KOKINSHÛ (古今集) -155-

かすがのまつりにまかれりける時に、物見にいでた りける女のもとに、家をたづねてつかはせりける

Poema enviat a una dona que havia anat a veure el festival del santuari de Kasuga després d'haver esbrinat on vivia.

かすがののゆきまをわけておひいでくる草のはつかに見えしきみはも

かすがののーゆきまをわけてーおいいでくるーくさのはつかにーみえしきみはも

Als camps de Kasuga l'herba que germina esquinça la capa de neu, i així de breu és ma visió de tu!

Poema no. 478

Autor : Mibu no Tadamine (壬生忠岑, act.lit. 892-920).

La seva obra Wakatei Jusshû (Els 10 estils del Waka, 和歌体十種) o Tadamine Juttei ( Els deu estils de Tadamine, 忠岑十体) va ser publicada l´any 945 i va tenir molta influència en la crítica poètica del seu temps, tot i que encara actualment es dubta de la seva autenticitat.
Té una antologia personal : Tadamine Shû (忠岑集) .
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -154-

白浪のあとなき方に行く舟も風ぞたよりのしるべなりける

しらなみのーあとなきかたにーゆくふねもーかぜぞたよりのーしるべなりける

Tot i que la barca solca les blanques ones sens deixar-hi petja, no puc refiar-me del vent com a guiatge.

Poema no. 472

Autor : Fujiwara no Kachion (藤原勝臣, ? - ?)

Només sabem que va viure a la segona meitat del segle IX i que va ocupar càrrecs menors a la cort.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -153-

吉野河いは浪たかく行く水のはやくぞ人を思ひそめてし

よしのがわーいわなみたかくーゆくみずのーはやくぞひとをーおもいそめてし

Com l'aigua del riu Yoshino que s'estavella contra les roques, així d'impetuós és l'amor que et tinc.

Poema no. 471

Autor : Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945)

Crític, escriptor i poeta. Va ser un personatge molt admirat per la seva erudició.
El seu diari : Tosa Nikki (土佐日記, 935?), no només és un dels més importants de l´època Heian, és el primer i el document literari més antic del Japó en forma original.

Es conserven uns 450 dels seus poemes, sense comptar-hi altres aportacions.

És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen).

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -152-

おとにのみきくの白露よるはおきてひるは思ひにあへずけぬべし

おとにのみーきくのしらつゆーよるはおきてーひるはおもいにーあえずけぬべし

Només sento el so de la gebrada blanca del crisantem a la nit, desvetllat, i al pic del migdia, ple de tes pensaments, no pots més i desapareixes, com jo mateix.

Poema no. 470

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師, act. lit. 859-897) Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890). Veure el poema nº 12.
 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i Oficial de la Guàrdia de Palau. Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 - Sanjûrokkasen), com el seu pare.
o0o

KOKINSHÛ (古今集) -151-

はをはじめ,るをはてにて,ながめをかけて時のう たよめと人のいひければよみける

Segons la petició de compondre un poema sobre l'estació de l'any, començant amb la síl.laba は, acabant amb るi incorporant ながめ (vista, escena, contemplació).

花のなかめにあくやとてわけゆけば心ぞともにちりぬべらなる

はなのなかーめにあくやとてーわけゆけばーこころぞともにーちぬべらなる

Tot preguntant-me si els ulls seran assadollats de la visió de les flors, m'hi barrejo i sento com la volença se me'n va mentre cauen.

Nota : Aquest estil de poesia s'anomena “Kotsukamuri”. Aquí la referència és 春/はる.

Poema no. 468

Autor : Sôjô Shôhô (僧正聖宝, ? - 909).
Intendent (別当) del temple de Todaiji l'any 898 i en va ser prelat (僧正) el 902.
o0o