31 de juliol de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -42-

雑 / Temes diversos 雲かかるとを山畑の秋されば思ひやるだにかなしき物を くもかかる-とほやまばたの-あきされば-おもひやるだに-かなしきものを Kumo kakaru-too yamabata no-aki sareba-omoiyaru dani-kanashiki mono o Tot ennuvolat la tardor als camps llunyants de les muntanyes les meves remembrances em fan sentir tristesa Poema no. 1562 o0o o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -41-

雑 / Temes diversos ふけにけるわが身のかげを思ふまにはるかに月のかたぶきにける ふけにける-わがみのかげを-おもふまに-はるかにつきの-かたぶきにける Fukenikeru-waga mi no kage o-omou ma ni-haruka ni tsuki no-katabukinikeru Mentre medito en com la meva ombra és envellida la lluna ara distant se'n va cap al seu ocàs Poema no. 1536 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -40-

雑 / Temes diversos 捨つとならば憂き世を厭ふしるしあらむわれ見ば曇れ秋の夜の月 すつとならば-うきよをいとふ-しるしあらむ-われみばくもれ-あきのよのつき Sutsu to naraba-uki yo o itou-shirushi aran-ware miba kumore-aki no yo no tsuki Si enrere deixés aquest món d'aflicció res odiaria aquesta nit de lluna de tardor nuvolada Poema no.1535 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o

