15 d’agost del 2010




更科紀行

さらしなの里、姨捨山の月見んこと、しきりにすゝむる秋風の心に吹さわぎて、倶に風雲の情を狂すもの又ひとり、越人と云。木曾路は山深く道さかしく、旅寐 の力も心もとなしと、荷兮子が奴僕をして送らす。おの/\こゝろざし尽すといへども、駅旅の事心えぬさまにて、ともにおぼつかなく、物ごとのしどろに跡さ きなるも、なか/\におかしき事のみ多し。何々と云処にて、六十ばかりの道心の僧、おもしろげもおかしげもあらず、只むつ/\としたるが、腰たわむまで物 おひ、息はせはしく、足はきざむやうにあゆみ来れるを、伴ひける人のあはれがりて、おの/\肩にかけたる物ども、かの僧のおひね物と一にからみて、馬につ て我を其上にのす。高山奇峰頭の上におほひかさなりて、ひだりは大河ながれ、岸下千尋のおもひをなし、尺地も平らかならざれば、鞍の上しづかならず。只あ やふき煩ひのみやむ時なし。かけはし、ねざめなど過て、猿が馬場たち峠などは、四十八まがりとかや、九折かさなりて、雲路にたどる心地せらる。かちよりゆ くものさへ、めくるめき、たましひしぼみて、足さだまらざりけるに、かのつれたる奴僕いともおそるゝけしき見えず、馬の上にてたゞねぶりに眠りて、落ぬべ き事あまたたびなりけるを、跡より見あげて危き事かぎりなし。仏の御心に、衆生のうき世を見給ふも、かゝる事にやと、無常迅速のいそがはしきも、我身にか へり見られて、阿波の鳴戸は波風もなかりけり。夜は草の枕をもとめて、ひるのうち思ひまうけたるけしき、結び捨たる発句など、矢立取出て、燈のもとに目を とぢ頭をたゝきてうめきふせば、かの道心の坊、旅懐の心うくて物思ひするにやと推量し、我を慰んとす。わかき時拝みめぐりたる地、あみだの尊き数を尽し、 おのがあやしと思ひし事ども、噺つゞくるぞ、風情のさはりと成て、何を云出ることもせず。とてもまぎれたる月影の、壁の破れより木間がくれにさし入て、引 板の音、鹿おふ声、処/゛\に聞えける。まことに悲しき秋のこゝろ、ここに尽せり。いでや月のあるじに酒ふるまはんといへば、盃持出たり。よのつねに一め ぐりも大きに見えて、ふつゝかなる蒔絵をしたり。都の人は斯るものは風情なしとて、手にもふれざりけるに、思ひもかけぬ興に入て、●(オウヘン+ 「青」)●(オウヘン+「宛」)玉巵の心地せらるゝも処がら也。
 あの中に蒔絵書たし宿の月
 かけはしやいのちをからむ蔦かづら
 かけはしやまづおもひ出駒むかひ
 霧はれて桟は目もふさがれず 越人
姨捨山は八幡と云里より一里ばかり南に、西南に横をれてすさまじく高くもあらず、かど/\しき岩なども見えず、只あはれ深き山のすがたなり。なぐさめかね しといひけんもことわりしられて、そゞろに悲しきに、何故にか老たる人を捨たらんと思ふに、いとゞ涙も落そひければ、(原本此一段なし。一本によりて補ひ たり)
 俤や姨ひとり泣月の友
 いざよひもまだ更科の郡かな
 更科や三よさの月見雲もなし 越人
 ひよろ/\と猶露けしやをみなへし
 身にしみて大根からし秋の風
 木曾の橡うき世の人の土産かな
 送られつ別れつはては木曾の秋
   (「送られつおくりつ」をよしとす)
   善光寺
 月影や四門四宗も只ひとつ
 吹飛す石は浅間の野分かな



CRÒNICA D'UN VIATGE A SARASHINA


El vent de la tardor que sovint s'avançava m'incità a contemplar la lluna a la muntanya d'Obasute (1), al poble de Sarashina.
Algú altre també es neguitejava per vagarejar pels vents dels núvols, l'Enjin (2).

El camí de Kiso per la fondalada de la muntanya era escarpat, l'esforç del viatge em tenia desficiós, i Kakei (3) m'envià un dels seus servents.

Tots ens esforçaven al màxim, emperò, érem conscients que el més important del viatge era trobar aixoplug. Estàvem neguitosos, confusos, anàvem endavant i enrere i férem moltes gatades. En un cert lloc, un monjo budista d'una seixantena d'anys, sonso i sorrut, carregava un farcell decurvat fins a la cintura, sens alè, i com anava molt a poc a poc els meus companys, compadits, li llevaren la càrrega i la posaren junt amb les nostres coses sobre el meu cavall, i així anava jo ben enfilat sobre la pila, per damunt de ma testa les muntanyes i els cims. A l'esquerra hi fluïa un gran riu avall d'un precipici que pensí d'una fondària estremidora, amb un bocí de planúria, i jo neguitós dalt del cavall, tota l'estona esmaperdut.

