KOKINSHÛ (古今集) -296-




世の中は 昔よりやは うかりけむ 我が身ひとつの ためになれるか

よのなかはーむかしよりやはーうかりけむーわがみひとつのーためになれるか

Ha estat el món ja des de son antigor lloc de sofrença? O ho ha esdevingut potser només per a mi?


Poema no. 948


Autor : Anònim.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -295-



いづこにか 世をばいとはむ 心こそ 野にも山にも 惑ふべらなれ

いずくにかーよをばいとわむーこころこそーのにもやまにもーまようべらなれ

On podré anar afartat ja d'aquest món? A la muntanya, al camp, emperò mon cor hi vagaria perdut.


Poema no. 947

Autor : El monjo Sosei (Sosei Hôshi, 素性法師,act. lit. 859-897)

Nom laic : Yoshimine no Harutoshi.

 Fill de Henjô (Sôjô Henjô, 僧正遍昭, 816-890).

 Encara que a l´ombra d´Ariwaha no Narihira (在原業平) i d´Ono no Komachi (小野小町), va ser un autor molt reconegut. Uns seixanta poemes seus, un nombre força elevat per a un poeta del seu temps, figuren en les millors antologies. Cal.lígraf de renom i oficial de la Guàrdia de Palau.
Es va fer monjo instigat pel seu pare, segons s’explica en el Yamato Monogatari (大和物語), capítol 168: ………..やりけれはいきたりけれはほうしの子は法師なるそよきとてこれもほうしにしてけりかくてなん ……
És un dels “Trenta-sis Poetes immortals” ( 三十六歌仙 – Sanjûrokkasen), com el seu pare.

o0o

KOKINSHÛ (古今集) -294-



よのなかにいづらわが身のありてなしあはれとやいはむあなうとやい はむ

よのなかにーいづらわが身のーありてなしーあはれとやいわむーあなうとやい わむ

sóc en aquest món emperò sense ser-hi i “quina tristor” hauria jo d'exclamar o també “quina pena”?


Poema no. 943


Autor : Anònim.

o0o