24 de juliol de 2021

堤中納言物語 -09- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三

蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES  さすがに、親たちにも差向ひ給はず、  「鬼と女とは、人に見えぬぞよき。」 と案じ給へり。母屋の簾を少し捲き上げて、几帳隔てて、かく賢しく言ひ出し給ふなりけり。  これを若き人々聞きて、  「いみじくさかし給へど、心地こそ惑へ。この御(おん)遊び物よ。いかなる人、蝶めづる姫君につかまつらむ。」 とて、兵衞といふ人、  いかで我とかむかたないてしかなる鳥毛蟲ながら見るわざはせじ といへば、小大輔といふ人笑ひて、  うらやまし花や蝶やといふめれど鳥毛蟲くさき世をも見るかな などいひて笑へば、  「からしや。眉はしも、鳥毛蟲だちためり。さてはくさきこそ、皮のむけたるにやあらむ。」とて、左近といふ人、  「冬くれば衣たのもし寒くともかはむしおほく見ゆるあたりは 衣(きぬ)など著ずともあらむかし。」など言ひあへるを、とが〳〵しき女聞きて、  「若人達(わかうどたち)は何事言ひおはさうずるぞ。蝶愛で給ふなる人、專(もは)らめでたうも覺えず、けしからずこそ覺ゆれ。さて又鳥毛蟲竝べ、蝶といふ人ありなむやは。唯それが蛻(もぬ)くるぞかし。そのほどを尋ねてし給ふぞかし。それこそ心深けれ。蝶は捕ふれば、手にきりつきて、いとむつかしきものぞかし。又蝶は捕ふれば、瘧病(わらはやみ)せさすなり。あなゆゝしともゆゝし。」 といふに、いとゞ憎さ増りて言ひあへり。  この蟲ども捕ふる童(わらはべ)には、をかしきもの、彼がほしがる物を賜へば、樣々に恐しげなる蟲どもを取り集めて奉る。  「鳥毛蟲は毛などをかしげなれど、覺えねばさう〴〵し。」 とて、螳蜋(いぼじり)・蝸牛(かたつぶり)などを取り集めて、歌ひ詈らせて聞かせ給ひて、我も聲をうちあげて、  「かたつぶりの角の爭ふやなぞ。」 といふことを誦じ給ふ。童の名は「例のやうなるは侘し。」とて、蟲の名をなむ附け給ひたりける。螻蛄男(けらを)・ひきまろ・いなかだち・蚱蜢(いなご)麿・雨彦(あまひこ)など名をつけて召使ひ給ひける。 La damisel·la era prou madura per a no mostrar-se tan directament així davant dels pares, i deia : -- Els dimonis i les dones millor invisibles als ulls de la gent. Així opinava eixerida des de la cambra principal rere una cortina amb una persiana un xic alçada. Les joves a son entorn ho havien sentit. --Açò és molt artec, mes és desconcertant aquest entreteniment! Quina mena de persones serien al servei d'una damisel·la que estima papallones! Digué una d'elles de nom Hyôe i que féu : Fer-li entendre com ho podria fer jo? Oh fugiu d'ací! Mentre siguin erugues no ho miraria mai. I una altra dita Kodai, tota somrient : Tenir enveja de flors i papallones sembla que es diu mes món pudent d'erugues és tot allò que veiem. -- Realment, és massa fort. Ses celles com erugues estirades, ses genives com si les hi haguessin llevat la pell. Digué una dita Sakon : Arriba l'hivern pel fred ens calen vestits i les erugues nombroses podem veure totes al nostre voltant. -- Podríem ben bé passar de la roba. Una dona mordaç sentí allò que deien i féu : -- Vosaltres, jovenetes, de què esteu enraonant? No considero gens admirable la gent que estima les papallones. Sou unes desvergonyides. A més, qui diria papallona com si fos una eruga? Simplement muden de pell, o no? Ella tot el que fa és esbrinar. Açò és assenyat. Quan agafes una papallona amb les mans el polsim se't queda als dits. És molt desagradós. També si la prens amb la mà t'agafen les febres. Ah, és horrible! Allò féu que les jovenetes parlessin encara de manera més provocant. Els nens agafaven els cucs. La damisel·la els donà les coses divertides que ells volien i li collien diverses classes de cucs que feien feredat. Tot i que les erugues tenien una pell d'aparença agradosa no la motivaven gens. Quan li agafaven pregadéus i caragols ella els feia cantar a tota veu i també ella recitava amb veu molt alta : “Banyes del caragol, perquè us baralleu?” (2) Com li desagradaven molt els noms els noms vulgars dels nois, els prengué a son servei sota els noms de Frill, Gripau, Libèl·lula, Saltamartí i Centpeus. - - - - - - - - - - - - 2 – (379 – 18) “かたつぶりの角の爭ふやなぞ.” , referència a un poema del poeta xinès Haku Rakuten (白楽天, 772-846), en xinès:: Bai Juyi (白居易), i en l'antiga fonètica xinesa: Po Chü-i. Aquesta frase es troba també en l'obra de teatre Nô “Yorimasa” (頼政) de Zeami Motokiyo (世阿弥元清, 1363-1443). El Sarugangi aku D(申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que és una obra de 世子 : Zeami (世阿弥). Minamoto no Yorimasa (源頼政, 1106 – 1180) va ser un poeta reconegut, soldat i polític. També era conegut amb el nom de Genzanmi Yorimasa (源三位頼政). Durant la seva llarga vida va servir vuit emperadors diferents i va tenir nombrosos càrrecs, entre ells el de “Cap de l'Arsenal” (Hyôgo no kami – 兵庫の頭). Com a soldat va dirigir l'exèrcit dels Minamoto al principi de la guerra Genpei (源平合戦), que va durar cinc anys,exactament des de l'any 1180 al 1185, i que acabaria amb la desfeta del clan dels Taira i l'inici del govern de Kamakura sota Minamoto no Yoritomo (源頼朝, 1147-1199) el 1192. En el decurs de les batalles entre els Taira i els Minamoto Yorimasa va evitar involucrar-s'hi massa i durant un temps va ser inclús amic dels Taira, especialment de Taira no Kiyomori a qui va servir un temps. Després Yorimasa va decidir no anar contra el seu propi clan, els Minamoto, i es va fer monjo. Temps després, però, el 1180, va començar la guerra Genpei amb la batalla d'Uji (宇治) i Yorimasa va tornar i va dirigir les forces dels Minamoto, conjuntament amb els monjos guerrers del temple Mii-dera (三井寺, també御井寺, però formalment conegut amb el nom 'Onjô-ji, 園城寺) per tal de defensar el temple de Byôdô-in (平等院). Tot i que els monjos havien arrencat les planxes de fusta del pont que duia al temple i evitar d'aquesta manera l'assalt dels Taira, aquests van aconseguir travessar les defenses dels Minamoto i prendre possessió del temple. Amb la desfeta Yorimasa es va suicidar al temple de Byôdô-in . La seva mort és la primera referència històrica del suïcidi d'un samurai davant de la derrota. Segons la llegenda un dels seus soldats va emportar-se el seu cap per evitar que caigués en poder de l'enemic. El va lligar a una pedra i el va llançar al riu Uji perquè ningú no el trobés. El fet de tallar el cap de l'enemic vençut (normalment els militars de rang abans de lluitar s'identificaven amb tots el seus noms i títols per enfrontar-se a oponents de la seva categoria i posició) era molt valorat perquè demostrava la lluita i la victòria sobre un enemic important. Els caps dels morts es rentaven i s'endreçaven escrupolosament per verificar-ne la identitat i s'hi posava una etiqueta amb el nom del vençut, mentre que els caps dels soldats de poca entitat eren rebutjats. El fet de tallar caps no era encoratjat pels oficials perquè distreia els samurais i els feia més vulnerables. o0o

