竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -04-


　日暮るるほど、例の集まりぬ。あるいは笛を吹き、あるいは歌をうたひ、あるいは唱歌を し、あるいはうそぶき、扇を鳴らしなどするに、翁出でていはく、「かたじけなく、きたなげなる所に年月をへて物し給ふこと、極まりたるかしこまり」と申 す。「『翁の命、今日明日とも知らぬを、かくのたまふ君逹にも、よく思ひ定めて仕うまつれ』と申すもことわりなり。『いづれも劣り優りおはしまさねば、御 心ざしの程は見ゆべし。仕うまつらん事は、それになむ定むべき』と言へば。これよき事なり。人の御恨みもあるまじ」と言ふ。五人の人々も「よき事なり」と 言へば、翁入りて言ふ。かぐや姫「石つくりの皇子には、仏の御石の鉢といふ物あり。それをとりてたまへ」と言ふ。「くらもちの皇子には、東の海に蓬莱とい ふ山あるなり。それに銀を根とし、金を茎とし、白き玉を実として立てる木あり。それ一枝をりて賜はらん」と言ふ。「今ひとりには、唐土にある火鼠のかはぎ ぬを賜へ。大伴の大納言には、龍の首に五色に光る玉あり、それを取りて給へ。いそのかみの中納言には、燕の持たる子安の貝、ひとつとりて賜へ」と言ふ。 翁、「かたき事どもにこそあなれ。この国にある物にもあらず。かく難き事をば、いかに申さむ」と言ふ。かぐや姫、「何か、難からん」と言へば、翁、「とま れかくまれ申さむ」とて、出て、「かくなむ。聞ゆるやうに見せ給へ」と言へば、皇子逹・上逹部聞きて、「おいらかに、あたりよりだにな歩きそ、とやはのた まはぬ」と言ひて、倦んじて皆帰りぬ。



Al capvespre els joves s'aplegaren com de costum, tocaren flautes i llaüts, cantaren, recitaren i marcaren els ritmes amb llurs ventall. El vell sortí i digué :
--Us heu dignat passar mesos i anys en aquesta nostra mísera casa i em sento molt honorat.

I explicà :

--No es pot saber si la vida d'un vell arribarà a demà, així doncs, li he suggerit que s'ho pensi bé i decideixi amb qui es casarà. Kaguyahime ha dit “No hi ha ningú inferior a l'altre, em caldrà veure la magnitud de llurs sentiments. Em casaré amb aquell que em porti allò que desitjo.” Jo crec que és una bona pensada, així no hi haurà recances.

Els cinc homes digueren :

--Som d'acord.

El vell entrà amb la resposta.

Kahuyahime digué :

El príncep Ishitsukuri : hi ha una cosa anomenada “el bol de pedra de Buda”, que me'l porti.
El príncep Kuramochi : en la mar oriental hi ha una muntanya de nom Hôrai (7). Allà hi creix un arbre amb arrels d'argent, tronc d'or i joies blanques per fruita. Que me'n porti una branca.
El següent que em porti la pell de la Rata de Foc que és a la Xina.
El Gran Conseller Ôtomo que em porti una joia que llueix amb cinc colors i que es troba en el coll d'un drac.
El Conseller del Centre Isonokami que em porti la conquilla “que ajuda l'infantament” de les orenetes.

El vell digué :

--Són proves certament difícils, coses que ni es troben aquí. Com pots demanar tasques tan difícils?

Kaguyahime contestà :

--Què hi ha de tan difícil?

--Sigui com sigui, els hi ho diré.

Contestà el vell i sortí.

--Això és el que ha dit. Porteu-li el que us ha demanat.

Tot sentint allò els prínceps i els altres digueren :

--Hauria estat més senzill dir-nos de no voltar més per ací
I se'n tornaren desplaguts.

