319 – 27) No hi ha dades biogràfiques. Era bonze i poeta. La seva activitat literària es va desenvolupar entre els anys 1166 i 1181. 322 – (319 – 35) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.).- - - o0o