Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 45 -

四十五段

むかし、おとこ有けり。人のむすめのかしづく、いかでこのおとこに物いはむと思けり。うち出でむことかたくやありけむ、物病みになりて死ぬべき時に、「かくこそ思しか」といひけるを、親聞きつけて、泣く泣く告げたりければ、まどひ来たりけれど、死にければ、つれづれとこもりをりけり。時は六月のつごもり、いと暑きころをひに、夜ゐは遊びをりて、夜ふけて、やゝ涼しき風吹きけり。蛍たかく飛びあがる。このおとこ、見臥せりて、

ゆく蛍雲のうへまで去ぬべくは秋風ふくと雁に告げこせ

暮れがたき夏の日ぐらしながむればそのこととなく物ぞ悲しき





Fou una vegada un home. Una noia a qui els pares havien pujat amb molta cura pensà en expressar d'alguna manera els seus sentiments vers un home. Era, emperò, una tasca difícil insinuar-ho. La noia emmalaltí i al caire de la mort digué (1): “He estimat, de veres”. Això ho sentiren els pares i plorosos li ho digueren a aquell home, que tot trasbalsat hi anà, emperò, la noia ja era morta, i ell es tancà a casa, consirós.
Fou cap a finals de la sisena lluna. El temps era xafogós i mentre feia per distreure's (2) al vespre es féu fosca nit i tot seguit bufà un vent glaçat. Les llumenetes s'enlairaren. L'home, estirat, les contemplà :

Llumenetes, si aneu fins dalt dels núvols, digueu als ànecs salvatges que bufa el vent de la tardor. (3) (4)

Pensarós en l'interminable jorn d'estiu sóc afligit sens saber perquè. (5) (6)


- - - - - -

(1) Segons els comentaristes podria ser que això ho digués a la seva dida.
(2) Aquí s'interpreta que l'home consolava l'esperit de la morta amb música.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. Gosenwakashû (後撰和歌集) no. 252.
(4) 雁 (kari) : ànecs salvatges (també pot ser en singular) significa aquí l'esperit de la noia. Els ànecs emigraven la primavera i tornaven per la tardor, així doncs, el poeta comunica a la noia que ja pot tornar.
(5) Poema d'Ariwara no Narihira. Shokukokinshû (続古今和歌集) no. 27.
(6) こととなく(何ということなし) “koto to naku” : inexplicable, sense saber perquè, etc.”, es refereix a que, de fet, ell no li és res a la noia.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)


- 44 -

四十四段

むかし、県へゆく人に、馬のはなむけせむとて、呼びて、うとき人にしあらざりければ、いゑ刀自、杯さゝせて、女の装束かづけんとす。あるじのおとこ、歌よみて裳の腰に結ひつけさす。

出でてゆく君がためにとぬぎつれば我さへもなくなりぬべきかな

この歌はあるがなかにおもしろければ、心とゞめてよます、腹にあぢはひて。


Una vegada, un home volent oferir un àpat de comiat (1) a un home que anava a treballar a província, el convidà a casa seva. Com eren coneguts féu que la mestressa de la casa li servís vi i volgué fer-li present d'un faldó. L'amo de la casa composà un poema i féu que li ho lliguessin a la cintura del faldó :

“Per a vós m'ho he tret que aneu de viatge, àdhuc jo mateix no patiré cap infortuni.(2) (3) (4)

Aquest poema és interessant entre d'altres, llegiu-lo dintre del cor, tot gaudint-ne plenament. (5)


- - - - - -

(1) 馬のはなむけ (muma/uma no hanamuke) significa “regal de comiat”. Era costum fer un regal o un poema a algú que anava de viatge. Té també el sentit d'”àpat de comiat”. En japonès modern és 餞 (hanamuke) o 選別 (senbetsu).
馬のはなむけ és 馬鼻向, en kanji, i significa, lit., : orientar el cavall agafant-lo pel musell.
La imatge del cavall implica que la persona que acomiada al viatger amb un present situa l'animal en la direcció del trajecte.

(2) “Per a vós m'ho he tret ...” es refereix al faldó.
(3) 裳 (mo) era una mena de faldilla que lligada a la cintura queia fins als peus i el portaven ambdós sexes. El も (mo) del poema té aquí un doble significat : 1) representa la roba, i 2) té també el sentit de “desgràcia, infortuni, etc.”.
(4) Poema d'Ariwara no Narihira. KKRJ no. 2325.
(5) Això sembla ser un afegitó posterior. No apareix en altres edicions del seu temps.

o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 43 -

四十三段

むかし、賀陽の親王と申す親王おはしましけり。その親王、女をおぼしめして、いとかしこう恵みつかうたまひけるを、人なまめきてありけるを、我のみと思ひけるを、又人聞きつけて、文やる。ほとゝぎすのかたをかきて、

ほとゝぎす汝がなく里のあまたあれば猶うとまれぬ思ものから

といへり。この女、けしきをとりて、

名のみたつしでのたおさは今朝ぞなく庵あまたとうとまれぬれば

時は五月になんありける。おとこ、返し、

庵おほきしでのたをさは猶たのむわが住む里に声し絶えずは



Una vegada fou un príncep de nom Kaya no Miko (1). Aquest príncep quan s'enamorava d'una noia era molt afectuós i l'engatjava al seu servei.
Un home considerà una d'aquestes noies encisadora i pensà que només seria seva, emperò, un altre home ho sabé i envià a la noia una lletra. Dibuixà un cucut i composà :

Molts són els pobles on cantes, cucut, i tot que vull allunyar-me'n t'estimo. (2) (3) (4)

La noia, per complaure'l, féu :

L'herald de la sembra en té només la fama i plora aquest matí perquè és lluny de moltes cabanes. (5) (6).