- - - - - -

7 - ...... una muntanya de nom Hôrai (蓬莱とい ふ山...) : lloc mític de la Xina on vivien els immortals. Relacionat amb “l'elixir de la immortalitat”.

o0o

竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -03-


この人々、ある時は竹取を呼び出て「娘を吾にた べ」と、ふし拝み、手をすりのたまへど「おのがなさぬ子なれば、心にも従はずなんある。」と言ひて、月日すぐす。かかれば、この人々、家に帰りて物を思 ひ、祈をし、願を立つ。思ひやむべくもあらず。「さりとも、つひに男あはせざらむやは」と思ひて、頼みをかけたり。あながちに心ざし見えありく。

　これを見つけて、翁、かぐや姫に言ふやう「我子の仏、変化の人と申しながら、ここら大 きさまで養ひたてまつる志おろかならず。翁の申さん事は聞き給ひてむや」と言へば、かぐや姫「なにごとをか、のたまはん事は、うけたまはらざらむ。変化の 物にて侍りけん身とも知らず、親とこそ思ひたてまつれ」と言ふ。翁「うれしくも、のたまふものかな」と言ふ。

　「翁、年七十に余りぬ。今日とも明日とも知らず。この世の人は、をとこは女にあふこと をす、女は男にあふ事をす。その後なむ門ひろくもなり侍る。いかでか、さることなくてはおはせん。」かぐや姫のいはく「なんでふ、さることか、し侍らん」 と言へば、「変化の人といふとも、女の身持ち給へり。翁のあらむ限りは、かくてもいますかりなむかし。この人々の年月をへて、かうのみいましつつのたまふ ことを、思ひ定めて、一人一人にあひたてまつり給ひね」と言へば、かぐや姫のいはく、「よくもあらぬかたちを、深き心も知らで、あだ心つきなば、後くやし き事もあるべきを、と思ふばかりなり。世のかしこき人なりとも、深き心ざしを知らでは、あひがたしと思」と言ふ。

　翁いはく、「思ひのごとくも、のたまふものかな。そもそもいかやうなる心ざしあらん人 にか、あはむとおぼす。かばかり心ざしおろかならぬ人々にこそあるめれ」。かぐや姫のいはく、「なにばかりの深きをか見んと言はむ。いささかの事なり。人 の心ざし等しかるなり。いかでか、中に劣り優りは知らむ。五人の中に、ゆかしきものを見せ給へらんに、御心ざしまさりたりとて仕うまつらんと、そのおはす らん人々に申し給へ」と言ふ。「よき事なり」と承けつ。


Un jorn aquests homes digueren al vell que sortís :
--Concediu-nos vostra filla!
De genolls i amb les mans li pregaren, emperò, ell digué :
--No m'és filla natural, no puc decidir-ho jo.
I passaren mesos i jorns. Els homes capficats se'n tornaren a casa, feren invocacions i pregàries, emperò, no pogueren oblidar. “Un jorn l'hauran de maridar”, pensaven i refiant-se d'això tornaven a manifestar llurs sentiments.
Veient això el vell digué a Kaguyahime :
--Estimadíssima filla, encara que ets un ésser sobrenatural en forma humana, ja t'has fet gran i fins ara t'hem educat com millor podíem, escolta allò que t'ha de dir aquell vell.
Kaguyahime féu :
--Què em podeu dir que no escolti? No sé si mon cos és sobrenatural, emperò, us considero mon pare.
El vell digué :
--M'omple de joia sentir-ho. Aquest vell té ja més de setanta anys i no sé què passarà avui o demà. Els homes d'aquest món s'uneixen amb les dones i les dones s'uneixen amb els homes. Després d'això, les famílies creixen i esdevenen pròsperes. Per què no pots fer-ho també tu?
Kaguyahime contestà :
--Com puc fer aital cosa?
El vell digué :
--Encara que ets un ésser sobrenatural tens cos de dona. Mentre jo hi sigui pots continuar així. Pensa en allò que han dit aquests homes en tots els mesos i anys de llurs visites, pren una decisió i casa't amb un d'ells.
Kaguyahime contestà :
--Jo no sóc una gran bellesa, emperò, sens conèixer el fons del cor d'algú em causaria molt dolor si després son afecte no fos constant. Encara que fos l'home més noble del món no m'hi podria casar sens conèixer ses veritables sentiments.
Ell vell digué :
--Jo també ho penso això. Quins haurien d'ésser els sentiments de l'home amb qui et casaries?
Kaguyahime respongué :
--Per conèixer la mesura de llurs sentiments em cal poca cosa. Llur passió és la mateixa. Com esbrinar qui és millor o pitjor? Digueu als cinc homes que aquell que em porti l'objecte que desitjo ses sentiments seran els millors i que jo el serviré.
--És una bona pensada.
El vell hi consentí.

o0o