20 de juliol de 2021

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -39-

雑 / Temes diversos 月の色に心を清くそめましや宮こを出でぬわが身なりせば つきのいろに-こころをきよく-そめましや-みやこをいでぬ-わがみなりせば Tsuki no iro ni-kokoro o kiyoku-somemashi ya-miyako o idenu-waga mi nariseba És la lluna clara que ha tintat el meu cor amb el seu color? Si jo mateix no hagués eixit de la capital..... Poema no. 1534 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. o0o

o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -38-

雑 / Temes diversos よもすがら月こそ袖 にやどりけれ昔の秋を思ひ出づれば よもすがら-つきこそそでに-やどりけれ-むかしのあきを-おもひいづれば Yo mo sugara-tsuki koso sode ni-yadorikere-mukashi no aki o-omoiizureba Per tota la nit la lluna ben certament de mes mànigues n'ha fet llar i la tardor d'antany és en ma pensa Poema no. 1533 o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -39- 雑 / Temes diversos 月の色に心を清くそめましや宮こを出でぬわが身なりせば つきのいろに-こころをきよく-そめましや-みやこをいでぬ-わがみなりせば Tsuki no iro ni-kokoro o kiyoku-somemashi ya-miyako o idenu-waga mi nariseba És la lluna clara que ha tintat el meu cor amb el seu color? Si jo mateix no hagués eixit de la capital..... Poema no. 1534 Nota : El primer vers té 6 síl·labes. o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -37-

雑 / Temes diversos 月を見て心うかれしいにしへの秋にもさらにめぐり逢ひぬる つきをみて-こころうかれし-いにしへの-あきにもさらに-めぐりあひぬる Tsuki o mite-kokoro ukareshi-inishie no-aki ni mo sara ni-meguri ainuru Miro la lluna i alçant-se en mon cor altra vegada em retrobo aquella tardor d'un temps ja passat Poema no. 1532 o0o

10 de juliol de 2021

堤中納言物語 -08- TSUTSUMI CHÛNAGONMONOGATARI HISTÒRIES DEL CONSELLER DE LA RIBERA DEL RIU Obra d’autor anònim d’aproximadament l’any 1055. La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. 三