Passàrem per Kakehashi, Nezame Saru-ga-baba i Tochige, camí de molts tombants i serrals de revolts, teníem la impressió d'anar cap als núvols. Allò era pitjor que anar a peu i, desesmat, decidí caminar, i el servent que portàvem, que no semblava contorbar-se, ara dalt del cavall capcinejava tranquil.lament, tot i que a vegades fou a punt de caure (4) , i quan jo ho veia rere seu era tot un esglai. Inclús el cor de Buda contemplaria aquest món humà, també la mateixa existència transitòria i imprevisible hauria mirat cap a nosaltres, inclús els impetuosos remolins d'Awa (5).

Al vespre cercàrem lloc per a dormir. Traguí el tinter i els pinzells, amb la llum encesa tanquí els ulls i pensí en els paratges que havia vist durant el jorn i els poemes que havia lligat, i quan era allà inclinat i picant-me el cap, el monjo pietós, en consideració per tots els tràngols patits durant el viatge féu per conhortar-me i em parlà dels seus pelegrinatges de jove, de les divines benediccions de Buda i de miracles, i continuà garlant. Interrompuda ma inspiració no poguí fer ni un vers,. Encara atabalat, la llum de la lluna penetrà per una esquerda de la paret travessant els arbres, sentí el soroll dels cops i els crits de la gent arreu per espantar i foragitar els cérvols............... certament, tota la tristor de la tardor era allà ((6).

Digué als companys “Bevem sota la llum de la lluna” i l'hostaler portà unes copes. Eren més grans del normal, lacades de manera vulgar. La gent de ciutat les hauria trobat matusseres i ni les hauria tocat; nosaltres, de festa, emperò, ni hi pensàrem i les trobàrem com si fossin de la porcellana més exquisida.



---Guixada al bell mig de la laca la lluna del parador.

---Al pont ma existència enganxada per la meravella. (7)

---Al pont penso de primer en els cavalls cap a la capital.

---La boirina esvaïda al pont, ni els ulls no puc cloure. (Enjin)

A la muntanya d'Obasute.

---Record de la tieta sola, lluna amiga que et plora.

---Setze nits de lluna, encara al poble de Sarashina.

---A Sarashina tres nits contemplant la lluna sense núvols.

---Tremolosa encara amb la rosada la valeriana.

---Travessant-me el cos la mostassa i el vent de la tardor.

---Castanyes, tot un present per a la gent d'aquest món efímer.

---Acomiadant finalment ma partença la tardor a Kiso.


Al temple de Zenkôji.

---Sota la lluna quatre portes i quatre sectes són una (8)

---Arrossegant pedres ventada de la muntanya d'Asama.


- - - - - -

(1) Obasuteyama (姨捨山). Vegeu en aquest mateix bloc : NTCJ no. 34
(2) Enjin (越人, 1656-?), Tintorer de Nagoya. Va acompanyar Bashô durant el viatge narrat a “Oi no kobumi (笈の小文).
(3) Kakei (荷兮, 1648-1716). Metge de Nagoya.
(4) Referència al capítol no. 41 de “Tsurezuregusa” (徒然草 de Yoshida Kenkô吉田兼好 (1283?-1350?) :
第四十一段
五月五日、賀茂のくらべ馬を見侍りしに、車の前に雜人立ちへだてて見えざりしかば、各おりて埒の際に寄りたれど、殊に人多く立ちこみて、分け入りぬべきやうもなし。かゝる折に、むかひなるあふちの木に、法師の登りて、木のまたについゐて物見るあり。とりつきながら、いたう睡りて、落ちぬべき時に目をさます事度々なり。これを見る人、あざけりあざみて、「世のしれものかな。かく危き枝の上にて、やすき心ありて睡るらんよ」といふに、我が心にふと思ひしまゝに、「我等が生死の到來、只今にもやあらん。それを忘れて、物見て日を暮らす、愚なる事は、なほまさりたるものを」といひたれば、前なる人ども、「誠にさにこそ候ひけれ。尤もおろかに候」といひて、皆後を見返りて、「こゝへ入らせ給へ」とて、所をさりてよび入れ侍りにき。
かほどのことわり、誰かは思ひよらざらんなれども、折からの思ひかけぬ心地して、胸に當りけるにや。人木石にあらねば、時にとりて物に感ずる事なきにあらず。
(5) Lloc famós per l'eixordadissa dels seus remolins.
(6) Referència al “Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa”.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa
l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja
l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188. El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.

També al “Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto (藤原公任, 966-1041).
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).
(7) Aquí es tracta de la planta (per evitar malentesos).
(8) “Les quatre portes i les quatre sectes”. Referència al temple de Zenkôji (善光寺), en el qual recinte hi havia una porta a cada punt cardinal, entrada a quatre temples diferents.

o0o