落窪物語 -09-
Ochikubo Monogatari

Història d'Ochikubo
(Obra anònima del segle X)

La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat per a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació del text. No n'he trobat cap altra de disponible.

- - - - - -

　今はおはしぬらむとて、「かたじけなくとも、まだいたう身にも馴れはべらず。いとほしう、昨夜をだに、さて見えたてまつりたまひけむを」とて、おのが袴の、ニたびばかり着て、いと清げなる宿直物一つを持たりけるを、いと忍びて奉るとても、「いと馴れ馴れしうはべれども、また見知る人の侍らばこそあらめ。いかがはせむ」と言へば、かつは、恥づかしけれど、今宵さへ同じやうにて見えむことを、わりなく思ひつるに、あはれにて、着たまひつ。「薫物は、この御裳着に賜はせたりしも、ゆめばかり包み置きてはべり」とて、いとかうばしう薫きにほはす。三尺の御几帳一つはいるべかめる、いかがせむ、誰に借らまし、御宿直物もいと薄きを、思ひまはして、叔母の殿ばら、宮仕へしけるが、今は和泉の守の妻にてゐたりけるがり、文やる。「とみなることにて、とどめはべりぬ。恥づかしき人の、方違へに曹司にものしたまふべきに、几帳一つ、さては宿直物に、人かうものする、便なきはえ出だしはべらじと思ひはべりてなむ。さるべきや侍る。賜はせてむや。折々は、あやしきことなれど、とみにてなむ」と、はしり書きてやりたれば、「音づれたまはぬこそ、いと心憂く思ひたまふれ。何も何も、なほ宣はむと宣へれば、よろづとどめつ。いとあやしけれど、おのが着むとて、したりつるなり。さはしも、ものしたまふらむ。几帳奉る」とて、紫苑色の張綿など、おこせたり。いとうれしきこと限りなし。取り出でて見せたてまつる。
　几帳の紐とこおろすほどに、君おはしたれば、入れたてまつりぬ。女、臥したるが、うたておぼゆれば、起くれば、「苦しうおぼえたまはむに、何か起きたまふや」とて、とく臥したまひぬ。
今宵は袴も単衣もあれば例の人心ちし給ひて男もつつましからずふし給ひぬ。


Com el Shôshô no tornaria a venir, Akogi li digué a Ochikubo :

- Potser ho considerareu, mes aquest vestit l'he portat molt poc. És una llàstima que no el portéssiu aquesta nit.

El vestit l'havia portat dues vegades i era molt bonic. Akogi continuà amb veu baixa :

- No us amoïneu, no hi ha ningú que sigui a l'aguait, per què no portar-lo doncs?

Per una banda Ochikubo era avergonyida, emperò, quan pensà consternada que el Shôshô podia veure-la amb la mateixa roba de la nit passada se'l posà agraïda.

- El perfum és encens. De quan la cerimònia de “la posada de la primera faldilla”de la tercera damisel·la me'n restà una mica.

La fragància era molt intensa.

Qui li podria deixar una cortina d'uns tres peus que li calia i la roba de llit, la que hi havia era molt prima? Akogi pensà en sa tieta que havia estat al servei de la cort, ara l'esposa del governador de la província d'Azumi, i li envià una lletra :

"Una persona important ha de passar la nit ací degut a una direcció prohibida (22) i restarà a ma cambra. Em caldria una cortina i també roba de llit; no tinc res adient per algú de sa categoria. Que m'ho podríeu deixar? Sovint us demano coses insòlites, mes és un afer urgent".

Escriví tota apressada.

"Em sap molt de greu rebre tan poques noves de tu. Pots demanar-me el que et calgui. Sí que és insòlita ta demanda, mes és roba que m'he fet fer per a mi, em tinc moltes d'aquestes coses. També t'envio el paravent".

La roba enviada era de cotó, color àster (23), i Akogi en fou encantada. La hi ensenyà a Ochikubo. Mentre descordava el paravent arribà el Shôshô i el féu passar. Ochikubo jeia encara i pensant que no era correcte rebre'l d'aital faiçó es llevà.

- Per què us lleveu si no us sentiu bé? No ho feu, us ho prego!

I jagué doncs.

Aquell vespre, amb aquella roba, ben vestida, Ochikubo se sentí com una persona normal, i ell també, sens cap constrenyiment, s'allità.

- - - - - -

22 – Creença basada en els principis del “Ying-Yang” que els japonesos havien adoptat de la Xina, segons la qual viatjar en uns determinats dies era de malaverany, prohibida doncs, si coincidia en la direcció en què una de les divinitats es movia en aquell moment. Per prevenir qualsevol desgràcia s'havia de començar en una direcció diferent i prosseguir més endavant cap al destí previst.
23 - Vestit amb un color lila per fora i verd pàl·lid per dintre.

o0o