蟲愛づる姫君 LA DAMISEL.LA QUE ESTIMAVA ELS INSECTES  蝶愛づる姫君の住み給ふ傍に、按察使の大納言の御(おん)女、心にくくなべてならぬさまに、親たち侍(かしづ)き給ふ事限りなし。  この姫君の宣ふ事、  「人々の、花や蝶やと賞づるこそ、はかなうあやしけれ。人は實あり。本地尋ねたるこそ、心ばへをかしけれ。」 とて、萬の蟲の恐しげなるを取りあつめて、「これが成らむさまを見む。」とて、さま〴〵なる籠・箱どもに入れさせ給ふ。中にも、  「鳥毛蟲(かはむし)の心深き樣したるこそ心憎けれ。」 とて、明暮は耳挾みをして、掌(て)のうらにそへ伏せてまぼり給ふ。若き人々は怖ぢ惑ひければ、男(を)の童の物怖ぢせず、いふかひなきを召し寄せて、箱の蟲ども取らせ、名を問ひ聞き、今新しきには名をつけて興(けう)じ給ふ。  「人はすべて粧(つくろ)ふ所あるは惡(わろ)し。」 とて、眉更に拔き給はず。齒黑(はぐろめ)更に「うるさし。穢し。」とてつけ給はず。いと白らかに笑みつゝ、この蟲どもを朝夕(あしたゆふべ)に愛し給ふ。  人々怖ぢ侘びて逃ぐれば、その御方は、いと怪しくなむ詈りける。かく怖づる人をば、  「けしからず放俗(はうぞく)なり。」 とて、いと眉黑(まゆくろ)にてなむ睨み給ひけるに、いとゞ心地なむ惑ひける。  親たちは、「いと怪しく樣異におはするこそ。」と思しけれど、「思し取りたる事ぞあらむや。怪しき事ぞ。」と思ひて、「聞ゆる事は、深くさはらへ給へば、いとぞかしこきや。」と、これをもいと恥しと思したり。  「さはありとも、音聞きあやしや。人はみめをかしき事をこそ好むなれ、『むくつけげなる鳥毛蟲を興ずなる。』と、世の人の聞かむも、いと怪し。」 と聞え給へば、  「苦しからず。萬の事どもを尋ねて、末を見ればこそ事はゆゑあれ。いとをさなき事なり。鳥毛蟲の蝶とはなるなり。」  そのさまのなり出づるを、取り出でて見せ給へり。  「衣とて人の著るもの、蠶(かひこ)のまだ羽つかぬにしいだし、蝶になりぬれば、いとも袖にて、あだになりぬるをや。」 と宣ふに、言ひ返すべうもあらず、あさまし。 Prop d'on vivia una damisel·la que estimava les papallones hi havia la filla de l'inspector gran conseller, Els pares de la damisel·la l'havien vetllat molt acuradament i ella esdevingué una persona de distinció incomparable. Aquesta damisel·la deia : -- L'estimació de la gent per les flors i les papallones és estranya i incomprensible. Qui vol la veritat i cerca l'origen de les coses és de mentalitat interessant. Ella col·leccionava nombrosos insectes de formes i aparences esglaiadores i les posava en capsetes enreixadaes per a mirar com creixien. -- D'entre tots ells són les erugues les que més m'intriguen. Són fascinants. I des del matí fins al vespre, amb el cabell recollir rere les orelles, les portava a les mans amb tota cura, Com les dones a son servei eren aterrides aplegà un grup d'atrevits noiets plebeus i els feia agafar les capses amb els insectes preguntant-lis llurs noms i de posar-ne a aquells que no li eren familiars, i així s'entretenia. --La gent en general s'empolaina i fa malament. Deia ella i mai no es depilava les celles ni s'ennegria les dents perquè era molest i brut i lluïa ses blanquíssimies dents, tota somrient, amb ses estimats insectes matí, tarda i nit. Quan la gent en fugia aterrida la damisel·la els escridassava amb veu molt estranya i amb la gent així atemorida els deia “Vergonya! Vulgars! “ mentre els fitava des de ses negres celles deixant-los ben esmaperduts. Ses pares pensaven que era ben extravagant i eren afligits. – Què en lluca de tot això? Nosaltres creiem que és estrany i li ho diem, llavors ella ens replica amb vivor i ens fa sentir molt malament. – Tot allò els tenia molt avergonyits. -- Potser és així, emperò, et dona mala reputació. A la gent li abelleixen les coses maques. Si hom sent que t'entretens amb erugues fastigoses els hi semblarà molt estrany. -- Açò no m'amoïna gens. Quan us encerca moltes coses fins al final només llavors se'n troba la raó. Açò és molt infantil perquè de les erugues en surten les papallones. I en tragué algunes que eren en transformació. -- Llur seda vesteix la gent que surt dels cucs quan encara no els hi han sortit ales, i quan han esdevingut papallones són abandonats perque són inútils. No hi tenien resposta i restaven desconcertats. - - - - - - 1 - (376 – 18) Ohaguro (お歯黒). Fins a l'era Meij (明治時代, 1868-1912) era costum entre les famílies aristocràtiques d'ennegrir-se les dents (també n'era tradició al sud-est de la Xina, països del sud-est asiàtic i algunes illes del Pacífic). Era més habitual en dones casades, però en altres èpoques també s'aplicava a menors d'edat o quan s'arribava a l'edat adulta. A vegades també ho feien els homes. o0o

3 de juliol de 2021

o0o 西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -36-

雑 / Temes diversos 世中をお思へばなべて散る花のわが身をさてもいづちかもせむ よのなかを-おもへばなべて-ちるはなの-わがみをさても-いづちかもせむ Yo no naka o-omoeba nabete-chiru hana no-waga mi o sate mo-izuchi ka mo semu Quan hi medito en les coses d'aquest món flor caiguda sóc i a la fi pregunto què serà de mi mateix? Poema no. 1471 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -35-

恋 / Amor うとくなる人をなにとて恨むらむ知られず知らぬおりもありしに うとくなる-ひとをなにとて-うらむらむ-しられずしらぬ-をりもありしに Utokunaru-hito o nani tote-uramuramu-shirarezu shiranu-ori mo arishi ni Distanciada per què s'hauria la gent de retreure res? Temps forem desconeguts tant per un com per l'altre Poema no. 1297 o0o

西行 Saigyô (1118-1190). En aquest recull de poemes el seu nom és Saigyô Hôshi (西行 法師): el monjo Saigyô. Selecció dels seus poemes a l'antologia imperial : Shinkokinwakashû (新古今和歌集) -34-

恋 / Amor もの思出てながむるころの月の色にいかばかりなる哀そむらむ ものおもいて-ながむるころの-つきのいろに-いかばかりなる-あはれそむらむ Mono omoite-nagamuru koro no-tsuki no iro ni-ika bakari naru-aware somuramu En meditació mentre miro la lluna quan de tot son color no és sinó l'afegit de la meva dolença? Poema no. 1269 Nota : El primer vers i el tercer tenen 6 síl·labes. o0o