Fou el cinquè mes. I l'home contestà :

L'herald de la sembra té moltes cabanes, creuré en ell si on visc no s'atura sa veu.


- - - - - -


(1) Kaya no Miko (賀陽の親王, ¿- 871). Fill de l'emperador Kammu (桓武天皇, 737-806). De fet, 親王 ja significa “príncep imperial”.
(2) Poema anònim. KKS no. 147.
(3) “Pobles” es refereix aquí als diversos homes que la festegen.
(4) El “cucut” és la noia.
(5) Els verbs “naku” (鳴く) : cantar (el cucut), i "naku" (泣く) : plorar, plànyer-se, etc.). Com en els poemes no s'empren els caràcters, només els “kana” , es poden interpretar d'ambdues formes, i els comentaristes, en general, interpreten aquí el segon significat com el més adient.
(6) しでのたおさ (死出の田長 ) “shide no taosa” : sinònim del cucut. Nom producte de diverses creences populars. El cucut era considerat un missatger entre els mons dels vius i dels morts, i també qui anunciava el temps de la sembra de l'arròs.
死出 : morir i anar a l'altre món.
田長 : Cap, encarregat dels camps.
6)És l'estació en que canta el cucut.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 42 -

四十二段

昔、おとこ、色好みと知る知る、女をあひいへりけり。されどにくゝはたあらざりけり。しばしば行きけれど、猶いとうしろめたく、さりとて、行かではたえあるまじかりけり。なをはたえあらざりける仲なりければ、二日三日許障ることありて、え行かでかくなん、

出でて来し跡だにいまだ変らじを誰が通ひ路と今はなるらん

もの疑はしさによめるなりけり。



Una vegada un home s'havia compromès amb una dona voluptuosa, però això no l'amoïnava pas. Encara que la visitava sovint es sentia insegur, emperò, no s'hi podia estar d'anar-hi. Era una relació de la que no hi podia passar, i en fou privat d'anar-hi durant dos o tres jorns, d'aquí el seu poema :

Encara no s'han esborrat les petjades del retorn, qui farà ara el camí? (1)

Ho composà degut a les seves sospites.


- - - - - -


(1) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 1409, no. 1408 en altres edicions.



o0o

Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 41 -


四十一段

昔、女はらから二人ありけり。一人はいやしきおとこの貧しき、一人はあてなるおとこもたりけり。いやしきおとこもたる、十二月のつごもりに、袍を洗ひて、手づから張りけり。心ざしはいたしけれど、さるいやしきわざもならはざりければ、袍の肩を張り破りてけり。せむ方もなくて、たゞ泣きに泣きけり。これを、かのあてなるおとこ聞きて、いと心苦しかりければ、いときよらなる緑衫の袍を見出でてやるとて、

紫の色こき時はめもはるに野なる草木ぞわかれざりける

武蔵野の心なるべし。



Fou una vegada dues germanes. Una tenia un espòs (1) de condició humil i pobre, l'espòs de l'altra era un noble. Cap a finals de la dotzena lluna, la germana el qual espòs era humil rentava un vestit de cerimònia i l'allisava amb les mans, tot i que ho feia amb molta cura com no n'era avesada féu un estrip a una espatlla del vestit. No hi pogué fer res i només plorà i plorà. Com això ho sentí l'espòs que era noble i s'afligí molt escollí un vestit de cerimònia d'un color verd (2) preciós i li envià, amb aquest poema :

Quan el color porpra és més viu els arbres i plantes del prat que els ulls abasten llunyans no són diferents. (3) (4)

S'hi adeia amb l'esperit de les prades de Musashi. (5)


- - - - - -


(1) おとこ (otoko), a més d'”home” també significa “espòs, marit”.
(2) El color verd corresponia a la indumentària dels oficials del sisè rang.
(3) Poema d'Ariwara no Narihira. KKS no. 868 i KKRJ no. 3469.
(4) Trobar les equivalències botàniques en altres idiomes és complexe ja que no sempre les mateixes espècies en les seves múltiples varietats tenen una traducció adient. En el cas d'una llengua com la japonesa amb una flora i unes varietats només del continent asiàtic és encara més complicat.
紫 (murasaki), és un color: porpra, violeta. La planta és “Lithospermum Officinalis” que en català es correspon amb el “mill del sol”. En altres llocs s'esmenta “Lithospermum Erythrorhizon”.
Degut a les dificultats esmentades he preferit, doncs, la traducció del color, com altres traductors han fet.
(5) Això és una nota afegida posteriorment. Sembla ser una referència a un altre poema del KKS, el no. 867, d'autor anònim :

---紫のひともとゆゑにむさしのの草はみながらあはれとぞ見る

Només una sola de porpra fa que contempli totes les herbes del prat de
Musashi amb delit.



o0o