31 d’octubre de 2020

与謝蕪村 - 135 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

老女の火をふき居る畫に En el dibuix d’una velleta tot bufant per a encendre el foc. 小野ゝ炭匂ふ火桶のあなめ哉 El carbó d’Ono Fa fumera al braser Li couen els ulls. われぬべき年もありしを古火桶 Aquest vell braser Creuries que amb els anys Seria trencat. o0o

与謝蕪村 - 134 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

加茂人の火を燧音や小夜鵆 Algú de Kamo So de pedra foguera Corriols de nit. 冬の梅きのふやちりぬ石の上 Prunera d’hivern Tes fulles a les pedres Caigueren ahir? たんぽゝのわすれ花あり路の霜 La dent de lleó En el gebre del camí S’ha deixat les flors. o0o

与謝蕪村 - 133 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

里過て古江に鴛を見付たり Passant pel poble Veig a la vella cala ànecs mandarins. 水鳥や舟に菜を洗ふ女有 Polletes d’aigua Rentant verdures al vaixell Hi ha la dona. (62) ------ 62 - El segon vers té vuit síl·labes. o0o

24 d’octubre de 2020

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -145-

雑 / さぬきのくにへまかりて、みのつと申すつにつきて、月あかくて、ひひのてもかよはぬほとに、とほく見えわたりたりけるに、みつとりのひひのてにつきてとひわたりけるを Temes diversos / Passant cap a la província de Sanuki arribí a un port dit Minotsu i a la claror de la lluna es veien vivers fins a no encabir-ne més, i les aus marines en sobrevolaven les estaques. しき渡す月のこほりをうたがひてひびのてまはるあぢの村鳥 しきわたす-つきのこほりを-うたがひて-ひびのてまはる-あぢのむらどり Shikiwatasu-tsuki no koori o-utagaite-hibi no te mawaru-aji no muradori Escampadissa de lluna que prendries per una glaça banda d'ànecs que volen sobre els pals dels vivers Poema no. 1404 o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -144-

雑 /月のよ、かもにまゐりてよみ侍りける Temes diversos / Escrit en una nit de lluna a Kamo. 月のすむみをやが原に霜さえて千鳥とほだつ聲きこゆなり つきのすむ-みおやがはらに-しもさえて-ちどりとほだつ-こゑきこゆなり Tsuki no sumu-mioyagawara ni-shimo saete-chidori toodatsu-koe kikoyu nari Sota la lluna el llit del riu Mioya gebrada brillant sento crits dels estornells que tot volant s'allunyen Poema no. 1402 o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -143-

雑 / ことりとものうたよみける中に Temes diversos / Poemes sobre moixons. ならび居て友をはなれぬこがらめのねぐらにたのむ椎の下枝 ならびゐて-ともをはなれぬ-こがらめの-ねぐらにたのむ-しひのしたえだ Narabi ite-tomo o hanarenu-kogarameno-negura ni tanomu-shii no shitaeda Totes ben juntes sense deixar llurs companys les mallerengues de la pasania fan llurs niuets a les branques. - - - - - - Poema no. 1401 Nota : 椎 (Shii) ; Pasania edulis (Lithocarpus). o0o

