堤中納言物語 -38- TSUTSUMI CHÛNAGON MONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Anònim. Recull de diverses històries entre els segles 11 i 14. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 八 はなだの女御 LES DAMES DE LES FLORS (4)
十の君、 「まろが御前こそ怪しき事にて、くらされて。」 など、いとはかなくて、 朝顔の疾くしぼみぬる花なれば明日も咲くはと頼まるゝかな」 と宣ふにおどろかれて、五の君、 「うち臥したれば、はや寢入りにけり。何ごとのたまへるぞ。まろは華やかなる所にし候はねば、よろづ心細くも覺ゆるかな。 たのむ人露草ごとに見ゆめれば消えかへりつゝ歎かるゝかな」 と、寢おびれたる聲にて、また寢るを人々笑ふ。女郎花の御方、 「いたく暑くこそあれ。」 とて、扇を使ふ。 「『いかに。』とて參りなむ。戀しくこそおはしませ。 みな人も飽かぬ匂ひを女郎花よそにていとゞ歎かるゝかな」 夜いたく更けぬれば、皆寢入りぬるけはひを聞きて、 秋の野の千草の花によそへつゝなど色ごとに見るよしもがな とうち嘯きたれば、 「あやし。誰がいふぞ。覺えなくこそ。」 と言へば、 「人は只今はいかゞあらむ。鵺の鳴きつるにやあらむ。忌むなるものを。」 といへば、はやりかなる聲にて、 「をかしくも言ふかな。鵺は、いかでか斯くも嘯かむ。いかにぞや、聞き給ひつや。」 所々聞き知りてうち笑ふめり。やゝ久しくありて、物言ひやむほど、 「思ふ人見しも聞きしも數多ありておぼめく聲はありと知らぬか」 「このすきものたらけり。あなかま。」 とて、物も言はねば、簀子に入りぬめり。 「あやし。いかなるぞ。一所だに『あはれ。』と宣はせよ。」 など言へば、いかにかあらむ、絶えて答へもせぬほどに、曉になりぬる空の氣色なれば、 La desena germana digué molt impotent : - Ma dama en una situació tan estranya està consirosa. Prompte es marceix La glòria del matí I resta sens flors Espero ta florida Un altre cop al matí. Despertada par sa veu, la cinquena germana digué : - Era ajaguda i m’he adormit de cop. Què estàveu dient? El lloc on serveixo no és pas esplèndid. Us podeu doncs imaginar que tot és poc esperançós per a mi! - Ma confiança Com una tallareta Sembla marcir-se Anirà esvaint-se Amb tota ma dolença. Tenia veu de son i tornà a adormir-se i totes rigueren. La dama de la patrínia digué mentre es ventava : - Quina calor que fa! Què estarà fent ma dama? L’enyoro. El món no és las De la teva bellesa Oh patrínia I el meu enyorament És més i molt més punyent! Ja era fosca nit i totes jeien adormides mentre ell sentia llurs respirs i recità : Sou comparables A les infinites flors dels camps de tardor I mirar-vos molt millor Per poder estimar-vos. - Que estrany! Algú ha parlat, mes no sé qui pot ésser. - Com podria haver una persona ací a aquestes hores? - Serà un tord nocturn que són de mal averany! Aquella de la veu acuitada digué : - La parla és delitosa. Com podria un tord cantar així? I vosaltres, que ho heu sentit? Algunes de les noies havien reconegut la veu i feren mitges rialles. Una mica després, quan havien deixat de parlar : Molt estimades Ja m’heu vist i m’heu sentit Moltes de vosaltres I incertes de ma veu No sabeu pas que sóc jo? (9) - És la xerrameca d’aquell galantejador. Calleu! Com ningú no deia res ell féu aparença d’entrar al balcó. - És estrany. Què passa amb vosaltres? Almenys algú podria ésser contenta de què hagi vingut. Tot i allò que pensessin d`ell callaren i no el contestaren. Mentrestant, el matí s’encetà al cel. - - - - - - 09 – (414 – 12) El tercer vers té sis síl·labes enlloc de les cinc prescrites. o 0 o23 d’abril del 2022
Subscriure's a:
Missatges (Atom)