Ise Monogatari” (伊勢物語)

- 42 -

四十二段

昔、おとこ、色好みと知る知る、女をあひいへりけり。されどにくゝはたあらざりけり。しばしば行きけれど、猶いとうしろめたく、さりとて、行かではたえあるまじかりけり。なをはたえあらざりける仲なりければ、二日三日許障ることありて、え行かでかくなん、

出でて来し跡だにいまだ変らじを誰が通ひ路と今はなるらん

もの疑はしさによめるなりけり。



Una vegada un home s'havia compromès amb una dona voluptuosa, però això no l'amoïnava pas. Encara que la visitava sovint es sentia insegur, emperò, no s'hi podia estar d'anar-hi. Era una relació de la que no hi podia passar, i en fou privat d'anar-hi durant dos o tres jorns, d'aquí el seu poema :

Encara no s'han esborrat les petjades del retorn, qui farà ara el camí? (1)

Ho composà degut a les seves sospites.


- - - - - -


(1) Poema d'Ariwara no Narihira. SKKS no. 1409, no. 1408 en altres edicions.



o0o