17 d’octubre de 2020

おらが春 -09- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

こぞの夏、竹植る日のころ、うき節茂きうき世に生れたる娘、おろかにしてものにさと かれどて名をさとゝよぶ。ことし誕生日祝ふころほひより、てうち /\あはゝ、天窓てん/\、かぶり/\ふりながら、おなじ子どもの風車といふものをもてるをしきりにほしがりてむづかれば、とみにとらせけるを、やがてむ しや/\しやぶつて捨て、露程の執念なく、直に外の物に心うつりて、そこらにある茶碗を打破りつゝ、それもたゞちに倦て、障子のうす紙をめり/\むしる に、よくした/\とほむれば、誠と思ひきやら/\と笑ひて、ひたむしりにむしりぬ。心のうち一點の塵もなく、名月のきら/\しく清く見ゆれば、迹なき俳優 見るやうに、なか/\心の皺を伸しぬ。又人の來りてわん/\はどこにといへば、犬に指し、かあ/\はと問へば、鳥にゆびさすさま、口もとより爪先まで、愛 敬こぼれてあひらしく、いはゞ春の初草に胡蝶の戲るゝよりもやさしくなん覺え侍る。このおさな佛の守し給ひけん、 夜の夕暮に持佛堂に蝋燭てらして、 打 ならせば、どこに居てもいそがはしく這ひよりて、さわらびのちいさき手を合せて、なんむ/\と唱ふ聲、しほらしくゆかしくなつかしく殊勝なり、それにつけ てもおのれかしらにはいくらの霜をいたゞき、額にはしば/\波の寄せ來る齡にて、彌陀たのむすべもしらで、うか/\月日を費すこそ、二ツ子の手前もはづか しけれと思ふも、其坐を退けばはや地獄の種を蒔て、膝にむらがる蠅をにくみ、膳を巡る蚊をそしりつゝ、剩へ佛のいましめし酒を呑む。折から門に月さしてい と凉しく、外にわらはべの踊の聲のすれば、たゞちに小椀投げ捨て、片いざりにいざり出て、聲を上げ手眞似してうれしげなるを見るにつけつゝ、いつしかかれ をも振分髪のたけになしておどらせて見たらんには、廿五菩薩の管絃よりもはるかまさりて興あるわざならんと、我身につもる老を忘れてうさをなんはらしけ る。かく日すがら、をしかの角のつかの間も、手足をうごかさずといふことなくて、遊びつかれる物から、朝は日のたけるまで眠る、其内ばかり母は正月と思 ひ、飯焚、そこら掃きかたづけて、團扇ひら/\汗をさまして、閨に泣聲のするを目の覺る相圖とさだめ、手かしこく抱き起して、うらの畠に尿やりて、乳房あ てがへば、すは/\吸ひながら、むな板のあたりをうちたゝきて、にこ/\笑ひ顏をつくるに、母は長々胎内のくるしびも、日々襁褓の穢らしきもほと/\忘れ て、衣のうらの玉を得たるやうになでさすりて、一入よろこぶありさまなりけらし。入よろこぶありさまなりけらし。 蚤の跡かぞへながらに添乳かな 一茶 L'estiu passat (66), quan es planten els bambús, una filla nasqué en aquest món efímer on hi ha tanta tristor com nusos té una canya. Nascuda en la insensatesa l'anomenàrem “Sato” (67) perquè esdevingués intel·ligent. Enguany, quan fou son aniversari, picà de mans tota contenta i bellugant el cap demanà enterca i frisosa d'haver un molinet de vent com els altres nens. Li'n donarem un ràpidament. De seguida se’l posà a la boca, l'esparracà i el llençà. Era tan poc constant com la rosada. Tot seguit son cor la portà d'una cosa a una altra . Trencà una tassa de te que hi havia per allà i també d'això se'n cansà al moment. Arrencà amb espetec el paper de la porta corredissa i pensà de cor que nosaltres li riuríem les gràcies, esclafí de riure i continuà estripant amb afany. Ni un gra de polsim era en son cor pur i brillant com lluna plena. Era com si veiés un actor incomparable i els plecs de mon cor s'allisaren. Quan venia algú i li preguntava com era el bub-bub ella assenyalava el gos, i si se li demanava per qui feia grall-grall ella assenyalava el corb. De cap fins a la punta de les ungles vessava encant i xamor. Es podria dir que era més graciosa que una papallona enjogassada amb les primeres flors de primavera. Era com si el Buda es dignés protegir aquest infant car la vetlla de la cerimònia en record dels difunts, quan havia encens les espelmes de l'altar i havia fet sonar la campaneta, d'on fora ella s'hi atansà gatejant tota atrafegada i ajuntant ses manetes com uns brots de fenc entonà una pregària. Era dolça , encantadora, encisadora, adorable, i jo, amb el cap colrat de tantes glaçades i el front plegat per les ones dels anys, sens saber ja implorar a Amida Buda, que passo les llunes i els sols desmenjat, em sentí avergonyit davant de ma filleta de dos anys. Quan deixo el seient on faig les pregàries faig sembrada de llavors a l'infern. Detesto les mosques que se m'apleguen als genolls, maleeixo els mosquits que envolten la taula i, a més, bec el sake prohibit per Buda. En aquell moment aparegué la lluna a la porta, feia molt de fred. Afora es sentien veus d'infants que ballaven. Llavors mateix la nena llançà son petit bol, anà a rossegons i es posà a cridar imitant els moviments dels nens. Mentre me la mirava embadalit me la imaginava amb el pentinat amb ratlla al mig i ballant. Era molt més plaent que la música dels vint-i-cinc bodhisattves, i en feia oblidar els anys amuntegats de ma vellesa i esvaïa ma tristor. Així només per un instant curt com les banques del cervatell ella deixava de moure cames i peus, i lassa de jugar dormia fins al pic del migdia. En aquells moments, la mare, com si fos la festa de cap d'any, cuinava, endreçava, escombrava i es llevava la suor amb el ventall. Quan la sentia plorar a la cambra era senyal de què s'havia despertat. La prenia destrament en braços, la portava al cap del darrera per a fer pipí i li donava el pit. Mentre xuclava remugant donava copets a la mamella amb la cara il·luminada amb un somriure i llavors la mare oblidava completament el llarg i dolorós embaràs i els bolquers bruts de cada dia. L'acaronava com si hagués trobat una joia en son vestit (68). Sa benaurança era infinita. I mentre compta picades de les puces li dona el pit. - - - - - - 66 – El dia quatre de la cinquena lluna, primer any de l'era Bunsei (文政) : 1818. 67 - Sato : “il.luminada”, del verb “satoru” (悟る) : entendre, percebre, adonar-se, despertar, etc. 68 – Referència al Myōhō Renge Kyō (妙法蓮華経) : Sutra del Lotus de la llei suprema. Vegeu la nota no. 13 o0o

