竹取物語

Taketori Monogatari (obra anònima del segle X)

CONTE DEL VELL QUE TALLAVA BAMBÚS -04-


　日暮るるほど、例の集まりぬ。あるいは笛を吹き、あるいは歌をうたひ、あるいは唱歌を し、あるいはうそぶき、扇を鳴らしなどするに、翁出でていはく、「かたじけなく、きたなげなる所に年月をへて物し給ふこと、極まりたるかしこまり」と申 す。「『翁の命、今日明日とも知らぬを、かくのたまふ君逹にも、よく思ひ定めて仕うまつれ』と申すもことわりなり。『いづれも劣り優りおはしまさねば、御 心ざしの程は見ゆべし。仕うまつらん事は、それになむ定むべき』と言へば。これよき事なり。人の御恨みもあるまじ」と言ふ。五人の人々も「よき事なり」と 言へば、翁入りて言ふ。かぐや姫「石つくりの皇子には、仏の御石の鉢といふ物あり。それをとりてたまへ」と言ふ。「くらもちの皇子には、東の海に蓬莱とい ふ山あるなり。それに銀を根とし、金を茎とし、白き玉を実として立てる木あり。それ一枝をりて賜はらん」と言ふ。「今ひとりには、唐土にある火鼠のかはぎ ぬを賜へ。大伴の大納言には、龍の首に五色に光る玉あり、それを取りて給へ。いそのかみの中納言には、燕の持たる子安の貝、ひとつとりて賜へ」と言ふ。 翁、「かたき事どもにこそあなれ。この国にある物にもあらず。かく難き事をば、いかに申さむ」と言ふ。かぐや姫、「何か、難からん」と言へば、翁、「とま れかくまれ申さむ」とて、出て、「かくなむ。聞ゆるやうに見せ給へ」と言へば、皇子逹・上逹部聞きて、「おいらかに、あたりよりだにな歩きそ、とやはのた まはぬ」と言ひて、倦んじて皆帰りぬ。



Al capvespre els joves s'aplegaren com de costum, tocaren flautes i llaüts, cantaren, recitaren i marcaren els ritmes amb llurs ventall. El vell sortí i digué :
--Us heu dignat passar mesos i anys en aquesta nostra mísera casa i em sento molt honorat.

I explicà :

--No es pot saber si la vida d'un vell arribarà a demà, així doncs, li he suggerit que s'ho pensi bé i decideixi amb qui es casarà. Kaguyahime ha dit “No hi ha ningú inferior a l'altre, em caldrà veure la magnitud de llurs sentiments. Em casaré amb aquell que em porti allò que desitjo.” Jo crec que és una bona pensada, així no hi haurà recances.

Els cinc homes digueren :

--Som d'acord.

El vell entrà amb la resposta.

Kahuyahime digué :

El príncep Ishitsukuri : hi ha una cosa anomenada “el bol de pedra de Buda”, que me'l porti.
El príncep Kuramochi : en la mar oriental hi ha una muntanya de nom Hôrai (7). Allà hi creix un arbre amb arrels d'argent, tronc d'or i joies blanques per fruita. Que me'n porti una branca.
El següent que em porti la pell de la Rata de Foc que és a la Xina.
El Gran Conseller Ôtomo que em porti una joia que llueix amb cinc colors i que es troba en el coll d'un drac.
El Conseller del Centre Isonokami que em porti la conquilla “que ajuda l'infantament” de les orenetes.

El vell digué :

--Són proves certament difícils, coses que ni es troben aquí. Com pots demanar tasques tan difícils?

Kaguyahime contestà :

--Què hi ha de tan difícil?

--Sigui com sigui, els hi ho diré.

Contestà el vell i sortí.

--Això és el que ha dit. Porteu-li el que us ha demanat.

Tot sentint allò els prínceps i els altres digueren :

--Hauria estat més senzill dir-nos de no voltar més per ací
I se'n tornaren desplaguts.

- - - - - -

7 - ...... una muntanya de nom Hôrai (蓬莱とい ふ山...) : lloc mític de la Xina on vivien els immortals. Relacionat amb “l'elixir de la immortalitat”.

o0o