Ise Monogatari (伊勢物語)

- 110-

百十段

むかし、おとこ、みそかに通ふ女ありけり。それがもとより、「こよひ夢になん見えたまひつる」といへりければ、おとこ、

思ひあまり出でにし魂のあるならん夜深く見えば魂むすびせよ



Una vegada, un home visitava una dona en secret. D'ella li arribà : M'heu aparegut en somnis aquesta nit.
L'home féu :

---Deu ésser que mon esperit ha sortit de tant d'amor. Si se us apareix en el cor de la nit féu un conjur. (1)



- - - - - -



(1) 魂むすび (....tamamusubi...) lit. : lligar un esperit. Era un encanteri per a calmar els esperits errants.




o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)

- 109-

百九段

むかし、おとこ、友だちの人を失へるがもとにやりける。

花よりも人こそあだになりにけれいづれをさきに恋ひんとか見し




Una vegada, un home féu i envià a un amic que havia perdut l'estimada :

---La vida humana és més efímera que la de les flors; quina hauries pensat que seria la primera? (1)



- - - - - -



(1) Poema de Ki no Mochiyuki (紀茂行, ¿-?). KKS no. 850.

o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 108-

百八段

むかし、女、人の心をうらみて、

風吹けばとはに浪越す岩なれやわが衣手のかはく時なき

と常の言ぐさにいひけるを、聞きおひけるおとこ、

夜ゐごとに蛙のあまた鳴く田には水こそまされ雨は降らねど


Una vegada, una dona, ressentida per la indiferència d'un home :

---Són roques les que s'alcen sobre les ones quan bufa el vent? Mes mànigues no tenen temps d'eixugar-se. (1) (2)

L'home sentí que ella tenia el costum de dir sempre això, i féu :

---Al vespre les nombroses granotes rauquen als camps, l'aigua creix tot i sens pluja. (3)



- - - - - -


(1) Poema de Ki no Tsurayuki (紀貫之, 872-945). SKKS no. 1040, i l'antologia personal de Tsurayuki (貫之集).
(2) 風吹けば (kaze fukeba....) es refereix a la indiferència de l'home.
(3) 鳴く (naku) té també el significat de “plorar”. S'interpreta que són les llàgrimes de les granotes les que fan pujar l'aigua.



o0o

Ise Monogatari (伊勢物語)
- 107-

百七段

むかし、あてなるおとこありけり。そのおとこのもとなりける人を、内記に有ける藤原の敏行といふ人よばひけり。されど若ければ、文もおさおさしからず、ことばもいひ知らず、いはむや歌はよまざりければ、かのあるじなる人、案を書きて、かゝせてやりけり。めでまどひにけり。さて、おとこのよめる。

つれづれのながめにまさる涙河袖のみひちて逢ふよしもなし

返し、例の、おとこ、女にかはりて、

浅みこそ袖はひつらめ涙河身さへながると聞かばたのまむ

といへりければ、おとこいといたうめでて、今まで、巻きて文箱に入れてありとなんいふなる。

おとこ、文をこせたり。得てのちの事なりけり。「雨の降りぬべきになん見わづらひ侍。身さいはひあらば、この雨は降らじ」といへりければ、例の、おとこ、女にかはりてよみてやらす。

かずかずに思ひ思はず問ひがたみ身をしる雨は降りぞまされる

とよみてやれりければ、蓑も笠もとりあへで、しとゞに濡れてまどひ来にけり。



Fou una vegada un home de la noblesa. Una persona que era al servei d'aquest home era festejada per un home de nom Fujiwara noToshiyuki (1) que era secretari de la cort. Emperò, com ella era jove no sabia ni escriure lletres ni parlar correctament, i ni de bon tros fer versos, i així, l'home a qui servia li féu un esborrany, li féu copiar i li envià. L'home (2) en fou impressionat, i, bé, ell composà :

---Desficiós en el lleure, copiós és el riu de llàgrimes que mulla només les mànigues perquè no us puc veure. (3)

Com a resposta l'home en qüestió, en lloc de la noia :

---Verament poc copiós mulla vos mànigues el riu de llàgrimes, si sentís que us arrossega a vós me'n refiaria. (4)

Això composà, l'home ho admirà molt, i es diu que l'enrotllà i desà en una capseta per a lletres fins avui.
L'home (5) li envià lletres. Després de tenir-hi relacions, passà quelcom. “Miro el cel i em preocupa que pugui ploure. Si tinc sort no plourà pas”. (6).
Com digué això, l'home en qüestió féu i li envià en lloc de la noia :

---Si vostre amor és tan profund o no és no us pregunto, és la pluja que vessa qui sap de mon desfici (7)

Escrit i enviat això, ell sens ni agafar abric ni capell hi anà tot atabalat i tot xop.



- - - - - -


(1)Fujiwara no Toshiyuki (藤原敏行 - ¿ - 900).
(2)Toshiyuki.
(3)Poema de Toshiyuki. KKS no. 617, amb alguna diferència.
(4)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 618.
(5)Toshiyuki. Amb tants おとこ.......
(6)És a dir, dubta d'anar a veure-la degut a la pluja.
(7)Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 705

o0o





o0o