おらが春 -08- LA MEVA PRIMAVERA 小林 一茶 Kobayashi Issa (1763-1828)

昔、大和國立田村にむくつけき女ありて、まゝ子の咽を十日程ほしてより、飯を一椀見せびらかしていふやう、是をあの石地藏のたべたらんには、汝にも とらせんとあるに、まゝ子はひだるさたへがたく、石佛の袖にすがりて、しか%\ねがひけるに、ふしぎやな、石佛大口明て、むし/\喰ひ給ふに、さすがの まゝ母の角もほつきり折て、それより我うめる子とへだてなく、はごくみけるとなん、其地藏ぼさち今にありて、折々の供物たへざりけり ぼた餅や藪の佛も春の風 一茶 Antany hi hagué una dona terrible que vivia al poble de Tatsuda, contrada de Yamato, i que durant deu jorns no donà res de menjar a son fillastre. Després fingí de donar-li un bol d'arròs tot dient-li : - Dóna-ho a aquesta estàtua de pedra (65). Si ella s'ho menja te'n donaré un per a tu. El fillastre, famolenc, s'agafà a la màniga de l'estàtua i li suplicà de menjar-s'ho, i llavors, oh, quin portent! l'estàtua obrí la boca i s'ho empassà d'un glop. Fins i tot se li trencaren les banyes de la malesa a la madrastra, i d'ençà d'allò en tingué cura i el crià sens fer cap diferència amb el fill de son ventre. Aquesta estàtua de Jizô encara hi és avui i les ofrenes no li'n manquen pas. Pastissets d'arròs pel Buda de la brossa vent primaverenc. - - - - - - 65 - Jizô (地藏) : deïtat tutelar dels infants. o0o

与謝蕪村 - 132 Yosa Buson (1716-1784) 冬 Hivern

磯ちどり足をぬらして遊びけり En una platja Corriols enjogassats Les potes molles. 打よする浪や千鳥の横ありき On trenca l’ona Els corriols caminen Tots ben de gairell. 水鳥や百姓ながら弓矢取 Polletes d’aigua Agafa el camperol L’arc i les fletxes. o0o

与謝蕪村- 131 Yosa Buson (1716-1784 冬 Hivern

咲べくもおもはであるを石蕗花 Sens adornar-me’n Les capes de la reina Haurien florit. 狐火や髑髏に雨のたまる夜に Nit de foc follet La pluja ha emplenat La calavera. 風雲の夜すがら月の千鳥哉 Amb nuvolada Tota la nit corriols Sota la lluna. o0o

与謝蕪村 - 130 Yosa Buson (1716-1784 冬 Hivern

枇杷の花鳥もすさめず日くれたり Les flors del nesprer Ni als ocells agradem Jorn de capvespre. 茶の花や白にも黄にもおぼつかな Blanques o grogues No n’estic pas gens segur De les flors de te. 茶のはなや石をめぐりて路を取 Quan faig el camí S’envolta en les pedres I les flors de te. o0o

13 d’octubre de 2020

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -142

雑 / ことりとものうたよみける中に Temes diversos / Poemes sobre moixons 聲せずはいろこくなるとおもはまし柳のめはむひはの村鳥 こゑせずば-いろこくなると-おもはまし-やなぎのめはむ-ひはのむらとり Koe sezuba-iro koku naru to-omowamashi-yanagi no me hamu-biwa no muradori Si no cantéssiu us prendria per verdor banda de verdums que us alimenteu tots amb els rebrots dels salzes Poema no. 1389 o0o

西行 Saigyô (1118-1190) Selecció de poemes de : 山家和歌集 (Sankawakashû) UNA CASA A LA MUNTANYA -141-

雑 / おきのかたより風のあしきとて、かつをと申すいをつりけるふねとものかへりけるに Temes diversos / Vingué una ventadaa d'alta mar i les barques que pescaven el bonítol tornaren a port. いらご崎にかつを釣り舟竝び浮きてはがちの浪に浮びつつぞよる いらござきに-かつをつりぶね-ならびうきて-はがちのなみに-うかびつつぞよる Iragozaki ni-katsu o tsuribune-narabi ukite-hagachi no nami ni-unabitsutsu zo yoru Ben arrenglarades les barques del bonítol des del cap d'Irago suren sobre les ones i el mestral les atansa. Poema no. 1388 Nota : el primer vers té 6 síl·labes, el tercer també en té 6 i el cinquè en té 8. o0o